1

AJUNTAMENT DE

BLANES

ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L'AJUNTAMENT

Identificació de la sessió

Núm.: 7/2013Caràcter: ORDINÀRIAData: 30 de juliol de 2013Horari: De les 20:10 h a les 23:50 hLloc: Casa de la Vila

Assistents titulars: Sr. Josep Marigó i Costa, alcaldeSr. Nicolàs Laguna i Jiménez, PSCSra. Susana Ramajo i Abalos, PSCSr. Miguel Lupiañez i Zapata, PSCSra. Lara Torres i Lledó, PSCSra. Maria del Sol Zamora i Ojer, PSCSr. José Manuel Verde i Tejero, PSCSr. Francesc Xavier Marcos i González, PSCSr. Josep Trias i Figueras, CiUSr. Joaquim Torrecillas i Carreras, CiUSra. Maria Pilar Planella i Salud, CiU Sra. Ramona Marcó i Cuní, CiUSr. Xavier Lozano i Monico, CiUSr. Joan Salmeron i Crosas, EUiA-ICV Sr. Francisco Martínez i Fernández, EUiA-ICV Sra. Amparo Ardanuy i Fullana, EUiA-ICVSr. Víctor Catalan i Casas, EUiA-ICVSr. Salvador Tordera i Pérez, PPSr. Josep Llambí i González, PPSra. Maria Lourdes Fàbrega i Sánchez, regidora no adscritaSr. Francesc Lucio Pérez, interventorSr. Joan Ignasi Carles i Ledesma, vicesecretariExcusen l'assistència:Sr. Celestino Lillo i Luna, PP

Ordre del dia i desenvolupament de la sessió

I

PART RESOLUTIVA

PROPOSTES DE SECRETARIA

1. Donar compte de sentència judicial.

2

Es dóna compte de la Sentència núm. 1202/13 del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Girona en relació amb el procediment abreujat núm. 302/12 interposat per Carmen Nuñez Roca contra l acord de Junta de Govern Local de Blanes, de 21 de juny de

2012, que desestima la seva reclamació de responsabilitat patrimonial.

El Ple es dóna per assabentat.

2. Aprovació del Compte General de 2012.

Identificació de l expedient

Expedient número 002593/2013. Aprovació del Compte General de 2012.

Fets

1. La Intervenció municipal, d acord amb l article 208 i següents de la Refosa de la Llei reguladora de les hisendes locals aprovada per Reial decret 2/2004, de 5 de març, ha format el Compte General d aquesta Corporació, corresponent a l exercici de 2012, integrat pel compte de l Ajuntament i del Patronat Municipal de Turisme, els comptes anuals de les societats mercantils de titularitat municipal i, com annex, els comptes anuals de les societats mercantils de capital mixt amb majoria municipal Aigües de Blanes SA i Blanes Medi Ambient, SAU.

2. La Comissió Especial de Comptes, reunida el 16 de maig de 2013 va examinar la documentació i va autoritzar l exposició pública del Compte General 2012.

3. El 29/05/2013 es va publicar el corresponent edicte en el BOP de Girona número 103 i durant el període d exposició pública i 8 dies més no s ha presentat cap escrit que es refereixi al Compte General.

4. El 22/07/2013 la Comissió Especial de Comptes ha estat convocada novament per a dictamen de la present proposta.

Fonaments de dret

1. Reial Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s aprova la Refosa de la Llei reguladora de les hisendes locals.

2. Reial Decret 500/1990, de 20 d abril, pel qual es desenvolupa la Llei reguladora de les hisendes locals, en matèria de pressupostos.

Es proposa al Ple de l Ajuntament de Blanes l adopció del següent acord:

Aprovar el Compte General de la Corporació corresponent a l exercici 2012 i integrat pel compte de l Ajuntament i del Patronat Municipal de Turisme, els comptes anuals de les societats mercantils de titularitat municipal i, com annex, els comptes anuals

3

de les societats mercantils de capital mixt, amb majoria municipal, Aigües de Blanes SA i Blanes Medi Ambient, SAU.

Debat:

Sr.

Nicolàs Laguna

Informa que el Compte General que avui presenten per a la seva aprovació definitiva és el fruit de l execució pressupostària de l any 2012, que com tothom sap ha vingut determinat pels següents factors: en primer lloc, una greu situació econòmica general; en segon lloc, una difícil i complicada situació de la Tresoreria municipal i, per últim, el compliment obligatori de diversos decrets llei que l Estat ha aprovat en referència a l endeutament, al pagament als proveïdors i als plans d ajust.

Manifesta que és evident que, davant d aquestes greus dificultats, van haver de prendre un seguit de mesures com reduir la despesa, mantenir els serveis públics obligatoris, així com els serveis públics no obligatoris, però essencials per a la ciutadania, i a l hora, mantenir la plantilla de treballadors i treballadores de l Ajuntament. Per altra banda, apunta que calia buscar fórmules per incrementar els ingressos municipals amb la finalitat d assegurar aquests serveis.

Assenyala que, tot i que la situació general no és millor que fa un any i mig i que el govern de l Estat segueix promulgant lleis i modificacions legals que generen dificultat de gestió i obliguen l Ajuntament a executar acords que no els agrada, avui l economia municipal està en una situació substancialment millor que fa un any, tal com plasmen els indicadors legals en matèria de tutela financera que comparen els resultats pressupostaris per als anys 2011 i 2012. A més, indica que el govern de la Generalitat ha hagut de reduir els ajuts econòmics compromesos amb els ajuntaments per atendre serveis bàsics com les escoles bressol, els plans educatius d entorn, els plans de barri, etc.

Exposa que el resultat pressupostari ha passat d un resultat negatiu de -3,1 milions euros a un resultat positiu l any 2012 de 1.891.000 euros, la qual cosa ha suposat un esforç de gairebé 5 milions d euros. Pel que fa al romanent de Tresoreria, explica que ha passat d un resultat negatiu d uns -6,5 milions d euros l any 2011 a un resultat positiu de 3,2 milions d euros. Per altra banda, quant a l estalvi net, comunica que han passat d un resultat negatiu l any 2011 de gairebé -5 milions d euros a un estalvi net negatiu l any 2012 de -884.000 euros. En aquest sentit, comenta que dels tres indicadors legals, l únic que no compleix i que és negatiu és l estalvi net. Explica que aquesta circumstancia ha estat provocada per l endeutament causat per haver de fer un pla d ajust l any 2012, de 14 milions d euros a 10 anys, més els préstecs de l ICO que es van fer per un valor d 1 milió d euros a 3 anys. Afirma que aquests préstecs per poder pagar als proveïdors tenen unes condicions clarament abusives imposades per l Estat, la qual cosa ha provocat que a data 31 de desembre l Ajuntament tingués un endeutament de 45.785.000 euros.

Manifesta que ha estat un any molt difícil en el que s ha hagut de fer un esforç titànic a tots els nivells. Diu que, com a responsable polític, de les finances municipals i en

4

nom del govern municipal, vol posar de manifest i agrair l esforç i el treball del personal de l àrea econòmica per haver fet possible presentar avui el compte general i, alhora, agrair a totes les àrees municipals l esforç per reduir la despesa, per fixar prioritats, per buscar recursos imaginatius i per implicar-se a fons en la gestió. Considera que sense aquest treball de tots plegats no hagués estat possible la realitat econòmica acceptable, però sempre millorable, que avui presenten.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Afirma que no li causa cap satisfacció ni plaer, sinó alarma, el vot contrari que emetrà al compte general que es presenta. Argumenta que té dues raons importants per votar en contra, quan segurament podia haver estat una abstenció pel simple fet que durant l any 2012 va formar part de l equip de govern. En primer lloc, perquè té seriosos dubtes de si el procés d exposició pública i aprovació del compte general s ha fet de manera preceptiva i, en segon lloc, perquè lluny del discurs triomfalista del tinent d alcalde d Hisenda, els números que van sortint de l Àrea d Hisenda, és a dir, els resultats de 2012 i l estat d execució pressupostària del 2013 del que no parlarà avui, no tranquil·litzen ningú. Considera que la situació està lluny de ser redreçada i, a banda, té desconfiança progressiva i fonamentada dels números d Hisenda i de la gestió d aquesta àrea.

Pel que fa als dubtes que li genera si l exposició pública del compte general s ha fet de manera preceptiva, comenta que, segons els articles 81 i 124 del ROM, la Comissió Especial de Comptes té per objecte examinar i informar abans del dia 1 de juny de cada any el compte general de la Corporació, el qual complert ha d estar a disposició dels seus membres amb un mínim de quinze dies d antelació a la sessió d aprovació. Diu que això no s ha complert. Argumenta que es va convocar la Comissió Especial de Comptes el dia 16 de maig i aquell mateix dia, es va donar una informació parcial, no total. Concreta que se ls va dir que part de la informació que faltava se ls donaria en dos o tres dies i se ls va demanar que amb aquesta condició votessin a favor de l exposició. Afirma que tota l oposició va confiar que seria així i diu que va recolzar l exposició pública d un compte general que no havia vist totalment i que no havia tingut temps d analitzar adequadament. Comenta que no es va convocar cap altra comissió especial de comptes fins al passat 22 de juliol i que en aquesta, simplement, es va dictaminar la proposta que es presenta al ple d aprovació d aquest compte general.

Assenyala que, tot i no ser la seva feina, ha acabat mirant-se la legislació i per això ha trobat aquests articles del ROM. Diu que també s ha mirat la llei de les hisendes locals i l Ordre EHA/4041/2004 de 23 de novembre. Informa que segons aquest ordre que regula el model normal de la comptabilitat local i que estipula els documents que han de constar al compte general, entre aquests documents ha d haver una memòria. Apunta que quan va examinar la documentació que s havia fet arribar als membres de la comissió especial de comptes, va observar que no només no havia cap memòria sinó que no hi havia cap document signat per l interventor general. Reitera que les actes d arqueig no tenen ni una sola signatura. Pregunta quin document ha de ser aquesta memòria i si va errada. Vol un informe sobre si això és preceptiu.

Afirma que no és una maniàtica de les normatives, com li han dit alguna vegada,

5

però diu que quan veu que sistemàticament l Àrea d Hisenda se salta el que és preceptiu aplicant un doble raser al que pertoca a Hisenda i al que pertoca a la resta d àrees municipals; quan estan parlant de l àrea més rellevant de l Ajuntament, la més delicada i, a més, quan estan davant d una mala situació de l Ajuntament que dura anys i anys i tot això és permet a l Àrea d Hisenda, se li acaba la confiança.

