de BarcelonaAjuntament

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA ESPECIAL DE REFORMA INTERIOR DEL SECTOR LLULL PUJADES

LLEVANT DE LA MPGM PER A LA RENOVACIÓ DE LES ÀREES INDUSTRIALS DEL POBLENOU

- Districte d’activitats 22@bcn -

APROVACIÓ DEFINITIVA

Barcelona, octubre 2002

Elaboració: 22@bcn, sa

- Rafael González Tormo, Gerent - Oriol Clos, Director d’Urbanisme - Ramón Sagarra, Director d’Infraestructures - Andreu Romani, Director de Gestió Urbanística - Aurora López, Cap del Departament de Planejament

3

INDEX

PREAMBUL

I. MEMÒRIA

1. OBJECTE, CARÀCTER I FINALITAT DE LA MODIFICACIÓ DEL PERI

2. ÀMBIT DEL PERI SEGONS LA MPGM22@

3. ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PERI

4. PLANEJAMENT VIGENT

5. ORDENACIÓ PROPOSADA PER LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PERI

6. QUADRES DE SUPERFÍCIES

7. GESTIÓ DE LA MODIFICACIÓPUNTUAL DEL PLA ESPECIAL

II. NORMES URBANÍSTIQUES

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

CAPÍTOL II. DESENVOLUPAMENT

CAPÍTOL III. EDIFICACIÓ I ÚS DEL SÒL

CAPÍTOL IV. GESTIÓ

CAPÍTOL V. PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES

III. PLA D’ETAPES

IV. ESTUDI ECONÒMIC

V. PLÀNOLS

VI. ANNEX

PREÀMBUL

5

PREÀMBUL

PREÀMBUL

El Pla Especial de Reforma Interior del sector Llull Pujades Llevant (en endavant, PERI), de

promoció municipal, va ésser aprovat definitivament pel Consell Municipal, d’acord amb

l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, l’1 de juny de 2001.

El document que segueix és el text proposat per a l’aprovació inicial de la Modificació

Puntual del Pla Especial de Reforma Interior (en endavant MPPERI) del sector Llull Pujades

Llevant que incorpora, respecte del document aprovat definitivament el juny de 2001, les

esmenes, els ajustos i les precisions que resulten dels acords amb propietaris i afectats

inclosos en l’àmbit de planejament, derivats del procés de gestió urbanística que es posa en

marxa arran de l’aprovació definitiva, així com algunes precisions que s’incorporen a partir

de les dades precises recollides des d’aquella aprovació.

En cap cas les esmenes, els ajustos i les precisions suposen una modificació substancial

del document, ans al contrari, el reforcen i pretenen assegurar la seva viabilitat.

En aquest sentit s’han incorporat modificacions relatives tant a aspectes d’ordenació com de

gestió, en ordre a facilitar la execució immediata del planejament a les illes que confronten

amb el carrer de Llull.

Barcelona, octubre de 2002.

6

I . MEMÒRIA

7

MEMÒRIA

1. OBJECTE, CARÀCTER I FINALITAT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA

ESPECIAL DE REFORMA INTERIOR.

La Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les Àrees industrials del

Poblenou - Districte d’activitats 22@bcn - (en endavant MPGM22@) és la iniciativa

urbanística de l’Ajuntament de Barcelona per a transformar el sòl qualificat com a 22a pel

PGM al Poblenou. La MPGM22@ preveu sis àmbits que es desenvolupen per iniciativa

pública, que possibiliten la transformació física del territori amb la creació de nous elements

d’estructura urbana i juguen un paper estratègic en la creació de noves dinàmiques en el

sector.

Un d’aquests àmbits és el corresponent al PERI Llull Pujades Llevant, que va ser aprovat

definitivament l’1 de juny de 2001. En iniciar-se el desenvolupament de la gestió del PERI

Llull Pujades Llevant, la resistència de determinades activitats afectades posa de manifest la

dificultat de dur a terme la transformació urbanística proposada en el conjunt de l’àmbit al

ritme ràpid que requereixen les illes recolzades al carrer Llull, relativament lliures d’activitat, i

la conveniència i necessitat d’establir amb els residents afectats un acord de relocalització

en el mateix àmbit i a càrrec de l’actuació de transformació en sòls disponibles i aptes que

no qüestionin la resta de la transformació.

Els propietaris de les grans peces de sol i titulars de les activitats que ocupen l’illa delimitada

per Pallars, Fluvià, Pujades, i Bac de Roda, si bé manifesten per diferents conductes la seva

conformitat genèrica amb la ordenació proposada i els objectius del PERI, fan també palès

el seu interès en desvincular-se dels calendaris d’actuació dels promotors que operen a les

illes restants.

Es proposa, per tant, que es torni a considerar la delimitació de les Unitats d’Actuació del

PERI aprovat inicialment, de forma que l’execució d’aquest pugui acomodar-se en els ritmes

a la realitat de cada peça de sòl.

Per altre part, els propietaris resident, titulars de petites parcel·les, reclamen, en tant que la

MPGM22@ ho contempla, la seva relocalització, en condicions pactades, en una ubicació

sobre sòl d’aprofitament privat 22@, en habitatges de superfície i qualitat equivalents als

actuals, al marge de les operacions d’habitatge protegit que el planejament contempla.

8

L’atenció prioritària al residents afectats i a les observacions formulades per les indústries

en funcionament, compatibles amb 22@, aconsellen formular la present MPPERI que,

sense alterar en l’essencial la ordenació ni el sistema d’espais lliures i dotacions previstos,

faciliti l’execució del planejament, que esdevindrà així immediata pel que fa a les illes

recolzades al carrer Llull, i diferida en el temps a l’illa restant.

La modificació que es proposa preserva la volumetria de les illes amb front a Llull, ajustant-

ne puntualment la qualificació per a garantir el compliment dels estàndards urbanístics i

facilitar-ne la gestió, i delimita dos àmbits d’actuació diferenciats, quin traçat s’ajusta a la

realitat descrita i a la viabilitat de la gestió del PERI, contrastada amb els afectats.

El document s’articula com a MPPERI, segons allò previst, entre d’altres, per l’article 94 de

la Llei d’urbanisme de Catalunya (L 2/2002 de 14 de març). En tant que es tracta d’una

modificació de planejament ja aprovat abans de l’entrada en vigor de la nova llei, i no d’un

planejament formulat de nou amb posterioritat, es manté la tipologia de planejament, és a

dir, de pla especial de reforma interior. En coherència amb aquest plantejament, els àmbits

de gestió en què es divideix mantenen, també la denominació d’unitats d’actuació, si bé la

seva delimitació s’ajusta en funció dels ajustos del planejament.

2. ÀMBIT DE PLA ESPECIAL DE REFORMA INTERIOR SEGONS LA MPGM22@.

L’àmbit delimitat per la MPGM22@ i, en desenvolupament d’aquesta, pel PERI aprovat

definitivament, és el conjunt de tres illes qualificades 22@ sobre el carrer Llull, entre Bac de

Roda i Selva de Mar, l’illa qualificada de 22@ delimitada pels carrers Bac de Roda, Pujades,

Fluvià i Pallars, i l’illa qualificada de 7@ de planta triangular delimitada per la Diagonal i els

carrers Llull i Selva de Mar.

3. ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PERI.

L’àmbit de la MPPERI és el conjunt de tres illes qualificades 22@ sobre el carrer Llull, entre

Bac de Roda, Pujades i Selva de Mar, l’illa delimitada pels carrers Bac de Roda, Pujades,

Fluvià i Pallars.

No es modifica en cap extrem la previsió del PERI aprovat definitivament per a la peça

d’equipament 7@ de planta triangular entre la Diagonal i el carrer Llull, més enllà de Selva

de Mar.

9

Els sòls objecte d’aquesta MPPERI Llull Pujades Llevant tenen la consideració de sòl urbà

no consolidat, tal i com resulta del PERI Llull Pujades Llevant aprovat definitivament l’1 de

juny de 2001 i de la pròpia MPGM22@, així com de la Disposició transitòria primera de la

Llei d’Urbanisme de Catalunya (L 2/2002 de 14 de març).

4. PLANEJAMENT VIGENT.

El planejament actual superior aprovat, sota el que ha de desenvolupar-se aquesta

MPPERI del Sector Llull Pujades Llevant és:

• Pla Especial de Reforma Interior (PERI) Llull Pujades Llevant, aprovat definitivament

pel Consell Municipal Plenari l’1 de juny de 2001. que es modifica:

• La Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les zones industrials

del Poblenou –Districte d’activitats 22@bcn- (MPGM22@), aprovada definitivament

per la Subcomissió d’Urbanisme del Municipi de Barcelona el 27 de juliol de 2000.

• El Pla Especial d’Infraestructures del districte d’activitats 22@bcn, aprovat

definitivament pel Plenari del Consell Municipal el 27 d’octubre de 2000.

5. ORDENACIÓ PROPOSADA PER LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PERI.

La MPPERI, en coherència amb el mateix PERI que modifica, proposa una ordenació

unitària, a gran escala, de les tres illes que configuren el front del carrer Llull, entre Bac de

Roda i Selva de Mar, acumulant en aquestes tres illes quasi tot el programa edificatori

vinculat a les activitats productives i activitats @. Amb aquesta ordenació s’allibera un gran

saló d’espai lliure d’àmbit local de 360 m de llarg per 30 d’amplada, que es suma a un

sistema intersticial de verd, entre les places del Poblenou i els parcs de Diagonal Mar,

configurant un gran espai lliure al llarg del carrer Llull de 67 m d’amplada entre façanes.

La façana d’aquest saló es resol amb un sistema d’edificis apantallats que es superposen,

formant diferents plans retrassats de la línia de façana principal, d’alçades variades, entre 7

i 12 plantes, unificades per un sòcol comú de 3 plantes que configura patis d’accés i

maniobra oberts als carrers perpendiculars al mar (Bac de Roda, Fluvià, Provençals i Selva

de Mar). Aquests diferents edificis, progressivament més alts, es van trencant per deixar

visible la presència dels elements més llunyans i alleugerir l’impacte de la nova façana sobre

10

el saló de Llull. Per tancar aquest saló, en el punt de contacte amb el carrer Bac de Roda,

s’articula l’espai amb un edifici d’alçada mitjana separat de la gran peça unitària. Entre

aquests edifici i el cos principal dels volums d’aquesta illa hi ha un pas que dóna continuïtat

a les circulacions al llarg del Saló de Llull cap al carrer Bac de Roda.

El carrer Pujades queda configurat per una façana bastant alta al costat mar. És l’espai que

estableix la transició amb l’ordenació de la unitat d’actuació núm. 13 del PERI Diagonal

Poblenou. Per minimitzar l’impacte d’aquestes façanes sobre les edificacions d’aquesta

unitat d’actuació i per rectificar la desviació del carrer Pujades, conseqüència de la incertesa

dels episodis d’implantació de la malla Cerdà sobre l’antic teixit agrícola, es proposa una

separació entre façanes, per aquest carrer, de 25 m., que s’hauria de prendre com a

referència per a l’ordenació de la UA13 esmentada i pel projecte d’urbanització definitiva del

carrer Pujades.

