ACORD de 15 de gener de 2013, de no-aplicació del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental del Projecte de xarxa de col·lectors i de tractament d’aigües residuals a sol i aire, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès, promogut i tramitat per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Antecedents En data 20 d’agost de 2012, va tenir entrada va tenir entrada al Registre de Barcelona, carrer d’Aragó, del Departament de Territori i Sostenibilitat, la sol·licitud de decisió prèvia sobre la necessitat de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental el projecte de xarxa de col·lectors i tractament d’aigües residuals a Sol i Aire, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès, tramesa per l’Ajuntament. S’adjuntava a la sol·licitud una còpia en format digital del projecte. Fonaments de dret L’article 3, punt 2 b) del Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes, determina que només s’hauran de sotmetre a avaluació d’impacte ambiental, quan així ho decideixi l’òrgan ambiental en cada cas, els projectes públics o privats no inclosos en l’annex I que pugui afectar directament o indirecta als espais de la xarxa Natura 2000. Els articles 16 i 17 del Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes, regulen la sol·licitud i la determinació de subjecció o no subjecció a avaluació d’impacte ambiental. L’article 49 del Decret 342/2011, de 17 de maig, de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat, segons el qual correspon a les oficines territorials d’acció i avaluació ambiental a l’àmbit del seu territori tramitar els expedients d’avaluació ambiental que siguin competència dels serveis territorials i fer la proposta de resolució corresponent. Descripció del projecte i del document ambiental L’objecte d’aquest projecte és definir i valorar les obres i instal·lacions per a la construcció del col·lector que connecti els abocaments de les parcel·les del sector de Sol i Aire del municipi de Sant Cugat del Vallès, i el llacunatge de tractament final, la realització de les proves de funcionament i la posada en marxa. La solució tècnica es fonamenta en la utilització de les tecnologies següents: Excavació amb rasadora d’ample 45-60 cm. Xarxa de col·lectors de recollida amb canonada en PVC amb paret de doble capa, interior llis i corrugada exterior, per a xarxes de sanejament soterrat sense pressió, tipus SANECOR, en barres de 6 m de longitud, DN315mm, rigidesa nominal SN8 (≥ 8 N/mm2), i escomeses mitjançant clips elastomèrics amb junta elàstica.

Llit de la canonada i cobertura amb sauló, i reblert superior amb el material de la pròpia excavació. Pou de bombament en la fase 2 a base de pou MICRO 10- Flygt o similar, prefabricat en polietilè, amb reblert exterior de formigó. Es dotarà amb 2 bombes (1+1) model CP 3045.181 HT, amb tot l’equipament elèctric i de control i la seva escomesa general. Reposició de la darrera capa amb formigó, per accelerar el restabliment del trànsit. En cas de tenir que preveure pavimentacions més globals amb aglomerat, es podria deixar inicialment una capa enrasada de material de reblert per posteriorment fer les pavimentacions. Pous de caiguda en les canonades de transport al llacunatge final i amb una gran pendent, per controlar les velocitats de circulació, perdre l’energia i afavorir una aireació natural (reducció de la DBO5), amb pous convencionals en la resta i a cada gir de la canonada per adaptar el traçat a l’espai del carrer. Es deixaran les escomeses en les punts marcats sobre el terreny al fer la topografia i a peu de parcel·la. Tractaments previs a cada vivenda amb un filtre biològic de 2/3 compartiments: un primer compartiment en el qual es produeix una sedimentació primària, digestió anaeròbica i clarificació; i un segon compartiment que conté el llit bacterià amb un material plàstic filtrant esfèric d'alt rendiment, que permet la generació d’una capa de microorganismes que fan la depuració biològica. Es preveu dins de cada parcel·la, i en combinació amb un llacunatge exterior d’afinat en els punts indicats, que pot incloure plantes aquàtiques que fan la fitodepuració i ajuden en la integració paisatgística. Aquest tractaments individuals aniran a càrrec de cada propietari i en cap cas formaran part d’aquest projecte. Llacunatge d’afinament i fins i tot fitodepuració, utilitzant el medi aquàtic i plantes que produeixen aquest procés. Estarà composat per dues llacunes de 370 m2 cadascuna, la primera subdividida a la vegada en dues línies o sub-llacunes, amb una fondària d’aigua mitjana de 0,60 m, amb la coronació de la grava 7 cm per sobre de la làmina d’aigua i una alçada de seguretat de 30 cm, per sobre el nivell de l’aigua. Les varietats macròfites emprades i la proporció en què es plantaran són les següents:

