Agost - Setembre 2019 · Núm. 103 · liniasarria...Albert Batlle pàg 9 Regidor del Districte de...

OJD-PGD: 7.122 exemplars - publicació mensual | redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 429 517 – [email protected]

CARA A CARA pàg 15

El president de l’AV deLes Tres Torres i el de Portadebaten a Línia Sarrià

295.000 EUROS pàg 18

El Mercat de Galvanytindrà una nova coberta

ESPORTS pàg 20

L’Handbol la Salle, prudentperò ambiciós amb la lliga

ENS HI VA LA SALUT pàg 3

La contaminació de l’aire:un problema que calafrontar de forma urgent

BANDA DE TRIBUT pàg 12Manel Fuentes serà a Luz de Gas el 12 de setembre fent de Bruce Springsteen

ElbusademandapodriaarribaralsbarrisdemuntanyaL’Ajuntament s’ho planteja després de l’èxit de la prova pilot que s’està fent a Torre Baró de Nou Barris pàg 10

“El mandat passat el

districte va estar desatès”

Albert Batlle

pàg 9

Regidor del Districtede Sarrià-Sant Gervasi

10 anys

Agost - Setembre 2019 · Núm. 103 · liniasarria.cat

sarriàsantgervasi línia

Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517

| 2

líniasarrià.cat Agost - Setembre 2019

3 |

líniasarrià.catAgost - Setembre 2019Reportatge

La llei del tabac del 2005 va serclau perquè socialment es fes uncanvi de xip sobre el perill de fu-mar. Gairebé 15 anys després, lagent es posaria les mans al cap si,de cop i volta, es pogués tornar afumar als bars i restaurants. En elcas de la contaminació de l’aire, laconsciència social sobre la grave-tat del problema encara ha de créi-xer, però va en augment. Tot i això,en l’últim Baròmetre de l’Ajunta-ment de Barcelona, per exemple,la contaminació no apareixia finsal novè lloc en la llista dels pro-blemes dels ciutadans.

Deixant de banda l’opinió delsbarcelonins, el cert és que el pro-blema de la contaminació va mésenllà de Barcelona. L’àrea me-tropolitana és la zona de Catalun-ya on la contaminació de l’aire ésmés greu. La realitat parla per sisola i és preocupant: entre l’any2010 i el 2017 a Barcelona hi va ha-ver 3.393 morts que es podenatribuir a la contaminació. Lesxifres formen part d’una estima-ció que l’Agència de Salut Públicade Barcelona va fer en el seu in-forme del 2017 referent a l’estat desalut de la capital catalana.

ELS COTXES, EL PROBLEMAEl causant principal de la conta-minació viatja sobre quatre rodes.Els vehicles, majoritàriament elscotxes, provoquen entre el 60 i el70% de la pol·lució que hi ha a lametròpolis. Entre les rondes iBarcelona es mouen un milió devehicles diàriament. De totsaquests cotxes que entren a Bar-celona, dues terceres parts prove-nen de fora de la ciutat.

Davant d’això, i de la mateixamanera que el 2005 es va fer la lleidel tabac, quines mesures han

pres els polítics per intentar reduirel problema? A partir de l’1 de ge-ner de l’any que ve entrarà en vi-gor l’anomenada Zona de BaixesEmissions de forma permanent,que prohibirà l’entrada a Barce-lona dels cotxes més contami-nants: els que no tenen cap eti-queta ambiental de la DGT. Es cal-cula que seran uns 50.000.

La Zona de Baixes Emissionsinclou una àrea de 95 quilòmetresquadrats que abraça gairebé totaBarcelona –en queden fora laZona Franca i el barri de Vallvi-drera, el Tibidabo i les Planes– iàrees dels municipis propers a lesrondes com són Sant Adrià de Be-sòs, l’Hospitalet de Llobregat, Es-plugues de Llobregat i Cornellà deLlobregat. La prohibició s’aplica-rà entre els dilluns i els divendres,de les set del matí a les vuit del ves-

pre. La Zona de Baixes Emis-sions existeix des de l’1 de des-embre del 2017 de forma no per-manent, però no s’ha aplicat mai.

MESURA INSUFICIENTA principis del passat mes de ju-liol, la metròpolis, i també tota Ca-talunya, van viure un dels pitjorsquadres de contaminació dels úl-tims anys. Tot i la situació, no esvan decretar restriccions al tràn-sit. Des de l’entitat Ecologistes enAcció denuncien “la inacció” de laGeneralitat “davant la greu si-tuació de contaminació” i recla-men restriccions “urgents” deltrànsit “per protegir la salut de laciutadania”. L’entitat recorda quela situació “d’emergència sanità-ria” va més enllà dels episodispuntuals d’alta contaminació. Abanda de la reducció “dràstica” deltrànsit motoritzat, l’entitat con-sidera que cal fer un pla amb pro-tocols d’actuació que s’activinamb més antelació.

Qui també creu que fan faltamesures dràstiques són la Pla-taforma per la Qualitat de l’Airei el Moviment per la JustíciaClimàtica. Veuen insuficient la

Zona de Baixes Emissions queimpulsen l’Ajuntament de Bar-celona i l’AMB i demanen un pe-atge urbà “per reduir un 50% elsvehicles privats”.

Precisament, la qüestió delpeatge va ser un dels temes que esvan tractar el passat 10 de julioldurant la constitució de la Taulaper l’Emergència Climàtica queimpulsa l’Ajuntament de Barce-

lona. L’alcaldessa Ada Colau vaafirmar pocs dies després ques’estudiarà la seva implantació, toti que la tinent d’alcaldia d’Ecolo-gia, Urbanisme i Mobilitat, JanetSanz, va dir que la seva aplicaciódepèn del permís de l’Estat.

MULTA EUROPEAQue el problema és greu ho evi-dencia la decisió de la ComissióEuropea (CE) de finals de juliol de

portar l’Estat espanyol als tribu-nals per no fer prou contra la con-taminació. Segons la CE, les últi-mes dades de la qualitat de l’airedemostren que s’han sobrepassatde forma persistent els límits le-gals de pol·lució a Barcelona, Te-rrassa, Sabadell, el Prat del Llo-bregat, Sant Feliu de Llobregat,Santa Coloma de Gramenet,l’Hospitalet i Granollers. Tanma-teix, el conseller de Territori iSostenibilitat, Damià Calvet, con-sidera que “les dades no són tandolentes perquè ens portin davantd’un tribunal europeu”, ja que aCatalunya “només dues estacionssuperen el límit, i pels pèls: sóndues estacions de Barcelona”.

A finals de juliol, Calvet, jun-tament amb Sanz, Antoni Poveda(AMB) i Cesco Gomar (Diputació)van fixar en 18 mesos el termini percomplir els límits que marca Eu-ropa. Tot plegat en el marc d’unacimera contra la contaminació onla Generalitat, 40 municipis i en-titats supramunicipals van conju-rar-se per ampliar la zona de bai-xes emissions, incrementar eltransport públic i fer més carrilsbus-VAO, entre altres mesures.

Albert RibasBARCELONA

Hi ha (moltes) vides en joc» La contaminació de l’aire és un problema molt greu que afecta tota l’àrea metropolitana

» Aviat es vetaran els cotxes més contaminants, però les entitats volen mesures més dràstiques

La contaminació de l’aire provoca cada any víctimes mortals. Fotos: Alfons Puertas (Observatori Fabra) i Pol Solà (ACN)

Els vehicles provoquenentre el 60% i el 70%de la contaminació quehi ha a la metròpolis

Les entitats ecologistescreuen que el peatgeurbà s’ha de posar enmarxa urgentment

| 4

líniasarrià.cat OpinióAgost - Setembre 2019

Dipòsit Legal: B. 17672-2010Difusió controlada

www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona

Editor-Gerent: David Centol i Lozano

Director Editorial: Arnau Nadeu

Director Comercial: Marcelo Villanueva

Cap de Vendes i Distribució: Josep Cano

Coordinadora de Producció: Marga Moreno

Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró

Director Editorial: Arnau Nadeu

Subdirector d’edicions: Albert Ribas

Redacció: Augusto Magaña (Barcelonès

Nord i Baix Maresme), Alex Suárez (Vallès),

Pau Massip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat), Al-

bert Ribas (Barcelona), Anna Utiel (Montse-

rratí), Pau Arriaga (Esports i Xarxes), Santi Ca-

pellera (Opinió), Víctor Ferran i Lola Surribas

Producció gràfica: Eduardo Corria Dept.

Comercial: Yolanda Roca, Lola Gutiérrez i

Rosa Bertran Distribució: Daniel Manuel, Wi-

liam Hernández, Yennil Viteri i Andrés Meca.

La lupa

per @Modernetdemerda

11S. Objectiu: patir

Ja som al mes de setembre i tornem atenir sobre nostre la convocatòria d'u-na gran manifestació sense cap motiuestratègic aparent. L'11 de setembre, nosé ben bé què a Plaça Espanya. Ja potscomprar la samarreta per qui sap què.Tria el teu tram per què sé jo. Reservael teu autocar per anar vesa saber on. I així amb totesles inèrcies que fa anys queens acompanyen els diesprevis a la Diada.