Per tal de facilitar la gestió i execució immediata del planejament, en les illes que configuren

el front del carrer Llull, sense alterar la volumetria prevista, excepte en precisions de detall

que es recullen als plànols i a l’apartat normatiu, en la present MPPERI es reserven trams

de la franja alineada al carrer Pujades per als usos d’equipament, d’habitatge protegit i per a

l’edifici de relocalització dels afectats.

Amb la finalitat esmentada de facilitar la gestió, es delimiten de dues unitats d’actuació:

- Unitat d’actuació núm. 1. Correspon a l’illa delimitada pels carrers de Bac de

Roda, Llull, Fluvià i Pujades. Es preveu situar la cessió de verd proposada en el

planejament vigent i una peça d’equipament al llarg del carrer Pujades.

- Unitat d’actuació núm. 2. Correspon als sòl situats a les illes situades entre els

carrers Fluvià, Llull, Selva de Mar i Pujades i a les parcel·les no incloses en el

Subàmbit de l’illa Bac de Roda, Pujades, Fluvià i Pallars. Es mantenen les

cessions previstes al PERI aprovat per a espai lliure al front del carrer Llull, i la

cessió per habitatge social al carrer Pallars cantonada amb carrer Fluvià. Així

mateix s’ha previst la construcció d’un edifici habitatges destinat a la

relocalització dels afectats a la cantonada dels carrers Selva de Mar amb

Pujades.

11

Dins l’illa delimitada pels carrers Pallars, Bac de Roda, Pujades i Fluvià es delimita un

subàmbit de planejament que es fonamenta, entre d’altres raons, en la voluntat de no forçar

innecessàriament la transformació d’activitats en funcionament i compatibles amb els usos

del sector i d’evitar, d’aquesta manera, uns costos molt elevats i prescindibles. Al contrari, la

MPPERI difereix la transformació i els seus costos a un moment futur ara indeterminat, en

què les circumstàncies socioeconòmiques ho permetin, en funció dels graus

d’obsolescència o d’amortització d’indústries, d’acabament de contractes d’arrendament,

d’evolució de la demanda de sòl transformat, etc. La MPPERI preveu les superfícies de sòls

de cessió corresponents, si bé s’haurà de desenvolupar-se un Pla de Millora Urbana (PMU)

derivat, en els que es precisin el conjunt de drets i deures previstos en la MPGM22@ i en la

present Modificació. Correspon a la iniciativa privada formular i promoure el PMU derivat.

Així mateix en aquesta illa es contempla una peça de sòl de cessió destinada a habitatge

social, amb front al carrer Pallars cantonada amb carrer Fluvià, corresponent a la UA2

citada anteriorment.

Finalment, es troba la parcel·la 016 que per raó d’estar consolidada, tant des del punt de

vista de l’edificació com de l’activitat que s’hi desenvolupa, va quedar exclosa de la

transformació en PERI aprovat definitivament i hi queda igualment en la MPPERI.

12

6. QUADRES DE SUPERFÍCIES

6.1 QUADRE COMPARATIU DE LA QUALIFICACIÓ DEL SÒL DE LA MPGM / DEL PLA ESPECIAL DE REFORMA INTERIOR / DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.E.R.I. ADEQUACIÓ AL PLANEJAMENT VIGENT

ÀMBIT PERI

MPGM PERI MPPERI + Reste àmbit

SISTEMES Superfície m² Superfície m² Superfície m² 7@ 19.251,00 18.634,26 18.634,26 6b 573,00 15.745,91 15.745,91 5 33.751,39 29.394,00 29.267,79

TOTAL 53.575,39 63.774,17 63.647,96

ZONES 22@ 45.718,70 684,04 684,04

22@ T/T1 32.523,04 33.077,61 22@HS/A/S 2.312,84 1.884,48

18/18HS 1.980,00 1.980,00 1.980,00 TOTAL 47.698,70 37.499,92 37.626,13

TOTAL AMBIT

PERI 101.274,09 101.274,09 101.274,09

6.2 QUADRE COMPARATIU DEL PLA ESPECIAL DE REFORMA INTERIOR / DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA ESPECIAL DE REFORMA INTERIOR. ADEQUACIÓ AL PLANEJAMENT VIGENT

ÀMBIT Modificació PERI

PERI MPPERI SISTEMES Superfície m² Superfície m²

7@ 4.638,26 4.638,26 6b 9.153,73 9.153,73 5 21.873,92 21.747,71

TOTAL 35.665,91 35.539,70

ZONES 22@ 684,04 684,04

22@ T/T1 32.523,04 33.077,61 22@HS/A/S 2.313,84 1.884,48

TOTAL 35.519,92 35.646,13

TOTAL AMBIT MPERI 71.185,83 71.185,83

13

6.3 QUADRE RESULTANT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA ESPECIAL DE

REFORMA INTERIOR

Superfície de 22@ a l’àmbit del PERI: 45.718,70 m²

! Superfície exclosa de la transformació: 684,04 m²

! Superfície de transformació 22@: 45.034,66 m²

Superfície de transformació 22@ en Unitats d’Actuació: 35.112,74 m²

Superfície de transformació 22@ en Subàmbit: 9.921,92 m²

Sostre de la transformació:

! Sostre d’activitats. Coef. net: 2,2 m²st/ m²s 99.076,25 m²st

! Sostre d’activitats @ . Coef. net complementari: 0,5 m²st/ m²s 22.517,33 m²st

! Sostre d’habitatge de titularitat municipal. Coef. net complementari addicional: 0,3 m²st/ m²s 13.510,40 m²st

! Sostre reserves d’aparcament, serveis tècnics o habitatges de titularitat municipal. Increment del Coef. net complementari addicional: 0,2 m²st/ m²s 9.006,93 m²st

Total sostre: 144.110,91 m²st

Cessions de sòl de la transformació:

! La cessió dels sòls corresponents a l’edificabilitat resultant del coeficient net complementari addicional i el seu increment. 1.884,48 m²s

! Cessió d’una superfície de sòl amb destí a equipament. 4.638,26 m²s -un mínim de 2/3 es destinaran a equipament de caràcter local-

! Cessió per a espais lliures i equipaments locals. 9.153,73 m²s

Total cessions de sòl: 15.676,47 m²s

14

7. GESTIÓ DE LA MPPERI.

7.1 Principis i objectius de la gestió urbanística.

Els principis fonamentals de la gestió urbanística són: la participació de la comunitat en les

plus vàlues generades por l’acció urbanística dels ens públics, que es concreta les cessions

obligatòries i gratuïtes; el deure de los propietaris de contribuir, en els termes establerts per

les lleis, a la acció urbanística dels ens públics, que es concreta l’aportació de bens i drets al

procés urbanístic i al pagament dels costos de la transformació; i la solidaritat de beneficis i

càrregues, és a dir, al repartiment equilibrat en funció dels béns i drets aportats.

Els objectius són els de caràcter general deriven de las pròpies determinacions establertes

en la legislació vigent i en el planejament que s’executa i que es concreten en la

disponibilitat de sòls edificables per a destinar-los als diferents usos previstos en el

planejament. Per tant, sòls que han resolt totes les càrregues preexistents i les establertes

pel planejament, és a dir, supressió o trasllat dels obstacles que impedeixin la

transformació, cessió al municipi dels sòls per a vials, zones verdes, equipaments,

dotacions, etc.; adjudicació de sòls amb aprofitament urbanístics als titulars de béns i drets i

imputació de les càrregues corresponents; pagament i execució de les obres d’urbanització,

etc.

7.2 Deures i drets dels propietaris de terrenys en actuacions de transformació

delimitades per la MPGM22@.

Es regulen en els arts. 16, 20 i 22 de les NNUU de la MPGM22@, en relació amb el que

s'estableix en el Pla Especial d'Infraestructures (PEI) i en el PERI aprovat definitivament i

que és objecte de la present MPPERI.

Els deures són les següents:

a) Cessió del sòl destinat a vials, inclosos en l'actuació.

b) Cessió d'una superfície de sòl equivalent al 10% de l'àmbit amb destí a equipament

comunitari.

c) Cessió del sòl resultant d'aplicar un estàndard de 31 m² de sòl per a cada 100 m² de

sostre edificable destinat a habitatges, per a fins d'equipaments i espais lliures

públics.

d) Pagament dels costos d’urbanització.

15

e) Relocalització dels ocupants dels habitatges a enderrocar i assumpció de les

despeses derivades de la supressió dels usos no admesos i dels usos i activitats que

han de cessar.

f) Cessió de sòl necessari per a la ubicació del sostre de titularitat municipal

corresponent als coeficients d’edificabilitat complementaris de 0,3 m²st/m²s per

habitatge i 0,2 m²st/m²s per reserves d’aparcament, serveis tècnics i habitatge.

Respecte a l'execució de la urbanització, els arts. 16, 17, 18 i 19 del PEI determinen que:

1. Les obres d'urbanització dels vials que corresponen al PEI seran executades per

l'Ajuntament, si bé podrà convenir-se l'execució pels particulars d'obres

corresponents al PEI en casos concrets d'unitats d'actuació previstes en el

planejament que s'hagin d’executar per la iniciativa privada, sempre que això sigui

coherent en relació a les etapes d'urbanització definides i al ritme d'execució de

l'obra urbanitzadora.

2. Als efectes de l'execució de les obres d'urbanització corresponents als eixos viaris

definits pel PEI, l'àmbit de la MPGM22@ es configura com a un polígon únic, sens

perjudici de la delimitació d'unitats d'actuació en els àmbits de transformació.

3. El PEI conté la previsió de la despesa econòmica de la renovació d'infraestructures

del conjunt del sector i la part que correspon als propietaris del mateix, a

l'Administració i a les entitats subministradores dels diferents serveis.

4. El PEI defineix el mòdul d'urbanització aplicable al conjunt de l'àmbit amb la finalitat

de distribuir equitativament les despeses d'urbanització. El mòdul s’actualitzarà

d'acord amb el que preveu l'art. 5è del PEI, definint-se coeficients correctors per a

adaptar el mòdul als diferents terrenys i situacions. El mòdul d'urbanització bàsic,

segons el PEI per a l’any 2002 és de 65,91 €/m²s, (abans d’IVA), al que seran

d'aplicació els coeficients correctors i altres criteris definits en l'estudi econòmic

financer per a determinar les quotes d'aplicació (annex 4 del PEI).

5. Els PERI aplicaran el mòdul vigent en cada cas, concretant la càrrega a nivell de les

unitats d'actuació que es delimiten.

