AHT 111.- NOM. 70 10 CENfiWlS BARCELONA 30 MARS 1910

L E S EXPOSICIONS El •Vaixell Fantasma» cami de l'Argentina.

DEMANIS PER AFAVORIR EL T R E B A L L INTELECTUAL Y CURAR LA NEURASTENIA, IMPOTÈNCIA,

DEBILITAT DEL COR Y DEPRESSIÓ DEL SISTEMA NIRVIÓS, E L

V I V I T A L A M A R G Ó S PODERÓS REPARADOR T ESTIMULANT DE L E S FORCES FÍSIQUES Y INTELECTUALS

• VI V I T A L AMARQÓS transforma l'extenuacló en vigor, la debilitat en força, y l'anemia en riquesa de sang. E l gran abatiment,

la penosa tristesa que senten els neurastènics desapareix com per encant prenent el VI V I T A L AMAROOS.—Farmàcia del senyor

Amargós, Plassa de Santa Agna, 9.—Ademés se ven en les principals farmàcies, drogueries y centres d'especialitat farmacèu­

tiques del mon.

T A L L E R DE CONSTRUCCIÓ Y REPARACIÓ OC M A Q U I N E S V AUTOMÓVILS

Eipaolilltat N Maquinaria pen les Arts Gràfiques

F R A N C I S C O M A R I N É Bonavista, T. - GRAOIA

E. BLY TALLER DE FOTOGRAVAT Barbarà, 35, principal

P o l m DERMOSÀN P r e p a r a t s p e r e l D r . T A Y A

cura ràpidament el forro de les criatures y Irrltaclóns de la pell

Se van en DBOQDBBlBB, PERFOMERÍES y FARMÀCIES

Imprempta

Litografia

Llibres Ratllats

J. HORTA Méndez NúOit, 3 7 5

j » B A R C E L O N A j »

El PAPITU s'imprimeix ab

TINTA NEGRA D E SECANT EXTRA RÀPID N.0 6276 DE L·EB

Fabriques de Colors OTTO BAER. RADEBEUL-DRESDEN D t p ó a i t G e n e r a l p e r E s p a n y a y P o r t u g a l :

CARLES 6IRARDI. Carrer Univarsitat, 41. • Barcalona MAquines, Materials j demés Útils per Imprempta, Litografia, Enquadernació 7 Fabriques de Capses de Cartró

Representant Exclusiu de les Màquines Tipogràfiques "PLANETA" 7 "PLANETA-FIXIA" de la "DRESDNER SONELLPRESSEN-FABRIK, COSWIG (Sajonia)

Les Màquines "PLANETA" son una rerdadera joia per l'impressor

jÇ. Sscande Jnsfa/aeions -Gléciriques de totes c lasses

Zreballs garantits

R a m b l a Canale tes , 1 3 , l . " ~ Z e l e f o n 1 7 6 4

AHY lli.—NUM. 70. BA«CILONA 30 MARS 1910

REDACCIÓ: P.UTO. 3( ADMINISTRACIÓ: fUaMx U UM F I M . í*.rrmL

P R E U S DK 3 U 3 C R I P C I O ESPANYA, trimcttn P tu . 1 ESTRANGER > . . . . • a

P a g * »nt le ip«t Dell trtTalli publicats en son responublei

t l i mm autor».—No'i tornen els orlglmli.

Frases A la iBuena Sombra», estan ensajant una revista

còmica, en la que sortiràn blancs y negres y se canta­ran cuplets ab música del Rey que Rabiò. La rigolade se titula <Xinagas-Péle-Méle», y es clar tothom amb aquest títul fa una frase molt corrent y agradable.

Per cert qu'en elfoyer de «La Buena Sombra^, par­laven varis dels gentleman. Comentaven la noticia dona­da per nosaltres de qu'en Mamet s 'había emportat se­tanta mil pessetes.

—Caram, val la pena de volar. Una chanteuse, va respondre: —De què us queixèu vosaltres? Per menos diners,

sortiu sempre d'aquí «a la vela».

# Torna a cantarse L a Pulga. La Pepita Sevilla —

Donya Josefa Sevilla, com va dir Espana Nueva— s'anuncia ab lletres grosses, en aquest inmortal monòleg sicalíptic, y el públic omplena cada nit el «Gayarre». Lo den Gil: L a Pulga, després dels drames de Calde­rón, es l'èxit més gran que's coneix.

En un cafè. En un recó, un dels nostres més deli­ciosos calaveres, fulleja ab displicència LIlustration. De tant en tant estossega amb una dolorosa discreció. Arriva un amic —diuen qu'era l'Andreuet.

— Q u è fas? —Ja ho veus, el traviato. L'Andreuet —si era e l l— diuen que no va entendre

l'heroica espiritualitat.