Boga (Tipha latifolia): 60%. Canyís (Phragmatites australis): 30%. Lliri (Iris pseudacorus): 25%. Jonc (Schoenoplectus lacustris): 7,5%. Papir (Cyperusn alternofolius): 7,5%. Aquest sistema de llacunatge es tancarà amb tanca cinegètica per evitar les entrades d’animals, de 2 m d’alçada amb suport de tub galvanitzat cada 3 m amb fonament de formigó 50x50x50. Pel que fa a la documentació aportada, cal destacar que en l’estudi d’impacte ambiental adjuntat es valoren els impactes derivats de l’actuació i es proposen mesures correctores per tal de mitigar els efectes derivats. Val a dir que en aquest estudi es realitza una descripció de la vegetació i fauna del Parc de Collserola sense concretar les peculiaritats ambientals de l’àmbit d’actuació.

Imatge 1: Planta general de la proposta del projecte

Consultes D’acord amb l’article 17 del Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes, s’han realitzat les consultes als organismes, institucions i públic interessat següents: Oficina de Gestió Ambiental Unificada. Agència Catalana de l’Aigua. Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments. Direcció General de Protecció Civil. Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica. Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona. Àrea de Planificació i Estudis Territorials. Institut Geològic de Catalunya. Subdirecció General de la Biodiversitat. Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Consell Comarcal del Vallès Occidental. Direcció General del Patrimoni Cultural. ADENC- Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura a Catalunya. CREAF –Centre per a la Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. Ecologistes en Acció de Catalunya. DEPANA- Lliga per a al defensa del patrimoni natural. En relació amb les consultes efectuades, s’ha rebut informes de l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada de Barcelona, de 5 de setembre de 2012; de la Direcció General de Prevenció,

Extinció d’Incendis i Salvaments, de 13 de setembre de 2012; de l’Agència Catalana de l’Aigua, de 19 de setembre de 2012 i de 21 de novembre de 2012; del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, de 20 de setembre de 2012 i de 12 de desembre de 2012; de la Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Lluminosa, d’1 d’octubre de 2012; de l’Àrea de Medi Natural, de 10 d’octubre de 2012, les determinacions dels quals s’han tingut en compte en la redacció del present informe- proposta. Avaluació ambiental Consideracions en relació amb les característiques del projecte El projecte comporta l’excavació de rases amb una profunditat màxima de 2,40 m i 61 cm d’amplada per tal de realitzar la canalització de les aigües residuals de la urbanització Sol i Aire. Les excavacions es produiran amb rasadora per tal d’optimitzar els rendiments i minimitzar la superfície ocupada per realtizar l’obertura. Tots els col·lectors passen pels carrers de la urbanització, amb excepció del darrer col·lector (P44-PA52) que baixa per una pendent forestal, afectant a la potencial vegetació existent. En qualsevol cas, segons la documentació adjuntada un cop executats els col·lectors i les instal·lacions addicionals, es realitzarà la reposició de terres en el traçat excavat i s’assegurarà la restauració de la vegetació afectada. La implantació dels col·lectors produirà uns 1.730 m3 de roques i terres com a conseqüència de l’obertura de rases.