Segur que no som uncas únic al món, però emcostaria trobar exemplesd'altres moviments que siguin tan efi-cients a l'hora de malgastar energies.Amb les presons i l'exili interioritzatsi amb una sentència demolidora al'horitzó, ¿per què t'entestes a orga-nitzar una enorme demostració deforça quan no tens la gent mentalmenta punt ni cap nou motiu que inciti dosmilions de persones a sortir al carrer?¿Per què t'amarres a una data cíclica

al calendari i t'obligues a explotar-lamediàticament quan no tens gaireres a dir? Tan fàcil que era dir, escol-teu, aquest any que cadascú faci el quevulgui l'11 de setembre, la cita col·lec-tiva i de país és el dia de la sentènciai aneu-nos cordant els cinturons per-

què ja tenim a punt la resposta mas-siva.

Doncs no. Busos amunt i avall, pu-blicitat aquí i allà, debats estèrils per totarreu, i a cremar la gent a poques set-manes de la sentència -el dia clau,aquest sí- sense dur cap objectiu a lapancarta. Bé, sí, sí que hi ha un objec-tiu. "Objectiu: independència". Un ob-jectiu precís, un full de ruta clar, una

pressió estratègica. En fi. És inexpli-cable tot.

No tots els onzes han estat absurds,només faltaria. De fet, la majoria han es-tat imprescindibles per obrir camí, i grà-cies a déu dels miracles de l'ANC. Peròn'hi ha hagut algun especialment an-

goixant. Penso en el des-centralitzat, el del 2016,aquell patir de quan no tensabsolutament res a dir. Ipenso, sobretot, en aquestnúvol negre que s'acosta.

No sé com anirà. Comque som com som, és pro-

bable que vagi bé i tothom tan contentcap a casa. Però potser seria millor pera tots que no hi vagi, i que l'ANC s'adonique els onzes tenen sentit quan ser-veixen per apretar en una direccióconcreta (el 2017, per exemple, amb elreferèndum a tocar), però no quannomés serveixen per estressar la dèbilestratègia independentista, segrestadapel romanticisme d'una data.

Tan fàcil que era dir que aquest anyla cita col·lectiva i de país és el dia de la sentència...

Tota una generaciód’urbanistes acabem

de perdre el nostre mi-llor referent. Joan Antoni Solans, unhome honest, gran servidor públic, ri-gorós amb la feina i una persona deprincipis. Un bon amic amb qui sem-pre he pogut comptar. Descansi enpau. DEP.

El Twitter en paperAquí espiula

Després del serial del’estiu amb Neymar,

em queda clara unacosa: o els periodistes esportius hi po-sem el rigor que mereix l’ofici oaquesta guerra la tenim perduda. Vede dins, i guanyar credibilitat seràmolt difícil si nosaltres mateixos noens hi posem.

@maria__cc

Els assalts a granges iramaderies que fan

grups animalistes mino-ritaris són robatoris injustificats, per-judiquen la baula més feble i indi-quen gran menyspreu i desconeixe-ment del món rural. Però també són ac-tes polítics, i a la política es combatamb arguments, no amb repressió.

Que ilusos somos. ¿Ha-béis visto a la mujer de

Bárcenas en la cárcel?¿Habéis visto a los de Blanquerna?¿Habéis visto a Urdangarín? Pues lomismo con Aguirre y Cifuentes. Justi-cia para pobres sí. Y por menos delito.Que esto es un régimen y tienen la jus-ticia a su servicio.

@azukikiyo@apuente@AgustSerra

Els semàfors

Casa Buenos AiresMés enllà de la legitimitat o no d’ocupar

un edifici de propietat privada, calaplaudir la lluita del col·lectiu Casa Bue-nos Aires per reivindicar la necessitat deconservar un edifici històric com és laLlar Betània del barri de Vallvidrera.

pàgina 10

Montserrat BallarínLa regidora de Comerç i Mercats vaanunciar a finals d’agost uan sèrie de reformes a diferents mercats de la ciu-tat, entre els quals hi ha el de Galvany.El consistori destinarà 295.000 euros

a canviar la coberta de l’edifici.pàgina 18

CN KallípolisEl club pot presumir que la secció denatació artística no només té present,

sinó que té futur. Dos dels seus infantils,Maria Bofill i Dennis González, van

guanyar medalles en el Mundial de lacategoria disputat a principis de mes.

pàgina 20


5 |

líniasarrià.catAgost - Setembre 2019

| 6

líniasarrià.cat Envia’ns les teves cartes a: [email protected] - Setembre 2019

Safata d’entrada

‘Joc de cartes’ és un bon pro-grama-concurs de TV3, en elqual tres restaurants catalans ri-valitzen entre ells i un en surtguanyador. Doncs bé, en un delsdarrers programes, dedicat alsrestaurants amb piscina de Bar-celona i Castelldefels, jo els hau-ria suspès tots tres en l’apartatde drets lingüístics. Essent res-taurants amb una carta de 30euros de mitjana, cap dels tresofereix la pàgina web en català.Han triat el castellà. La llenguapròpia del país, inexistent, igno-rada, obviada, desapareguda.Tan inútil és la nostra llenguaque s’ignora fins i tot en unacarta de restaurant? Segur queen aquests restaurants que pro-mociona TV3 s’hi menja moltbé, però la llengua, com el men-jar, també és cultura i mereix lamateixa consideració.

Joc de cartesper Salvi Pardàs

Europa comença als Pirineusper Manuel Pérez

Al llarg dels darrers anys nohem deixat d’escoltar, des deles instàncies del poder espa-nyol, la següent afirmació:“El sobiranisme català volconstruir nous Estats i fron-teres en el moment en què elsprocessos d’integració en es-tructures supranacionals, comla Unió Europea, és el signedel temps”.

Resulta colpidor acararaquestes afirmacions amb larealitat de l’Estat espanyol i lesseves estructures de poder,que nega informes de l’ONUsobre els presos polítics cata-lans o que menysté les deci-sions preses per organismejurisdiccionals transfronte-rers, quan això posa en qües-tió la justícia pàtria.

El darrer cas ha estat la de-cisió per part del TribunalSuprem espanyol de negar aOriol Junqueras el dret a sereuroparlamentari. Per tald’accedir a aquesta condiciócalien tres condicions; sortirescollit pels ciutadans, jurar oprometre la Constitució del’Estat que correspongués iprendre possessió de l’actade diputat.

Com que la llista d’OriolJunqueras havia tret més d’unmilió de vots, la primera partquedava coberta. Per a la se-gona, el pres encara no sen-tenciat (continua en presópreventiva) va demanar per-

mís al Tribunal Suprem que eljutja per anar a jurar la Cons-titució espanyola al Parla-ment espanyol, i complir aixíla segona de les condicions.La resposta va ser no. Se-gons els jutges, això posariaen irreversible perill les fina-litats del procés, ja que im-plicaria, d'entrada, la pèrduadel control jurisdiccional so-bre la mesura cautelar que l'a-fecta des de l'instant mateixque l'acusat abandonés el ter-ritori espanyol per tal d’aga-far l’acta de diputat europeuque, amb tots els drets intac-tes, havia guanyat democrà-ticament.

Fixin-se que el perill no ésque deixés d’estar sotmès acontrol judicial, sinó queaquesta justícia estaria dic-tada en el marc de la UnióEuropea. Què els fa por? Quequedi palesa la manca de ga-ranties a l’Estat espanyol?Que arribat el cas se’l jutgipels seus fets, i no per les se-ves idees? Que els testimonisde la fiscalia no puguin men-tir amb el vistiplau del tri-bunal, com ha passat al llargde la farsa de judici a Espa-nya?

El recurs retòric a la UnióEuropea ha estat un argu-ment llancívol contra l’inde-pendentisme català. Però quanha de fer-se efectiu, és l’Estatespanyol qui l’arracona.

A les xarxes

@manelgarciad13: Una cosa bona delmes de setembre és que per fi deixarande donar la tabarra amb el tema delNeymar.

@isaserras: Aguirre y Cifuentes, esas per-sonas que Ayuso quiere “tener cerca ycontar con ellas porque son un valor”, hansido imputadas por corrupción.

#Imputades

@meteocat: L'huracà #Dorian va assolirla categoria 5 el passat diumenge, quan vaarribar a tenir un vent sostingut superiorals 297 km/h.

#Dorian #Neymar

Les millorsperles

Els bombers rescaten el Papa Francesc després de quedar-seatrapat en un ascensor del Vaticà. El pontífex es dirigia al balcóde la plaça de Sant Pere on tradicionalment parla als fidels.

Després que el poguessin treure de l’aparell espatllat, el Papa vaaprofitar per demanar un aplaudiment en honor als bombers.

La policia local de Glasgow evita que se celebri una partidamassiva de fet i amagar en un Ikea de la ciutat escocesa, on3.000 persones s’havien reunit per entrar-hi. Els responsa-

bles de l’establiment es van adonar de la convocatòria a Face-book i van demanar ajuda als agents per impedir l’acte.

Jack Dorsey, president i cofundador de Twitter, rep l’atac d’ungrup de hackers que van robar-li el seu compte de la xarxa so-cial. Els delinqüents informàtics van aconseguir entrar al seu

perfil i publicar diversos missatges racistes durant els vint minutsen els quals van poder parlar en nom de Dorsey.

Demanen 330 anys de presó per al treballador de Googleque demanava “que les màquines ens governin”. Antho-ny Levandowski, fundador de l’Església de la Intel·ligèn-

cia Artificial, ha estat acusat de 33 delictes per haver robat, pre-sumptament, diversos secrets comercials al gegant tecnològic.

