Ajuntament de Mataró€¦ · aquests elements han sofert contínues pertorbacions, a més de...

Ajuntament de Mataró

MODIFICACIÓ PLA GENERAL D’ORDENACIÓ “EL SORRALL” 1 Àrea Serveis Territorials - Secció de Medi Ambient Maig 2013

MODIFICACIÓ PLA GENERAL D’ORDENACIÓ EL SORRALL

INFORME AMBIENTAL

ÍNDEX

Pàgina

0. ANTECEDENTS 2

A. REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 2 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT

RELLEVANTS 2 I. OCUPACIÓ DEL SÒL I MODEL D’ORDENACIÓ 2 II. CICLE DE L’AIGUA 4 III. BIODIVERSITAT TERRITORIAL, PERMEABILITAT

ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL 5 IV. QUALITAT DEL PAISATGE 11 V. MEDI ATMOSFÈRIC 12 2. DETERMINACIÓ DELS OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE

PROTECCIÓ AMBIENTAL APLICABLES EN L’ÀMBIT DEL PLA ESTABLERTS A LA NORMATIVA 13

I. FIGURES DE PLANIFICACIÓ SUPRAMUNICIPAL 13 II. POLÍTICA AMBIENTAL MUNICIPAL 13 3. DEFINICIÓ D’OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS 14 I. OBJECTIUS AMBIENTALS 14 II. CRITERIS AMBIENTALS 14

B. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA

PROPOSADA 17 1. DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES 17 2. ANÀLISI DE LES ALTERNATIVES 21 3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA 22



0. ANTECEDENTS

L’objecte de la redacció d’aquest document, és acomplir el que diu l’article 59 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, per a la tramitació de la modificació del Pla general d’ordenació a l’àmbit del Sorrall.

Es redacta a petició de la secció d’Urbanisme de l’Ajuntament de Mataró.

D’acord amb les consultes efectuades, i per no tractar-se d’una modificació de sòl no urbanitzable, no és necessari fer l’avaluació ambiental que determina la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes. Així i tot, no s’ha fet la sol·licitud de resolució de decisió prèvia.

En tot cas, aquest informe mediambiental segueix el que es determina per a l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar, als apartats A i B de l’article 70 del 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

El sector ja disposa d’un Pla Parcial aprovat el 2000, tot i que això no ha conduït al desenvolupament del sector, segons sembla, pels alts requeriments econòmics que determina el model. Per tal de facilitar aquest desenvolupament per part dels promotors es proposa un canvi que condueixi a un sistema més sostenible, tant des del punt de vista econòmic, com a un model millorat ambientalment respecte a la proposta inicial, i que pugui incorporar les directrius que marquen la legislació ambiental posterior a l’aprovació del primer Pla Parcial.

A. REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 1 DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS

I.OCUPACIÓ DEL SÒL I MODEL D’ORDENACIÓ El sector que ordena la modificació del PG es troba situat a l’àrea de ponent de Mataró, entre la riera d’Argentona i el barri de Cerdanyola, essent els principals elements que configuren l’espai: la plana de la riera; la carretera C-60, de Mataró a Granollers; la carrerera d’Argentona; el vessant del turó de Cerdanyola i el límit urbà del barri de Cerdanyola que configuren la ronda Bellavista i President Tarradellas. Es tracta d’un espai condicionat per l’existència d’un equipament esportiu, únic element desenvolupat dins el que determina el PP vigent i una topografia amb forts desnivells, tant naturals com generats pel desenvolupament urbanístic previ. El model d’ordenació proposat abandona el model terciari en alçada del planejament vigent i busca compatibilitzar els elements existents i la part desenvolupada (centre esportiu El Sorrall) amb una nova ordenació que permet un desenvolupament més adaptat a les necessitats econòmiques i socials actuals. Pel que fa a la zona edificable, es desplaça més cap a la riera, de manera que es limita a les zones amb menor pendent i es defineix, mantenint els paràmetres



