Per la llibertat i contra

el terrorisme

Per la llibertat i contra

el terrorisme

EL MERCADALGaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus

Març de 2004 6a època núm. 6AJUNTAMENT DE REUS

EL MERCADAL

Com a la majoria de poblacions del’Estat, Reus va sortir al carrer el 12de març en contra del terrorismearran dels atemptats de Madrid del’11-M. La plaça de la Llibertat es vaquedar petita per aplegar les mésde 30.000 persones que van

respondre a la convocatòria con-junta de l’Ajuntament de Reus i elConsell Comarcal del Baix Camp. El Síndic Municipal de Greuges,Francesc Palacín, va lleguir elmanifest “Per la llibertat i contra elterrorisme”, després de la

concentració silenciosa de deuminuts. Aquesta és, sens dubte, lamanifestació més gran que ha viscutmai la ciutat. La plaça de la Llibertates va omplir de silenci, un silencique era a la vegada un crit de dolori un clam a la llibertat.

Foto

: Car

les

Farg

as

Concentració a la plaça de la Llibertat, el divendres 12 de març de 2004

NUCLI VIU

EL MERCADAL3

L’Ajuntament, a través de l’OficinaMunicipal de l’Habitatge, ha po-sat en marxa una nova línia d’a-juts adreçada a la rehabilitacióinterior d’immobles a la zona de-finida al PGOU com a «NucliAntic» i «Eixamples Antics», i quebeneficia els habitatges de l’inte-rior del Tomb de ravals i de lacorona immediata. El programas’ha batejat com a “Nucli viu”.

Així, la campanya té incidènciasobre un parc de 2.000 habitat-ges del centre que podran acollir-se individualment a un ajut quepot arribar als 2.000 €.

2oo habitatges en tres anysL’objectiu de la Regidoria d’Ar-quitectura i Urbanisme és refor-mar 200 habitatges abans de2007. De moment, el programad’ajuts compta amb una parti-da anual de 60.000 €, quantitatque s’incrementarà en exercicisfuturs.

La campanya “Nucli viu” s’haposat en marxa per millorar lescondicions de vida de les perso-nes que actualment resideixen alnucli antic i a la zona delsEixamples Antics. Alhora, el pro-

grama d’ajuts vol atraure nousresidents al Tomb de ravals i alscarrers que l’envolten, especial-ment població jove, gràcies a larecuperació d’espais residencialsque actualment estan buits oabandonats. De retruc, es preveuampliar l’oferta d’habitatge de llo-guer a la ciutat, rehabilitant pisosque un cop condicionats en elmarc d’aquesta campanya esdestinin a lloguer.

Requisits que han de complir els habitatgesPer optar a la subvenció, l’habi-tatge ha de tenir més de 15 anysd’antiguitat, excepte si es tractad’obres per suprimir barreresarquitectòniques. Aquesta líniad’ajuts, però, no va destinada a lamillora i a l’adequació estructuraldels habitatges, per la qual cosa,

per acollir-s’hi, l’habitatge ha detenir garantida aquesta condició.Tampoc no s’hi podran incloureles obres o actuacions realitzadesabans de formalitzar la sol·licitudde la subvenció.

Quines actuacions se subvencionaran?“Nucli viu” subvencionarà lesactuacions que siguin necessàriesper garantir l’adequació d’habitabi-litat, tal com queda definit a lesbases per a l’atorgament d’aques-tes subvencions, és a dir:a) Les que proporcionin condi-

cions mínimes sobre la su-perfície útil, distribució inte-rior, instal·lació d’aigua, electri-citat i, si s’escau, de gas, ven-tilació, il·luminació natural id’aire, aïllament tèrmic i acús-tic, serveis higiènics i instal·la-

cions de cuina i altres serveisde caràcter general.

b) La realització d’obres d’ade-quació que possibilitin en elshabitatges l’estalvi de consumenergètic o que permetin l’a-daptació a la normativa vigenten matèria d’aigua, gas, elec-tricitat, protecció contra incen-dis o sanejament, o aquellesaltres que tinguin per finalitatla supressió de barreres arqui-tectòniques de conformitatamb la Llei 15/1995, de 30de maig.

Qui pot demanar la subvenció? Poden demanar l’ajut, d’unabanda, les persones titulars d’ha-bitatges que no superin uns in-gressos familiars anuals ponde-rats de 5,5 vegades el salarimínim interprofessional, i quedestinin aquest habitatge aresidència habitual i permanent.

També ho poden fer les personespropietàries que destinin l’ha-bitatge objecte de rehabilitació alloguer durant un mínim de cincanys i en les condicions que esta-bleixen les bases; i els arrendata-ris, prèvia autorització de les per-sones titulars de l’habitatge, i les

Amb l’objectiu de recuperar residents imillorar la qualitat de vida del nucli històric iels eixamples antics, l’Oficina Municipal del’Habitatge ha posat en marxa una nova líniad’ajuts destinada a la rehabilitació interiordels immobles. El propòsit és reformar 200habitatges en els pròxims tres anys.

Nova línia de subvencions perrehabilitar l’interior delshabitatges de l’eixample antic

2

EDITORIAL

EL MERCADAL

Consell editorial:Junta de Portaveus

de l’Ajuntament de ReusDirector:

Claudi ArnavatRedactora en cap:

Imma Bolet Redacció:

Rosa Pagès, Susana BahílloFotografia:

Carles Fargas, Arxiu DCC

Edita:Ajuntament de Reus

Direcció de Comunicació CorporativaMitjans Corporatius

Pl. del Mercadal 1 43201 REUSTel. 977 759 662 Fax 977 778 106

info.comunicacio@reus.netwww.reus.net

Tirada: 35.000 exemplars

Dipòsit legal: T-928-2003

ISSN:1696-5507

Projecte gràfic i producció:Tona BayonaImpressió

Litografia Rosés SADistribució:Bústia Exprés

AJUNTAMENT DE REUS

✆010AJUNTAMENT DE REUS

En què uspodemservir?

Nosaltres, ciutadans i ciutadanes,amb motiu dels atemptats d’ahira Madrid, manifestem:

Que expressem el nostre dolor més pro-fund pels morts i ferits i per les seves famí-lies i amics. Uns ferits i uns morts que sónde tots. Unes víctimes que som tots icadascun de nosaltres, com a destinatarisd’un atac brutal contra la nostra convivèn-cia i contra el sistema de llibertats quehem construït.

Que entenem aquests atemptats com unatac directe a la llibertat i la democràcia.Que entenem aquest atemptat com unacte de terror dut a terme amb una clarís-sima voluntat de desestabilitzar el nostresistema polític. Dut a terme en un momenten què, nosaltres, la ciutadania, estem cri-dats a fer sentir la nostra veu a les urnes.Per tant, avui i aquí, volem refermar el nos-tre compromís personal i col·lectiu amb lademocràcia.

Ni el terror, ni la por, ni la manipulació ni lacoacció trencaran la trajectòria democràti-ca del nostre poble. D’un poble que dia a

dia, generació rere generació, ha lluitat illuita pacíficament per la llibertat.

Per tot això, interpretant un sentiment i undesig col·lectiu, fem una crida a tots elsgrups polítics, els agents socials i tots icadascun dels qui integrem la ciutadania,perquè, cadascú des de la seva responsa-bilitat i des del seu compromís, continuïtreballant per la democràcia i per la lliber-tat. Perquè la democràcia i la llibertat sónun projecte de tots, que tots construïmcada dia. La democràcia i la llibertat sónun projecte en què tots tenim una respon-sabilitat indelegable que ens en fa prota-gonistes actius.

El nostre silenci d’avui és un crit de dolor.El nostre silenci d’avui és un crit contra lapor i contra el terror. El nostre silenci d’avuiés un crit per la llibertat i per la democrà-cia.

I per això és el silenci més eloqüent.Perquè és la veu de tots i totes els que avuisom aquí. I de molts altres.

Reus, 12 de març de 2004

Manifest per la llibertat i contra el terrorisme

SUMARI

2 EditorialSumariCrèdits

3 Nova línia desubvencions perrehabilitarl’interior delshabitatges del’eixample antic

5 L’habitatge esdevéun dels eixos bàsicsde la políticamunicipal

7 El model decreixement de Reuses presenta alCol·legid’Arquitectes

8 Un Pla especialpermet catalogar iprotegir fins a 500béns del patrimonirural i urbà

9 El Dia de la Donahomenatja elcol·lectiu de donesimmigrants

10 L’Ajuntamentconvocaconcentracionssilencioses contrala violènciadomèstica

Sentènciafavorable al’Ajuntament en laclausura del localdel carrerCervantes

11 Reus, primer pas deldesplegament dels Mossosd’Esquadra a lademarcació

12 Microurbanisme

13 El MNAC recordaMarià Fortuny amb una granexposicióretrospectiva

10 OpinióArticles dels portaveus dels grups municipals

Acords del Ple

Ple 27-02-2004

S’acorda el catàleg de llocs de treballdel personal funcionari i del perso-nal laboral per a l’any 2004.