% L'establiment qu'ha posat a la Rambla'l senyor

Sangrà ens sembla molt bé. Però lo més interessant pera'l PAPITU, del nou establiment, va ésser lo que'ns va dir un dependent de la casa.

—«Mirin, el dia de l'inauguració dedicada als homes se varen gastar 40 botelles de xampany. A l'en­demà, l 'inauguració era exclusivament pera senyores. ; Y sab quantes botelles de xampany anaven consumi­des a les 8? Trenta set, A les deu, se destapava la bo­tella número cincuanta.»

Delicioses dònes nostres. Saben vestir, comensen a estimar y s'inicien en les libacions. Sempre ho hem dit, qu'eren lo millor que tenim a Barcelona.

•

—Escolti,Mosstn Pau, ensenyim d escriure'l mtu nom qu'haig d'anar al Gobern Civil a firmar contra les escoles laiques.

196 PAPITl)

extrany? Y es que Donya Manuela va dir, com a senyora aixerida y entesa qu'es: No quiero goíeras en m i casa! Eh? ^que tal? Això es que'l gran Puig es un Hidalgo, volèm dir un arquitecte de gotera. L o qu'es si no's presenta diputat per Castelltersol, es ben bé home a l'aigua. Y are'ns expliquèm el veto de Do­nya Manuela. Es un home que fa aigües en Puig, vaja. Y lo del cèlebre redolí: H a à e n d o aguas detenerse es

f à c i l sin cocke verse!

Ha passat la quaresma, àtica com poques n'hi hagin hagut; la Setmana Santa, ab les discussions y contro­vèrsies per lo del tranzit rodat y amb una pila de res-telleres de dames rojes, negres y blanques; s'han lligat y deslligat les campanes, s'ha fet foc nou a les iglesies, sense que fos el de l'Iglesias, y han vingut les mones y els micos y el Liceu, amb el Vaixell fantasma, en el que hi van embarcats en Bernis y en Pena per l'admi­rable empresa de colocar, al dit de la badoqueria bar­celonina, la formidable joia artística constituïda per \ A n e l l delNibelung.....

A b consignar qu'en Fernando Fabra ha tornat a obrir el palco, que la Pauleta desitja un tip de son a tots els que vagin a sentir y a veure la Tetralogia, qu'en Cambó y en Lluiset Duran han estrenat xistera (ja era hora! ), que les Llorach han comprat un Renaud de primera, per lo que felicitèm a donya Conxa, que s'ha mort molta gent coneguda, per lo qual els potins van escasos, y qu'en Pi, l'adorable Pi, es tà en un compromís qu'en català no té tra­ducció, y qu'en francès ne diuen lem-barras du choix, donèm per acabat l 'esbós de la setmana tràgica!....:

Els Sevillas estàn apunt d'assolir el ceptre de la dominació del Tot-Barcelona. Els Sevillas sembla que van a ferse alsar un palau digne de la seva prossopopeia, al passeig de Gra­cia, cantonada al carrer d ' À r a g ó . Serà una cosa fastuosa, digne de les m i l y pico de noches, una mena de Louvre modern, que deixarà petit el Walha-l la den Milà-Segimón y el Caixal-corcat den Bati lo. H i hau rà palau, jardí d'hivern y d'estiu, mar per pen-drehi banys y ferhi regates, y una gran pista per carreres de cavalls, polo y foot-ball. Y al terrat, rès de teulada, un gran camp d'aviació.

Respecte als arquitectes qu'han de projectar y dirigir la construcció, han sonat alguns noms, però el den Puig y Cadafalch no, vès! Oi , qu'es

Ja hem dit que s'havia mort molta gent coneguda. Y entr'ella un aucell molt gros. L'aucell tenia un niu d'amor a la Rambla de Catalunya. A l niu hi anaven aucelles y aucelletes de gran compromís. Y com que l'aucell gros era un gran amateur del kódak, fixava en les gelatines les imatges de les fatnelletes, en vestit so-maríssim. Però, veusaqui, que, oh! dissort, Vaucellàs ha mort soptadament. S'han acabat les expansions y follies exòtiques, el riu d'argent s'ha estroncat, però les imatges impúdiques han quedat al niu, en mans de marmessors, apoderats y porteres despreocupades. Han corregut anònims, hi han hagut sustos mortals y algú hi ha fet diners. Y es qu'a Barcelona per estar a la alsa-ria de les grans capitals,ja hi comensen a haber maítres chanteurs, que no tenen rès que veure amb els den Wagner. Jo crec qu'aviat podrèm ensenyar una Mada-me Steinheil, o una Comtesa Tornowska, qu'are fa les delícies de les sales de lo criminal de Venècia. En Cases-Carbó, es capàs de dir: cAixò es un bé per Ca­talunya! > Y nosaltres també.

