Petitesgrans obres

EL MERCADALAJUNTAMENT DE REUS

98.000habitants

162.000.000de pressupost

100.000.000d’inversió

98.000habitants

162.000.000de pressupost

100.000.000d’inversió

Gaseta Municipal de l’Ajuntament de ReusGener/febrer de 2004 6a època núm. 5

EL MERCADAL

Gaseta Municipal de l’Ajuntament de ReusJuny/juliol de 2003 6a època núm. 1

Tria ambllibertatl’escoladels teusfillsa partir delmes de març

AJUNTAMENT DE REUSEducació i Família

Edifici municipal de la plaça del Mercadal 343201 REUS

010 per trucar des de Reus901 112 113 per trucar des del mòbil✆

Oficina Municipald’Escolarització

REUS

info.educacio@reus.netwww.reus.net/educacio

PLA D’ACCIÓ MUNICIPAL

EL MERCADAL3

Reus té ara 98.000 habitants,una xifra que, més enllà de con-firmar un creixement demogràficsostingut, reforça el poder d’atrac-ció de la ciutat i la seva capacitatper mantenir-se com a punt dereferència. Per fer de Reus unaciutat més habitable, més atrac-tiva i amb majors índexs de be-nestar, l’Ajuntament ha elaborat elprimer Pla d’Acció Municipal.

Aquest document neix de la fa-cultat de l’equip de govern perprioritzar les accions que had’executar durant aquest man-dat. El PAM és fruit del treballdels darrers mesos, un treballque ha servit per posar sobre elpaper les prioritats municipals apartir de l’esperit de progrés defi-nit al pacte de govern municipal.

La veu de la ciutadaniaAquesta tria d’actuacions tambété en compte les conclusionsdels processos participatius ela-borats per la ciutadania: el PlaEstratègic Reus Impuls 2005,l’Agenda 21 Local i el ProjecteEducatiu de Ciutat. El debat delsprocessos estratègics va comptaramb la participació de més de1.000 persones que van fer sen-tir la seva veu. El resultat d’aques-ta participació és la guia de lesactuacions que s’han de desen-volupar en els propers anys i queara queden contemplades en elPAM 2003-2007.

El PAM proposai el pressupost disposaEl ple del mes de gener va donarcompte del PAM, un mes des-prés de l’aprovació del pressu-post per a 2004, el braç executiu

del Pla per a enguany. Aquestpressupost del Grup Ajuntaments’ha d’emmarcar en la nova or-ganització interna de la corpora-ció –la creació d’una estructuragerencial que culmina amb elprocés iniciat fa anys amb lacreació de les societats anòni-mes municipals– i en el marc le-gislatiu i financer previsible perals propers mesos –la reformade la Llei d’Hisendes locals i elsrequeriments al finançament pú-blic derivats de la Llei d’estabilitatpressupostària.

Contenció fiscalEl pressupost és l’eina per dotarl’Ajuntament de més capacitatd’acció en matèria de prestacióde serveis públics i de dinamitza-ció socieconòmica. El d’enguanyés, alhora, un pressupost cohe-rent amb la voluntat de mantenirla contenció fiscal, filosofia quees va posar de manifest a la tar-dor amb l’actualització de les or-denances municipals.

Les taxes i les ordenances fiscalsper aquest 2004 no s’han incre-mentat: la modificació mitjanaes va calcular segons la previsióde l’IPC, un 3,5%. L’impost quemés diners aporta a les arques

municipals, l’Impost de BénsImmobles (IBI) s’ha congelat, ésa dir, té un increment 0. Un altreexemple destacable és la taxa derecollida d’escombraries, que pu-ja una mitjana del 3%. Tot iaquest increment, cal tenir pre-sent que la majoria d’habitatges

de la ciutat –els pisos inferiors a100 m2– pagaran el mateix quel’any passat.

Totes aquestes actuacions estandestinades a fer de Reus una ciu-tat cohesionada socialment, onel benestar i una major qualitatde vida siguin elements comunsa tota la ciutadania; una ciutatque generi riquesa en beneficide tots i totes; una ciutat sosteni-ble i més habitable, una ciutatcapdavantera i de referència.

I una ciutat que aviat arribarà als100.000 habitants empadronats,una fita que demostrarà sobre elpaper allò que al carrer ja fatemps que és una realitat. �

Imatge actual del carrer deVinebre, al costat de lacarretera de Castellvell

Avions de la companyiaeuropea de baix cost Hapag-Lloyd a l’Aeroport de Reus

El Pla d’Acció Municipal (PAM) és la sínteside l’estudi acurat dels programes dels trespartits de l’equip de govern i dels processosparticipatius elaborats per la ciutadania. ElPAM concreta les accions a desenvolupar enel mandat 2003-2007 que es prioritzen cadaany amb l’elaboració del pressupost.

L’Ajuntament marca lesprioritats fins al 2007 en el Pla d’Acció Municipal

2

EDITORIAL

EL MERCADAL

Consell editorial:Junta de Portaveus

de l’Ajuntament de ReusDirector:

Claudi ArnavatRedactora en cap:

Imma Bolet Redacció:

Rosa Pagès, Susana BahílloFotografia:

Carles Fargas, Arxiu DCC

Edita:Ajuntament de Reus

Direcció de Comunicació CorporativaMitjans Corporatius

Pl. del Mercadal 1 43201 REUSTel. 977 759 662 Fax 977 778 106

info.comunicacio@reus.netwww.reus.net

Tirada: 35.000 exemplars

Dipòsit legal: T-928-2003

ISSN:1696-5507

Projecte gràfic i producció:Tona BayonaImpressió

Litografia Rosés SADistribució:Bústia Exprés

AJUNTAMENT DE REUS

✆010AJUNTAMENT DE REUS

En què uspodemservir?

Per primera vegada, l’Ajuntamentdisposa d’un Pla d’Acció Municipal(PAM), un document estratègic

per al mandat 2003-2007 fruit d’un exer-cici de priorització i planificació de lesaccions que ha d’impulsar el govern muni-cipal. La confecció d’aquest pla s’ha fetd’acord amb els principis que inspiren elpacte de govern entre PSC, ERC i ICV-EA, i

tenint en compte les directrius dels pro-cessos participatius elaborats per la ciu-tadania: el Pla Estratègic Reus Impuls2005, l’Agenda 21 Local i el ProjecteEducatiu de Ciutat.

El punt de partida per fer aquesta cribad’actuacions ha estat la contenció fiscal. ElPla d’Acció Municipal preveu un total d’in-versions per un valor de 100 milions d’€,dels quals l’Ajuntament n’aportaria fins auna tercera part, aprofitant la capacitat fi-nancera pròpia a través d’INNOVA –elgrup d’empreses municipals– i demanantla col·laboració indispensable d’altresadministracions.

El pressupost, l’instrumentProducte del PAM, el pressupost de 2004supera els 162 milions d’€, un 7,6% mésque l’any passat. Aquest pujada, però, noes tradueix en un augment de la pressiófiscal: les ordenances municipals no s’in-crementen, l’IBI s’ha congelat i la taxa d’es-combraries puja per sota de l’IPC. El resul-tat de l’operació és el següent: per cadaeuro de despesa de l’Ajuntament, un ciuta-dà de Reus només n’aporta 18 cèntims.

Lluís Miquel PérezAlcalde de Reus

98.000 habitants162.000.000 de pressupost100.000.000 d’inversió

SUMARI

2 EditorialSumariCrèdits

3 L’Ajuntament marcales prioritats finsal 2007 en el Plad’Acció Municipal

4 El desplegamentdel Pla d’AccióMunicipal suposauna inversió de mésde 100 milions

7 El pressupost del’Ajuntament per al2004 supera els 162milions d’euros

10 Reus, pionera en lacreació d’unaOficina Municipald’Escolarització

Augmenta un 20%l’ús dels centrescívics

11 Microurbanisme

12 L’Oficina Municipali Comarcald’Informació alConsumidor aténmés de 8.000consultes

Els agents de laGuàrdia Urbanavisiten la planta depediatria del’Hospital

13 L’aposta per lacapitalitatcompartida enbenefici del Camp

Comencen lesobres per fer deMas Miarnau uncentred’excel·lènciauniversitària

10 OpinióArticles dels portaveus dels grups municipals

Acords del Ple

Ple 12-12-2003

S’acorda l’aprovació definitiva de l’ex-pedient d’ordenances fiscals.