S’aprova un expedient de modificacióde crèdit per un import total de35.674,54 euros.

Es desestimen les al·legacions pre-sentades i s’aprova definitivamentl’ordenació de les contribucions es-pecials corresponents a les obresde pavimentació dels carrers Riberad’Ebre i Baix Camp, de la urbanitza-ció El Pinar. El projecte preveu lapavimentació del carrer, la construc-ció de voreres, la dotació de serveisi la plantació d’arbrat.

S’acorda la imposició i ordenació decontribucions especials amb motiude les obres d’urbanització de launitat d’actuació 3.3 plaça Morlius iel seu entorn. La nova plaça –deli-mitada pels edificis d’habitatges denova construcció– combinarà la zo-na verda amb un àrea dedicada ajocs infantils. Un carril de circulacióresseguirà part del perímetre de laplaça.

Es modifica la concessió del serveipúblic integral de recollida de resi-dus sòlids urbans i de neteja viàriade Reus.

S’aprova de manera provisional lamodificació puntual del Pla Generald’Ordenació Urbana (PGOU) pelque fa als usos en sòl industrial, demanera que s’introdueixen els usoscultural, religiós, administratiu i deproveïment. Al mateix temps, esdesestimen les al·legacions presen-tades en el sentit que incorporarusos culturals i religiosos pot com-portar una afluència de gent quedificultaria l’accessibilitat a les zonesindustrials. Les al·legacions es de-sestimen en base a l’estudi de flu-xos de vehicles dels quals esdesprèn que l’ampliació d’usos norepresenta un problema d’accessi-bilitat.

S’aprova la modificació del PGOU a lazona de Mas Iglesias (polígons I i IVdel sector G1 Mas Iglesias i lesàrees 4.72 i 4.73) per modificar ladensitat dels habitatges i afavorir laconstrucció d’habitatge públic devenda i lloguer.

S’aprova, de manera inicial, la modifi-cació puntual del PGOU pel queafecta el sector C.2b carretera d’Al-colea, que requalifica els terrenyscompresos dins l’àmbit de caràcterindustrial per a destinar-los a ús resi-dencial. El canvi té com a objectiusatisfer la necessitat d’habitatgeexistent i permetre el desenvolupa-ment d’aquest sector. L’àmbit téuna superfície de 53.505,92 m2 idelimita al nord amb la línia ferro-viària, al sud amb la carreterad’Alcolea, a l’est amb el carrer Fonolli a l’oest amb el carrer Sajolida.

S’aprova inicialment l’assignació denoms a noves vies públiques: la pla-ça pública situada davant de laBiblioteca Central Xavier Amorós,com a plaça de la Biblioteca; laplaça situada als antics espais del’Hens, com a plaça de la Cultura dela Pau; a la urbanització Aigües-verds, els carrers dels Roures, de lesOrquídies, de les Camèlies, de lesTulipes i dels Avets; la plaça del barriSant Josep Obrer, com a plaça deSalvador Allende. També es deno-minen amb noms d’oficis vuit nousviaris al Centre Integral de Mer-caderies i set carrers nous al voltantde l’autovia de Bellisens.

Els extractes dels acords del Plees poden consultar al webwww.reus.net i al tauler d’a-nuncis de l’OAC.

Foto

: Car

les

farg

as

HABITATGES SOCIALS

EL MERCADAL5

entitats sense ànim de lucre quedestinin l’habitatge a programes lafinalitat dels quals sigui cobrirnecessitats socials d’habitatge.

Ampliar l’oferta d’habitatges de lloguerTal com especifiquen les bases,en el cas que els titulars de l’ha-bitatge el destinin a lloguer, hohauran de fer per un mínim decinc anys. També es posen límitsen el preu de lloguer, de maneraque, segons les bases, «la rendaanual inicial màxima de l’habitat-ge per m2 de superfície útil seràel 7% del preu màxim de vendaper m2 d’un habitatge declaratprotegit a Reus en el moment deformalitzar el contracte».

Amb aquesta condició, el progra-ma “Nucli viu” preveu millorar

l’oferta de pisos de lloguer exis-tent a la ciutat i facilitar l’accés al’habitatge a col·lectius amb mésdificultats com són els joves.

Quantitats de subvencióLes sol·licituds de subvenció ques’hagin resolt favorablement gau-diran amb caràcter general d’unasubvenció per un import igual ala suma de les quantitats relati-ves a la taxa per a la prestació deserveis urbanístics i a l’impostsobre construccions, instal·la-cions i obres. A la quantitat quecorrespongui, s’hi afegirà un altreimport, en aquest cas correspo-nent al 10% del cost de l’actua-ció protegida amb exclusió del’impost sobre el valor afegit(IVA). La suma de les dues quan-titats no podrà ser superior a2.000 €. �

NUCLI VIU

4

EL MERCADAL

Pau Casals

C. del Morell

C. d’AlcoverC. de la Muralla

C. de

Dom

Bosco

Plaça de l’alcaldeAnton Borrell

C. de A

ntoní

Gaudí

Plaça delDoctorFrancesc

Tosquelles

Aving

uda d

e San

t Jouda de Barcelona

Avinguda dels Jocs Olímpics

Passe

ig de

Mata

CORREUS

Estac

ió de

la RE

NFAvinguda

del Segle XX

C. dels

Jard

insPlaça del’Estació

C. d’Igualada

C. del fuster Valldeperes

C. de Carrasco I Formiguera

C. del canonja Bové

C. d

e Vi

lase

ca

C. de l’escultor Modest Gené

Avinguda de Marià Fortuny

C. del

Roser

C. de la Riba

HORT DEL ROS

Camí d

e Vall

s

C. de Sant Magí

C. de

Sant

a Eul

àlia

C. de l’Albiol

C. de

Cam

poman

es

C. de Sant Llibori

Plaça de l’Abat Oliva

C. del P

reside

nt Josep

Irla

Plaça de laPuríssima

Sang

Plaça deCatalunya

Raval del Pallol

Camí de l’Aigua Nova

Plaça dePablo Picasso

Plaçad’Antoni

Villarroel

BARRIIMMACULADA

Passatge de Montbrio

Avinguda dels Països Catalans

C. de M

ont-ral

Passatge de Mont-roig C. de Pa

u Font i Rubinat

C. de la Mare M

olas

Passeig de Prim

Camí de Riudoms

C. del Doctor Jaume Peiye RocamóraC. del Doctor Frias

C. de Espronceda

Avinguda del Doctor Vilseca

Camí de l’Aleixar

C. de Cam

poamor

C. de Jacint verdaguer

C. de Zorrilla

Plaça deJoan Rebull

C. de F

rances

c Bart

rina

C. de Pròsper de Bofarull Plaça delPintor Fortuny

C. de

la Lleona

C. de Llovera

C. de la Amargura

C. de Sant Vicenç

C. de Vicenç Clavé

Plaça de SantAntoni Sabater

C. de S

ant M

iquel

C. Alt

de Sa

nt Pe

rePassat

ge de

la Ro

daPas

satge

de la

Rodo

na

Plaça deJosep

AnselmClavé

C. de S

ant R

oc

C. del

MolíPlaça

del Molí

C. dels BanysC. de S

ant T

omàs

C. de

Sant

Seba

stiàRiera de M

iró

C. de Sardà

Traves

sera d

e Sard

à

C. del Doctor RobertC. de la Selva del Camp

Raval de Santa Anna

C. de Salvador Espriu

C. de

Sant

Mag

í Aleg

re

C. del

Boule

Plaçade Prim

Plaça de laLlibertat

CORREUS

Av. del pintor Tapiró

C.

