El massís del Pedraforca es troba a cavall de lescomarques del Berguedà i l'Alt Urgell, al sud de laserralada del Cadí i al nord de les serres del Verd id'Ensija.Ens trobem en una de les zones naturals mésemblemàtiques de Catalunya, amb una riquesabiològica emmarcada en un context geològic únic.Aquest caràcter emblemàtic és conseqüència, en granpart, de la forma molt peculiar de la muntanya, la quals'alça de manera impressionant en una àrea moltpetita. En només tres quilòmetres de base, el massíss'eleva prop de 1.300 m fins a arribar als 2.507 m delPollegó superior.El Pollegó superior està constituït pel cim mateix(2.507 m), el del Calderer o pic central (2.497 m), i eldels Cabirols o pic oriental (2.322 m). La seva caranord cau vertical sobre el bosc i la vall de Gresolet,1.100 metres més avall. D'aquest cim baixen cap aGósol els serrats de la Tossa i de la Muga.El Pollegó inferior (2.445 m), situat més al sud iseparat per l'enforcadura, destaca igualment per laverticalitat de les seves parets, que cauen al'enforcadura (nord), i sobre Prat de Reu i coll de Jou(sud). La seva aresta oriental, o costes d'en Dou, baixasobre Saldes, amb el cingle del Roget a l'extrem sud-est. Cap a ponent, l'aresta de les Llosanques davallaentre els barrancs de Reu i Aubagó.L'alçada del massís possibilita la diferenciació dedues zones climàtiques: fins a 1.500 -1.700 mtrobem un clima típic de muntanya mitjana plujosa,i per sobre d'aquell límit s'inicia el domini climàtic de

la muntanya subalpina. Les precipitacions esconcentren en els mesos d'estiu, amb mitjanes anualsper sobre dels 1.100 mm. Les nevades no sónabundants, si bé els cims del massís romanen nevatsdurant l'hivern i el gel és present al vessant nord.Pel que fa a les temperatures, a les valls la mitjanaanual se situa entre els 10 i 12º C, mitjana que esredueix sensiblement en augmentar la cota.

L'any 1982 va ser declarat Paratge Natural d'InterèsNacional pel Parlament de Catalunya mitjançant laLlei 6/1982, de 6 de maig, per atendre la conservacióde la seva vegetació i singular bellesa.Les extraccions de lignits a cel obert, portades a termeen el sector meridional del massís des del segle XIX iintensificades amb el desenvolupament industrialiniciat a mitjan segle XX, van ser un dels factors quemés van incidir en la urgència de preservar l'espai,juntament amb la pressió social que demanavagaranties de la seva recuperació.La primera proposta oficial de protecció de l'espaidata de l'any 1932 amb l'Avantprojecte del RegionalPlanning, encarregat per la Generalitat de Catalunya.L'any 1963, el Pla d'ordenació de la província deBarcelona va aportar un nou projecte de protecció. Larecuperació de l'autogovern de Catalunya va obrir lesportes per a la definitiva protecció de l'espai. Així, laLlei 6/1982, de 6 de maig, va declarar el Massís delPedraforca Paratge Natural d'Interès Nacional i l'any

1983, es va completar la protecció legal de l'entornamb la declaració del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

La declaració de Paratge Natural d'Interès Nacional,una figura reservada per la legislació catalana aaquells espais caracteritzats per la singularitat delsseus valors naturals des dels punts de vista científic,paisatgístic i educatiu, ha fet possible la implantaciód'un conjunt de normes de protecció per al massís delPedraforca: s'admeten els usos agrícoles i ramaderstradicionals, és d'aplicació el règim urbanístic del sòlno urbanitzable objecte d'especial protecció alsterrenys inclosos dins l'àrea protegida, no es permet lainstal·lació d'elements artificials de caràcterpermanent que degradin el paisatge, es regulenespecialment les activitats cinegètiques, es prohibeixexpressament la introducció (sense autorització)d'espècies vegetals o animals que no siguinautòctones i, de manera pionera en normes deposterior generalització, es prohibeix l'abocament deresidus fora dels punts especialment habilitats a talefecte, la circulació motoritzada per vials noautoritzats sense el permís dels ajuntaments, així coml'encesa de fogueres fora dels indrets autoritzats.