Els Rolling Stones ja tenen la seva pròpia pedra a Mart. La bandade rock ha estat escollida per batejar una roca del planeta ver-mell, la qual ha estat anomenada així per la NASA com a ho-

menatge. Tot plegat es va decidir després que la pedra sortís rodant,tal com indica el nom de l’emblemàtic grup en anglès.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sarrià-Sant Gervasi no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Crit d’alerta per la perillositat dels senglars de Collserola1

2El Districte bateja cinc espais públics amb nom de dona

Troben a Sarrià la primera fossa de la Guerra Civil a Barcelona

Liciten les obres del Mercat Cultural de Vallvidrera

Tres nedadores del Kallípolis, convocades per al Mundial

El + llegit líniasarrià.cat

3

4

5

7 |

líniasarrià.catAgost - Setembre 2019Pàgines especials

4Per a moltes persones, l’estiués sinònim de vacances, de fes-ta, d’aprofitar el temps de lleureper fer activitats a l’aire lliure o dedescansar plàcidament sobreuna gandula o al sofà. Però pertal que tot això sigui així, cada ve-gada s’ha d’estar més alerta ambun factor que ja amenaça deconvertir-se en una incòmodacompanya de viatge en aquestaèpoca de l’any: la calor.

Perquè, oi que no semblagaire agradable esperar el bus a

40 ºC? I estar treballant sota el solinclement del mes d’agost? Ipassar un dia a la platja sensepara-sol i amb la nevera buida?Totes aquestes escenes podenamargar l’estiu a qualsevol per-sona, però hi ha un conjunt derecomanacions bàsiques que, sise segueixen, poden alleujar

aquesta sensació asfixiant enaquells dies en què el termò-metre no fa més que pujar. Sónconsells bàsics que el Departa-ment de Salut ha recopilat en lacampanya ‘Un estiu sense UFFF’i que recorden, per exemple, laimportància d’hidratar-se i beu-re molta aigua, de ventilar i man-tenir fresques les llars, d’evitar feresport i esforços a l'aire lliure a leshores centrals del dia i de pro-tegir-se del sol la pell posant-secrema solar.

TEMPERATURES ALTESL’especial incidència en cons-cienciar la ciutadania en aquestsentit que fa enguany la Gene-ralitat respon a una conclusióque ja és molt compartida: elsefectes de les elevades tempe-ratures de l’estiu poden consi-derar-se tan preocupants coml’impacte de la grip a l’hivern. I hiha dades que ho ratifiquen.

Per exemple, que durant l’es-tiu passat, en què es van produirdues onades de calor, es notifi-quessin 65 casos de cops de ca-lor i 28 morts per aquesta causa,la xifra més elevada registradades de l’any 2004. I pel que fa als

registres d’aquest estiu que hacomençat fa poc, ja hem passatuna primera onada de calor quesens dubte és històrica, ambtemperatures mai assolides aCatalunya -com la màxima de43,8 ºC d’Alcarràs, a la comarca

del Segrià- i un balanç de tres ca-sos de cops de calor registrats alPla d’actuació per prevenir elsefectes de les onades de calor so-bre la salut (POCS).

VISITES A URGÈNCIESTota aquesta situació ha provo-cat que els serveis d’urgèncieshospitalaris de Catalunya aug-mentessin el nombre de visitestotals i el telèfon 061 CatSalutRespon va atendre més de 500trucades relacionades ambaquesta primera calorada.

Que la calor no t’amargui l’estiu» Salut recorda els consells a seguir davant les onades de calor, cada vegada més freqüents» La primera onada va deixar registres històrics de temperatura i més activitat als hospitals

4Els infants, però també la gentgran o les persones que pateixenmalalties cròniques, estan es-pecialment exposats a patir lesconseqüències d’una calor ex-cessiva, com ara un cop de caloro deshidratació. Passi el que pas-si, però, la xarxa sanitària públi-ca de salut està preparada i haadequat els seus serveis a l’acti-vitat assistencial de l’estiu, quanla població sovint es concentraen unes zones determinades,sobretot a la costa.

MÉS ATENCIÓAixí doncs, el CatSalut ha aug-mentat el dispositiu de profes-sionals per reforçar l’atenció pri-mària i hospitalària amb fins a503 professionals equivalentsaddicionals, la majoria per alsequips d’atenció primària.

En aquest sentit, les regionssanitàries de Terres de l’Ebre,Tarragona i Girona són les quereben la major part d’aquest in-crement de personal. Pel que faals hospitals, com cada estiu, el

dispositiu permet respondre aqualsevol activitat, tot seguintcriteris clínics. De fet, aquestaadequació funcional dels centress’adapta a les necessitats d’as-sistència que es produeixin, demanera que es pugui donar unaresposta adequada i flexible entot moment.

A més, el Sistema d’Emer-gències Mèdiques (SEM) comp-ta aquest estiu amb 25 unitatsaddicionals de suport vital bàsici avançat, que realitzaran 31.260hores de servei. Aquestes me-sures amplien la cobertura a leszones de costa, en què durantl’estiu augmenta significativa-ment la població.

Els centres sanitaris, a punt

Els efectes de la calorsón tan preocupantscom la grip a l’hivern

Enguany ja s’ha viscut una onada de calor històrica

Amb les altes temperatures és molt important refrescar-se sempre que es pugui. Fotos: Generalitat i ACN

canalsalut.gencat.cat

L’atenció primària i hospitalària té 503professionals més


| 8



9 |

Amb les responsabilitats queimplica la tinència d’alcal-dia de Seguretat, ja es po-

drà dedicar al Districte com vol-dria?I tant. Crec que una tinença d’alcal-dia tan arrelada al territori com és lade Seguretat també ha de teniruna responsabilitat al mateix terri-tori. La problemàtica de la segure-tat és al conjunt de la ciutat i l’obli-gació de trepitjar el carrer, no nomésal districte on soc regidor, hi ajuda.I ho estic fent.

Aquest estiu s’ha vist que l’àmbitde la seguretat li depara moltsreptes. El preocupa poder tenir eltemps necessari per a Sarrià-SantGervasi?El temps és el que és i el dia té 24hores i no 26, però ens ho arregla-rem. En el passat, quan vaig ser re-gidor durant 20 anys, vaig tenir res-ponsabilitats compartides sovint.Vaig ser durant 16 anys regidord’Horta-Guinardó i en moltes oca-sions vaig compartir la regidoriaamb altres responsabilitats, potserno tan intenses com ara amb la ti-nença d’alcaldia de Seguretat, peròtambé déu-n'hi-do.

De seguida parlem del districte,però voldríem que ens valori lesparaules de Colau dient que vos-tè, quan va parlar de crisi de se-guretat a la ciutat, no era cons-cient de l’afirmació que feia.Vaig entendre perfectament el quedeia l’alcaldessa. Estem dient tots elmateix, però hi ha hagut un cert in-terès, gairebé morbós, per part d’al-guns mitjans de buscar contradic-cions entre nosaltres, però tambérespecte del que ha dit el director ge-neral de la policia. Tots som cons-cients que existeix un problema deseguretat i a partir d’aquí es pot ad-jectivar de la forma que es vulgui. En

el meu cas soc conscient de les de-claracions que vaig fer, on vaig dirque superarem aquesta crisi de se-guretat. Podia dir crisi, problema...Em sembla que és un debat abso-lutament gratuït i farragós. Barcelonaté un problema de seguretat i hemde posar els mitjans per solucionaraquesta situació, que no és nova niúnica.

Per tant creu, com va dir l’alcal-dessa, que hi ha una campanyacontra Barcelona per exagerar lainseguretat?Defujo qualsevol interpretació pa-ranoica, però és cert que hi ha hagutalguns moments que s’ha atacat lareputació de la ciutat. Barcelona ésuna ciutat potentíssima i suposo quealgunes coses no agraden als nos-tres competidors. Però vaja, tenim lacapacitat de superar la situació i, per

tant, em preocupa relativament.De les declaracions de l’alcaldessahem de retenir que Barcelona no éscom algú ens la vol pintar.

Per tancar el tema, doncs, no es vasentir desautoritzat per Colau,com es va publicar.En absolut. Amb l’alcaldessa hi par-lo sovint.

Però fa un moment ens deia queva parlar de crisi de seguretat deforma conscient. Ara no m’agafin una altra vegadaper les paraules. L’afirmació famo-sa la vaig fer en el context del quela mateixa alcaldessa va dir. I, de ve-ritat, demano que acabem ambaquesta història perquè comença aser emprenyadora. Parem ja ambaquesta història perquè no té la mésmínima importància.

Parlem del districte. Li preguntà-vem pel temps que tindrà per aSarrià-Sant Gervasi perquè en elmandat anterior...[Interromp la pregunta]. Hi va haveruna desatenció respecte al districte.

Això és el que li volíem comentar.Algun dels regidors també teniaresponsabilitats importants a lacasa gran i, fins i tot, es va parlarde “regidor absent”. Pot garantirque amb vostè no passarà?Home, no puc garantir que algú sesenti desatès, però pel que fa a lameva presència al districte, per des-comptat que hi seré.

El PSC va ser la quarta força mésvotada al districte. Com ha rebutel veïnat el fet de tenir un regidordel quart partit?Fa molts anys que el regidor formapart de la majoria que governa. Nocrec que sigui un tema problemàtic.Jo seré el regidor de tots els ciuta-dans i el cartipàs el vull fer amb dià-leg amb totes les forces polítiques.

El març set associacions de veïnses van unir en una coordinadoraper exigir més inversions i de-nunciar, deien, que el districteés el més maltractat pel consistori.Què els pot prometre?Prometre, poques coses. El districtehistòricament arrossega una situa-ció pressupostària que no és bona.Durant anys es va fer una ciutat onhi havia dèficits importants amb zo-nes molt degradades. A mesuraque les desigualtats s’han anat equi-librant, hi ha d’haver més atenció perals districtes que van fer un esforç degenerositat.