C. del general Moragues

Avinguda de Castellvell

C. del Doctor Joan Abelló

Plaça deVíctor

C. de Casal

s

C. del VidreC. de Galió

Plaça de laFarinera

Raval de Jesús

C. de Sant Esteve

Plaça delTeatre

C. de l’arquitecte Caselles

Closa de Torroja

C

Plaçade la

Pastoreta

Plaça d’AntoniPedrol i Rius

C. de l’Alcal

de Joan Beltr

an

C. de Xavier Gambús

C d’Antoni Bofarull

C. de T

etuan

C. de Ramon

C. d’Eduard Toda

Plaça deHèrcules

C. d’O’donell

Plaça delComtede Reus

Raval de Martí Folguera

C. de les Barreres

C. de

Martí N

apolita

AJUNTAMENTPlaça delMercadal

C. de Monterols

Plaça delCastell

Plaça deSant Pere

Plaça delBaluard

C. de Jes

ús

Raval d

e Robus

ter

Corredor del gas

Avinguda del Carrilet

C. de

Sant

Fran

cesc

de Pa

ula C.

de

Rafe

l de

Casa

nova

C. d

e M

aria

Anto

nia

París

C. de Serra Pamies

CLUB DEPORTIUREUS PLOMS

C. de Villallonga

C. de M

ataró

C. de

Prad

es

C. de RourellC. de Vidal

Trav

esse

ra N

ova

de S

ant

Jose

p

C. de

Santasussagna

C. de

Josep Maria Arnavat i Vilabó

C. de S

ant F

ranc

esc Xa

vier

C. del Pare Gil

C. de Santa Paula

C. de Roger de Belfrot

C. de la farigola

PISCINESMUNICIPALS

C. d

e la

Gin

esta

C. d

e M

enta

C. d

’Ore

nga

C. de Lepant

C. de l’Argentera

C. de Joan Maragall

C. d’Àngel Guimerà

MERCATCENTRAL

Avinguda de Prat de la Riba

Plaça del Nende les Oques

Avinguda del President Com

panys

C. de Sant Elies

C. de Josep Sardà i Cailà

C. de Sant Pau

Traves

sia de

Sant

Anto

ni

C. de l

a Vict

òriaC. de la Verge Maria

C. de M

iró

C. de S

anta

Helena

C. Ample C. de C

ristò

for C

olom

C. de Joan Martell

C. de Santa Teresa

C. dels Recs

HOSPITAL

C. de l’Estel

Plaça de laPatacada

C. de Jacint Barrau

C. de Sant JoanC. del Vapor N

ou

C. de Sant Antoni

C. de l’Àguila

Closa de Fr

eixa

C. Alt del Carme

C. de Sant Carles i San Josep

C. del Sol

C. de Jovellanos

C. de

Baldomer Galofre

C. de M

iseric

òrdia

ure Ro

nda d

e Sub

irà

C. del Batan

C. de Sa

nt Bene

t

C. del V

ent

C. de Sant Ja

ume

Passeig de Sunyer

C. de Sant Separi

C. de Guell i Merca

der

C. de Gornals

C. del Vapo

r Vell

C. d

el Do

ctor

Gim

bern

at

C. de Wad-Ras C

. d’Andreu

de Bofarull

C. de la Sardana

C. d’Antoni

Aulestia Pijoan

Plaça deSant Francesc

C. d

el M

onse

nyor

Higi

ni A

nglè

s

C. de la Closa de Mestres

C. d

e Sa

nt P

ere

de L

luna

Aving

uda d

e Mar

ià Fo

rtun

y

C. d

e Co

nsta

ntí

C. de l’Orient

Camí de Tarragona

C. d

e Sa

nt A

nton

i M. C

lare

t

C. de

Sant

a Clar

a

C. de la Presó

C. Major

C. de Racona

C. de la FontC. de la M

are

Teresa Guash

C. de B

almesC. de Jurats

Passatge de l’Esperança

C. de l’Escorxador

C. de Sa

ntLlo

rençC. d’Argentera

C. del rom

aní

ctor Ferran

Passatge de Mare Déu del Pilar

C. de GandesaC. d

e Can

al

C. de

Joan Ramis

TANATORIMUNICIPAL

C. del

Trebal

l

C

de M

as d

el Ca

rpa

la M

are d

eem

pera

ts

ingu

da d

el P

resid

ent M

acià PARC DE

BOMBERS

C. de Sol i Ortega

C. d

els O

ssos

Passatge

Mol

C. de M

iquel

Ventur

a

C. de Pàmies

C. del

Fossar Vell

C. de le

s

Carnisse

ries V

elles

C. del Mar

C. de Sant

Pere Apòstol

C. de

l’Hos

pital

Rava

l de S

ant P

ere

C. de les G

alanesC. de Montserrat

C. de Pujol

C. de Bages

Cró. de l’Abadia

Cró.

de Bo

ix

C.d’Eugeni Mata

C. de Roselló

C. d

eCo

llde

jou

C. de T

Plaça deMorlius

C. de Sor Luïsa Estivill

C. de Frida Kahlo

Avinguda dels Països Catalans

L’habitatge no és una competèn-cia de l’esfera local, però capajuntament que vetlli per la millo-ra de les condicions de vida delsseus convilatans pot quedar-ne almarge. A Reus, les polítiquesd’habitatge s’entenen com unaprioritat de l’acció municipal. Enaquest sentit, l’Ajuntament treba-lla en diverses línies per promou-re la construcció d’habitatge pro-tegit i per garantir l’accés alscol·lectius més desfavorits a unhabitatge digne. D’una banda,des del planejament del sòl i, del’altra, des de la promoció directa,que preveu la construcció demés de 100 habitatges a dife-rents punts de la ciutat en els pro-pers mesos.

El planejament urbanísticEl primer que ha de fer la muni-cipalitat per garantir l’habitatge ésdefinir el planejament urbanístic,destinant espais per a usos diver-sos i marcant l’habitatge com a úsprimordial. A més, a l’entorn delsespais reservats per a la construc-ció d’habitatges, l’Ajuntament hade preveure la reserva necessàriade sòl per a la construcció d’equi-paments i de zones verdes.

Un bon exemple de l’actuaciósobre el planejament és la recentmodificació de l’ús del sectorC.2b Carretera d’Alcolea, que re-qualifica terrenys de caràcter in-dustrial per destinar-los a ús resi-dencial. El canvi té com a objectiusatisfer la necessitat existent i per-metre el desenvolupament d’a-quest sector. Per llei s’estableixque, com a mínim, el 20% delsostre que es qualifiqui per a úsresidencial de nova implantació

s’haurà de reservar per a la cons-trucció d’habitatges de protecciópública.

La política de promoció de l’habi-tatge protegit que segueix l’Ajun-tament ha fet que s’incrementi elmínim establert legalment enaquest cas i fixa en un 33% elpercentatge d’habitatge protegit,del qual un 10% es destinarà ahabitatges de lloguer. El nombremàxim d’habitatges a construir enaquest sector és de 508.

La inversió directaPer millorar l’oferta d’habitatges ipromoure l’accés als col·lectiusque més dificultats tenen peraccedir-hi, també s’ha optat perla inversió directa. D’aquesta ma-nera es pretén incidir en el mer-cat d’habitatge de lloguer, espe-cialment per a joves.

La promoció directa, que es fa através de l’empresa municipalGUPSA (Gestió Urbanística Pú-blica SA), permetrà la construccióde 44 habitatges de protecció ofi-cial destinats a joves i gent gran.D’aquests, 30 es construiran aMas Bertran –entre els carrersCantàbric i Pintor Fusté, al costatdel Pavelló Olímpic Municipal– i

la resta a l’àrea coneguda com aGranja Massó –al carrer Comu-nitat de Múrcia, a prop de SantBernat Calbó.

Cessió de sòl urbanitzableUna altra modalitat d’incidir direc-tament en l’habitatge és la cessióde sòl urbanitzable a entitatssense ànim de lucre o a la Gene-

ralitat. A través de convenis entrel’Ajuntament i la Generalitat, s’hanconstruït sis pisos de lloguer per ajoves al carrer Sant Pancraç, albarri del Carme, i ara s’estanconstruint 12 habitatges més a laplaça del Baluard.

També cal destacar els 100 habi-tatges protegits que la Generalitatpromou directament a MasIglésies. Mitjançant acords amb laFundació Família i Benestar So-cial, s’han construït 36 habitatgesde protecció oficial al barri Im-maculada i ara se’n construeixen24 més al carrer Astorga.

La intervenció en el mercat es faa través de la Borsa Jove d’Habi-tatge que en tres anys ha permèsl’accés a un habitatge de lloguer aun total de 375 joves. �

Engegar polítiques d’habitatge que doninresposta a les necessitats de les respostesen àquest àmbit. D’aquesta manera, l’equipde govern va marcar l’habitatge com a unaprioritat en les línies del Pla d’AccióMunicipal 2003-2007. L’objectiu és construirmés de 100 habitatges de promoció pública.

L’habitatge esdevé un dels eixos bàsics de la política municipal

El centre de Reus, de moda

El programa d’ajuts “Nucliviu” vol contribuir a millorarles condicions del parcd’habitatges del nucli antici ampliar l’ofertad’habitatges destinada alloguer. I fer-ho recuperantresidents a l’eixample antic,on predomina l’úscomercial i el de serveis.

Aquest programa s’afegeixa la llarga llista d’actuacionsexecutades al nucli anticamb l’objectiu de recuperaraquest espai. “Nucli viu” ésuna acció més de la llistade nous projectes que han

de permetre la culminaciódel Pla Especial de ReformaInterior (PERI), destinada acompletar el procés deconversió en zona devianants del centre en elquadrant situat entre laplaça del Mercadal i el ravalde Santa Anna. D’altrabanda, d’aquí a poquessetmanes han de començarles obres d’ordenació de laplaça del Baluard, quepermetrà la recuperaciód’una àmplia àrea per aveïns i vianants endetriment dels vehicles i eltrànsit.