S’aprova l’acord d’imposició i ordena-ció de contribucions especials ambmotiu de les obres de pavimentaciói serveis d’un tram del carrer Capa-fonts i d’un tram del carrer Bellmuntdel Priorat.

S’acorda el refinançament de diversesoperacions de crèdit a llarg termini,l’operació de préstec per a inver-sions i l’expedient de modificació decrèdits.

S’aprova el pressupost general de lacorporació per a l’exercici 2004.

Ple 19-12-2003

S’aprova la modificació de tarifes detransport públic urbà de viatgers.

S’adscriu a la societat Gestió de Ser-veis Funeraris Reus SA (GESFURSA)els terrenys on s’ubica el crematorimunicipal.

S’aprova la revisió de preus del serveipúblic de recollida de residus sòlidsurbans i de neteja viària, que realit-za l’empresa Fomento de Cons-trucciones y Contratas SA, amb unincrement del 3,15 %.

S’aprova l’inici d’expedient de declara-ció de béns culturals d’interès local.

S’aprova un conveni entre l’Ajunta-ment de Reus i el Departament deCultura de la Generalitat per a lacol·laboració en l’ampliació dels ves-tidors de l’Estadi Municipal de Reus.

Ple 29-01-2004

Es dóna compte de les resolucions del’Alcaldia en matèria d’organitzaciómunicipal.

Es dóna compta del contingut del Plad’Acció Municipal (PAM) per almandat 2003-2007.

Se sol·licita a l’Agència Catalana del’Aigua el finançament de les despe-ses d’explotació de l’Estació Depu-radora d’Aigües Residuals de Reusper a l’exercici 2004. També sesol·licita un complement en el fi-nançament de l’exercici 2003.

Es dóna compte de la resolució per laqual es resol la separació del serveid’un funcionari.

L’Ajuntament aprova convocar unaconcentració silenciosa cada copque es produeixi una agressió deviolència domèstica amb resultat demort. La concentració, que es con-vocarà a la plaça del Mercadal a les12:00 h, es proposa per manifestarel rebuig de la ciutat a aquestes ac-tuacions.

S’aprova l’adaptació i l’actualització delPla d’actuació municipal PENTA (Plad’Emergència Nuclear de Tarrago-na).

S’aprova el text refós de la modificaciópuntual de la Revisió del PGOU pelque afecta al sector E.2 Camí deValls.

S’aprova de manera provisional lamodificació puntual del Pla parcialdel sector D.3b AIQSA.

S’aprova de manera inicial la modifi-cació puntual de la revisió del plageneral que afecta a l’illa 1 del sec-tor G.13 Mas Bertran.

Proposta del Consell Municipal de So-lidaritat i Cooperació Internacionalsobre l’ocupació de l’Iraq.

S’aprova inicialment el Reglament delServei d’Ajuda a domicili de l’Ajun-tament de Reus.

Els extractes dels acords del Plees poden consultar al webwww.reus.net i al tauler d’a-nuncis de l’OAC.

Foto

: Jud

it F

erná

ndez

PLA D’ACCIÓ MUNICIPAL

EL MERCADAL5

El Pla d'Acció Municipal concretales accions a desenvolupar en elmandat 2003-2007 d'acordamb l'ideari polític de progrésdefinit en el pacte de governmunicipal i tenint en compte,alhora, les directrius dels proces-sos participatius elaborats per laciutadania (Pla Estratègic ReusImpuls 2005, Agenda 21 Local iProjecte Educatiu de Ciutat).Estructurades en cinc granseixos, el Pla d'Acció Municipalconté les actuacions prioritàriesestablertes per als propers anys,que resten obertes als canvisconstants que es produeixen entots els àmbits de la política i dela realitat ciutadana. El desplega-ment del Pla suposarà una inver-sió total de 100 milions d’€, delquals l’Ajuntament aportarà unatercera part. �

El desplegament del Plad’Acció Municipal suposa unainversió de més de 100 milions

PLA D’ACCIÓ MUNICIPAL

4

EL MERCADAL

Pacte deGovern

Programespolítics deprogrés

PAM

Pressupostos

ProcessosEstratègics

Eix 1 : Persones

Una ciutat cohesionada social-ment i adaptada als canvis ques'han produït en els darrersanys, tant els que ha sofert l'or-ganització familiar com els deri-vats del fenomen migratori.Una ciutat on la cultura, partici-pativa, oberta i plural, actuï coma eina de vertebració social,d'enriquiment de les persones icom a instrument de formaciópermanent. Millorant alhora laqualitat de vida i el benestar detota la ciutadania, garantint eldesenvolupament de polítiquesper a la igualtat, amb polítiquessocials adreçades a les famílies,amb actuacions en l'àmbit de

l'habitatge, amb la promoció del'esport i la salut, l'atenció alscol·lectius amb demandes es-pecífiques com ara la gent gran,els joves, les dones o les perso-nes discapacitades. Impulsantel caràcter innovador i eficientdels serveis municipals i el pro-cés de modernització de l'admi-nistració municipal per millorarl'atenció i proximitat a la ciuta-dania. Aprofundint en la imple-mentació de nous mecanismesde participació i vetllant per pre-servar la seguretat ciutadana enuns anys decisius per a la con-creció del model policial aCatalunya.

Atenció a la infància i la famíliaConstrucció del Centre Integrald'Atenció a la Infància de MasPintat, des d’on es coordinarantotes les accions adreçades a in-fants de 0 a 3 anys. Es crearanmés places d’escola bressol.

Observatori de la realitat de la gent granPromoure el creixement de re-cursos d'atenció social per a lapoblació major de 65 anys, am-pliar i diversificar l'oferta de ser-veis d'assistència domiciliària,establir un servei d'atenció inte-gral a domicili, potenciar el vo-luntariat per evitar la solitud,augmentar el nombre de pla-ces de centre de dia i crear pro-grames d'autonomia assistida.

Programa d’atenció i suport a les donesCrear un servei d'atenció i inter-venció integral per a les donesque pateixen algun tipus demaltractament, potenciar cam-panyes informatives dels ser-veis existents, ampliar el serveide la Unitat d'Atenció a la Donaoferint un servei de guàrdia de24 h, a través del telèfon i pre-sencial, per a casos d'emergèn-cia. Creació d’un casal de do-nes en règim de cogestió.

Hospital de Sant JoanEstudi sobre l’ampliació o reu-bicació de l’Hospital i construc-ció del nou hospital, tenint encompte d’instal·lar aquest equi-pament en la zona que ofereixiles millors garanties.

Escola de pares i mares imillora de l'acollidad'escolars de famíliesimmigradesFacilitar la tasca educativa delspares i mares i la integració deles persones nuovingudes.

FormacióProgrames per millorar l’èxitformatiu.

Escoles municipals de les artsCreació d’escoles de música,dansa, teatre i arts plàstiques.

Educació per a la salutImpulsar programes d’educacióper a la salut per desenvoluparhàbits saludables.Desplegament Pla de museus

Rehabilitació de Mas Iglésies–seu de la Fototeca Municipal–i ampliació del Museu d’Art iHistòria de Reus.

Alberg de joventut i casal dejovesNous equipaments ak serveidels joves

Pla municipal de prevencióde les drogodependènciesImpuls a la creació de llars tute-lades i a la rehabilitació social.

Persones amb discapacitatsEstablir acords de col·laboracióamb els col·lectius de personesamb discapacitats per a la pres-tació de serveis.

Atenció a la salut mental

Eix 2 : Ciutat

Continuar la renovació física dela ciutat aprofundint en el mo-del mediterrani de ciutat com-pacta i complexa, on la plu-ralitat i la diversitat de les per-sones i de les activitats interac-cionin en un mateix espai, unaciutat més sostenible i queaporti una major qualitat devida als seus habitants. Ambprojectes de desenvolupamenten el marc de les quatre gransanelles de la ciutat, amb políti-ques d'habitatge que doninresposta a les necessitats deles persones en aquest àmbit iamb actuacions pel que fa a lamobilitat que afavoreixin elsdesplaçaments a peu, en bici-cleta i en transport públic.

Eliminació del cinturó de ferroNegociar amb el Ministeri deFoment i la Generalitat el des-plaçament de l’actual via fèrria,que obre les portes al creixe-ment futur de la ciutat.

