Museu del Cinema

Servei Educatiu

1

Dossier didàctic pel professorat

Del 3D a la realitat virtual

Museu del CinemaMuseu del CinemaMuseu del CinemaMuseu del Cinema Servei educatiu Servei educatiu Servei educatiu Servei educatiu

Sèquia, 1 – 17001 Girona Tel: 972 412 777 – Fax: 972 413 047 educacio€@museudelcinema.cat - www.museudelcinema.cat

Museu del Cinema

Servei Educatiu

ANALÒGICS VS DIGITALS GUIA DIDÀCTICA PEL PROFESSOR

2

Del 3D a la realitat virtual

GUIA DIDÀCTICA PEL PROFESSOR

Índex

1. Introducció: A la recerca de la tercera dimensió ..................................... 3

2. Continguts.............................................................................................. 4

2.1 L’estereoscopia................................................................................... 4

2.2. Anaglif .............................................................................................. 4

2.3. Holograma......................................................................................... 5

2.4. Realitat augmentada.......................................................................... 6

2.5. Actualitat: realitat virtual ...................................................................7

Autor de l’activitat: Museu del Cinema, Innova’t Serveis Educatius

Sèquia, 1 – 17001 Girona Tel: 972 412 777 – Fax: 972 413 047 educacio€@museudelcinema.cat - www.museudelcinema.cat

Museu del Cinema

Servei Educatiu

ANALÒGICS VS DIGITALS GUIA DIDÀCTICA PEL PROFESSOR

3

1. Introducció: A la recerca de la tercera dimensió

Des de les representacions més primitives, els artistes sempre han mostrat la seva preocupació per representar les tres dimensions en un suport pla, de només dues dimensions. Des d’aquestes representacions més primitives s’observa una clara evolució que va incorporant diferents tècniques encaminades a produir en l’espectador la sensació de relleu i profunditat. Aquestes tècniques consisteixen en reproduir sobre una tela certs senyals de profunditat captats per l’ull humà en la seva experiència quotidiana de mirar i que acaben formant part de la nostra cultura visual, d’allò que estem acostumats a veure. A través dels jocs d’ombres, de la tècnica de difuminar els paisatges llunyans (esfumato o perspectiva

aèria), de les diferències en les mides relatives, y molt especialment de les lleis de la perspectiva lineal, s’aconsegueix introduir a

l’espectador en un àmbit amb una forta presència de tridimensionalitat. Però existeixen altres tècniques per reproduir les tres dimensions que proporcionen un sensació de realitat molt semblant a la que percebem amb els nostres ulls quan mirem la pròpia realitat. Al taller de la recerca de la tercera dimensió experimentarem amb aquestes tècniques, però a continuació us expliquem quines són i com funcionen.

La Gioconda. Leonardo Da Vinci. Utilització tècnica del esfumato

Sèquia, 1 – 17001 Girona Tel: 972 412 777 – Fax: 972 413 047 educacio€@museudelcinema.cat - www.museudelcinema.cat

Museu del Cinema

Servei Educatiu

ANALÒGICS VS DIGITALS GUIA DIDÀCTICA PEL PROFESSOR

4

2. Continguts

L’ estereoscopia

La tècnica de l’estereoscopia es basa en com veu el nostre ull: cada ull veu la realitat des de la seva posició relativa (els ulls estan separats per una distància mitjana d’uns 65 a 68 mm) i percep els objectes des d’un angle diferent. L’ull dret dóna una imatge sensiblement diferent a la que ens proporciona l’ull esquerre, i la suma de les dues en el nostre cervell crea l’efecte tridimensional de la imatge. Quan la distància de l’objecte observat és més curta, més diferent és la imatge que observem en cada ull. Com més llunyà és l’objecte, menys podem apreciar la tridimensionalitat. Per això diem que els humans tenen una visió binocular. Al s. XIX es van inventar diferents visors estereoscòpics que imitaven la visió binocular i que permetien veure dibuixos i fins i tot fotografies en tres dimensions. Aquesta tècnica va ser molt popular i va gaudir de gran èxit fins al punt que es va convertir en un fenomen de masses. A les sales del Museu del Cinema es poden contemplar algunes càmeres de fotografia estereoscòpica i els visors necessaris per veure la tridimensionalitat d’aquest tipus de fotografies.