6. En les unitats d'actuació, la despesa d'urbanització que concreta el mòdul s'imputarà

en els instruments d'equidistribució i serà abonada a l'Ajuntament, podent ésser

objecte de conveni l'esmentat pagament.

16

7. En relació a la preexistència d'urbanització, abonades pels propietaris, podran

establir-se reduccions del mòdul de fins un 15%.

Per l'altra part, els PERI concretaran la iniciativa per a l'elaboració i execució dels projectes

d'urbanització dels espais públics o privats d'ús públic situats en les illes.

Els drets són els següents:

Es contenen fonamentalment a l'art. 16 de la MPGM22@: el dret a patrimonialitzar

l'aprofitament lucratiu determinat pel planejament, de 2'20 m²st/m²s, aplicat sobre la

superfície d'illa qualificada com a 22@, més un coeficient net complementari de 0'50

m²st/m²s per a destinar-se exclusivament a activitats @. Part del coeficient net de 2'20

m²st/m²s podrà destinar-se a la construcció d'habitatges pel reallotjament de la població

resident, en règim d'habitatge protegit i lliure, només en casos excepcionals de

reallotjament.

Els propietaris de terrenys podran procedir a la redacció del PERI si transcorren dos

anys sense que l'Ajuntament hagués iniciat la seva tramitació; així mateix, podran

sol·licitar de l'Ajuntament executar directament les obres d'urbanització dels vials

corresponents al PEI en la part inclosa en la unitat d'actuació, si concorren els requisits

aquí establerts.

Podrà subscriure un conveni urbanístic entre propietaris i Ajuntament tant per a resoldre

aquesta possible execució directa d'obres del PEI, com la participació d'aquells en la

urbanització de l'illa i de la despesa o pagament del mòdul d'urbanització.

7.3 Normativa aplicable.

- La Llei d’Urbanisme de Catalunya (L 2/2002 de 14 de març) i, en allò que sigui

vigent, el Text Refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística.

- El Capítol II del Títol VI de la Carta Municipal de Barcelona, singularment els arts. 73,

que admet la reparcel·lació discontínua (no necessàriament voluntària) i les

transferències de sostre edificable, i 74, que preveu la delimitació de polígons i

unitats d’actuació per a la formació de patrimoni municipal, així com la utilització de

qualsevol dels sistemes establerts per la normativa vigent.

- Complementàriament, els Reglaments de Gestió Urbanística i la Llei d’Adequació.

17

7.4 Gestió urbanística proposada per a la Modificació Puntual del PERI Llull Pujades

Llevant.

Delimitació d’àmbits de gestió diferenciats.

Es delimitaen dues Unitats d’actuació independents, una d’elles discontínua, més un

Subàmbit específic a transformar mitjançant un Pla de Millora Urbana (PMU) derivat de la

present MPPERI. A més, s’exclou dels àmbits de transformació un finca, ja exclosa també

del PERI aprovat definitivament, per raó de la seva consolidació.

- Unitat d’actuació 1: formada íntegrament per l’illa delimitada pels carrers Llull, Fluvià,

Pujades i Bac de Roda. Conté sòls que es qualifiquen d’equipament 7@, amb front al

carrer Pujades, i d’espai lliure 6b amb front al carrer Llull, de cessió a l’administració.

- Unitat d’actuació 2: discontínua, formada per la totalitat de les dues illes delimitades pels

carrers Llull, Selva de Mar, Pujades i Fluvià, més el conjunt de finques amb front al

carrer Pallars núms. 336B a 350B. Conté sòls que es qualifiquen d’espai lliure 6b amb

front al carrer Llull i d’habitatge social HS amb fronts als carrer Pujades i Pallars, de

cessió a l’administració. Conté igualment la previsió expressa de sòl qualificat apte per

als habitatges de relocalització de residents, 22@HR.

- Subàmbit: constituït per l’illa delimitada pels carrers Pallars, Fluvià, Pujades i Bac de

Roda, llevat de la finca exclosa Pujades 303-307 que es descriu a continuació i de les

finques amb front al carrer Pallars núms. 336B a 350B, que formen part de la unitat

d’actuació 2. La Modificació Puntual del PERI no estableix la ordenació física ni

l’emplaçament de concret dels sòls de cessió, però sí que determina la superfície de

cessió i la seva destinació a equipament 7@. L’emplaçament concret d’aquesta cessió,

així com les càrregues restants, es determinaran en el PMU que en el seu dia es

promogui per la iniciativa privada.

- Finca exclosa de la transformació: finca del carrer Pujades 303-307, 016 de l’illa

delimitada pels Pallars, Fluvià, Pujades i Bac de Roda. Es tracta d’un edifici industrial

consolidat, al que li són d’aplicació les determinacions de l’art. 10.A de les NNUU de la

MPGM22@.

18

Equilibri entre els àmbits.

L’ordenació prevista en aquesta MPPERI garanteix per a cada Unitat d’actuació i per al

Subàmbit la possibilitat d’obtenció dels aprofitaments lucratius previstos i, a la vegada, el

mateix coeficient de cessions de sòls de cessió obligatòria i gratuïta, si bé la distribució dels

usos d’aquests sòls de cessió (espai lliure, equipament i habitatge social i serveis) és

diferent en cada àmbit, per un criteri de funcionalitat i racionalitat d’aquests espais. En

l’estudi econòmic es garanteix, a més, l’equilibri pel que fa a les càrregues de contingut

econòmic.

Sistemes d’actuació.

Per al desenvolupament de la Unitat d’actuació núm. 1 s’estableix el sistema d’actuació per

reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, per tractar-se d’un àmbit amb un únic

propietari i, per tant, viable des de la iniciativa privada, sense necessitat de constituir Junta

de compensació.

Per al desenvolupament de la Unitat d’actuació núm. 2 s’estableix el sistema d’actuació per

reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, per tractar-se d’un àmbit amb un nombre

elevat de propietaris i amb característiques de la propietat, situacions de partida i

preexistències prou diverses com per justificar la intervenció de la iniciativa pública de la

gestió. En tot cas el propietaris podran agrupar-se en una Associació Administrativa de

Cooperació

En els instruments de planejament que en el seu dia es proposin, per part de la iniciativa

privada, per a la transformació del subàmbit i de la finca exclosa, es fixaran els sistemes

d’actuació pertinents.

El desplegament de la gestió es regirà per les normes sobre gestió urbanística de la Llei

d’urbanisme de Catalunya (L 2/2002 de 14 de març), a més de les altres disposicions que

siguin d’aplicació.

19

Càrregues urbanístiques interioritzades en cada Unitat d’actuació.

Correspon als propietaris:

- La cessió dels sòls urbanitzats destinats a espais lliures públics i a dotacions públiques o

comunitàries, situats en el respectiu àmbit, segons el planejament.

- La cessió dels sòls urbanitzats destinats a la construcció de habitatges protegits situats

a la unitat.

- La indemnització del valor de les edificacions, així com de les instal·lacions i activitats

que cessin o es traslladin com a conseqüència de l’execució de la MPPERI. Igualment

els correspondran els costos de reallotjament dels residents en el propi àmbit de

planejament, en els termes previstos en la MPGM22@.

- La urbanització interior de l’àmbit de la unitat.

- La urbanització exterior, mitjançant el pagament del mòdul d’urbanització del PEI, en la

quantia que correspongui al moment en que s’aprovi l’instrument d’equidistribució de la

Unitat d’actuació.

Els processos de transformació dels terrenys que s'ordenen s'inicien amb anterioritat a la

aprovació tant del PERI com de la MPGM22@, partint d’illes considerades molt similars però

amb la particularitat que actualment en algunes ja s'ha produït l'esforç (i per tant la

interiorització) que ha permès alliberar la major part dels terrenys afectats, el que suposa

una evident reducció de les despeses d'urbanització.

L'increment dels aprofitaments lucratius, així com l'ampliació i modernització dels usos

admesos establerts per la MPGM22@ i concretats en el PERI aprovat definitivament i en

aquesta MPPERI, i la pròpia regeneració de la trama urbana resultat de l'esforç inversor que

es realitzarà (i en el que la propietat del sòl és tan sols una part), han de permetre

l’assumpció del conjunt de càrregues i obligacions.

Les esmentades càrregues i obligacions podran ser objecte de majors concrecions i

garanties, mitjançant convenis urbanístics i, en tot cas, en els instruments de gestió

corresponents.

20

II NORMES URBANÍSTIQUES

21

NORMES URBANÍSTIQUES

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS.

Article 1. Objecte i marc legal.

1. Les normes presents són part integrant de la Modificació Puntual del Pla Especial de

Reforma Interior del Sector Llull Pujades Llevant (MPPERI), quin àmbit està

expressament predeterminat en la Modificació del Pla General Metropolità per la

renovació de les àrees industrials del Poblenou (MPGM 22@), de juliol de 2000 (MPGM

22@).

2. El PERI Llull Pujades Llevant que es modifica té per objecte definir l’ordenació

urbanística de tots els sòls compresos en l’àmbit número 3 delimitat en el plànol número

2 de la MPGM 22@.

3. L’àmbit territorial d’aquesta MPPERI és el format per la totalitat dels sòls delimitats en

els plànol 5.

4. Aquesta MPPERI s’empara en la normativa urbanística vigent, en concret: la Carta

Municipal de Barcelona, les Normes urbanístiques del Pla General Metropolità (NNUU

PGM), la Llei d’Urbanisme de Catalunya (L 2/2002 de 14 de març), en allò que sigui

d’aplicació el Text refós de la legislació urbanística de Catalunya (DL 1/1990 de 12 de

juliol), Reglament de Planejament (RD 2159/1978 de 23 de juny), Reglament de Gestió

Urbanística (RD 3288/1978 de 25 d’agost) i altres disposicions d’aplicació.

5. Aquesta MPPERI s’ajusta a les previsions del Pla Especial d’Infraestructures - districte

d’activitats 22@bcn - i el seu desenvolupament donarà compliment a les disposicions del

mateix.

6. En tot allò que no estigui previst en aquesta MPPERI seran d’aplicació les previsions del

PERI Llull Pujades Llevant aprovat definitivament, de la MPGM22@ i, en el seu cas, de

les NNUU del PGM i altres normatives vigents sobre edificació, habitatge, indústria,

estètica i medi ambient.

Article 2. Comissió Tècnica

Segons l’article 3 punt 4 de les Normes de la MPGM22@ una Comissió Tècnica informarà

22

del planejament derivat de la MPGM i podrà proposar als òrgans de govern l'adopció de

disposicions interpretatives o aclaratòries de les determinacions d'aquesta, en relació al

seu desenvolupament. Correspondrà a la Comissió, en tot cas, orientar la formalització

arquitectònica de les propostes d'ordenació dels plans i dels projectes públics i privats, dins

l'àmbit de la present MPPERI.