Paratge Natural d'Interès Nacionaldel Massís del Pedraforca

DECLARACIÓ

Portada: Massís del Pedraforca

Pàgina anterior: Enforcadura del Pedraforca

El subalpí (1.700 - 2.300 m): són boscos sempre verdsi majestuosos de coníferes formats per avets (Abiesalba) i pinedes de pi negre (Pinus uncinata) ambsotabosc de boix (Buxus sempervirens) o neret(Rhododendrom ferrugineum), el·lèbor verd(Helleborus viridis), pulsatil·la blanca (Anemonealpina), te de bosc (Cruciata glabra), etc.El montà (per sota dels 1.700 m): format, sobretot,per la roureda de roure martinenc (Quercus humilis)que ocupa gran part dels vessants acompanyat perblada (Acer opalus), boix (Buxus sempervirens),corner (Amelanchier ovalis), avellaner (Corylusavellana), arç blanc (Crataegus monogyna), ginebre(Juniperus communis), marxívol (Helleborus foetidus),roser caní (Rosa canina) i herba fetgera (Anemonehepatica) entre altres. A la zona de l'obaga deGresolet, el faig (Fagus sylvatica) intenta guanyar leszones més humides i desplaçar l'avet (Abies alba) i elpi negre (Pinus uncinata). Ací i allà, hi creix el pi roig(Pinus sylvestris), estès arran de l'explotació de lafusta.

La diversitat de boscos i prats del massís acull unafauna rica en la qual dominen clarament les espèciespròpies dels ambients alpins i de muntanya.Els veritables protagonistes del massís del Pedraforcasón els ocells. Entre aquests, destaca en primer termeel gall fer (Tetrao urogallus), molt difícil de veure pelsseus hàbits solitaris. Un altre poblador dels boscos del

Pedraforca és el picot negre (Dryocopus martius), queviu a les avetoses, als boscos de pi i a les fagedes delmassís. En els cingles més frescals i humits, podemtrobar-hi el pela-roques (Tichodroma muraria),enfilant-se pels penya-segats de forma sorprenent-ment àgil. Altres espècies d’ambients alpins són lallucareta (Serinus citrinella), el trencapinyes (Loxiacurvirostra), la gralla de bec vermell (Pyrrhocoraxpyrrhocorax) i la gralla de bec groc (Pyrrhocoraxgraculus), la merla de pit blanc (Turdus torquatus) i lamerla roquera (Monticola saxatilis). A l’estatgemontà, podem trobar el pica-soques blau (Sittaeuropaea), la piula dels arbres (Anthus trivialis), laverderola (Emberiza citrinella), el pinsà borroner(Pyrrhula pyrrhula) i la becada (Scolopax rustica). Elxoriguer (Falcus tinnunculus) i l'àliga marcenca(Circaetus gallicus) nien al massís, preferentment a lescingleres més inaccessibles. De nit al fons de les vallsdurant els mesos d'estiu, podem trobar el petit xot(Otus scops) i gran nombre de gamarussos (Strixaluco). També podem veure algun voltor (Gyps fulvus)o un trencalòs (Gypaetus barbatus) sobrevolantmajestuosament la zona.Entre els mamífers, cal destacar l'isard (Rupicaprarupicapra), l'herbívor salvatge que senyoreja els cimsdel massís. Altres mamífers de mida menor són elconill (Oryctolagus cunniculus), l'esquirol (Sciurusvulgaris), el talpó roig (Clethrionomis glareolus) i lamusaranya cuaquadrada (Sorex araneus). Pel que faals carnívors, trobarem la guineu (Vulpes vulpes), lamarta (Martes martes), la mustela (Mustela nivalis) i

