Montseny q 938 473 137 E p.montseny.casal@diba.cat www.montseny.cat/turisme

Montseny a través de les seves exposicionsLes exposicions “Les Esquelles d’en Jaume” i “El Parc Natural del Montseny: un diàleg entre l’home i el territori”. La primera permetrà al visitant adonar-se de la importància que tingué la ramaderia al Montseny i coneixerà més de prop la vida del pastor i el ramats. La segona exposició permet entendre la relació entre l’home i la muntanya. Lloc: Casal de Cultura del poble de Montseny. Horari de visita: cita prèvia de dilluns a divendres, de 10-14 h; obert dissabte de 10-14 h i diumenge de 10-15 h.

Montseny a través de sus exposiciones Las exposiciones “Les Esquelles d’en Jaume” y “El Parque Natural del Montseny: un diálogo entre el hombre y el territorio”. La primera permitirá al visitante darse cuenta de la importancia que tuvo la ganadería en el Montseny y conocerá más de cerca la vida del pastor y los rebaños.

La segunda exposición permite entender la relación entre el hombre y la montaña. Lugar: Casal de Cultura del pueblo de Montseny. Horario de visita: cita previa de lunes a viernes, de 10-14 h; abierto sábado de 10-14 h y domingo de 10-15 h.

Montornès del Vallèsq 935 721 170 E ajuntament@montornes.cat www.montornes.cat

Torre del telègraf de MontornèsTorre de guaita, situada sobre mateix de Can Bosquerons. Va ser construïda cap a 1848 com a equipament militar de telegrafia òptica. De base quadrada, amb vuit espitlleres per banda i envoltada per un fossat circular, és una fortalesa de dues plantes que tenia la porta d’entrada al pis de dalt. A la part del terrat, les diferents posicions d’un mecanisme de braços i politges formaven uns signes codificats que es transmetien com a missatges visuals de torre en torre. Es comunicava visualment amb les torres del castell de Montcada i de can Cassaca de Granollers. Totes tres formaven part de la línia Barcelona – Vic. La de Montornès ocupava la número 47 de la llista d’estacions telegràfiques actives a Catalunya l’any 1849. La majoria de la xarxa telegràfica s’havia construït per combatre les guerrilles carlistes que havien provocat la Guerra dels Matiners. És la primera torre telegràfica de Catalunya que ha estat restaurada i museïtzada..

Torre del telégrafo de MontornèsTorre vigía, situada sobre Can Bosquerons. Fue construida hacia 1848 como equipamiento militar de telegrafía óptica. De base cuadrada, con ocho aspilleras por banda y rodeada

por un foso circular, es una fortaleza de dos plantas que tenía la puerta de entrada en el piso de arriba. En la parte de la azotea, las diferentes posiciones de un mecanismo de brazos y poleas formaban unos signos codificados que se transmitían como mensajes visuales de torre en torre. Se comunicaba visualmente con la torres del castillo de Montcada y de can Cassaca de Granollers. Las tres formaban parte de la línea Barcelona – Vic. La de Montornès ocupaba la número 47 de la lista de estaciones telegráficas activas de Cataluña en 1849. La mayoría de la red telegráfica se había construido para combatir las guerrillas carlistas que habían provocado la Guerra dels Matiners. Es la primera torre telegráfica de Cataluña que ha sido restaurada y musitada.

Montmelóq 935 720 000 E info@montmelo.cat www.montmelo.cat

Mons ObservansMons Observans és un exemple gairebé únic a la Península de la presència dels romans al darrer terç del segle II aC. L’assentament romà de Can Tacó – Turó d’en Roina (Mons Observans) fou construït dalt d’un petit turó de 120 m d’altitud sobre el nivell del mar des d’on es podien controlar les principals vies de comunicació que de la plana, entre les quals destacava la Via Hercúlia (posteriorment coneguda com a Via Augusta). Ha estat interpretat com un possible praesidium, és a dir, un establiment militar des del qual s’exercirien funcions polítiques i administratives de control del territori circumdant.

Mons ObservansMons Observans es un ejemplo casi único en la Península de la presencia de los romanos en el último tercio del siglo II aC. El asentamiento romano de Can Tacó – Turó d’en Roina (Mons Observans) fue construido sobre un pequeño cerro de 120 m de altitud sobre el nivel del mar desde donde se podían controlar las principales vías de comunicación de por la llanura, entre las que destacaba la Vía Hercúlia (posteriormente conocida como Vía Augusta). Ha sido interpretado como un posible praesidium, es decir, un establecimiento militar desde el cual se ejercerían funciones políticas y administrativas de control del territorio circundante.

Mollet del Vallèsq 935 719 500 E ajuntament@molletvalles.cat www.molletvalles.cat

Itinerari Patrimoni molletàAquest itinerari permet visitar el Museu Abelló i descobrir el menhir de Mollet, una de les troballes arqueològiques més importants d’aquests darrers anys en el sud d’Europa.El Museu Municipal Joan Abelló, ubicat en un antic edifici modernista de 1908, i la Casa del Pintor, on l’artista va néixer el 1922, recullen una gran part de l’obra de Joan Abelló i la seva extensa i rica col·lecció d’art, que consta de més de 5.000 obres de pintura i escultura dels artistes catalans més rellevants dels segles XIX i XX.El Menhir neolític de Mollet, descobert el 2009 en l’actual parc de les Pruneres és el més gran del sud d’Europa, fa 5 m de llarg i 6 tones de pes i destaca, no només pel seu volum sinó pel seu caràcter antropomorf, amb gravats i relleus que el situen en la categoria d’estàtua-menhir. Es pot veure al Jardí de la Biblioteca, al parc de Can Mulà.

Itinerario Patrimonio de MolletEste itinerario permite visitar el Museo Abelló y descubrir el menhir de Mollet, una de los hallazgos arqueológicos más importantes de estos últimos años en el sur de Europa.El Museo Municipal Joan Abelló, ubicado en un antiguo edificio modernista de 1908, y la Casa del Pintor, donde el artista nació en 1922, recogen una gran parte de la obra de Joan Abelló y su extensa y rica colección de arte, que consta

de más de 5.000 obras de pintura y escultura de los artistas catalanes más relevantes de los siglos XIX y XX.El Menhir neolítico de Mollet, descubierto en 2009 en el actual parque de les Pruneres es el más grande del sur de Europa, con 5 m de largo y 6 toneladas de peso y destaca, no sólo por su volumen sino por su carácter antropomorfo, con grabados y relieves que lo situa en categoría de estatua-menhir. Se puede ver en el Jardín de la Biblioteca, en el parque de Can Mulà.

Les Franqueses del Vallès q 938 467 676 E aj.franqueses@lesfranqueses.cat www.lesfranqueses.cat

Edifici de l’AjuntamentEdifici modernista de 1912, obra de l’arquitecte Albert Joan i Torner. Cedit al municipi per Joan Sanpera i Torras. Actualment és la seu principal de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès. El conjunt està declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Edificio del AyuntamientoEdificio modernista de 1912, obra del arquitecto Albert Joan i Torner. Cedido al municipio por Joan Sanpera i Torras. Actualmente es la sede principal del Ayuntamiento de les Franqueses del Vallès. El conjunto está declarado Bien Cultural de Interés Local (BCIL).

Granollers q 938 794 980 E turisme@ajuntament.granollers.cat www.visitgranollers.com

La Porxada La Porxada, situada al centre de la ciutat, al nucli històric, fou construïda el 1587 com a llotja de gra. És l’edifici més emblemàtic de la ciutat, i ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Al voltant de la Porxada s’organitzen innumerables activitats culturals, d’oci i fires d’artesans. Granollers, capital de comarca del Vallès Oriental, destaca per la seva amplia i variada oferta comercial. El mercat del dijous, se celebra des de 1040, amb més de 400 parades és dels més grans de Catalunya i un exemple viu d’aquesta tradició comercial.Granollers ofereix al visitant rutes guiades per descobrir la història i el patrimoni modernista, medieval, noucentista, de la ciutat visitant indrets i espais poc habituals com el Centre de Cultura per la Pau de Can Jonch i els refugis antiaeris.A Granollers podreu tastar una cuina variada basada en la combinació de la cuina catalana més tradicional amb la jove cuina innovadora i de creació, disposa d’una amplia oferta de restaurants de gran qualitat i tradició històrica com la Fonda Europa amb més de 300 anys d’antiguitat.

La PorxadaLa Porxada, situada en el centro de la ciudad, en el núcleo histórico, fue construida en 1587 como lonja de grano. Es el edificio más emblemático de la ciudad, y ha sido declarada Bien Cultural de Interés Nacional. Alrededor del Pórtico se organizan innumerables actividades culturales, de ocio y

ferias de artesanos. Granollers, capital de comarca del Vallès Oriental, destaca por su amplía y variada oferta comercial. El mercado del jueves, se celebra desde 1040, con más de 400 paradas es de los más grandes de Cataluña y un ejemplo vivo de esta tradición comercial.Granollers ofrece al visitante rutas guiadas para descubrir la historia y el patrimonio modernista, medieval, noucentista, de la ciudad visitando lugares y espacios poco habituales como el Centro de Cultura por la Paz de Can Jonch y los refugios antiaéreos.En Granollers podréis probar una cocina variada basada en la combinación de la cocina catalana más tradicional con la joven cocina innovadora y de creación, dispone de una amplía oferta de restaurantes de gran calidad y tradición histórica como la Fonda Europa con más de 300 años de antigüedad.

Figaró - Montmany q 938 429 111 E figaro@diba.cat www.figaro-montmany.cat

El Sot del Bac El sot del Bac és una petita vall encaixada entre cingleres. Aquesta sotada és un dels paratges més singulars del municipi, conegudíssim pels escaladors que aprofiten les seves parets rocoses per practicar-hi el seu esport. Per arribar-hi, caldrà seguir el PR-33, el sender de petit recorregut circular que passa pel Figaró i la Garriga. Des del Figaró i direcció cap als cingles de Bertí, el PR-33 s’endinsa al sot del Bac. Després de 45’ de passeig pel sot el camí us enfilarà a un mirador, des d’on veurem, la vall recorreguda. Just abans, i prop d’una bauma, haureu pogut desviar-vos del PR i baixar a la riera, on hi descobrireu un espectacular salt d’aigua i el seu gorg, acompanyats de la pregona serenor de l’Agulla del Salt.