Article 3. Contingut.

El contingut d’aquesta MPPERI dóna compliment a allò previst per l’article 77 i següents del

Reglament de Planejament i l’article 16 de les NNUU del PGM i està format pels documents

següents:

1. Memòria.

2. Normes.

3. Pla d’etapes.

4. Estudi econòmic i financer.

5. Plànols. Revisar

1) Situació.

2) Parcel·lari – estat actual.

3) Planejament vigent.

4) Encaix urbà.

5) Qualificació del sòl.

6) Ordenació.

7) Façanes.

8) Façanes i seccions.

9) Regulació de l’edificació.

10) Delimitació de les Unitats d’Actuació.

11) Infraestructures i Serveis.

6. Annex.

Article 4. Obligatorietat.

Les determinacions d’aquesta MPPERI obliguen per igual a l’administració i els particulars, i

totes les actuacions i intervencions en el seu àmbit, públiques o privades, provisionals o

definitives, han de subjectar-se al mateix.

23

Article 5. Interpretació.

1. Aquestes normes s’interpreten atenent al seu contingut i amb subjecció als objectius i

finalitats de la MPPERI expressats en la Memòria i de conformitat amb el que disposa el

capítol II del títol preliminar del Codi Civil.

2. En cas de discrepància entre les determinacions gràfiques i les escrites prevaldran les

primeres. En cas de discrepància entres diferents determinacions gràfiques, prevaldran

primer les que es donin acotades i, si no és així, les que figurin a escala gràfica més

detallada. Finalment, prevaldran les que generin majors cessions de sòl i sostre.

Article 6. Modificació.

Les previsions d’aquesta MPPERI podran ser modificades, prèvia motivació i justificació,

seguint els mateixos tràmits que per la seva formulació i aprovació, d’ofici o a petició dels

interessats, segons que preveu la legislació vigent.

24

CAPITOL II. DESENVOLUPAMENT.

Article 7. Règim general.

1. La MPPERI, en desplegament de les previsions de la MPGM22@, del PEI i del PERI

aprovat, estableix a favor dels propietaris els següents drets:

a) Materialitzar l’edificabilitat equivalent a un coeficient de 2,00 m²st/m²s, corresponent

a la zona industrial clau 22 del PGM.

b) Materialitzar un increment d’edificabilitat equivalent a un coeficient net de 0,2

m²st/m²s, com compensació pels costos d’urbanització derivats del PEI.

c) Materialitzar un increment d’edificabilitat complementari equivalent a un coeficient net

de 0,5 m²st/m²s per les activitats @ definides en els termes previstos en la

MPGM22@. La identificació i concreció es realitza en la MPPERI per àmbits i unitats

d’actuació. Aquesta assignació de sostre podrà agrupar-se o traslladar-se dins de

l’àmbit del PERI mitjançant els instruments de gestió i execució corresponents. Els

esmentats instruments garantiran l’establiment i la continuïtat de les activitats @.

2. Igualment estableix els següents deures:

a) Cessió obligatòria i gratuïta del sòl destinat als vials inclosos en l’àmbit.

b) Cessió obligatòria i gratuïta del sòl equivalent al 10 % de la superfície de l’àmbit

delimitat a la MPGM22@, amb destinació a equipament 7@.

c) Cessió obligatòria i gratuïta del sòl resultant d’aplicar un estàndard de 31 m²s per

cada 100 m²st d’habitatge, urbanitzats, amb destinació a sistemes locals d’espais

lliures (amb un mínim de 18 m²s) i equipaments.

d) Cessió obligatòria i gratuïta del sòl urbanitzat per materialitzar el sostre equivalent al

0,3 m²st/m²s, coeficient net complementari addicional destinat a l’ús d’habitatge

públic sotmès a algun règim de protecció.

e) Cessió obligatòria i gratuïta del sòl urbanitzat per materialitzar el sostre equivalent al

0,2 m²st/m²s, increment del coeficient net complementari addicional destinat a

completar reserves d’aparcament, atendre requeriments de serveis tècnics

necessaris en el sector o a habitatges sotmesos algun règim de protecció.

f) Pagament dels costos previstos en el PEI d’acord amb el mòdul fixat i actualitzat.

g) Pagament dels costos d’urbanització dels nous vials i espais lliures generats per la

25

MPPERI.

h) Relocalització, dins de l’aprofitament privat i al seu càrrec, dels habitatges a

transformar; i assumpció dels costos derivats de la supressió dels usos no admesos i

dels usos i activitats que han de cessar en l’àmbit de la transformació.

i) Assumir el conjunt de prescripcions i servituds del PEI.

3. Totes les cessions obligatòries i gratuïtes són a favor de l’Ajuntament, que podrà

subscriure convenis amb els promotors per a la seva materialització.

Article 8. Projectes d’urbanització.

1. Correspondrà a l’administració actuant la redacció, tramitació, aprovació i execució dels

projectes d’urbanització necessaris per a fer possible l’execució de les obres

d’urbanització previstes en la MPPERI. Correspondrà a l’administració actuant la

redacció, tramitació, aprovació i execució dels projectes d’obres, d’urbanització i

d’implantació dels serveis previstos en el PEI.

2. L’execució de les obres i la implantació de serveis podrà fer-se per trams o parts i a

ritmes diferents que la transformació dels àmbits edificables, públics o privats, segons ho

requereixin les necessitats tècniques, la disponibilitat de sòl i les garanties suficients

sobre pagament dels costos de les mateixes.

3. Mitjançant convenis amb els titulars del sòl podran integrar-se els projectes constructius i

els d’urbanització i d’implantació de serveis i a fi de propiciar l’execució simultània.

26

CAPITOL III. EDIFICACIÓ I ÚS DEL SÒL.

Article 9. Redefinició de límits.

L’ordenació de la MPPERI redefineix les alineacions del sector, tal com queda recollit en els

plànols d’ordenació, incorporant nous sòls als vials, tant en les zones 22@T com en les 7@,

que passaran a formar part de l’espai lliure públic.

A. REGULACIÓ DE SISTEMES.

Article 10. Regulació de sistemes.

1. Els sòls destinats a sistemes es regulen d’acord amb el que determinen les NNUU del

PGM, la MPGM 22@ i les normes presents.

2. Els sòls que la MPGM 22@ qualifica com 22@ i que aquesta MPPERI, en compliment

dels estàndards de cessió, qualifica de nou com equipament i zones verdes de cessió,

mantenen l’aprofitament que els assigna la MPGM 22@, el qual aprofitament haurà de

situar-se sobre altres sòls edificables del propi àmbit.

Article 11. Vials.

1. Els vials inclosos en l’àmbit de la MPPERI són els previstos en la MPGM 22@, no

generen aprofitament urbanístic i són de cessió obligatòria i gratuïta. Les alineacions són

les que fixa el plànol 5 que forma part d’aquesta MPPERI.

2. Els projectes d’urbanització que desenvolupin aquesta MPPERI hauran d’ajustar-se a les

determinacions del PEI.

Article 12. Equipaments 7@. Definició.

1. Correspon aquesta qualificació als sòls que poden ser destinats, a més dels tipus

d’equipaments previstos a l’article 212 de les NNUU del PGM, a equipaments relacionats

amb la formació i la divulgació de les activitats @, segons la MPGM 22 @.

Conseqüentment, el programa funcional dels equipaments 7@ previstos podrà

incorporar els usos següents:

a) Activitats permanents de formació, desenvolupades al mateix equipament i

acreditades per un centre de formació autoritzat.

27

b) Activitats de divulgació de noves tecnologies.

c) Activitats productives privades relacionades amb la formació en el camp de les

tecnologies de la comunicació i el coneixement (TIC), fins a un màxim de la tercera

part del sostre total de l’equipament. Es desenvoluparan en règim de concessió, tot

mantenint la titularitat pública de l’equipament.

2. La MPPERI Llull Pujades Llevant preveu un àmbit d’equipament 7@ de nova creació, la

delimitació concreta del qual es detalla en els plànols 5 i 6 d’aquest pla.

3. De l’equipament de nova creació previst a les illes que fan front al carrer Pujades un

mínim de dues terceres parts haurà de destinar-se a equipaments de caràcter local.

Article 13. Desenvolupament dels equipaments 7@.

1. Els equipaments 7@ es desenvoluparan mitjançant Plans Especials, els quals

concretaran el seu destí, les condicions d’ordenació i la intensitat edificatòria. En tot cas

aquestes condicions s’ajustaran a les indicacions d’ordenació d’aquesta MPPERI,

definides en els plànols 6, 7, 8 i 11 i a l’article 17 d’aquestes normes. Igualment hauran

d’incorporar la documentació que acrediti la vinculació a l’acció formativa i, quan sigui el

cas, la participació de les activitats privades en el funcionament de l’equipament.

2. Els Plans Especials per al desenvolupament d’equipaments 7@ s’ajustaran a les

determinacions del MPGM 22@ i del PEI.

3. L’Ajuntament establirà les formules de col·laboració amb Universitats o altres institucions

de formació autoritzades i empreses per al desenvolupament d’aquests equipaments.

Article 14. Coeficient complementari de sòl edificable.

1. D’acord amb les previsions de l’article 16 de les NNUU de la MPGM22@ a més del

coeficient de 0,3 m²st/m²s per habitatge en règim de protecció, de titularitat municipal, es

preveu un coeficient complementari també municipal de 0,2 m²st/m²s de titularitat

municipal, per completar les reserves d’aparcament, atendre els requeriments de serveis

tècnics necessaris en el sector o destinar-lo a habitatges sotmesos a algun règim de

protecció.

2. L’emplaçament i les condicions d’edificació són les que resulten dels plànols 5 i 6

d’aquesta MPPERI.

28

3. Els sòls destinats a aquestes dotacions són de cessió obligatòria i gratuïta a favor de

l’administració municipal.

Article 15. Espais lliures.

1. Aquesta MPPERI preveu els sòls destinats a espais lliures, als quals és d’aplicació el

règim establert amb caràcter general pel PGM.

2. L’emplaçament concret dels espais lliures és el que resulta del plànol 5 d’aquesta

MPPERI.

3. Els sòls destinats a espais lliures són de cessió obligatòria i gratuïta a favor de

l’administració municipal i es cediran urbanitzats a càrrec dels promotors.

B. REGULACIÓ DEL SUBSECTOR.

Article 16. Subàmbit de la MPPERI.

1. La MPPERI delimita a l’illa formada pels carrers Pallars, Fluvià, Pujades i Bac de

Roda, un Subàmbit de desenvolupament del planejament, i en fixa els paràmetres

pel que fa a l’aprofitament (22@T) i les cessions de sòl (7@), sense precisar la

ordenació concreta, que resta supeditada a la posterior redacció d’un document de

planejament específic, quin precinte coincidirà amb aquest subàmbit.