el gat fer (Felis silvestris). Recentment hi ha aparegutel llop (Canis lupus), que ocasionalment es desplaçadins el Paratge.Rèptils i amfibis són presents també al massís. Caldestacar el tritó pirinenc (Euproctus asper), lasalamandra (Salamandra salamandra), la granotaroja (Rana temporaria), la granota vulgar (Ranaperezi), el gripau comú (Bufo bufo), la serp verda igroga (Coluber viridiflavus) i la serp llisa (Coronellagirondica). Els terrenys oberts, forestals o pedregosossón el reialme de l'escurçó europeu (Vipera aspis),espècie perillosa pel verí de les seves fiblades.Pel que fa a la fauna invertebrada, la presència dezones càrstiques fa força comuna l'existència d'espèciesde fauna cavernícola endèmiques o rares a la resta delpaís. També cal destacar l'excepcional interès de lesespècies de papallones del massís, així com dels cargols,tot destacant l'endemisme Pyrenaearia parva.

Tot un seguit d’esdeveniments que van passar familions d’anys han configurat una estructurageològica especial en aquesta zona.Formació geològica del Pedraforca:Fa entre 230 i 144 milions d’anys, es dipositenmaterials del triàsic i del juràssic damunt de roquesmés antigues.Fa entre 144 i 99 milions d’anys, durant el cretaciinferior, una sèrie de fractures en el terreny creen unsblocs enfonsats on es dipositen els sedimentsd'aquesta època, principalment calcàries i algunesmargues.Fa entre 99 i 75 milions d’anys, es dipositen elsprimers sediments del cretaci superior (cenomanià)damunt dels blocs anteriors que fossilitzen lesfractures.Fa entre 75 i 69 milions d’anys, a finals del cretacisuperior (campanià – maastrichtià), s'inicia la col·lisióentre les plaques tectòniques ibèrica i europea queprovoquen la formació de la serralada Pirinenca. Amesura que les dues plaques es van acostant, les falleses converteixen en encavalcaments: els materials mésantics s’enfilen damunt dels sediments més moderns ies produeixen mantells de corriment. Així es forma elmantell superior del Pedraforca.Fa entre 69 i 66 milions d'anys aquest mantellsuperior del Pedraforca, format per calcàries delcretaci inferior, es continua desplaçant per sobre delsmaterials del cretaci superior. Quan el mantell deixa de

desplaçar-se, queda fossilitzat pels conglomerats delgarumnià, ara fa uns 66 milions d’anys.Fa entre 33 i 25 milions d'anys després d’un llargperíode de sedimentació durant l’eocè, els materialsdel bloc inferior es convertiran en un nou mantell(mantell inferior del Pedraforca) i tot plegat (mantellssuperior i inferior) se situa damunt dels materialseocènics del Cadí.Durant els darrers milions d’anys l’erosió (aigua, venti successius cicles glaç-desglaç) dels relleus originals,amb presència de material calcari dur (pollegons) imaterials margosos tous (enforcadura), han donat a lamuntanya la característica silueta de forca, i lescaracterístiques tarteres situades a banda i banda del’enforcadura.L’observació del Pedraforca des de la carretera deSaldes permet identificar clarament aquesta estructurageològica formada per tres mantells de corriment:El mantell del Cadí es troba a la dreta del tot (nord),on hi ha la serra del Cadí, formada per gairebé 2.000m de materials eocènics (ilerdià – lutecià) a sobred’una sèrie reduïda de materials mesozoics (triàsic icretaci superior). El pendent que fa la muntanya ésmés o menys el mateix que fan les capes, inclinadescap al sud.Més al sud (esquerra) veiem uns materials, per sobredels anteriors, principalment margosos amb un nivellcalcari que ressalta en el relleu. Aquests materialscorresponen a una sèrie que s’inicia a Gresolet, amb eltriàsic, juràssic, uns 1.000 m de marges i calcàries delcretaci superior (del cenomanià al maastrichtià) i que

finalitza a Saldes amb els carbons i les argilesvermelles del garumnià (maastrichtià - paleocè).Aquestes roques són més antigues que les de la serradel Cadí i estan pel damunt, tot formant el mantellinferior del Pedraforca.A sobre, es veu el relleu abrupte del Pedraforca. Aquestestà format per argiles i guixos del keuper (triàsic),calcàries del juràssic, uns 1.000 m de calcàries imargues del cretaci inferior (aptià - albià) i un centenarde metres de calcàries del cretaci superior (cenomanià- santonià). Així, les roques del Pedraforca (cretaciinferior) són més antigues que les de sota (cretacisuperior), cosa que implica l’existència d’una terceraunitat estructural: el mantell superior del Pedraforca.

