A I G A!oració a l’aigua

«El riu, a més, pot ser una metàfora de la vida.Comença i acaba. Però el riu continua baixant.La vida es renova. Cap gota és igual que l’anterior.La vida de les dones».

Jordi Suñé Morales

AIGA! és una proposta escènica inspirada en l’expressivitat inherent a qualsevol racó del nostre entorn quotidià. Consisteix a realitzar intervencions escèniques en espais no preparats artísticament i que guarden una relació amb l’aigua, compresa aquí com metàfora de l’art en el desenvolupament de les nostres vides; el fet d’intervenir espais no preparats respon a la necessitat de manifestar l’expressivitat artística de totes les coses que ens envolten, mentre l’ús simbòlic de l’aigua ens convida a pensar tots dos, art i aigua, com a elements essencials de la nostra realitat.

El projecte es sustenta en la idea que les coses s’expressen per naturalesa sempre que són observades atentament, i aquesta reflexió permet detectar, en les coses més mundanes, esdeveniments únics i irrepetibles que activen la nostra mirada i connecten l’entorn quotidià de la nostra societat amb l’art.

Originalment la font d’inspiració va ser la necessitat de traslladar al públic la intensitat amb què els gorgs dels rius pirinencs de la meva regió nativa a Catalunya, on ens banyàvem durant les llargues tardes d’estiu, es

comunicaven amb mi a través de les seves formes, colors i sons.

En una segona fase del meu projecte, vull treballar de manera teòrica i pràctica la idea que l’art, com l’aigua, és part indissoluble del nostre paisatge quotidià, i per demostrar-ho proposo intervencions en llocs com fonts públiques, antigues fàbriques tèxtils i altres espais que relacionin l’art i les diferents activitats humanes.

El nom d’aquest espectacle fa referència al fonema amb el qual els habitants d’algunes zones del Pirineu i Prepirineu Català ens referim a l’aigua eludint la «u» de la segona síl·laba, amb l’expressió resultant; «AIGA!». Una expressió coneguda i emprada pels intèrprets i creadors del projecte arran de la seva vinculació nativa amb el territori del Pirineu català.

AIGA! investiga fins a quin punt l’artístic es troba en qualsevol cassola, qualsevol rierol, gorg, depuradora o abocador, i fins a quin punt, aquest art acudeix a nosaltres en diferents moments i estats de forma.

SIN

OP

SI

Inseparable de la vida, l’art és el got d’aigua, el parloteig de l’aigüera i el raig d’aigua freda que ens bateja cada matí.

El paratge triat ens permet reflexionar sobre quins són límits de l’art que, com l’aigua, acudeix a nosaltres durant el transcurs dels diferents costums i les activitats humanes del dia a dia. Pràctiques i usos com; el bateig, l’ús del safareig per rentar la roba, l’abeurador per a animals, les fonts i el reg de les terres de cultiu o l’energia hidràulica de fàbriques i indústria ens acosten a l’aigua fent-nos part indissoluble del paisatge.

Aprofundir en la relació entre la comunitat i el paisatge fent ús del símbol i entenent l’aigua com a metàfora de l’art en la vida comunitària. Rituals com el bany o el bateig permeten connectar l’art i l’aigua en una mateixa línia teòrica al voltant del ritual.

Exploració de conceptes relacionats amb l’aigua i associats a qüestions culturals com el moviment, el canvi o la repetició.

Revisar el llegat catòlic de la nostra tradició jueu-cristiana, i el poder simbòlic que la nostra cultura li ha atorgat històricament a l’aigua. En el convenciment que per millorar en qüestions estructurals del nostre sistema com el masclisme, el racisme i el capitalisme patriarcal cal aprofundir en la història dels nostres pobles.

Interactuar amb artistes del lloc i realitzar un estudi de camp que permeti desenvolupar una proposta de pensament global però intervenció local.

Explicar els nostres lligams amb el territori pirinenc a través del marc conceptual de la nostra investigació en relació a l’aigua i els oficis d’aquestes terres.

El fet d’intervenir un espai no preparat i no fer-ho en una sala de teatre convencional, permet reflexionar sobre el “parlar autònom” de les coses, tossudament reivindicat per autors com Perejaume, ens descobreix la necessitat d’escoltar qualsevol racó de món.

L’ objecte com a subjecte artístic; la idea de posar l’art a l’abast de les persones i que aquest no necessiti grans teatres ni artificis per manifestar-se. Reivindicar una mirada activa a la societat i l’acostament de l’art a la població.

LÍN

IES

D’I

NV

ES

TIG

AC

IÓ

Trobareu el vídeo d’una intervenció del projecte AIGA! a Catalunya clicant sobre la pàgina web. L’ enllaç no obre directament el vídeo, motiu pel qual, és necessari desplaçar-se cap avall i de seguida trobaran el material.