Quant als números, exposa que l any 2012 va acabar amb un estalvi negatiu de -884.000 euros, quan el pla d ajust, aprovat poc menys de dos mesos abans que el pressupost municipal, diu que l any havia d acabar amb 200.000 euros positius i, a més, al llarg de tot l any els anaven dient que si comptaven amb l ingrés de les zones blaves l Ajuntament aniria bé. Concreta que aquest ingrés es va fer al 2012 i també va haver-hi la minoració de despesa de la segona paga extra que no es va pagar als treballadors municipals.

Pel que fa a la situació de la Tresoreria, considera que és irrisori que el tinent d alcalde parli de romanent de tresoreria positiu perquè s estan pagant els proveïdors a cinc mesos, quan a final d any s havia d estar pagant a quaranta dies.

Finalment, assenyala que la previsió de tancament de l any 2012 que es va fer el 30 de novembre comptava que les despeses de capítol II serien d 1,5 milions d euros menys del que finalment es va tancar l any. Apunta que no se ls ha presentat cap raó d aquesta important variació. Afegeix que l interventor simplement va dir que una projecció era una projecció.

Sr.

Salvador Tordera

Manifesta que el tancament de l estat de comptes és un tema completament tècnic. Diu que s ha d ajustar als pressupostos aprovats al ple. Comenta que si no s ajusten als pressupostos és culpa del polític, però també del tècnic per permetre-ho.

A nivell de la presentació de comptes del 2012, els quals estan fiscalitzats externament pel pla d ajustament i per haver-se adherit al pla de proveïdors del 2012 aprovat per la majoria dels membres del ple, manifesta que no hi ha gaire més cosa a dir, ja que es tracta d un tema fiscal.

Apunta que també es presenta l aprovació dels comptes de les societats en què l Ajuntament és partícip. Es refereix al Patronat Municipal de Turisme que ja no existeix, a Aigües de Blanes i a l empresa de medi ambient. Comenta que aquestes dues societats tenen l obligació de fer auditories i, per tant, no vol aprofundir més en aquest tema perquè ja s ho trobaran. Indica que si poguessin s abstindrien d aprovar els comptes d aquestes societats.

Diu que la despesa addicional que s ha aplicat sempre l acaba pagant el contribuent, per aquesta raó, s ha de pujar la taxa de l aigua o la de les escombraries perquè sinó diuen que els serveis són deficitaris.

Quant als comptes de l Ajuntament, manifesta que el PP no va votar a favor dels pressupostos ni els canvis de partides i, per tant, per coherència no poden votar a favor ara.

6

Sr.

Joan Salmeron

Recorda que el seu grup no va aprovar els pressupostos. Diu que en el seu moment ja van fer un debat extensiu del perquè no els aprovaven i que avui el que presenten

és la posada en escena dels pressupostos de l any 2012.

Insisteix que any rere any van demanant si és possible votar per separat el que és la tasca dels tècnics de l Ajuntament del que és un desig polític de l equip de govern de torn. Comenta que aquest any semblava que es podria fer, però finalment no ha estat així. Entén que els treballadors, teòricament, han comptabilitzat bé els apunts, però considera que aquest pressupost no té ni cap ni peus.

Considera que no van ven encaminats i, per tant, no poden aprovar aquest compte general. Afirma que el seu grup votarà en contra com, llastimosament, venent fent des de fa dos anys. Diu que li agradaria aprovar-ho però que després del que va passar el 2008 han arribat al punt que ni tan sols poden aprovar el compte general.

Sra.

Pilar Planella

Afirma que el seu grup sí que donarà suport a l aprovació del compte general del 2012, per coherència perquè ja van aprovar els pressupostos i, a més, perquè tal com han dit és el reflex de com estan els números a l Ajuntament, per tant és una cosa totalment tècnica. Ressalta que el seu grup confia en els tècnics. Afegeix que no poden pensar que tot el personal d Hisenda treballa malament. Pensa que el compte general està ben fet i per això el recolzaran.

En aquest sentit, assenyala que si algú pensa que s estan fent les coses amb malícia, el que hauria de fer és denunciar-ho en comptes de crear més desconfiança en els ciutadans i d anar parlant malament dels treballadors que es poden sentir mal valorats. Considera que aquestes acusacions haurien de tenir uns fonaments.

Reitera que, per responsabilitat, perquè els agradi o no els números són els que hi ha, el seu grup votarà a favor d aquest compte general. Indica que han de treballar perquè l any 2013 pugui acabar millor que el 2012.

Alcalde

Comenta que se li escapen els temes d exposicions públiques i formulismes jurídics i tècnics. Demana a l interventor o al secretari que responguin aquestes qüestions.

Per altra banda, manifesta que durant l any 2012 hi ha hagut moltes reunions i juntes de portaveus amb lliurament del dia a dia de l evolució dels ingressos, de les despeses, de la tresoreria. Indica que volia que tots prenguessin consciència de la situació en què es troben, la qual no és fàcil, com ha comentat el tinent d alcalde d Hisenda. Puntualitza que l equip de govern tampoc està orgullós d aquests números, però diu que la tendència de passar de -4,9 milions d euros a -884.000 euros suposa un esforç de 4 milions d euros.

Assenyala que durant el 2013 van buscant noves fórmules per obtenir nous ingressos, ja que no saben on fer més retallades sense tocar més la butxaca dels

7

contribuents en general. Matisa que si que es pot tocar la butxaca d aquells que vulguin determinades coses.

En definitiva, argumenta que aquests números han estat possibles perquè tothom ha intentat gastar menys i perquè han agrupat contractes i s ha reduït la despesa o perquè hi ha contractes que no s han renovat. Vol dir que no hi ha miracles per arreglar la situació econòmica i que el miracle és l esforç d ajustar al màxim els serveis públics per equilibrar el que costen amb el que s ingressa.

Comenta que el compte general s ha presentat com sempre. Diu que ell fa catorze anys que està a l Ajuntament i sempre s ha presentat igual. Apunta que la diferència d aquest any és que van tenir la sort de que poguessin aprovar els pressupostos a finals de l any passat, la qual cosa ha permès que tot l equip tècnic s hagi pogut posar a treballar amb més profunditat per acabar el compte general, el qual normalment s aprovava el mes de setembre perquè no hi havia temps material de poder fer-ho abans de l estiu i aquest any sí que hi hagut temps material per tenir-lo a punt abans de l estiu i complir el calendari i les obligacions establertes.

Conclou manifestant que el compte general reflecteix la realitat pura i dura. Diu que alguns factors han millorat i altres han de continuar millorant-se, però que el que presenten és un document tècnic que presenta els números tal com són.

Subscriu al cent per cent les paraules de la senyora Pilar Planella quan s ha referit a que haurien de començar a fer-se mirar, a nivell polític, quan constantment llencen falses acusacions, la qual cosa fa que es perdi la poca credibilitat que tenen els estaments polítics per a la ciutadania.

Demana a l interventor que respongui a les qüestions tècniques que s han plantejat.

Interventor

Pel que fa al contingut del compte general, respon que hi ha les actuacions essencials com s ha fet cada any. Comenta que si falta alguna cosa, si hi ha alguna incoherència o si hi ha alguna cosa que no quadra, la Sindicatura de Comptes de Catalunya ja ho notificarà a l Ajuntament i s haurà d esmenar. Informa que cap any hi ha hagut incidències.

Quant a l exposició del compte general, contesta que és cert que el mes de maig van fer una primera comissió informativa. Diu que es va fer una exposició en Powerpoint i també es va entregar un document editat en suport paper que deia resum del compte general. Recorda que el tinent d alcalde va dir que qualsevol dubte o qualsevol aclariment que necessitessin sobre el tema ho parlarien i ho treballarien.

Continua exposant que el mes de juliol han fet una segona comissió especial de comptes i el compte general s ha dictaminat per ser aprovat al ple.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Comenta que deu ser molt ximple perquè no pot digerir en una única reunió el

8

resultat del compte general anual de l Ajuntament. Creu que els quinze dies preceptius són els que calen com a mínim per mirar el números.

Recorda que a la Comissió Especial de Comptes ja va dir que espera que les preguntes i el debat sobre els números de l Ajuntament es facin en un òrgan que permeti tenir una acta en la qual quedi constància del que es diu.

Per últim, manifesta que no acostuma parlar en va. Puntualitza que té molt temps per davant i té obertes totes les opcions per actuar, no només la política.

Alcalde

Contesta que cadascú és lliure de les seves decisions i esclau de les mateixes. Pensa que és una llàstima que quan un ha tingut altres responsabilitats, la revenja sigui la manera d actuar. Li sap greu perquè no ajuda a dignificar la política.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb 13 vots a favor i 7 vots en contra.

Vots a favor: Josep Marigó Costa (PSC), Nicolás Laguna Jiménez (PSC), José Miguel Lupiáñez Zapata (PSC), Lara Torres Lledó (PSC), Maria del Sol Zamora Ojer (PSC), Susana Ramajo Abalos (PSC), José Manuel Verde Tejero (PSC), Xavier Marcos González (PSC), Josep Trias i Figueras (CiU), Joaquim Torrecillas Carreras (CiU), Pilar Planella Salud (CiU), Ramona Marcó Cuní (CiU), Xavier Lozano Monico (CiU)

Vots en contra: Joan Salmeron i Crosas (EUiA-ICV), Francisco Martinez Fernandez (EUiA-ICV), Amparo Ardanuy Fullana (EUiA-ICV), Víctor Catalán Casas (EUiA-ICV), Salvador Tordera Pérez (PP) i Josep Llambí González (PP) i Lourdes Fàbrega Sánchez (regidora no adscrita).

Alcalde

Reitera el seu agraïment als tècnics de l Àrea d Hisenda que han fet un gran esforç per presentar el compte general i tenir-lo aprovat el mes de juliol. També agraeix l esforç de tot el personal de l Ajuntament per ajustar la despesa.

3. Acord per avinença amb el concessionari que atorga equilibri econòmic al contracte i millora els beneficis de la targeta Ajuntament de Blanes

contribuent

DILIGÈNCIA DEL VICESECRETARI: Per fer constar que la resolució aprovada es transcriu al final del debat perquè la proposta presentada ha estat objecte d esmenes. Queda constància de la proposició presentada mitjançant testimoni incorporat a l expedient del Ple.