El Sot del BacEl Sot del Bac es un pequeño valle encajado entre riscos. Esta hondonada es uno de los parajes más singulares del

municipio, conocidísimo por los escaladores que aprovechan sus paredes rocosas para practicar su deporte. Para llegar, habrá que seguir el PR-33, el sendero de pequeño recorrido circular que pasa por el Figaró y la Garriga. Desde el Figaró y dirección hacia los riscos de Bertí, el PR-33 se adentra en el foso del Bac. Después de 45’ de paseo por el foso el camino os ascenderá a un mirador, desde donde veremos, el valle recorrido. Justo antes, y cerca de una cueva, habréis podido desviaros del PR y bajar a la riera, donde descubriréis un espectacular salto de agua y su poza, acompañados de la gran serenidad de la Agulla del Salt.

Martorelles q 935 705 732 E martorelles@martorelles.cat www.martorelles.cat

Masia de Can CarrencàCarrencà, conjunt arquitectònic: Al seu jardí hi ha la capella de Sant Domènec, el molí i pou d’aigua i l’edifici de l’antic celler de vi. Ja apareix documentada el S XII en un pergamí del monestir de Montalegre. Durant el S XVIII l’activitat vitivinícola al poble era important i Carrencà una de les explotacions més destacades de la comarca. Amb l’arribada de la fil·loxera, al igual que altres masies del poble, van patir una forta crisi. Durant la Guerra Civil va servir per allotjar refugiats. L’any 1985 la masia va ser cedida a l’Ajuntament.

Masía de Can Carrencà Carrencà, conjunto arquitectónico: En su jardín está la capilla de Sant Domènec, el molino y pozo de agua y el edificio de la antigua bodega de vino. Ya aparece documentada en el S XII en un pergamino del monasterio de Montalegre. Durante

el S XVIII la actividad vitivinícola en el pueblo era importante y Carrencà una de las explotaciones más destacadas de la comarca. Con la llegada de la filoxera, al igual que otras masías del pueblo, sufrieron una fuerte crisis. Durante la Guerra Civil sirvió para alojar refugiados. En 1985 la masía fue cedida al Ayuntamiento.

Lliçà de Vallq 938 439 000 E llissadevall@llissadevall.cat www.llissadevall.cat

Pous de Glaç de Can Coll i Can GurriEl gel es produia a l’hivern al Montseny o a les basses alimentades per l’aigua del Tenes i es mantenia als pous de gel per ser venut posteriorment a Barcelona. Al terme municipal se’n conserven tres a Can Coll i Can Gurri.

Pozos de Hielo de Can Coll y Can Gurri El hielo se producía en invierno en el Montseny o en las balsas alimentadas por el agua del Tenes y se mantenía en los pozos de hielo para ser vendido posteriormente en Barcelona. En el término municipal se conservan tres en Can Coll y Can Gurri.

Lliçà d’Amunt q 938 415 225 E ajuntament@llicamunt.cat www.llicamunt.cat

Ermita de Santa Justa i Santa RufinaFou una de les parròquies més antigues dels voltants, en un lloc de poblament ben conegut a l’època romana. El 1936 fou cremada i el 1975 se’n va iniciar la reconstrucció, respectant la seva estructura típicament romànica.

Ermita de Santa Justa y Santa RufinaFue una de las parroquias más antiguas de los alrededores, en un lugar de poblamiento muy conocido en la época romana. En 1936 fue quemada y en 1975 se inició la reconstrucción, respetando su estructura típicamente románica.

La Roca del Vallès q 938 422 016 E roca@laroca.cat www.laroca.cat

La Ruta PrehistòricaSón 7 els monuments arqueològics visitables en el massís de Céllecs, concretament quatre construccions megalítiques, el Dolmen de Céllecs, Dolmen de Can Gol I, Dolmen de Can Gol II i Dolmen de Can Planes, i per altra banda, altre elements d’interès són Roca Foradada, Pedra de les orenetes, Pedra de les creus, l’església de Sant Bartomeu de Cabanyes i el Poblat de Céllecs.

La Ruta PrehistóricaSon 7 los monumentos arqueológicos visitables en el macizo de Céllecs, concretamente cuatro construcciones megalíticas, el Dolmen de Céllecs, Dolmen de Can Gol I, Dolmen de Can Gol II y Dolmen de Can Planes, y por otro

lado, otros elementos de interés son la Roca Foradada, Pedra de las orenetes, Pedra de las creus, la iglesia de Sant Bartomeu de Cabanyes y el Poblado de Céllecs.

La Llagostaq 935 603 911 E llagosta@llagosta.cat www.llagosta.cat

Can BaquéCan Baqué, declarada Bé Cultural d’Interès Local, és la construcció més antiga que existeix a La Llagosta, amb referències que es remunten a l’any 1305. A més, hi ha constància de dues rehabilitacions importants realitzades als anys 1511 i 1906. Té la tipologia corresponent a l’activitat agrària pròpia del Vallès i va exercir aquestes funcions fins a meitat del segle XX.

Can BaquéCan Baqué, declarada Bien Cultural de Interés Local, es la construcción más antigua que existe en La Llagosta, con referencias que se remontan al año 1305. Además, hay constancia de dos rehabilitaciones importantes realizadas en los años 1511 y 1906. Tiene la tipología correspondiente a la actividad agraria propia del Vallès y ejerció estas funciones hasta mitad del siglo XX.

La Garriga q 938 605 847 E turisme@ajlagarriga.cat www.visitalagarriga.cat

Refugi antiaeri de l’estacióSituat al costat de l ’estació de tren, és el pr imer refugi museïtzat de Catalunya. Es tracta d’un refugi excepcionalment ben conservat, excavat directament a la roca granítica, amb més de 110 metres de galeries.El refugi va ser construït pel veïnat de la Garriga, l’any 1938, sota les ordres de la Junta de Defensa Passiva local i va servir per a protegir dels atacs aeris la població, especialment quan les bombes franquistes colpejaren mortíferament el municipi el 29 de gener de 1939.

Refugio antiaéreo de la estaciónSituado junto a la estac ión de tren, es el pr imer refugio museístico de Cataluña. Se trata de un refugio excepcionalmente bien conservado, excavado directamente en la roca granítica, con más de 110 metros de galerías.

El refugio fue construido por el vecindario de La Garriga, en 1938, bajo las órdenes de la Junta de Defensa Pasiva local y sirvió para proteger de los ataques aéreos a la población, especialmente cuando las bombas franquistas golpearon mortíferamente el municipio el 29 de enero de 1939.

L’Ametlla del Vallès q 938 432 501 E ametlla@ametlla.org www.ametlla.org

Ruta del modernisme d’Estiueig a l’AmetllaL’Ametlla del Vallès, situada entre les valls del Congost i del Tenes, havia estat sota el domini comtal del castell de Montbui en els seus orígens medievals, amb un poblament rural i dispers. El seu caràcter rural no es va transformar fins a principis del segle XX, quan va esdevenir vila d’estiueig i, més tard, centre de segones residències. El caràcter residencial del municipi es va reforçar amb els projectes urbanístics i arquitectònics de M. J. Raspall, arquitecte municipal de l’Ametlla (1906-1912). Les obres de l’arquitecte en aquesta població corresponen a la seva primera etapa, la més modernista, destacant Can Millet, El Cafè o l’Ajuntament.

Ruta del modernismo de Veraneo en La AmetllaLa Ametlla del Vallès, situada entre los valles de Congost y del Tenes, había estado bajo el dominio condal del castillo de Montbui en sus orígenes medievales, con una población rural y dispersa. Su carácter rural no se transformó hasta principios del siglo XX, cuando aconteció villa de veraneo y, más tarde, centro de segundas residencias. El carácter residencial del municipio se reforzó con los proyectos urbanísticos y arquitectónicos de M. J. Raspall, arquitecto municipal de la Ametlla (1906-1912). Las obras del arquitecto en esta población corresponden a su primera etapa, la

más modernista, destacando Can Millet, El Café o el Ayuntamiento.

Gualba q 938 487 027 E gualba@diba.cat www.gualba.cat

Salt de Gualba Gualba és coneguda pel seu paisatge i la seva gent. Escriptors com Víctor Balaguer (1824-1901) o Artur Osona (1840-1901) han escrit sobre Gualba, però el que més l’ha popularitzat ha estat Eugeni d’Ors (1881-1954), amb la seva novel.la “Gualba la de mil veus” (1915).La riera de Gualba, que parteix el terme, salva el gran desnivell dels cimals del Montseny al sot de la Tordera amb alguns espectaculars saltants com el del Gorg Negre, lloc de llegendes i habitacle de goges, i el no menys notable salt de Gualba, que es precipita per un terreny esglaonat de 133 m. d’alçària i que converteix la riera en un corrent d’escuma blanca, que es creu que és la que ha donat el nom, gairebé mil·lenari de Gualba o “Aigua Blanca”.

Salto de GualbaGualba es conocida por su paisaje y su gente. Escritores como Víctor Balaguer (1824-1901) o Artur Osona (1840-1901) han escrito sobre Gualba, pero el que más lo ha popularizado ha sido Eugeni d’Ors (1881-1954), con su novela “Gualba la de mil veus” (1915).La riera de Gualba, que parte el término, salva el gran desnivel de las cumbres del Montseny en la cañada de la Tordera con algunas espectaculares cascadas cómo la

del Gorg Negro, lugar de leyendas y habitáculo de goges “mujeres de agua”, y el no menos notable salto de Gualba, que se precipita por un terreno escalonado de 133 m. de altura y que convierte la riera en una corriente de espuma blanca, que se cree que es la que ha dado el nombre, casi milenario de Gualba o “Aigua Blanca”.