Noves portes d’entradaDesprés de l’obertura de lesvariants, és l’hora de la reversióde les carreteres antigues quepermetran configurar de nou lesportes d’entrada a la ciutat.

Habitatges de lloguer Ampliació de l’oferta d’habitat-ges de lloguer i promoció direc-ta d’habitatges de lloguer per ajoves a Mas Bertran.

Barri del CarmeIntervenció urbanística al barridel Carme per millorar la con-nexió del barri amb la resta dela ciutat, regenerar-lo com aàrea de nova centralitat i millo-rar la qualitat dels espais públicsi del parc d’habitatges.

Barri Fortuny i GaudíRehabilitar els blocs Bofill –en elmarc d’un actuació general albarri Gaudí– i el barri Fortuny.

Aprovació del Catàleg del Patrimoni

Autobusos urbansAmpliar la dotació de vehiclesper incrementar la freqüènciade pas i millorar el servei.

Rehabilitació d’habitatgesSubvencions per fomentar larehabilitació d’habitatges delcentre històric.

Supressió de barreresarquitectòniques

Equipaments per a l’esport de base

Pla Director d’AparcamentsCrear fins a 1.750 noves placesd’aparcament subterrani.

La nova façana verdaLes intervencions urbanístiquesprojectades a la façana nordresponen a la voluntat de con-vertir aquesta àrea en un espaiurbà de qualitat que permeticombinar els nous usos resi-dencials amb la definició denous espais verds. Definició delpasseig Nord com a nova viaverda que connecti la carreterade Montblanc amb l'Institut Pe-re Mata, modificació del Pla Ge-neral d’Ordenació Urbana perplanejar el desenvolupamenturbanístic de l'entorn urbanitza-ble del nou passeig. Connectarla primera fase de desenvolu-pament del passeig Nord ambla Urbanització Sant Joan.

Parc del RoquísDesenvolupament de la novazona verda i residencial del parcdel Roquís que ocuparà tot l'es-pai comprès entre el parc delsCapellans, la carretera de Riu-doms, la variant Sud i el polígonAgro-Reus.

Parc de Mas Iglésies

Millora de la neteja viària

Recuperar els espais verds de la Boca de la Mina i novazona verda a Mas Bertran

Eix 3 : Economia

Oferir a tota la ciutadania l'opor-tunitat de gaudir d'una bona for-mació per poder aprofitar lesoportunitats que ofereix el dina-misme econòmic de la ciutat.Considerant el desenvolupa-ment econòmic i la generaciód'ocupació com dos elementsque han d'estar estretament vin-culats. Potenciant les infraestruc-tures de desenvolupament eco-nòmic en benefici de tota la ciu-tadania. Impulsant decidida-

ment l'ocupació estable i dequalitat, amb polítiques de for-mació i d'inserció laboral. Po-tenciant també el comerç, unade les activitats econòmiquesmés importants de la ciutat, ientenent que la promoció eco-nòmica de Reus i la millora del'ocupació s'han de fer en elmarc de la societat del coneixe-ment, on les tecnologies són unelement clau per al desenvolu-pament personal i col·lectiu.

Impuls i implantació del ParcTecnològic del Camp La implantació del Parc Tecno-lògic del Camp-Tecnoparc deReus és un projecte estratègicde primera magnitud per a laplena immersió de la ciutat enla societat del coneixement.Alhora actua com a gran refe-rent per a tot un seguit d'actua-cions urbanístiques per la sevaubicació en una cruïlla bàsicades del punt de vista de lesinfraestructures, de maneraespecial en relació a l'arribadade l'alta velocitat i la connexióamb l'aeroport.

Zona industrial al voltantdel Parc TecnològicDesenvolupament de la nova

zona industrial, comercial i deserveis que s'articularà al vol-tant de l'autovia de Bellisensamb el potent nucli del ParcTecnològic.

Sòl industrialCreació de sòl industrial públic iafavoriment del desenvolupa-ment de sòl qualificat com aindustrial (Mas Batlle). Construirsòl industrial a Bellisens sud i al'entorn de la carretera deMontblanc i de Constantí: sec-tor H12 Mas Sunyer, sector B8Cementiri i àrea 5.15 ButanReus.

Mas CarandellPotenciar l'Institut Municipal deFormació i Empresa Mas Caran-

dell i la Fundació Mas Carandell.

Mas MiarnauPosada en funcionament delCentre d'Innovació i FormacióPermanent Mas Miarnau.

Escola tallerAmpliació de l'Escola Taller del’Institut Municipal de Formaciói Empresa Mas Carandell.

Tecnologies aplicades a la gestióLa incorporació dels avantatgesde les tecnologies de la infor-mació i del coneixement és undels grans reptes assumits desde la municipalitat per moder-nitzar la gestió i l’organització in-terna. En una segona fase,

aquest camí ha d'aprofundir enla consolidació d'aquesta novacultura de la gestió i la relacióamb els ciutadans a partir de lamillora del funcionament infor-màtic de les diferents àreesmunicipals.

Noves tecnologiesFormació en noves tecnologiesi Internet. Potenciació de lesexperiències de formació perInternet (e-learning). Imple-mentació d'un programa deformació bàsica i accés tutelatgratuït a Internet per als ciuta-dans i ciutadanes que no tin-guin coneixements en l'àmbitde les noves tecnologies (ordi-nadors, mòbils, caixers automà-tics, etc.).

l‘Ajuntamentaportarà una

tercera part dela inversió,

la restacorrespondrà

a altresadministracions

el Tecnoparc

serà el centred’una nova

zona industrial,comercial i de

serveis

El Ple extraordinari celebrat el 12de desembre de 2003 va apro-var el pressupost d’enguany ambels vots favorables dels tres grupsque integren l’equip de govern(PSC, ERC i ICV-EA), l’abstencióde CiU i el vot en contra delPPC. El pressupost consolidat ésde 162.431.255 €, més de27.000 milions de les antiguespessetes.

Els condicionantsexternsEl marc legislatiu i financer pre-visible per a aquest any intro-dueix en el pressupost un horit-zó d’incerteses que s’han tinguten compte a l’hora d’elaborarels números municipals.

D’una banda, la reforma de laLlei d’hisendes locals –que hasuposat, entre d’altres, l’exemp-ció de l’Impost d’Activitats Eco-nòmiques (IAE) a les empresesque facturen menys d’1 miliód’€, disminuint considerable-ment la recaptació de l’Ajun-tament en aquest concepte (lapèrdua d’ingressos estimada sesitua al voltant d’1 milió d’€ enrelació a l’exercici anterior)–, elsrequeriments en matèria definançament públic derivats dela Llei d’estabilitat pressupostà-ria –que a la pràctica castiga elsajuntaments que com el deReus han mantingut una políti-ca d’endeutament estricta– i elnou sistema de participació enels tributs de l’Estat.

A aquestes incerteses legals, calafegir-hi les financeres: s’ha tre-ballat amb la previsió d’incre-ment dels tipus d’interès, ja quecada dècima d’augment tindrà

una repercussió directa en ter-mes de costos financers.

Aquesta conjuntura fa que elpressupost de 2004 sigui unpressupost de transició, a l’es-pera de saber com es concreta-ran aquestes incògnites en elspropers mesos. Aquesta caute-la, però, no repercuteix en ladistribució de la despesa que,una vegada més, té com a pri-mera prioritat la despesa social.

Les persones, la prioritatEn tant que eina d’execució de lapolítica de progrés engegada enels exercicis anteriors, el pressu-post de 2004 destina el 55,3%de la despesa consolidada a ladespesa social (l’any 2003 aquestpercentatge era del 51%). En nú-meros, això significa prop de 90milions d’€ que es destinaran ales polítiques de benestar, salut,educació i família, cultura, esportsi relacions cíviques.

Però aquests no seran els únicsdiners que s’invertiran directa-ment en la millora del benestarde la ciutadania. L’optimitzaciódels recursos i la contenció de ladespesa corrent han permès alli-berar del pressupost ordinari 1,75

milions d’€, els primers dinersque es destinaran a les accionsprevistes al Pla d’Acció Municipal.

Els ingressos La pràctica congelació de lesordenances municipals i lacomptabilització com a trans-ferències corrents de l’aportacióde l’Estat en concepte de com-pensació a compte de l’Impostd’Activitats Econòmiques com-porten un descens del 8,59%del capítol d’ingressos corrents.