Al Pedraforca distingim tres estatges de vegetació:L'alpí (per damunt dels 2.300 m): les dures condicionsclimàtiques impossibiliten el desenvolupament de lavegetació arbòria i arbustiva, però en canvi a lesformacions rocoses i a les tarteres hi creix unavegetació adaptada a aquest ambient fred i rocallóscom l'orella d'ós (Ramonda myconi), pròpia de l'eraterciària, fa uns 25 milions d'anys, la corona de rei(Saxifraga longifolia) espècie endèmica del Pirineucalcari que hi va arribar durant les primeres glaciacions,ara fa un milió d'anys. Altres espècies destacables sónel xuclamel de roca (Lonicera pyrenaica), la lluquetade roca (Globularia cordifolia ssp repens) o la falguera(Woodsia glabella ssp pulchella).

1

2a 2b 2c

2d 2e 2f

2g 2h 2i

VEGETACIÓ

GEOLOGIA

1 Pedraforca des de la ctra. de Saldes

2 a) Avet; b) Pi negre; c) Pi roig; d) Roure martinenc; e) Faig;f) Blada; g) Arç blanc; h) Boix; i) Neret

3 Isard

4 a) Voltor; b) Papallona apol·lo; c) Gralla de bec groc; d) Tritópirinenc

FAUNA

3

4a

4c

4b

4d

Per carretera:

B-400 de Guardiola de Berguedà a Gósol

Autobusos

Servei regular d'autobusos (Alsina Graells)Berga - Saldes - GósolTelèfons:93 265 68 66 / 93 873 05 18 / 93 821 04 85 / 973 350 020A/e: clientes@alsinagraells.esWeb: www.alsinagraells.es

COMUNICACIONS I ACCESSOS

Carretera secundària

Pista forestal

Carretera principal

Centre d’informació

Aparcament

Àrea de lleure

Mirador

Refugi

Parc Natural

Paratge Natural d’Interès Nacional

• Algunes plantes i flors són verinoses o sónprotegides per raó de la seva raresa. Admireu lesplantes sense arrencar-les i respecteu els arbres.

• Si trobeu qualsevol animal, no el molesteu ni elcaptureu. En podeu gaudir amb l'observació.

• No embruteu les fonts ni els rius i, sobretot, no feuservir sabons ni detergents.

• Els animals domèstics han d'anar subjectats icontrolats.

Dos grans fets culturals han tingut especial ressò a lesvalls del Pedraforca: d'una banda, el romànic i del'altra, l'estada a Gósol del pintor Pablo Ruiz Picasso,a principis del segle XX.L'eixam d'esglésies, monestirs i ermites que a uncostat i altre del Pirineu es van aixecar en temps delromànic van ser el pol de difusió de la naixent culturai van fer d'aquesta serralada l'autèntic bressol i espinadorsal de Catalunya, ara fa mil anys.

Santuari de Gresolet. Església romànica del segle XIII,bastida de nou el segle XVII. S'hi celebra l'aplec el 8de setembre.

Castell de Saldes. Enclavat sobre un espadat quedomina la vila, al peu del Pedraforca. Les primeresnotícies d'aquesta construcció són del segle XI. Caldestacar-ne l'edifici fortificat i l'església del castell,dedicada a santa Maria. També hi ha restes demuralles, marges de pedra i fonaments d'altresconstruccions.

Santa Maria del Castell. Construïda al costat delcastell de Saldes. Aquesta església va ser bastida alsegle XII adossada al castell. Destaca, especialment,la paret de migjorn on encara es pot veure l'antigaporta d'entrada acabada en un arc de mig puntadovellat i el campanar de la torre, de planta

quadrada i encara visitable, que sembla que erautilitzat com a talaia defensiva.