Campins q 938 475 030 E ajuntament@campins.cat www.campins.cat/el-municipi/guia-del-municipi/passejades/

Itinerari de Can Pitarra i Sant Guillem Campins és un petit municipi que disposa d’una situació privilegiada a la falda del Montseny. Històricament conegut com un poble on venir a fer salut degut al seu clima benigne a l’hivern i airejat a l’estiu, que sumat a un entorn natural muntanyós i atractiu, explica la forta tradició turística.L’itinerari de Can Pitarra i Sant Guillem s’inicia davant de l’església de Sant Joan, transcorre entre xalets i conreus, al voltant del turó de Can Guilla. A mesura que anem caminant trobarem diferents elements com can Pitarra; can Bruguera; can Guilla; la creu de la Missió; i la capella de Sant Guillem (s.XVI).

Itinerario de Can Pitarra y Sant GuillemCampins es un pequeño municipio que dispone de una situación privilegiada en la falda del Montseny. Históricamente conocido como un pueblo donde venir a hacer salud debido a su clima benigno en invierno y aireado en verano, que sumado a un entorno natural montañoso y atractivo, explica la fuerte tradición turística.

El itinerario de Can Pitarra y Sant Guillem se inicia delante de la iglesia de Sant Joan, transcurre entre chalés y cultivos, alrededor del cerro de Can Guilla. A medida que vamos andando encontraremos can Pitarra; can Bruguera; can Guilla; la cruz de la Missió; y la capilla de Sant Guillem (s.XVI).

Caldes de Montbui q 938 654 140 E thermalia@caldesdemontbui.cat www.visiteucaldes.cat

Font del Lleó Un dels brolladors d’aigua termal més característic de Catalunya. L’aigua surt a 74ºC de temperatura, una de les més elevades d’Europa. L’aigua s’utilitza per cuinar els llegums i les verdures. La font es va construir el segle XVI i va ser restaurada per Manel Raspall el 1927, amb estil noucentista. Tot i les reformes, la gàrgola i la paret de fons s’han conservat al llarg del temps.

Font del LleóUno de los manantiales de agua termal más característico de Cataluña. El agua sale a 74ºC de temperatura, una de las más elevadas de Europa. El agua se utiliza para cocinar las legumbres y las verduras. La fuente se construyó en el siglo XVI y fue restaurada por Manel Raspall en 1927, con estilo noucentista. A pesar de las reformas, la gárgola y la pared de fondo se han conservado a lo largo del tiempo.

Centre de visitants La Garriga q 938 605 847 E turisme@ajlagarriga.cat www.visitalagarriga.cat

Centre d’Informació Montsenyq 938 473 137 E p.montseny.casal@diba.cat www.montseny.cat/turisme

Centre d’Informació Fogars de Montclúsq 938 475 290 E p.montseny.cifogars@diba.cat www.diba.cat/parcsn

Centre d’Informació Vallgorguinaq 938 679 452 E p.montnegre@diba.cat www.diba.cat/parcsn

Centre d’Informació Sant Esteve de Palautorderaq 938 482 008 E p.montseny.esteve@diba.es www.turisme-montseny.com

Centre d’Informació Fogars de Montclúsq 938 475 113 E p.montseny.casades@diba.cat www.diba.cat/parcsn

Centre d’Informació La Mongia - Sant Pere de Vilamajorq 938 610 418 E mongia@vilamajor.cat www.vilamajor.cat

Centre d’Informació Aiguafredaq 938 440 154E p.montseny.casanova@diba.cat www.diba.cat/parcsn Oficina de Turisme Sant Celoni q 938 670 171 E turisme@santceloni.cat www.santceloni.cat/turisme

Punt d’Informació Turística Figaró – Montmanyq 618 13 06 68 E apren@apren.cat www.figaro-montmany.cat

Oficina de Turisme Caldes de Montbui q 938 654 140 E thermalia@caldesdemontbui.cat www.visiteucaldes.cat

Oficina de Turisme La Roca del Vallès q 938 423 900 E lrreception@valueretail.com www.larocavillage.com

Punt d’Informació Turística Cardedeuq 938 713 070 E museu@cardedeu.cat www.museudecardedeu.cat Punt d’Informació Turística Santa Maria de Palautorderaq 938 479 555 E turisme@smpalautordera.cat www.smpalautordera.cat

Punt d’Informació Turística Granollers q 938 794 980 E turisme@ajuntament.granollers.cat www.visitgranollers.com

Centre d’Informació Tagamanentq 938 428 764 E p.montseny.taga@diba.cat www.tagamanent.cat

Punt d’Informació Turística Gualbaq 937 440 481 E p.montseny.figueres@diba.cat www.gualba.cat

Centre d’Informació Tagamanentq 937 445 082 E info@lacalma.net www.lacalma.net

Cardedeu q 938 713 070 E museu@cardedeu.catwww.museudecardedeu.cat

Itinerari guiat. La Ruta Raspall. El modernisme d’estiueig a CardedeuUn passeig per descobrir Cardedeu a partir del seu patrimoni arquitectònic: cases i torres envoltades de jardí, el parc dels Pinetons, fonts i dissenys urbanístics. I, alhora conèixer l’obra de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall (1877-1937) qui va treballar en espais públics i privats d’algunes poblacions de la comarca, entre elles Cardedeu, on va realitzar la seva única obra funerària: el cementiri noucentista.

Itinerario guiado. Ruta Raspall. El modernismo de veraneo en CardedeuUn paseo para descubrir Cardedeu a través de su patrimonio arquitectónico: cases y torres rodeadas de jardín, el parque

de los Pinetons, Fuentes y diseños urbanísticos. También conoceremos la obra del arquitecto Manuel Joaquim Raspall (1877-1937) que trabajo en espacios públicos y privados de algunas poblaciones de la comarca, entre las que se encuentra Cardedeu, donde realizó su única obra funeraria: el cementerio novecentista.

Fogars de Montclús q 938 475 104 E fogarsm@diba.catwww.fogarsdemontclus.cat

Santa Magdalena L’església de Santa Magdalena o de Sant Marçal de Baix és una de les joies més preuades del romànic del Vallès Oriental. Del que hagués sigut un monestir sols queda l’església de planta basilical de tres naus. Hi ha un absis i dues absidioles semicirculars. La nau central és més elevada que l’absis. Les naus laterals no són simètriques. La façana de ponent de construcció nova té un campanar de cadireta de dos ulls. A la part nord-oest hi ha una construcció en runes on hi vivia el prior de la confraria establerta sota la protecció del monestir de Sant Marçal (1214).

Santa Magdalena La iglesia de Santa Magdalena o de Sant Marçal de Baix es una de las joyas más preciadas del románico del Vallès Oriental. Del que hubiera sido un monasterio sólo queda la iglesia de planta basilical de tres naves. Hay un ábside y dos

absidiolos semicirculares. La nave central es más elevada que el ábside. Las naves laterales no son simétricas. La fachada de poniente de construcción nueva tiene un campanario de espadaña de dos ojos. En la parte noroeste hay una construcción en ruina donde vivía el prior de la cofradía establecida bajo la protección del monasterio de Sant Marçal (1214).

Canovelles q 938 464 555E ajuntament@canovelles.cat www.canovelles.cat

Església de Sant Fèlix L’església parroquial de Sant Fèlix és un dels pocs edificis de Catalunya del primer art romànic, de l’any 1100, construïda amb una sola nau allargada i amb bandes llombardes al voltant de tota la façana. La portalada és única dintre del romànic català pels seus detalls. A l’interior s’hi conserven dos quadres dedicats a Sant Roc i a Sant Andreu, de finals del segle XVI. La parròquia posseïa un notable tresor d’orfebreria que va desaparèixer amb la guerra civil espanyola. Actualment es conserva una naveta del segle XVII i una imatge de la Mare de Déu del Roser feta d’ivori. A l’interior també s’hi pot observar una tribuna que es conserva de l’any 1678, que va fer construir Jeroni de Magarola, de la casa del costat de Can Castells.

Iglesia de Sant FèlixLa iglesia parroquial de Sant Fèlix es uno de los pocos edificios de Cataluña del primer arte románico, del año 1100, construida con una sola nave alargada y con fajas lombardas alrededor de toda la fachada. La portalada es

única dentro del románico catalán por sus detalles. En el interior se conservan dos cuadros dedicados a Sant Roc y a Sant Andreu, de finales del siglo XVI. La parroquia poseía un notable tesoro de orfebrería que desapareció en la guerra civil española. Actualmente se conserva una naveta del siglo XVII y una imagen de la Mare de Déu del Roser de marfil. En el interior se conserva una tribuna del año 1678, que hizo construir Jeroni de Magarola, de la casa de al lado de Can Castells.

Cànoves i Samalús q 938 710 018 E canovesisamalus@diba.cat www.canovesisamalus.cat

Poblat Ibèric del Puig del CastellEl jaciment del Puig del Castell, situat sobre un turó de més de 600 metres d’alçada, destaca pel seu bon estat de conservació i ha estat recentment arranjat i obert al públic. Es coneix des de l’any 1955, tot i que la seva importància havia passat desapercebuda fins a l’inici de les excavacions l’any 2011. El poblat va ser habitat pels íbers, que fou una civilització que ocupà bona part de la façana mediterrània peninsular i més enllà, des de mitjans del segleVI a.C. fins la seva dissolució, degut a la conquesta romana. S’hi coneix una fortificació amb una muralla de grans dimensions que tancava una superfície de 4 hectàrees. Aquesta fortificació estava protegida per nombroses torres. La importància d’aquest indret també s’ha vist reforçada per la identificació del Puig del Castell amb la desapareguda ciutat de Lauro, ciutat que encunyava moneda ibèrica.