* * * A Mossèn Estevanell l i han explicat el Chantecler,

y ell, al enterarse de que'l gall den Rostand, no més

E R Ò T I C A —Adloi, Caracollll», Puerto Ric», rlquisima! —Adiu, nas de Mokal

PAPITU

té amors, y encare platònics fins a cert punt, ab la fai-sana, sense que mai arrivi a vies de fet ab les gallines, ha dit: «Ai conxo! No sé perquè m'ho tenen de dir els del PAPITU, Mossèn Chantecler, si jo soc tot al revés». Y encare ho hauria dit més, aixó, el seràfic pachà de la Bonanova, si sapigués que'l dia avans de la estrena de l'obra famosa, en Guitry, el gran actor, qu'encarna el protagonista alat, va sorprendre, en una actitut acadè­mica, a la seva adorable maitrese, junt amb el fill del poeta-autor de Chantecler, l'entremaliat Maurici.

— A mi això no m'hauria passat mai! —hauria ex­clamat, amb orgull. Mossèn Èx-Pollastre.

En cambi, l'ex-prior dels Dominicans, està tot con­tent y satisfet, perquè, de tant en tant, surt al PAPITU. Es allò, son naturaleses!

-c88>

Un anticlerical del any 50

Tot se pert. Aquells anticlericals que hi havia i lgún dia, ja no hi son. No més queden, y encara am prou feines, quatre clericals que també's van perdent.

En temps de les diligències, que per cert també s'han perdut, malesaguanyades, el senyor Garriga, un

dels últims anticlericals que ha conegut el plà de Bar­celona, seglar com casi tots els qu'escribim el PAPITU, se vestia de capellà y al demati, a l'hora de la fresca, pujava a la diligència, que allavors sortia de la qi»e avui es plassa de Catalunya, y cap a Gracia falta gent.

—Veiam si seré a temps a dir la missa—deia a les senyores que anaven a la diligència, grosses com totes les senyores que van en diligència.

—^Que va molt lluny? —No. jCà! Aquí a Gracia. Sino que com que haig

de dir la missa de set... A l cap d'una estona, el senyor Garriga, se treia de

la butxaca de la sotana un gran tall de pernil y una gran llesca de pà y esmorsava.

— Y ara! Y ara!—pensaven y deien les senyores grosses, estranyades de que un capellà, trenqués el dejuni avans de la missa.

—No'n fassin cas—deia'l senyor Garriga per cal­maries.—Tots ho fem.

6aW

SttJrid: - iA mt, Fafnetl E l Drac: - S i no tos de cartró no'm binllarl» pas ara tú. que alli a primera Bla hi veig i n'en Sampeie y Miquel y en Joseph M* Pascual,

198 PAPITU

L A P U N T U A L I T A T A L L I C E U —No l'entretinguis, Layeta, que hl hem de sec avans de comensal. —|Y arel Semblaria que volem aprofitar tota la funció.

L'interrogatori mèdic

la sala de parts de Sta Creu. Acaba d'ingressar una dóna jove guapa y casada. Es l'hora de la visita. E l catedràt ic amb els seus alumnes, arriva al l l i t de la dóna que acaba d'arrivar, y que comensa a sentir, t inquietut de t in fan t que s'anuncia.

E l catedràt ic devant de la partera, que's tapa aver-gonyida la cara, diu als seus deixebles:

—Senyors, lo que ha de tenir principalment en compte un metge al visitar per primera vegada a un malalt es l'interrogatori. Aquest ha d'esser concís, am paraules ben clares y un xic escullides, perquè se trac­ta de senyores. Fícsinse:

—Quan fa qu'es casada? — U n any. — Y la primera falta, quan la va tenir? —Ohl Va ésser mitg any avans de casarme. Però,

veritat que no ho diràn al meu marit? Jo no ho volia... Però de casada, l i juro que no he tingut cap més falta.

Qüestió de Llogica Els empordanesos sempre han sigut fedrals fins al

moll de l'ós, y anticlericals d'allò mès, encare que les dònes de molts vagin a missa. E l lliurepensador també hi té molts adeptes. Quan el doctor Gabarró y Borràs predicava contra el clero y feia trevalls pera fundar escoles lliurepensadores, al Empordà tothom s'el dis­putava, tothom el convidava a menjar al senyor Ga­barró.

Un dia predicava en una població en les que més adeptes tenia. Tots els seus arguments anaven contra la confessió. «No n'han de fer rès dels nostres pecats,— deia— y miréu: pera demostrarvos que Cristo no la va instituir, y que sols fou posada pels capellans com un lligàm més pera tenir subgectes als creients, digueume si sab ningú que S. Josep fes cap confessionari, essent, com era, fuster».