Pel que fa als equipaments, elpassat mandat l’oposició va de-nunciar que hi havia una desenad’espais en desús. Els reactivarà?Els hem de posar en ús, sí. Hi ha elcas, per exemple, del dipòsit del ReiMartí l’Humà. També hi ha equipa-ments que són de difícil adaptacióa usos, però hem de dinamitzar-los.

I d’altres que tenen una vocació moltdeterminada i que s’han de posar enmarxa, com la nova biblioteca o lacasa Muñoz Ramonet.

Un altre tema que preocupa el veï-nat és la mobilitat. Quina estra-tègia se seguirà? El passat mandathi va haver alguna polèmica ambels canvis a les línies del bus.Soc un defensor del model de mo-bilitat, sobretot en superfície, ques’ha fet els darrers anys. La xarxa or-togonal de bus és un èxit, tot i quepotser s’haurà de fer algun ajusta-ment. També haurem d’estudiar laxarxa dels busos de barri, per exem-ple a les zones de Galvany i el Farró.I després intentar disminuir el trans-port privat buscant hàbits diferents.

A la gent se li ha de dir, d’una for-ma més contundent, que no aga-fi tant el cotxe?S’ha de fer molta pedagogia i els hà-bits costa molt canviar-los. Tot i queels problemes de mobilitat de Bar-celona no són de la ciutat en si, sinóde l’accés des de l’àrea o regió me-tropolitana. Després hi ha l’L9 delmetro que, tot i que no em faig mas-sa il·lusions, beneficiarà molt el dis-tricte. L’any 2029 la Sagrada Famíliai l’any 2030, l’L9 [somriu].

El mandat passat la gestió dels re-sidus també va ser protagonista.El model de recollida selectiva delnucli antic de Sarrià està previstestendre’l a més zones?Tant de bo. Aquí cal fer un home-natge als veïns. Els hàbits costa decanviar-los, però la gent s’hi ha adap-

tat perfectament. A Sarrià aquestmodel ja és irreversible i al mateix dis-tricte hi ha altres zones, com el Farró,que tenen una morfologia semblanta la de Sarrià i se’n podria parlar.

Pel que fa a parcs i zones verdes,fa uns dies celebrava a Twitter latransformació del Turó Park. En-tenem que comparteix la prohi-bició que hi vagin els gossos.El Turó va tenir un ús intensiu i abu-siu per molts motius, i també unadeixadesa de l’Ajuntament. La de-cisió que es va prendre és correctaperquè estem parlant d’un jardígairebé monumental. Sobre lesqueixes de la zona nova per alsgossos de Piscines i Esports, hohaurem de mirar.

Pel que fa als barris de muntanya,com trencarà la sensació de mar-ginalitat que tenen els veïns?Cal parlar de com els ordenem mésdes del punt de vista urbanístic. I pelque fa a l’accés a serveis, el fet de serbarris de muntanya suposa unacomplexitat. Va ser el primer lloc quevaig visitar per simbolitzar que hi hauna complexitat que anirem tractant.

El districte, en els darrers temps,ha estat escenari de manifesta-cions espanyolistes amb inci-dents. Amb el calendari polític i ju-dicial que ens espera, el preocu-pa que es puguin reproduiraquests incidents?Quan s’han produït, s’han recon-duït. Demano que hi hagi un con-trol de les emocions desbordades.En tots els sentits.

“Hem d’intentar disminuirel transport privat

buscant hàbits diferents”Albert Batlle / Regidor de Sarrià-Sant Gervasi

Albert Batlle atén Línia Sarrià quan encara no fa dos mesos que és el regidor delDistricte. La seva responsabilitat en matèria de seguretat marca l’actualitat i nodefuig la qüestió, però al mateix temps vol deixar molt clar que serà un regidor de Sarrià-Sant Gervasi actiu, que trepitjarà molt el carrer i que escoltarà els veïns.

Arnau Nadeu / Albert RibasSARRIÀ-SANT GERVASI

Fotos: Eduardo Corria

Entrevista Perfil |Un gat vell de la políticaL’experiència d’Albert Batlle (Barcelona, 1953) en política municipal, i també a la Generalitat, és

extensa. Nascut a Sant Gervasi, on també resideix, Batlle viu amb intensitat les seves noves responsabilitats en un govern on té companys provinents d’una cultura política diferent de la seva.

“Existeix un problemade seguretat i a partird’aquí es pot adjectivarcom es vulgui”

| 10


Sarrià-Sant Gervasi

TRANSPORT PÚBLIC4L’èxit de laposada en marxa del bus a de-manda al barri de Torre Baró(Nou Barris), on des de fa uns me-sos els veïns tenen a la seva dis-posició un servei de minibús gai-rebé personalitzat, ha provocatque l’Ajuntament es plantegi es-tendre el model en altres punts dela ciutat que tenen una mobilitatcomplicada a causa del seu des-nivell. Una d’aquestes zones po-dria ser la dels barris de muntanyadel districte.

A finals d’agost, durant unacompareixença davant dels mit-

jans per valorar el funcionamentdel bus a demanda a Torre Baró,

la regidora de mobilitat i res-ponsable de TMB, Rosa Alarcón,va afirmar que havia estat “unagrata sorpresa” veure la ràpidaadaptació dels veïns de TorreBaró al nou servei. Tot seguit,Alarcón va apuntar com a possi-bles llocs per expandir aquest ser-vei els barris de muntanya de Sa-rrià-Sant Gervasi i tambéd’Horta-Guinardó. Tot i això, demoment no hi ha cap decisió pre-

sa i la idea es troba en una faseembrionària.

APLICACIÓ O PER TELÈFONL’aposta del consistori pel bus ademanda suposa personalitzarel servei per a l’usuari, que podenreservar el viatge a través d’unaaplicació o per telèfon de formagratuïta. Tot seguit, el minibús elsrecull a la parada i a l’hora quel’hagin demanat.

El bus a demanda ha estat un èxit a Torre Baró. Foto: Ajuntament

El bus a demanda podriaarribar als barris de muntanya» Alarcón (Mobilitat) apunta la possibilitat després de l’èxit de la prova pilot que s’està fent al barri de Torre Baró de Nou Barris

El col·lectiu que vol salvar la Llar Betània no es rendeix

PATRIMONI4El col·lectiu queocupa des del mes de març l’e-difici de la Llar Betània, unaantiga residència per a gent grantambé coneguda amb el nomhistòric de Casa Buenos Aires,posarà en marxa ben aviat unanova campanya per mirar d’aug-mentar la pressió contra la pro-pietat d’aquest edifici de Vallvi-drera, els Pares Paüls, per tal queno se’l venguin.

El col·lectiu, conegut amb elnom de Casa Buenos Aires, de-nuncia que els Pares Paüls te-nen tancat un acord per vendrel’edifici per tal que s’hi faci unhotel de luxe.

En paral·lel, a finals de ju-liol van presentar un recurs con-tra la sentència judicial que or-dena el desallotjament de l’edi-fici, ja que consideren que la re-solució del jutge vulnera el dretde les persones que viuen a l’e-difici –són una vintena que for-men part del projecte d’habitat-ge comunitari que impulsa elcol·lectiu – a defensar-se. La ma-teixa sentència va condemnar ados membres del col·lectiu queno viuen a l’edifici a pagar unamulta de 729 euros.

Tal com van fer a l’agost,Casa Buenos Aires té la intencióde seguir organitzant activitats.

COMIAT4El fotògraf, creadorpublicitari i realitzador cinema-togràfic Lepoldo Pomés va mo-rir el passat 27 d’agost a l’edat de87 anys.

Pomés tenia una estreta re-lació amb Sarrià-Sant Gervasi, jaque a la dècada dels 70 va obrirdos restaurants a Sant Gervasi-Galvany que segueixen oberts: elFlash Flash i il Giardinetto.

Apassionat per la imatge, vaser un dels referents de la foto-grafia contemporània catalana de

la segona meitat del segle XX i esva convertir en un innovadoren el camp publicitari.

Pomés va rebre la Medallad’Or al Mèrit Artístic de l’Ajun-tament de Barcelona, el PremiNacional d'Arts Plàstiques i laCreu de Sant Jordi, el PremiNacional de fotografia del Mi-nisteri de Cultura i era membred'Honor de l’Acadèmia del Ci-nema Català. Alguns dels seus es-pots, com els del conyac Terry oles campanyes nadalenques de

Freixenet, es van fer molt famo-sos. També va dirigir, juntamentamb Víctor Sagi, l’espectacle del’obertura de la Copa Mundial deFutbol del 1982 i va participar enla creació de la campanya d’i-matge de la candidatura de Bar-celona per a l’organització delsJocs Olímpics del 1992.

Familiars i amics es vanacomiadar d’ell el passat di-marts 3 de setembre en una ce-rimònia que es va fer al Tana-tori de Sant Gervasi.

Casa Buenos Aires vol salvar la Llar Betània. Foto: Twitter (@labuenosaires__)

Adeu a LeopoldoPomés

Exposició | Art des de la diversitat funcionalEl Centre Cívic Can Castelló acull fins al 21 de setembre l’exposició ‘Sentits per l’art’, unaal·legoria a allò que sovint no es valora: els sentits. La mostra ensenya diferents maneres

de desenvolupar i entendre l’art, tenint en compte diverses disfuncions sensorials.