Poblado Ibérico del Puig del CastellEl yacimiento del Puig del Castell, situado sobre un cerro de más de 600 metros de altura, destaca por su buen estado de conservación y ha sido recientemente arreglado y abierto

al público. Se conoce desde el año 1955, a pesar de que su importancia había pasado desapercibida hasta el inicio de las excavaciones en 2011. El poblado fue habitado por los íberos, que fue una civilización que ocupó buena parte de la fachada mediterránea peninsular y más allá, desde medios del siglo VI a.C. hasta su disolución, debido a la conquista romana. Se conoce una fortificación con una muralla de grandes dimensiones que cerraba una superficie de 4 hectáreas. Esta fortificación estaba protegida por numerosas torres. La importancia de este lugar también se ha visto reforzada por la identificación del Puig del Castell con la desaparecida ciudad de Lauro, ciudad que acuñaba moneda ibérica.

Fotografies: Anna Mas

06

11

18

19

20

21

22

23

24

12

13

14

15

16

07

08

09

10

03

04

05

Vallès Oriental

Català

Español

www.turismevalles.com

TurismeVallèsConsell Comarcal del Vallès OrientalMiquel Ricomà, 46938 600 700turisme@vallesoriental.catwww.turismevalles.com

Edita: Con el apoyo de:Edita: Amb el suport de:

B

1281

2-20

16

Dis

seny

: xav

iveg

a.co

m

Llinars del Vallès q 938 412 750 E llinars@diba.cat www.llinarsdelvalles.cat

La Torrassa o Torre del MoroLa Torrassa o Torre del Moro és una torre cilíndrica a 412 metres d’altitud, lleugerament cònica que presenta una base d’època romana de 9 filades de grossos carreus encoixinats, i un nivell superior possiblement medieval de carreus de granit però més petits i amb zones irregulars. Popularment es diu que la Torrassa era un punt d’avís per als pagesos. Quan venien els recaptadors d’impostos del rei moro, la pagesia del Coll pujava a la torre i feia un gran foc, d’aquesta manera els veïns de Llinars podien amagar els caps de bestiar dels quals pagaven impostos. Oberta ds i dg de 9-13h. Codi UTM: X=448950mY=4607830

La Torrassa o Torre del MoroLa Torrassa o Torre del Moro es una torre cilíndrica a 412 metros de altitud, ligeramente cónica que presenta una base de época romana de 9 hiladas de gordos sillares almohadillados, y un nivel superior posiblemente medieval

de sillares de granito pero más pequeños y con zonas irregulares. Popularmente se decía que La Torrassa era un punto de aviso para los labradores. Cuando venían los recaudadores de impuestos del rey moro, los campesinos del Coll subían a la torre y hacía un gran fuego, de este modo los vecinos de Llinars podían esconder las reses por los que pagaban impuestos. Abierta Sa y Do 9-13h. Código UTM: X=448950mY=4607830

17

Aiguafreda q 938 442 253 E aiguafreda@diba.cat www.aiguafreda.cat

La situació d’Aiguafreda entre espais tan contrastats com la Vall del Congost, els Cingles de Bertí i el Montseny, explica la riquesa i diversitat de l’entorn natural i del patrimoni cultural: les valls de Martinet i Avencó, els dòlmens de la Serra de l’Arca, les capelles romàniques de Sant Salvador i Sant Miquel, el conjunt monumental d’Aiguafreda de Dalt (segles VI-XVIII), la vila d’estiueig amb elements modernistes, etc. Hi ha diversos itineraris, entre ells l’Itinerari d’Aiguafreda de Dalt (PR-C200), i el poble és confluència de senders de gran recorregut. Aiguafreda també és l’escenari d’activitats que la converteixen en la capital dels esports de muntanya del Montseny.

La situación de Aiguafreda entre espacios tan contrastados como el Valle de Congost, los Riscos de Bertí y el Montseny, explica la riqueza y diversidad del entorno natural y del patrimonio cultural: los valles de Martinet y Avencó, los dólmenes de la Sierra del Arca, las capillas románicas

de Sant Salvador y Sant Miquel, el conjunto monumental de Aiguafreda de Dalt (siglos VI-XVIII), la villa de veraneo con elementos modernistas, etc. Hay varios itinerarios, entre ellos el Itinerario de Aiguafreda de Dalt (PR-C200), y el pueblo es confluencia de senderos de gran recorrido. Aiguafreda también es el escenario de actividades que la convierten en la capital de los deportes de montaña del Montseny.

Bigues i Riells q 938 656 225 E ajuntament@biguesiriells.cat www.biguesiriells.cat

Sant Miquel del FaiÉs un dels més antics centres turístics del país. Ubicat sobre la vall del Tenes, el seu encant voreja bona part dels cingles de Bertí per la part de ponent. El monestir és el primer edifici al creuar l’abrupta cinglera per l’anomenat Pas de la Foradada. L’església de Sant Miquel, una bonica capella construïda al S X es troba endinsada dins una balma. La segueixen un petit museu i una sala d’audiovisuals. Més endavant hi trobarem la primera cova, poc abans de l’enorme salt d’aigua del riu Tenes. Seguint per l’itinerari s’arriba a l’ermita de Sant Martí construïda al S IX. Finalment s’arriba a la cova de “les tosques”.

Sant Miquel del FaiEs uno de los más antiguos centros turísticos del país. Ubicado sobre el valle del Tenes, su encanto bordea buena parte de los riscos de Bertí por la parte de poniente. El monasterio es el primer edificio al cruzar el abrupto precipicio por el llamado “Pas de la Foradada”. La iglesia

de Sant Miquel, una bonita capilla construida en el S X se encuentra adentrada dentro de una cueva. La siguen un pequeño museo y una sala de audiovisuales. Más adelante encontraremos la primera cueva, poco antes del enorme salto de agua del río Tenes. Siguiendo por el itinerario se llega a la ermita de Sant Martí construida en el S IX. Finalmente se llega a la cueva de “les tosques”.

01

02

Pensar en el Vallès Oriental vol dir pensar en noves maneres de gaudir del temps lliure, susceptible de fer-hi múltiples combinacions. El Vallès Oriental està molt a prop de Barcelona i treballa de valent, no només per recuperar la identitat i les tradicions pròpies, sinó també per trobar maneres noves de créixer sense malmetre l’entorn que l’envolta. Així doncs, les fonts d’aigua termal que hi trobem, han donat peu a confortables balnearis; els espais naturals amaguen una inacabable xarxa de camins i corriols; la recuperació de l’artesania alimentaria condueix a una cuina de qualitat, i les instal·lacions esportives i lúdiques de què disposa, com ara el Circuit de Barcelona - Catalunya o La Roca Village, aporten l’entorn a la modernitat més fervent. A tot això, s’hi suma l’arquitectura d’èpoques pretèrites que dibuixa encara la fisonomia actual d’alguns dels municipis, els atorga personalitat i caràcter i ens recorda que el passat no és tan llunyà. És per tot això que diem que el Vallès Oriental és un exemple de varietat.

Pensar en el Vallès Oriental quiere decir pensar en nuevas maneras de disfrutar del tiempo libre, susceptible de hacer múltiples combinaciones. El Vallès Oriental está muy cerca de Barcelona y se esfuerza, no sólo para recuperar la identidad y las tradiciones propias, sino también para encontrar nuevas maneras de crecer sin malograr el entorno que lo rodea. Así pues, las fuentes de agua termal que encontramos, han dado pie a confortables balnearios; los espacios naturales esconden una inacabable red de caminos y senderos; la recuperación de la artesanía alimentaría conduce a una cocina de calidad, y las instalaciones deportivas y lúdicas que dispone, como el Circuito de Barcelona - Cataluña o Roca Village, aportan al entorno la modernidad más ferviente. A todo esto, se suma la arquitectura de épocas pretéritas que dibuja todavía la fisonomía actual de algunos de los municipios, les otorga personalidad y carácter y nos recuerda que el pasado no es tan lejano. Es por todo esto que decimos que el Vallès Oriental es un ejemplo de variedad.