urbanístics bàsics, en una nova zona de menys alçada edificable. Tan sols es manté la previsió d’un edifici en alçada destinat a serveis hotelers. L’increment de sostre edificable privat es compensa amb una disminució quantitativament superior del sistema viari, alhora que s’incrementa el total d’espais lliures (veure els quadres comparatius de planejament vigent i proposta que hi ha a la memòria de la modificació del PGOUM). El vial previst a l’anterior planejament, de la falda del turó fins a la Ronda Bellavista, es desestima, i es procedeix a conservar el turó com una zona verda d’oci per al veïnat i la carretera d’Argentona, que en el planejament vigent inclou grans zones enjardinades i un desdoblament que el sobredimensiona,resulta en un eix de suport a l’activitat terciària, que enllaça amb el nucli urbà, donant major rellevància a l’accés a la C - 60. Es configuren grans àrees d’aparcament dissuasoris, que permetin una millor intermodalitat pel que fa a la mobilitat a la zona, així com permetre a les zones actuals d’aparcament altres usos com a equipaments. Es genera un gran espai lliure al vessant del turó, sense ruptura i que arriba fins a una cota més baixa que a planificació vigent, connectat amb els espais lliures propers i que treballa com a connector ecològic amb les zones naturals annexes. L’espai que limita amb la C-60 també incorpora un “coixí” verd al llarg de tot el seu recorregut, i completa l’espai urbà a la Rda Josep Tarradellas. L’espai que envolta la Torre d’en Palauet es dedica a equipament, amb la previsió que es tracti d’horts urbans, amb el que es mantindrà el seu caràcter d’espai lliure.

Foto 1: Camí de St. Jaume de Traià sota el nus viari, al terme d’Argentona Pel que fa als camins rurals, aptes només per a vianants i bicicletes, el camí de Sant Jaume de Traià es manté, alhora que se li dona rellevància com a element vertebrador cap a les zones agrícoles del marge esquerre de la Riera i els vessants boscosos de la serralada, per sota el nus viari. A la cota més baixa es complementa l’itinerari que discorre per la riera d’Argentona amb un nou camí dins de l’àmbit, en la zona verda definida i paral·lel a la C – 60 que connecta amb el passeig de vianants ja existent que arriba fins a l’alçada del pg. Ramon Berenguer III.



Foto 2: pas cap a la Riera d’Argentona des del Pg. Ramon Berenguer III

II.CICLE DE L’AIGUA Els cursos superficials naturals més propers a l’àmbit de la modificació del PG són la Riera d’Argentona, que és l’element hidrològic de major entitat i el torrent dels Lladres, essent aquest darrer de molt poca entitat. Es tracta de cursos de règim torrencial, que en el cas de la riera d’Argentona pot arribar a transportar un cabal important en cas de pluges de gran intensitat.

foto 3: canyar al recorregut del torrent dels Lladres Aquesta modificació del PG no disposa d’un estudi d’inundabilitat específic, ja que no canvia l’àmbit de la plana de la riera ocupada respecte al PP vigent. Així i tot en l’elaboració del PP vigent hi figura dins la documentació l’informe tècnic de la Junta d’Aigües, on indica que “D’acord amb el Pla Director contra avingudes al Maresme (...) no s’aprecia una manca de capacitat per a una avinguda de 500 anys de retorn”. Així i tot, la existència d’aquest informe no implica una avaluació del risc ambiental associat a la inundabilitat del sector, que caldria que es fes de nou incloent aquest aspecte. En tot cas caldrà que el Pla Bàsic d’Emergències Municipal, com a eina principal per a la gestió del risc al municipi, consideri el risc ambiental associat i les actuacions que se’n poden derivar. La construcció de la C-60 ha implicat la creació d’un dic que, tot i la permeabilitat que donen els desguassos i torrents que arriben fins el llit de la riera, evita en gran mesura la possibilitat d’inundació de la zona afectada pel pla. A més, és previst al Pla que el nivell respecte al llit de la riera creixi per sobre la cota que hi ha a l’altre marge de la riera, amb el que la possibilitat d’inundació encara serà menor. La permeabilitat del paviment previst a les



zones d’aparcament s’ha previst que sigui propera al 50%, de manera que disminueixi els fluxos generats per escorrentia. Pel que fa a subministrament d’aigua a l’àmbit del Pla, el Pla Director de l’Aigua de Mataró té previst dins de les propostes d’actuació la construcció d’un nou dipòsit de 7000 m3 de capacitat a la cota 70, a l’entorn de la Rda. Bellavista, per al que es fa la reserva de sòl corresponent. Pel que fa a la possibilitat de depuració d’aigües residuals de la EDAR, aquesta està treballant molt per sota del cabal teòric màxim de disseny de la mateixa, i el nou Pla defineix una major producció d’aigües residuals que el Pla vigent poc significativa, deguda a l’increment de sostre privat definit (12,4 %), tot i que no es disposa de la justificació del grau de suficiència per escrit. El planejament vigent ja tenia previst el seu tractament a través d’aquesta instal·lació i la variació no es considera prou gran com per fer variar aquesta previsió. Pel que fa a les masses d’aigua subterrànies, la zona objecte del Pla és dins l’àmbit de l’aqüífer 3051H01, considerat com a aqüífer protegit pel Decret 328/88, dins de les zones vulnerables per contaminació de nitrats. Les activitats incloses dins el Pla no es preveu que hagin de contribuir a l’increment del nivell de nitrats. Les zones verdes programades i horts urbans previstos es faran amb les indicacions de minimitzar l’ús d’adobs nitrogenats per al conreu de la vegetació associada. La mina de captació d’aigua de la Riera d’Argentona té el traçat proper a l’àmbit del pla (veure plànol d’abastament d’aigua). Actualment l’aigua que es recull en aquesta és destinada per la companyia d’aigües de Mataró (AMSA) al reg de zones verdes de la ciutat. Els usos previstos al Pla d’equipaments terciaris es fan amb els condicionants d’autorització ambiental necessaris per tal d’evitar possibles abocaments o afectacions negatives a l’aqüífer o les captacions d’aigua que hi ha.