El vicesecretari

Joan Ignasi Carles i Ledesma

9

Debat

Alcalde

Exposa que el govern municipal porta aquesta proposta a consideració del plenari convençuts de que és la millor opció per tancar un tema que ve de llarg, justament

de fa sis anys. Puntualitza que han intentat buscar la millor manera de tancar-lo per l Ajuntament i pels usuaris habituals de l aparcament.

Recorda que en el moment que es va aprovar aquesta qüestió el PSC, que ara governa, estava a l oposició i va votar en contra. Pensa que avui l ús generalitzat de l hora gratuïta de l aparcament soterrani està plenament consolidat.

Explica que el Ple de 30 de juliol de 2007 va aprovar aplicar la llei estatal que passava de cobrar per hores a cobrar per minuts. Afegeix que es va aprofitar per ampliar els beneficis de la targeta d aparcament que hi havia en aquell moment per dotar-la d una hora diària d estada gratuïta. Comunica que es va facultar la Junta de Govern Local per poder resoldre les clàusules d una addenda.

Exposa que les condicions d aquesta addenda eren mantenir l equilibri econòmic financer de la concessió, difondre la targeta, la qual cosa s ha fet àmpliament, i determinar el sistema de tarifes vigents per passar del cobrament per hores al cobrament per minuts de forma diferida.

Manifesta que la proposta d avui, si s aprova, dóna per finalitzat aquest procés amb el concessionari referent al pas del pagament per hora al pagament per minuts. Matisa que també s afegeixen a l acord unes determinades millores en les prestacions dels titulars de la targeta dels contribuents.

Pel que fa als increments tarifaris anuals que estaven especificats en el plec, manifesta que no es van complir en la seva totalitat ni el 2012 ni el 2013 per prudència del govern, ja que s estava negociant i van voler tenir la cautela de

continuar negociant i treballant aquest tema. Exposa que hi havia un any que s havia d incrementar un 6,4 a data 1 de gener i, en canvi, només es va incrementar un 3,1 a mitjans de juliol; o un altre augment de l any 2013 que no es va produir el mes de gener sinó al febrer. En definitiva, diu que portaven acumulats uns retards d aplicació del canvi tarifari.

Quant a la targeta de contribuent, manifesta que després d aquests anys el resultat és que hi ha 8.000 targetes lliurades, és a dir, 8.000 possibles usuaris. Informa que el promig d estades d una hora gratuïta és de 90.000 anuals. Considera que l ús de la targeta s ha generalitzat entre la ciutadania. Pensa que els usuaris s han estalviat entre 80.000 i 100.000 euros anuals si aquestes estades les haguessin hagut de pagar amb diners, encara que haguessin tingut la targeta amb el benefici de 50%. Apunta que aquestes targetes substitueixen les d abans que donaven un descompte del 50% durant vuit mesos l any. Afegeix que hi havia un ús molt minoritari d aquestes targetes.

Exposa que l acord concreta que hi haurà dos temporalitats: una temporada alta i una temporada baixa. Concreta que la temporada alta són els tres mesos d estiu i

10

Setmana Santa i la temporada baixa la resta de l any. Indica que durant la temporada alta l increment tarifari serà del 20% i a la temporada baixa quedarà l import que hi ha ara. Comunica que a l hora, per poder baixar el preu per als usuaris habituals, hi ha un descompte per als posseïdors de la targeta de contribuent del 20% durant tot l any, la qual cosa suposa que les tarifes per a l usuari habitual milloren substancialment i el seu cost és més semblant a aparcaments de poblacions similars. Pel que fa als usuaris esporàdics, assenyala que hi ha alternatives d aparcament més barates.

Interventor

Aclareix que si el Ple aprova les mesures que s estan proposant entrarien en vigor amb la publicació al Butlletí Oficial de la Província.

Alcalde

Demana que s incorpori aquesta circumstància a la proposta perquè no hi hagi cap dubte.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Manifesta que el seu vot serà negatiu per tres raons: per la història, per la forma i pel fons. Considera que són tres aspectes molt criticables que tenen com a resultat un perjudici per Blanes.

Quant a la història, exposa que aquest acord té el seu origen en un acord de plenari que es va fer avui fa exactament sis anys, com ha comentat l alcalde, i que comportava el canvi obligat per llei a una tarificació per minuts i l establiment d una hora gratuïta d aparcament per als residents. Argumenta que aquest segon punt es va aprovar al ple sempre pensar en el seu impacte econòmic i que durant anys no es va complir la part estipulada de fer un acord amb SABA per la indemnització corresponent. Especifica que l augment de tarifes que es planteja en aquest moment correspon aproximadament a un 2,85% del que seria la regularització de les tarifes per la tarificació per minut que quedava pendent i la resta, el 20% d increment que es proposa, correspon a una indemnització al concessionari pel suposat lucre cessant, és a dir, per les pèrdues per la introducció de l hora gratuïta.

Pel que fa a la forma, comenta que el mes d abril es va presentar a l oposició una proposta de tarifes que SABA havia entrat a l Ajuntament el mes de desembre i també algunes dades que havien sorgit l agost de 2012. Recorda que tota l oposició va fer multitud de preguntes qüestionant els càlculs de SABA i l empresa es va veure obligada a contractar uns auditors per fer nous números, els quals van ser presentats el 4 de juliol. Continua exposant que l 11 de juliol va haver-hi una altra reunió en què de nou tota l oposició va qüestionar els números. Indica que l alcalde va recollir algunes de les qüestions plantejades, alguna de les quals va qualificar d interessants. Diu que estaven a l espera de més dades i negociació quan es van trobar amb l ordre del dia de la comissió informativa general amb aquest punt.

Considera que ho porten a aprovació del Ple perquè l alcalde ja té els onze vots que necessita i no li cal donar més explicacions, amb la qual cosa s oblida de la

11

transparència. Afegeix que SABA tenia molt interès en que les noves tarifes fossin vigents a data 1 d agost i diu que l alcalde s havia compromès amb aquesta empresa a solucionar aquest problema just abans de que es presentessin a la licitació de la concessió de les zones blaves.

En relació amb el fons de la qüestió, explica que no està d acord amb el punt perquè, tot i que és cert que caldria compensar l empresa concessionària, per justícia, en el cas que un canvi unilateral en els termes de la concessió hagués repercutit en unes pèrdues per l empresa, considera que no està del tot clar que aquestes pèrdues existeixin i també que és altament qüestionable el càlcul del lucre cessant fet per SABA.

Recorda que ella ja va manifestar que era el més senzill i el més beneficiós per a l empresa. Pensa que està sobreestimat. Concreta que l hora gratuïta ha produït un efecte de crida als usuaris residents, a molta gent que aparca el cotxe durant una hora o menys d una hora perquè sap que la té gratuïtament, però que si no tingués l hora gratuïta no entraria. Per tant, pensa que no hi ha cap pèrdua per SABA en aquest fet. Puntualitza que l empresa només té pèrdues quan l aparcament està saturat i a l haver-hi residents implica que no pot aconseguir els beneficis que li aportarien els no residents. Opina que totes aquestes qüestions no s han tingut en compte i que s han fet els números com si tots els residents que entren amb l hora gratuïta entrarien igualment amb altres condicions.

Assenyala que els dos partits majoritaris de l Ajuntament consideren que l increment de tarifes que es proposa no perjudica els residents que, curiosament, són els votants. Afirma que sí que perjudica als visitants. Apunta que l aparcament de Blanes és el més car de SABA, inclús més car que el de Pl. Catalunya de Barcelona i el de la Catedral de Barcelona. Diu que això unit a la creació de milers de places de zona blava que s han creat aquest any encareix el desplaçament en cotxe a Blanes.

Creu que la vila de Blanes no està per perdre competitivitat respecte altres municipis costaners. Afirma que a més de ser un municipi turístic és un municipi de serveis.

Diu que, pràcticament, si vols aparcar a Blanes has de pagar a SABA. Considera que això pot produir la desmotivació dels potencials visitants de Blanes que poden escollir l opció de marxar a una altra població costanera, la qual cosa implica un impacte negatiu per als residents a Blanes, pels que tenen comerços i pels que hi treballen.

Opina que la situació econòmica de l Ajuntament només se sanejarà si es revitalitza el municipi econòmicament, perquè és el que donarà futur a l economia de Blanes i li donarà unes condicions d estabilitat a l economia municipal. Concreta que s està governant només pensant en els números i no pensant en un futur realista per Blanes. Creu que, en aquest cas, es va assumir de manera prematura un compromís per tancar probablement el pressupost del 2012, que és perjudicial.

Sr.

Salvador Tordera

S alegra de que la senyora Fàbrega li doni la raó en el que ja havia dit ell en moltes

12

comissions en relació amb que és l aparcament més car. Afegeix que també va dir que és un dels més rentables.

Exposa que l any 2007 es va idear la targeta d aparcament amb una hora gratuïta per als residents. Diu que el seu grup formava part del govern en aquell moment i no vol entrar a dir res més. Comenta que en teoria s havia de pactar el preu i seria l Ajuntament qui fes front a aquesta import. Indica que hi ha un percentatge molt elevat de la població resident, o contribuents de l impost de circulació, de Blanes que no sap el funcionament de la targeta d aparcament.

Apunta que sembla ser que des de l any 2007 SABA no havia reclamat mai formalment el cost anual del lucre cessant, és a dir, el que no han pogut guanyar de més per culpa dels residents que han entrat sense pagar. Pensa que es pot arribar a fer una bola de neu cada vegada més gran. Manifesta que els càlculs sempre han estat fets per l empresa i l Ajuntament no els pot controlar ni comprovar. Matisa que SABA diu que l Ajuntament li deu uns 500.000 euros. Continua exposant que si fan un estudi de la progressió fins l any 2043, que és quan acaba la concessió, l estimació mínima és d 1.100.000 euros i d 1.500.000 euros. Considera que han entrat en una negociació coactiva, és a dir, SABA perdona el deute a l Ajuntament a canvi de la pujada del preu per minut de l aparcament. Reitera que és un dels aparcaments més cars de Catalunya i Espanya. Diu que a canvia continuarà aplicant-se l hora de franc i es farà un 20% de descompte la resta de minuts.

Pregunta a la resta de regidors què és Blanes econòmicament. Es refereix a indústria, comerç i serveis. També pregunta on treballen els residents. Es respon a sí mateix que una gran part treballen a altres poblacions. En aquest sentit, considera que tant els residents com els no residents donen activitat al poble.

Considera que totes aquestes actuacions del govern fan perdre a la gent les ganes de venir a Blanes a fer un volt, a comprar, a anar als restaurats, etc. Opina que aquesta proposta és una pedreta més a la sabata. Pensa que tots els regidors responsables del poble han de plantejar que és el que vol i que és el que necessita el poble de Blanes.