Circuitde Catalunya

Aeròdromde Sabadell

Universitat Autònomade Barcelona

el Pont Trencat

Coll de Bordoriol

Collet de la BegudaColl Sabèri a

Coll Sesbasses

Coll Sacarbassa

Coll del Vent

Collet de Terrús

Coll de Llops

Colladade les Palomeres

Coll de la Pollosa

Coll d'Heures

Col lde Poses

Colletdels Llops

Collformic

Coll Roig

Coll de n'Orri

Coll Sacreu

Coll de Parpers

Colletde Penjallops

Coll de Traens

Coll de Sant Llogari

Colletdels Termes

Col l de Porc

Coll de Revell

Collet de Boleder es

Collde la Fàbrega

Coll de Gomara

la Coscollada466

Turódels Castellans

378

Turóde les Rovires

253

Turód'en Cabanyes

408

Turód'en Ridemeia

267

Puig Alt524

Turóde la Bandera

175

Turóde Can Ribes

176

Turóde Can Colomer

Turóde Can Cirera

269

Turóde Mas Miquel313

Turóde Can Nadal

365

Turóde la Simona

295

Castell de Montbui544

el Telègraf222

la Turona244

la Foradada

Turód'en Rouer

448

Puig Fabregar928

Roca Roja1281

el Moió1019

Matagalls1697

la Guaitadora1425

Puig Drau1344

el Sui1322

Tagamanent1056

Morro Negre964

Montcau630

Turó de Pi Novell1231

Turó Sesportadores1608

Turóde Sant Marçal

Turó de Llançà969

la Tremoleda1163

Puig Arboç934

Turódels Ginebrons

1213 Turóde Rocafiguera

1081

els Castellets1409

les Agudes1706

Turóde Maçaners

120 3Puig Arboç

1092

Turóde Llancers

1169

Turóde la Brolla

769

Roca del Tintorer644

Turó d'en Bessa138 8

Puig Vent1243

Matagalls Xic1289

Montllobar1459

Turó del Castellar1325

Roquesde Santa Helena

122 2

Roca Guillera728

Puig Sesolles1689

Roca Escanyada977

Serrat Roig408

Turó de Sant Elies100 3

Turódels Garrics

711 Puig del Castell630

Turó de Santa Margarida

796

Puig Castellar983

Serrat del Pratd'Or i836

Turó del Mas1009

Turóde Can Bertran

368

Montgròs764

Morrode Porc

987

Puig d'Olena821

Puig Descalç854

Puig Ciró86 4

Rocde la Guàrdi a

890

Puigsagordi

Serrat Rodó

Serratdel Colom

846

Serrat Rodó910

Turóde Solanes

704

Castellars

la Carassa859

Puigdel Prat

594

el Castellar1017

Turó Gros1546

Turó de l’Home1706

Puig de Mira681

Puig de Rosanes828

Puig Castellar837

Serratde les Vinyes

805

Puigdel Rossinyol

Roca Mu r

Roca Ser eny801

Serratde Ferrerons

926

Serrat del Vent

el Castellar833

el Vinagr e582

Serratde les Pedr es

954

Torrespaia685

la Mola1104

Pic del Vent816

Puig Rod ó539

Mont-rodon619

Roca del Corb

el Morrode Porc

la Sagrera447

la Salut255

el Parany115 4

Roca-sentella1000

la Mola951

Turódels Castanyers

37 3

Puigd'en Caselles

62 1

Turó d'en Ber enguer

Turó d'en Moixell578

Turóde Buixalleu

428

Pedra Miradora360

Turó de Montsoriu649

Turó de Montfort737

Puigdui617

Turó del Fum21 2

Turó del Vicari21 9

Turó de Canyadell551

Turód'en Garrabista

353

Turó de Marfull318

Turó de Morou1307

Montgròs

Esqueisde la Burra

769

Turó Gros773

Turó del Fangar319

Turó Roig29 4

Turóde Ca l'Amar

417

Turóde Grimola

648

Turód'en Verdura

198

Turó del Pollastre301

Montbrugós35 6

Turó del Mig544

Puigcastell395

Turó d'en Vives759

Montalt54 4

RocaGuillera670

Turóde la Moneda

683

Turó del Vent57 6

Turóde Vilarmau

1075

Turóde la Solella

895Puig Grifó

838

Turó de Bellver1046

Grony de l'Oller1061 Turó de l'Àguila

98 5

Serratde Mont-rodon

62 4

Torrellebr eta638

Turód’en Puig

Turódel Tàvec

806

MUNTANYA DE L’AMIGÓ

SERRAT DE LES ROQUETES

SERRA DE CASTELLAR

SERRA LLARGA

SERRA DE LES TERMES

SERRA DELS SEMBRADORS

SERRAD

EPALESTRIN

S

EL TREPA

DOR

SER

RAT

DE

LATI

RO

LEN

A

SER

RA

DE

LAM

OR

ETON

A

SE

RRAT DELS LLAMPS

SERRAT DEL MORO

SERRAT DE RIQUEUS

SERRAT

DELA

LLEB

REG

RO

NY

DE

LATO

RR

E

CINGLES DE SANT SADURNÍ

SERR

AD

ELA

CODIN

A

SERRAT DE VILACLAR

A

SERRA DE LA CODINA

SERRADE

PALAU

SERRA

LLIS

ASERRAD

EPIN

ÓS

SER

RA

DE

CANGUILERA

SERRA DE VALLALTA

SERRADE

FOGUERES

SERRA D’EN SOLÀ

SERR

ADE

MALH

IVERN

LA PEDROSA

LAFO

GU

ER

OLA

SERRAT DE LA BUSAROCA

SERRA

DEL BEGISSOT

SERRA DE MONTMANY

CIN

GLE

SD

EB

ER

TÍ

Vall

deFu

iros

os

SERRA

DEL’A

RCA

SERRADE

BARNILS

SANT LLORENÇ DEL MUNT

SER

RA

DE

TEIÀ

MONTSENY

M O N T N E G R E

EL COR REDOR

T.de

lesAr

enes

RieraSeca

Riera de

Tene

s

Torrent del Coll

R.de

Dosriu

s

Torrent de Manyans

Torrent de Can Móra

T. d’Arenes

Rierade

Tapioles

Pantà de l’Estanyol

Rier

a de Castellcir

Rierade

T enes

Rierade Tene s

Torr

ent de l

aRo

vireta

T.de Centelles

T. dels Boixos

Sot d

e l’H

orta

Sot de la

Vall

Torr

rent

deCa

nCa

nals

Rier

a de Mar

tin

et

Riera de l’Obac

Torrent dels Tremolencs

T. del Bosc Negre

T. del Croells

Rier

ad’

