Ainhoa, amanda i arnau

13
NOM DEL CENTRE: Escola “El Gegant del recMUNICIPI I CODI POSTAL: Salt 17190 TELÈFON: 972 - 232127

Transcript of Ainhoa, amanda i arnau

Page 1: Ainhoa, amanda i arnau

NOM DEL CENTRE: Escola “El Gegant del rec”

MUNICIPI I CODI POSTAL: Salt – 17190TELÈFON: 972 - 232127

Page 2: Ainhoa, amanda i arnau

UNA FAMÍLIA

AMB SORT

Ainhoa Diez Ortega,

Amanda González Postigo,

Arnau Plana Pujades.

Page 3: Ainhoa, amanda i arnau

Fa dos anys, al carrer Marqués de Camps de Salt, hi havia una família

mooolt pobre que vivia en un pis al costat d‟un restaurant anomenat

Vilanova. Eren en Josep, la Maria i dos bessons: un nen, en Pau, i una

nena, l‟Anna.

En Josep i la Maria eren bastant baixets. La mare era rossa i el

pare, morè; però els fills eren castanys. Tot i que eren pobres, eren

feliços i tots s‟estimaven molt. I quan era l‟aniversari d‟algú de la

família, amb la seva amistat es conformaven.

CAPÍTOL 1: LA FAMÍLIA SERRAT

Page 4: Ainhoa, amanda i arnau

La família Serrat es va aixecar del llit per a esmorzar un got de llet.

- Vaig a agafar el cartró per a veure si està caducat.

- Està caducat, Anna? – va preguntar la mare.

- Sí mare, de fa 3 dies – va contestar-li l‟Anna.

- Doncs, com que només ho està de fa 3 dies, ens la beurem igualment:

l‟hem aprofitar – va contestar la mare.

- Però... no estarà bona! –es va queixar en Pau.

- És culpa nostra per no haver-nos begut la llet abans. I els diners no

creixen als arbres!, tu ho saps... – va contestar-li la mare.

Del cop que va donar a la taula, va vessar el got de llet de l‟Anna.

- Mira que has fet!!! – va cridar l‟Anna.

En Pau va creuar els braços i es va posar d‟esquenes a l‟Anna. L‟Anna i

en Pau van començar a cridar i a barallar-se.

- Podeu parar d‟una vegada?! Amb els crits que feu, caurà l‟edifici!- va dir

el pare.

L‟Anna i en Pau van parar de barallar-se.

CAPÍTOL 2: LA DISCUSIÓ

Page 5: Ainhoa, amanda i arnau
Page 6: Ainhoa, amanda i arnau

La família Vilanova portaven un restaurant anomenat “Vilanova” en honor

al seu cognom. Aquesta família la formaven: el pare, l‟Antoni, la mare, la

Susana i els dos fills, en Jordi i la Teresa. Entre tots portaven el negoci

familiar que havien heretat dels seus besavis: el pare i la mare cuinaven i

els fills feien de cambrers.

Normalment, els dies festius tenien el restaurant ple a vessar, però entre

setmana no solia haver-hi gaire gent, i totes les sobres les llançaven

directament al contenidor; tot al contrari de la família Serrat, que ho

aprofitava tot.

A casa de la família Serrat:

-Ja estic fart, sempre us baralleu. Me‟n vaig a fer un vol!- va dir el pare. I

se‟n va anar.

Aleshores, va veure a l‟Antoni (el pare de la família Vilanova) com

llençava les sobres del dia anterior al contenidor i el va aturar.

CAPÍTOL 3: ELS VILANOVA

Page 7: Ainhoa, amanda i arnau

-Espera: no ho llencis!!! – va

cridar ell.

-Per a què ho vols? –va

preguntar-li .

-No tenim diners i tampoc menjar.

No ho llencis. Dóna-m„ho a mi, si

us plau, que nosaltres ho

aprofitarem al màxim.

-D‟acord! –i li va donar.

El pare, contentíssim, se‟n va

anar corrents a casa seva i ho va

dir a la seva família.

Page 8: Ainhoa, amanda i arnau

En Josep va arribar a casa seva, va donar la notícia i els va ensenyar les

sobres. Tots es van posar molt contents i ho van guardar per a dinar.

Quan va ser l‟hora, el pare va parar la taula i la mare va posar les sobres

fredes als plats de plàstic mentre els nens jugaven a l‟oca.

La mare va cridar als nens per a menjar. En Pau va tastar el menjar i va

dir:

- Per fi, alguna cosa que té gust de veritat!

- Pau, prou de tonteries!- va exclamar el pare enfadat.

Mentrestant, la família Vilanova dinava al seu restaurant, i el pare els va

explicar que s‟havia trobat amb el pare d‟una família que estava molt

pitjor que ells:

-Ahir em vaig trobar amb el pare d‟una família que em va demanar les

sobres del nostre sopar.

-I li vas donar?- va preguntar la mare.

-Es clar! Em feien pena- va contestar el pare.

-Tinc una idea: i si els hi portem les sobres del sopar cada dia a aquesta

família? - va proposar el pare.

-D‟acord!- van contestar la mare i els fills.