Imatge 2: Exemple de carrers on s’implantaran els col·lectors

La implantació del sistema de fitodepuració comportarà el desmunt i terraplenat d’una superfície aproximada de 1.400 m2 per a implantar la plataforma de llacunatge, generant 500 m3 de residus de terra i roca. Val a dir que aquesta plataforma es situa a sobre del torrent de can Borrell, i en bona part del traçat, l’alçada de la plataforma supera els 2 m respecte a la llera. Segons el projecte adjuntat, el sistema de llacunatge comportarà el desviament temporal del traçat del torrent esmentat. Tal i com es determina en l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de 19 de setembre de 2012, la planta de llacunatge s’ha dissenyat sense disposar d’un aixecament topogràfic, i en conseqüència, les actuacions previstes no estan definides de manera precisa. En qualsevol cas, es constata que aquesta planta s’ha previst ben bé al marge esquerre del torrent existent i bona part de la plataforma envaeix directament la seva llera. L’ACA considera que aquesta proposta no es pot acceptar sinó es justifica la impossibilitat d’ubicar la plataforma en un altre lloc o amb altra forma o superfície menys invasiva. Una possibilitat de reduir l’extensió de la plataforma seria reduir l’amplada del camí de la Font Rica, que s’amplia a 4,00 m. Així mateix, es recorda la necessarietat de respectar la zona de servitud de 5 metres del torrent de can Borrell. Aquestes consideracions van motivar una reunió en data 25 d’octubre de 2012 entre els representants de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i de l’ACA, on es va acordar que un cop realitzada la desbrossada i l’aixecament topogràfic de l’àmbit, en fase de replanteig s’ajustarà la forma del llacunatge per tal que no afecti la llera del torrent, d’acord amb les instruccions tècniques de l’ACA, tal i com es reflexa en l’informe favorable emès per aquesta Agència en data 21 de novembre de 2012.

Imatge 3: Planta general del sistema de llacunatge i seccions

A més, cal tenir en compte que per garantir l’accés al sistema de llacunatge, és necessària l’ampliació i modificació del camí existent (passatge de la Font Rica), el qual no presenta un estat de conservació adequat pel seu ús. En conseqüència, l’habilitació del camí comportarà el desbrossament de la vegetació existent, moviments de terres i la pavimentació d’aquest vial forestal.

Imatge 4: Estat del passatge de la Font Rica

Consideracions en relació amb la ubicació del projecte La urbanització Sol i Aire forma part del Parc natural de la Serra de Collserola, d’acord amb el Decret 146/2010, de 19 d’octubre, de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i de les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada-Can Balasc. Concretament l’assentament Sol i Aire forma part dels Espais de Regulació Específica (ERE) definits en l’article 9 de l’esmentat Decret, com aquells sectors amb major vinculació a la trama urbana, ja sigui per la presència d’edificacions com per les seves característiques d’àmbits d’enllaç entre els sistemes naturals i els espais verds de la ciutat. A més, l’àmbit d’actuació està inclòs dins el Pla especial d’ordenació i de protecció del Medi Natural del Parc de Collserola (PEPCO en endavant). Concretament, s’afecten a zones naturals i a zones naturals-tractament específic. Alhora, aquests espais formen part de l’espai d’interès natural i xarxa Natura Serra de Collserola. Per tant, l’àmbit i el seu entorn immediat presenten uns valors naturals i paisatgístics que condicionaran la implantació del projecte.

Imatge 5: Delimitació Parc natural, espai d’interès natural i xarxa natura Serra de Collserola (imatge esquerra), delimitació de l’ERE (imatge central) i classificació segons el PEPCO (imatge dreta)

Zona natural-Tractament específic

Zona natural

ERE

Val a dir que la major part dels col·lectors s’instal·len en carrers de la urbanització. No obstant l’anterior, cal tenir en compte que l’àmbit s’emmarca en un context eminentment forestal consolidat, on es constata la presència d’hàbitats d’interès comunitari de caràcter no prioritari formats per pinedes mediterrànies (codi 9540) i alzinars i carrascars (codi 9340) amb un recobriment del 70% i del 30% respectivament. En aquest sentit, en l’informe emès pel Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola en data 12 de desembre de 2012, es posa de manifest que la vegetació de l’àmbit està condicionada per la seva situació, on en els vessants hi predomina la pineda de pi blanc amb alzinar mentre que al llarg de la riera trobem una vegetació més pròpia d’ambients humits. Es destaca la flora de l’entorn del torrent doncs augmenta la quantitat d’espècies considerablement.