2. La resta de càrregues i obligacions d’aquest subàmbit seran les establertes per la

MPGM22@ per als sis àmbits de planejament predeterminats i es concretaran en el

seu planejament específic.

3. No s’estableix un termini preceptiu dins del qual la iniciativa privada haurà de

procedir a la transformació del Subàmbit.

4. Mentre i tant no es produeixi la transformació urbanística, a les construccions i a les

activitats dins d’aquest Subàmbit els serà d’aplicació el règim general de la

MPGM22@ i del PGM.

29

5. Paràmetres d’ordenació:

Sòl

Sòl privat: Màxim sòl privat -22@ T- 7.135,96 m²s

Cessions mínimes de sòl:

7@: Cessió d’una superfície de sòl amb destí a equipament 2.785,96 m²s

Sostre

Sostre d’activitats. Coef. net: 2,2 m²st/ m²s 21.828,22 m²st

Sostre d’activitats @ . Coef. net complementari: 0,5 m²st/ m²s 4.960,96 m²st

Total sostre: 26.789,18 m²st

30

C. REGULACIÓ DE ZONES.

Article 17. Regulació de zones.

A) Subzona 22@ T1. Correspon a l’edificació de volumetria unívoca predeterminada de les tres illes delimitades

pels carrers Pujades, Selva de Mar, Llull, Bac de Roda.

El volum edificable queda determinat en els plànols 5, 6 i 9, a partir de la definició precisa de

tres tipus de línies que tenen les següents condicions de regulació:

1. Línia principal. No s’admeten variacions de posició en tota la façana.

No s’admeten vols ni buidats cap a l’interior.

2. Línia de tester. Admet variacions de +/- 1m.

Admet vols i buidats interiors.

3. Línia secundària. Admet variacions de +/- 1,5m, per formalitzar cada tram de façana

amb dos plans i un sol angle, formant un dièdre molt obert sense

cap mena de retranqueig.

No s’admeten vols ni buidats cap a l’interior.

Vols: S’admeten vols tancats, computables pel que fa a l’edificabilitat, per sobre del sòcol, a

determinats edificis, d’acord amb les indicacions dels plànols normatius. Les línies de vol

tenen caràcter de màxim, per sobre l’alçada de vol permesa, de manera que els plans de

façana volada podran esgotar aquest límit o be orientar-se com és defineix al paràgraf

anterior.

Aquests vols podran ésser oberts, i no comptabilitzaran a efectes d’edificabilitat en aquest

cas, només en l’edifici de relocalització.

Alçades de les plantes entre elements iguals: Plantes del sòcol ( planta baixa + dues) : 4,5m. (Per a la planta baixa la mida és mínima)

Plantes altes ( a partir de la planta tercera) : 4,0m.

Coronament dels edificis. S’estableix la cota fixa de coronament del sòcol dels edificis de les tres illes, en 15m,

prenent com a cota de referència, el punt més alt, de les tres illes, de la intersecció entre el

pla de façanes, situat a 57m de l’eix del carrer Llull, i el pla de sòl, considerant un pendent

cap a el carrer Llull, de l’espai lliure, d’un 2% com a màxim.

31

La cota de coronament de les plantes altes es fixa en 0,8m sobre el nivell de l’últim forjat.

Planta baixa S’estableix el nivell de la planta en el punt mig de la intersecció entre el pla de façanes de

cada illa situat a 57m de l’eix del carrer Llull i el pla del sòl en les mateixes condicions que a

l’apartat anterior.

Cobertes. Planes i sense maquinària d’instal·lacions per sobre del volum.

Les cobertes del sòcol i dels cossos de plantes altes visibles des de altres parts dels

edificis han d’ésser horitzontals i tractades com a transitables.

Sòcol. És la part dels edificis que inclou la planta baixa més dues plantes.

Es pot buidar el volum definit en els plànols d’ordenació, traslladant superfície edificada als

edificis en alçada fins un límit del 33% del gàlib dels sòcols a les illes amb front a Llull, per a

formar patis i atris interiors coberts o espais de pas porxats al servei del conjunt edificat, de

manera que resti definit i identificable el volum del sòcol, sense comptabilitzar la superfície

que no es materialitza en el còmput global de l’edifici.

Els edificis tindran com a mínim 4 accessos, un per cada carrer, i la possibilitat d’ésser

travessats aprofitant la seqüència de patis i atris coberts definits en els paràgrafs anteriors.

Banda de 17m, davant dels edificis al llarg del nou Saló de Llull.

És una superfície de sòl de titularitat privada però d’us públic a nivell de la cota carrer.

En aquesta banda es poden implantar les rampes de l’aparcament, en la posició i les

amplades que s’indiquen en els plànols d’ordenació, sense que això negui la possibilitat

d’altres rampes i accessos que s’hauran d’incorporar al volum dels edificis.

En el cas de donar continuïtat a l’aparcament per sota dels carrers Fluvià i Provençals, es

podrà fer només una rampa d’accés per a cada illa.

Les rampes d’aparcament en aquesta posició no poden incorporar cap element de coberta.

Els accessos per a vianants, escales i ascensors s’han d’incorporar al volum dels edificis.

Es poden implantar en aquesta banda de 17m els elements puntuals de ventilació i registre

de les cambres i requeriments del PEI.

L’amplada de 17m es repartirà en tres bandes de 7m, 4m, i 6m, que acolliran rampes i

servituds tècniques, vial de servei als edificis i vorera de protecció dels edificis,

32

respectivament. A la vorera i la banda afectada per les rampes, caldrà incorporar una fila

d’arbres separats 10m entre ells. El projecte d’urbanització tractarà de forma unitària i sense

desnivells tota l’amplada, incorporant els 17m a l’espai lliure de cessió i a la vorera del carrer

Llull, formalitzant un únic parc- saló urbà per a les tres illes. El projecte haurà d’ésser unitari,

encara que s’executi en diferents fases.

Pla d’Infraestructures. La central de climatització de tot l’àmbit del PERI s’ubicarà sota la banda de 17m, a l’illa

delimitada per Provençals, Llull, Fluvià i Pujades, en les condicions assenyalades al PEI.

Les connexions entre illes, a través de les galeries de serveis, s’estableixen al llarg de l’eix

longitudinal, paral·lel al carrer Llull, seguint el límit de propietat, tal com es determina en els

plànols d’ordenació.

Les sales tècniques i les servituds d’accés i registre es concentren sota la banda de 17m.

Els projectes d’edificació precisaran la distribució i les servituds dels diferents sistemes en

compliment del PEI.

Unitat de projecte. Amb independència de la parcel·lació del sòl, la unitat mínima de projecte d’edifici és la

totalitat del sostre amb qualificació 22@T1 a cada una de les tres illes.

Relocalització d’habitatges A la cantonada dels carrers de Pujades i Selva de Mar es preveu la construcció d’un edifici

destinat a la relocalització dels residents afectats per l’execució de la MPPERI.

El sostre edificable d’us residencial, que no es fixa, forma part de l’aprofitament 22@T1 de

l’illa, i serà el que resulti dels projectes de reparcel·lació i arquitectònic per a la restitució del

habitatges afectats, de superfícies útils equivalents a les actuals.

Les condicions de l’edificació són les definides per els edificis d’habitatge qualificats de

22@HS/A/S confrontants amb el carrer Llull a l’apartat següent.

El nombre d’habitatges no excedirà dels actualment ocupats dins l’àmbit de la MPPERI.

C) Zona 22@ HS/A/S. S’agrupa en una sola qualificació, 22@ HS/A/S, el sòl de cessió destinat a acollir el

coeficient complementari addicional, 0,3, per a habitatge sotmès a algun règim de protecció,

i l’increment d’aquest coeficient, 0,2, per a completar les reserves d’aparcament, i atendre

els requeriments de serveis tècnics del sector o bé destinar-lo a habitatge en les mateixes

33

condicions.

La posició, i els paràmetres d’organització i edificació, d’aquesta qualificació per a sostre de

titularitat pública, venen determinats en els plànols d’ordenació.

Condicions de l’edificació: La normativa de l’apartat A) s’aplicarà íntegrament als edificis amb qualificacions 22@HS/A/S

inclosos a les illes confrontants amb el carrer Llull, per tal que restin volumètricament i

formal integrats en la ordenació de gran escala que es proposa. Tanmateix, als edificis

residencials es precisen les alçades de plantes i els usos del sòcol com segueix:

Plantes del sòcol ( planta baixa + dues) : 4,50m. (Per a la planta baixa la mida és

mínima)

Plantes altes ( a partir de la planta tercera) : 3,00m. (De forma que l’alçada sobre sòcol de 9

plantes en usos 22@ es equivalent a l’alçada de 12 plantes residencials en usos 22@HS)

Usos admesos dels sòcols: Equipament, i comercial / terciari compatible amb els usos

definits a la MPGM22@.

Densitat d’habitatges: És d’aplicació la MPGM22@.

Article 18. Règim d’usos.

Els usos admesos són els previstos en l’art. 6 de la MPGM22@.

34

CAPITOL IV. GESTIÓ.

Article 19. Iniciativa.

La MPPERI és d’iniciativa pública i correspon a l’Ajuntament, en qualitat d’administració

actuant, la formulació, promoció, tramitació, aprovació i execució, d’acord amb les previsions

de la MPGM22@ i del PEI.

Article 20. Unitats d’actuació.

1. La MPPERI fixa dues Unitats d’actuació i un Subàmbit, delimitats en la memòria i

grafiats en el plànol 10 incorporat a aquest document. Les dades numèriques figuren en

les fitxes normatives que s’incorporen en l’Estudi Econòmic d’aquesta MPPERI.

2. La delimitació poligonal podrà ser modificada pels motius i segons tràmits legalment

establerts.

Article 21. Sistema d’actuació.

1. Per a la Unitat d’actuació núm. 1 s’estableix el sistema d’actuació per reparcel·lació, en

la modalitat de compensació bàsica.

2. Per a la Unitat d’actuació núm. 2 s’estableix el sistema d’actuació per reparcel·lació en la

modalitat de cooperació.

3. En la modalitat de cooperació el projecte de reparcel·lació podrà ser redactat per

l’administració actuant o pels propietaris, a través d’una dels seus òrgans de

representació.

4. Sense perjudici de les previsions del planejament, podran subscriure’s convenis amb

titulars de sòl i promotors, amb la finalitat de facilitar el desenvolupament de la MPPERI

Llull Pujades Llevant i l’aplicació del PEI per parts o trams, sempre i quan s’estableixin

les garanties suficients sobre el compliment del conjunt d’obligacions i la justa distribució

de beneficis i càrregues.

5. Els projectes de reparcel·lació, determinaran l’assignació de sostre corresponent al

coeficient net complementari de 0,5 m2st/m2s, destinat exclusivament a activitat @.