Aven

có

Torrent de l’Artiga

Pantàde Santa Fe

Pantà de Seva

Riu

Sec

Torrent de l’Om

Torr

ent d

e laSala

Pantàde Marcet

Riera deMarcet

R. de Vilanova

Torrent de Salvatges

T.de

Fontd’Esqueix

Riera

del’O

m

R. de Gallifa

Torr

ent dels

Plan

s

Rier

ade

l Per

erol

Rier

ade

Font

scal

ents

Rierade

Sant Quirze

Torrent del Castel

l

T. del Tudoner

la Riereta

Torrent de Ribatallada

Torrent de CanM

ontllor

RiuTort

Rierade

Codonys

Rierade Santiga

Riera de la Baga

Rec deVallforners

R. de Collformic

Rierade Gualba

Riera d’en Berenguer

Riu. de Fuirosos

Riera d’Arbúcies

RiuSec

Sot d’Oradella

Torrent de Terrades

T. de

Rentadors

T. deTelleda

Rier

a de

laBascona

R. de Torrentbò

Riera de Vallmanya

R. de Sobirans

Rierade Canyes

R. de SantLlop

Riera de Breda

Riera Major

R. de la PinedaRiera d’Arbúcies

R. de Montnegre

R.d eSallent

Rierade Cal des

e lCo

ngos

t

el Ripoll

el Ripoll

elRipoll

el Ripoll

la Tordera

el Gurri

Pantà de Vallforners

el B

esòs

e l Be sòs

laTordera

la Tordera

la Tordera

M A RM E D I T E R R À N I A

Dolmen deCan Serra de l'Arca

Dolmen de Cruïlles

Club de GolfCan Bosch

Club de GolfMontbrú-Moià

Club de Gol fCastellterçol

Dolmende Puig Rodó

Club de GolfVallromanes

P l a d e l a C a l m a

el Gorg Negre

Castanyerde Can Cuc

el Roure Gros

Cartoixade Montalegre

Sant Perede Reixac

Mare de Déudel Remei

Mare de Déudel Pla

Sant Valerià

Santa Agnèsde Malanyanes

Sant Estevedel Coll

Sant Andreudel Far

Sant JoanSanata

Mare de Déude Lurdes

Sant Jaum ede Rifà

Santa Digna

Santa Eulàliade Ronçana

Santa Mariade Gallecs

Sant Simplici

Sant Cebriàde Cabanyes

Sant Cristòfolde Pallars

Sant Bartomeude Cabanyes

Sant Mateu

Santa Mariade Malanyanes

Sant Sebastià

Sant Perede Clarà

Sant Cristòfol

Sant Llop

Santa Elenad'Agell

Sant Miqueldel Cros

Santa Maria

Sant Miquel

Santa F rancescaSanta Justa

Santa Mariade Llerona

Santa Mariade Lliors

Mare de Déude l'Erola

Sant Segimon

Sant Miqueldels Barretons

Sant Cristòfolde F ogars

Sant Guillem

SantaMagdalena

Sant Roc

Sant Bernatde Montseny

Sant Marçalde Montseny

Sant Elies

Sant Cristòfol

Sant Martí

Sant Marc

Sant Cebriàde la Mora

Sant Cristòfolde Monteugues

Sant Estevede la Doma

Sant Perede Valldaneu

Sant Miquelde Canyelles

Sant Salvadorde Terrades

Mare de Déude Puiggraciós

Sant Nicolau

Sant Salvador

Sant Joan

Santa Madrona

Sant Bartomeude Mont-ras

Sant Perede Bertí

Sant F ruitòsde Balenyà

Sant Climentdel Flequer

Sant Miqueldel Fai

Mare de Déudel Roser

Sant Andreude Castellcir

Santa Maria Savall

Santa Eugèniadel Gomar

Sant Martíde Montseny

Sant Isidrede la Figuera

Castel ldel Brull

Sant Jaum ede Vallverd

Sant F eliude Vallcarca

Sant Llogari

Sant Sadurní

SantaMagdalena

Mare de Déudel Consol

Santa CecíliaSant Juliàd'Uixol s

Mare de Déude la Tosca

Santa Mari adel Grau

Sant P erede F errerons

Sant Andreu

Sant Jaum e

Sant Gaietà

Sant P ere

Castell de Gallif a

Castell de Granera

Castell de P era

Castellde Clarà

Castellde Castellterçol

Santa Maria

Sant P aude Riu-sec

Mare de Déude Togores

Sant Vicençde Jonqueres

Mare de Déude les Arenes

Sant Juliàd'Altura

Sant P ere

Santa Magdalenade Puigbarral

Sant Llorenç

Sant Nicolau

el Pascol

Santa Bàrbara

Mare de Déudel Puig de Bellver

Sant Segimon

Santa Anna

Sant Romà

Sant Llopde Viabrea

Sant Martíde Montnegre

Sant Llorençde Gaserans

Santuaridel Corredor

Sant Esteved'Olzinelles

Santa Eulàliade Tapiole s

Mare de Déudel Remei

Santa Mariade Montnegre

Sant F eliude Rodors

Santa Creude la Plana

Sant Miquelde Cladells

Santa Victòria de Sauleda

Sant PereCercada

Mare de Déude Lurd a

Sant Andreu

Sant Cugatde Gav adons

Sant Miquelde Vilageli u Sant Cristòfol

Sant P ere Desplà

Castellde Tona

Sant Sadurn í

Sant Estevede Parets

Sant Fèlix

Mol íd’en Brotons

Aiguafredade Dalt

Santa Mariade Tagamanent

Arboretum

Dolmen dePedra Gentil

DolmenCova del Moro

el Bruguer Vell

Santa Justa

Castellde Plegamans

Castellde Montornès

Castellde Bell-lloc

Castellde la Roca

Castel lde Burriac

Castellde Dosrius

Castellde Vilassar

Torre Pinós

Castel lde Centelles

Castell de Montclús

Murallade Montgròs

Castellde Montmany

Castel ld'Esparreguera

Castellde Castellci r

Castellde Cànoves

Castellde Sentmenat

Castellde Castellar

Castellde Sant Marçal

Castellde Montsoriu

torre de guaita

Castell deSanta Florentina

Castellde Rodors

Castel lde Taradel l

Castellde Samalús

Santa Mariade Montcada

el MasrampinyoReixac

l'Ocatala Vallençana

la Conreria

Santa Agnèsde Malanyanes Sant Carles

Sant Jaumede Treià

Milpins

Marata

la Serra

la Fontdel Bou

la Vall

la Pinedad'en Feu

la Mirandadel Vallès

el Coll

Sanata

Collsabadell

el RieralSant Juliàdel Fou

els Gorgs

Santiga

Mogoda

Gallecs

Bellulla

Palou

Santa Quitèria

Bell-lloc

el Boscde Ruscalleda

les Ginesteres

Pins

Montcabrer

les Sureres

Canyamars

Pedró

la Serra

el Rieral

Llerona

la Pujada

la Cornisa

el Vidal

Lliors

la Castanya

Santa Margarida

Can Garbeller

la Costade Montseny

Vallserena

Montseny d'Amunt

el Rieral

Santa Susanna

els Refugisdel Montseny

les Pungoles

el Brull

Corró d’Amunt

el Muntanyà

Bellesguard

el Rieralde Bigues

el Rieral

el Pladel Badó

les Clotes Montmany

el Serrat de l'Ocata

el Serratde l'Ametlla

la Miranda

la Font Granada

el Racódel Bosc

els Saulonsd'en Déu

Can Carreres

Can Traver

el Pla

les Casetes

el Solàdel Boix

Can Ram

els Bruguers

Can Pagà

Can Vila

les Faldesdel Montseny

el Miradordel Montseny

Can MiretCan Sauleda

Ca l'Esmandia

Samalús

el Diamantdel Vallès

Santa CreuCan Barri

Riells del Fai

Santa Eugèniadel Congost

Sant Martíde Centelles

de Centelles

Sant MiquelSesperxes

Sant Jaumede Viladrover

Vall-de-rós

el Perer

Avencó

la Penyora

Santa ColomaSasserra

Santa Fede Montseny

la Ferreria

Montvíde Dalt

Montvíde Baix

Marfà

Torrebonica

Bellaterra

les Marines

les Arenes

Sant Sebastiàde Montmajor

Torre-sana

Vilardell

Gualba de Baix

la Batllòria

Buixalleu

Montnegre

Júnior Parc Ca n'Hoste

Fogueresde Montsoriu

Can Llopard

Pagèsde Dalt

Pagèsde Baix

el Ducatdel Montseny

Viabrea

Can Cadell

Can Lledó

el Clos

Riuclar

Grions

Ramió

Pertegàs

l'Estació

la Barceloneta

Can Plana

Riells

el Rieral

Gaserans

Sobirans

el Corredor

els Terrers

Can PuigdemirPocafarina

Can Palau

el Ravaldel Prat

Sant Vicençde Viladassau

Sant PereCercada

JoanetCerdans

Fontanelles les Pinediques

Olzinelles

la Llagosta

Paretsdel Vallès

Santa Perpètuade Mogoda

Polinyà

Palau-Solitài Plegamans

Lliçàd’Amunt

Lliçàde Vall

Santa Eulàliade Ronçana

la Garriga

Tagamanent

l'Ametlladel Vallès

Bigues i Riells(Bigues)

Aiguafreda

Sant Martíde Centelles

Centelles

els Hostaletsde Balenyà

Sant Feliude Codines

Sant QuirzeSafaja

Castellcir

Collsuspina

Castellterçol

Sant Llorenç Savall

Granera

Moià

Monistrolde Calders

Matadepera

Castellardel Vallès

Sentmenat

Caldesde Montbui

Badiadel Vallès

Sant Quirzedel Vallès

Tiana

Alella

Teià

la Rocadel Vallès

Argentona

Llinarsdel Vallès

Cardedeu Vilalba Sasserra

Sant Fostde Campsentelles

Martorelles

Montmeló

Montornèsdel Vallès

Vallromanes

Premiàde Dalt

Vilassarde Dalt

Cabrils Cabrerade Mar

Dosrius

Vilanovadel Vallès

Santa Mariade Martorelles

Orrius

Sant Estevede Palautordera

Sant Antonide Vilamajor

Sant Perede Vilamajor

Cànoves iSamalús

(Cànoves)

Fogars de Montclús(Mosqueroles)

Montseny

Can Salvà(Riells i Viabrea)

Breda

Gualba

Arbúcies

Sant Feliude Buixalleu

Gallifa

Sant Vicenç

Sant Andreude Llavaneres

Arenys de Munt

Caldes d'Estrac

Sant Cebriàde Vallalta

Sant Isclede Vallalta

Vallgorguina

Tona

Balenyà Seva

ViladrauSant Joand'Oló

Barberàdel Vallès

Santa Mariade Palautordera

les Franquesesdel Vallès(Corró d’Avall)

Figaró-Montmany(Figaró)

Campins

Cerdanyoladel Vallès

Montcada(Montcada i Reixac)

Ripollet

Molletdel Vallès

Canovelles

Rubí

Premià de Mar

Vilassar de Mar

Sant Celoni

Canet de Mar

GRANOLLERS

MATARÓ

TERRASSA

SABADELL

PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

P A R C N A T U R A L

D E L M O N T S E N Y

SAUVA NEGRA

PARC DELA SERRALADA LITORAL

PARC DE LA SERRALADADE MARINA

V A L L È SO C C I D E N T A L

B A G E SO S O N A

S E L V A

M A R E S ME

AP-7

AP-7

AP-7

AP-7

AP-7

BV-5305

BV-5

303

B-520

BV-5301

GI-520

BV-5114

GIV-5201

BV-5119BV-5301

BV-5114

BV-5107

B-51

0

BV-5103

B-51

0

BV-5101

BV-5031

BV-51

06

BV-5022

B-50

2

BV-5023

BV-5024

BP-500

BV-5

001

B-140

N-1

52a

BV-1411

B-141

N-150

BV-1414

BV-1413

N-150

B-124

B-124

B-124

BP-1241

BV-1245

BV-1

310

BV-5303

BV-1

243

C-1415a

C-1415a

BV-1489

BP-1432

BP-1

485

BP-1483

BV-5

151BV-1433

BV-5107

BV-5108

N-152a

BV-5107

C-251

C-352

BP-5

002

BV-5

003

BV-5

001

BV-5159

BV-1432

C-1415b

C-155

BV-1602

BV-5154

BV-1

604

BV-5001

BP-5002

B-142

B-140N-140

B-142

C-155

C-14

13a

B-124

N-152a

C-1413c

BV-1423

C-251

BV-1435

BV-5115

GIV-5521

GI-552

GI-552

C-1415c

C-1415c

C-33

C-17

C-59

BP-1503

C-14

15a

C-58

C-16

C-32

C-60

C-32

C-59

C-59

C-59

C-59 C-35

C-17

C-60

A-2

C-61

C-32

A-2

C-35

C-35

GI-553

GI-551

GI-543

GI-550

C-25

C-17

N-141c

BV-5031

BV-5128

GR 5

GR 5

GR 2

GR 5-

2

GR 5-2

GR 5

GR 5

GR 5

GR 177

GR 177

GR 177

GR 177

GR 177-1

GR 3

GR 3

GR 177

GR 92

GR 92

GR 97

GR 92

GR 92

GR 6

GR 96

GR 5

0 5 km

Vilanova del Vallèsq 938 459 277 E ajuntament@vilanovadelvalles.cat www.vilanovadelvalles.cat

Santuari de Santa QuitèriaEl Santuari de Santa Quitèria és un dels indrets amb més història de Vilanova del Vallès. S’anomenava Sant Esteve de Vilanova i fou l’origen de la parròquia i del poble que posteriorment s’organitzaria.

Els seus vestigis documentals es remunten al segle X. L’església actual (a part de vestigis anteriors) està conformada en tres estils arquitectònics: una part romànica (base i campanar), una altra de gòtica (nau central i altar de Santa Quitèria) i una altra de renaixentista (façana i nau del Santíssim o altar del Roser).

A part del seu patró principal, Sant Esteve, i el copatró Sant Sebastià (del qual se celebren dues festes) cal destacar l’aplec de Santa Quitèria a la Segona Pasqua. Aquesta és una tradició centenària on es fa la benedicció del tradicional tortell de Santa Quitèria, advocada contra la ràbia, on hi participa bona part del teixit associatiu del municipi.

L’entorn d’aquest paratge és encantador i amb una vista espectacular sobre part del Vallès Oriental, amb vistes al Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el pic del Puigmal al Pirineu.

Santuari de Santa Quitèria El Santuario de Santa Quitèria es uno de los lugares con más historia de Vilanova del Vallès. Se denominaba Sant Esteve de Vilanova y fue el origen de la parroquia y del pueblo que posteriormente se organizaría.