Centrant-se en el punt i fent us símil, creu que s ha fet una negociació de David contra Goliat, en aquest cas l Ajuntament contra SABA-Abertis. Afirma que amb astúcia David va guanyar a Goliat i, en aquest cas, no ha estat així. Conclou asseverant que el Partit Popular de Blanes no votaran a favor d aquesta proposta.

Sr.

Joan Salmeron

Manifesta que avui podria estar content perquè fa sis anys que està demanant quin cost té l hora gratuïta de l aparcament de SABA per a l Ajuntament. Apunta que ara ha entès perquè no li volien contestar.

Recorda que aquest acord no cau del cel. Sosté que aquesta és l explicació d ERC per justificar el seu vot a la dreta blanenca. Es refereix als cinquanta punts, el primer dels quals era l hora gratuïta. Exposa que a partir d aquí, l anterior equip de govern només va pagar quatre mesos a SABA, la qual cosa vol dir que sí que sabien l import ja que com a mínim havien pagat quatre mesos. Espera que no hi hagi més

13

coses que no s hagin pagat. Es refereix també a l empresa FCC. Considera que és molt fàcil portar un vaixell si no fas front a les factures i després que s ho trobin els que vinguin darrera.

Entén la postura de l equip de govern actual que s ha trobat amb les factures de FCC i amb les factures de SABA, però aquesta situació no justifica la solució que avui es planteja.

Indica que la senyora Fàbrega i el senyor Tordera ja han manifestat moltes de les coses que ell volia dir i, per tant, repetirà algunes qüestions.

Fa un incís per dir que ha sigut molt simptomàtic que l alcalde no hagi nomenat SABA en cap moment de la seva intervenció. Espera que sigui un descuit. Diu que ha pensat que si ningú més nomena aquesta empresa potser les persones que estan escoltant el Ple a la ràdio no saben de què estan parlant. Vol que quedi clar que estan parlant de l aparcament soterrani de SABA.

Manifesta que aquesta mesura de l hora gratuïta que es va vendre a so de bombo i platerets perquè semblava molt interessant, porta associat un important mal de cap. Exposa que l empresa SABA, que com a empresa vol guanyar diners, diu que han fet un càlcul actual i de futur fins l any 2043 i l Ajuntament li deu aproximadament 1,5 M d . Continua exposant que l Ajuntament fa 4 dies ha cobrat 1,7 M d de SABA per pintar Blanes de blau, la qual cosa vol dir, sent una mica mal pensat, que a SABA només li ha costat 200.000 la zona blava.

Recorda que l any 2007 quan es va aprovar aquest acord ja li van demanar al senyor Joan Burjachs què digués quin import suposaria per l Ajuntament i sempre contestava que l empresa no li donava els números. Espera que avui no li diguin el mateix, perquè es van pagar els primers quatre mesos.

Afirma que el seu grup no aprovarà aquesta proposta perquè considera que és un insult al ple, ja que no són suficientment transparents com per explicar què és el que

passa quan hi ha problemes.

Continua exposant que l equip de govern avui planteja un altre dard enverinat quan diuen que els ciutadans de Blanes tindran un 20% de descompte. Concreta que serà així durant nou mesos però la resta de mesos pagaran el mateix que paguen ara. Opina que la proposta que presenten és tan enrevessada que s ha de saber àlgebra per saber què estan aprovant.

Puntualitza que aquesta última Festa Major ha sigut un esvoranc per l economia de Blanes. Posa com exemple que la gent començava a arribar a Blanes a les 20.15 h quan ja no havia de pagar zona blava. Insisteix que ja no venien abans per anar a la platja i quedar-se a dinar. Considera que per arreglar els comptes de l Ajuntament s està enfonsant el poble i, si és així, creu que s enfonsarà també l Ajuntament. Opina que aquesta política és totalment nefasta.

Retornant al tema de l aparcament soterrani, informa que l hora d aparcament costarà 3,66 euros. Conclou manifesta que Blanes tindrà l honor de ser el poble amb la tarifa d aparcament més elevada de Catalunya.

14

Sr.

Joaquim Torrecillas

Exposa que CiU quan es planteja el tema de l aparcament soterrani del Passeig de Mar ho fa des del punt de vista d estudiar quina és la situació que es va generar l any 2007, quan es van prendre els dos acords.

Per una banda, es refereix a l increment de les tarifes ja que s havia de canviar per llei el sistema de tarificació d hores a minuts. Diu que en aquest cas es van pactar una sèrie d increments progressius en el temps que a dia d avui tenen pendent d aplicació un 5,7% a partir de l 1 de gener de 2012, un 2,8% a partir de l 11 de juliol de 2012 i un 2,8% a partir de l 1 de gener de 2013. Per tant, manifesta que una part de la reclamació de SABA és correcta, ja que s ha d actualitzar el preu en aplicació

de l increment de tarifes que va venir donat per llei del canvi d hora a minut. Matisa que aproximadament vindria a ser un 10% durant tot l any per a tothom, residents i no residents. En aquest sentit, assenyala que si l empresa ho porta al màxim extrem que és presentar un recurs contenciós si l Ajuntament no fa cas, el guanyaran perquè és un acord escrit i pactat.

Per altra banda, especifica que una altra decisió era l aplicació de l hora gratuïta que substituïa al descompte del 50% de qualsevol estada dels residents o contribuents. Manifesta que quan es planteja el vot respecte d aquest punt es pregunta que és més beneficiós per a l usuari de l aparcament, la gratuïtat d una hora més un descompte del 20% a la resta d estades si ets resident, o el 50% de descompte durant el temps que es romangui al pàrquing. Argumenta que del 87% d estades són d una hora o inferiors, aquest percentatge suposa 90.000 estades anuals de gent que fa ús de l hora gratuïta. Comunica que això representat que els blanencs, els usuaris directes d aquest aparcament, en aquests darrers sis anys s han estalviat un total de 234.900 euros. Apunta que si s apliqués l antic sistema del 50% de descompte, l estalvi real seria de 117.450 euros. Pregunta què prefereixen avui, l hora gratuïta o el 50% de descompte. Respon que la ciutadania, indirectament ja ha contestat, perquè quan hi havia el 50% de descompte l ús era irrisori i, en canvi, amb l hora gratuïta hi ha hagut 90.000 estades, la qual cosa implica que el poble sí que s ha pronunciat sobre que és el que prefereix.

Opina que la qüestió és ben simple. Explica que la tarifa s incrementa un 20% durant tres mesos i deu dies i s aplica un 20% de descompte a tots els residents contribuents durant tot l any, per tant, hi haurà gent que durant vuit mesos i vint dies pagarà menys del que pagava fins ara. Es refereix a la gent de Blanes que va al centre a comprar o a fer gestions. Continua exposant que aquest nou increment del 20% només s aplicarà durant l estiu i Setmana Santa als que no tinguin la condició de contribuent, per tant, sobre aquest famós 1,5 milió d euros que podia reclamar SABA, entén que l acord que es pren, sense ser òptim, és acceptable.

Informa que el seu grup va posar de manifest una sèrie de condicions per aprovar aquest acord com, per exemple, que SABA reconegués definitivament que no existeix cap desequilibri i que aquest sistema és el que imperarà fins al final de la concessió.

A banda d això, manifesta que també baixa l estada màxima de setze a vuit hores,

15

per tant, qui deixi el cotxe tot el dia pagarà un màxim de vuit hores. Així mateix, comunica que també faran alguna altra aportació econòmica en forma de reparació dels lavabos de l aparcament.

Entén que és una manera correcta de tancar aquest tema amb SABA. Està d acord amb la senyora Fàbrega que potser si s hagués negociat més temps es podria haver arribat a concretar molt més els motius que porten a tancar aquest acord. Però considera que, en definitiva, és acceptable i el votaran a favor.

Alcalde

En primer lloc, comenta que cada dia s està comprometent a solucionar els problemes i a treballar per solucionar-los amb els concessionaris dels serveis que sigui. Posa com exemple l empresa FCC o qualsevol reclamació d altres entitats. Insisteix que cada dia s està comprometent perquè la seva tasca és resoldre els problemes.

En segon lloc, afirma que hi ha hagut transparència. Diu que els regidors tenen a la seva disposició tota la documentació que ha tingut l equip de govern. Indica que, fins i tot, ho tenen en format electrònic perquè puguin veure que hi ha darrera de cadascuna de les fórmules. Afegeix que també tenen els informes dels auditors i que han fet diverses reunions de portaveus amb els directius del concessionari SABA, el director general i el cap territorial. Fa un incís per dir que no té cap inconvenient en dir el nom del concessionari.

Repeteix que des d aquest punt de vista hi ha hagut la màxima transparència. Assenyala que han de començar a prendre decisions. Recrimina al senyor Salmeron que a la junta de portaveus va manifestar que el seu grup votaria en contra de l acord fos el que fos. Reitera que ell ha de resoldre els problemes, però si un grup ja d entrada diu que votarà en contra, ja no compta amb ells. Pensa que aquesta no és la millor manera de solucionar els problemes, sinó que el cal fer és treballar-hi.

Informa que les primeres pretensions del concessionari eren posar sis mesos de temporada alta i sis mesos de temporada baixa, la qual cosa van aconseguir canviar pressionant entre tots a les diferents reunions.

Comunica que es va prendre aquest acord perquè hi ha altres alternatives d aparcament. Demana a l oposició que en comptes de dir que Blanes és car que expliquin les alternatives que hi ha. Argumenta que el que vulgui venir al centre i aparcar a primera línia i només caminar deu metres ho haurà de pagar car, en canvi, qui vulgui caminar una mica tindrà dues alternatives: l esplanada del pavelló vell, a 500 m, a un preu de 1,25 euros l hora i el C. Jaume Arcelós o el C. Tarragona, a 350 m, a un preu d 1 euro l hora amb possibilitat de deixar-lo tot el matí per 4 euros i tota la tarda per 3 euros. Pensa que potser no han sabut explicar prou bé aquestes alternatives.

Manifesta que estan fent una barreja de temes. Indica que quan parlen de la mobilitat i l aparcament en general hi ha altres opcions. Pensa que és just que els usuaris que tot l any paguen els seus impostos a Blanes tinguin algun benefici. Especifica que per aquests l hora passarà de 3,05 a 2,45 euros en temporada baixa

16

i quan sigui temporada alta dels 3,65 passarà a 2,95, és a dir lleugerament per sota de la tarifa actual. A més, indica que els que han de pagar 3,65 tindran alternatives properes amb preus acceptables que ja ha comentat.