El servei funciona ambuna app o trucant ipermet demanar el busen una hora concreta

Pomés, el juny, a la presentació del seu llibre. Foto: Pere Francesch / ACN


11 |


Sarrià-Sant Gervasi

| 12


Manel Fuentes torna a Luz deGas convertit en SpringsteenCONCERT4La sala Luz de Gasacollirà el pròxim dijous 12 desetembre, a partir de la una dela nit, l’actuació de ManuelFuentes amb la seva banda detribut a Bruce Springsteen, co-neguda amb el nom de ‘Fuentesand the Spring’s Team’.

Fa més d’una dècada queManuel Fuentes, periodista,presentador i ‘showman’, ren-deix tribut a Bruce Springsteen,un dels grans noms de l’escenamusical internacional de les úl-times dècades. Fuentes, junta-ment amb la seva banda, ofereixun xou enèrgic i emotiu i capta

de la millor forma l’essènciadels concerts del cantant deNew Jersey.

A Fuentes l’acompanyen untotal de vuit músics professio-nals per fer uns concerts queduren més de dues hores, du-rants els quals el públic gaudeixd’un recorregut pels principalsèxit del Boss.

BANDA REFERENTLa banda de tribut de ManuelFuentes a Bruce Springsteenés considerada és un dels mi-llors tributs a nivell mundial delcantant de Nova Jersey.

TRADICIÓ4El mes de setembreés sinònim de festes majors en al-guns dels barris del districte.Concretament, parlem del Farró,de Vallvidrera i també de MasGumbau, Can Castellví i MasSauró.

En el cas dels barris de mun-tanya de Mas Gumbau i CanCastellví, la Festa Major es va ce-lebrar els passats dies 6 i 7 de se-tembre. El programa del primerdia va incloure el torneig de ten-nis taula, tallers infantils, el tra-dicional sopar de ‘traje’ i el ball.L’endemà va ser el torn del gruixprincipal del programa, on vandestacar la gimcana de bicicletes,el vermut, el torneig de futbol, leshavaneres, la botifarrada, el bin-go i la discomòbil.

Seguint amb els barris demuntanya, qui també havia cele-brat la Festa Major uns dies abansva ser la Font del Mont, que ho vafer entre el 30 d’agost i l’1 de se-tembre. D’altra banda, el MasSauró ho farà els dies 13 i 14 de se-tembre, amb un programa que in-clou cinema a la fresca, una ma-tinal infantil, un campionat de pe-tanca i un sopar de veïns.

VALLVIDRERAQui està enmig de la celebracióde la seva Festa Major és Vallvi-

drera. Els actes van començar elpassat dia 6 de setembre, amb elpregó d’Adrià Alonso. El mateixdia també hi va haver teatre i unadiscomòbil. Al llarg del cap desetmana el programa va inclou-re més actes, com ara la cercavi-la, el concert infantil amb ThePinker Tones, el sopar de FestaMajor, la cursa d’orientació i elmercat de segona mà i d’inter-canvi. Fins al dia 15 el programainclou més activitats pensadesper a tots els públics, com ara elsegon festival de Cinema Rústic,la diada i el sopar jove, la 26a pu-jada a la Torre de Collserola,

l’acte ‘Vins i Poesia’, el concurs depaelles i el concert de folk.

EL FARRÓPer últim, el barri del Farró tam-bé està de Festa Major des del 7 desetembre. La festa, que s’allarga-rà fins al dia 15, va arrencar ambel pregó de Montse Pla i RoserBusquets, cofundadores d’Art Fa-rró Putxet. El programa de lafesta inclou, entre d’altres, unacercavila, àpats populars, la can-tada d’havaneres, un correfoc,un vermut popular, concerts, unconcurs de paelles i el FarróFoc,que posarà el punt final.

El concurs de paelles, un clàssic de la Festa Major de Vallvidrera. Foto: Districte

Les festes majors de setembre,la millor manera d’acabar l’estiu

Fuentes, en un concert. Foto: Facebook (Manel Fuentes & The Spring’s Team)


13 |



| 14


15 |

cara Acara Albert Villacampa i Lluís Tusell

De què parlarien un veí del barri de Porta (Nou Barris) i unde Les Tres Torres (Sarrià-Sant Gervasi), cara a cara? Les re-alitats d’on viuen són molt diferents, però aquesta publicacióels ha assegut en una mateixa taula per tenir una conver-sa. Són Albert Villacampa (Porta) i Lluís Tusell (Les Tres To-rres), els presidents –joves–de les associacions de veïns delsseus respectius barris. Les barreres invisibles, de vegades, nosón difícils de trencar.

Tusell, que té 39 anys, ve del segon barri amb la renda fa-miliar més alta de la ciutat, mentre que el de Villacampa, queen té 25, és el número 56 d’un total de 73. Aquestes xifres po-den generar molts tòpics, etiquetes que segurament no sónfàcils d’esborrar. “Sempre es parla dels barris rics, de les elits.Són més fàcils d’estigmatitzar i durant l’últim mandat muni-cipal es va fer”, afirma Tusell només arrencar. El primer temade la trobada gira al voltant d’aquesta qüestió. “Les etique-tes poden estigmatitzar, però també serveixen per generaruna identitat comuna i això fomenta la cohesió per a la sevadefensa”, apunta Villacampa. “Un conseller de l’últim governde Barcelona En Comú em va dir que ells volien aplicar el clas-sisme invers”, replica Tusell. És evident que la relació entre elscomuns i els veïns de Les Tres Torres no és precisament bona.

L’HABITATGE, UN PROBLEMA COMPARTITEls rics, els pobres. Aquestes etiquetes existeixen i separen.Què comparteixen, però? En primer lloc, algunes opinions.En habitatge, per exemple. Parlem sobre aquesta qüestió, quefa temps que és un dels grans debats de ciutat. Tusell expli-ca que molta gent de la seva generació no es pot quedar albarri “perquè és gairebé impossible amb els preus que hi ha”.Tot i això, deixa clar que no creu que una persona, per ser d’unbarri determinat, tingui dret a viure-hi sempre. Tot seguit, però,deixa anar una frase contundent: “Mentre visquem en una so-cietat que accepta que es faci negoci amb un dret fonamentalcom és l’habitatge, mai no solucionarem el problema de fons”.

Després de les paraules de Tusell, Villacampa diu que enaquest tema poden “compartir l’anàlisi”. Creu que quan es par-la del dret a viure al barri es fa referència a la capacitat de “de-cidir on es vol viure i no anar d’un cantó a l’altre, cosa que faque s’elimini tota la identitat que es construeix en un entornde vida”. “És normal que la gent lluiti per fer perdurar identi-tats col·lectives”, afegeix. El debat avança però les opinions vanconvergint. “Jo estic a favor del lliure mercat, però no tot ha

d’estar al mercat”, afegeix Tusell. “És di-fícil generar oferta pública quan el parcd’habitatge és de propietat privada”, diuVillacampa.

LA INSEGURETATDeixem de banda l’habitatge i par-lem de la inseguretat. La conver-sa de seguida agafa intensitati les divergències es fan evi-dents. “Una cosa són les per-cepcions, de vegades pels estigmes que es creen, i l’altra larealitat del que passa”, afirma el president de l’AV de Porta. Vi-llacampa situa la pobresa al centre de la problemàtica. “Jo hevist ganivetades a sota de casa per recollir menjar de les es-combraries d’un supermercat. Això és l’expressió de la lluitade classes”, afegeix. Villacampa opina que “qui no té res de ve-gades ho va a buscar dels que sí que tenen perquè és la for-ma més fàcil d’accedir a un recurs”.

Aquest diagnòstic sorprèn Tusell, que creu que “parlar dela lluita de classes per justificar o buscar el motiu d’una certadelinqüència és molt perillós”. “Al principi del mandat passat ho

va fer Colau i ja hem vist com va acabar la cosa”, afegeix. Villa-campa ho veu tot molt diferent: “Hi ha persones que quan te-nen accés a unes coses, com poden ser mòbils o càmeres, s’es-talvien d’entrar en un mercat de treball regulat i són prou es-pavilades per dir ‘faig d’això la meva feina’”. Tusell no compar-teix el diagnòstic i lamenta que a Barcelona “tenim professio-nals de la delinqüència que han trobat un lloc on establir-se”.Villacampa, però, contraataca: “Per a mi és pitjor qui em robaa través del salari que qui em roba un mòbil. I ho dic així de clar”.

L’intercanvi de cops al voltant de la seguretat serveix perparlar sobre la gestió del primer mandat de Colau. “El valoromolt negativament”, diu Tusell. Villacampa, per la seva banda,afirma que “són una suposada esquerra que venia a fer un can-vi estructural però s’han trobat amb contradiccions”. Pel quefa al nou govern de la ciutat, format per comuns i socialistes,Tusell tira d’ironia i diu que ha estat possible pel vot “de les elits”,en referència al suport de Manuel Valls en la investidura. Vi-llacampa afegeix que “els dos partits que governen la ciutatsón els que ho han fet sempre. Els activistes de BComú quepretenien canviar el sistema des de la institució han marxat is’han quedat els d’ICV, que són els de la gestió municipal”.