De tota manera, s’incrementa larecaptació dels impostos indi-rectes i les taxes gràcies a lafavorable conjuntura econòmi-

PRESSUPOST 2004

EL MERCADAL7

El pressupost consolidat del Grup Ajuntament(Ajuntament de Reus, organismes autònoms iempreses municipals) per a aquest any és de162,43 milions d’euros, un 7,6% més quel’any anterior. És un pressupost progressistaque destina més del 55% a despesa social i,alhora, no augmenta la pressió fiscal.

El pressupost de l’Ajuntamentper al 2004 supera els 162 milions d’euros

PLA D’ACCIÓ MUNICIPAL

6

EL MERCADAL

Eix 4 : Capitalitat

Potenciar la posició estratègicade Reus en l'Arc del Mediterranicom a ciutat capdavantera de lasegona àrea metropolitana deCatalunya. Aprofitant el poten-cial turístic que aporta la proxi-mitat de la Costa Daurada.Enfortint el lideratge territorialde la ciutat en col·laboracióamb la resta de municipis del'entorn a partir de l'impuls deci-dit que ha donat l'Ajuntament

de Reus al Consorci del Campde Tarragona. Reforçant elpaper de Reus com a punt d'a-tracció i de referència treballantper la projecció externa de laciutat més enllà del comerç idel modernisme. Continuantamb la política de solidaritatinternacional participant en pro-jectes de cooperació i desenvo-lupament i treballant per la cul-tura de la pau.

Capsa GaudíIncrementar la promoció delpatrimoni modernista de Reusa través del projecte d'oci cultu-ral de La Capsa Gaudí. El pro-jecte d'espai de descoberta delModernisme Capsa Gaudí hade vertebrar i impulsar encaramés totes les iniciatives de pro-moció del modernisme ques'han anat desenvolupant enels darrers anys. Des d'un plan-tejament innovador d'ofertad'oci cultural, ha de reforçard'una manera indissoluble elbinomi Reus-Gaudí i aprofitar elbalanç altament positiu de lacelebració de l'Any Internacio-nal Gaudí.

Fira de ReusPotenciar les activitats firals icongressuals de Fira de Reus apartir del nou model de gestiódesenvolupat des de REDESSAi de les potencialitats de les ins-tal·lacions actuals.

Centre d’Arts EscèniquesPosada en funcionament del

Centre d'Arts Escèniques coma centre de producció de lesarts escèniques del sud deCatalunya.

Oficina dels FestivalsOficina dels Festivals de Reus.

Centre d’Interpretació del ModernismeÚs del pavelló dels distingits del'Institut Pere Mata com a Cen-tre d'Interpretació del Moder-nisme de Catalunya.

Eix 5 : Sostenibilitat

Fer de Reus una ciutat soste-nible, on la cura i el respectepel medi ambient siguin unaprioritat del govern municipal.Desenvolupant el Pla d'accióambiental de l'Agenda 21Local, prioritzant les polítiquesdestinades a conservar el pai-satge i protegir els espaisnaturals, tot augmentant lasuperfície de zones verdes.Informant la ciutadania delsbeneficis que reporta al mediambient i a la salut la limitació

de l'ús del vehicle privat.Treballant per a la reducció dela contaminació acústica. Pro-movent un consum responsa-ble de l'aigua, la reducció i eltractament més correcte delsresidus i l'ús d'energies reno-vables entre les empreses, elsparticulars i la mateixa admi-nistració. Potenciant l'educa-ció ambiental i vetllant pelcompliment de la normativageneral de protecció de lasalut de les persones.

Impuls de l’Agenda 21 LocalImpulsar l'Agenda 21 local se-guint les estratègies que esdeterminin en clau de participa-ció ciutadana i implicant elsgrups ecologistes i les ONG enel disseny de polítiques me-diambientals. Crear l'Oficina del'Agenda 21 Local. Difondre elPla d'acció ambiental a totes lesàrees municipals.

Xarxa de camins ruralsMantenir la xarxa de camins ru-rals creant una xarxa verda querelligui els recorreguts en l'en-torn rural i el verd urbà. Redac-tar el Pla especial de camins.

Centre de RecursosMediambientalsConstruir el nou edifici per alCentre de Recursos Mediam-bientals a l'àrea del barranc del'Escorial, amb finançamentprovinent de programes euro-peus, de tipologia arquitectòni-ca i funcional adequada als cri-teris de sostenibilitat.

Contenidors soterratsInstal·lar contenidors soterratsper a residus domèstics a laprimera i segona anella de laciutat, aptes per a la recollidade totes les fraccions. Introduira l'ordenament municipal l'o-bligatorietat que les novesàrees urbanes disposin d'es-pai propis per a la recollida deresidus.

Elaboració del mapa acústicXarxa d’aigüesAmpliar l’estació de tractamentd’aigua potable i millorar l’esta-ció depuradora d’aigües resi-duals (amb la construcció d’unterciari –desnitrificació– quepermetrà la reutilització de lesaigües residuals). Millorar laxarxa d’abastament d’aigua

Deixalleria municipalAmpliar la deixalleria municipal–situada al polígon Agro-Reus–diferenciant-hi les zones per ausuaris particulars i per a pro-fessionals.

Recollida de residusMillora i ampliació del servei derecollida de residus. Posada enmarxa dels serveis segregats derecollida de residus banals i pera la recollida selectiva a bars icomerços. Senyalitzar, protegir iembellir els contenidors desuperfície.

Energies renovablesPromoure l’aplicació d’energiesrenovables en edificis d’habitat-ges i d’equipaments mitjançantl’aplicació de l’ordenança solar.Completar l’equipament de sis-temes de generació solar d’ai-gua calenta a tots els centreseducatius i als equipamentsesportius públics.

Planta de tractament de residus voluminosos

Les grans dades pressupostàries Var. %

2003 2004 04-03

Pressupost de l'Ajuntament de Reus 61.311.000 64.260.000 4,81

Suma dels pressupostos de les societats municipals 97.539.866 107.137.313 9,84

Suma dels pressupostos dels organismes autònoms 5.756.435 5.731.096 -0,44

Total suma dels tres conceptes anteriors 164.607.301 177.128.409 7,61

Ajustos de consolidació -13.654.833 -14.697.154 7,63

Total pressupost consolidat 150.952.468 162.431.255 7,60

cal reforçar el

paper de Reuscom a punt

d’atracció i dereferència

Foto

: Xav

i Jur

io

El tinent d’alcalde CarlesSalas durant el ple depressupostos, que va tenirlloc el 12 de desembre.

PRESSUPOST 2004

EL MERCADAL9

ca de la ciutat: tot i que s’hancongelat els tipus, el fet que hihagi un major nombre d’unitatsimpositives permet augmentarel volum recaptat. És a dir, espaga menys, però són més elque han de pagar (l’impost deconstruccions i obres s’ha con-gelat però augmenta la recapta-ció perquè hi ha un major nom-bre d’obres).

Els impostos directes i indirectessuposen un percentatge inferiorrespecte al pressupost consoli-dat, un 3% menys que l’exercicianterior, del 21,7% es passa al18,66 %.

18 cèntims per ciutadàPer entendre més bé la diferèn-cia entre els recursos totals i l’a-portació a través de tributs, espot fer el següent càlcul: de cadaeuro de despesa de l’Ajunta-ment, cada reusenc i reusencan’aporta directament només 18cèntims.

Aquesta balança és fruit de lavoluntat de l’Ajuntament de

mantenir la pressió fiscal i d’a-profitar la capacitat financera prò-pia a través d’Innova i les empre-ses municipals, l’instrument quediferencia el de Reus d’altresajuntaments per obtenir recur-sos.

Innova, més del 60%del pressupostL’aposta de Reus per la fórmulaque incorpora criteris de gestióempresarial a la gestió pública esreforça any rere any. Innova –elgrup que aplega les empresesmunicipals– apareixia per primercop al pressupost de 2003, ges-tionant més de la meitat delpressupost. Enguany, aquestaxifra arriba el 61% del pressupostconsolidat i confirma el modelreusenc com un instrument efi-cient per a la prestació de serveisi, a la vegada, com una eina dedinamització de la realitat socie-conòmica.

L’increment general de lesempreses municipals és del9,84%, però si comparem lesdades amb les de 2003, l’aug-

ment més destacat el registraGUPSA (Gestió Urbanística Pú-blica SA). Aquest creixementespectacular és causa de latasca que té encarregada: lapromoció directa de sòl, tanindustrial com residencial, i queben aviat es materialitzarà ambl’execució de projectes quecontemplen la construcció d’ha-bitatges de lloguer per a joves iper a gent gran.