Demana a tots els regidors que es mirin les coses des d un punt de vista més global. Pensa que els temes no es poden eternitzar. Insisteix en que ha manifestat reiteradament que aquest tema o el solucionen o l equip de govern va a per una altra qüestió i que el concessionari faci les actuacions legals que consideri oportunes. Afirma que no poden dedicar més hores a aquest tema perquè les volen dedicar a altres qüestions. Creu que l acord és un bon acord i que així es tanca un litigi llarg que no podia continuar per aquest camí.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Afirma que l alcalde ha dit algunes fal·làcies i que no té temps per rebatre-les totes. Indica que no han preguntat a la ciutadania si prefereixen tenir una hora gratuïta o tenir el benefici que aporta tenir visitants i dinamització econòmica. Argumenta que a ella si li fan un regal l accepta, però si la donen a triar entre dues opcions tria. Pensa que no és el mateix.

Indica que el que vol el govern és tancar el tema que és un llast des de fa sis anys. Agraeix a l alcalde que hagi expressat que aquest acord era millorable, com ja havia dit en alguna reunió.

Quant a que els temes no es poden eternitzar i a la voluntat de transparència de l equip de govern, manifesta que segons informacions que l han arribat el mes d abril, SABA ha estat negociant des d agost de l any passant. Diu que hi ha hagut quatre reunions, dos a l abril i dos al juliol. Pensa que així poden durar molt els temes.

Sr.

Josep Llambí

Li diu a l alcalde que resoldre problemes ja està bé però sense gastar diners. Està fart de pagar. Creu que ja que s han venut el poble amb les zones blaves es podia haver negociat també aquest tema de l aparcament soterrani. Considera que es podia haver portat per una altra via. Està d acord amb la senyora Fàbrega que aquesta qüestió està afectant a l activitat econòmica del poble. Posa com exemple que al carrer Esperança hi ha molts veïns que tenen moltes dificultats com per estar pagant sis euros al dia per tenir el cotxe al carrer i no tenen cap més opció a prop.

Sr.

Joan Salmeron

Respon al senyor Torrecillas que, com ja sap, l estudi està fet per una auditoria molt lligada a la pròpia empresa SABA, per tant, no li causa el mateix respecte que si hagués sigut independent.

Manifesta que aquest tema ja s havia de tancar i pot entendre que CiU l acabi aprovant, però diu que el seu grup no l aprovarà. Recorda que van ser molt concrets, tal com ha dit l alcalde, i que van dir que ja podien discutir el que fos que ells no ho aprovarien.

17

Contesta a l alcalde que no poden estar contents perquè estan pagant. Afirma que l Ajuntament ho està passant malament, però la gent també ho està passant molt malament.

Sr.

Joaquim Torrecillas

Assenyala que, en tot cas, hi haurà 8.000 persones que gaudiran d un estalvi d un 20% durant nou mesos que fins ara no el tenien i durant els tres mesos restants no hauran de fer front a l increment de la tarifa. Creu que l Ajuntament ha de buscar millores per als visitants. Pensa que potser caldrà fomentar més les hores d aparcament gratuïtes que es reparteixen a restaurants i establiments per facilitar que la gent que visita Blanes tingui alguna millora.

Alcalde

Ressalta que l Associació de Comerciants té un conveni amb l Ajuntament.

Apunta que des del primer dia que van entrar al govern han estat treballant amb SABA, no des de fa tres mesos, no des de fa tres mesos. Comenta que quan han presentat una proposta concreta ja portaven barallant i discutint molts mesos. Recalca que aquesta és la seva obligació.

Quant a l afectació turística, insisteix que no només l Ajuntament té la responsabilitat de la situació. En primer lloc, exposa que fa sis anys que estan immersos en una greu crisi i la gent no té un duro a la butxaca. En segon lloc, indica que hi ha establiments turístics que són millorables. En aquest sentit, considera que és el conjunt de l esforç de tots el que ha de fer atractiu el poble de Blanes per al turisme.

3. Acord per avinença amb el concessionari que atorga equilibri econòmic al contracte i millora els beneficis de la targeta Ajuntament de Blanes contribuent

Fets

1. El 29 de desembre de 2006, la llei estatal 44/2006, va establir l obligació dels aparcaments rotatoris de facturar per minut d estacionament, sense possibilitat d arrodonir el preu a unitats de temps no efectivament consumides.

2. El Ple municipal en data 30 de juliol de 2007, en referència a l aparcament soterrat del passeig Cortils i Vieta, va acordar:

1. Aplicar, a partir de 31/08/2007, un nou sistema tarifari del servei públic d aparcament subterrani del Passeig Cortils i Vieta, per a les estades de temps

variable, no prefixat, amb cobrament a l usuari per minut d estacionament, sense possibilitat d arrodonir el preu a unitats de temps no efectivament consumides o

utilitzades.

2. Modificar, amb efectes 31/08/2007, l annex de les Ordenances Fiscals 2007, TARIFES AUTORITZADES A EMPRESES CONCESSIONÀRIES,

18

3. Tarifes d aparcament subterrani del Passeig de Mar que quedarà redactat amb substitució íntegra dels punts 1.,2.,3., i 4 pel text literal següent:

Aparcament subterrani del Passeig Cortils i Vieta

1. La tarifa per minut IVA inclòs queda fixada en 0,037400 . 2. Les estades inferiors a 5 minuts no es facturaran en cap cas. 3. L import facturat a l usuari serà el resultat de multiplicar el preu per minut pel número de minuts d estada real i la xifra resultat s arrodonirà a la fracció

de 5 cèntims d euro immediata inferior. 4. L usuari disposarà, sense nova factura, d un marge de 15 minuts entre el pagament a la caixa i la sortida per la barrera. 5. Durant el període 1 de gener a 31 de desembre, els titulars de la targeta Ajuntament de Blanes contribuent , amb les limitacions que preveu el punt

següent, gaudiran de la primera estada diària gratuïta amb un límit de 60 minuts. 6. Les targetes Ajuntament de Blanes contribuent amb dret a obtenir el benefici previst al punt anterior seran les emeses a favor de persones físiques que disposin d un turisme que tributi a Blanes per l impost sobre vehicles de tracció mecànica. Transitòriament, l aplicació dels punts 5 i 6 anteriors durant 2007 es limitaran al període 31/8 a 31 de desembre.

4. Limitar l increment de la tarifa per minut aplicable a 1 de gener de 2008 a l IPC estatal interanual de setembre.

5. Facultar la Junta de Govern Local, previ dictamen favorable de la Comissió

Informativa d Hisenda, per aprovar les clàusules d una addenda al contracte de

concessió vigent, a formalitzar amb SABA APARCAMENTS SA pel qual quedarà regulat:

a. Condicions per mantenir l equilibri econòmic financer de la concessió i documentació a presentar periòdicament per SABA APARCAMENTS SA b. Col·laboració de SABA APARCAMENTS SA en la campanya per a la difusió i explotació de la targeta Ajuntament de Blanes contribuent

c. Sistema per determinar les tarifes vigents el dia 1 de gener de cada any, sotmeses a les variacions a l alça i a la baixa que resultin de les pròpies clàusules de l addenda a formalitzar. Els càlculs inicials per mantenir l equilibri econòmic de la concessió, permeten estimar

sobre un IPC estatal previst del

2,50%

anual 1/1/2009 : 0,041600 /minut, IVA inclòs, (2,45 /hora).1/1/2010: 0,044100 /minut, IVA inclòs, (2,60 /hora).

1/1/2011: 0,046100 /minut, IVA inclòs, (2,75 /hora).

1/1/2012: 0,048400 /minut, IVA inclòs, (2,90 /hora).

1/1/2013: s aplicarà la revisió de la tarifa d acord amb l IPC (o índex que el substitueixi)

tot agafant com a base l interanual de setembre a setembre i la base de la tarifa, la vigent a l any 2012.

3. En referència a l aplicació del nou sistema tarifari de l aparcament soterrani del Passeig Cortils i Vieta aprovat pel Ple municipal de 30 de juliol de 2007, resta per complir, respecte de les successives tarifes d equilibri previstes:

19

Un 5,7% a partir d 1/1/2012, per ser inferior la tarifa aplicada Un 2,8% a partir de 11/7/2012, per ser inferior la tarifa aplicadaUn 2,8% a partir de 1/1/2013, per ser inferior la tarifa aplicada

4. En referència a l augment de les bonificacions de la targeta Ajuntament de Blanes contribuent , aprovat pel Ple municipal de 30 de juliol de 2007, es constata:

Que després de sis anys de l implantació de la nova targeta s ha estabilitzat el nombre de vehicles acreditats al voltant dels 8.000.Que l ús de la targeta Ajuntament de Blanes contribuent se situa en unes 90.000 entrades a l any segons les dades del concessionari i, d aquestes entrades, un promig del 87% són estades de menys d una hora.

5. Es vol incorporar una nova bonificació pels vehicles posseïdors de la targeta Ajuntament de Blanes contribuent que consisteix en un descompte del 20%

sobre la tarifa vigent per a tot l any i per a qualsevol estada diària a més a més de la bonificació de gratuïtat actual dels 60 minuts de la primera estada diària.

6. Després d un llarg procés negociador, d estudiar les dades aportades pel concessionari, de considerar l efecte del control de matricules aplicat recentment i d examinar l informe emès pels auditors de la companyia SABA (firma inscrita en el ROAC) sobre la recaptació de l aparcament i l ús registrat, en horari i intensitat, de les targetes Ajuntament de Blanes contribuent , es formula la següent proposta:

Establir dues tarificacions anuals:- Temporada alta, amb un increment del 20% sobre la tarifa de la

temporada baixa.La temporada alta es correspon amb els 10 dies de setmana Santa (equivalents a les vacances escolars) i del 15 de juny al 15 de setembre ambdós inclosos.

- Temporada baixa, amb la tarifa ordinària de l any.La temporada baixa es correspon a la resta de l any natural.

Establir les bonificacions pels posseïdors de la targeta Ajuntament de Blanes contribuent :

- La gratuïtat de la primera hora de la primera estada diària (bonificació aprovada pel Ple Municipal en data 30 de juliol de 2007.

- Un 20% de descompte per a la totalitat de l import de les estades de tot l any.Establir una tarifa màxima diària equivalent a l import de 8 hores.

Reformar en profunditat, abans de la Setmana Santa 2014, els serveis públics existents segons projecte que haurà d aprovar l Ajuntament.