La zona pintada del mapaindica l’àmbit d’actuació dela campanya “Nucli viu”.

Un moment de l’acte delliurament de les clausdels pisos de proteccióoficial del barriImmaculada.

Foto

: Car

les

farg

as

Blocs en construcció aMas Iglésies

Foto

: Car

les

farg

as

El tinent d’alcalde d’Arquitectura iUrbanisme, Jordi Bergadà, va ex-posar “Reus, opció territorial es-tratègica” en la jornada del Fò-rum d’arquitectes, que es va cen-trar en les capitalitats metropo-litanes. Bergadà va desgranar elprocés de transformació urbanís-tica que ha de permetre dibuixarla ciutat del segle XXI, un nouperfil urbà estructurat en quatreanelles, i els deu eixos radialsque la relacionen amb el territori.

Una ciutat compacta i complexaReus és una ciutat compacta,amb una estructura definida pelscamins que la comuniquen ambel territori i configuren les princi-pals artèries d’entrada i l’anato-mia urbana de la ciutat. El Tombde ravals, la primera anella, contéel centre de la ciutat, entès comun espai obert on conviuen dife-rents usos: comercial, de serveisi residencial. El redescobrimentdel centre, que s’ha produït arrelde la conversió dels carrers devianants, ha de continuar amb elcomplex residencial i comercialdel Pallol i amb la recuperaciódel centre com a lloc per viure(aquest és l’objectiu del progra-ma de subvencions “Nucli viu” ide la campanya “Reus, fes goig”,en marxa des de 2001).

L’anella dels passejos vuitcentis-tes i les rieres, que ha de definirla ciutat dels vianants, el grancentre comercial obert. Aquestasegona artèria compta amb unanova porta d’entrada, la plaça dela Llibertat, la capa superior d’unaparcament de 400 places queReus ha recuperat com un espai

obert per a l’ús ciutadà. Enaquesta anella destaca l’actuacióurbanística prevista al barri delCarme, situat entre els passejos iel nucli antic, amb un granpotencial de centralitat gràcies ala fesomia actual de la ciutat.

La connexió nord - sudLa tercera anella, que estructurenles rondes, i la quarta, creada perles noves variants, han de per-metre relligar la ciutat, fent-laencara més compacta gràcies alcreixement sostingut i repartit.Aquests eixos han de garantir laconnexió del centre amb tots elsbarris i han de relligar els acces-sos a les noves infraestructuresque connecten la ciutat amb elterritori. En aquest punt, destacala traça del passeig Nord, amb unvial de 60 m d’amplada a l’en-torn del qual s’estructura unaàmplia àrea residencial.

Al sud, la ciutat del segle XXI passaper la nova àrea d’activitat econò-mica que suposarà el Tecnoparc,un polígon tecnològic situat entrel’autovia de Bellisens i la carreterade Tarragona que esdevindrà unnou pol de serveis. Totes aques-tes actuacions configuren el teixiturbà de la nova ciutat, una ciutat

més compacta i cada vegadamés integrada a l’entorn gràciesa la millora de les comunicacionsamb la resta del territori.

Girona i Barcelona van presentarles respectives estratègies i Tar-ragona va explicar el projecte dela façana marítima, a executar uncop s’hagi soterrat la via del tren.

La infraestructura ferroviàriaLleida va presentar la transforma-ció de la ciutat amb l’arribada delTGV i els reptes que planteja: a es-cala urbana –la creació d’unanova centralitat que permet relli-gar el centre amb els barris– i aescala territorial –entenent quel’estació ferroviària esdevé la con-nexió de les comunicacions de laciutat i els municipis que l’envol-ten. Lleida també viu l’arribada delTGV com una oportunitat per re-pensar la ciutat, convertint l’esta-ció en un gran intercanviador queactua sobre tot el territori.

En aquest punt, l’exemple deLleida és aplicable a Reus, a l’es-tació central de l’Aeroport, que hade permetre, sobretot, la inter-modalitat. L’estació s’ha de con-vertir en un centre accessible des

de tot el Camp de Tarragona, demanera que disposi de tots elssistemes de transport possibles:el transport aeri, el transport fer-roviari de proper i llarg recorregut–rodalies, TGV Madrid-Barcelona-França i corredor del Mediter-rani–, el tramvia lleuger, el trans-port públic i privat per carretera iel transport de mercaderies cap aEuropa gràcies a la connexió fer-roviària amb el Port de Tarragona.

Només si s’assegura l’accessibili-tat i la intermodalitat de la futuraestació, l’arribada del TGV trans-formarà Reus (que ha de veurecom la via actual, el cinturó deferro, es trasllada i permet el crei-xement compacte de la ciutatcap a llevant) i el Camp deTarragona i les possibilitats de lespersones que hi viuen. �

EL MODEL DE REUS

EL MERCADAL7

Reus va ser una de les ciutats escollides peranalitzar les estratègies territorials de lesmetròpolis catalanes, al Col·legi d’Arquitectesde Catalunya, en el V Fòrum sobre la ciutatdel canvi de segle. Reus va compartirprotagonisme amb les capitals catalanes:Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

El model de creixement de Reus es presenta al Col·legi d’Arquitectes

HABITATGES SOCIALS

6

EL MERCADAL

Actuacions d’habitatges de protecció pública a la ciutat36 habitatges al carrerMigdia, barri ImmaculadaRecentment s’han lliurat els

pisos de protecció oficialconstruïts al barriImmaculada. S’hanconstruït 2 edificis i untotal de 36 habitatges de

3 habitacions, ambsuperfícies que van dels61,56 m2 als 69,58 m2.

Gairebé la meitat d’aquestshabitatges s’han adjudicata persones que ja vivien albarri Immaculada, entreles quals hi ha famíliesafectades per la reformaurbanística del carrerMigdia.

24 habitatges al carrerAstorga, barri MontserratAl carrer Astorga, números

67 i 69, s’estan construint2 edificis de 14 habitatgescadascun, amb unasuperfície aproximada de70 m2 per pis. Del totald’habitatges, 22 tenen 3habitacions i una plaçad’aparcament vinculada;els altres dos seranadaptats per a personesamb mobilitat reduïda.

Pel fet de ser habitatges deprotecció oficial comptenamb els ajuts que preveuel Pla d’Habitatge 2002-2007. El preu previst és de1.113,65 €/m2.

6 habitatges al carrer SantPancraç, barri del carmePisos enllestits i ja llogats a

joves que la Generalitat vaconstruir al carrer SantPancraç, al barri delCarme. En aquest cas,l’Ajuntament va cedir els

terrenys i va participar enel procés d’adjudicació.

12 habitatges a la plaça delBaluard, nucli anticActualment s’estan

construint 12 habitatgesde protecció oficial enrègim de lloguer per ajoves a la plaça delBaluard, al nucli antic.

La promoció va a càrrec de laGeneralitat, mentre quel’Ajuntament és qui hacedit el solar i participaràen el procés d’adjudicació.

30 habitatges de lloguer a Mas BertranA través de l’empresa

municipal GUPSA,l’Ajuntament promoudirectament la construccióde 30 habitatges deprotecció oficial en règimde lloguer destinats ajoves i gent gran. Elshabitatges es construiranal carrer Cantàbric,cantonada amb el carrerPintor Fusté, a prop delPavelló Olímpic Municipal.

Els pisos tindran entre 35 i55 m2 de superfície útil iel preu del lloguer serà de3 € mensuals per m2.

A hores d’ara encara s’han dedeterminar les condicions iels requisits de lespersones sol·licitants.

14 habitatges de lloguer a la zona de la GranjaMassó

També a través de GUPSA iamb les mateixescondicions que l’actuacióde Mas Bertran, esconstruiran 14 habitatges

de lloguer al carrer de laComunitat de Múrcia,número 4, a prop del’avinguda de Sant BernatCalbó.

Mas IglésiesAquesta llista es completa

amb les actuacionsprevistes a la zona de MasIglésies, on la Generalitatpromou directament laconstrucció de 102habitatges de proteccióoficial.

A més, en aquest espai,l’Ajuntament ha modificatel pla general per canviarla densitat dels habitatgesi afavorir la construcciód’habitatge públic devenda i lloguer.

entre els

habitatgeslliurats

recentment iels de novaconstrucció,

Reus disposarà demés de 100

pisos protegits

Barri Immaculada

Plaça del Baluard

Mas Iglésies

Barri Montserrat

La plaça de la Llibertat uncapvespre d’hivern

Jordi Bergadà a la seu delCol·legi d’Arquitectes deCatalunya a Barcelona

Foto

: Car

les

farg

as

Foto

:s C

arle

s fa

rgas

DONA I PAU

EL MERCADAL9

LA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI

8

EL MERCADAL

Un Pla especial permetcatalogar i protegir fins a 500béns del patrimoni rural i urbàD’aquí a pocs mesos, l’Ajunta-ment de Reus aprovarà demanera provisional el Pla Es-pecial de Protecció delPatrimoni, que cataloga al voltantde 500 béns classificats en elsapartats següents: edificis iimmobles –amb quatre nivellsdiferenciats–, elements arqui-tectònics i urbans, espais urbans,espais rurals, àmbits vegetals,elements vegetals i jacimentsarqueològics.