Per acabar, centrem el debat en les inversions que rebenLes Tres Torres i Porta. La gran queixa de l’entitat que presideixTusell és que Les Tres Torres “és el barri amb menys inversió mu-nicipal”. “Ningú discuteix que la inversió social s’ha de priorit-zar on hi ha més necessitats, però és que a Les Tres Torres nos’asfalten els carrers, no s’arreglen les voreres, no tenim esco-la bressol municipal...”, lamenta Tusell. Villacampa, per la sevabanda, remarca que a Porta fan falta inversions per millorar l’es-pai públic, fer equipaments i, sobretot, combatre la pobresa.Destaca la força de la xarxa veïnal que fa que “tinguem orga-nitzacions que treballen al marge de les institucions”. Tusell iVillacampa intercanvien opinions, sempre amb molta espor-tivitat. La conversa es va allargant. Es fa evident que dos ba-rris amb realitats oposades també tenen moltes coses a dir-se.

| perAlbert Ribas

Quan els extremstenen molt a dir-se

Associacions de veïns de Porta i de Les Tres Torres

–Ll.T: “Un conseller de Colau em va dir que ells volien aplicar el classisme invers”.

–A.V.: “És difícil generar oferta pública quan el parc d’habitatge és privat”.

–Ll.T: “Mentre es faci negociamb l’habitatge no podremsolucionar el problema”.

–Ll.T.: “Tenim professionals de la delinqüència que hantrobat un lloc on establir-se”.

–A.V.: “Per a mi és pitjor quiem roba a través del salari que qui em roba un mòbil”.

–A.V.: “Jo he vist ganivetadesa sota de casa per recollirmenjar de les escombraries”.

–Ll.T: “El primer mandat de Colau va ser molt negatiu”.

–A.V.: “Els comuns venien a ferun canvi estructural, però s’hantrobat amb contradiccions”.

LA CONVERSA,EN 8 FRASES

Els presidents de les associacions de veïns de Les Tres Torres i de Porta

comparteixen una llarga conversa ambaquesta publicació com a protagonista

| 16


veïns en línia

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

La nova campanya de la FAVB pel decreixement turístic va marcar l’inici de l’agost

“No ho diguis a ningú”SOCIETAT/ El passat 30 de juliol, amb lessetmanes més intenses turísticament par-lant per a la ciutat a tocar, la FAVB va triar undels punts més emblemàtics de Barcelona,l’entorn de la basílica de la Sagrada Família,per presentar la seva aposta pel decreixe-ment del turisme i del que consideren ‘tu-ristificació’ de la ciutat.

Durant el matí d’aquell dia, quan es vafer aquesta acció, que va anomenar-se Nodiguis a ningú que has estat a Barcelona, vo-luntaris de la federació van repartir trípticsals turistes que passejaven per l’entorn deltemple. En aquestes octavetes informatives(impreses en castellà i anglès) es podien lle-gir frases, carregades d’ironia, com “No di-guis a ningú que has estat de vacances aBarcelona. És un tresor, i com qualsevol d’a-quests tresors, ha de seguir ocult” o “Sinó,ens robaran la ciutat i aquesta deixarà de seratractiva per a vosaltres i un lloc on nosal-tres puguem viure“. La federació va acom-panyar aquesta acció al carrer amb un vídeo(que es pot veure al seu canal de YouTube)on també exposen els seus arguments endefensa del decreixement turístic.

En aquest sentit, la FAVB apunta queBarcelona s’ha convertit ja en la dotzena ciu-tat més visitada del món (la quarta en elconjunt d’Europa), però denuncia que s’hapassat del turisme a la ‘turistificació’. Aquestfenomen ha fet que canviï la percepció delturisme que es tenia anys enrere, fins al puntque en moltes de les enquestes municipalsrecents se l’identifica com a problema claude la ciutat. La federació denuncia que elcanvi de turisme a turistificació es produeixper la massificació i la no gestió de l’arribada

de visitants a la ciutat i assenyala les políti-ques dels anys 80 i 90 (en especial les pro-mogudes pel Consorci de Turisme de laciutat) que només van posar l’accent en l’in-crement i l’atracció de visitants a qualsevolpreu, fos amb caràcter professional, amb laproliferació de fires i congressos o amb lapromoció de les grans icones de la ciutat,com la Sagrada Família, el Park Güell, elMuseu Picasso o el Camp Nou, entre altres.

Per això, la federació considera que caldeixar de promocionar “intensament” ladestinació Barcelona, limitar les places d’a-llotjament (hotels, albergs o pisos turístics),reduir el nombre de creuers que atraquin al

port o incrementar els impostos que es ca-rreguen al turisme, entre altres mesures.

El missatge de la FAVB també va volerser una resposta a la proposta que la plata-forma empresarial Barcelona Global haviafet unes setmanes abans per impulsar en-cara més el turisme a la ciutat, si bé ambmatisos com creant figures específiquesper regular el lleure nocturn o abordar deforma més contundent la inseguretat enels barris que presenten una major presèn-cia de turistes.

MOBILITAT/La petició veïnal per reformar el pont del car-rer de Santander ha aconseguit més de 5.000 adhesions,segons va informar a finals del mes de juliol la revista Car-rer, la publicació de la FAVB.

Aquesta infraestructura es va construir fa mig segle i maino s’ha reformat, tot i que els veïns de la zona ho havienreclamat de forma insistent als diferents partits que han go-vernat la ciutat en els darrers anys. De fet, la vegada quemés a prop va estar la remodelació va ser durant el primermandat d’Ada Colau (fins i tot es va redactar i aprovar unprojecte per fer-la, contemplant l’ampliació del pont en 10metres d’amplada, cinc per cada costat, amb 3,5 metres pera vianants i 1,5 metres per a bicis), tot i que finalment es vaaturar argumentant limitacions pressupostàries.

Segons denuncien els impulsors de la iniciativa, s’ha con-vertit en “una estructura insegura, innaccessible per al via-nant”. Les associacions de veïns de La Palmera Centre, LaPau, Sant Martí de Provençals, La Trajana i la Verneda Altasón les entitats que van posar en marxa aquesta iniciati-va, que reclama “una solució definitiva i adaptada a les nor-matives actuals” per facilitar el trànsit en aquest espai quecomunica els districtes de Sant Martí i Sant Andreu. Les en-titats esperen que durant el Ple d’aquest mes torni a abor-dar-se la reforma del pont.

Més de 5.000 signatures demanen quees reformi el pont del carrer Santander ASSESSORAMENT/El passat dia 4 van tornar a posar-se

en marxa les jornades informatives i d’assessorament quela plataforma Aliança contra la Pobresa Energètica (APE)organitza de forma periòdica. La primera d’aquestes ci-tes va celebrar-se a la seu de la FAVB, al carrer Obradors.

Aquestes jornades s’organitzen sota el lema Ni set, nifred, ni foscor! i serveixen perquè els veïns que tinguin dub-tes sobre com defensar els seus drets energètics puguinresoldre’ls amb l’ajuda dels professionals de l’APE. L’enti-tat organitza aquesta mena de trobades de forma pe-riòdica, i al seu portal web (www.pobresaenergetica.es) s’a-nuncien totes les dates i els llocs on s’organitzen.

Noves sessions per lluitarcontra la pobresa energètica

L’acció de la federaciócomparava la ciutat amb un tresor que ha de seguir ocult

17 |


veïns en línia

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

HABITATGE/ El passat dia 2 es vacelebrar la primera de les as-semblees que Resistim al Gòticcelebra de forma periòdicamenttots els dilluns. Després de l’atu-rada estival, l’entitat ha tornat aposar-se en marxa.

D’aquesta manera, cada di-lluns a la tarda (a partir de dosquarts de set) els veïns del barriestan convidats a participar enaquestes trobades, que se cele-bren a la seu de l’entitat (als bai-xos del número 21 del carrerNou de Sant Francesc) per de-batre sobre les estratègies que espoden seguir per tal que el Gò-tic continui sent un barri on pu-guin viure els veïns.

Resistim al Gòtictorna a organitzarles assemblees

INFANTESA/ “No se’ls pot abandonar a laseva sort, abocar-los al carrer i a ser carnde màfies”. Aquesta és una de les refle-xions que la FAVB ha compartit recent-ment sobre la situació que viuen elsmenors d’edat no acompanyats (MENA) ala ciutat. De fet, la federació ha instat elsorganismes competents, com la DireccióGeneral d’Infància i Adolescència (DGAIA),a “assumir les seves responsabilitats i reo-rientar les seves polítiques”.

La FAVB creu que cal “una nova plani-ficació coordinada que impliqui diferentsdepartaments del Govern (com Afers So-cials o Justícia, entre altres), l’Ajuntamenti per descomptat l’Estat”, que és qui té lescompetències en matèria d’immigració.Però perquè això sigui possible, la FAVB

considera que cal “reformar sense tar-dança el marc legislatiu actual”.

La federació va més enllà i apunta que,ja que més del 90% d’aquests MENA sóndel Marroc, cal impulsar “un projecte d’in-versió potent en aquest país que ajudi aevitar el fet migratori infantil, fruit de ladesesperació i la pobresa”. La FAVB diuque de la mateixa manera que fa anys esva admetre que els menors migrants eren“desemparats”, ara cal revisar la protecciómantinguda en el temps, de forma que uncop siguin majors d’edat se’ls segueixi aju-dant en la seva integració.

Per últim, la FAVB defensa la creació depolítiques que promoguin espais de tro-bada, de diàleg i coneixement mutu, queconsideren clau per a la cohesió social.

La FAVB insta la DGAIA a “assumir lesseves responsabilitats” amb els MENA

CULTURA/ La Taula Eix Pere IV vacelebrar el passat 5 de setembreuna sessió de cinema a la frescai un taller de cultiu ecològic al jar-dí autogestionat que l’entitat téal passatge de Trullàs, al barri delPoblenou.

Aquesta activitat, gratuïta ioberta a tots els veïns, va co-mençar a dos quarts de set de latarda en aquest espai que els ma-teixos usuaris van plantar i quecuiden. Aquesta doble propostava ser la primera activitat que l’en-titat fa després que hagi tornat ala feina un cop acabades les va-cances estivals. La Taula Eix PereIV també s’implicarà en la festamajor del seu barri.