7. L'informe conjunt de la Secretaria i de la Intervenció municipals és favorable i conclou que la present proposta permet seguir per avinença l'execució del contracte de concessió sense que existeixi cap deute o obligació a favor de SABA pendent de pagament o compliment.

Fonaments de dret

20

1. Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d abril, pel qual s aprova la Refosa de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.

2. Decret 179/1995, de 13 juny, pel qual s aprova el Reglament d obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS), estableix a la secció 2º relativa a la concessió el següent:

Article 243: Objecte.

243.1. La concessió dels serveis locals comporta que el concessionari assumeix la gestió i l'explotació del servei, sota el seu propi risc, [...].

Article 244: Ordenació jurídica.

244.1. En l'ordenació jurídica de la concessió és principi bàsic que el servei concedit continua tenint, en tot moment, la qualificació de servei públic de la corporació local a la competència de la qual està atribuït.

244.2. En el règim de la concessió s'ha de diferenciar:

a)

El servei objecte d'aquesta, les característiques del qual són lliurement modificables per l'ens concedent per motius d'interès públic.

b)

La retribució econòmica del concessionari, l'equilibri de la qual, segons les bases que hagin servit per a l'atorgament de la concessió, ha de mantenir-se, en tot cas, en funció de l'amortització necessària, durant el termini d'aquella, del cost de l'establiment del servei que hagués satisfet, com també de les despeses d'explotació i del benefici industrial normal.

Es proposa al Ple de l Ajuntament de Blanes l adopció del següent acord:

1. Autoritzar, des de la data de publicació al BOPG fins el dia 15 de setembre de 2013, un increment del 20% sobre la tarifa vigent en l aparcament soterrani del Passeig Cortils i Vieta.

2. Aplicar als titulars de la targeta Ajuntament de Blanes contribuent , a partir de l 1 d agost i durant l any 2013 i anys successius i tots els mesos de l any, un descompte del 20% sobre la tarifa de cada moment, a deduir de l import a pagar per a qualsevol ocupació, a més de disposar de la primera estada diària gratuïta amb un límit de 60 minuts.

3. Aplicar a partir de 2014, del 15 de juny fins el 15 de setembre i també els 10 dies coincidents amb les vacances escolars de Setmana Santa, o període equivalent, un increment del 20% sobre la tarifa ordinària vigent.

4. Acceptar la proposta de SABA d efectuar al seu càrrec una remodelació en profunditat dels serveis d utilització conjunta (usuaris de l aparcament i públic en general) situats en el aparcament del Passeig Cortils i Vieta, abans de la

21

Setmana Santa de 2014, per import de 15.000 euros aproximadament, prèvia presentació del corresponent projecte que haurà d aprovar l Ajuntament.

5. Destacar que el present acord compta amb l avinença del concessionari i permet seguir la normal execució del contracte concessional, sense que existeixi cap deute o obligació a favor de SABA pendent de pagament o compliment. A més, el vigent contracte de concessió es mantindrà en totes les estipulacions que no contradiguin el present acord.

6. Facultar l alcalde per a formalitzar la incorporació literal i estricta del present acord al vigent contracte de concessió amb SABA, com a Addenda i als efectes de donar per plenament executat l acord plenari de 30 de juliol de 2007.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb 13 vots a favor i 7 vots en contra.

Vots a favor: Josep Marigó Costa (PSC), Nicolás Laguna Jiménez (PSC), José Miguel Lupiáñez Zapata (PSC), Lara Torres Lledó (PSC), Maria del Sol Zamora Ojer (PSC), Susana Ramajo Abalos (PSC), José Manuel Verde Tejero (PSC), Xavier Marcos González (PSC), Josep Trias i Figueras (CiU), Joaquim Torrecillas Carreras (CiU), Pilar Planella Salud (CiU), Ramona Marcó Cuní (CiU), Xavier Lozano Monico (CiU)

Vots en contra: Joan Salmeron i Crosas (EUiA-ICV), Francisco Martinez Fernandez (EUiA-ICV), Amparo Ardanuy Fullana (EUiA-ICV), Víctor Catalán Casas (EUiA-ICV), Salvador Tordera Pérez (PP) i Josep Llambí González (PP) i Lourdes Fàbrega Sánchez (regidora no adscrita).

Abandona la sessió la senyora Susana Ramajo Ávalos,

II

PART DE CONTROL

4. Moció que presenten el grup municipal d EUiA-ICV i la regidora no adscrita Lourdes Fàbrega, en representació de la CUP Blanes, per permetre la participació ciutadana en els plens municipals.

Atès que:

La participació ciutadana és una eina de treball i un principi bàsic de la pràctica democràtica. L actual manera d entendre la democràcia i la forma d exercir la política han provocat un allunyament paulatí dels ciutadans vers les institucions.

La participació i la implicació de la ciutadania en els afers públics permeten aprofundir i dignificar la democràcia i en l àmbit local hauria d esdevenir l eina que possibiliti decidir, dia a dia, quin és el Blanes que volem. Els ajuntaments, com a institució més propera als ciutadans, tenen una gran oportunitat i responsabilitat en

22

aquest sentit.

Entenem que per tal d aprofundir en la pràctica de la democràcia i implicar la ciutadania en els afers locals cal impulsar i dotar l Ajuntament d unes normatives i reglaments que permetin la intervenció dels ciutadans i entitats en la política municipal.

El Ple municipal exerceix com a màxim òrgan representatiu i de presa de decisions del municipi de Blanes. Tot i així, entenem que per progressar en la qualitat democràtica del nostre municipi i de la societat en general cal plantejar la possibilitat d anar més enllà de delegar la responsabilitat als grups municipals, legítimament escollits i representats, amb el nostre vot cada quatre anys.

Tenint en compte que moltes de les accions que repercuteixen en el dia a dia de la vida local es proposen, debaten i aproven al Ple municipal entenem que caldria obrir el funcionament d aquesta institució per tal de permetre que els ciutadans i entitats hi puguin participar d una manera més activa i directa.

El funcionament del Ple de Blanes ve regulat per una normativa municipal, el Reglament Orgànic Municipal -ROM-, que actualment no contempla la possibilitat d intervenció ciutadana en les sessions plenàries. Alguns municipis com Girona, Berga o Esplugues s han dotat de nous reglaments, o bé els han modificat, per tal de fer possible que els ciutadans i les entitats puguin participar en el Ple municipal presentant propostes per iniciativa pròpia. Aquestes actuacions dignifiquen i consoliden la pràctica democràtica i milloren el funcionament municipal restablint la col·laboració entre la ciutadania i els seus legítims representants.

En aquests casos, el ROM o els reglaments de participació ciutadana marquen uns criteris mínims per tal de garantir que les propostes del teixit local comptin amb un suport social real, fixant un nombre de signatures de ciutadans empadronats al municipi o l aval d un nombre mínim d entitats locals per tal que les propostes ciutadanes puguin ser incorporades en l ordre del dia del Ple municipal.

Cal tenir en compte també que aquest mateix consistori va aprovar el passat mes de juliol, amb un ampli suport, una moció per impulsar un Pla Director del Participació Ciutadana. Entenem doncs, que la modificació del ROM proposada per la present moció va en el mateix sentit que l anterior i suposa un pas més en el compromís assumit per aquest consistori a fi de promoure la participació directa i la implicació de la ciutadania i les entitats en els afers públics i la política municipal.

Considerant els motius exposats i atès que tots els grups municipals amb representació al consistori de Blanes van expressar durant la campanya electoral la seva voluntat de promoure iniciatives encaminades a la implicació dels blanencs i blanenques en la vida pública,

Es proposa al Ple de l Ajuntament de Blanes l adopció del següent acord:

Primer. Iniciar aquest mateix any el procés de modificació del redactat de l actual Reglament Orgànic Municipal (ROM) per tal d incorporar en el seu articulat la

23

possibilitat que les entitats de Blanes puguin participar i intervenir directament als plens municipals sota els següents criteris:

a. Permetre a les entitats manifestar-se en els plens municipals sobre aquells temes que figurin en l ordre del dia en els quals es vegin implicats o que tinguin alguna relació amb el seu àmbit d acció, prèvia sol·licitud corresponent, per a que la seva intervenció sigui incorporada en l ordre del dia. Quan les entitats afectades que intervinguin siguin més d un, nomenaran un portaveu que intervindrà en el seu nom.

b. Permetre que entitats i partits polítics que desenvolupin la seva tasca en l àmbit municipal de Blanes puguin presentar mocions sobre temes d interès local per tal que aquestes siguin incorporades com a tema de debat i discussió a l ordre del dia dels plens municipals, sempre i quan respectin els principis fonamentals dels drets humans, i vinguin avalades per un suport social mínim, definit pel propi ROM , de 500 signatures de ciutadans majors de 16 anys empadronats a Blanes. Permetre que aquestes puguin ser exposades i defensades en primera persona pels mateixos proposants, amb dret d exposició i torns de rèplica.

c. Permetre a entitats i partits polítics que desenvolupin la seva tasca en l àmbit municipal de Blanes formular, prèvia sol·licitud via instància, precs i preguntes per al que siguin incorporats i contestats en el Ple municipal, sempre i quan aquests estiguin relacionats amb assumptes d interès local.

Segon. Abans de finalitzar l any 2013, portar al Ple la proposta de modificació del ROM per a la seva aprovació inicial i, d acord amb la Llei municipal i de Règim Local de Catalunya, iniciar el procés d informació pública, al·legació i aprovació definitiva.

Tercer. Informar les associacions locals i a la ciutadania, a través del cens d entitats i dels mitjans adients de què disposa l Ajuntament, de l adopció d aquest acord.

Quart. Una vegada aprovada definitivament la modificació del reglament, fer-ne la màxima difusió possible i informar, mitjançant una convocatòria pública oberta, a tota la ciutadania i entitats per exposar-los les possibilitats que oferirà el nou ROM i animar-los a fer-ne ús.

Debat:

Sr.

Joan Salmeron

Exposa que es tracta d una moció que han estat treballant llargament amb la CUP, tant ells com la senyora Fàbrega. Entén que hauria de ser possible la seva aprovació perquè, bàsicament, és un tema d acceptació política.

Llegeix la proposta literalment.

Sra.

Lourdes Fàbrega

24

Acaba de llegir el punt c de l apartat primer i els apartats segon i tercer de la part dispositiva.