III. BIODIVERSITAT TERRITORIAL, PERMEABILITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL

La vegetació potencial a la zona és l’alzinar mediterrani i el bosc de ribera propi de la zona (alocar). Així i tot, es tracta d’una zona fortament antropitzada, on aquests elements han sofert contínues pertorbacions, a més de conreus al llarg del període històric, i on encara hi ha elements vegetals que deriven d’antics conreus de secà.

Foto 4: Garrofereda



Els elements més destacables pel que fa a biodiversitat natural i patrimoni natural són les arbredes (antic conreu de garrofers) que hi ha als pendents del turó de Cerdanyola, amb exemplars notables de Ceratonia siliqua i la pineda de Pinus pinea.

Foto 5: Pineda del vessant occidental del turó de Cerdanyola Aquests elements es preserven al nou planejament, alliberant-los de la pressió que suposava un vial pel mig de l’espai verd que ara es protegeix. Aquestes garroferedes es descriuen com a d’interès específic en el document que va elaborar l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, sobre la conservació i recuperació de la diversitat d’hàbitats en l’àmbit rural a Mataró. Les zones verdes resultants hauran de mantenir el caràcter natural i fugir de solucions dures, de manera que els processos naturals i el caràcter agroforestal sigui compatible amb els usos per part dels veïns.

Foto 6: Prat sabanoide d’albellatge El prat sabanoide d’albellatge Hyparrhenia hyrta s’estén per l’espai no ocupat per les arbredes, on també s’observa una incipient màquia amb aladern Rhamnus alaternus, llentiscle Pistacia lentiscus, i ginesta Spartium junceum. També s’observen magraners Punica granatum com a elements relictes d’antics conreus.



Foto 7: Maquia d’arbustiva mediterrània A l’entorn del curs del torrent dels lladres el canyar de Arundo donax ha substituït el possible alocar. També s’aprecia gran quantitat de vegetació ruderal a les parts més properes a la carretera d’Argentona, als horts que hi ha en aquest municipi i a les zones en contacte amb els aparcaments de la Rda. Bellavista i President Tarradellas. Al lloc ocupat antigament per un centre de jardineria s’observa espècies típiques de planta ornamental o arbrat de jardineria, que han restat a l’espai després d’haver cessat la activitat.

Foto 8: Zona del Sorrall des de Rda Tarradellas A la zona del Sorrall la vegetació combina el prat sabanoide d’albellatge, que ha colonitzat tant els talussos com les zones amb poc pendent, amb la vegetació ruderal, canya Arundo donax i per esbarzer Rubus sp. Es tracta de la vegetació típica dels primers estadis de successió als espais fortament pertorbats.



Foto 9: Aspecte de la instal·lació esportiva i zones del voltant, amb vegetació al·lòctona Pel que fa a la permeabilitat ecològica, es millora el que determina el planejament vigent. La recent aprovació del Pla Territorial Metropolità defineix una sèrie de punts crítics per a la connectivitat ecològica, de manera que en l’estudi de detall dels punts crítics parla del PC 28 Argentona – Mataró, on diu que es tracta d’un espai profundament fragmentat, de manera que la connectivitat ecològica en aquest lloc ha de ser viable a través de la xarxa hidrogràfica. Fonamentalment la defineix a través del torrent de Pallerols, que queda al nord del nus viari, tot i que obre també la possibilitat a que aquesta connectivitat es pugui articular a través del Turó de Cerdanyola i el fals túnel que passa per sobre la autopista. És evident, però, que l’efecte barrera de la C-60 i de l’autopista és molt gran.