Pel que fa als organismes autò-noms –Institut Municipal d’Acció

Cultural, Institut Municipal deFormació i Empresa, PatronatMunicipal de Turisme i Comerç,Institut Municipal de PuericulturaDr. Frias i Institut Municipal deMuseus–, el seu pressupostsuposa el 3% del total: 5,73milions d’€. El 36% que resta delpressupost consolidat –sense lesempreses i els organismes– sel’emporta l’Ajuntament.

Nova organització municipalEl pressupost de 2004 és també

el resultat de la nova culturaorganitzativa que està implemen-tant l’Ajuntament de Reus.Aquest procés incorpora criterisde gestió basats en l’eficàcia i l’e-ficiència i integra, en l’organigra-ma de funcionament municipal,la figura del director general deserveis i el desplegament d’unaestructura gerencial per àrees,amb un director d’àrea al capda-vant.

Una nova línia de treball per opti-mitzar els recursos disponibles

que ja ha permès alliberar recur-sos ordinaris per valor de1.750.000 € que, com ja s’hadit, es destinen al PAM.

Un pressupost queimpulsa l’economiaEl pressupost de l’Ajuntament deReus és també un motor de l’ac-tivitat econòmica de la ciutat, jaque genera el 9,78% del PIB(Producte interior brut). A més,crea riquesa amb una incidènciadel 14,62% en la renda brutafamiliar disponible a la ciutat. �

PRESSUPOST 2004

8

EL MERCADAL

La ciutat del 2004: la traducció del pressupost

La ciutadania de Reus per-cebrà el pressupost d’en-guany amb l’execució dediversos projectes:

Guàrdia UrbanaL’augment de la plantilla de laGuàrdia Urbana –que l’Ajun-

tament continua reforçantper mantenir un nivell deseguretat òptim a la ciutatmentre no es despleguin elsMossos d’Esquadra i no escobreixin les baixes dels cos-sos policials estatals– i cons-trucció de la nova caserna.

Habitatge protegitLa construcció d’habitatgessocials i protegits, especial-ment destinats a la gent jovei a la gent gran.

Renovació barri ImmaculadaLa transformació urbanísticadel barri Immaculada, inicia-da amb la reforma integraldel carrer Migdia, que permetlligar aquesta zona amb laresta de la ciutat i completaruna part de l’entramat urbà.

TecnoparcLa planificació urbanística i laprojecció del Tecnoparc, elpolígon tecnològic que s’hade situar al costat de laFacultat de Ciències Econò-miques i Empresarials i on latecnologia i el coneixementes casaran amb el mónempresarial.

Noves entrades a la ciutatLa integració al perfil de laciutat de les vies d’entrada,fruit de la reversió de lescarreteres de l’Estat i laGeneralitat arran de la cons-trucció de les dues variants.

Mas MiarnauLa posada en marxa de MasMiarnau com a Centre d’In-novació i Formació Perma-

nent, especialitzat en ense-nyaments de postgrau.

Centre Cívic MigjornL’estrena del Centre cívicMigjorn i de la zona esportivadel barri Montserrat.

Ajudes per a reformesL’atorgament d’ajudes als im-mobles de l’eixample anticper millorar les condicionsd’habitabilitat subvencionantles obres de reforma interior.

Nucli anticCulminació del PERI del nucliantic, amb la nova plaça delBaluard i el procés de conver-sió en zona de vianants delquadrant entre la plaça delMercadal i el raval de SantaAnna.

Els ingressos correntsDesglossament: 2003 2004 Var %

(04-03)

Impostos directes 30.649.000,00 28.015.000,00 -8,59%(IBI, IAE, plusvàlues, etc.)

Impostos indirectes 2.104.000,00 2.300.000,00 9,32%(Impost sobre construccions)

Taxes i altres ingressos 10.514.600,00 11.539.170,00 9,74%(Escombraries, ocupació del sòl, etc.)

Transferències corrents 15.101.921,00 17.775.830,00 17,71%(De l'Estat, Generalitat, Diputació, etc.)

Ingressos patrimonials 241.479,00 130.000,00 -46,17%(Concessions, interessos, etc.)

Total ingressos corrents: 58.611.000,00 59.760.000,00 1,96%

Despesa consolidadaTOTAL %

Administració general i financera (Alcaldia, recursos generals sense cap. 3 i 9) 14.218.198,70 8,75%

Seguretat i protecció civil (Guàrdia Urbana) 6.265.248,07 3,86%

Deute públic (cap. 3 i 9) 4.502.021,00 2,77%

Salut i benestar social (benestar) 76.120.910,29

Ensenyament, cultura, esports i relacions cíviques (educació i família, cultura i rel. cíviques) 13.534.523,37

Despesa social 89.655.433,66 55,20%

Infraestructures, mobilitat i dinamització econòmica (Arq. i urb., via pública, prom. i estra.) 25.153.391,62 15,49%

Medi ambient 20.886.961,91 12,86%

Pla d'Acció Municipal 1.750.000,00 1,08%

TOTAL 162.431.254,96 100,00%

Els pressupostos de les societats municipals

2003 2004 Var % (sense inversions) (sense inversions) (04-03)

Hospital de Sant Joan SAM (Grup ) 71.123.198,35 74.996.874,82 5,45%

Aigües de Reus Empresa Municipal SA 6.911.579,00 8.348.752,12 20,79%

Sanejament Ambiental SA 1.258.906,00 1.354.978,38 7,63%

Gestió Ambiental i Abastament SA 3.840.635,00 4.392.379,56 14,37%

GUPSA 839.873,84 3.833.254,48 356,41%

Aparcaments i Mercats de Reus SAM 3.326.256,00 3.911.635,00 17,60%

Reus Desenvolupament Econòmic SA 2.388.213,71 2.167.111,65 -9,26%

Reus Esport i Lleure SA 2.269.971,07 2.483.236,84 9,40%

Gestió de Serveis Funeraris Reus SA 2.704.240,26 2.597.871,83 -3,93%

Reus Transport Públic SA 1.516.949,00 1.669.523,00 10,06%

Innova SA 1.360.043,76 1.381.695,28 1,59%

TOTAL AGREGAT 97.539.865,99 107.137.312,96 9,84%

Per cada euro de despesa

Els ciutadans aporten 18 cèntims

innova

gestiona mésdel 80 % del

pressupost delGrup

Ajuntament

Foto

: Xav

i Jur

io

MICROURBANISME

EL MERCADAL11

El carrer Migdia, una peça clau en latransformació del barri Immaculada

El carrer Migdia era un camí deterra, situat a la vora del barrancdel Pedret, sense la dotació delsserveis bàsics. Amb les obresacabades, el nou carrer Migdiapermet visualitzar una peça mésen la transformació del barri Im-maculada, que passa per la defi-nició urbanística de carrers i artè-ries de comunicació que per-meabilitzen el barri.

Habitatge protegitAquest canvi no deixa de bandala necessitat de revitalitzar social-ment el barri, amb la dignificacióde l’habitatge que ja ha compor-tat l’arribada de noves famílies.En aquesta línia, l’Ajuntament vacedir el solar on la Fundació Fa-mília i Benestar Social ha cons-truït 36 habitatges de proteccióoficial, justament a tocar del car-rer Migdia. Els criteris d’adjudica-ció prioritzaven els veïns afectatsper les expropiacions: quinzedels adjudicataris ja residien albarri, sis dels quals estaven afec-tats per la reforma urbanística.

Com és el nou carrer?El carrer Migdia delimita el barriImmaculada per un dels seus

extrems. El primer tram circulaparal·lel al camí dels Morts idesemboca, en l’altre extrem, ala carretera de Riudoms. Una pri-mera actuació amb la cana-lització del barranc del Pedret vapermetre executar amb posterio-ritat l’actuació de millora d’aquest

sector. Les obres es van adjudicara l’empresa CINOC SA, per unpressupost de 265.690 €, itenen una subvenció de la Di-putació de 126.656,46 €.