Cinema i un tallerde cultiu ecològical Poblenou

MANIFESTACIÓ/ El pròxim dis-sabte 14, la marquesina de laVia Júlia es convertirà en l’escenaride les reivindicacions en defen-sa del sistema públic de pensions.Marea Pensionista, la principal en-titat de jubilats que de forma pe-riòdica es mobilitza per aquesttema, és la convocant d’una as-semblea oberta per parlar sobrela situació de les pensions. Elpunt de partida serà la reflexió so-bre l’estat actual de les pensionsun cop que han passat uns me-sos des de les eleccions.

Els assistents estan citats en elpunt de la sortida del metro del’L4 a les 11 del matí, quan estàprevist que arrenqui la trobada.

Marea Pensionistaes mobilitzarà denou a la Via Júlia

Reclamen polítiques de gran impacte contra el canvi climàtic

MEDI AMBIENT/ Fer un debatciutadà profund sobre les alter-natives i les seves implicacions entots els àmbits per trobar les mi-llors respostes i que es posin enmarxa aquelles polítiques que ésevident que poden donar bonsresultats. Aquestes són dues deles mesures que la FAVB consideraque cal posar en marxa per com-batre el canvi climàtic.

De fet, després de la cimerasobre aquest tema que la ciutatva acollir durant el passat mesde juliol, la federació va publicarun comunicat en el qual recla-mava als governs la posada enmarxa de “polítiques de gran im-pacte” per frenar la situació, acti-var-se pel clima i reclamar unasocietat social i ecològicamentjusta. En aquest sentit, la FAVBconsidera que alguns projectesque es contemplen per part deles institucions, com són l’am-pliació de l’aeroport i les novesterminals de creuers al port, novan en la línia que cal seguir percapgirar la situació de contami-nació actual.

La FAVB apunta que la contami-nació i el canvi climàtic provoquennombrosos impactes negatius,com l’agreujament de moltesmalalties, però també altera-cions en els cicles tant de l’agri-cultura com de l’aigua, afectantla biodiversitat i, fins i tot, com-portant que poblacions sence-res s’hagin de desplaçar. Enconjunt, es pot parlar de crisiecològica i, per això, la federacióconsidera que calen solucionsque vagin al fons dels problemes

i, a la vegada, estiguin orienta-des a garantir el benestar delconjunt de la ciutadania.

Però malgrat aquesta urgèn-cia amb la qual cal actuar, la fede-ració és conscient que no seràfàcil assumir-ho. Ara bé, remarcaque és imprescindible fer passosen aquesta línia tenint en compteque fa molt temps que a la ciutatels nivells de contaminació at-mosfèrica superen sistemàtica-ment tots els límits raonables.

Amb tot, la FAVB denunciaque, encara avui, “falta determi-nació per tirar endavant “políti-

ques que es poden pensarimpopulars (o que xoquen ambels interessos de poderosos grupseconòmics, amb els prejudicisd’alguns sectors influents)”. Peraixò, la federació conclou que l’ú-nica manera que aquestes mesu-res i que el debat que reclamaseran capaces de prosperar és“amb una enorme mobilitzaciósocial”.

La federació tanca el text ex-plicant que se suma a la convoca-tòria de la primera vaga generalde la història per lluitar contra elcanvi climàtic. L’aturada està pre-vista per al dia 27 d’aquest mes.

La FAVB rebutjaprojectes comampliar el port i l’aeroport


Comerç

| 18

Arriba la millor òpera als comerços de l'Eix Sarrià

ACTES4Un total de 230 co-merços protagonitzen des delmes de maig la segona edició dela iniciativa Òpera al Comerç.

En el cas de l’Eix Sarrià,l’òpera arribarà el pròxim 19 desetembre. L’espectacle consta-rà de 10 àries diferents quecrearan una ruta lírica que espodrà anar seguint pels 10 co-merços protagonistes. Les ac-tuacions seran entre dos quartsde sis de la tarda i dos quarts denou del vespre.

Entre els cantants partici-pants cal destacar les veus que

en l’edició anterior van triomfarentre els veïns que van apropar-se als comerços, com ara la deles sopranos Charo Tris, CharoPicazo, Diego Linares, Sara Ber-múdez, Milica Jovicic o IgnacioGuzmán. Tots ells aniran oferintpetites joies de la lírica, com arael ‘Nessun dorma’ de Puccini,l’‘Habanera’ de Bizet o l’‘AveMaria’ de Verdi.

Així doncs la fusió d’òpera idel comerç de proximitat de laciutat tornarà a ser un gran re-clam per als amants d’aquestgènere musical.

MERCATS4L’Ajuntament, a tra-vés de la regidora responsable deMercats, Montserrat Ballarín,va anunciar a finals d’agost que,en el marc de les reformes que esfaran a una trentena de mercatsde la ciutat, es destinaran295.000 euros per reformar elMercat de Galvany.

Concretament, la milloraprincipal del Mercat de Galvanyserà la renovació de la coberta,ja que l’actual és molt vella i d’u-ralita. També es canviarà l’esta-ció transformadora elèctrica i esfaran altres tasques comple-mentàries. De moment s’estàacabant de polir el projecte i s’es-tan fent els primers treballs pre-vis. Està previst que les obres esfacin entre el desembre i el juny

de l’any que ve. Durant les obresel mercat seguirà obert, tot ique en moment concerts hi hau-rà zones que quedaran afectades.

MÉS MILLORESD’altra banda, l’Ajuntamenttambé ha anunciat que farà re-formes més petites als mercatsde Sarrià i Sant Gervasi. En el casdel de Sarrià es farà un saneja-

ment de la coberta i del sistemade recollida d’aigua, mentre queen el de Sant Gervasi es cons-truirà un punt d’informació.

Durant la presentació de lesreformes, la regidora de Co-merç i Mercats, Montserrat Ba-llarín, va destacar que “tenimmolts mercats i molt bons, iper això els ciutadans els utilit-zen i se’ls estimen”.

Una imatge de l’exterior del Mercat de Galvany. Foto: Ajuntament

Gairebé 300.000 euros perreformar el Mercat de Galvany

Les obres començaranel desembre i estàprevist que acabinel juny de l’any que ve

Formació | Cursos per als comerciantsLa regidoria de Comerç, a través de Barcelona Activa, ha posat en marxa nous

cursos formatius per als comerciants de la ciutat. Els cursos tenen a veure amb ladigitalització, la normativa legal, les estratègies de màrqueting i el disseny.


19 |


Esports| 20

A finals d’aquest mes es posarà enmarxa la temporada 2019-20per a l’Handbol la Salle Bonano-va, que després de viure un des-cens amarg el passat mes demaig tornarà a disputar la LligaCatalana Sènior, la màxima ca-tegoria de l’handbol de Catalunya.L’equip començarà el camí enaquest curs a finals d’aquest mesal Poliesportiu de la Salle rebentla visita del CA Sabadell.

Des de l’entitat expliquenque la plantilla serà gairebé lamateixa que va competir el curspassat a la Primera Estatal, ambuna baixa i una incorporació,de manera que es podria esperarque els de la Bonanova ocupin lazona noble de la categoria. Tot iaixò, l’ambició es combina ambla prudència. “És una lliga dura

i competitiva, l’objectiu és ser ales posicions capdavanteres, peròamb seny i sense perdre el cap”,explica el màxim responsablede la secció, Ramon Zapater, a Lí-nia Sarrià.

El primer viatge de la tempo-rada, quan ja siguem a l’octubre,serà a la pista del filial del Bordils,

mentre que la primera volta ar-ribarà a la seva fi a Molins de Rei.El calendari ha brindat als roig-i-negres la possibilitat de jugar ladarrera jornada a casa, de maneraque si ho necessiten, tindran l’a-lè de l’afició. L’última jornada esjugarà el primer cap de setmanade l’abril de l’any que ve.

L’activitat tornarà al Poliesportiu de la Salle aquest mateix mes. Foto: HLS

L’Handbol la Salle, prudentperò ambiciós amb la lliga

» L’equip manté el bloc en el seu retorn a la Lliga Catalana Sènior» El primer partit del curs serà a finals de mes contra el CA Sabadell

Dues de les joves pro-meses del Club de Ten-nis Barcino van estara punt de tancar el mes

d’agost amb una victòria. La for-menterera Gemma Lairón i Jor-dina Cegarra van proclamar-sesubcampiones individuals i do-bles, respectivament, del Cam-pionat d’Espanya Júnior que esva celebrar a la Ciudad de la Ra-queta de Madrid.

La tennista balear va superartotes les rondes, inclosa la semi-

final (contra la seva companyad’equip Cegarra), però en el par-tit decisiu no va poder superarClàudia de las Heras, del Laietà,i va perdre en dos sets (6-3 i 6-4).

Cegarra es quedaria molt mésa prop de la victòria en la cate-goria de dobles, fent parella ambla valenciana Esther Romero,però tampoc podria tornar cap acasa amb la medalla d’or, ja queel seu equip va perdre contra Lu-cía Martínez Gómez i AndreaBurguete (4-6 7-6 i 10-7).

JIMÉNEZ TRIOMFA A PEDRALBESA aquestes dues plates cal sumarl’or que Vicky Jiménez va gua-nyar, el primer cap de setmanad’aquest mes, en el torneig ITFSub-18 celebrat a Pedralbes, a lesinstal·lacions del Reial Club deTennis Barcelona.