Imatge: Proposta de permeabilització a l’annex II del ISA del PTMB Aquest pla incorpora la proposta de protecció i millora de la connectivitat d’establir mesures de permeabilització i de millora ecològica i paisatgística en el sector entre can Daga de Baix i Can Vador del Sorrall per tal de facilitar-hi els fluxos ecològics. La proposta es concreta en dues propostes: la qualificació de sistema d’espais lliures del terreny per on passa el torrent dels Lladres (mesura urbanística), fent que aquest vagi a cel obert i en trinxera, recuperant el caràcter natural de la llera i els marges (mesura de protecció de la connectivitat). En el cas que sigui necessària l’aplicació d’elements de retenció de terres es buscarà alternatives compatibles amb la connectivitat que es persegueix, i en el creuament amb la Carretera d’Argentona i el tram de les naus abandonades que hi ha caldria definir en el projecte executiu un connector ecològic millor que l’actual, també en el tram corresponent a Argentona. En resum, es defineix un espai apte per a sostenir comunitats diverses i enllaçades amb els espais naturals que envolten el sector, alhora que permet que aquest funcioni com a connector, tenint en compte les actuals limitacions establertes per les infraestructures viàries.



Foto 10: Manca de connectivitat ecològica

Foto 11: Canalització del Torrent dels Lladres per sota la Carretera d’Argentona. Murs verticals. Es preveu que qualsevol nova ordenació del sector o encaix amb posteriors planejaments haurà de respectar aquest condicionant. L’element de patrimoni cultural i BCIN de la masia de Can Palauet ja es defineix amb prou detall a la memòria del Pla, i s’evidencia la seva rellevància com a element singular i definidor del paisatge. La conservació del caràcter rural a través de l’establiment d’horts urbans a les feixes del seu voltant contribuirà a mantenir-ne l’aspecte tradicional.



IV.QUALITAT DEL PAISATGE

Foto 12: Aspecte de la Torre d’en Palauet, que conservarà la rellevància en el paisatge. El paisatge de l’àmbit del plà es troba dins la conca de la Riera d’Argentona. Actualment hi ha una Carta del Paisatge elaborada per a la conca de la Riera d’Argentona, tot i que els seus compromisos encara no han estat signats i, per aquest fet, encara no és d’aplicació. Així i tot, s’ha tingut en compte diverses consideracions que es fan en aquest document a l’hora de fer el disseny del planejament, les unitats de paisatge i el possible impacte que pugui tenir la modificació del mateix. En el planejament vigent es proposava un grup d’edificis de serveis de gran alçada entre el turó i la riera d’Argentona, per sota de la carretera d’Argentona, de manera que la ocupació fos més intensiva en aquest sector. L’impacte paisatgístic seria molt evident des de tots els punts d’observació, en generar grans alçades a tocar del llit de la riera. En el planejament proposat es manté la unitat paisatgística del vessant, sense el vial que canviava radicalment l’aspecte del mateix.



Foto 13: Vessant del turó de Cerdanyola, que mantindrà el seu caràcter forestal En el planejament proposat es manté el caràcter de mirador des del barri de Cerdanyola i la ronda Bellavista, mantenint el caràcter agrícola tradicional al voltant de la Torre Palauet i s’eliminen les grans alçades a les edificacions que podien causar majors interferències en el paisatge. L’element amb major alçada es situa a la base del turó de Cerdanyola, quedant com a element més destacat dins del propi sector, però fent que la seva visibilitat des d’altres punts d’observació sigui menor. Les naus i edificacions que es plantegen a la cota baixa del Sorral imita la disposició que hi ha a l’altre marge de la riera, però incorpora nous sistemes d’integració paisatgística. Tota la nova zona urbanitzada quedarà envoltada per zona verda, alhora que es generen esplanades d’aparcament com a elements de transició cap a l’espai urbà. Aquests espais no seran únicament asfaltats, sinó que es preveu que la permeabilitat hídrica de les esplanades d’aparcament sigui propera al 50% amb l’ús de materials porosos o que permeten compatibilitzar l’ús previst i el manteniment d’una coberta vegetal.

V.MEDI ATMOSFÈRIC Actualment es fa el seguiment de diversos paràmetres de contaminació atmosfèrica (partícules, ozó, NOx...), el que determina la qualitat de l’aire en les estacions de recollida de mostres. No és previst que el desenvolupament urbanístic que determina el Pla (activitats permeses o mobilitat associada) puguin fer variar negativament la qualificació actual de la qualitat de l’aire a Mataró. A la zona ja hi ha connexió amb el tub verd, ja que aquest arriba fins al centre esportiu que hi ha. La ampliació d’aquest tipus de subministrament d’energia tèrmica als diferents edificis que ho necessitin, com a “district heating” farà que la eficiència energètica i la contaminació atmosfèrica derivada de l’aplicació de la mateixa sigui menor a la prevista amb altres mitjans menys eficients. Assumir