El carrer Migdia és una nova artè-ria de penetració al barri Imma-

culada, que el recorrerà enparal·lel al barranc, enllaçant ambel carrer de Bernat Metge fins alsantuari de Misericòrdia. L’obraha permès l’ampliació de lacalçada, la creació d’aparcament,l’ordenació d’accessos i la urba-nització de les voreres. �

Més seguretat a larotonda del passeig Mata

L’Àrea de Via Pública ha reorde-nat el trànsit a la cruïlla del pas-seig Mata amb l’avinguda Onzede Setembre, on fins ara els ve-hicles havien d’aturar-se al migde la rotonda per cedir el pas. Elstreballs d’adequació han suposatla instal·lació de bandes rugosesperquè els vehicles redueixin la

velocitat i una nova senyalitzacióde l’espai. Amb aquesta actuacióes millora la seguretat a la zona,sobretot per als vianants, perquèels vehicles que circulen per l’a-vinguda i el passeig no podenaccedir a la rotonda a la velocitatque ho feien quan tenien prefe-rència de pas. �

Nou enllumenat al’autovia de Bellisens

Les obres d’enllumenat públicde l’autovia de Bellisens hancomportat la instal·lació de 86punts de llum, amb una separa-ció de 30 m entre cada luminà-ria, en el tram comprès entre l’a-vinguda del President Macià il’accés a la urbanització Mas Pe-llicer. Fins a l’execució d’aquesta

obra, que té un pressupost de375.098 €, l’autovia únicamentdisposava d’enllumenat públic ala rotonda d’accés a la universi-tat. L’actuació dóna resposta a lespeticions formulades pels veïnsde Sant Josep Obrer i Mas Pelli-cer i es millora la visibilitat d’undels accessos a la ciutat. �

AGENDA

10

EL MERCADAL

El procés d’inscripció a les esco-les i instituts públics i concertatsde la ciutat estarà, a partir d’ara,supervisat per l’Ajuntament demanera directa. A partir de l’1 demarç, a les dependències de l’e-difici municipal de la plaça delMercadal –l’antic Banc de San-tander–, l’Ajuntament obriràl’Oficina Municipal d’Escolaritza-ció, on professionals municipalsoferiran tota la informació a les fa-mílies sobre els centres de la ciu-tat durant el període d’inscripció.

Fins ara, els pares i mares po-dien fer la preinscripció a l’OACo al mateix centre i, si aquesttenia totes les places cobertes,havien de peregrinar per diver-ses escoles fins que trobaven

una plaça disponible. Amb lasupervisió municipal, tots elscentres (públics i concertats)hauran d’acceptar totes les ins-tàncies presentades, que tam-bé es podran presentar a l’ofici-na de nova creació. La instànciaque han d’omplir les famílies ésigual per a totes les escoles iinstituts de la ciutat i inclou unallista de centres que s’ha d’em-plenar segons l’ordre de pre-ferència. D’aquesta manera, lesfamílies s’asseguren que si laprimera opció es descarta, estruca a la porta de la segonaopció i així successivament.

Amb totes les instàncies sobrela taula i a partir dels criteris queestableixi la Generalitat de Ca-

talunya mitjançant un decretd’aprovació imminent, es farà lallista d’alumnes admesos acada un dels centres de la ciu-tat. L’Ajuntament supervisaràque el procés de selecció esfaci segons els barems esta-blerts, que puntuen el lloc deresidència de la família, el llocde treball del pare i la mare, elfet de tenir germans a la matei-xa escola, etc.

Qui tria són les famílies,no els centresLa creació d’aquesta oficinas’emmarca en un programa pilotque, d’acord amb la Generalitat,s’executa a deu ciutats catalanes.L’objectiu és estendre aquest sis-tema a totes les poblacions on hiha més d’una escola. Ambaquesta actuació es vol deixarclar que són les famílies qui trienel centre escolar i no pas a la in-versa. A més, des de l’Ajunta-ment també es vol assessorar ales famílies i recordar-los quel’ensenyament és gratuït per atots els nens i nenes de 6 a 16anys, independentment que si-guin alumnes d’un centre público d’un centre concertat. �

El curs 2004-2005 serà el primer en quèl’Ajuntament supervisarà tot el procésd’inscripció a les escoles i instituts de laciutat, tant als centres públics com alsconcertats. Aquest control és possiblegràcies a la creació de l’Oficina Municipald’Escolarització, que s’obrirà l’1 de març.

Reus, pionera en la creaciód’una Oficina Municipal d’Escolarització

L’oferta d’activitats de febrer ajuny dels centres cívics ha aug-mentat considerablement ambnous cursos per la voluntat decobrir les necessitats de tots elscol·lectius de la ciutat. Art per alsmés petits, anglès de supervi-vència o les aplicacions del cor-reu electrònic són només algu-nes de les propostes que s’hanincorporat al programa.

Des de la Regidoria de RelacionsCíviques, l’increment de l’ofertarespon a l’objectiu d’optimitzar elsequipaments existents i reforçarels centres cívics com a espais detrobada d’entitats i veïns.

Aquesta línia de treball es conso-lida amb els resultats del primerquadrimestre (de setembre agener): la diversificació de l’ofer-

ta dels centres ha fet augmentaren un 20% el nombre de perso-nes que participen en les activi-tats, de les 900 el curs anteriors’ha passat a les 1.200 actuals.

El futur immediat: nous espaisL’increment del nombre de parti-cipants augura un creixement delnombre d’activitats, d’una bandaaprofitant al màxim les infraes-tructures actuals i, de l’altra, in-corporant nous espais. A princi-pis de primavera s’enllestirà laconstrucció del Centre CívicMigjorn, que passa de 140 m2 a1.200, i s’espera poder-lo estre-nar el curs vinent. El Centre Cívicdel Carrilet també augmenta lacapacitat amb la incorporaciód’un local de 240 m2 annex alcarrer d’Eduard Toda. �

Augmenta un 20% l’ús dels centres cívics

Oficina Municipald’Escolarització

REUS

PER A LA HISTÒRIA

EL MERCADAL13

L’Oficina Municipal i Comarcald’Informació al Consumidor harealitzat 8.089 actuacions du-rant l’any 2003, més d’un 7%que l’exercici anterior. D’aques-tes, 5.400 corresponen a l’aten-ció telefònica. La resta es consi-deren actuacions a fons, és adir, consultes i reclamacions,que comporten un estudi indi-vidualitzat i acurat de cada cas:

2.457 consultes –de respostaimmediata i orientativa– i 232reclamacions –quan el consu-midor decideix reclamar perquèno està satisfet amb un servei oun producte.

Aquestes dades mantenen latendència a l’alça dels darrersanys i senyalen un lleuger aug-ment de les consultes i reclama-cions que s’han atès a travésd’Internet.

Consultes habitualsL’habitatge continua sent el prin-cipal motiu de consulta o queixaentre els usuaris de l’OMICIC,que demanen informació prèviaabans de la compra o el lloguer idemandes per l’incompliment

de les empreses constructores opromotores.

També cal destacar el fort aug-ment que han registrat les recla-macions relacionades amb elstelèfons, que signifiquen pràcti-cament el 50% del total. Hi tro-bem queixes contra companyiesde telefonia fixa, que fan referèn-cia a les tècniques agressives decaptació de clients i trucades aserveis addicionals no volgudespels consumidors, i de telefoniamòbil, sobretot pel que fa a l’in-compliment de les garanties delsaparells.

El perfil de l’usuariEl perfil majoritari de la personaque s’adreça a l’OMICIC és eld’una persona que treballa forade casa, que viu a Reus (un82%, mentre un 15% vénen dela resta del Baix Camp) i que perresoldre un problema o fer unaconsulta prefereix anar directa-ment a l’Oficina, més que no pasfer-ho per telèfon.

L’oficina està situada al número 9del carrer Sant Carles i Sant Jo-sep, al barri del Carme. �

El nombre de persones que s’acosten al’OMICIC continua creixent any rere any. Lamemòria de 2003 recull més de 8.000actuacions, de les quals només 232 hanacabat com a reclamació per fer valer elsdrets del consumidor davant d’un mal serveio per la compra d’un producte deficient.

L’Oficina Municipal i Comarcald’Informació al Consumidoratén més de 8.000 consultes

PER A LA HISTÒRIA

12

EL MERCADAL

L’Ajuntament ha adjudicat a l’em-presa COMSA les obres per ade-quar Mas Miarnau com a centrede formació contínua. L’execuciódel projecte té un cost de 1,65milions d’€, mig milió del qualsels aporta la Unió Europea a ta-vés d’una subvenció dels FEDER.A més, s’ha demanat una novasubvenció europea per equiparel centre amb tot el material ne-cessari en una segona fase.