Sus vestigios documentales se remontan al siglo X. La iglesia actual (aparte de vestigios anteriores) está conformada en tres estilos arquitectónicos: una parte románica (base y campanario), otra gótica (nave central y altar de Santa Quitèria) y otra de renacentista (fachada y nave del Santísimo o altar del Roser). Aparte de su patrón principal, Sant Esteve, y el copatrón San Sebastià (del cual se celebran dos fiestas) hay que destacar el encuentro de Santa Quitèria en la Segunda Pascua. Esta es una tradición centenaria donde se hace la bendición del tradicional tortel de Santa Quitèria, abogada contra la rabia, donde participa buena parte del tejido asociativo del municipio.

El entorno de este paraje es encantador y con una vista espectacular sobre parte del Vallès Oriental, con vistas al Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt y el pico del Puigmal en el Pirineo.

Vilalba Sasserra q 938 410 383 E vilalba@diba.cat www.vilalbasasserra.cat

Església Situada dins el nucli urbà, obra de l’arquitecte Josep M. Pericas. És un edifici neoromànic, d’una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada, porta d’arc de mig punt i absis semicircular. La façana te un porxo de tres arcs de mig punt descansant sobre columnes.

Per damunt del porxo cobert amb una teulada inclinada, s’alça el cos central, menys ample en el que s’obre una finestra amb un vitrall dedicat a l’Assumpció, obra de Carles Alavedra Oriach, inaugurat el 1956. La teulada es a dos vessants amb pissarra negra. A la dreta del presbiteri s’alça el campanar. La superfície del temple és de 240 m2.

IglesiaSituada dentro del casco urbano, obra del arquitecto Josep M. Pericas. Es un edificio neorománico, de una sola nave, cubierta con vuelta de cañón apuntada, puerta de arco de medio punto y ábside semicircular. La fachada tiene un porche de tres arcos de medio punto descansando sobre columnas.

Por encima del porche cubierto con un tejado inclinado, se levanta el cuerpo central, menos ancho en el que se abre una ventana con un vitral dedicado a la Asunción, obra de Carles Alavedra Oriach, inaugurado en 1956. El tejado es a dos vertientes con pizarra negra. A la derecha del presbiterio se levanta el campanario. La superficie del templo es de 240 m2.

Santa Maria de Palautordera q 938 479 555 E turisme@smpalautordera.cat www.smpalautordera.cat

Passeig del Remei i Ermita del Remei Passeig del Remei: una bonica rambla envoltada de plàtans (característica de les carreteres d’entrada dels pobles durant el segle XX) que ens porten fins a l’Ermita, en aquest tram trobem diferents cases d’estiueig d’estil modernista i altres d’arquitectura popular.

Ermita del Remei: L’augment de la devoció per la Mare de Déu del Remei va fer necessari construir una nova ermita, per la qual cosa es va escollir un terreny al costat de l’antiga capella de Sant Sebastià (edifici d’una sola nau del segle XVI, amb un absis i volta de canó, que ara és una casa particular). L’ermita del Remei és un edifici neoclàssic (1803), l’exterior del qual és paredat i té una façana amb la portada d’arc rebaixat, un ull de bou i un campanar.

L’interior és de planta de creu llatina, amb cimbori, un cor sobre l’entrada i un cambril que acull la imatge de la Mare de Déu del Remei. Als extrems del creuer hi trobem dues finestres amb vitralls que representen les imatges de Sant Sebastià i Sant Erasme.

Paseo del Remei y Ermita de Remei Paseo del Remei: una bonita rambla rodeada de plátanares (característica de las carreteras de entrada de los pueblos durante el siglo XX) que nos llevan hasta la Ermita, en este tramo encontramos diferentes casas de veraneo de estilo modernista y otras de arquitectura popular.

Ermita del Remei: El aumento de la devoción por la Virgen María de Remei hizo necesario construir una nueva ermita, para la cual se escogió un terreno junto a la antigua capilla de San Sebastià (edificio de una sola nave del siglo XVI,

con un ábside y vuelta de cañón, que ahora es una casa particular). La ermita del Remei es un edificio neoclásico (1803), su exterior es tabicado y tiene una fachada con la portada de arco rebajado, un ojo de buey y un campanario.

El interior es de planta de cruz latina, con cimborrio, un corazón sobre la entrada y una cámara que acoge la imagen de la Virgen María de Remei. En los extremos del crucero encontramos dos ventanas con vitrales que representan las imágenes de San Sebastián y Sant Erasmo.

Santa Maria de Martorelles q 935 931 828 E smmt.ajuntament@santamariademartorelles.cat www.santamariademartorelles.cat

Itinerari per Santa Maria de Martorelles IAquest itinerari cíclic té una primera part suau que ens permet veure diferents ecosistemes com les vinyes o el bosc de ribera del torrent de Can Gurri al voltant de la font de la Mercè. Després pugem per l’alzinar per visitar el dolmen i la font de Can Gurri. A partir d’aquí pujarem una mica més per l’alzinar, visitarem el dolmen de Castellruf i assolirem la segona alçada del terme municipal: el turó de Castellruf amb les seves restes històriques i les immillorables vistes sobre el Vallès. Ara només ens quedarà descendir tot passant per l’antiga pedrera cap al nucli urbà.

Itinerario por Santa Maria de MartorellesEste itinerario cíclico tiene una primera parte suave que nos permite ver diferentes ecosistemas como las viñas o el bosque de ribera del torrente de Can Gurri en los alrededores de la fuente de la Mercè. Después subimos por el encinar para visitar el dolmen y la fuente de Can Gurri. A partir de aquí subiremos algo más por el encinar, visitaremos el dolmen de Castellruf y lograremos la segunda altura del término municipal: el cerro de Castellruf con sus restos históricos y las inmejorables vistas sobre el Vallès. Ahora sólo nos quedará descender pasando por la antigua cantera hacia el casco urbano.

Santa Eulàlia de Ronçana q 93 844 80 25 E ser@ser.cat www.ser.cat

Itinerari del camí fluvial del Tenes El camí que us proposem és una part del PR del camí fluvial del Tenes, que trobareu senyalitzat amb marques blanques i grogues i que va des de Riells del Fai fins a Parets del Vallès. El riu Tenes, que neix a Castellcir, és un dels elements patrimonials més importants del nostre municipi, tant pel seu valor ecològic i paisatgístic. Te un recorregut de 4,8 km que van des del pont de Ca l’Uñó, al nord del terme, fins al sud del barri de St. Cristòfol.

Itinerario del camino fluvial del TenesEl camino que os proponemos es una parte del PR del camino fluvial del Tenes, que encontraréis señalizado con marcas blancas y amarillas y que va desde Riells del Fai

hasta Parets del Vallès. El río Tenes, que nace en Castellcir, es uno de los elementos patrimoniales más importantes de nuestro municipio, tanto por su valor ecológico y paisajístico. Tiene un recorrido de 4,8 km que van desde el puente de Ca l’Uñó, al norte del término, hasta el sur del barrio de St. Cristòfol.

Sant Pere de Vilamajor q 938 610 418 E mongia@vilamajor.cat www.vilamajor.cat

Sender del Pi Novell PR-C 139 És una ruta paisatgística que uneix els senders de gran recorregut del Vallès GR97 i del Montseny GR5 travessant el municipi de Vilamajor. De perfil molt variat, passa per la plana on es pot passejar pel centre històric de Sant Pere de Vilamajor on hi ha la torre romànica del campanar de Vilamajor, el centre d’informació de La Mongia i magnífiques i pintoresques masies agrícoles. Però també s’enfila per la muntanya, passant per la centenària ermita de Sant Elies, per la Sitja del Llop del Pla de la Calma i pels turons de la Cova, del Samont i del Suí. La dificultat és mitjana-alta i té un recorregut de més de 18 Km i més de 1000 m de desnivell.

Sendero del Pi Novell PR-C 139 Es una ruta paisajística que une los senderos de gran recorrido del Vallès GR97 y del Montseny GR5 atravesando el municipio de Vilamajor. De perfil muy variado, pasa por la llanura donde se puede pasear por el centro histórico

de Sant Pere de Vilamajor donde esta la torre románica del campanario de Vilamajor, el centro de información de La Mongia y magníficas y pintorescas masías agrícolas. Pero también se encara por la montaña, pasando por la centenaria ermita de Sant Elies, por la Sitja del Llop del Pla de la Calma y por los cerros de la Cova, del Samont y del Suí. La dificultad es media-alta y tiene un recorrido de más de 18 Km y más de 1000 m de desnivel.

Sant Fost de Campsentelles q 935 796 980 E ajuntament@santfost.es www.santfost.cat

Església romànica de Sant Cebrià de Cabanyes És una ermita d’estil romànic de Sant Fost de Campsentelles, antiga parròquia del nucli de Cabanyes. Consta, consagrada el 3 de juny de 1192. El 1971 va començar a ser restaurada i el 1984 es tornà a consagrar amb l’impuls del que esdevindria l’entitat CES Amics de Cabanyes.L’església és d’una sola nau i té un absis, una absidiola al nord, i la volta lleugerament apuntada. La façana té una obertura superior en forma de creu grega. Són molt curioses les dues finestretes de la paret de migdia ja que la part inferior dóna al trencallums una forma de T, tret rar a dins del romànic.

Iglesia románica de Sant Cebrià de CabanyesEs una ermita de estilo románico de Sant Fost de Campsentelles, antigua parroquia del núcleo de Cabanyes. Consta, consagrada el 3 de junio de 1192. En 1971 empezó a ser restaurada y en 1984 se volvió a consagrar con el impulso del que acontecería la entidad CES Amigos de Cabanyes.

La iglesia es de una sola nave y tiene un ábside, una absidiola al norte, y la vuelta ligeramente apuntada. La fachada tiene una apertura superior en forma de cruz griega. Son muy curiosas las dos ventanillas de la pared de mediodía ya que la parte inferior da al parteluz una forma de T, rasgo raro dentro del románico.

Sant Feliu de Codines q 938 662 768 E st.feliuc@diba.cat www.santfeliucodines.cat

Cim d’Àligues Al Cim d’Àligues es fan exhibicions de vol amb espècies d’aus rapinyaires com àligues o falcons, en un paratge amb unes vistes excepcionals. També es fan visites guiades pels aviaris del complex.