Salus ínfírmorum Unes monjes del carrer de l'Hospital, tenen un bàl­

sam qu'en diuen Samari tà y que ho cura tot. L o que senten: ho cura tot, lo que s'en diu tot. Les monjes del carrer de l'Hospital ho diuen: la peste, neuràlgics, mal de ronyons, de fetge, d'estomac, d'ulls de poll, d'ulls de la cara, etc. Ademés , cura lo següent:

«Es de utilidad para toda espècie de dolencias en el vientre, causadas por cualquier motivo, aplicàndose sobre el ombligo.

Reduce à cumplida curación, por medio de la supu-ración, los bubones, sin necesidad de hacer cortaduras, ni uso de tientas ó sonda.

Cura igualmente las dolencias de los testiculos. Cura asimismo toda clase de granos, postillas, et­

cètera, etc, tanto en la cabeza como en cualquiera par-te del cuerpo.

Todo género de granos, efecto de un desahogo ex­terior de la sangre.»

Demanin, demanin malalties, que'l bàlsam samarità ho cura tot. A ixò si, els geperuts no trovaràn un remei al seu mal en aquest bàlsam. L a medecina religiosa posa remei a tot, menys a les gepes. Encara'ns en re-cordèm, d'una aposta que hi va haber fa alguns anys a Figueres.

Després d'una peregrinació a Lourdes, els periòdics clericals varen sortir contant miracles, y es clar, els federals de Figueres sense creurese'n ni un. E l periòdic clerical, va insistir y aleshores, un banquer de Figueres molt anticlerical, va fer l'aposta al director del periòdic clerical, qu'era geperut, de qu'anava a Lourdes, se pa­ssava un parell de mesos prenent banys d'aigua mira-

PAPITU 199

culosa, y tenia d'entornarsen geperut com va anar pera vergonya de totes les aigües miraculoses. El director, està clar, no va acceptar. La Verge de Lourdes, ho re­solia tot, tot, menys una gepa. L o mateix que'l bàlsam samarità de les monjes del carrer de l'Hospital.

E l Dr. Pizà interrogat per nosaltres, diu que conti-núa oferint mil pessetes, al que presenti un bàlsam millor que'l seu, pera curar les afeccions del recreiu.

Diràs mal del pròxim

N Pius Baroja va ésser invitat pera do­nar una conferencia a l'Ateneu Bar­celoní y en Pius Baroja, com era na­tural, no la va donar a l'Ateneu, sino a la Casa del Poble. El l avans que tot es un home estrany y te de con­servar la fama. Si l i haguessin dema­

nat la conferencia a la Casa del Poble l'hauria volguda donar a l'Ateneu. Cada hu es com es.

La Casa del Poble, era plena de famílies correligio-naries, perquè allà, tant si fan titelles, com si parla en Baroja, el correligionari hi porta la familia, sense dei­xar cap criatura a casa. En Baroja, tot era dir coses contra Catalunya, y els lerrouxistes vinga aplaudir.

—No teniu arquitectura. —jBravol —No teniu cap home que valgui la pena. —(Bravo!

P A S Q U A D E R E S U R R E C C I Ó —Doncs si, amic. ja comensava a estar tip de menjar de peix: es una mortificació que no m prova.

^ i •

D E L C A M P D E L A B O T A —Se »eu qae ja estava predestinat a camp d'aereostaciò, perqae

«vans dels aereoplans ja bi enviaven les bombes. — N i poetes, ni sabis, ni

capdills. —jBravol —No sou res! —jBravol Nosaltres, vàrem estar a

punt d'interrompre: —Senyor Baroja, ^qué no

podria dir després d'això al­guna cosa ales nostres mares?

En Baroja es un home calvo, lleig, petit, y trist, que porta en la maleta, quan viat­ja, uns colls y punys bruts y un rellotje espatllat, que ni els mateixos lerrouxistes va­ren compendre pera que'l portava.

— A un home així, l i te de carregar tot, —vàrem dir a la sortida, a uajoven rebelde, simpàtic y molt andalús.

—Zizenyó, lerevienta todo, meno sia hermana deia zurda.

A mitja conferencia ja comprenguérem perquè no l'habia donada a l'Ateneu, sense negar, per això que en la Casa del Poble tingués im­portància sobre tot desde'l punt de vista dels cafòs y sigalons despatxats.

200

/ / / , . . / / , V / W

A L L I C E U —Quin» veu mís fresca aquesta tlple iol?) —Y tant: fins me sembla que s'ha encostlpat de tan fresca qu'es.