El projecte del Centre d’Inno-vació i Formació Permanent MasMiarnau neix de la voluntat con-junta de l’Ajuntament de Reus ila Fundació URV –de laUniversitat Rovira i Virgili– perdotar la ciutat d’un nou centred’ensenyaments superiors queimpliqui el món universitari,l’Ajuntament i el teixit social i em-presarial. Aquest nou equipa-ment té un perfil completamentdiferent als altres centres univer-sitaris de la ciutat: la Facultat deMedicina i Ciències de la Salut, laFacultat de Ciències Econòmi-ques i Empresarials i de la seude la Universitat Oberta de Ca-talunya (UOC). Mas Miarnau ad-quirirà un relleu especial per lacàrrega innovadora que porta in-

herent: un centre de formacióuniversitària dedicat exclusiva-ment a l’etapa de postgrau i, al-hora, amb un paper protagonistaper a la relació de la ciutat ambles noves tecnologies.

La universitat més aprop de Mas CarandellD’altra banda, una altra notíciarelacionada amb el món univer-sitari és el conveni signat entre laURV i la Fundació Mas Carandell,que ha possibilitat el reconeixe-ment universitari d’alguns delscursos programats per MasCarandell. La universitat reconeixles activitats de formació del cen-tre reusenc com a oferta lectivade crèdits de lliure elecció delsplans d’estudi que imparteix.

Aquesta aproximació de MasCarandell a la universitat amplial’horitzó de possibilitats dels es-tudiants i permet seguir un itine-rari curricular més específic i ade-quat a les àrees d’interès de ca-da alumne. Tota la informació so-bre l’oferta formativa de Mas Ca-randell està disponible a la sevapàgina web, a les adreces:www.imfe.org www.fmascarandell.org �

Comencen les obres per fer de Mas Miarnau un centred’excel·lència universitària

A principis d’any, el Col·legi dePeriodistes de Catalunya de lademarcació de Tarragona convi-da l’alcalde Lluís M. Pérez perquèanalitzi en una conferència la si-tuació i les perspectives de la ciu-tat. Sota el títol “Reus 2004: l’es-tat de la ciutat i l’opció estratègi-ca per al futur”, l’alcalde de Reusva aprofitar el marc de la con-ferència per parlar de capitalitatcompartida amb Tarragona, “queha de servir per aprofitar l’actualconjuntura en benefici del nostrehoritzó territorial”. Segons Pérez,les dues ciutats tenen problemà-tiques comunes que permetenarribar a acords en matèria detransport, aeroport, seguretat,medi ambient, residus, etc.

El model de ciutatDurant la conferència, l’alcalde

també va repassar els projectesmés importants que Reus té en-tre mans: el Centre Integrald’Atenció a la Infància de MasPintat, el Centre de RecursosMediambientals, la configuracióurbanística entre la tercera i laquarta anella (el passeig Nord, elparc del Roquís i l’àrea deBellisens), el desplaçament del’actual via fèrria, la reversió deles carreteres i la redefinició deles portes d’entrada a la ciutat, ila creació d’una nova àrea decentralitat al voltant del Tecno-parc, una potent zona empresa-rial, comercial i de serveis.

L’acte va tenir lloc el vespre deldijous 5 de febrer, a la sala d’ac-tes del Centre de Lectura deReus, que es va omplir per es-coltar les paraules de l’alcalde. �

L’aposta per la capitalitat compartida en benefici del Camp

El dia de Nadal, una representa-ció de la plantilla de la GuàrdiaUrbana va visitar els nens i nenesingressats a la planta de pediatriade l’Hospital Universitari de SantJoan de Reus.

A mig matí, el grup d’agents varecórrer la planta i va saludar a18 nens i nenes d’edats com-preses entre els pocs dies i els10 anys i a les seves famílies. Elsagents reusencs van obsequiar-los amb regals preparats per al’ocasió: ninos de roba i estoigsde fusta amb pintures i colors, amés de retallables per pintar quereprodueixen els nous uniformespolicials.

La delegació de la Guàrdia Urba-na estava formada per cinc per-sones: tres agents de l’àrea de

Seguretat Vial –que també parti-cipen en les classes que es fanals escolars de la ciutat al ParcInfantil de Trànsit–, un sergent iun sots-inspector. Els agents vanser rebuts per Gerard Pellejà,membre de la junta directiva del’Hospital, i pel pediatre de guàr-dia.

Una iniciativa que es vol repetirAquesta va ser la primera vegadaque la Guàrdia Urbana de Reusvisitava els infants malalts ingres-sats a l’Hospital durant les festesde Nadal. La iniciativa va ser benacollida per part de les famílies iper la direcció del centre hospi-talari. Per tant, des de la GuàrdiaUrbana ja es dóna per fet que lavisita es repetirà el proper mesde desembre. �

Els agents de la GuàrdiaUrbana visiten la planta de pediatria de l’Hospital

Consultes i reclamacions. Any 2003Sector Consultes Reclamacions TotalsHabitatge propietat horitzontal 620 5 625

Telèfon 370 111 481

Habitatges arrendaments 350 1 351

Serveis bancaris 66 2 68

Automòbil nou 56 2 58

Automòbil reparació 44 2 46

Electrodomèstics 44 2 46

Ensenyament 41 4 45

Agències viatges 32 9 41

Tintoreries 20 11 31

Vendes per correu 13 1 14

OPINIÓ

EL MERCADAL15

Miquel Àngel López MallolPortaveu del GM del PPC

ERC

El PAM, una eina deplanificacióSovint es diu que lespersones que fem políticaparlem molt vagament isense conceptes clars. Pot serque sigui una afirmació certaen alguns casos, però elsmembres de l’equip degovern de l’Ajuntament deReus tenim solucionat aquestproblema amb el Pla d’AccióMunicipal.

El PAM és un document queconjuga l’essència delsprocessos participatius, delsprogrames dels partitspolítics que governen a laciutat, dels pressupostosmunicipals i del pacte degovern que va inspirarl’equip de govern actual;alhora, deixa cristal·litzar lanova organització municipal,amb criteris tècnics d’unabanda i criteris polítics del’altra.

Sobretot, però, és undocument de planificació, deseure i pensar què cal per ala ciutat durant aquestsquatre anys. I és clar que unaplanificació a llarg i mitjàtermini no seria possiblesense una estabilitat políticaque, tant des del punt devista aritmètic com pràctic,proporciona Esquerra

Republicana de Catalunya. Amés, i remetent al que deiaal començament, el PAMtradueix en accions concretesaquells valors que, si més noels homes i les dones d’ERC,entenem com a prioritaris pera Reus.

Les accions prioritàriesAixí doncs, les polítiquesfamiliars es corresponen, enpart, a la construcció de MasPintat; la planificació seriosaper encarar el creixement dela ciutat es tradueix, perexemple, en el desplaçamentde la via del tren a la part dellevant; fomentar lespolítiques d’habitatge vol dirfer promoció directad’habitatges de lloguer per ajoves a la zona de MasBertran, o aconseguir viureen una ciutat sosteniblesignifica, entre d’altres,recuperar nous espais verdsal passeig de la Boca de laMina.

No cal dir que en aquestexercici de reflexió i deplanificació ERC ha tingut unpaper primordial, comcorrespon a un partit quegoverna per i per a laciutadania. �

ICV-EA

Daniel PiPortaveu del GM d’ICV-EA

Empar PontPortaveu del GM d’ERC

PAM!

Posem noms llargs a les cosesi acabem parlant en sigles. Iaixò és el que ha passat ambla proposta que presentem ala ciutadania des de l’equip degovern de la ciutat: el “plad’acció municipal” o, dit encurt, el PAM. Una relacióordenada, valorada iprioritzada d’actuacions perals propers quatre anys. Unpla que ens afecta a tots itotes: segur que quan hanfullejat les pàgines anteriors, hiha trobat alguna proposta quepermet millorar la seva zonade residència, el seu àmbit detreball o el seu espai de lleure.