Cim d’Àligues En el Cim d’Àligues se hacen exhibiciones de vuelo con especies de aves rapaces como águilas o halcones, en un paraje con unas vistas excepcionales. También se hacen visitas guiadas por los aviarios del complejo.

Sant Esteve de Palautordera q 938 480 082 E ajuntament@santestevedepalautordera.cat www.santestevedepalautordera.cat

Castell de Montclús El Castell de Monclús ocupa un lloc estratègic, amb un accés dificil, fet que permet entendre el topónom de Mont-Clos o món tancat. La tradició popular l’ha designat com a castell dels Moros per indicar-ne una construcció molt antiga de la qual es desconeixia l’origen en el temps, si bé la primera referència documental correspon al segle XIII. Va ser construït per Guillem de Sesagudes i Montseny, el qual adoptà el nom de Montclús quan va establir-se en aquest indret. La gent d’aquestes contrades explicava que hi havia passadissos secrets que comunicaven el castell de Montclús amb el de Fluvià, d’altres que anaven fins a Montsoriu…

Castillo de Montclús El Castillo de Monclús ocupa un lugar estratégico, con un acceso difícil, lo que permite entender el topónimo de Mont-Clos o mundo cerrado. La tradición popular lo ha designado

como castillo de los Moros para indicar una construcción muy antigua de la que se desconocía el origen en el tiempo, si bien la primera referencia documental corresponde al siglo XIII. Fue construido por Guillem de Sesagudes i Montseny, el cual adoptó el nombre de Montclús cuando se estableció en este lugar.La gente de esta región explicaba que había pasillos secretos que comunicaban el castillo de Montclús con el de Fluvià, otros que iban hasta Montsoriu…

Sant Celoni q 938 670 171 E turisme@santceloni.cat www.santceloni.cat/turisme

Itinerari audioguiat El primer itinerari audioguiat creat per conèixer la història de Sant Celoni inclou 12 punts d’interès històric i cultural, marcats sobre el terreny amb un petit peu que inclou una breu descripció, una indicació per accedir al punt següent, i un codi QR amb una completa descripció en àudio del punt d’interès. Tots els textos i àudios estan disponibles en català, castellà, anglès i francès. L’itinerari complet té una durada aproximada de 2 hores.

Itinerario audioguiadoEl primer itinerario audioguiado creado para conocer la historia de Sant Celoni incluye 12 puntos de interés histórico y cultural, marcados sobre el terreno con un pequeño pie que incluye una breve descripción, una indicación para acceder al punto siguiente, y un código QR con una completa descripción en audio del punto de interés. Todos los textos y audios están disponibles en catalán, castellano, inglés y francés. El itinerario completo tiene una duración aproximada de 2 horas.

Sant Antoni de Vilamajor q 938 452 400 E ajuntament@savilamajor.cat www.savilamajor.cat

Església de Sant Julià d’Alfou La primera notícia del Fou, amb el nom d’Alfozi, es troba en un pergamí de l’any 941. La parròquia es troba esmentada per primera vegada en un document el 18 de febrer de 1016. El temple actual és una construcció del segle XII, engrandida el XVI per la part absidial i amb afegiment de capelles. Iglesia de Sant Julià de AlfouLa primera noticia del Fou, con el nombre de Alfozi, se encuentra en un pergamino del año 941. La parroquia se encuentra mencionada por primera vez en un documento el 18 de febrero de 1016. El templo actual es una construcción

del siglo XII, agrandada en el XVI por la parte absidial y con añadidura de capillas.

Vallgorguina q 938 679 125 E vallgorguina@diba.cat www.vallgorguina.cat

Museu del Bosc i la PagesiaVallgorguina està situada en una vall entre les serres del Montnegre i el Corredor, espais naturals d’un important valor ecològic i paisatgístic. A Vallgorguina trobarem el Museu del Bosc i la Pagesia, on podrem conèixer de primera mà aquestes feines, així com descobrir les eines que s’han fet servir al llarg dels anys. La major part d’aquestes eines han estat donades pels vilatans de Vallgorguina.

Museo del Bosque y el LabradorVallgorguina está situada en un valle entre las sierras del Montnegre y Corredor, espacios naturales de un importante valor ecológico y paisajístico. En Vallgorguina encontraremos el Museo del Bosque y el Campesino, donde podremos conocer de primera mano estos trabajos, así como descubrir las herramientas que se han usado a lo largo de los años. La mayor parte de estas herramientas han sido donadas por los ciudadanos de Vallgorguina.

Circuit de Barcelona - Catalunyaq 935 719 700 www.circuitcat.com

El Circuit de BarcelonaEl Circuit de Barcelona - Catalunya s’ha consolidat com una de les instal·lacions més modernes del món del motor que acull campionats de F1 i motociclisme. A part de les competicions que acull es poden fer diferents activitats i visitar les instal·lacions.

Circuito de Barcelona - CataluñaEl Circuito de Barcelona - Cataluña se ha consolidado como una de las instalaciones más modernas del mundo del motor que acoge campeonatos de F1 y motociclismo. Aparte de las competiciones que acoge se pueden hacer diferentes actividades y visitar las instalaciones.

La Roca Villageq 938 423 900 E lrreception@valueretail.comwww.larocavillage.com

A La Roca Village trobareu més de 130 boutiques amb les firmes nacionals i internacionals més chic, i descomptes de fins el 60% tot l’any. Al Village trobaràs tot el que pots necessitar per relaxar-te en família o amb amics. Tot en una preciosa vila mediterrània en la que no et cansaràs de passejar.

En La Roca Village encontraréis más de 130 boutiques con las firmas nacionales e internacionales más chic, y descuentos de hasta el 60% todo el año. En el Village encontrarás todo el que puedes necesitar para relajarte en familia o con amigos. Todo en una preciosa villa mediterránea en la que no te cansarás de pasear.

Tagamanent q 938 429 126 E tagamanent@diba.cat www.tagamanent.cat

Turó de Tagamanent Tagamanent compta amb un abundant i ric patrimoni entre el que trobem rastres dels primers pobladors prehistòrics; esglésies i capelles medievals; grans masos i vells camins transitats durant centenars i, en algun cas, més d’un miler d’anys; molins fariners i pous de glaç; camps i feixes de conreu escampats arreu de la muntanya, etc.

El turó de Tagamanent, ubicat dins del Parc Natural del Montseny, és el punt més conegut d’un terme municipal eminentment muntanyenc, d’orografia accidentada i, en alguns llocs, esquerpa. Al cap d’amunt hi trobem les restes de la primitiva església de Santa Maria de Tagamanent, des d’on gaudim d’unes vistes privilegiades.

Cerro de TagamanentTagamanent cuenta con un abundante y rico patrimonio entre el que encontramos rastros de los primeros pobladores prehistóricos; iglesias y capillas medievales; grandes masias y viejos caminos transitados durante centenares y, en algún caso, más de un millar de años; molinos de harina y pozos de hielo; campos y bancales de cultivo esparcidos por toda la montaña, etc.

El cerro de Tagamanent, ubicado dentro del Parque Natural del Montseny, es el punto más conocido de un término municipal eminentemente montañoso, de orografía accidentada y, en algunos lugares, arisca. En la cima encontramos los restos de la primitiva iglesia de Santa Maria de Tagamanent, desde donde disfrutamos de unas vistas privilegiadas.

Vallromanes q 935 729 159 E vallromanes@diba.cat www.vallromanes.cat

Torre del campanar de l’església El poble pertany a la DO Alella i està a prop de la carretera del Masnou, te moltes masies i urbanitzacions. La facilitat d’arribar-hi des de Barcelona ha propiciat serveis com el camp de golf que té seu a la Torre Tavernera, així com restaurants de qualitat.

Torre del campanario de la iglesiaEl pueblo pertenece a la DO Alella y está cerca de la carretera del Masnou, t iene muchas masías y urbanizaciones. La facilidad de llegar desde Barcelona ha propiciado servicios como el campo de golf que tiene la sede en la Torre Tavernera, así como restaurantes de calidad.

Parets del Vallès q 935 738 888 E info@parets.org www.parets.cat

Església de Sant Esteve El 1936 l’església de Sant Esteve va ser cremada. Acabada la guerra, va ser reconstruïda en estil neoromànic, per harmonitzar amb les restes de l’antic temple romànic.

Iglesia de Sant Esteve En1936 la iglesia de Sant Esteve fue quemada. Acabada la guerra, fue reconstruida en estilo neorománico, para armonizar con los restos del antiguo templo románico.

25

32

35 38

33

36

26

27

28

29

30

31

34

37

39

BARCELONA

GRANOLLERS

33km

01

02

17

15

07

39

37

23

3320

30

38

36

34

28

26

12

16

32

29

0613

08

35

31

04

09

24

11

27

05 10

19

25

22

21

14

18

03

Límits Límites

Límit del Vallès Oriental Límite del Vallés Oriental

Comunicacions Comunicaciones

Autopista Autopista

Autovia Autovía

Xarxa bàsica Red básica

Altres carreteres Otras carreteras

Pista asfaltada Pista asfaltada

Camí Camino

Ferrocarril Ferrocarril

Rutes i senders Rutas y senderos

Camí de gran recorregut (GR) Camino de gran recorrido (GR)

Simbología Símbolos

Informació Información

Nucli urbà d’interés Núcleo urbano de interés

Museu Museo

Esgésia, ermita Iglesia, ermita

Castell, torreCastillo, torre

Castell en ruïnesCastillo en ruinas

Edifici modernistaEdificio modernista

Pont d’interésPuente de interés

DolmenDolmen

Salt d’aiguaSalto de agua

Pou de glaçPozo de hielo

Vista panoràmicaVista panorámica

BalneariBalneario

Espai d’interés naturalEspacio de interés natural

ViVino

Àrea de picnicArea de picnic

Muntanya, picMontaña, pico

Arbre monumentalÁrbol monumental

Llegenda Leyenda