Sant Martí de Saldes. Situada en ple centre de lapoblació, l'església parroquial de Saldes va seraixecada al segle IX, tot i que durant els segles XI i XIIhi van ser integrats elements de marcat caràcterromànic. Es conserva en el seu interior la vergeromànica del santuari de Gresolet (s. XIII), un altarbarroconeoclàssic (s. XVIII) i quatre retaules (s. XIX).

Sant Andreu de l'Espà. (Saldes). Es troba al bell mig delllogarret de l'Espà. Les primeres dades documentals sóndel segle X. Ha estat molt modificada. Cal destacarl'austera porta d'entrada, oberta al mur de migjorn.

Sant Ponç de Molers. (Saldes). Església petita que toti que no està documentada fins el 1632 es creu que,per la seva construcció, data del segle XI o XII. Ésd’una sola nau i ha estat restaurada darrerament.

Sant Sebastià de Sull. (Saldes). Antic monestir situata l'esquerra del riu Saldes que data de finals del segleIX. L'església es va reformar diverses vegades, es vaensorrar i construir de nou al segle XV, tot i que se'nva modificar la planta. Actualment en estat ruïnós.

Castell de Gósol. Corona el Tossal, el petit turó quedomina l'actual vila de Gósol. Del recinte, que jaexistia al segle XI dominant una de les rutes de pas dela Catalunya central vers la Cerdanya i el Llenguadoc,

1 2 43

solament es conserven algunes restes de la murallaque tancava el costat de tramuntana.

Santa Maria del Castell de Gósol. Situada a la partmés alta del recinte fortificat, és l’edificació quemillor s’ha conservat. Es tracta de l'antiga esglésiaparroquial del castell de Gósol. La seva forma iorientació peculiars, fan que esdevingui singular dinsla seva època. S’hi va trobar una talla policromadade la Mare de Déu (S. XIII), d'estil clàssicamentromànic, que ara es conserva al Museu Nacionald'Art de Catalunya.

Santa Eulàlia de Bonner. (Gósol). Emplaçada en unapetita vall sobre el riu Aigua de Valls. Possiblementdata de final del segle XI. Tant la nau com l'absis esvan esfondrar com a conseqüència d'un sobrealçatdesproporcionat.

Museu municipal de Gósol (sala Picasso i salaetnològica).Pablo Ruiz Picasso. Després d’abandonar París l’estiude l’any 1906 va arribar a Gósol on va coincidir ambaltres artistes de renom.Amb les llargues passejades per aquestes terres i laseva integració amb els vilatans, el pintor vatransformar el seu estil, i va desenvolupar una etapade classicisme mediterrani de tons ocres i motiusrurals. L'estiu gosolà va ser molt productiu. Passatl'estiu, Picasso va tornar a París passant el Cadí pelPas dels Gosolans i emportant-se la llavor d'un nou

estil de ressò mundial: el cubisme. El record de lavisita del geni és inesborrable per als gosolans, elsquals disposen d'una sala Picasso amb reproduc-cions de les obres pintades en aquesta població.Gósol completa la seva oferta cultural amb la salaetnològica, un museu dedicat a la vida als pobles demuntanya on es mostren diversos elements de la vidarural, com tradicions, vestits i eines del camp.

Bosc de Gresolet. Un indret d'especial singularitats'aixeca al vessant nord-oriental del massís delPedraforca. Situat sobre les calcàries gristerroses delcretaci superior, gaudeix d'unes condicions climàtiquespròpies i clarament diferenciades de la resta del massís.La major humitat i les baixes temperatures han fetpossible l'establiment de fagedes notables, allí on a laresta del massís creixen les pinedes de pi roig. Persobre del faig i del pi roig, l'avetosa amb boix s'estén,tot recreant els paisatges centreeuropeus méscaracterístics del massís, fins a deixar pas a les pinedesde pi negre i els prats subalpins, que coronen els puntsde major alçada, en tot el Pedraforca.