aquest servei com una mesura ambiental al nou pla o als PP que el desenvolupin servirà per a millorar el que preveu la planificació vigent. Pel que fa a eficiència energètica de les edificacions, les previstes al Pla hauran d’acomplir el que determina el Reial Decret 235/2013, de 5 d'abril, pel qual s'aprova el procediment bàsic per la certificació energètica dels edificis. No s’ha considerat que les activitats previstes a l’àmbit del pla puguin afectar a la qualitat del medi acústic, ja que no hi ha usos residencials definits, i per a la millor preservació de la qualitat de l’entorn en aquest paràmetre, El Planejament derivat o els projectes executius derivats del Pla tindran en compte la legislació sobre contaminació lumínica vigent, per tal d’evitar l’increment d’aquesta. Pel que fa a la contaminació acústica cal tenir en compte que es tracta d’una zona de prioritat alta pel que fa les mesures que proposa el Pla d’acció en matèria de contaminació acústica de Mataró.

2. DETERMINACIÓ DELS OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL APLICABLES EN L’ÀMBIT DEL PLA ESTABLERTS A LA NORMATIVA

I. FIGURES DE PLANIFICACIÓ SUPRAMUNICIPAL La Aprovació del Pla territorial Metropolità de Barcelona amb posterioritat al Pla Parcial vigent és l’element més rellevant pel que fa a les figures de planejament supramunicipal. Ja he indicat a l’apartat sobre biodiversitat i connectivitat territorial les indicacions pel que fa als punts crítics per la connectivitat ecològica. També es té en compte el que determina el PTMB pel que fa a objectius ambientals que cal considerar. La Carta del Paisatge de la conca de la riera d’Argentona és un document que no té vigència, en no haver estat signada pels alcaldes dels municipis que integren aquest territori. Així i tot, les determinacions d’aquesta han estat preses en consideració en el procés de modificació del Pla General. Hi ha altra normativa sectorial que també ha estat tinguda en compte, com pot ser la relativa a residus, aigua, contaminació lumínica, soroll, etc, que també haurà de ser tinguda en compte tant pel promotor de la urbanització del sector, com per els promotors de les diferents edificacions i serveis previstos al Pla.

II. POLÍTICA AMBIENTAL MUNICIPAL L’Ajuntament de Mataró disposa d’Agenda 21 i de Pla de lluita contra el canvi climàtic. Aquests documents defineixen una sèrie d’actuacions que cal tirar endavant pel que fa a la eficiència energètica i conservació de recursos i que s’inclouen en la determinació d’objectius i criteris ambientals. També es disposa d’un pla d’acció en matèria de contaminació acústica i d’un pla de mobilitat urbana. També es té en compte altres documents com poden ser la Ordenança de residus, Ordenança reguladora dels sorolls i les vibracions, Ordenança per al funionament d’instal·lacions de radiocomunicació, Ordenança sobre la



incorporació de sistemes de captació solar per a la producció d’aigua calenta a edificis i construccions i el Reglament d’activitats de Mataró.

3. DEFINICIÓ D’OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS

La definició d’objectius i criteris ambientals té en compte les determinacions del Text refós de la Llei d’Urbanisme i de les instruccions tècniques per a l’avaluació ambiental dels plans d’ordenació urbanística municipal, adaptant-les a la ordenació que es fa en aquest cas. I. OBJECTIUS AMBIENTALS

A. MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL

• Preveure una ordenació urbanística que mantingui els principals paràmetres urbanístics del planejament vigent i faci sostenible el seu desenvolupament.

B. CICLE DE L’AIGUA

• Prevenir els riscos hidrològics. • Preservar i millorar la qualitat dels recursos hídrics.

C. AMBIENT ATMOSFÈRIC

• Optimitzar l’eficiència energètica de l’ordenació urbanística i de les edificacions garantint la reducció de la seva contribució al canvi climàtic.

• Prevenir i corregir les immissions i les fonts contaminants. • Fomentar l’ús de les energies renovables. • Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior i evitar la

contaminació lumínica. • Garantir que els nivells acústics als quals s’exposa la població

respecten els límits establerts per la legislació vigent

D. GESTIÓ DE MATERIALS I RESIDUS EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ • Estendre la recollida selectiva de residus al nou sector.

E. SOSTENIBILITAT I ECOEFICIÈNCIA EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ

• Aplicar paràmetres d’ecoeficiència en l’edificació i la urbanització del sector

F. BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL

• Establir un sistema d’espais lliures connectat amb les xarxes urbanes i territorials exteriors.

• Manteniment i millora de la xarxa de camins.

G. PAISATGE • Garantir la integració paisatgística de la urbanització i l’edificació.

II. CRITERIS AMBIENTALS

A. MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL • Preveure una ordenació urbanística que mantingui els principals

paràmetres urbanístics del planejament vigent i faci sostenible el seu desenvolupament.