Del poble estant Una de les coses que he vist a n'aquell poble més

dignes d 'atenció, son el temple de la ciència y'ls seus sacerdots. E l temple es un botiquin tronat y'ls sacer­dots dos estudiants de Farmàcia enderrerits; però es lo qu'ells diuen; mitj y mitj un, mitj apotecari y mitj apo­tecari, apotecari sencer. Encara diuen, o millor, fan un altre cosa aquests enganya pagesos; han inventat un mètode pels negocis completament nous de trinca. Va aixfs; per menjar, pagar lloguer, minyona, cafè, trezillo, lo poc que valguin les drogues, etc. etc, s'han de fer vint pessetes de calaix. Molt bé, doncs si a les quatre de la tarde no hi son, el primer que s'acosti amb una recepta paga el gasto.

—Deu lo guard: deu cèntims d 'ungüent de bella-dona.

— S i es servida. —Tingui . —Dispensi, son quatre pessetes. —Però si l i he dit deu cèntims! Y ara, això quatre

pessetes. —Senyora, en els moments actuals, no puc passar

per menys. —Però si l'altre dia me'n van posar els deu cèn­

tims... — U n dia es un dia. Un foraster havia fet una ensu-

mada d'amoniac, tassada en 7 pessetes. — A i x ò tant se m'endona a mil Quatre pessetes? y

ara! això es una lladregada. —Call i l Respecti el temple de la ciencial Respecti

f>APrrU

a Hipócrates y Galeno! (Això ho diuen per dos bustes que adornen l'establiment, però els del poble s'afiguren que son els noms dels regents de la botiga, agafan mitja por y paguen).

Després que s'han fet les vint pessetes, ja podeu anarhi confiats, demaneu lo que volgueu, tant se val que siguin alcaloides, com substàncies alemanyes, com preparats dels Estats Units, no son capassos de dema­nar dos rals de lo qu'entreguen. Els gastos ja estàn coberts.

Aquests minyons a més a més, crien coloms, ense­nyen l'esperanto y han fundat una sucursal de la Creu Roja. Els coloms els crien per vèndrer y pel propi con­sum; d'esperanto no més n'ensenyen a les moces y tinc unes greus sospites que no'ls ensenyin alguna altra cosa, sabèu? Que no sigui un curs de grifnegia y pas­sin la vetlla madrugantlas. vaja! La Creu Roja es el pretext per fer fontades y deixar tot el dia abandonat l'establiment. En una d'aquestes fontades se tractava de menjar conills a l ajo. Els apotecaris bruts s'encarre­gaven de portar l 'alioli, n'ompliren un pot de terrissa

1 '

5

•AWTU

y sel ficaren a la outxaca. Camina que caminaràs, arri-vàren a la font, s 'encengué foc, se cogueren els conills, y als apotecaris s'els havia esclafat el pot de terrissa y duien l'alioli empastat per les butxaques. No hi hagué més remei, tota la comitiva els anava allargant els talls, ells s'els ficaven a la butxaca y sortien tots untats.

Vivint en els pobles sempre's veuen coses noves. A n'aquell també hi hà un home que's diu Pepet, es president del casino republicà y una vegada va desa-fiarse a menjar figues amb un porc. Cada combatent ne tenia una portadora al devant y comensàren a menjar, primerament el porc ne feia molta via, però després va desdir y en Pepet, va guanyar. Desde aquell jorn me­morable es reelegit per unanimitat en el seu càrrec.

Després hi hà un enterramorts que no s'el merei­xen. Quan torna del cementiri de fer un enterrament, carrega als escolans y a la quitxalla en el cotxe dels difunts y entra triomfalment al poble. Quan algún vehí arriba a n'els setanta anys, ell l i fa la caixa y després li ensenya y l i pregunta si hi vol alguna modificació.

201

Unjdia explicava d'ún dinar: ^Varen treure^ una ^lla­gosta; garrac! obren l'esclofolla y ens la brindan tota sencera. Talment semblava un albat!

Després hi hà un mestre d'estudi que sempre diu: Els mestres de primeres lletres son uns miseros, se-üoresl Els xicots l i diuen Mizarramiz, però un dia van compadirsen y volgueren obsequiarlo. Que l i com­prarem, que no l i comprarem? Determinaren consul-tarho a la seva dóna, aquesta s'ho rumià y resolgué. Me sembla que uns transpuntins l i farien alegria.

Y després hi hà un herbolari retirat, que quan venia sangoneres va ésser tinent d'arcalde de Barce­lona y a la tertúlia del cafè ho explica cada dia.

—Perquè, senyors, quan jo tenia banda y vara... Quan s'ha estat algú... Els que tan honradamet admi­nistràrem els cabals de la ciutat...

Si mai calla, el cafeter qu'es un mano l i diu: Don Narcís; espliqui quan aquella comissió va oferirli banda y vara, y l'home distreu a la tertúlia amb raconto dels precs que varen tenir de ferli els veins avans de qu'ell acceptés el càrrec.—TllLPS.