CAPÍTOL 4:LA DECISIÓ

Page 9: Ainhoa, amanda i arnau

Després de sopar, l‟Antoni (el pare de la família Vilanova) va recollir totes les sobres del sopar, les va embolicar amb paper de cuina i les va ficar dins d‟una bossa per a donar-les a la família Serrat.

Va pujar al pis dels Serrat i va trucar a la porta:

- Toc, toc!

L‟Anna va anar corrents a la porta i va obrir.

- Hola, qui ets?-va preguntar-li.

- Sóc l‟Antoni, el cuiner del restaurant Vilanova, el vostre veí - va contestar.

- D‟acord, doncs vaig a cridar als meus pares - va dir l‟Anna.

La Maria va anar a la porta a veure què volia l‟Antoni.

- Hola Antoni! Què necessites?- va preguntar la Maria.

- No, res... És que l‟altra dia el teu marit em va demanar les sobres del sopar i hem pensat que cada dia us podríem donar les sobres del nostre dinar i sopar- va dir l‟Antoni.

-Faries això per a nosaltres? De veritat m‟ho dius?- va preguntar-li la Maria molt emocionada.

-No anem molt sobrats de diners, la veritat, però amb això podem ajudar-vos- va contestar l‟Antoni.

-Moltes gràcies Antoni!!! T‟ho agraïm molt - va dir la Maria.

-Ah, per cert, m‟he oblidat de dir-vos que, si voleu venir demà a sopar

al nostre restaurant...- va preguntar l‟Antoni.

- Ens encantaria Antoni: allà estarem- va contestar la Maria.

CAPÍTOL 5: UNA AMISTAT NOVA

Page 10: Ainhoa, amanda i arnau

Al dia següent, els nens jugaven i els pares es mudaven per a l‟esperat sopar.- Anna , Pau: afanyeu-vos a vestir, que no queda gaire temps per anar a sopar amb els Vilanova.Mentrestant, al restaurant Vilanvova , els fills paraven la taula i els pares cuinaven. La Susana i l‟Antoni encara estaven cuinant quan els Serrat van trucar a la porta

del restaurant.

Els Serrat van entrar.

- Que bonic...- va dir l‟Anna sorpresa al entrar.

- Ja ho crec- va contestar-li en Pau.

- Moltes gràcies per a convidar-nos a sopar a aquest fabulós restaurant- va dir la

Maria als Vilanova.

-Gràcies Serrat, ja podeu passar a sentar-vos. –va dir la Susana.

Els Serrat es van sentar mentre els servien el sopar: espaguetis.

En acabat, els nens van anar a jugar i els pares van començar a xerrar.

Eren les deu de la nit quan els Serrat es van acomiadar dels Vilanova.

CAPÍTOL 6 :EL SOPAR

Page 11: Ainhoa, amanda i arnau

Van arribar al pis i els fills van pujar a la seva habitació. Però els pares es van

trobar a un policia i...

Page 12: Ainhoa, amanda i arnau

... es va dirigir als pares per a donar- los una notícia molt

seria:

- Família Serrat, tinc una mala notícia: heu de marxar

abans de demà al migdia del pis – explicar-los el policia.

El policia va marxar i els pares van pujar al pis entristits

per a donar la notícia als seus fills.

Al dia següent, abans del migdia, la família Serrat va fer

les maletes. Just després, el timbre del pis va sonar.

Van obrir i era la Susana, que els venia a donar una

bona notícia:

-Hola Serrat, us vinc a donar una bona notícia: ens

traslladem a un altre pis més gran i hem decidit regalar-

vos el nostre antic pis amb tot inclòs: mobles,

electrodomèstics, roba, joguines per als vostres fills,

etc.

-Moltes gràcies!!!- van exclamar tots a l‟hora.

Van agafar-ho tot i van marxar ben contents al nou pis.

Anant cap allà es van trobar un bitllet de loteria i...

CAPÍTOL 7:UN DIA MOLT ESPECIAL

Page 13: Ainhoa, amanda i arnau

… el van agafar per a veure si tenien una mica més de sort.

Quan van arribar al pis nou, ho van col·locar tot: la roba, els

objectes personals , els jocs..

Aquella nit, van agafar el bitllet de loteria per a veure si els hi

tocava: tenien el número 24.693. Van donar el resultat i, com

ells esperaven, no els hi va tocar res; però no es van

desanimar i van sopar les sobres que els hi van donar.

Mentrestant, els Vilanova van decidir obrir un nou restaurant

on hi podrien treballar tots : els Serrat i Vilanova.

Els Serrat estaven esmorzant al seu pis nou quan, els Vilanova

van trucar a la porta per a preguntar-los si volien treballar

en el seu nou restaurant.

I així va ser com al cap d‟uns mesos van obrir un restaurant

anomenat : VilaSerrat. I, a partir d‟aquell dia, els Serrat es van

tornar més rics. I tot i així seguien sense desaprofitar el

menjar.

ENCARA QUE SIGUIS RIC O POBRE

MAI HAS DE DESAPROFITAR EL MENJAR.

CAPÍTOL 8: UNA NOVA VIDA