Els principals criteris per tal d’assolir l’objectiu proposat són:



Mantenir els principals paràmetres urbanístics i els usos previstos, satisfent les demandes de sòl per a serveis i terciari. Eliminar infraestructures innecessàries simplificant el disseny i proposant solucions adaptades a les necessitats actuals. Ampliar l’àmbit per tal d’obtenir un tractament similar en tot el turó de Cerdanyola. Donar solucions als problemes d’aparcament i manca de terciari al barri de Cerdanyola. Afavorir la intermodalitat i minimitzar la mobilitat generada. Establir una continuïtat amb la ciutat on actualment hi ha una divisòria molt marcada. Donar un tractament compatible amb l’altre marge de la riera d’Argentona. Establir les àrees d’expansió urbana sobre espais amb baix interès natural i evitar la fragmentació proposada al planejament vigent dels espais agroforestals.

B. CICLE DE L’AIGUA • Prevenir els riscos hidrològics.

Els principals criteris per tal d’assolir l’objectiu proposat són: Minimitzar els riscos ambientals associats a avingudes, amb l’establiment de cotes més altes a la zona baixa. • Preservar i millorar la qualitat dels recursos hídrics.

Els principals criteris per tal d’assolir l’objectiu proposat són: Millorar i preservar el sistema hídric. Cursos superficials (traçat i vegetació associada) i aqüífer (infiltració de l’aigua de pluja).

C. AMBIENT ATMOSFÈRIC

• Optimitzar l’eficiència energètica de l’ordenació urbanística i de les edificacions garantint la reducció de la seva contribució al canvi climàtic.

Els principals criteris per tal d’assolir l’objectiu proposat són: Distribuir al nou sector la energia tèrmica disponible del tub verd. • Prevenir i corregir les immissions i les fonts contaminants.

Els principals criteris per tal d’assolir l’objectiu proposat són: Tenir en compte el que determina el Pla d’Acció en matèria de contaminació acústica de Mataró per a la Rda Bellavista i Rda. Tarradellas. • Fomentar l’ús de les energies renovables.

Els principals criteris per tal d’assolir l’objectiu proposat són: Acomplir el que diu el codi tècnic de l’edificació sobre eficiència energètica als edificis, el Decret 21/2006, de 14 de febrer per qual es regula l'adopció de criteris ambientals d'ecoeficiència en els edificis i la Ordenança municipal sobre la incorporació de sistemes de captació d’energia solar per a la producció d’aigua calenta a edificis i construccions. • Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior i evitar la

contaminació lumínica. Els principals criteris per tal d’assolir l’objectiu proposat són:

Exigència d’enllumenat públic de baix consum i les disposicions per a la protecció del medi nocturn • Garantir que els nivells acústics als quals s’exposa la població

respecten els límits establerts per la legislació vigent Els principals criteris per tal d’assolir l’objectiu proposat són:

Tenir en compte el que determina el Pla d’Acció en matèria de contaminació acústica de Mataró, on dona a la zona de la Ronda Tarradellas i Bellavista prioritat alta per a les accions encaminades a la reducció del soroll.



D. GESTIÓ DE MATERIALS I RESIDUS EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ • Estendre la recollida selectiva de residus al nou sector.

Els principals criteris per tal d’assolir l’objectiu proposat són: Estendre el sistema vigent a la ciutat al nou sector

E. SOSTENIBILITAT I ECOEFICIÈNCIA EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ

• Aplicar paràmetres d’ecoeficiència en l’edificació i la urbanització del sector

Els principals criteris per tal d’assolir l’objectiu proposat són: Acomplir el que diu el codi tècnic de l’edificació sobre eficiència energètica als edificis, el Decret 21/2006, de 14 de febrer per qual es regula l'adopció de criteris ambientals d'ecoeficiència en els edificis i la Ordenança municipal sobre la incorporació de sistemes de captació d’energia solar per a la producció d’aigua calenta a edificis i construccions. Es delimita que les àrees edificades han de permetre la màxima eficiència pel que fa a l’aprofitament de la llum natural.

F. BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL

• Establir un sistema d’espais lliures connectat amb les xarxes urbanes i territorials exteriors.

Els principals criteris per tal d’assolir l’objectiu proposat són: Es té en consideració el que determina el PTMB per a corredors amenaçats per continus urbans i les àrees identificades com a punts crítics per la connectivitat i les propostes de protecció i millora de la connectivitat, que hi ha a l’informe de sostenibilitat ambiental del PTMB, així com el document elaborat per l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, sobre la conservació i recuperació de la diversitat d’hàbitats en l’àmbit rural a Mataró • Manteniment i millora de la xarxa de camins.