Fa saber que ha estat treballant amb la CUP des de que van presentar la moció la primera vegada perquè la moció pretén millorar la participació ciutadana al municipi, incrementant les opcions de participació d entitats i ciutadans en els plens municipals. Argumenta que ha recollit aquesta proposta perquè creu que cal millorar la participació i diu que l ha recollit igual que l any passat va recollir l altra proposta que van presentar per elaborar el pla director de participació ciutadana quan era primera tinent d alcalde i responsable de l Àrea de Participació Ciutadana.

Considera que cal millorar la participació ciutadana perquè la pràctica política al país està molt deteriorada. Pensa que la situació clama el cel i que els ciutadans estan molt insatisfets i farts. Creu que cal una regeneració democràtica que només es pot assolir dotant la ciutadania de més protagonisme a les decisions que els afecten.

Manifesta que la pràctica política de la immensa majoria dels partits tradicionals està sustentada en el fet que són conscients que ostenten una posició única i privilegiada entre els ciutadans i el govern. Argumenta que en una democràcia representativa senten que són imprescindibles i que els ciutadans han de passar per ells. Creu que no veure que els ciutadans estan farts de l abús que la majoria dels partits tradicionals exerceixen d aquesta representació mitjançant el vot, que sembla que els eximeix de respondre les promeses i de donar comptes, és un greu error polític. Assenyala que la principal prioritat dels que es diuen representants dels ciutadans per interès públic hauria de ser garantir més participació ciutadana i conscienciar la ciutadania que han de reivindicar tenir més drets i anar molt més lluny que la mera democràcia representativa.

Considera que aquesta moció que fa incidència en la participació d entitats i ciutadans al ple municipal és força oportuna perquè la celebració mensual del ple municipal és la única ocasió en què qualsevol ciutadà té davant els vint-i-un regidors electes per ser escoltat i per sentir el que diuen els seus representants. Afegeix que la participació ciutadana a Blanes està a la Prehistòria, malgrat que el programa electoral del PSC l establia com una de les seves prioritats i malgrat que el fet que augmentar la participació no ocasiona despeses a l Ajuntament. Sap que aquesta no és una prioritat de l actual equip de govern, tot i que sí del que hi havia fa mig any, com ha demostrat la paralització del pla director de participació ciutadana sense ni tan sols comunicar-ho a les entitats blanenques.

Per altra banda, apunta que en algun moment de les properes intervencions sortirà que el secretari ha emès un informe desfavorable sobre els punts b i c que es porten a aprovació del ple. Respecte això, comunica que ja va manifestar a la Comissió Informativa General que hi ha reglaments de municipis importants que contemplen les diferents propostes que consten a la part dispositiva de la moció. Matisa que es tracta de municipis amb governs de tots els colors polítics. Posa com exemple el municipi de Berga que recull les propostes segona i tercera; el d Esplugues de Llobregat que recull la segona; el de Palafrugell que recull la primera i la segona i el de Girona la primera. També es refereix als municipis de Vilafranca del Penedès, Tarragona, Olot, Mataró, Igualada i Rubí. Pensa que hi ha una inconsistència

25

jurídica que ja va manifestar i que el secretari va respondre que només s havia mirat

el ROM de Girona. A més, opina que denegar els punts b i c en base a la legislació vigent és fer una interpretació restrictiva de la capacitat de decisió política en la millora dels drets participatius dels ciutadans dins de la legislació vigent. Pregunta al secretari general, que no hi és en aquest moment, a quina llei s explicita la possibilitat de fer uns pressupostos participatius que fan a molts municipis.

Opina que adduir que les intervencions dels ciutadans ja estan recollides, en certa mesura, al ROM actual i al Reglament de Participació Ciutadana, és cínic i irrespectuós cap a la intel·ligència col·lectiva i ciutadana perquè tant el ROM com el Reglament de Participació Ciutadana són molt millorables i escassament reflecteixen una concepció moderna de l administració i de la participació ciutadana. Per tot això, creu que l informe del secretari no està a l alçada de la professionalitat que se li suposa pel càrrec que ocupa i opina que està al servei d una interpretació restrictiva i desfasada de la participació ciutadana i de la legislació que garanteix uns mínims drets ciutadans i que, en cap cas, impossibilita incrementar-los per voluntat política, com bé ha dit el senyor Salmeron.

Reitera que presenten una moció de voluntat política, de cedir capacitat de decisió i de participació dels ciutadans i les entitats al plenari municipal.

Sr.

Salvador Tordera

Informa que el Partit Popular de Blanes ja va estar en contra d una proposta semblant que es va plantejar i, en aquest cas, continuen estant en contra.

Creu que el poble i les institucions estan prou ben representades en el Consistori democràticament pel poble que els ha escollit. Indica que els que no estan representats tenen un altre camí a través de les institucions municipals. Afegeix que també es poden fer una web institucional. Té molt de respecte per tots. Indica que avui ells representen al poble i demà tindrà uns altres representants. Apunta que el que han de fer és assumir la legalitat i la veu del poble que els ha escollit.

Sr.

Xavier Lozano

Recorda que el mes de juliol es va aprovar, per ampli suport dels membres del ple, una moció per impulsar el pla director de participació ciutadana. Entén que aquesta moció s avança al que pugui redactar l equip de govern en relació a aquest pla director. Per tant, afirma que si ja es va aprovar que l equip de govern treballaria en la seva redacció, ara s abstindran en la votació.

Sr.

Miquel Lupiáñez

Pensa que no és una necessitat imperiosa modificar el ROM, ja que hi ha una eina

potent que és el Reglament de Participació Ciutadana. Es basa en tres paràmetres.

En primer lloc fa referència a l informe del secretari desfavorable a dos terços del que es planteja a la moció. Pel que fa a l altre terç, informa que ja està regulat pel Reglament de Participació Ciutadana de l Ajuntament, el qual és prou extens i generós, tot i que pugui ser modificable i millorable. Recorda que la CUP ha

26

presentat mocions a través del PSC i ara les està presentant per mitjà d EUiA-ICV i la regidora no adscrita, per tant, ja estan participant en el ple com a entitat. Afegeix que també poden participar com a públic una vegada finalitzat el ple i en temes que s hagin debatut a la mateixa sessió, per tant, ja està regulat.

En segon lloc, parla de la presa de decisions de l Ajuntament. Manifesta que els òrgans de decisió d un ajuntament són les comissions informatives generals d Urbanisme i d Hisenda i la Junta de Govern Local. Afegeix que els funcionaris municipals també fan la seva tasca habitualment.

Quant a la participació i implicació de la ciutadania en les decisions de l Ajuntament, considera que és obvi que des dels partits d esquerres es promocioni la participació perquè és una eina gratuïta, però aquesta ja queda reflectida en les entitats o en la seva participació en els actes de Festa Major. Argumenta que han sigut unes festes molt participatives i continuaran en aquesta línia.

Per altra banda, comenta que està molt satisfet del Departament de Participació Ciutadana perquè amb un quantitat minsa de recursos i una problemàtica de baixes i una excedència del seu personal, va tirant endavant.

Està molt agraït als ciutadans perquè ajuden molt al manteniment de la via pública mitjançant el servei 900 de la línia directa que va engegar l actual equip de govern. Espera que en un futur aquesta línia directa vagi a més i es pugui tenir una reciprocitat amb la informació que demana el ciutadà de com està la seva gestió i de les seves inquietuds.

Argumenta, tal com ha dit el senyor Lozano, que tenen un pla director per desenvolupar, el qual serà una eina potent per millorar i incentivar la participació de l important teixit associatiu que té Blanes. Puntualitza que hi ha unes dues-centes entitats de tots els àmbits. Considera que han de cuidar aquestes entitats, la qual cosa es fa implicant-les en la vida municipal. Conclou dient que continuaran amb aquesta tasca.

Sr.

Joan Salmeron

Diu que estava convençut de que no hauria d intervenir en aquest debat i, per això, només havia llegit la moció. Entén que per a la gent d esquerres la participació és bàsica. Sosté que no s entén un partit d esquerres sense que existeixi participació. Indica que després de sentir la intervenció del senyor Lupiáñez s ha quedat una mica esgarrifat. Creu que el PSC no va per bon camí.

Manifesta que l equip de govern entén la participació ciutadana com a informació, però en cap cas com a capacitat de decisió. Argumenta que un dels pocs elements que quedaven a l Ajuntament, com el Patronat de Turisme, ha desaparegut i ha estat substituït per una regidoria. No li fa por que la gent del poble li digui que les coses es fan malament. Creu que ha d haver-hi un àmbit en que es pugui votar i es pugui dir al govern que les coses han canviat. Afirma que la participació ciutadana és tenir les portes i les finestres obertes i no tenir por quan el poble diu que s estan equivocant. Puntualitza que els membres del Consistori no tenen un xec en blanc. Considera que estan obligats. Reitera que la participació ciutadana que hi ha ara és

27

de mera informació. Matisa que quan l equip de govern arriba a les comissions o als consells ja diuen el que han decidit i si algú diu que no li agrada no té res a fer. Fa saber que hi ha algun regidor que té més ganes de tenir una bona participació ciutadana, però hi ha altres que no en tenen cap intenció. En aquest sentit, apunta que es veuen amb l obligació d intentar buscar camins que els portin a aquesta participació.

Explica que avui ha sentit al senyor Homs, portaveu del govern la Generalitat de Catalunya, que parlava de les reformes dels ajuntaments. Indica que aquest senyor deia que tots els ajuntaments hauran de tenir un reglament de participació ciutadana. Diu que ell s ha preguntat si encara queda algun ajuntament que no en tingui. Assenyala que s ha de mirar com dotar aquest reglament.

Apunta que el seu grup vol provocar que les coses es tirin cap endavant. Diu que poden estar d acord o no amb el que es proposa, però el que no és excusa és dir que com que ja van aprovar fer un pla director no aproven aquesta proposta. Matisa que la única cosa que diu la moció és que l Ajuntament es reuneixi per revisar el ROM i que afegeixin quatre pinzellades. Pensa que si ja no són capaços d aprovar aquesta proposta, difícilment poden explicar a ningú que creuen en la participació ciutadana.

S adreça al senyor Lupiáñez i li diu que aquesta moció no obliga a res. Comenta que després quan l equip de govern es reuneixi ja poden decidir que no els interessa fer aquestes modificacions. Creu que estan tallant de soca-rel aquesta iniciativa.

Afirma que en el tema de participació ciutadana l equip de govern no té cap tipus de credibilitat. Repeteix que les comissions amb aquest govern són informatives no decisòries. Opina que és un greu problema.