ARNAU OBIOLSLa Seu d’Urgell (Alt Urgell)

Música (bateria, improvisació, composició, art sonor) i arts a la natura (intervencions multidisciplinars. Estudia magisteri musical a la UB (Universitat de Barcelona) i es llicencia en l’especialitat de bateria jazz a L’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). També ha estudiat al Taller de Músics de Barcelona o en cursos a la Dutch Impro Academy, a la Haia (Holanda) o als cursos de performance (música i dansa contemporània) de Katy Duck a Amsterdam (Holanda) entre d’altres.

Músic actiu en els àmbits del jazz, la improvisació i la revisió de les músiques tradicionals. participa en projectes com Roc Calvet Quartet, Inxa Impro Quartet, els mítics El Pont d’Arcalís, Pol Omedes Trio, Joana Gomila Folk Souvenir, David Mengual Resolut Trio, Alenky De Marc Egea, Rufaca Folk Jazz Orchestra, Sons d’Aram amb el poeta Joan Graell, el col·lectiu de músics Free Art Ensemble, l’acordionista Kepa Junkera o l’occità Joan Francés Tisnèr entre d’altres.

Té dos treballs editats al seu nom: Arnau Obiols Projecte Pirene (aladid records, 2013) i Arnau Obiols Libèrrim (aladid records, 2015).

MONTSE ÀLVAREZColl de Nargó (Alt Urgell)

S’ha format en dansa contemporània a l’escola Àrea de Barcelona, així com en altres espais de la ciutat dels quals destaca La Caldera i Nunart. Complementa la seva formació al NOD International Contemporary Dance Program (Torí, Itàlia) i realitzant diversos tallers de dansa arreu. Paral·lelament, també ha estudiat el grau en Biologia a la Universitat de Barcelona.Com a intèrpret i creadora, ha format part de l’obra Amarg (2016), un projecte de música, dansa i poesia dirigit pels músics Ivan Garriga i Aniol Gurrera i per la ballarina Neus López-Llauder. També ha fet col·laboracions amb el grup de música Orquestrina Trama (Festival Trama 2016, Festival OFolk, 2016) i amb la companyia de teatre Comediants (2017). Ha creat i interpretat una peça per a l’acte inaugural del Picurt 2017 (Festival de cinema de les muntanyes del Pirineu), així com el solo L’Extern Intern (2017) sota l’acompanyament de Laura Vilar.

Actualment es troba en procés de creació de la peça J-AhO (2018) – juntament amb Amaiur Luluaga i Clàudia Gómez– com a projecte guanyador del programa Sortutakoak 12 de Gipuzkoako Dantzagunea (País Basc). També forma part del projecte Aiga del músic Ivan Garriga i ha estat una de les artistes convidades a participar en el cicle d’art contemporani de l’espai Tartera (2019, La Seu d’Urgell).

IVAN GARRIGA EDOLles de Cerdanya (Catalunya)

Comença els seus estudis amb el professor de violí clàssic Jordi Albelda a l’escola rural de Montellà, localitat que es troba als peus del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Posteriorment assisteix a classes puntuals del violinista Gerard Claret i forma part de la JONCA (Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra). Durant l’adolescència compagina la formació clàssica amb l’aprenentatge de música tradicional amb la professora holandesa Simone Lambregts.

L’any 2010 ingressa al Conservatori de Girona Isaac Albéniz, on rep classes de Mª Victória Fernandez, Gonçal Comellas i Jordi Sunyer. Posteriorment obté el títol de graduat en interpretació clàssica al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona amb la professora Olga Aleshinsky.

Entre el 2012 i el 2016 realitza diferents «màster class» de violí clàssic amb els professors; Marc Oliu, Agustín León Ara, José Mª Fernández, Michael Thomas, Tatiana Aleshinsky i Kai Gleusteen.

Durant l’any 2013/14 duu a terme una col·laboració per a Big-band i secció de corda amb les cantants Laura Simó i Carme Canela, amb qui presenten un concert a l’Auditori del Liceu sota la batuta del director Sergi Vergés.

L’any 2016 estrena el projecte de creació Amarg, centrat en la fusió d’arts escèniques amb les ballarines Neus López Llauder i Montse Àlvarez, el compositor Aniol Gurrera i la poetessa Blanca Llum Vidal. El mateix 2016 entra a formar part de la «Rufaca Folk Jazz Orquestra» un projecte basat en la música arranjada i dirigida per Sergi Vergés que centra la seva activitat musical en la fusió entre el jazz i la música tradicional.

Actualment compagina la seva tasca docent al Conservatori de Música dels Pirineus i a l’Escola Municipal de Música de La Seu d’Urgell amb nombroses actuacions, nacionals i internacionals, amb la jove formació de música tradicional del Pirineu Orquestrina Trama, el duet Magari amb l’acordionista Liv Hallum, actuacions amb la companyia de teatre Comediants i el projecte escènic d’art i natura «AIGA!».