Ambiciós i realista Estem satisfets del resultat: unpla ambiciós però realista;amb propostes singulars peròtambé amb línies de treball depoc soroll i llarg abast. Himanquen coses, es clar que si!Quatre anys no són prou perresoldre totes les mancancesde la ciutat, i les disponibilitatseconòmiques són semprelimitades. Precisament aquestés el seu valor: no és unarelació de necessitats, sinóuna relació de projectes queaporten solucions, configurantuna actuació equilibrada entre

les polítiques per a lespersones i les polítiques dedesenvolupament urbanísticde la ciutat, i millorant lacoordinació en l’actuaciómunicipal. No es creguin lescrítiques interessades a aquestPAM, especialment si venend’algú que quan va formarpart de l’equip de govern nova fer mai cap priorització, i esva limitar a anar fent a copd’improvisació, moltesvegades coneixent lesinversions poques horesabans d’entrar al saló de plensper aprovar els pressupostos.No hi ha pitjor PAM que el queno s’arriba a redactar mai.

Fil roig, verd, violetaI estem satisfets també del’aportació que hi ha fet elgrup municipal d’ICV-EA,sempre dins de la capacitat demaniobra que ens dóna lanostra actual representaciómunicipal. Si llegeixen ambatenció, hi veuran els fils roig,verd i violeta que ens sónpropis. Volem una ciutat mésjusta, més solidària, méspròspera i més sostenible, icreiem que aquest PAM ésuna excel·lent eina per aatansar-nos-hi. �

el PAM tradueix en accions

concretes allò què és prioritariEmpar Pont

no hi ha pitjor PAM que el que

no s’arriba a redactar maiDaniel Pi

OPINIÓ

EL MERCADAL14

PSC

Eduard OrtizPortaveu del GM del PSC

Una novamanerade ferLes esperances de canvi quees varen expressar en lesdarreres eleccions municipalsi en les més recents del pas-sat 16 de novembre no hanquedat frustrades. El conjuntde la ciutadania catalana vareclamar un canvi: una novamanera d’entendre l’exercicidel poder, més transparent,amb més capacitat d’implicarla gent i amb menys prepo-tència en les formes i en elscontinguts.

Catalunya té ara l’oportunitatd’obrir un nou capítol de laseva història, sense esborrar,és clar, tot el que ha passatels darrers 23 anys en aquestpaís.

El pacte de progrés ha per-mès posar fi a l’hegemoniad’un poder que ha miratsempre pels interessos d’unspocs. Aquest nou Governcatalanista i progressista,encapçalat per PasqualMaragall, ens brinda l’opor-tunitat de tenir una Gene-ralitat més propera a la gent,capaç d’aportar una visiópròpia sobre què és Cata-lunya i què és la societatcatalana, i quins són els seusproblemes i com s’han deresoldre. Una nova manera

de fer que es materialitzaràen la lluita pel progrés i en totallò que interessa a la ciuta-dania. En definitiva, unapolítica preocupada per larecerca del benestar –entèsen sentit ampli– del conjuntde la societat catalana.

El mateix tracte per a ReusCatalunya ha volgut el pro-grés, el canvi i l’alternança. Iaquest nou Govern ha detractar a tothom per igual. Jas’ha acabat el constant mal-tractament que la ciutat deReus ha rebut per part deConvergència i Unió, ja s’haacabat afavorir els veïns acosta nostra. Ara les cosescanviaran per millorar. I, quequedi ben clar, no demanemtractes de favor, sinó unaabsoluta igualtat de tracte.Aprofitem-ho.

En aquest sentit, hemd’atorgar un cert marge detemps al govern i posar enquarantena tot el regitzell depropostes que, en forma democió, ens presentarà el grupmunicipal de CiU per fer totallò que la Generalitat no hafet –aneu a saber per quinsfoscos motius– al llarg detants anys. �

CiU

Carles PellicerPortaveu del GM de CiU

Pressupostos de transicióSe sol dir que les voluntatspolítiques es demostren ambels pressupostos, subratllantque les paraules i les bonesintencions han d’anar acom-panyades de fets. Desd’aquest punt de vista, elspressupostos aprovats perl’equip de govern de Reus pera l’any 2004 són decebedors.El fet de no disposar d’una vi-sió ni estratègica ni engresca-dora del futur de la ciutat, elslimita a ser continuïstes, sen-se donar resposta als gransreptes que té plantejats laciutat.

A més, els pressupostostambé diuen molt de la ma-nera de fer de l’actual equipde govern, caracteritzada perla falta de transparència i perla incomoditat davant delcontrol: preveuen una partidadestinada al Pla d’Acció Muni-cipal però sense especificarquè es vol impulsar. El Plaarriba tard i continua sensedefinir els seus contingutsconcrets –res de nou– il’oposició no ha tingut l’opor-tunitat de debatre’l malgrat laseva insistència per aprofun-dir en els reptes i les oportu-nitats de la ciutat. Una dedues: o no s’han fet els deu-res –definint els projectes aexecutar, calculant-ne elscostos i els terminis de realit-

zació– i ara se’ns demana unxec en blanc, o se’ns amagaalguna cosa. Cap de les duespossibilitats seria admissible.Finalment, els pressupostossón un exemple de la des-preocupació amb què esgestionen els nostres diners.Les despeses de personal,per exemple, s’incrementenun 7,91%, degut en bonapart a la proliferació de càr-recs de confiança i directius,que passen de 5 a 16. Percontra, l’augment de lesinversions és insignificant.

Propostes de CiUMalgrat totes aquestes man-cances, des de CiU hem cre-gut que la nostra obligacióera millorar els pressupostos,i per aquest motiu hem intro-duït partides econòmiquesper crear un programad’ajuts a joves per a facilitar-los el lloguer d’habitatge, pera la millora dels accessos ientrades a la ciutat, per a ha-bilitar un espai a la Bibliotecacom a sala d’estudi, i perquès’incrementés la dotació pres-supostària del Patronat deTurisme.

En conclusió, d’acord ambaquests pressupostos, el2004 serà un any de tran-sició i espera. La qüestió és:ens ho podem permetre? �

PPC

UnspressupostosdecebedorsEls pressupostos, punt desortida del mandat, ens handecebut. Fins ara, pel bé detots els ciutadans i ciutada-nes, hem negociat propos-tes i esmenes en debats degran transcendència –recor-dem que a l’expedient d’or-denances fiscals vam intro-duir nombroses millores– isempre hem seguit criterisobjectius a l’hora de votaruns pressupostos o unesordenances fiscals.

El principal punt del nostrevot en contra ha estat elplantejament del refinan-çament dels saldos vius delspréstecs de l’Ajuntament,que considerem poc ortodoxi gens prudent, ja que totsels diners prestats pel bances refinancien a 20 anys.L’ajornament del retorn delspréstecs hipoteca la capa-citat futura d’inversió del’Ajuntament, atès que esdemanen amb uns terminisde quatre anys de carència ifins a 20 anys d’amortitza-ció del capital, és a dir,durant els primers quatreanys només es pagaraninteressos i a partir del cin-què any es començarà aamortitzar el deute real. Caltenir en compte, addicio-nalment, que aquesta polí-tica fa que el nostre Ajunta-ment esdevingui sum-mament vulnerable davant

de pujades de tipus d’inte-rès. Cada punt de més seràgairebé equivalent a 1 miliód’€, que haurem de pagartots i totes amb els nostresimpostos.

Els recursos futursL’equip de govern ha trencatla política de fer coberturesde tipus d’interès, és a dir,d’assegurar un interès fixmàxim davant de possiblespujades, fet que es va iniciarper un acord entre el PSC iel PPC a l’expedient de pres-supostos de 1996 i que hadonat, se’ns dubte, molts ibons fruits, a més de tran-quil·litat en la gestió delspassius municipals. Cal pre-guntar ara: com es finan-çaran les futures inversions?I si l’Ajuntament en quatreanys no torna un euro decapital als bancs en con-cepte d’amortització, d’onsortiran els recursos perinvertir en el futur?

D’altra banda, ens resultadecebedor també que el Plad’Acció Municipal (PAM) nos’hagi consensuat ni fet pú-blic. La seva càrrega simbò-lica és molt significativa isembla manifestar el desigde l’equip de govern demarginar l’oposició en elstemes de gran importància.Malament, doncs, hemcomençat el nou any. �

el nou govern acostarà la

Generalitat a la gentEduard Ortiz

segons els pressupostos, el 2004serà un any de transició i espera

Carles Pellicer

el principal punt del nostre vot en contra ha

estat el refinançament dels préstecsLópez Mallol

OPINIÓ OPINIÓ