6. Els projectes de reparcel·lació tindran en consideració, per a valorar-los i compensar-

los, els diferents graus d’afectació de les servituds generades per la implantació

35

d’infraestructures i serveis determinats pel PEI.

Article 22. Reallotjament dels residents afectats per l’execució de la MPPERI.

1. Els ocupants legals d’immobles que constitueixin la seva residència habitual tenen dret a

ser reallotjats en habitatges dins de l’àmbit del sector de planejament, en els termes

previstos en l’article 18 de la MPGM22@.

2. En tot cas, qualsevol que siguin les relacions jurídiques i personals entre els ocupants

d’un habitatge, la relocalització suposarà l’accés a un únic habitatge per cadascun dels

habitatges que desapareixen.

3. Els propietaris inclosos en polígons o unitats d’actuació hauran de resoldre, en el

projecte de reparcel·lació corresponent, la relocalització del ocupants, promovent la

construcció dels habitatges. Excepcionalment podrà fer-se la relocalització fora del

polígon o unitat d’actuació, previ conveni amb l’administració sobre les condicions

d’aquesta relocalització

Article 23. Beneficiaris de la relocalització.

1. Respecte de les finques incloses en l’àmbit del PERI, el dret a la relocalització s’atorga

exclusivament al resident efectiu de l’habitatge, ja ho sigui a títol d’arrendament o de

qualsevol dret real en el moment de l’aprovació inicial del PERI LLull Pujades Llevant , el

2 de març de 2001.

2. S’estableixen com a condicions mínimes per tal d’exercitar l’opció de relocalizació, les

següents:

a- Acreditar el títol jurídic que habiliti l’ocupació, que haurà de ser anterior a les dates

esmentades.

b- Acreditar l’ocupació efectiva de l’habitatge durant el període comprés entre aquelles i el

moment de l’inici de l’expedient de reparcel·lació o expropiació.

36

CAPITOL V. PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES.

Article 24. Aplicació del Pla Especial d’Infraestructures.

1. El PERI i els instruments d’execució del mateix, garanteixen la correcta implantació de les

previsions del PEI, establint els elements tècnics i les servituds següents:

A. Galeries de serveis.

Són les galeries definides en el PERI, situades a nivell de subsòl públic, que distribueixen

les xarxes troncals de serveis i el seu accés a les illes. Els projectes d’equidistribució i

d’urbanització hauran de preveure la seva implantació amb les condicions següents:

- La posició de les galeries de serveis queda fixada en el plànol 11.

- Les cotes i la rasant de les galeries de serveis fixades en el PEI i el seus projectes de

desenvolupament. Són obligatòries i tant els projectes d’equidistribució (reparcel·lació o

compensació) com els d’urbanització i els constructius les hauran de respectar, amb

caràcter de servitud.

- Hauran de dimensionar-se tal com es fixa en el PEI de manera que sigui possible el pas

de tots els serveis, amb previsió d’ampliacions, i permetre el seu manteniment.

B. Passos de serveis.

Es tracta del conjunt de passos definits en el PERI, horitzontals, verticals o per teulada, en

sòl, subsòl o vol privats que garanteixen l’accés i la distribució dels serveis entre les

diferents edificacions. Els projectes d’equidistribució i els constructius hauran de preveure la

seva implantació amb les condicions següents:

- En cas de situar-se per damunt de la rasant, la seva superfície no computarà com

sostre, sempre que quedi ben delimitat, per elements físics, l’àmbit de l’espai que ocupa.

- Tenen caràcter de servitud de pas obligatòria, que s’inscriurà en el Registre de la

Propietat a favor de l’administració.

- Han de ser sempre accessibles a tots els operadors que hi tenen serveis, sense cap

restricció temporal.

- Hauran de dimensionar-se de manera que sigui possible el pas de tots els serveis, amb

previsió d’ampliacions, i permetre el seu manteniment.

- Han de connectar amb les sales tècniques.

37

C. Sales Tècniques de Serveis.

Es tracta dels àmbits expressament previstos en el planejament, en sòl, subsòl o vol privats,

on s’ubiquen els equips corresponents als serveis (equips de climatització, transformadors,

armaris de reguladors, sistemes de vàlvules de recollida pneumàtica, etc.), excepte les sales

tècniques de serveis a teulada, les sales de contenidors i les plataformes logístiques que es

regulen a continuació. Els projectes d’equidistribució i els constructius hauran de preveure la

seva implantació amb les condicions següents:

- En cas de situar-se per damunt de la rasant, la seva superfície no computarà com

sostre, sempre que quedi ben delimitat, per elements físics, l’àmbit de l’espai que ocupa.

- Tenen caràcter de servitud de pas obligatòria, que s’inscriurà en el Registre de la

Propietat a favor de l’administració.

- Han de ser sempre accessibles a tots els operadors que hi tenen serveis, sense cap

restricció temporal.

- Hauran de dimensionar-se de manera que sigui possible el pas de tots els serveis, amb

previsió d’ampliacions, i permetre el seu manteniment.

- Han d’estar connectats a les galeries i passos de serveis de l’illa i permetre la continuïtat

dels serveis.

- Els equips que s’hi emplacen poden prestar servei a diverses edificacions, en quin cas

les servituds abastaran a totes les unitats servides.

- El dimensionat, disseny i construcció de les sales tècniques, dins del projecte de

l’edificació on s’emplaci, es farà de manera que permeti la instal·lació i posta en

funcionament dels equips sense necessitat de noves obres.

D. Sales tècniques de serveis a teulada. Antenes.

Es tracta d’àmbits com els definits anteriorment, quan se situen a nivell de teulada i tenen la

finalitat d’allotjar equips i sistemes de radiocomunicació. Els projectes d’equidistribució i els

constructius hauran de preveure la seva implantació amb les condicions següents:

- En general, les mateixes de les sales tècniques definides anteriorment.

- Les construccions que continguin les sales tècniques hauran de respectar els gàlibs

establerts en el planejament.

38

- El PERI determina els edificis que per la seva alçada o situació han d’allotjar les antenes

i els sales tècniques corresponents, al servei de la edificació, de l’illa o d’àmbits més

extensos, amb caràcter de servitud.

- Les instal·lacions de tots els operadors de l’àmbit hauran de concentrar-se en el màstil i

la sala tècnica predeterminats.

- Les instal·lacions hauran de complir les prescripcions que els siguin d’aplicació,

especialment en allò relatiu a les infraestructures comuns de telecomunicacions, a la

salut pública i la preservació del medi ambient.

E. Sales de contenidors.

Es tracta dels àmbits que hauran de preveure els projectes constructius de cada edificació o

conjunt d’edificacions, quan aquestes unifiquin l’explotació, en sòl, subsòl o vol privats,

destinats emplaçar-hi els contenidors de recollida selectiva de brossa. Els projectes

constructius haurà de preveure la seva implantació amb les condicions següents:

- En cas de situar-se per damunt de la rasant, la seva superfície no computarà com

sostre, sempre que quedi ben delimitat, per elements físics, l’àmbit de l’espai que ocupa.

- El projecte constructiu de cada edificació preveurà el seu emplaçament pròxim o annex

a la plataforma logística i als ascensors.

- El projecte de l’edificació on s’emplaci preveurà el dimensionat, disseny i construcció i

l’equipament de les sales de contenidors per a que siguin immediatament funcionals.

- Igualment es garantirà la correcta ventilació.

F. Espais tècnics.

Es tracta d’aquells altres espais a l’interior de les edificacions, que tot projecte constructiu

ha de preveure d’acord amb la legislació sectorial específica, en relació amb les escomeses

de serveis (aigua, energia elèctrica, telecomunicacions, etc.). Els projectes constructius

hauran de complir les condicions següents:

- Les de la legislació sectorial.

- El projecte constructiu resoldrà la confluència, la connexió i continuïtat de les diferents

xarxes de serveis i els diferents espais pels quals discorren.

39

G. Plataforma logística.

Es tracta dels espais que el projecte constructiu ha de preveure, a nivell de sòl, subsòl o vol

privats, per atendre les necessitats càrrega i descarrega, d’entrada i sortida de mercaderies,

etc. Els projectes constructius hauran de complir les condicions següents:

- El nombre i localització de les plataformes logístiques queda determinat en el plànol 11.

Els projectes constructius ajustaran la seva posició definitiva.

- En cas de situar-se per damunt de la rasant, la seva superfície no computarà com

sostre, sempre que quedi ben delimitat, per elements físics, l’àmbit de l’espai que ocupa.

- Podrà projectar-se la dotació d’una única plataforma logística per a prestar serveis a

vàries edificacions, que en aquest cas constituiran una unitat d’explotació a aquells

efectes.

- És recomanable l’emplaçament pròxim o annex a la zona d’ascensors.

- Ha de tenir la superfície i els accessos adequats per atendre les necessitats de la unitat

d’explotació (segons la població i el volum i les característiques de les activitats) i

permetre la mobilitat i les operacions de càrrega i descàrrega de camions i vehicles de

servei.

- Caldrà preveure i resoldre la senyalització d’accessos, recorreguts, espais de maniobra,

etc.

- Les vies o rampes d’accés des de la via pública hauran de ser perpendiculars a aquesta

o bé tindran una geometria o traçat que no impliqui un únic sentit de circulació de la via

pública. Podran coincidir amb les dels aparcaments.

H. Aparcaments de dotació.

Es tracta dels espais situats en sòl, subsòl o vol privats, destinats a aparcament de vehicles

privats. Els projectes d’equidistribució i constructius hauran de complir les condicions

següents:

- En el plànol 11, es determina el nombre de places de cada unitat de projecte, en

aplicació de la normativa del PEI, en el càlcul de places de dotació s’ha aplicat el valor

d’una plaça per cada 80 m2 d’activitat, el projecte definitiu haurà de concretar aquestes

places en funció de l’activitat final de l’edifici, i en qualsevol cas es respectaran les

places complementaries.

40

- Les vies o rampes d’accés des de la via pública hauran de ser perpendiculars a aquesta

o bé tindran una geometria o traçat que no impliqui un únic sentit de circulació de la via

pública. Podran coincidir amb les dels plataformes logístiques.

- Podrà convenir-se entre promotors i administració la posta en funcionament de

mecanismes d’explotació conjunta que permetin optimitzar la utilització de les places

d’aparcament construïdes, tant de dotació com complementàries.

2. És recomana que els instruments d’execució del planejament tendeixin a la unificació dels

àmbits d’accés, prestació i explotació dels serveis del PEI, configurant unitats mínimes

d’explotació segons els criteris següents:

- La unitat mínima d’explotació coincidirà amb la parcel·la o finca mínima resultant dels

projectes de reparcel·lació o compensació, sense perjudici de que els projectes puguin

establir unitats d’explotació que agrupin vàries finques.