Els principals criteris per tal d’assolir l’objectiu proposat són: Es pren com a referència els camins existents i es potencien en la nova proposta. També es genera un nou camí paral·lel al traçat de la riera i es connecta amb els ja existents.

G. PAISATGE

• Garantir la integració paisatgística de la urbanització i l’edificació. Els principals criteris per tal d’assolir l’objectiu proposat són:

El nou planejament pren en consideració les determinacions de la carta del Paisatge de la Riera d’Argentona, dóna major rellevància a la torre de Can Palau i el seu entorn, millora els valors objectius que té el paisatge en la seva configuració actual, preveu el seu arranjament i determina els condicionants per a la urbanització sector i recuperació dels espais lliures, tot conservant el Sorrall com espai connector entre els turons i la riera. Així mateix, amb la nova proposta es contribueix a ordenar adequadament la transició entre el teixit urbà i l’espai periurbà.



B. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA 1. DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES

ALTERNATIVA 0. Planejament vigent El planejament vigent defineix, pel que fa a la distribució d’espais: Un eix viari molt important cap a Argentona, que lliga amb la Rda. Bellavista a través d’un vial traçat a la zona del vessant del turó. La connexió amb la C-60 es fa a través d’un nou nus que connecta amb la carretera d’Argentona amb una gran rotonda i nous vials d’accés. Dues grans zones d’equipaments. Una per sobre de la carretera d’Argentona on hi havia la previsió d’un equipament poliesportiu, i l’altra per sota, on s’ha desenvolupat el centre municipal d’esports del Sorrall. Una zona de terciari prevista, on es va contemplar edificació en alçada que havia de configurar unes grans torres destinades a oficines i serveis. La resta de l’espai es considera zona verda. Paràmetres urbanístics bàsics del planejament vigent: SUPERFÍCIE ÀMBIT MODIFICACIÓ 233.505 PLA PARCIAL EL SORRAL SUPERFÍCIE SECTOR 169.985 V ESPAIS LLIURES 32 % 54.481 E EQUIPAMENTS 30 % 51.130 C VIALITAT 23 % 38.861 SÒL PÚBLIC 85 % 144.472 Zona 6 TERCIARI 15 % 25.513 SÒL PRIVAT 15 % 25.513 EDIFICABILITAT BRUTA 0,21 m2st/m2s EDIFICABILITAT NETA 1,42 m2st/m2s SOSTRE MÀXIM 36.129 m2st PLA GENERAL 1996 SUPERFÍCIE FORA SECTOR 63.520 V ESPAIS LLIURES 43914 U VERD PERIURBÀ 14703 E EQUIPAMENT 576 C VIALITAT 4.327 SÒL PÚBLIC 63.520 RESERVES VIGENTS PER ZONES VERDES I EQUIPAMENT V+U ESPAIS LLIURES 48,43 % 113.098 E EQUIPAMENTS 22,14 % 51.706



Imatge: Planejament vigent ALTERNATIVA 1. Proposta. La nova proposta de modificació del PG defineix, pel que fa a distribució d’espais: Un eix viari cap a Argentona, adaptat a la capacitat del vial a partir de Mataró. Es desestima el vial del turó. Es manté la connexió amb la C-60, que es fa a través d’un nou nus que connecta amb la carretera d’Argentona amb una rotonda i nous vials d’accés, donant-li major rellevància com a accés a la ciutat. Es defineixen grans àrees d’aparcament al llarg de la carretera i a la part baixa del Sorrall. Una gran zona d’equipaments situada per sota de la carretera d’Argentona, situant-la al llarg de la Ronda de Josep Tarradellas. Les noves zones de terciari s’agrupen al llarg de la carretera d’Argentona, amb la excepció d’un grup de construccions entre la riera d’Argentona i el centre d’esports del Sorrall. La tipologia de construcció canvia i es busca volums menors, similars als que hi ha a l’entorn. El vessant del turó de Cerdanyola es defineix com a zona verda amb continuïtat fins a la riera, on es genera un parc lineal a la part que limita amb la C-60.