Punt de partida del planejament urbanísticEl pla, que és el resultat d’unany de treball, ha dotatl’Ajuntament d’una diagnosiexhaustiva del patrimoni rural iurbà del municipi que ha deservir de base per definir el pla-nejament urbanístic de la ciutat.

Per exemple, el catàleg plantejala necessitat de protegir fins auna vintena de conjunts urbans,com ara el Tomb de ravals. Aixòsignifica que els immobles delsravals que no es-tiguin protegitses podrien enderrocar, sempre iquan l’edifici que s’hi construei-xi respecti les característiques del’entorn. La traça dels carrers delnucli antic també es protegeix,

així com la plaça de les Peixate-ries i el Fossar Vell.

La protecció del patrimoni, però,va més enllà dels immobles i elsespais urbans i també catalogaespais rurals i àmbits i elementsvegetals. En aquests capítols s’in-clouen elements com el passeigde la Boca de la Mina, la llera i elsvoltants de rieres, alguna zona

rural amb masos i diversosarbres.

Revitalitzar el patrimoniA banda de definir el grau deprotecció de cada element,aquest pla pretén revitalitzar elpatrimoni de la ciutat per per-metre la reutilització d’algunsedificis. L’objectiu és trobar l’e-quilibri entre ús i conservació.D’aquesta manera, cada ele-ment catalogat disposa d’unafitxa que defineix el seu valorpatrimonial, que pot abastar totun conjunt, només un edifici ouna única part de l’immoble. Elpla, però, atorga el nivell màximde protecció a la Casa Navàs,l’Institut Pere Mata i la Prioral deSant Pere, que també són patri-moni nacional. �

El Pla Especial de Protecció del PatrimoniArquitectònic, Històric, Artístic i Natural de laciutat de Reus cataloga fins a 500 béns delpatrimoni rural i urbà amb un objectiu moltclar: preservar-los. Aquesta diagnosi permetdisposar d’un catàleg exhaustiu i ampli quedefineix fins a quatre nivells de protecció.

El Dia de la Dona homenatja el col·lectiu de dones immigrantsEl vespre del 8 de març, al Salóde Plens de l'Ajuntament va tenirlloc l'acte institucional amb motiudel Dia Internacional de la Dona.Aquest any, l'acte va girar entornel concepte genèric de «Dona ipau», que ha inspirat tots elsactes de celebració al voltant deldia de la Dona, organitzats per laRegidoria de Polítiques per a laIgualtat.

El col·lectiu immigrantDes de l’any 2000, l’Ajuntamentde Reus aprofita la diada del 8de març per homenatjar dife-rents col·lectius de dones quetreballen a la ciutat. Enguany gai-rebé 200 persones van assistir al’acte, que va retre homenatge ales dones que van arribar a Reusentre els anys 50 i 70.

Vint-i-cinc dones, en representa-ció d’aquest col·lectiu, van serconvidades d’excepció a l’acte. Amés, totes elles han col·laboratamb el seu testimoni i el relat deles seves vivències en l'elabora-ció del llibre «Recomençar lavida. Una memòria del procésmigratori de les dones a Reus(1950-1970)». L’estudi és obradels antropòlegs Lídia Martínez iJordi Roca.

La contribució de les dones a la pauLes paraules de la regidora dePolítiques per a la Igualtat, M.Teresa Vallverdú, van obrir l’actejustificant el lema d’enguany“Dona i pau” pel paper actiu quetenen les dones en la resolucióde conflictes i en la construccióde la pau. Després, tretze figuresnegres van escenificar textos de

La bona persona de Sezuan,obra de Bertolt Brecht, textosque parlaven del desencís, lasupervivència, l’amor, la reivindi-cació i el futur de la dona entemps de guerra. Els intèrpretseren actors i actrius del grup deteatre del Centre de Lectura deReus, que van acabar la sevainterpretació amb una cançó deMaria del Mar Bonet.

L’alcalde de Reus, Lluís MiquelPérez, va tancar l’acte agraint alcol·lectiu immigrant la seva con-tribució en el desenvolupamenteconòmic de la ciutat, en la crea-ció de nous barris i en la confi-guració del teixit social de lasocietat reusenca actual.

La quarta setmana solidàriaJustament per invocar el protago-nisme de les dones en la conso-lidació de la pau, enguany el DiaInternacional de la Dona s’hadonat la mà amb la SetmanaSolidària, que celebrava la quartaedició.

Dins dels actes de la SetmanaSolidària, cal destacar el MercatSolidari, que aquest any ha arri-bat a la novena edició. L’objectiu

del Mercat era recaptar fons perajudar a les víctimes del terratrè-mol que va patir la província deKerman al sud-est de l’Iran eldesembre passat, amb més de100.000 persones damnificades.

Diners per a l’IranLa catàstrofe va afectar sobretotla ciutat de Bam, que arran delterratrèmol va quedar pràctica-

ment destruïda. Els diners reco-llits durant el Mercat Solidari deReus es destinaran a un projectesanitari d’emergència mitjançantel lliurament de paquets higiè-nics i latrines ecològiques a tra-vés de l’ONG ADRA, que coordi-na activitats a l’Iran conjuntamentamb Nacions Unides.

ADRA és una ONG que formapart del Consell Municipal deSolidaritat i Cooperació Interna-cional de Reus des de l’any2001. És una agència humanità-ria independent que treballa a144 països lluitant per l’eradica-ció de la pobresa i la millora deles condicions de vida de lespoblacions més necessitades. Elmercat l’organitza la Regidoria deSolidaritat i Cooperació i el Con-sell Municipal de Solidaritat. �

La coincidència del Dia de la DonaTreballadora amb la Setmana Solidària vaimpregnar les primeres setmanes de març aReus amb el lema “Dona i pau”. El 8 demarç, els escons del Saló de Plens es vanomplir amb convidades d’excepció: donesque van deixar la seva terra per venir a Reus.

Passeig de la Boca de la Mina

Cal Navàsplaça del Mercadal

Casa Pedrol Riusraval de Robuster

Mas Sedócarretera de Riudoms

Carrer de les Galanes (traça medieval)

Fumera de la Boca de la Mina

Vapor vellbarri del Carme

Casa modernista carrer Vallroquetes

El 0,7% de les botigues de Reus

Per primera vegada, elsbotiguers de la ciutat s’hansumat a la campanya del0,7% solidari. Aquestaimplicació ha fet engrandirla recaptació total delMercat Solidari amb el0,7% dels diners de la caixade les botigues el passat 20de març. En total, s’hanrecaptat 2.635,33 euros,quantitat que resulta de lesvendes a les parades delMercat, el vermut solidaridel migdia, la xocolatada dela tarda i les aportacionsdels establimentscomercials. La Regidoria de

Solidaritat i Cooperacióespera poder repetir en unaaltra edició aquestacol·laboració amb lesbotigues.

La campanya ha comptatamb la participació delsestabliments agrupats a laUnió de Botiguers, l’EixComercial i el Tomb deReus –les tres associacionscomercials que hi haactualment a la ciutat–, amés de l’Institut Municipald’Acció Cultural, el PatronatMunicipal de Turisme iComerç i l’IES Baix Camp.

Dalt, l’acte del Dia de laDona al Saló de Plens, isota, una imatge del MercatSolidari a la plaça delMercadal.

Foto

s: C

arle

s fa

rgas

Foto

: Nie

pce

Foto

: I. M

artí

nez

SEGURETAT

EL MERCADAL11

Finalment, el desplegament delsMossos d’Esquadra al Camp deTarragona s’avança i, segons laconsellera d’Interior, MontserratTura, està previst que a finald’any ja hi hagi els primers 100agents a la demarcació. De mo-ment, s’ha anunciat que la pri-mera comissaria de la policiacatalana es construirà a Reus,unes instal·lacions que quan fun-cion¡n a ple rendiment tindrancapacitat per a 175 agents.

Servei a tot el Camp de TarragonaLa comissaria de Reus ha dedonar servei a la ciutat i a lescomarques del Baix Camp i elPriorat. En un primer moment,però, com que es tracta de lesprimeres instal·lacions del cos ala demarcació, des de Reus escoordinarà la tasca dels Mossos atot el Camp de Tarragona.