- Els projectes de reparcel·lació o compensació configuraran les parcel·les o finques de la

major superfície i sostres possibles, amb la finalitat d’assegurar la creació d’unitats

d’explotació de la major mida possible per garantir la prestació de serveis unificats.

- Cada una de les unitats d’explotació que es delimitin haurà de complir tots requeriments

del PEI.

- Els propietaris de les unitats d’explotació, en cas de divisió de les finques o parcel·les en

entitats més petites, prèvia llicència de parcel·lació, o en altres formes de divisió de la

propietat, hauran de garantir el manteniment de la prestació dels serveis, establint les

servituds que en cada cas corresponguin.

41

III PLA D’ETAPES

42

PLA D’ETAPES

La MPGM22@, en el Programa d’Actuació, apartat b) relatiu a les actuacions de

transformació delimitades en el mateix document, diu que els Plans Especials definiran els

àmbits de gestió i programaran les actuacions concretes, amb un horitzó temporal

sensiblement ajustat al termini de quatre anys.

En el PERI Llull Pujades Llevant es delimitaven tres Unitats d’actuació discontínues, amb

una entitat suficient per a desenvolupar-se de manera autònoma i independent.

Tanmateix, com s’exposa en la Memòria, la present MPPERI ajusta la delimitació de les

unitats d’actuació en ordre a facilitar la immediata execució de les previsions del

planejament a les illes recolzades al carrer Llull, D’altra banda crea un subàmbit específic

que presenta major resistència i, per tant, es preveu la seva transformació en un horitzó

mes dilatat.

Conseqüentment es preveu que el desenvolupament de les illes confrontants amb el carrer

Llull, unitats d’actuació 1 i 2, es pugui iniciar de forma immediata a partir de l’aprovació

definitiva d’aquest documents, mentre l’execució del subàmbit delimitat resta sense cap

previsió temporal i condicionada a la evolució de les activitats i a la iniciativa dels propis

propietaris afectats.

IV ESTUDI ECONÒMIC

ESTUDI ECONÒMIC

L’objectiu d’aquest estudi, és justificar la viabilitat d’aquesta MPPERI

L’estudi econòmic estableix:

- Que els aprofitaments privats i les cessions obligatòries de cada unitat d’actuació

s’ajusten als previstos amb caràcter general.

- Que les càrregues específiques pròpies de la MPPERI (conjunt dels costos

d’urbanització) són proporcionals als aprofitaments privats adjudicats.

El contingut de les al·legacions presentades durant el període d’exposició al públic del PERI,

els treballs duts a terme des de la seva aprovació definitiva en ordre al seu

desenvolupament, i la formulació de principis d’acord amb els afectats –petits propietaris,

residents, titulars d’activitats- proporcionen dades molt fiables sobre les costos de la

transformació urbanística proposada i permeten ajustar de forma precisa els equilibris de

drets i càrregues dins de l’àmbit i entre Unitats d’Actuació.

En tot cas les dades d’aquest estudi són indicatives, adients per a justificar la viabilitat de la

modificació que es proposa, i s’hauran de detallar i concretar en els instruments d’execució

i de gestió que en cada cas pertoquin, en els comptes de liquidació respectius, incloent tots

els altres conceptes que correspongui (costos reals de redacció de projectes i d’execució,

despeses notarials, registrals i altres de gestió, IVA i altres càrregues fiscals, etc.). L’estudi

econòmic realitzat en el document de la MPGM de les àrees industrials del Poblenou,

justifica tant la creació de plusvàlues com la capacitat d’assumir les càrregues de la

transformació.

Els quadres que segueixen detallen el compliment dels paràmetres urbanístics i l’adequada

distribució de càrregues urbanístiques i avancen indicativament, els costos d’urbanització

desglossats per conceptes i àmbits.

Els quadres desglossats detallen les càrregues de cada sector, les cessions de sòl i els

aprofitaments.

Per tal de garantir l’equilibri de beneficis i càrregues de l’actuació, no només pel que fa a la

distribució de sostres i de cessions de sòl, sinó també dels costos i de les despeses de

l’actuació de transformació, es preveu una transferència de càrregues mitjançant quotes

compensatòries entre les unitats d’actuació. Aquestes quotes compensatòries tenen

caràcter provisional. En el quadre Balanç de l’estudi econòmic s’estableixen les quotes

46

compensatòries amb la finalitat d’assolir l’equilibri de càrregues entre les unitats d’actuació.

47

FITXES ECONÒMIQUES DE LES UNITATS D’ACTUACIÓ

FITXA UA 1

DADES ACTUALS:

Referència cadastral Adreça Superfície del

solar Sostre edificat

Sostre sobre rasant

Sostre sota rasant

Any de construcció

Propietari

07190 001 130459 PUJADES 0292*0312 13.114,42 INMOBILIARIA ZABALBURU SA TOTAL 13.114,42

Nombre d’activitats: 0

Nombre d’habitatges: 0

48

CARACTERÍSTIQUES ORDENACIÓ

Superfície de 22@ de la MPGM: 11.465,56 m²

ZONES

Qualificació m² sòl m² sostre

22@-T1 8.203,82 30.957,01

Total 8.203,82 30.957,01

Sostre mínim destinat a activitats @: 5.732,78 m²st

CESSIONS OBLIGATÒRIES I GRATUITES DE SISTEMES

Vialitat: 884,11 m²

6b: 2.487,29 m²

7@: 1.852,30 m²

Total sòl: 5.223,70 m²

SISTEMA D’ACTUACIÓ: COOPERACIÓ

VALORACIÓ DE LES CÀRREGUES

Indemnització construcció - activitats-habitatges-: -

Enderroc: -

Urbanització d’espai lliure: 291.111,10 €

Pla d’infraestructures: 793.479,81 €

Gestió: 43.383,64 €

Transferència de càrregues: 2.970.434,09 €

Total 4.098.408,64 € 681.917.820 ptes.

49

FITXA UA 2

DADES ACTUALS:

Referència cadastral Adreça Superfície del

solar Sostre edificat

Sostre sobre rasant

Sostre sota rasant

Any de construcció

Propietari

08420 004 121169 PALLARS 0340 100,81 MARQUES*BERTRAN ROSA 08420 005 121170 PALLARS 0342 115,00 MARQUES*BERTRAN ROSA 08420 006 121171 PALLARS 0344 112,80 209,87 209,87 1.941 GALLARDO*LOPEZ MIGUEL 08420 007 121172 PALLARS 0346 109,80 81,45 81,45 1.950 CHOCARRO*LOPEZ MARGARITA 08420 008 121173 PALLARS 0348 98,25 143,56 143,56 1.936 HEREDEROS DE DEULOFEU PUIG 08420 009 121175 PALLARS 0350*LB 159,46 215,53 215,53 1.960 VIGUMA SA 08420 010 309000 FLUVIA 0091 117,00 183,55 183,55 1.956 COMUNITAT DE PROPIETARIS 08420 017 121174 PALLARS 0350 92,61 DEULOFEU*PUIG HEREDEROS JOSE 08420 018 572679 PALLARS 0336*LB*0338 314,00 280,90 280,90 1.988 PALAU*PINELL JOSEP 09440 001 130474 PUJADES 0342 404,70 449,45 449,45 1.930 ARNALDO*GIRALT Y OTROS PEDRO 09440 002 300053 PUJADES 0344*0346 743,55 873,34 873,34 1.930 DEMESTRE*MALLAFRE JOAN 09440 003 130478 PUJADES 0348 376,30 450,00 450,00 1.940 SANTOMA*CASAMOR FRANCISCO 09440 004 557604 SELVA DE MAR 0023*0041 9.793,80 17.002,82 11.398,57 5.604,25 1.967 SCHWEPPES SA 09450 001 130460 PUJADES 0314 166,00 334,25 334,25 1.970 ALSINA*DEU JUAN 09450 002 130461 PUJADES 0316 66,95 135,14 135,14 1.940 SIBUET* CLAUDE 09450 003 130462 PUJADES 0318 126,00 128,67 128,67 1.930 LOPEZ*SANDOVAL GERARDO F 09450 004 130463 PUJADES 0320 99,75 164,40 164,40 1.930 EJARQUE*SOLER EDUARDO 09450 005 130464 PUJADES 0322 102,50 237,00 237,00 1.930 GINES*GINEZ I ALTRES FLORENCIA 09450 006 130465 PUJADES 0324 104,60 241,00 241,00 1.940 COMUNITAT DE PROPIETARIS 09450 007 130466 PUJADES 0326 123,50 263,19 263,19 1.920 GARRIDO*SANCHIS MONTSERRAT 09450 008 130467 PUJADES 0328 125,05 99,91 99,91 1.930 PEÐA*RODRIGUEZ JOSE 09450 009 130468 PUJADES 0330 135,95 53,66 53,66 1.930 PEÐA*RODRIGUEZ JOSE 09450 010 130469 PUJADES 0332 120,45 83,91 83,91 1.930 ARBOLES*HERRERO JOSE 09450 011 130470 PUJADES 0334 149,60 92,75 92,75 1.930 CHICHARRO*MANERO Y ESPOSA VICENTE 09450 012 130471 PUJADES 0336 154,00 38,39 38,39 1.000 COLOMER*NOVELLON FRANCISCO 09450 013 130472 PUJADES 0338 158,61 1.517,56 1.358,94 158,62 1.970 COLOMER*DEULOFEU GONZALO 09450 014 130473 PUJADES 0340 297,82 479,24 479,24 1.935 COMUNITAT DE PROPIETARIS 09450 015 128704 LLULL 0297*0317 8.091,85 8.240,25 8.240,25 1.986 FRANJE SA 09450 016 123247 FLUVIA 0046*0050 654,96 621,36 621,36 1.960 VALENTI*BONAPLANA MARIA 09450 017 123248 FLUVIA 0052*0056 765,40 1.145,50 1.145,50 1.920 FLUVIA SL 09450 018 123249 FLUVIA 0058 303,86 SANCHO*GARCIA FELIPE TOTAL 24.284,93 33.766,65 28.003,78 5.762.87

Nombre d’activitats: 10 Nombre d’habitatges: 36

ocupats: 24 –15 ocupats pel propietari i 9 de lloguer-

50

CARACTERÍSTIQUES ORDENACIÓ

Superfície de 22@ de la MPGM: 23.647,18m²

ZONES

Qualificació m² sòl m² sostre

22@-T1 17.737,83 63.847,39

22@-HS/A/S 1.884,48 22.517,33

Total 19.622,31 86.364,72

Sostre mínim destinat a activitats @: 11.823,59 m²st

CESSIONS OBLIGATÒRIES I GRATUITES DE SISTEMES

Vialitat: 365,58 m²

6b: 6.666,44 m²

Total sòl: 7.032,02 m²

SISTEMA D’ACTUACIÓ: COOPERACIÓ

VALORACIÓ DE LES CÀRREGUES

Indemnització construcció - activitats-habitatges-: 9.178.821,62 €

Enderroc: 706.247,52 €

Urbanització d’espai lliure: 780.276,08 €

Pla d’infraestructures: 1.636.515,61 €

Gestió: 492.074,43 €

Transferència de càrregues: -2.970.434,09 €

Total 9.823.501,17 € 1.634.493.066 ptes.

