AFECTACIÓ DEL PAS DEL TEMPS EN SITUACIÓ DE CARRER · del barem va de l’1 al 5: molt dolent,...
1
AFECTACIÓ DEL PAS DEL TEMPS EN SITUACIÓ DE CARRER INTRODUCCIÓ La vida sense llar és molt més dicil del que ens imaginem. A Barcelona cada nit dormen al carrer unes 900 persones apro- ximadament, sense comptar les que dormen als centres d’acollida. L’objecu d’aquest estudi és conèixer les conse- qüències de la vida al carrer en relació al temps que hi porten. JUSTIFICACIÓ Ens equivoquem quan estereopem al sense sostre amb aquesta figura . Dintre del col·lecu dels sense sostre con- viuen molts altres col·lecus: dones maltractades, aturats de llarga durada o gent immigrada entre d’altres. Per això mateix els hi volem donar veu, volem que deixin de ser invisibles, i sobre tot, volem conèixe’ls. Yago Ponce, Neus Prat, Pablo Valcárcel, Meri Domènech, Marc Thos, Júlia López, Edgar Quilabert MARC TEÒRIC L’estudi està recolzat en diferents teories, estudis i testos, així com en llibres, aquí els presentem: Suport familiar: llibre “Relaciones humanas en el núcleo familiar” de Virginia Sar. Teoria PANAS de Watson, Clark. Salut Mental: “Escala d’Actuds Dis- funcional de Weissman i Beck Situació laboral i Salut Física: INE (Instut Nacional d’Estadísca) METODOLOGIA Aquest és un estudi trans- versal, és a dir, s’han fet les mateixes enquestes en el mateix moment a per- sones sense llar que por- taven temps diferents al carrer. La mostra és de 15 persones, cinc per cada bloc de temps: 0-6 mesos, 6-12 mesos, més d’1 any. El test de suport familiar va ser de creació pròpia, així com el de suport econòmic. La puntuació del barem va de l ’1 al 5: molt dolent, dolent, regu- lar, bo i molt bo. GRÀFIC DE VARIABLES El gràfic de variables és l’esquema de l’estudi. En aquest hi apareixen totes les variables a estudiar i com s’influeixen les unes a les altres. Aquesta representa l’afectació del pas del temps en situación de carrer a les següents variables: suport familiar, salut i situació laboral. RESULTATS DE L’ESTUDI RESULTATS DE LA VARIABLE SALUT En situació de carrer la salut sempre empitjora, sense excepcions. Es dóna, però, un aug- ment considerable un cop passada l’etapa dels 12 mesos. Al voltant dels 6 mesos les per- sones sense llar passen per un període críc en la seva salut, tant sica com mental. Als 12 mesos en canvi, amb el pas del temps, aconsegueixen estabilitzar-se i recuperar-se una mica, però sense arribar als nivells de salut inicials. Per tant, és clau actuar abans del període críc i de l ’estabilització, ja que podem estalviar una quantat de problemas dicils d’imaginar. MARC TEÒRIC El marc teòric és la base de qualsevol estudi. D’ell se n’extreu la informació per a poder crear la metodología. METODOLOGIA La metodología és la realització de l’estudi. Com l’hem portat a terme? Què hem fet? RESULTATS RESPECTE AL SUICIDI I LA PRESA DE DECISIONS Durant els sis primers mesos el pensament de suicidi va augmentant fins a arribar al seu punt àlgid, als sis mesos aproximadament, fet que coincideix amb el període críc dels resultats de la salut. Es veu clarament en aquesta taula com el pensament de suicidi augmenta durant l’etapa dels sis als dotze mesos, durant el període críc. Un cop passat aquest tram la ten- dència al suicidi aminora però segueix present. En tot moment la capacitat de prendre deci- sions disminueix. IMPLICACIONS EDUCATIVES La importància educava que subjau als fets presentats és força gran. Les persones sense llar no poden ser invisibilitzades, no poden ser ignorades per- què la vida d’aquestes mateixes corre perill. S’ha de mostrar el problema, donar-lo a conèixer, educar en aquest sent i sobre tot donar-li una resposta. Per això mateix presentem el Housing First, un projecte que prové d’Estats Units. El mecanisme és senzill: proporcionar una llar (integrada a la comunitat), comprometre’s a un seguit de deures com, per exemple, pagar una part del lloguer i col·laborar amb la comunitat. Desprès s’ofereix el suport necessari en les àrees de salut (sica i mental), addiccions, educació i inserció laboral. L’èxit d’aquest model és la garana per a reproduir-lo en diferents ciutats del món i, recentment, Barcelona. Primer la Llar és el nom amb el que s’ha designat al programa Housing First a la ciutat de Barcelona. PER A MÉS INFORMACIÓ, VISITA LA PÀGINA DE L’ESTUDI Si no tens lector de codi bidi sempre pots accedir-hi mitjançant el link: 2a6sensellar.wordpress.com CONCLUSIONS De l’estudi s’extrau que, efecvament, el pas del temps provoca un deteriorament en les tres variables estudiades. És important destacar el període dels sis als dotze mesos pel que creiem podría ser un període críc. En aquest mateix començaria l’estabilització i l’habituament a la vida de carrer, fet que podria ser molt perjudicial. A més, com més temps passen al carrer, és més dicil tornar-los a reinsertar en la societat, per això apostaríem per una rápida inser- ció que eliminés el deteriorament progressiu d’aquestes persones. Cal dir que tot i que la mostra no és prou significava, els resultats són sorprenents, precisament per aquest fet.