Imatge 6: Vegetació present en l’entorn del sistema de llacunatge

A més, cal tenir en compte la xarxa hidrològica que vertebra l’entorn de l’àmbit i, en especial, el torrent de can Borrell que passa a menys de 100 m de la urbanització Sol i Aire, el qual resta afectat pel sistema de llacunatge, si bé l’àmbit no forma part de cap aqüífer protegit ni cap zona humida. Es destaca que l’àmbit d’actuació es situa entre les serres de la Rabassada i de Sant Vicenç, la qual cosa condiciona una orografia accidentada on la presència de pendents superiors al 20% i al 40% és predominant. Concretament, l’últim col·lector i el sistema de llacunatge comporten l’alteració de terrenys amb pendents significatives. Sistema de llacunatge

Xarxa hidrològica

Col·lectors

20%<Pendent <40%

Pendents>40%

HIC. Alzinars i carrascars HIC. Pinedes mediterrànies

Imatge 7: Hàbitats d’interès comunitari i xarxa hidrològica present en l’entorn de l’actuació En relació amb la fauna, segons la cartografia disponible en aquests Serveis Territorials l’àmbit no forma part de cap àrea d’interès faunístic i florístic. Val a dir que aquesta àrea es veu freqüentada per la població d’ocells pròpia dels boscos del Parc, com ocells rapinyaires (astor i esparver), les mallerengues, entre d’altres. En el torrent present en l’àmbit inclou poblacions d’amfibis, especialment de salamandra. Per altra banda, segons el Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB), l’àmbit d’actuació forma part del sistema d’espais de protecció especial pel seu interès natural i agrari, mentre que segons el Pla general metropolità de Barcelona, l’àmbit està classificat com a sòl no urbanitzable, qualificat amb la clau 29. Parc forestal. Reserva natural. Consideracions en relació amb el potencial impacte Cal assenyalar que la major part de l’actuació es realitza sobre carrers existents, i per tant, l’impacte derivat sobre la pèrdua de vegetació estarà limitat a la zona externa a l’assentament Sol i Aire. Cal tenir en compte que tant l’últim col·lector com la instal·lació del sistema de llacunatge i el seu accés comportarà l’afecció de terrenys forestals catalogats com hàbitats d’interès comunitari. En aquest sentit, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola en l’informe emès en data 20 de setembre de 2012, posa de manifest que les actuacions ara esmentades implicaran el desbrossament i afectació d’aquests espais forestals catalogats. Per tal de pal·liar aquests efectes sobre la vegetació, caldrà prendre en consideració les mesures definides en l’informe emès sobre el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola en data 20 setembre de 2012. A més, i pel que fa a la vegetació, en el sistema de llacunatge es preveu la plantació de boga, canyís, lliri, jonc i papir com a plantes macròfites en el filtre de graves. Tal i com s’expressa en l’informe emès en el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola anteriorment esmentat, el papir esdevé una planta invasora. Per tant, per tal d’evitar els efectes derivats a la biodiversitat per la presència d’espècies amb caràcter invasor, s’evitarà la plantació del papir i es substituirà per un altre macròfit autòcton, com per exemple Carex sp. o bé s’incrementarà el percentatge de la resta d’espècies previstes per arribar al 100%. El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola va emetre informe en data de 12 de desembre de 2012, on es va concloure que l’impacte sobre els hàbitats, espècies i patrimoni es pot considerar positiu per l’eliminació de molts petits punts d’abocaments d’aigües residuals sense tractament i la seva substitució per un sol punt d’abocament d’aigües tractades. A més, i segons aquest informe, la creació d’unes llacunes amb humitat permanent afavorirà la instal·lació d’espècies vegetals i animals pròpies d’aquests hàbitats i que actualment tenen problemes d’establiment com a conseqüència del règim estacional del torrent. Sens perjudici dels impactes positius anteriorment esmentats, cal tenir en compte que el disseny actual de la planta de llacunatge comporta l’afecció a la continuïtat i permeabilitat ecològica del torrent de can Borrell, tal i com s’especifica en l’informe emès per l’ACA en data 19 de setembre de 2012. D’altra banda, tal i com s’ha explicat anteriorment, es va arribar a l’acord entre els representants de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i de l’ACA, que un