Centre d’informació del Massís del Pedraforca i dela Mineria de Saldes. Centre d’interpretació ons’explica el patrimoni (fauna, vegetació i geologia) delMassís del Pedraforca i de l’activitat industrial que mésha marcat la vida del municipi, la mineria del carbó.

Els espais naturals constitueixen un patrimoni que calrespectar i conservar a fi que les generacionssuccessives puguin gaudir dels seus paisatges i la sevageomorfologia, flora i fauna.

Entre les normes de comportament lògiques, basadesen el respecte a l'entorn, en destaquem les següents:

• Acampar sense control dins el parc és un incon-venient per a la seva conservació. Hi ha refugis perpernoctar-hi.

• Només es pot encendre foc en els llocs permesos.

• S'han de dipositar les deixalles o els residus en elsabocadors destinats a aquest fi.

• No es permet circular amb vehicles motoritzats ales zones d'herba o bosc i, en general, fora decarreteres i pistes obertes a la circulació. Hi haaparcaments senyalitzats per deixar el vehicle i, sis'ha de parar al marge del camí, cal assegurar-sede no interrompre el trànsit.

• No s'han de molestar les persones que hi viuen, nimalmetre pastures, camins, cases, refugis osenyalitzacions.

LLOCS D'INTERÈS

1 Mirador de Gresolet

2 Església parroquial de Sant Martí de Saldes

3 Església de Sant Ponç de Molers

4 Gósol i Cadí

NORMES I CONSELLS

Centres

Centre del Parc Natural del Cadí-MoixeróC/ La Vinya, 10 08695 BagàTelèfon: 93 824 41 51Fax: 93 824 43 12A/e: pncadimoixero.dmah@gencat.net

Centre d'informació i interpretació del Massís del PedraforcaPl. Pedraforca, s/n 08699 SaldesTelèfon: 93 825 80 46A/e: saldes@diba.es

Centre de Muntanya de GósolC/ Conseller Agustí Carol i Foix, s/nTelèfon: 973 37 00 16A/e: cmuntanya@minorisa.es

Figura de proteccióParatge natural d'interès nacional

Superfície1750.7 ha

MunicipisSaldes (Espà, Feners, Maçaners i Molers) Gósol (Sorribes, Moripol, Bonner i Vilacireres)

Data de creacióLlei 6/82, 6 maig, de declaració del Paratge Natural d'InterèsNacional del Massís del Pedraforca (DOGC 223, 14-05-82)

Protecció de caràcter internacional· Xarxa Natura 2000. Regió Alpina· Zona d'especial protecció per a la conservació de les aus

Directiva 79/409 CEE

conèixer els bells racons que amaga la muntanya,recomanem fer la volta coneguda com a Pedraforca360º. És una ruta circular que es pot començar des deGósol prenent el camí que porta fins al Collell, pasnatural del Cadí al Pedraforca i vessant d’aigües entreel Segre i el Llobregat. A partir d’aquí, es baixa cap ala Jaça dels Prats, on hi ha el refugi Lluís Estasen.Després es dirigeix, per un camí planer, que passa persota la tartera i arriba a coll de Jou. D’aquí es continuaseguint el camí ral de Saldes a Gósol retornant al puntd’inici. Per fer tota la volta, es pot trigar un dia sencero es pot optar per partir-la i fer-la en dos dies.Una altra ruta molt interessant que porta a descobrirla vall de Gresolet va de Saldes al santuari de Gresolet.L’anada es fa pel camí de la Costa, l’antic camí queunia Gresolet i Saldes, de gran bellesa i que passa pelcostat del castell de Saldes i l’ermita romànica deSanta Maria. La tornada baixa per la pista fins a propde cal Bessó i per un corriol fins a Saldes.

EscaladaPel que fa a l'escalada, la impressionant presència dela paret nord del Pollegó superior va ser l'objectiuprincipal.Així, a principis del segle XX, en Lluís Estaseni altres companys varen anar solcant les rutes mésevidents, com la bretxa occidental del Pollegó inferioro la canal Roja i la via de la Grallera al Pollegósuperior. L'obertura de la via Estasen, el 30 de juny de1928, va ser el tret de sortida que obria l'època dedescoberta i realització de les vies de la muralla norddel Pollegó superior i de les parets del Pollegó inferior.