Transcript of AFECTACIÓ DEL PAS DEL TEMPS EN SITUACIÓ DE CARRER · del barem va de l’1 al 5: molt dolent,...
AFECTACIÓ DEL PAS
DEL TEMPS EN SITUACIÓ
DE CARRER
INTRODUCCIÓ La vida sense llar és molt més difícil del que ens imaginem. A Barcelona cada nit dormen al carrer unes 900 persones apro-ximadament, sense comptar les que dormen als centres d’acollida. L’objectiu d’aquest estudi és conèixer les conse-qüències de la vida al carrer en relació al temps que hi porten.
JUSTIFICACIÓ Ens equivoquem quan estereotipem al sense sostre amb aquesta figura . Dintre del col·lectiu dels sense sostre con-viuen molts altres col·lectius: dones maltractades, aturats de llarga durada o gent immigrada entre d’altres. Per això mateix els hi volem donar veu, volem que deixin de ser invisibles, i sobre tot, volem conèixe’ls.
Yago Ponce, Neus Prat, Pablo Valcárcel, Meri Domènech, Marc Thos, Júlia López, Edgar Quilabert
MARC TEÒRIC
L’estudi està recolzat en diferents teories, estudis i testos, així com en llibres, aquí els presentem:
Suport familiar: llibre “Relaciones humanas en el núcleo familiar” de Virginia Satir.
Teoria PANAS de Watson, Clark.
Salut Mental: “Escala d’Actituds Dis-funcional de Weissman i Beck
Situació laboral i Salut Física: INE (Institut Nacional d’Estadística)
METODOLOGIA
Aquest és un estudi trans-versal, és a dir, s’han fet les mateixes enquestes en el mateix moment a per-sones sense llar que por-taven temps diferents al carrer. La mostra és de 15 persones, cinc per cada bloc de temps: 0-6 mesos, 6-12 mesos, més d’1 any.
El test de suport familiar va ser de creació pròpia, així com el de suport econòmic. La puntuació del barem va de l’1 al 5: molt dolent, dolent, regu-lar, bo i molt bo.
GRÀFIC DE VARIABLES El gràfic de variables és l’esquema de l’estudi. En aquest hi apareixen totes les variables a estudiar i com s’influeixen les unes a les altres.
Aquesta representa l’afectació del pas del temps en situación de carrer a les següents variables: suport familiar, salut i situació laboral.
RESULTATS DE L’ESTUDI
RESULTATS DE LA VARIABLE SALUT En situació de carrer la salut sempre empitjora, sense excepcions. Es dóna, però, un aug-ment considerable un cop passada l’etapa dels 12 mesos. Al voltant dels 6 mesos les per-sones sense llar passen per un període crític en la seva salut, tant física com mental. Als 12 mesos en canvi, amb el pas del temps, aconsegueixen estabilitzar-se i recuperar-se una mica, però sense arribar als nivells de salut inicials.
Per tant, és clau actuar abans del període crític i de l’estabilització, ja que podem estalviar una quantitat de problemas difícils d’imaginar.
MARC TEÒRIC
El marc teòric és la base de qualsevol estudi.
D’ell se n’extreu la informació per a poder crear la metodología.
METODOLOGIA
La metodología és la realització de l’estudi.
Com l’hem portat a terme? Què hem fet?
RESULTATS RESPECTE AL SUICIDI I LA PRESA DE DECISIONS
Durant els sis primers mesos el pensament de suicidi va augmentant fins a arribar al seu punt àlgid, als sis mesos aproximadament, fet que coincideix amb el període crític dels resultats de la salut. Es veu clarament en aquesta taula com el pensament de suicidi augmenta durant l’etapa dels sis als dotze mesos, durant el període crític. Un cop passat aquest tram la ten-dència al suicidi aminora però segueix present. En tot moment la capacitat de prendre deci-sions disminueix.
IMPLICACIONS EDUCATIVES
La importància educativa que subjau als fets presentats és força gran. Les persones sense llar no poden ser invisibilitzades, no poden ser ignorades per-què la vida d’aquestes mateixes corre perill. S’ha de mostrar el problema, donar-lo a conèixer, educar en aquest sentit i sobre tot donar-li una resposta. Per això mateix presentem el Housing First, un projecte que prové d’Estats Units.
El mecanisme és senzill: proporcionar una llar (integrada a la comunitat), comprometre’s a un seguit de deures com, per exemple, pagar una part del lloguer i col·laborar amb la comunitat. Desprès s’ofereix el suport necessari en les àrees de salut (física i mental), addiccions, educació i inserció laboral.
L’èxit d’aquest model és la garantia per a reproduir-lo en diferents ciutats del món i, recentment, Barcelona. Primer la Llar és el nom amb el que s’ha designat al programa Housing First a la ciutat de Barcelona.
PER A MÉS INFORMACIÓ, VISITA LA PÀGINA DE L’ESTUDI Si no tens lector de codi bidi sempre pots accedir-hi mitjançant el link: 2a6sensellar.wordpress.com
CONCLUSIONS De l’estudi s’extrau que, efectivament, el pas del temps provoca un deteriorament en les tres variables estudiades.
És important destacar el període dels sis als dotze mesos pel que creiem podría ser un període crític. En aquest mateix començaria l’estabilització i l’habituament a la vida de carrer, fet que podria ser molt perjudicial.
A més, com més temps passen al carrer, és més difícil tornar-los a reinsertar en la societat, per això apostaríem per una rápida inser-ció que eliminés el deteriorament progressiu d’aquestes persones.
Cal dir que tot i que la mostra no és prou significativa, els resultats són sorprenents, precisament per aquest fet.