Paràmetres urbanístics bàsics de la proposta:

SUPERFÍCIE ÀMBIT MODIFICACIÓ 233.505

UA-88 EL SORRALL

SUPERFÍCIE ÀMBIT 100 % 165.267

V ESPAIS LLIURES 54,11% 89.434 E+Esp EQUIPAMENTS 7,38% 12.194

C VIALITAT 20,39% 33.694 SÒL PÚBLIC 81,88% 135.322 TERCIARI 18,12% 29.945 SÒL PRIVAT 18,12% 29.945 Superfície de DOMINI PÚBLIC 2.886 POLÍGON D'APROFITAMENT 162.381 EDIFICABILITAT BRUTA 0,25 m2st/m2s EDIFICABILITAT NETA 1,36 m2st/m2s

SOSTRE MÀXIM 40.595 m2st

SÒL URBÀ DIRECTE SUPERFÍCIE FORA POLÍGON 68.238

V ESPAIS LLIURES 22.603

V/I ESPASI LLIURES/SERVEIS TÈCNICS 1.950

E EQUIPAMENT NOU 22.952 Esp EQUIPAMENT ACTUAL (complex esportiu) 16.560

C VIALITAT 4.173

SÒL PÚBLIC 68.238

SÒL PER ZONES VERDES I EQUIPAMENT V ESPAIS LLIURES 48,82 % 113.987 E EQUIPAMENTS 22,14 % 51.706



Imatge: Proposta de planejament



2. ANÀLISI DE LES ALTERNATIVES Per a l’avaluació dels nivells d’impacte en cada objectiu ambiental, he usat la següent simbologia, per a determinar el criteri (sense indicar si és quantitatiu o qualitatiu):

++ Molt positiu + Positiu

+/- Neutral - Negatiu -- Molt negatiu

Taula comparativa de les alternatives.

Objectiu ambiental Alternativa 0 Alternativa 1

Model territorial i ocupació del sòl

Urbanisme sense demanda -

Model adaptat a les necessitats econòmiques i socials +

Model desconnectat volumètricament de la resta de la ciutat i l'entorn -

Conserva el model de disseny de ciutat i connecta amb l'entorn més proper +

Ocupació dels espais lliures amb un vial --

Conservació dels espais lliures ++

Trenca possibles connectors -- Tractament de connector ++

Cicle de l'aigua

Tractament del sistema hídric per evacuar avingudes +/-

Tractament del sistema hídric com a connector. ++

Superfície amb paviments tradicionals +/-

Permeabilització de superfícies d’aparcament +

Ambient atmosfèric

No inclou mesures contra la contaminació acústica +/-

Inclou el Pla d’acció de contaminació acústica +

No contempla - Inclou fer arribar el Tub verd +

Gestió de materials i residus en la urbanització i l'edificació

Model excedentari en terres en la urbanització (poliesportiu) -

Model deficitari en terres en la urbanització -

Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l'edificació

Previ a la normativa actual. No contemplat -

Ja contemplat en el disseny +

Decret de mobilitat generada no contemplat -

Decret de mobilitat generada contemplat +

Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni natural

Tencament del connector --

Conservació dels espais lliures i del connector ++

Pèrdua d'espai de garrofers i pinedes -

Conservació garrofers i pinedes +

Paisatge Desconnexió del paisatge - Integració en el paisatge +

No es pren en consideració la carta del paisatge -

Es pren en consideració la carta del paisatge +



3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA Assumint el que es deriva de la comparació de les dues alternatives proposades (alternativa 0 i alternativa 1) es justifica ambientalment com a més favorable la alternativa 1, pel que segueix: Pel que fa a model d’ocupació del sòl i d’ordenació busca un desenvolupament més adaptat a les necessitats econòmiques i socials, elimina el vial del vessant del turó, genera un gran espai lliure sense interrupcions, es proposa com a connector ecològic i té un tractament acurat dels espais perimetrals de la ciutat i de la conservació i promoció dels camins per a vianants i bicicletes. Pel que fa al cicle de l’aigua la actuació prevista sobre el torrent dels Lladres fa que es millori el funcionament d’aquest, es respecta la declaració de l’aqüífer com a zona vulnerable per contaminació de nitrats i es demana que es tingui en compte el risc d’inundació al Pla Municipal d’Emergències. Pel que fa a la biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural, es preserva els principals elements naturals al nou planejament, es millora el caràcter de connector ecològic del torrent dels Lladres i es preserva el patrimoni cultural i el seu entorn. Pel que fa a la qualitat del paisatge, es manté els elements singulars i es busca evitar impactes negatius, alhora que es busca la integració en un entorn que conté tant elements naturals com zones urbanitzades, de manera que no es generi impactes negatius. Pel que fa al medi atmosfèric, el nou planejament té en compte aspectes que no havien estat avaluats en el planejament vigent, com poden ser la contaminació acústica, la mobilitat generada i la possible contaminació derivada de les necessitats de climatització dels edificis que hi haurà al nou sector. Mataró, maig de 2013 El tècnic de Medi Ambient Josep Lloveras Llavina

Ajuntament de Mataró€¦ · aquests elements han sofert contínues pertorbacions, a més de...

Documents

Transcript of Ajuntament de Mataró€¦ · aquests elements han sofert contínues pertorbacions, a més de...