Els terrenys que ha ofert l’Ajun-tament a la Conselleria d’Interiortenen poc més de 2.400 m2,amb façana a quatre carrers i unazona verda al davant. El solar estàal costat de la carretera d’Alcolea,entre els carrers Orenga, Menta iAlfàbrega, al costat de l’antic con-vent de les Carmelites i a tocar

de la plaça del Nucli i l’avingudade Països Catalans.

Bones comunicacionsAquesta situació farà que la pri-mera comissaria dels Mossos ales comarques del Camp estiguiben comunicada, a prop de lesvariants i del centre de la ciutat,tant per anar-hi a peu com encotxe. A més, la ubicació de lesdependències policials permetl’ús del transport públic per arri-bar-hi: és a prop de l’estació detren i de parades de diverseslínies urbanes i interurbanes. Abanda, els terrenys ja disposendels serveis d’aigua, llum, gas,telèfon i clavegueram. La proxi-mitat a la xarxa ja estesa decomunicació per cable en possi-bilita la connexió immediata.Segons han informat des de la

Direcció General de SeguretatCiutadana, l’edifici de la comis-saria del cos prevista per a Reustindrà unes característiques simi-lars a les que ja funcionen a loca-litats com Santa Coloma de Gra-menet o Mollet del Vallès.

A banda i banda de la ciutatLa ubicació proposada per l’Ajun-tament per a la seu dels Mossosno és gratuïta i respon a la divisióde la ciutat en dues meitats. Lesinstal·lacions de la policia catala-na es troben a la tercera coronaviària i la nova comissaria de laGuàrdia Urbana també, però a lafaçana oposada de la ciutat, a l’a-vinguda Marià Fortuny i al costatde les instal·lacions del Club Na-tació Reus Ploms. D’aquesta ma-nera, geogràficament es configu-

ren dues subzones complemen-tàries per proximitat als equipa-ments policials, bé dels Mossosd’Esquadra, bé a la Guàrdia Ur-bana.

L’alcalde, Lluís M. Pérez, va anun-ciar que l’arribada dels Mossos aReus ha de cobrir les mancancesd’efectius que tenen els cossosde seguretat estatals. �

Comissaria dels Mossos aMollet del Vallès, semblanta la que s’ha de construir aReus.

L’Ajuntament ha cedit a la Generalitat unsolar a la carretera de Falset per construir-hila primera seu dels Mossos d’Esquadra a lademarcació i començar així el desplegamentde la policia catalana, que ha d’assumir lestasques de seguretat. Està previst que a finald’any arribin els primers 100 agents.

Reus, primer pas deldesplegament dels Mossosd’Esquadra a la demarcació

L’ACTUACIÓ MUNICIPAL

10

EL MERCADAL

Tots els grups municipals –PSC,CiU, PPC, ERC i ICV-EA– vanvotar a favor de la moció d’Al-caldia aprovada el 29 de generen què es rebutgen les agres-sions de violència domèstica.Com a mesura de protesta,l’Ajuntament va acordar la convo-catòria de cinc minuts de silencia la plaça del Mercadal cada copque es produís una mort a l’Estata causa d’una agressió de violèn-cia domèstica.

La concentració es proposa comuna mesura de sensibilitzacióadoptada des de l’Ajuntamentper manifestar el rebuig de laciutat a aquesta mena d’actua-cions contràries als drets hu-mans. Només l’any passat, gaire-bé un centenar de dones vanmorir a causa de la violènciadomèstica a l’Estat. Pel que fa aCatalunya, la xifra de víctimes el2003 va ser d’una quinzena.

La primera vegada, només cinc dies desprésLa mesura aprovada el 29 degener va haver d’aplicar-se perprimera vegada només cinc diesdesprés, el 4 de febrer, en res-posta a la mort d’una dona a Bil-

bao a causa de la violència do-mèstica. Un dia més tard, el 5 defebrer, es convocava la segonaconcentració silenciosa, també ales dotze del migdia.

En el moment de tancar aquestaedició, l’Ajuntament ja havia con-vocat set concentracions com arebuig a la violència. A bandad’una representació de regidors iregidores i del personal del con-sistori, les concentracions hancomptat amb la participació deles associacions de dones de laciutat i de ciutadans i ciutadanesa títol personal.

L’atenció a les víctimesParal·lelament, l’Ajuntament tre-balla per millorar l’atenció a lesvíctimes de la violència domèsti-ca. La Regidoria de Serveis So-cials ha organitzat un curs sobrela violència contra les dones enl’àmbit familiar adreçat a profes-sionals municipals que interve-nen en aquest àmbit: tècnics deServeis Socials i agents de laGuàrdia Urbana. El curs parteixde la base que la detecció pre-coç, la intervenció immediata i laprevenció són les millors einescontra la violència familiar. �

El Ple del 29 de gener passat va aprovar perunanimitat una moció per rebutjar laviolència domèstica i fer-ho de maneraactiva, amb la convocatòria d’unaconcentració silenciosa de cinc minuts cadacop que es produeixi una agressió deviolència domèstica amb resultat de mort.

L’Ajuntament convocaconcentracions silenciosescontra la violència domèstica

La titular del jutjat contenciós ad-ministratiu número 2 de Tarrago-na ha desestimat el recurs con-tenciós administratiu interposatper la Comunitat Islàmica Pas-toral del Tarragonès contra el de-cret del tinent d'alcalde de MediAmbient, de 28 de novembre de2003, pel qual s'ordenava laclausura de l'activitat al local si-tuat al número 44 del carrer Cer-vantes.

La sentència argumenta que l'ac-tuació de l'Ajuntament està fona-mentada tant en el fons com enla forma.

El compliment de la legalitat vigentLa sentència estima que aques-ta activitat no queda exoneradade complir la legalitat vigent i

que l'actuació administrativa im-pulsada per l'Ajuntament, peraconseguir que el local destinata culte religiós reunís totes lescondicions de seguretat i salu-britat necessàries per a la pro-tecció dels que es reunien al lo-cal, no atempta contra el dret fo-namental a la llibertat religiosa ide culte.

Així, i segons l'escrit de la jutge, lallei autoritza a l'autoritat compe-tent, en aquest cas l'Ajuntamentde Reus, a ordenar la suspensióde l'activitat si suposa un risc pera la seguretat o la salut de lespersones.

Segons consta en les inspec-cions i en els informes tècnicsque formen part de l'expedientadministratiu a mans de la jutge,

l'activitat es realitzava sense lapreceptiva llicència ambiental,que s'havia denegat perquè lesdependències presentaven defi-ciències en matèria de seguretat,entre les quals destaca la mancad'un passadís d'evacuació, bo-ques d'incendis i dobles sortidesd'emergència, amb el conse-güent risc per a la seguretat deles persones.

Actuació correctaLa sentència reconeix la correccióde tota la tramitació administrati-va feta per l'Ajuntament de Reusi, per tant, posa de manifestl'absència de cap defecte de for-ma en la seva actuació.

Recordem que agents de laGuàrdia Urbana van clausurar iprecintar el local del carrer Cer-

vantes el 29 de novembre pas-sat, una nau que la comunitatislàmica utilitzava com a lloc detrobada i d’oració.

Mesures a favor de la convivènciaParal·lelament a l’exigència delcompliment de la normativa mu-nicipal, l’Ajuntament ha adoptattot un seguit de mesures per tro-bar una solució dialogada quepermeti trobar un emplaçamentadequat perquè el col·lectiu mu-sulmà pugui reunir-se. Una deles mesures és la modificació delpla general per permetre elsusos religiosos als polígons in-dustrials. A més, l’Ajuntament haofert a la comunitat musulmanala cessió d’un local de propietatmunicipal perquè puguin cons-truir-hi la mesquita. �

Sentència favorable al’Ajuntament en la clausuradel local del carrer Cervantes

Foto

: Mos

sos

d’Es

quad

ra

Agents de la GuàrdiaUrbana en el moment deprecintar el local delcarrer Cervantes

La figura de l’il·lustre pintor reu-senc Marià Fortuny ha experi-mentat un rellançament en elsdarrers mesos amb motiu del’exposició antològica "Marià For-tuny, 1838-1874", que va tenirlloc al Museu Nacional d’Art deCatalunya (MNAC) entre el 17d’octubre de 2003 i el 15 de fe-brer d’aquest any.

Mostra inèditaMés de 100.000 persones vanvisitar l’exposició de Barcelona,que s’ha considerat la més ambi-ciosa que s’ha fet mai sobre elpintor reusenc. La mostra recolliapeces que habitualment no es-tan a l’abast del públic, que pro-cedien dels mateixos fons delMNAC, de grans museus ameri-cans i europeus i de col·leccionsprivades d’arreu del món.

Una delegació reusenca en-capçalada per l’alcalde, LluísMiquel Pérez, va visitar la mostrael dia 12 de febrer, amb la com-panyia del director del MNAC,Eduard Carbonell, i d’un dels co-missaris de la mostra, FrancescQuílez.