1 • ^ 5 H K : ^ ^

CHANTECLER Els trombons:—Aa aquest Wagner ja se li co 1 •• donar massa importància . . . . . sino fos per nosaltres fora una cosa ben morta.

202 PAPITU

í

—Abó de la tetralogia s'ha de revenlar, ser.yors. per herciic —Y ad -més, jo no sé lo que es, però ho defensa'l Poble Calalú.

Una aposta L'altre dia anaven per la Rambla l 'Andreu Carn

prodon y en Jesús Pinilla. Aquest ab l'indispensable i hinilla color de cosa lletja al coll, y en Camprodón lluint un magnífic trajo smart comprat als Encants una tarda de pluja, qu'es quan tot se dona a quansevol preu.

En Pinilla anava fent càlculs de probabilitats... electorals, y l'Andreuet esguardava a totes les dònes qu'anaven passant pel seu costat, fixantse sobre tot ab les que —en dirèm dònes— portaven a les mans una bomba E l Siglo, un cèrcol, una comba o una nina.

A ! arrivar devant d'aquella luxosa botiga de banye­res, lavabo y 'wàters qu'ara s'ha obert, y que a la porta hi ha un impropi cuadro al ol i , doncs representa a una senyora ab trajo de sarao dins d'un quarto de bany, quan ajuntantnos a la veritat hauria d'estar, pel trajo, en el seu boudoir, o, per la banyera, en camisa o núa, qu'estaría millor, va passar un senyor pel costat den Pinilla que saludà afectuosament al ex-regidor ra­dical y bullangero.

—Me carrega aquest Gómez del Castillo —va dir en Camprodón aludint al senyor qu'havía saludat a n'en Piniüa.

—No es pas en Gómez del Castillo —va contestar l'ex-regidor.

—iCom que no ho esl —exclamà en Camprodón. —Te dic que no, qu'es en Garcia Solà —afirmà de

nou el lerrouxista. —Jo —va replicar en Camprodón— no conec a n'en

García Solà, pero aposto lo que vulguis, que'l que t'ha saludat es en Gómez del Castillo.

—Aposto un sopar de dos duros a que no ho es. —[Apostat! —va dir en Camprodón, segur de

guanyar, doncs si hagués tingut el més petit dupte de qu'aquell senyor no era el secretari de l'Ajuntament mai s'hauria exposat a perdre deu pessetes.

Y encare no h,ivia acabat de dir €apostat>, quan se va posar a corre per conseguir al senyor objecte de la discussió.

Aquest s'havia adelantat un bon tros, però en Cam­prodón, que té bones cames, el va conseguir ab tres gambades.

—Perdoni — l i va dir encarantse amb e l l— vostè no es el senyor Gómez del Castillo?

—No senyor, —va contestar l'interpelat,— soc el senyor García Solà.

En Camprodón se va quedar fret. Els cuatre duros de l'aposta se'ls va sentir a l 'ànima. Y am veu poc menys qu'imperceptible, y ab la mirada a terra, va exclamar ingènuament:

—Vos tè m'ha ben f.... Per lo demés en García Solà se l i assembla bas­

tant a n en Gómez del Castillo, y aquesta semblansa no li agradà gens ni mica al secretari de l'Ajuntament, per quan aquell incurreix amb astraquenades que poden comprometre a quansevol que se l i assembli, prenentlo per altre.

En contarèm una: Una nit, el senyor García Solà se trovaba al teatre

sentat al costat de dugués cocoííes. Aquestes, qu'algu-nes vegades badan, van pensar ferlo. Y vingan mirades, cops de colze y rialletes. En García Solà no feia més que tornarse vermell. A l fi les demi-mondaines l i van dirigir la paraula. Allavores, el que segons en Campro­dón l i havia fet allò tant lleig, va dir am veu baixa a les damiseles:

—Perdonin senyoretes, però un servidor no es per vostès.

GAZETILLES En Lerroux ha reunit a la seva majoria municipal

y després de moltes coses que no han sortit en la nota oficiosa facilitada a la prempsa, va dir que's tenia de conmeraorar l'aniversari de la república Argentina y que una de les maneres de conmemorarla consistia en enviar una comissió de cinc regidors a Buenos Aires.

Aprobat. Y el president de la comissió que ho sigui'l senyor Guflalons. El senyor Serraclara, es un dels més interessats en que aquesta ambaixada surti quan més aviat millor fora de Barcelona. Però'ls se­nyors Santamar ía , Sol, Guiu, y altres companys de martiri , de cap de les maneres volen consentir que la designació sigui feta pel seu benvolgut correligionari, senyor Serraclara.