cop desbrossada la vegetació i l’aixecament topogràfic in situ, en fase de replanteig s’ajustarà la forma de llacunatge per tal que no afecti la llera del torrent. Aquest fet va motivar l’informe favorable de l’Agència Catalana de l’Aigua en data 21 de novembre, doncs les deficiències detectades en l’informe de 19 de setembre de 2012 es podran corregir en la fase de replanteig de l’obra. En un altre ordre de coses, atenent la presència d’un nucli zoològic dins la zona de Sol i Aire, es considera que caldrà analitzar el seu sistema de depuració per tal de justificar si es realitza un correcte abocament d’aigües residuals, i si resulta pertinent, minimitzar el seu impacte. Pel que fa a l’impacte sobre la permeabilitat del sòl, cal tenir en compte que la implantació dels col·lectors es situen sobre carrers, de manera que la pèrdua de sòl i permeabilitat serà mínima, tenint en compte, a més, que la restauració del sòl que es durà a terme un cop finalitzada la instal·lació. Es recorda que en l’article 2.6.6 de les normes d’ordenació territorial del PTMB s’estableix que els elements d’infraestructures que s’hagin d’ubicar necessàriament en sòls de protecció especial, com és el cas, han d’adoptar solucions que minimitzin els desmunts i terraplens, i han d’evitar interferir els connectors ecològics, corredors hidrogràfics i els elements singulars del patrimoni natural. Així mateix, tenint en compte la seva afecció al Parc natural de Collserola, es recorda l’establert en l’article 36 de les normes urbanístiques del PEPCO on l’admissió de les instal·lacions de depuració d’aigües residuals que s’emplacin dins del Parc de Collserola hauran de contemplar la seva necessitat, l’àmbit d’ocupació necessari, l’estudi d’alternatives de localització i elecció justificada en funció del menor impacte en el paisatge. Per tant, es reitera la necessitat d’ajustar el projecte en la fase de replanteig d’obra per tal d’evitar l’afecció al torrent present en l’àmbit d’estudi. Pel que fa a l’alteració de la qualitat acústica i lluminosa, es conclou que el projecte tindrà poca incidència. No obstant, atenent que el projecte es farà en una zona de protecció màxima (E1) segons el Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa, d’acord amb l’informe emès pel Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa de data 19 de setembre de 2012, es recorda que en el cas que hi hagi il·luminació exterior s’han de complir les prescripcions de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn i les condicions següents,

Les làmpades han de ser de vapor de sodi o tipus LED ambre(làmpades tipus LED que emeten llum que compleix aquestes tres condicions alhora: longitud d’ona dominant entre els 585 i els 595 nm, emissió de radiació electromagnètica per sota dels 500 nm inferior a l’1% del total i sens presència de cap pic d’emissió al voltant dels 440 nm) Els pàmpols instal·lats no poden emetre flux radiat per damunt del pla horitzontal, si ho fan, el flux d’hemisferi superior instal·lat ha de ser com a màxim de l’1%. La il·luminació exterior de l’activitat no ha de produir il·luminació intrusa en superfícies verticals, si ho fa, el valor màxim ha de ser de 2 lux. S’han d’instal·lar sistemes de regulació horària. S’han d’instal·lar reguladors de flux si la instal·lació d’il·luminació exterior té una potència total instal·lada superior a 5 kW, excepte per raons de seguretat que s’han de justificar.