Per altra banda, considera que si el secretari digués en el seu informe que els menors de 16 a 18 anys no es poden incloure, seria un punt per millorar la proposta i es podrien seure a discutir, però el problema és que no volen entrar a discutir res, s ho carreguen directament perquè tenen la potestat per fer-ho.

Irònicament, afirma que quan s acabi el Ple el públic podrà opinar sempre i quan sigui algun tema que s hagi discutit al ple, perquè sinó els trauran la paraula. Afirma que ell no té cap problema en que la CUP, Ciutadan s o qui sigui, exposin al ple els seus plantejaments.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Manifesta que el pla director de participació ciutadana està aturat i no està pendent de desenvolupar sinó de redactar-lo conjuntament amb la ciutadania. Així mateix, pensa que el Reglament de participació ciutadana de Blanes no és una eina útil, per tant com si no en tingués.

Apunta que ja s esperava aquest resultat. No vol entrar més en el debat, però sí vol llegir un fragment d un article de Joan Subirats, politòleg, que li sembla molt pertinent. Llegeix: Está llegando el momento en que reivindicar que nuestra vida política sea democràtica va a convertirse en un acto insurreccional, en un acto

28

revolucionario. Volveremos así a la época en que un demócrata era un peligroso activista al que se tenía que controlar i vigilar de cerca. La degradación del funcionamiento del sistema, el hartazgo colectivo sobre como funciona la cosa pública y la sensación general de agotamiento del modelo está conduciendo a un

callejón sin salida. ¿Podemos imaginar un proceso de regeneración desde dentro? No percibo catarsis alguna en los partidos centrales del sistema ( ...)

Sr.

Salvador Tordera

Afirma que els apartats a i c del primer punt de la part dispositiva ja li semblen correctes. Llegeix l apartat b d aquest punt primer. No està d acord. Considera que el que s ha de fer és fer de pont amb els partits polítics o les entitats que representen el poble.

Sr.

Xavier Lozano

Assenyala que estant parlant de participació ciutadana i es pregunta perquè el seu grup no ha estat convidat als debats que s hagin dut a terme per redactar aquesta moció. Indica que hi ha moltes maneres de fer les coses. Pensa que han de tirar endavant la redacció del pla director. Alcalde

Escoltant les paraules del senyor Salmeron, té la sensació que els proponents de la moció són visionaris i ja saben quina és la intenció futura del PSC.

Està a favor de la participació ciutadana, però no està a favor del que es planteja a la moció que implica posar l arada abans dels bous. Considera, com ja va dir a la comissió informativa, que el ROM s haurà de revisar un dia o un altre per diferents motius. Es refereix a la figura de la regidora no adscrita, la qual no està regulada al ROM. Afirma que li han donat tots els avantatges que té qualsevol grup municipal, la qual cosa s ha de regular.

Manifesta que el seu grup, per afavorir que s aprovi la moció, s abstindrà a la votació. No es compromet a complir el que s està demanant a la moció. Es compromet a treballar en el ROM i revisar què s ha de canviar, en la mesura del que puguin. Matisa que a nivell de recursos tècnics estan molt apurats.

Sr.

Joan Salmeron

Respon al senyor Lozano que té entès que s ha passat a tots els grups la comunicació. Concreta que la CUP ja els hi dirà.

Fent referència al punt quart, manifesta que les modificacions que es puguin aprovar ja es veuran, ja que cada grup vol coses diferents i que ho han de treballar i debatre

per veure què s acaba modificant. S alegra que el PSC s abstingui en la votació perquè així es facilita la possibilitat d obrir aquest procés. Demana a l alcalde que capitanegi aquest procés i que no es posi la moció en un calaix com han fet altres. Demana que la treballin conjuntament, perquè sinó no haurà servit de res l abstenció del PSC i de CiU.

29

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb 5 vots a favor, 2 vots en contra i 12 abstencions

Vots a favor: Joan Salmeron Crosas (EUiA-ICV), Francisco Martinez Fernandez (EUiA-ICV), Amparo Ardanuy Fullana (EUiA-ICV), Víctor Catalán Casas (EUiA-ICV) i Lourdes Fàbrega Sánchez (regidora no adscrita).

Vots en contra: Salvador Tordera Pérez (PP) i Josep Llambí González (PP)

Abstencions: Josep Marigó Costa (PSC), Nicolás Laguna Jiménez (PSC), José Miguel Lupiáñez Zapata (PSC), Lara Torres Lledó (PSC), Maria del Sol Zamora Ojer (PSC), José Manuel Verde Tejero (PSC), Xavier Marcos González (PSC), Josep Trias i Figueras (CiU), Joaquim Torrecillas Carreras (CiU), Pilar Planella Salud (CiU), Ramona Marcó Cuní (CiU), Xavier Lozano Monico (CiU)

5. Moció que presenta el grup municipal d EUiA-ICV de Blanes sobre l homenatge realitzat a la División Azul.

Atès que:

El passat dia dia 11 de maig a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca, la delegada del Govern a Catalunya, senyora María de los Llanos de Luna va participar a un acte on es va retre homenatge a la Hermandad Nacional de Veteranos de la División Azul".

La División azul va ser una unitat organitzada per la dictadura franquista amb la finalitat de donar suport militar al règim nazi d'Adolf Hitler, integrant-se a l exèrcit hitlerià com a divisió d infanteria número 250.

La col·laboració de Franco amb Hitler es va produir com a compensació per l ajut que el règim nazi igual que el règim feixista italià, havien prestat a les forces sublevades contra el legítim i democràtic govern de la República.

En les mateixes dates d aquest reconeixement, nombrosos governs europeus commemoraven la derrota de l exèrcit del 3er Reich, la fi de la 2a Guerra mundial i l alliberament de milers de persones dels camps de concentració.

A l acte de reconeixement a les víctimes del règim nazi celebrat a l antic camp de Mauthausen, a on hi van morir 7000 persones d origen espanyol, no hi va assistir cap representant del govern de l Estat Espanyol.

El representant de l associació Amical Mauthausen declarava hem constatat el contrast que significa la manca de representants del nostre govern, davant la participació d autoritats de la majoria de països europeus, malgrat haver enviat una invitació oficial al Ministerio de Presidencia i al de Asuntos Exteriores .

Per part de cap instància del govern de l Estat Espanyol no s ha fet ni el més mínim esforç de rectificació i en qualsevol cas, posar al mateix nivell una representació de

30

l'Associació d'Aviadors de la República, a qui també van condecorar, constitueix una argumentació inacceptable i insultant ja que equipara als defensors de la legalitat republicana contra un cop d estat feixista amb els que varen ajudar amb les armes a un dels pitjors règims que mai han existit: el nazisme.

El règim nazi ha estat i és condemnat per tots els governs democràtics.

Per aquestes raons:

Es proposa al Ple de l Ajuntament de Blanes l adopció dels següent acord:

1. Rebutjar qualsevol tipus d homenatge a grups o unitats vinculades al franquisme o al nazisme.

2. Condemnar les explicacions oficials que intentaven equiparar a l'Associació d'Aviadors de la República que varen defensar la legalitat i la democràcia, amb una unitat que va ajudar al règim nazi d'Adolf Hitler.

3. Demanar la dimissió de la Delegada del Govern a Catalunya senyora María de los Llanos de Luna.

4. Declarar persona non grata a Blanes a la Sra. Maria de los Llanos de Luna.

5. Reclamar al president del Govern de l Estat Espanyol, senyor Mariano Rajoy que cessi en les seves funcions a la senyora María de los LLanos de Luna, en el cas que aquesta no presenti la seva dimissió.

6. Notificar aquests acords al president del Govern de l Estat Espanyol, a la Sra. Maria de los Llanos de Luna, al Grups Polítics del Parlament de Catalunya així com als Grups Polítics del Congrés.

Debat:

Sr.

Francisco Martínez

Exposa que no fa gaire li va explicar a algú que presentarien aquesta moció i li va respondre si no era una pèrdua de temps, tenint en compte els problemes actuals que hi ha a la societat. Considera que, per una banda, sí que és cert que hi ha una societat convulsa per la situació que està vivint, amb plena decadència política, amb institucions corcades per la corrupció, amb una crisi econòmica que està provocant que els rics es facin més rics i que els pobres siguin més pobres i, en aquest sentit aquest és un tema menor. Però, per altra banda, creu que aquesta moció parla fonamentalment de la dignitat. Es refereix a una dita castellana que diu no sólo del pan vive el hombre . Afegeix que fa uns anys una coneguda senyora va dir prefiero

morir de pie que vivir de rodillas . Per tant, creu que tot i ser un tema menor té una importància que val la pena discutir.

Parla de la delegada del govern. Està segur que ningú se n recorda de qui era el delegat del govern abans d aquesta senyora, perquè tradicionalment sempre ha sigut un càrrec tècnic, de baix perfil públic i polític i que no ha tingut una projecció

31

pública important. Considera que un delegat de govern ha de representar l Estat a Catalunya, ha de vetllar perquè aquelles competències que exerceix l Estat a Catalunya es desenvolupin correctament i ha de coordinar-se amb la Generalitat en l exercici d aquestes competències.

Explica que aquesta senyora ha aconseguit fer-se impopular, en primer lloc, perquè en comptes de fer de delegada del govern es va dedicar a fer de comissària política del Partit Popular i es va dedicar a posar denúncies a tort i a dret. Recorda que va denunciar els ajuntaments de Girona i Figueres perquè van organitzar un tren per anar a la manifestació de l 11 de setembre; també va denunciar el poble de Corbera de Llobregat perquè a les escoles no hi ondejava la bandera espanyola. Afegeix que va denunciar Celrà, Borges, Cervià, etc. perquè van aprovar mocions independentistes.

En segon lloc, assenyala que la gota que va fer vessar el got va ser quan l 11 de maig a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca va participar en un acte d homenatge a l Hermandad Nacional de Veteranos de la División Azul. Informa que aquesta divisió va ser la divisió d infanteria 250 que Franco va enviar a Hitler, com a compensació per l ajut donat en la Guerra Civil, perquè ajudés al règim nazi.

Manifesta que, curiosament, en les mateixes dates en el camp de concentració de Mauthausen es va fer una festa d aniversari de la derrota del III Reich, del final de la Segona Guerra Mundial i de l alliberament de les persones que estaven als camps de concentració. Concreta que en el antic camp de Mauthausen van morir set mil persones d origen espanyol. Continua exposant que en aquest homenatge no hi va participar el govern espanyol, malgrat que estava convidat. Considera que és una qüestió indignant i ofensiva. Afegeix que a l explicació és va dir que també s