2.2 Anaglif

La paraula anaglif prové del grec i vol dir “escultura en relleu”. Es tracta d’una altra tècnica per generar la tercera dimensió. L’anaglif s’aconsegueix amb una imatge impresa dos cops en el mateix paper, però amb diferent color, un de color verd o blau i l’altre vermell, i lleugerament desplaçada per recrear la disparitat binocular; s’utilitzen dos dels tres colors bàsics que composen una imatge. Aquesta tècnica amb les ulleres cada ull veu la imatge que li toca. L’ull amb el filtre vermell (l’esquerra) veu les parts vermelles com a

Visors de fotografia estereoscòpica

Sèquia, 1 – 17001 Girona Tel: 972 412 777 – Fax: 972 413 047 educacio€@museudelcinema.cat - www.museudelcinema.cat

Museu del Cinema

Servei Educatiu

ANALÒGICS VS DIGITALS GUIA DIDÀCTICA PEL PROFESSOR

5

blanques i les blaves com a negres; l’ull amb el filtre blau veu l’efecte oposat. Aquestes dues imatges fusionades produeixen l’efecte de les 3D.

2.3 Holograma

Inventat cap el 1947 per Dennis Gabor per la que va rebre el premi Nobel de física el 1971. Un holograma és una fotografia tridimensional feta amb l’ajuda d’un raig làser. Per realitzar-ho primer es projecta un raig làser cap a un objecte i a continuació fan rebotar un segon raig de làser en el reflex de la llum del primer. Això es registra en un tros de pel·lícula. El patró de la interferència generat pels dos raigs és l’holograma. Cal projectar un raig làser per poder veure l’efecte tridimensional sobre la pel·lícula. Una fotografia es pot tallar per la meitat. I cada part serà diferent. En canvi un holograma si es talla cada part conté la imatge total. El què passarà és que es veurà més borrosa.

Projecció d’hologrames en la pel·lícula Star Wars

Anaglif de Rafel Masó Anaglif de l’esglèsia de Sant Feliu de Girona

Sèquia, 1 – 17001 Girona Tel: 972 412 777 – Fax: 972 413 047 educacio€@museudelcinema.cat - www.museudelcinema.cat

Museu del Cinema

Servei Educatiu

ANALÒGICS VS DIGITALS GUIA DIDÀCTICA PEL PROFESSOR

6

2.4. Realitat augmentada La realitat augmentada (RA) és el terme per a definir una visió directa o indirecta d'un entorn físic en el món real, els elements del qual es combinen amb elements virtuals per a la creació d'una realitat mixta a temps real. Consisteix en un conjunt de dispositius que afegeixen informació virtual a la informació física ja existent. Aquesta és la principal diferència amb la realitat virtual, ja que no substitueix la realitat física, sinó que afegeix un entorn fictici (per exemple, dades informàtiques) al món real. Amb l'ajuda de la tecnologia (per exemple, afegint la visió per ordinador i el reconeixement d'objectes) la informació del món real que envolta l'usuari es converteix en interactiva i manipulable. La informació digital sobre l'entorn i els objectes pot ser superposada al món real. A tall d'exemple, podem entrar dins d’un llibre i formar part de la història que ens explica; també podem visualitzar imatges que prenen vida o entorns canviants. La RA no té aplicació directa en el cinema però sí que ens inclou un nou concepte: el multipunt de vista. Per primera vegada no només apreciem un objecte en tres dimensions sinó que són capaços de veure l’objecte des de diferents punts de vista. Aquest nou concepte trenca amb la visió frontal del cinema tradicional i dóna inici a una nova etapa com pot ser la Realitat virtual.

Realitat augmentada que s’aconsegueix en el taller del Museu

Sèquia, 1 – 17001 Girona Tel: 972 412 777 – Fax: 972 413 047 educacio€@museudelcinema.cat - www.museudelcinema.cat

Museu del Cinema

Servei Educatiu

ANALÒGICS VS DIGITALS GUIA DIDÀCTICA PEL PROFESSOR

7

2.5. Actualitat: Realitat Virtual

La realitat virtual és un entorn d'escenes o objectes d'aparença real, generat mitjançant tecnologia informàtica, que crea en l'usuari la sensació d'estar immers en ell. Aquest entorn és contemplat per l'usuari a través normalment d'un dispositiu conegut com a ulleres o casc de realitat virtual. Est pot anar acompanyat d'altres dispositius, com a guants o vestits especials, que permeten una major interacció amb l'entorn així com la percepció de diferents estímuls que intensifiquen la sensació de realitat. L'aplicació de la realitat virtual, encara que centrada inicialment en el terreny de l'entreteniment i dels videojocs, s'ha estès a molts altres camps, com la medicina, l'arqueologia, la creació artística, l'entrenament militar o les simulacions de vol. El cinema no n’ha quedat exclòs, el passat 2015 es van editar els primers documentals enregistrats amb càmeres de 360º que per primera vegada transporten a l'espectador dins de l’escena.

Nena amb ulleres de realitat augmentada

MUSEU DEL CINEMA

Sèquia, 1 – 17001 Girona - Tel: 972 412 777 – Fax: 972 413 047 -

educacio@museudelcinema.cat - www.museudelcinema.cat