La jugadora del Barcino vadominar la competició íntegra-ment i va proclamar-se campio-na gràcies al seu triomf sobre laneerlandesa Anouck VranckenPeeters (6-4 3-6 i 6-3).

Pau ArriagaLA BONANOVA

Lairón i Cegarra, subcampiones

Atletisme | La Cursa de la Mercè se celebrarà diumenge 29Habitualment, la Cursa de la Mercè se celebra abans del dia de la patrona de la ciutat, peròenguany això no serà així. En aquesta ocasió, una de les proves atlètiques per excel·lènciaserà el pròxim dia 29, amb l’habitual recorregut pels punts més emblemàtics de la ciutat.

González i Bofill brillen alMundial infantil de Samorin

Maria Bofill i Den-nis González, neda-dors del CN Kallí-polis, no oblidaran

mai el Campionat del Món in-fantil de natació artística (ha es-tat el primer d’aquesta categoria)que es va disputar a finals delmes passat a la localitat eslova-ca de Samorin.

De fet, fent parella en la mo-dalitat de duet mixte, Bofill iGonzález van penjar-se la plata,gràcies als 150.9796 punts quevan rebre per part dels jutges.L’equip va obtenir la millor pun-

tuació de tots els finalistes en larutina lliure, però van veure comel combinat del Kazakhstan elsremuntava el desavantatge grà-cies al seu magnífic resultat en lesfigures. La tercera posició va serper a la selecció japonesa.

Bofill, a més, tornaria d’Es-lovàquia amb un altre metall, unamedalla de bronze, que va pen-jar-se gràcies als 84.4332 puntsque l’equip espanyol va obteniren la final de combo. En aques-ta modalitat les russes van pujaral calaix més alt del podi i Ucra-ïna va ocupar el segon lloc.


21 |


| 22

L’hora del llibre en catalàLa Setmana del Llibre en Català celebra la seva 37a edició

entre el 6 i el 15 de setembre a l’avinguda de la Catedral deBarcelona. Un any més l’esdeveniment oferirà una gran

oferta de llibres en català i enguany acollirà més expositorsque mai. El públic podrà gaudir de totes les novetats de latemporada i també d’una àmplia oferta de llibres de fons ide les col·leccions de cada segell. A banda, s’organitzaran

un gran nombre d’activitats, com ara presentacions, xerra-des, recitals sopars literaris i nits de música i cinema. Els méspetits també podran gaudir d’activitats pensades per a ells.

Una novel·la delicada escrita des delpunt de vista d’una dona que haurà dereconciliar-se amb un món que ja no re-coneix. La narrativa , emotiva, intensa ireflexiva, ens convida a quedar-nosamb el que és essencial. Un llibre íntimque teixeix un relat proper capaç d’en-frontar-se al dolor més punyent ambuna maduresa estilística poc habitual.

Llibres

Aprendre a parlar amb les plantesMarta Orriols

Teatre

Enderrock ha estrenat recentment ladarrera mostra de llibertat de la bandaXeic!, Amfibis, una cançó acompanya-da de videoclip que és la primera me-lodia que es pot escoltar del seu prò-xim disc, Delta (Picap, 2019), el qualveurà la llum aquesta tardor. Amb lasortida de noves cançons, el grup asse-gura sentir-se “renovat”.

Música Pelis i sèries

AmfibisXeic!

Els vells rockers mai no moren, i Jon Bon Jovi n’ésun gran exemple. Als seus 57 anys, el popular mú-sic va escollir una forma molt original per tornar afer sonar en directe èxits llegendaris com Livin’ ona Prayer, Runaway o You Give Love a Bad Name. El

nord-americà va iniciar al port de Barcelona la tra-vessia anomenada Runaway To Paradise, a borddel creuer Norwegian Pearl. Aquest trajecte va

consistir en 38 hores de rock a la coberta del vai-xell, que va acollir tres concerts del líder de BonJovi. Acompanyat d’altres músics, el cantant va

anar des de la capital catalana fins a Palma de Ma-llorca acompanyat de 2.000 fans. L’embarcació

tornarà a Barcelona, fent vibrar de nou el Medite-rrani amb el so de guitarres elèctriques, bateries ila inconfusible veu de Jon Bon Jovi. De tornada,s’espera una arribada triomfal de l’artista a terres

catalanes, on ha actuat en diverses ocasions.

J O N B O N J O V IQUI ÉS?ÉS FAMÓS PER... Ser una llegenda del rock mundial

Ha firmat grans èxits, com ‘Livin’ on a Prayer’

Famosos

Actuar en un creuer pel MediterraniL’artista va salpar del port de Barcelona

Enveja dels fans que han pujat a bordEls 2.000 afortunats comparteixen imatges del ‘show’

QUÈ HA FET?

La fitxa

No t’ho perdis

A LES XARXES...

Un gos potencialment perillós mosse-ga la mà de la Raquel i el seu germà,l’Ismael, no ho pensa deixar passar.Aquesta situació permet conèixerla història d’una mare que vol protegirels seus fills, un fill que no pot estimari una filla que no coneix la veritat. Unaobra que també parla de la ultradreta.

Al Tantarantana de Barcelona.

Persones potencialment perillosesRoger Torns

|WRC 8Arriba una nova entrega del principal simulador del mundial de ral·lis.

Sigues el més ràpid i aconsegueix guanyar totes les competicions!

La novena (i previsiblement penúlti-ma) pel·lícula del director de Knoxvilleés un viatge a finals de la dècada de1960. La indústria del cinema està can-viant i això afecta una antiga estrellade la gran pantalla, Rick Dalton, i el seu doble d’acció, Cliff Booth. Paral·le-lament, el film mostra l’auge del movi-ment hippie i de la Família Manson.

Once upon a time... in HollywoodQuentin Tarantino

Viu en línia

Viu en línia23 |

[email protected]

DIVENDRES 27 DE SETEMBRE11:00 Brossa de prop és un espectacle escènic,a càrrec del clown Marcel Gros, que està for-mat per peces de Joan Brossa. / Parc Naturalde la Serra de Collserola.

DIVENDRES 20 DE SETEMBRE19:00 La conferència Emergència climàtica ser-virà per difondre informació de caràctercientífic sobre la situació actual del clima i delsecosistemes. Cal inscripció prèvia. / Espai JoveCasa Sagnier.

DIJOUS 26 DE SETEMBRE18:00 Portes una artista dins, deixa que surti!En aquest taller col·lectiu es convidarà tothoma expressar-se artísticament als jardins d’En-ric Sagnier. Activitat gratuïta. / Espai Jove CasaSagnier.

DEL 10 AL 27 DE SETEMBREMatí-Tarda The Beginning és un projecte fo-togràfic de nus a la natura realitzat en 10 dels15 parcs nacionals que hi ha a Espanya. Lesimatges són d’Álvaro Rodríguez. / Espai JoveCasa Sagnier.

DES DE L’1 D’OCTUBREMatí-Tarda La col·lectiva és una mostra de 20artistes LGBTI+, 20 mirades diferents que pro-posa reflexions al voltant del col·lectiuLGBTI+, així com de la diversitat, l'amor, laidentitat i la sexualitat. / Centre Cívic Sarrià.

DIJOUS I DIVENDRESTarda Pintem amb la natura és una mostra, fetaamb elements naturals, pensada per a nensi nenes que tinguin entre 4 i 8 anys. L’entra-da a l’exposició és gratuïta. / Centre Cívic Vall-vidrera Vázquez Montalbán.

DISSABTE 28 DE SETEMBRE11:30 Dinocrocs s’encarregarà d’una narració enalemany anomenada Hocus Hat Geburtstagund Rattes Abenteuer. / Biblioteca Sant Ger-vasi - Joan Maragall.

DISSABTE 28 DE SETEMBRETarda Partit d’handbol corresponent a la primerajornada de la Lliga Catalana Sènior mascu-lina entre la Salle Bonanova i el CA Sabadell./ Poliesportiu la Salle.

Noemí Caballer serà l’encarregada decoordinar la primera narració de l’oc-tubre, Kikiricontes. / Biblioteca Sant Ger-vasi - Joan Maragall.

L’octubre arrencarà amb una sessió de ‘Kikirikcontes’

Dimarts 1 d’octubre a les 17:30

A partir de principis del mes que ve,tots els dimarts al vespre hi haurà no-ves sessions del curs bimensual Tardora la cuina, amb Eva Alcaraz. / CentreCívic Vil·la Urània.

Compte enrere per a l’inicid’un curs de cuina bimensualA partir de l’1 d’octubre a les 19:30

El comunicador Manel Fuentes tornaa mostrar la seva cara menys cone-guda... la de músic, oferint un concertamb la Manel Fuentes & The Spring'sTeam. / Sala Luz de Gas.

Manel Fuentes serà el Boss a la Sala Luz de Gas

Dijous 12 de setembre a les 01:00

Partit de futbol corresponent a la se-gona jornada del grup 2 de Segona Ca-talana entre el CP Sarrià i la Unifica-ción Llefià. / Municipal Vall d’Hebron.

El CP Sarrià debuta a casarebent la Unificación Llefià

Dissabte 14 de setembre a les 17:45

Cultura Infantil EsportsExposicionsTallers

P R O P O S T E S

Pròxima edició: 3 d’octubre| 24


Agost - Setembre 2019 · Núm. 103 · liniasarria...Albert Batlle pàg 9 Regidor del Districte de...

Documents

Transcript of Agost - Setembre 2019 · Núm. 103 · liniasarria...Albert Batlle pàg 9 Regidor del Districte de...