D’altra banda, el Servei anteriorment esmentat va emetre informe en data 13 de setembre de 2012, pel que fa al vector aire, en el qual no es considera necessari sotmetre el projecte al procediment d’avaluació d’impacte ambiental. En relació amb la contaminació atmosfèrica, atenent la seva poca incidència, en l’informe de la Direcció General de Qualitat Ambiental, de 26 de setembre de 2012, no es considera necessari sotmetre el projecte al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental. Per altra banda, cal destacar que el terme municipal de Sant Cugat del Vallès està classificat com un municipi amb alt risc d’incendi segons el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, modificat pel Decret 206/2005, de 27 de setembre, tal i com es recorda en l’informe de l’Àrea de Medi Natural, de 10 d’octubre de 2012. Atenent el risc d’incendi existent i la presència de massa forestal, en el desenvolupament del projecte caldrà donar compliment a les determinacions del Decret anteriorment esmentat. Val a dir que la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments va emetre informe favorable, de 13 de setembre de 2012, atesa la documentació presentada. D’acord amb l’exposat, es valora positivament l’impacte positiu que suposarà la instal·lació del sistema de llacunatge doncs comportarà el sanejament de les aigües residuals de la urbanització Sol i Aire, les quals s’aboquen directament sense control. A més, la creació d’unes llacunes afavorirà la instal·lació d’espècies vegetals i animals pròpies d’ambients humits, incrementant la biodiversitat de l’àmbit. Sens perjudici de l’anteriorment esmentat, caldrà tenir en compte les consideracions efectuades per l’Agència Catalana de l’Aigua en relació a l’afecció al torrent de can Borrell doncs la planta de llacunatge afecta a la seva llera. En l’informe emès per l’ACA en data 21 de novembre de 2012, es posa de manifest l’acord que un cop desbrossada la vegetació i realitzat l’aixecament topogràfic, en la fase de replanteig s’ajustarà la forma del llacunatge per tal que no afecti la llera del torrent. Per tant, tenint en compte l’impacte positiu de la planta de llacunatge i la necessitat de solucionar els abocaments incontrolats que actualment es produeixen, es conclou no sotmetre al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental del projecte de xarxa de col·lectors i de tractament d’aigües residuals a Sol i Aire, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès, sempre i que en la fase de replanteig d’obres s’incorporin els condicionants expressats en l’informe emès per l’ACA en data 19 de setembre de 2012 així com les consideracions realitzades pels serveis tècnics del Consorci de Parc de Natural de la Serra de Collserola en data 14 de setembre de 2012. Acord Revisada la documentació aportada, d’acord amb els criteris de l’annex III del Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes, i un cop fetes les consideracions exposades en els apartats anteriors, i a proposta de la Direcció General de Polítiques Ambientals, la Ponència ambiental adopta l’Acord següent:

Primer: Declarar la no-aplicació del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental al projecte de xarxa de col·lectors i de tractament d’aigües residuals a Sol i Aire, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès amb el benentès que es doni compliment als condicionants següents: Caldrà presentar abans de l’inici de les obres el projecte executiu per tal de poder validar que s’ha donat compliment als condicionants expressats en els diferents organismes consultats i, en especial a les consideracions efectuades per l’Agència Catalana de l’Aigua en data 19 de setembre de 2012 pel que fa a l’afecció del torrent de can Borrell.

Caldrà sol·licitar i obtenir autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua per l’execució de les obres en zona de policia i zona de domini públic hidràulic.

Segon: Finalitzades les obres, el promotor haurà de presentar al Departament de Territori i Sostenibilitat un informe final, signat per la direcció ambiental de l’obra, que verifiqui el compliment de les mesures i condicions establertes en el projecte presentat i en el present acord. Tercer: Traslladar el present Acord als Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Territori i Sostenibilitat per a la seva notificació a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Contra aquesta resolució, que no exhaureix la via administrativa, pot interposar-se recurs d’alçada davant el secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat en el termini d’un mes a comptar des de l’endemà de la recepció d’aquesta notificació, d’acord amb el disposen els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.