Revalorització a nivell internacionalLa figura de Marià Fortuny ha ex-perimentat una revalorització in-ternacional arrel d’aquesta expo-sició. El pintor, que té una salapermanent al Museu d’Art iHistòria de Reus, és consideratuna de les personalitats artísti-ques més importants a escala in-ternacional del segle XIX.

De fet, a l’exposició es podiacomprovar el domini de la tècni-

ca pictòrica de Fortuny, però tam-bé la seva genialitat i talent.

A més de les excepcionals pintu-res realistes que van admirar Eu-ropa en la seva època, a la re-trospectiva del MNAC també s’hipodien trobar pintures que apun-taven ja l’evolució cap a un estilmés personal, alliberat de nor-mes academicistes i pròxim alscorrents impressionistes quepocs anys després de la mort deFortuny havien d’inundar els cer-cles artístics.

Fons de Fortunyal Museu de ReusLa mort prematura de Fortuny als36 anys va deixar l’incògnita so-bre la culminació d’aquesta evo-lució. Aquesta tendència del pin-tor es pot veure dins la mostrapermanent de Marià Fortuny delMuseu d’Art i Història de Reus,en què destaca una peça, el Nende Portici, pintat molt poc abansde la seva mort.

El Nen de Portici —que es repro-dueix en aquesta pàgina– forma-va part del llegat que Marià For-tuny Madrazo, fill del pintor, va fera Reus. Un llegat que incloïa tam-bé més de seixanta dibuixos i

una aquarel·la, a més de diversosobjectes personals del pintor.

L’exposició de Barcelona va oferiral públic peces com La Batallade Tetuan, la recentment desco-berta Platja de Portici o IlContino. En total, 138 obres, re-partides en vuit àmbits, el primerdels quals era dedicat al seu pe-ríode de formació a Reus, Barce-lona i Roma.

El director del MNAC, EduardCarbonell, i el comissari FrancescQuílez van guiar l’alcalde de Reusamb explicacions sobre tots i ca-dascun dels àmbits. Entre lesobres que van impressionar lacomitiva reusenca hi ha LaBatalla de Tetuan, un quadre degrans dimensions que es trobavaen un dels àmbits inicials de l’ex-posició.

La resta d’àmbits de l’exposicióeren la campanya del Marroc, elperíode romà després del parèn-tesi al nord d’Àfrica, els dos anysd’estada a Madrid, la tornada altaller de Roma i l’èxit comercial,l’estada a Granada, els últimsmesos de vida a Portici (Itàlia) i,finalment, la seva activitat com agravador. En paraules de Fran-

cesc Quílez, una de les virtuts del’exposició va ser oferir una visióde Fortuny llunyana a les classifi-cacions de pintor preciosista iencotillat, amb obres que per-metien veure’l com a no condi-cionat pel seu marxant ni per laseva clientela.

L’exposició del MNAC té lloc tren-ta anys després de l’antològica de1974, que es va poder veure aBarcelona, Reus i Madrid. Fortunyés sens dubte l’artista més desta-cat dels que es poden veure a laSala d’Artistes Reusencs del segleXIX del Museu d’Art i Història deReus, compartint espai ambJosep Tapiró o Baldomer Galofre.El museu obre de dimarts a dis-sabte de 10:00 a 14:00 h i de17:00 a 20:00 h i els diumengesde 11:00 a 14:00 h. �

MICROURBANISME

12

EL MERCADAL

Mitjana provisional a Països Catalans

Des de finals de febrer l'avingu-da de Països Catalans, entre lacarretera de Riudoms i la plaçadel Nucli, disposa d’una mitjanaprovisional per avaluar si millorala seguretat de vianants i vehi-cles. Si el resultat és positiu,l’Ajuntament construirà una illeta

definitiva –amb una ampladad’1,60 m i enjardinada–, un copja s’ha formalitzat amb la Gene-ralitat el conveni per a la reversióa la ciutat d'aquesta via. Tambés’hi han instal·lat bandes sonoresper evitar els excessos de veloci-tat. �

Restauració de rajoles ala plaça de Prim

El personal de la Brigada Mu-nicipal executa durant tot l’anydiversos treballs de manteni-ment als carrers i places de laciutat. Una de les darreres actua-cions d’aquest calendari s’hacentrat a la plaça de Prim, ons’han canviat les llambordes de

la coca de la plaça que estavenmés deteriorades, per evitarqualsevol risc als vianants. Entotal, s’han destinat prop de1.500 € a aquests treballs demillora. La feina l’han dut a ter-me dos treballadors municipalsdurant una setmana. �

Treballs de jardineria a la carretera de Riudoms

L’arranjament del tram urbà de lacarretera de Riudoms, executadaper la Generalitat l’any passat, nova comportar l’enjardinament dela mitjana i les rotondes. De mo-ment, l’Ajuntament ha plantat 70arbres –en aquest cas, plata-ners– en una de les voreres dela carretera. Els treballs munici-

pals han suposat una inversiód’11.000 €.

A hores d’ara, els tècnics de jar-dineria preparen el disseny de lailleta central de la via i de les ro-tondes. Està previst que aques-tes millores s’executin d’aquí apoques setmanes. �

Millora de l’accés a laurbanització Bellisens

L’accés a la urbanització Belli-sens, situada al costat de la car-retera de Salou, es fa mitjançantuna rotonda que ara s’ha enjar-dinat. Per fer-ho, s’han empratespècies de clima sec, quedonen un estil natural a l’espai,que s’ha completat amb grava.Entre les plantes de la rotonda

trobem exemplars d’una espèciesemblant a les palmeres ques’han recuperat de la plaçad’Hèrcules, arran de la remode-lació de les jardineres que ocu-pen el perímetre de la plaça. Lainversió, que inclou la instal·lacióde reg automàtic, ha estat de21.000 €. �

PER A LA HISTÒRIA

EL MERCADAL13

MICROURBANISME

Marià Fortuny és un dels grans exponents dela pintura europea del segle XIX i és tambéun dels fills més il·lustres de la ciutat deReus. Fortuny va definir un llenguatge propia través de la seva obra, que el MNAC haredescobert en una mostra retrospectivavisitada per més de 100.000 persones.

L’alcalde de Reus durant lavisita a l’exposició,concretament, davant de Labatalla de Tetuan. A sota,reproducció del Nen dePortici.

Foto

: F. F

erná

ndez

/IM

MR

El MNAC recorda Marià Fortuny amb una gran exposició retrospectiva

Foto

:s C

arle

s fa

rgas

Foto

: Car

les

farg

as

OPINIÓ

EL MERCADAL15

Miquel Àngel López MallolPortaveu del GM del PPC

ERC

Una lliçódemocràticaEl número del Mercadal queteniu a les mans us informade projectes molt engres-cadors en matèria d’ha-bitatge, un tema calent alqual s’han de buscar vies desolució urgents.

Tanmateix, les eleccionsgenerals i els tristos successosque les han precedit fan queels dediquem tota l’atenció.Una catàstrofe terrible que hasacsejat el cor de molta gent,i una manipulació indigna perpart del Govern de l’Estat queha agitat la consciència demilions de ciutadans iciutadanes.

La lliçóde la ciutadaniaEls representants del Governde l’Estat sortint, atrinxeratsen la mentida i la desinfor-mació, han obviat el poderdel poble, i el poble haprotagonitzat la rebel·lió mésneta i més digna que es potesdevenir en un sistemademocràtic. La indignació deles manifestacions espon-tànies i la reclamació de laveritat es va expressar eldiumenge a les urnes, ambuna participació massiva enles eleccions generals. Laciutadania ha donat una lliçóde democràcia acudint a les

urnes desacomplexadament irespectant la cita electoralamb la serenor i l’aplom queaquests moments difícilsrequereixen. El cas de Reusno es queda al marged’aquesta tendència general,i a la nostra ciutat s’haregistrat una participaciósuperior al 72%, amb alguncol·legi electoral que gairebéha arribat al 80%.

Els resultats electoralsI entrant en valoracions delsresultats, el Grup Municipald’ERC no podem deixar decelebrar els magnífics resul-tats d’Esquerra en aquesteseleccions, que han superatels que s’havien aconseguit alParlament, així com la reno-vació de la confiança ques’ha fet a la configuració delGovern de Catalunya, mal-grat les adversitats foranesque ha viscut en els seusprimers moments.

De la manipulació a l’espe-rança: hi pot haver una millorlliçó democràtica? Quan larealitat supera la ficció, quanels fets superen els anhels,només ens resta un recordsincer per a les víctimes. �

ICV-EA

M. Teresa VallverdúPortaveu adjunta del GM d’ICV-EA

Empar PontPortaveu del GM d’ERC

Per lesllibertats, cada diaHem deixat enrere uns diesintensos pel que fa a lamobilització ciutadana i lareivindicació de les llibertatscol·lectives al nostre país.Enmig de la tragèdiaincommensurable de l’11-M,el poble de Reus ha donatuna resposta exemplar amb laseva sortida massiva al carrerper tal de rebutjar la violència iexpressar el seu condol a lesvíctimes.