51

ÀMBITS EXCLOSOS DE LES UNITATS D’ACTUACIÓ

Queden excloses de les Unitats d’Actuació, però integrades en l’àmbit del PERI, les

següents actuacions específiques:

1. EDIFICI INDUSTRIAL CONSOLIDAT (finca cadastral 08420-016), es tracta d’un edifici

industrial consolidat amb una superfície de 684,04 m2 i un sostre de 2.456,80 m2 segons

cadastre, el que dona un coeficient d’edificabilitat superior a 2,7 m2st/m2s.

2. SUBÀMBIT DE TRANSFORMACIÓ

Superfície de 22@ de la MPGM: 9.921,92 m²

! DESENVOLUPAMENT:

Pla Especial de Millora del Subàmbit

! PARÀMETRES D’ORDENACIÓ:

Sòl

Sòl privat: Màxim sòl privat -22@ T- 7.135,96 m²s

Cessions mínimes de sòl obligatòries i gratuïtes:

7@: Cessió d’una superfície de sòl amb destí a equipament 2.785,96 m²s

Total cessions de sòl: 2.795,96 m²s

Sostre

Sostre d’activitats. Coef. net: 2,2 m²st/ m²s 21.828,22 m²st

Sostre d’activitats @ . Coef. net complementari: 0,5 m²st/ m²s 4.960,96 m²st

Total sostre: 26.789,18 m²st

52

BALANÇ DE L’ESTUDI ECONÓMIC

UA-1 UA-2 TOTAL

Indemnització construcció, activitats i habitatges: - 9.178.821,62 € 9.178.821,62 €

Enderroc: - 706.247,52 € 706.247,52 €

Urbanització d’espai lliure: 291.111,10 € 780.276,08 € 1.071.387,18 €

Pla d’infraestructures: 793.479,81 € 1.636.515,61 € 2.429.995,42 €

Gestió 43.383,64 € 492.074,43 € 535.458,07 €

Total càrregues pròpies 1.127.973,55 € 12.793.933,26 € 13.921.909,81 €

Transferència de càrregues 2.970.434,09 € -2.970.434,09 € -

Total UA 4.098.408,64 € 9.823.501,17 € 13.921.909,81 €

Sostre 30.957,01 m2 63.847,39 m2 94.804,40 €

Repercussió 132,39€/ m2 153,86 €/m2 146,85 €/m2

53

V. PLÀNOLS

VI ANNEX

ANNEX

EL PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES (PEI), OBJECTIUS I FUNCIONALITATS

1-GENERALITATS

El Pla Especial que es modifica és un instrument que acompanya i recolza al pla urbanístic

principal: la Modificació del P.G.M. La Modificació Puntual del Pla Especial de Reforma

interior es formula per tal de concretar i planificar el procés de nova urbanització del sòl i

dotar-lo d’una infrastructura urbana adequada.

El Pla desenvolupa una sèrie de propostes caracteritzades en cada cas de vinculants,

criteris bàsics d’aplicació i recomanacions.

Els punts més estratègics i nous del Pla Especial d’Infraestructures son:

- Una visió integral: S’han determinat les necessitats per cada servei i s’hi ha donat

una solució integral.

- Una nova estructuració del transport públic de tramvies i metro que són bàsics

per el nou model.

- Un nou model viari de gestió del trànsit i de circulació: Es possibilita una major

fluïdesa, penetració i ús del transport públic i la construcció d’un nombre rellevant

d’aparcaments.

- Un nou model d’ordenació del subsòl: Es basa en la construcció de galeries

subterrànies transversals als carrers que uneixen les illes entre sí, permetent el pas

de tot tipus de serveis.

- La internalització de serveis que en la ciutat ja construïda ocupen la via pública

que en aquesta ocasió poden resoldre’s dins de l’espai privat.

- Espais reservats dins de les illes dedicats a donar serveis als seus edificis.

- Unes xarxes potents per donar serveis de telecomunicacions i energia.

- Una política d’aprofitament i gestió energètica que estableix l’ús d’energia solar

tèrmica i fotovoltàica i l’utilització del freàtic .

- El servei centralitzat de climatització, amb la construcció d’una infraestructura que

ha de permetre la connexió pel subsòl dels edificis amb la central de climatització.

67

2-PROPOSTES TECNIQUES PRINCIPALS

Sistema Viari

El Pla Especial, com a pla d’accessibilitat, proposa estratègies de foment del transport públic

de superfície, l'accessibilitat a peu i l'ús de la bicicleta, mitjançant una distribució equitativa

de l'espai viari entre transport privat, transport públic i vianants. L’oferta d’aparcament és

també un element regulador de l’ús del vehicle privat.

El disseny de la xarxa viària haurà de permetre que una bona part de l’àmbit del pla tingui

un nivell de confort acústic alt, és a dir 65 dBA de dia i 55 dBA de nit.

La xarxa viària del Poblenou, amb caràcter general, correspon en bona part a l’esquema de

l’Eixample, amb domini de la quadrícula de Cerdà, amb la particularitat de que s’hi observa

un esquema clar de super-illes (conjunt de 4, 6 ó 9 illes agrupades). Es proposa assumir

aquesta estructura de super illes i aprofitar-la per a jerarquitzar i especialitzar les vies, unes

bàsicament per al trànsit de vehicles de motor (transport privat i públic) i les altres

d’accessibilitat local i mobilitat alternativa (bicicleta). Aquests carrers seran unidireccionals.

Un altre element fonamental és l’aposta per una radical eliminació de l’aparcament de

superfície de llarga durada.

A banda dels carrers de la malla ortogonal existeixen altres carrers i avingudes que poden

ajudar a completar la xarxa primària, formar part d’eixos de vianants, bicicleta, etc., o per al

pas de tramvies.

Pel que fa al transport públic, per tal d’acomplir els objectius es fa del tot necessari una nova

línia de metro que discorri en l’eix del carrer Tànger, la prolongació del metro en la Diagonal

- Pça Glòries - Rambla Prim -, i la disponibilitat de cobertura de sistemes d’infrastructura

fixa del front litoral i Pere IV.

Ordenació del subsol

Les infraestructures de transport de les xarxes de serveis s’estenen de forma segregada en

el subsòl de la via pública, per canalitzacions dedicades i càmeres de registre, amb una

estructura jerarquitzada que porta els serveis des dels elements centrals fins als punts de

consum a les plantes de cada edifici. D’aquesta forma s’aconsegueixen evitar les molèsties

que ocasiona haver d’aixecar un carrer per reparacions de canalitzacions de serveis, i amb

un important estalvi econòmic.

68

Les illes estaran connectades entre elles per galeries de serveis. Aquestes galeries

permetran l’accés de les xarxes a l’interior de les illes i interconnectar a les illes amb altres

serveis. Les galeries són transversals als carrers i situades al nivell de soterrani.

A l’interior de les illes es trobaran les sales i espais tècnics per ubicar diferents tipus

d’equips.

La distribució dels serveis s’efectuarà per dins de les illes en anelles interiors, quan siguin

transformades.

Cicle de l’aigua

El Pla d’infraestructures proposa renovar i completar la cobertura i estructura de la xarxa

d’aigua potable, i defineix els usos de l’aigua freàtica: neteja, rec, bescanviador de calor i ús

restringit i controlat per aigua no potable en locals comercials i industrials.

La xarxa de clavegueram es completarà segons les previsions del PECLAB, que té una

incidència important en la xarxa secundària de la zona.

Recollida selectiva de residus

Es preveu que la recollida de residus es realitzi mitjançant la recollida pneumàtica selectiva

amb boques als edificis quan siguin de nova construcció o remodelats, i en el carrer si són

edificis o fronts consolidats. El sistema es completa amb la recollida de cartró i vidre en

contenidors situats en domini privat. Aquesta estructura imposa l’estesa de tubs pneumàtics

soterrats en la via pública quan es procedeixi a la seva urbanització i a la vegada augmentar

el nombre de centrals de recollida existents en l’actualitat.

Energia

La xarxa de gas es renovarà en els trams de nova urbanització i se’n completarà la

cobertura.

Les infraestructures d’obra civil i les reserves d’espai amb els que es dota la zona permetran

implantar sistemes centralitzats de climatització – fred i calor. Per a l’aprofitament de

l’energia solar es compta amb l’estricta aplicació de la normativa per obtenció d’aigua

calenta sanitària mitjançant pannells tèrmics. A més es demana l’obtenció d’energia

elèctrica per pannells fotovoltàics.

La xarxa elèctrica actual és obsoleta i amb tensions a extingir, per això es preveu la seva

69

renovació. A les sales tècniques es produirà la transformació a baixa tensió i es farà la

distribució per l’anella interior fins als espais tècnics de cada edifici on s’ubicaran els

comptadors i portarà el subministrament als usuaris mitjançant els accessos verticals.

Telecomunicacions

El Pla preveu una xarxa de tubulars i cables que permetran donar nous serveis a un nombre

apreciable d’operadors. L’accés a les illes es farà a través de les galeries de serveis per dos

punts. Les illes disposaran de sales tècniques que permetran instal·lar equipaments de

telecomunicacions o nodes.

Les radiocomunicacions són contemplades des del punt de vista de capacitat d’operació i

d’impacte visual de les antenes, accessos de cable, espais i instal·lacions col·lectives i

multioperadors.

3-SERVITUD DE PAS

Les servituds de pas que proposa el PEI suposa un punt especialment estratègic i diferent

en relació a les edificacions habituals, podem distingir els següents aspectes:

Amb caràcter general l’Ajuntament es reserva el dret de pas en:

- Anelles interiors

- Accessos verticals

- Espais tècnics

D’altre banda seran cedits els drets de gestió i d’ús a l’Ajuntament de:

- Sales tècniques

- Espais tècnics en terrat

- Espai dels sistemes de climatització

- Suports d’antenes

70

Pel que fa als sistemes:

1. Sistema de subministrament elèctric:

- El promotor es fa càrrec dels costos de construcció de les sales tècniques

i dels dos transformadors, que es cediran gratuïtament a l’Ajuntament.

- L’anella interior serà propietat de la comunitat i l’Ajuntament tindrà dret de

pas.

2. Sistema de recollida de residus:

- Servitud de pas serà a favor de l’Ajuntament en sales i anella interior.

- Espai tècnic: dret de gestió i ús a favor de l’Ajuntament.

3. Sistema local de neteja viària:

- L’Ajuntament de Barcelona tindrà comptador propi per l’ús d’aigües

freàtiques.