En qüestions municipals y tractantse de regidors

?APITU 203

lerrouxistes, anàrsen a Amèrica en circunstancies com les actuals, es ben bé anàrsen a l'altre mon.

L a Xava. novela den Vallmltjana, no's ven tot lo que's tindria de vendre, essent com es en Vallmitjana, el Felip Trigo del barri de Santa Madrona.

En Cases Carbó, està entussiasmat, com a llegi­dor y com a soci de L'Avenç, qu'es la casa que ha edi­tat L a Xava: «Va molt bé, molt bé—diu. Es una novela qu 'està plena de cites.»

Entre una de les varies màximes, que ha de tenir present tot bon cristià, publicades en una fulla domini­cal de la parròquia de la Concepció, hi hà la següent:

—«El órgano que no funciona se atrofia.» que va que de la selecció d'aquestes

màximes s'en cuida Mossèn Pollastre?

Nosaltres vinga aumentar el tiratge del PAPITU, y vinga vendre. Rès, allò den Gil: «Exit que ha estranyat a la mateixa empresa». La setmana passada, el número d'exemplars que vàrem vendre va ésser tant formidable, que tinguérem que tancar la redacció pera impedir que'Is venedors que s'havien quedat sense paper, fessin un fet vandàlic.

Ara resulta que'Is alumnes de les esco­les de capellans de la Doctrina Cristiana, se dediquen a comprar el nostre periòdic a mans y fan autes de fe pera escarment y A . M. D. G. Ves qui ho havia de dir que'Is capellans ens farian la barba d'or. L o pit­j o r es que's cansaran aviat de cremar P A P I T U S , am lo qual sortirà perdent l'art, els venedors, la salvació de l'ànima dels alumnes de la Doctrina Cristiana, la Casa, y la Divina Providencia.

El Cu-Cut, diu que alguns anomenen graciosament al PAPITU, L a Saeta Catala­na. No'n fassi ca"s. Deuen ésser els matei­xos malparlats que deien que'l Cu cut es la menstruació de L a Veu y la mala setmana del catalanisme.

cat am l'idea de posseir un aereoplà, però no sabia de quina marca el tenia de comprar, si Wright, si Latham, si Bleriot, o Santos Dumont. L'altre dia, se va trobar amb un redactor de la casa.

—Escolti ^de quina marca se'l compraria vostè un aereoplà?

El redactor de la casa, se va somriure. —Jo, de cap. No hi hà cap marca encara que valgui

la pena. Figuris que jo encara confio amb en Juandó! Però desseguida que'n surti una de nova, l'avisaré.

E l redactor de la casa, que dit sigui entre parènte­sis, es una mala animeta, al cap d'uns dies va enviar al senyor Papitu, uns pianos d'un biplà Vright, dientli que allò era lo últim y més perfecte en qüestió d'aviació y que si volia més detalls, podia demanarlos, a n'aques-ta direcció:

Avio l Masvidal, carrer tal, número tal. En Papitu se va engrescar, y ' l mateix dia, va

escriure al senyor Masvidal, inventor de l 'Aviol , la següent carta: «Molt senyor meu: Me prenc la lliber-

A v í a c í ó

II

E l senyor Papitu, era un snob molt aficionat a tota classe de sports, especial­ment el de l'aviacio. Sempre estava capfi-

EL8 FERMS —Ont viu arc? —A l'Ensanie. —Alxamplls, senyora.

204 PAPITU

0

g9 ffl

D E S E T M A N A S A N T A

—Deuen ésser molt bonics a Barcelona"!! monuments, sobte tot el de Sant Robert que diu que fa d(u anys que l'estàn montant.

tat de dirigirme a vostè pregantli m'envii pressupostos sobre'l seu Avio l , al mateix temps que desitjaria me permetés assistir a una de les proves. Papitu Ventalló.*

A l cap de pocs dies, rebia aquesta resposta: tSeflor Papitu Ventallóc Muy sertor mío: Me complazco en comunicarle que en cuanto à los presupuestos que me pide, puede atenerse à la hoja circular que adjunto. En cuanto i lo demas, debo manitestarle que si usted lo prueba se convencerà de sus resultados.—Masvi-iUd.%

A la circular, per comptes d'un aereoplà hi havia una gallina y un pollastre, y dessota am lletres gros­ses, deia:

«Aviol Masvidal: E l A v i o l Masvidal, es el mejor preservativo para tener las gallinas siempre sanas y gordas».