És probable que no oblidemmai aquestes jornades quehan despertat en nosaltres laràbia, la compassió… peròtambé la solidaritat ambaquelles persones que pa-teixen injustament pel terrorindiscriminat. Tots ens hemsentit víctimes i el valor delnostre clam es troba en la de-fensa sense condicions delsdrets humans a tots els raconsdel món.

La reivindicació, una eina pedagògicaSi alguna cosa positiva es potextreure d’aquests tràgics suc-cessos és l’ús de la reivindi-cació com a eina col·lectiva deconscienciació i sensibilització.Una reivindicació que calmantenir a tots els àmbits dela nostra vida en els qualspersisteixin les agressions

contra les llibertats. També enel dia a dia de les nostres llars.Per aquest motiu, l’Ajuntamentde Reus va encetar el passatmes de febrer concentracionssilencioses cada cop que unapersona pateixi violència do-mèstica amb resultat de morta l’Estat espanyol. Aquestaproposta simplement és ungest que visualitza queaquesta mena d’agressionsés, lamentablement, unaconstant social a tot el món.Segons dades d’AmnistiaInternacional, una de cadatres dones pateix violènciagreu alguna vegada en laseva vida, xifra que revela lamagnitud d’un importantproblema de convivència quehem d’intentar solucionar.

Reus es converteix en capital de la pau De forma paral·lela a aques-tes concentracions, la Setma-na Solidària i el Dia Interna-cional de la Dona s’han donatla mà enguany per tal de di-vulgar l’important protago-nisme de les dones en laconstrucció de la pau i el seurol en el tancament de lesferides dels conflictes bèl·lics.Caldrà invocar aquest esperitconciliador per resoldre elsreptes que la nostra societat téplantejats. �

el Govern de l’Estat ha obviat el

poder del poble Empar Pont

el poble de Reus ha donat una

resposta exemplar M. Teresa Vallverdú

OPINIÓ

EL MERCADAL14

PSC

Eduard OrtizPortaveu del GM del PSC

La voluntat de la ciutadaniaEl dia 14 de març els ciuta-dans i les ciutadanes vandonar-nos una lliçó moltimportant. Mitjançant l’úsd’un dels drets mes preuatsen democràcia, la màxima“una persona, un vot”, vanadvertir a tothom que elpoder real del nostre país re-sideix en la voluntat popular ique, per molt que uns o al-tres s’hi encaparrin, quan elpo-ble vol quelcom i hi creuamb fermesa, pot canviar,fins i tot, els ciments mésarrelats.

S’ha de tenir molt clar que alpoble ningú li pot prendre elpèl. S’ha de fer valer lavoluntat de la ciutadania.

La responsabilitat és compartidaA partir dels reprobablesatemptats de l’11-M i,sobretot, quan es tractenqüestions d’immigració, ésfàcil caure en la demagògia oen una provocació deses-tabilitzadora, com aramanifestar públicament unrebuig cap als drets quetenen algunes persones,només perquè el seu color depell és diferent del nostre.

En aquest sentit, cal fer una

crida al seny i al sentit de laresponsabilitat que correspona tots els que desitgem lapau i la convivència.

De la mateixa manera quedesprés dels fets de Madrid aalgú li va canviar radicalmentl’expressió del rostre quan esva anunciar que els autorsdel crim eren probablementintegristes islàmics –amb laqual cosa dedueixo que teniamés importància la rendibili-tat electoral que no pas lespersones mortes i les feridesde centenars més–, cal queara ningú vulgui treure ren-diment polític de cap situació.

És necessari que ningú pro-voqui enfrontaments. I ésimprescindible que ningúaixequi la població adreçant-la cap a una espiral deviolència.

Reus, ciutat integradoraReus sempre s’ha caracte-ritzat per ser una ciutatintegradora i no hem depermetre que ens assenyalincom a xenòfobs.

Com va dir Jesús, en ocasionscal parar l’altra galta. �

CiU

Carles PellicerPortaveu del GM de CiU

L’Ajuntament i el dret al’habitatgeComprar o llogar un pissuposa un esforç molt gran–a vegades, inabastable– pera una família i l’encarimentde preus dels darrers anys nosembla que s’hagi d’aturar.Davant d’això, l’equip degovern no es decideix a fertot el que està a les sevesmans per resoldre el greuproblema que es dóna enaquest àmbit.

Fins ara, per exemple, noméspreocupava l’estètica de lesfaçanes, oblidant elsproblemes d’habitabilitat ques’amagaven portes endins.Ara es vol anar més enllà,però només s’actua de formatestimonial: no n’hi ha prou adedicar 60.000 € a lesrehabilitacions d’habitatges;la xifra és ridícula comparadaamb el 1.100.000 € que téprevist ingressar l’Ajuntamentper taxes per prestació deserveis urbanístics. Aquest ésun repte que guanyarà im-portància any rere any,perquè el parc d’habitatgesenvelleix.

Habitatges a preus assequiblesTampoc no n’hi ha prou quel’Ajuntament cedeixi dos otres solars perquè s’hiconstrueixi: cal ser mésproactiu, i en lloc de vendre’s

el sòl municipal propi i fer-hinegoci, l’Ajuntament hauriade destinar aquest sòl ahabitatges de preusassequibles.

Ajuts per als jovesD’altra banda, cal ser ima-ginatiu, cercar noves fórmu-les. En el cas dels joves, enlloc de demanar-los pacièn-cia quan manifesten el seudesig d’emancipar-se, caloferir-los respostes adaptadesa la seva situació. Per això,Convergència i Unió va feraprovar una esmena alspressupostos per a l’any2004 establint ajuts destinatsal lloguer d’habitatge per ajoves.

En definitiva, l’actuació del’Ajuntament en matèria d’ha-bitatge mereix un suspens,per limitada i per ser un reculld’actuacions disperses senseun nord clar.

Ara és hora de demostrar lasensibilitat social amb fets,utilitzant tant la via de les in-versions com la de la planifi-cació. L’equip de govern deReus ha de ser més ambi-ciós, i assumir les seves res-ponsabilitats, perquè ningúpot esperar indefinidamentper disposar del seuhabitatge. �

PPC

Clam unànim contra elterrorismeLa fosca nit, de sobte, senseesperar-la, ens va envair atots. Els sentiments de ràbia,d’impotència i de perplexitatanaven en augment ambnoves dades que arribavende la magnitud de latragèdia. Homes, dones,nens, dolor, ferits, morts…Imatges sense sentit queens prenien vides escapant-se de les mans. Totes ellestan a prop que ens colpienamb una força inusitada.

No ho entencAvui, que ja han passat diesdes de l’11-M, encara no hoentenc. Podia haver passata molts llocs però va ser aMadrid, capital de l’Estat. Ijust a tres dies de leseleccions generals. No emvull creure que hi hagiindividus capaços de ferbarbaritats com la que hapassat a Madrid. Violènciainútil. Matar per matar. Ésmassa trist, massa fort,massa inhumà.

I enmig de la cara mésmiserable de l’ésser humà,la llum d’una espelma queens crida a l’esperança:centenars, milers, milions depersones cridant silencio-sament amb una mateixaveu un crit de silenci. NO ALTERRORISME. Demostrant ales víctimes i als seusfamiliars que no estan sols,

que la solidaritat de tots elsespanyols els acompanya ique, entre tots, unàni-mement, derrotarem elterrorisme, tingui el nomque tingui, vingui d’onvingui.

Amb les lleis, amb la justícia,amb el compliment íntegrede les condemnes, endefinitiva, amb el nostresistema democràtic i elsmecanismes que ens ofereixl’Estat de Dret. Cal fer-ho ical que ens mantinguemunits. Ara més que mai.

La resposta de Reus, la resposta esperadaI la resposta reusenca, comno podia ser d’altra manera,va ser sortir al carrer iomplir amb milers depersones, milers de corstrencats, milers de critssilenciosos clamant justícia,clamant llibertat. Exigint la fidel terror. Perquè, com vaigllegir en una de lespancartes que portavenunes noies amb el palmellde la mà pintat de blanc,cap idea mereix una vida.Res justifica una mort.

I aquest cop, un lema únicque ha estat més significatiuque mai. Amb les víctimes.Per la Democràcia i laConstitució. Per la derrotadel terrorisme. �

no hem de permetre que ensassenyalin com a xenòfobs

Eduard Ortiz

l‘actuació municipal suspèn en

matèria d’habitatgeCarles Pellicer

reus va sortir al carrer, milers de persones

clamant justícia, clamant llibertat Miquel Àngel López Mallol

OPINIÓ OPINIÓ