ExcursionismeDes de finals del segle XIX, es té constància del'interès del massís del Pedraforca com a fitamuntanyenca, tot i que des d'antic s'havien dut aterme ascensions esporàdiques per part de caçadorsd'isards i recol·lectors de plantes medicinals.Les dues bases principals d'ascensió al Pedraforca sónels pobles de Gósol i Saldes, situats al peu dels vessantsoccidental i oriental respectivament, encara que la pistad'accés al mirador de Gresolet ha substituït la vila deSaldes per aquest indret proper al refugi Lluís Estasen.Si bé les rutes més senzilles d'accés al Pollegó superiorsón les que hi arriben a partir de Gósol, Saldes o elrefugi Lluís Estasen passant per l'enforcadura, la mésutilitzada és la que surt del refugi Lluís Estasen itravessa per sota la paret nord fins a la balma de lesOrenetes i el coll del Verdet. A aquesta collada tambés'hi arriba des de Gósol per la coma de les Set Fonts opel serrat de la Muga. Des del coll del Verdet, l'itineraripuja la canal del Verdet i segueix, amb una grimpada,l'esmolada cresta oest fins al cim del Pollegó superior.El descens més freqüentat és per la tartera que baixacap al refugi Lluís Estasen que, pel seu pendent i carac-terístiques, té un grau de dificultat i risc que demana pru-dència i anar ben equipat, tant a l'estiu com a l'hivern.

Si en comptes d’ascendir al cim, el que es vol és teniruna visió del Pedraforca per tots els seus vessants i

Actualment, hi ha obertes més d'un centenar de viesrepartides principalment entre la paret nord delPollegó superior i la paret sud del Pollegó inferior. Toti que la roca sempre és calcària, l'orientació diferent iles particularitats geològiques fan que mentre en elvessant nord l'escalada ha d'aprofitar les abundantsfissures, xemeneies i relleixos, en el vessant sud estracta sobretot d'escalada de placa sobre una rocacompacta i adherent.Darrerament, s'ha explorat la muralla sud del Roget, ala base del Pollegó inferior que, seguint les darrerestendències de les últimes vies obertes a la seva paretsud, s'han equipat segons la mentalitat de l'escaladaesportiva d'alta dificultat.

BTT i 4x4Una altra activitat que es pot fer al Paratge del Massísdel Pedraforca i pels seus voltats és el circuit amb BTTtambé apta per a vehicles 4x4 que va de Saldes aGresolet, passant pel mirador de Gresolet, el Collell icoll de Bauma. Amb aquest circuit es gaudeix debones vistes del Pedraforca i la serra del Cadí, delsmagnífics boscos de la vall de Gresolet i la possibilitatde veure algun ramat d’isards pasturant pels prats dela zona.

Casa Refugi Gresolet. SaldesTelèfon: 93 744 11 02

Refugi El Ferrer. SaldesTelèfon: 93 825 80 68

Refugi El Roget. SaldesTelèfon: 659 94 70 20

Refugi Lluís Estasen. SaldesTelèfon: 608 31 53 12

Refugi Santuari de Gresolet. SaldesTelèfon: 689 78 07 41

2 3 4 5

ACTIVITATS REFUGIS

1 Inici del camí cap al Verdet

2 Camí del Pedraforca

3 Sortida en BTT

4 Cara nord del Pedraforca

5 Tartera del Pedraforca des del Gat

Contraportada: tartera del Pedraforca des de l’enforcadura

1

© GENERALITAT DE CATALUNYADEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE,DIRECCIÓ GENERAL DEL MEDI NATURALSERVEI DE PARCS Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Dipòsit legal: B-22916-06Totes les imatges són de l’arxiu del Parc Natural del Cadí-Moixeró.Autor dela fotografia de portada: Jordi Garcia Petit.Disseny i maqueta: LMDG / Lluís Mestres - Clara Mestres.Impressió: Hostench

www.parcsdecatalunya.net