C o r r e s p o n d è n c i a Sllveyes, De tapes no'n farem. Prous treballs ens consta ter el

PAPITU. De folleto, ne lenlra preparat un de sensacional. De Iotes maneres, mercès .—To/o/ , Poca cosa, però no perdi de vista a n'aqueix senyor, avlam si'n fa un iWxe.—Joaa Aesel, EI sen conte' acusa la mà d'un literat. Està pulcrament escrit, però resulta pel nostre setmanari massa Marc y am la picardia molt diluida. Torni a enviar coses, perquè sentim verdaderament no poder aprofitar el seu conte. É . F . , Dispensi que no'ns agradi: Munz, ídem, Id.— l'ans, Les Pastilles, encara qu'ell ho fassi corre, no estàn traduï­

des per en Planas. Estàn traduïdes per un constant redactor de L'Esquella, el nom del qual no is hi donem perquè per alguna cosa firma am p s e u d ò n i m . — / . P e r e j ó , Pera atacar als rics, com vos tè voldria, en lloc de fer PAPITU, faríem Tierra y Libertad, ab lo qual vostè y nosaltres sortiríem perdent. Y cregui que'ls que vostè ano­mena, encare que siguin uns burgesos, resulten pera nosaltres molt més Interessants y divertits que'ls nostres vells amics Anselm Lorenzo, Josep Prat y Frederic Ural es. Aquets vells amics son agres y tristos. Vostè no ha comprès bè I esperit del nostre setmanari.

Impromta d* Joaquim Hort*.— B a r M l o n a Impif. *m Tinta Negr. • • 5175 da IM rarbnbbrikaa Otto B·ei, R·d.b··l.

^ PAPITU 205

i ' H U M O R E S T R A N G E R

—Desitjaria una capia de cigar ros pera un senyor alt y prim y magrlstA.

(Dil Panch de Londresi.

—A mi, marquesa, m'encisa la quitxalla dels altres. r~—Casis , doncs.

(Del Aslno de Roma)

~L» vida seria mís divertida sl no tingaesslm^'obilgacid d'eitar continuament^legres.

(De Le Somlre de Paris).

-Perquè porlen els cabells tant ilarcs eh artistes? — Deu ser pera tenir pinzells.

(De U Rire de Paris).

206

I ' H U M O R D E L S A V I S p a p i t u

Fransa.—Gavarni

S i

Caricatura den Gavarni. I.iiografla den Benjamin

ELS ESTUDIANTS DE PARÍS ^^"1 1 —Vaja, adeu, noi ".Te (confio la meva dóna y {ia pipa Sobretot ten

compte am ia pipa

A CLICHY —Creguim, no pagui cap canlitata compte. L'acreedor que no es pagat —Ja ho es un bon partit l'Enric, però'n» «embla qu'estimo més a n'en

es un senzill acreedor y, en cambl, l'acreedor que cobra quelcom es un Carles, verdader tigre. —Casat am 1 hnnc,.doncs.

ÚNICA CASA QUE DO HA

C O L L S Y P U N Y S PER T O T A LA VIDA (•)

6 , 9 , 1 2 y 1 5 per

pessetes els m é s superiors

Preus incompatibles en la Corbatería, Ca­miseria y Crenres de punt E====ï=E=EE

comprant por valor de 25 ptos. una cigarrera. > - » • » 50 > » cartera de pell.

i > > » ' » 100 • on rellotje extra plà. (*) S'ioten per tota la vida que la casa. sols pagant d planxar, II donarà colls y panys per tota la vida, sena habcrnc de comprar mal més.

P A S T I L L E S

M O R E L L Ó

l

Tuòó y Martínez, $.» i N i l l o r c a , 2 0 9 . b a i x o s . - B M C C U N K

(entre Ar ibaa j UnlTeraitat)

Maquinaria y demés útils per imprempta, litografia, enquader-

nació y fàbriques de capses de cartró

HtftntHüntt tsclus'us per tot Espanya de les renombrades llnlat

Mander Brothers, Wolverhampton (Ingialerra)

M o l a s s i n Aliment concentrat. El millor y més hi­giènic pera caballs, moles, bous, toci-

nos, ovelles, cabres, gallines, cnnills, etc.

DipMt «xelBilv pera Cataluiya: Maaaa, 39 . -BARCBL0N A

S e n y o r e s : i V O L E U R E C O N S T I T U I R V O S 7 d V O L E U R E J U V E N I R V O S 7 i V O L E U É S S E R M A R E S ?

M A T R O L V I N Y A L S PHEÜ; S P I S . DemanioM pjoapeetea H, F lora ,4 .

208 PAPITU

(3D3i 'P 3 iy .333i* J ' l O^ UBJ u>,p 3>|n3i8cj) 'suoiaDisg JSJ jnSis ou SSÍIUSUI ,n3|n,\ |U0 "iie^isd x n o j j s i ua ipns an^—

i

- Ç u e surti en Cambò per allà ont vulgui mentres no sigui per Barcelona. (Paraules ffen Lerroox en les eleccions (faqnest any.)