AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

68

Transcript of AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

Page 1: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:02 Página 72

Page 2: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

Introducció

històriaLa història ens permet saber com han evolucionat les socie-tats al llarg del temps, i això ens pot servir per explicar-nos elpresent. En les unitats següents, podràs conèixer una part dela història: la que comprèn l’edat mitjana i l’edat moderna.

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:02 Página 73

Page 3: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

77 La fragmentació d’Europa78 Les invasions germàniques80 Bizanci82 L’islam88 Els imperis europeus90 La societat i la cultura a l’alta edat mitjana94 L’alta edat mitjana a la Península Ibèrica

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:02 Página 74

Page 4: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

3L’alta edat mitjana

L’alta edat mitjana comprèn des de l’esfondrament de l’Imperi romàd’Occident fins a l’any 1000 aproximadament. En aquesta unitat po-dràs conèixer els esdeveniments cabdals d’aquest període històric.

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:02 Página 75

Page 5: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

76

Quin període abasta l’edat mitjana?

Què és l’islam i quins són els seus orígens?

Quins són els orígens de Catalunya?

2

3

1

Segur que ja saps...

la baixa edatmitjana

l’esfondra-ment de

l’Imperi romàd’Occident

la ruptura de la unitat

políticad’Europa i laMediterrània

la ruralitzacióde la societat

els primersgrans imperis

europeus

la PenínsulaIbèrica

Quins pobles van arribar a Europa després de la caiguda de l’Imperi romà?

Com s’organitzava la societat de l’alta edat mitjana?

Quin va ser el paper de l’Església durant l’edat mitjana?

4

5

6

T’agradaria saber...

3

6

1

juntament amb

configura l’extensperíode de

comprèn des de

fins a

va suposar

que va comportar

es van crear

i va mantenir el seu poder

que va preservarla cultura a través

de

a

va suposar

L’alta edat mitjana

l’Imperi bizantí

les invasionsgermàniques

la divisiód’Europa

occidental enregnes cristians

l’expansió del’islam

l’Imperi carolingi

el Sacre ImperiRomanogermà-

nic

l’Església

els monestirs

l’ocupaciómusulmana

la Reconquesta

Catalunya

la revolució feudal de l’any1000 aproxima-

dament

l’edat mitjana

5

i

l’inici de

i els orígens de

4

2

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:02 Página 76

Page 6: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

77

3

L’alta i la baixa edat mitjanaL’edat mitjana és el període històric comprès entre els segles V iXV i delimita, bàsicament, la història de l’Europa occidental. Aquestperíode de 1.000 anys se sol dividir en dos subperíodes: l’alta i labaixa edat mitjana.

• L’alta edat mitjana comprèn des de l’esfondrament de l’Impe-ri romà d’Occident fins a la revolució feudal que es va produir aEuropa a l’entorn de l’any 1000.

• La baixa edat mitjana comprèn des dels segles X-XI fins al se-gle XV, quan Constantinoble va ser conquerida pels turcs.

La ruptura de la unitat políticaL’Imperi romà es va anar afeblint entre els segles III i V. Les incur-sions dels pobles bàrbars sovintejaven i l’Imperi romà, que haviabasat el seu domini en una àmplia xarxa de ciutats i en un exèrcitpoderós, es va anar ruralitzant gradualment. L’exèrcit era incapaçde controlar totes les fronteres de l’Imperi, i les ciutats, que vanperdre importància política i econòmica, es van anar despoblant.

Finalment, l’any 476, l’Imperi romà, el més gran de l’edat antiga,es va dividir en diversos regnes més petits. Posteriorment, a par-tir del segle VII, l’expansió de l’islam va contribuir a la fragmenta-ció política en tres grans zones:

• L’Imperi bizantí, continuació de l’Imperi romà d’Orient.

• L’Europa occidental, dividida en regnes cristians governats permonarques febles que amb prou feines podien controlar i defen-sar la totalitat del seu territori.

• Els dominis musulmans, és a dir, els territoris conquerits pelsàrabs o per pobles convertits a l’islam.

La fragmentació d’Europa

La basílica de Santa Sofia, construï-da al segle VI a Constantinoble (ac-tualment, Istanbul), és un exemplede l’arquitectura religiosa bizantina.Al segle xv, els turcs van convertirla basílica en una mesquita i hivan afegir quatre minarets.

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:02 Página 77

Page 7: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

78

Les invasions germàniques

Els pobles germànicsEls pobles germànics, que els romans anomenaven bàrbars, és adir, estrangers, vivien fora de les fronteres de l’Imperi. Eren poblesramaders que es desplaçaven d’un indret a un altre i que practica-ven una agricultura basada, sobretot, en el conreu de cereals.Aquests pobles no havien arribat mai a formar una organització po-lítica estable.

Entre els pobles germànics que al final del segle IV i al llarg del se-gle V van penetrar en l’Imperi romà i s’hi van establir, cal destacarels següents:

• Els visigots, que es van establir al sud de la Gàl·lia i a la Penín-sula Ibèrica.

• Els ostrogots, que es van establir a la península Itàlica.

• Els francs, que es van establir al nord de la Gàl·lia.

• Els angles i els saxons, que es van establir a Britània.

• Els burgundis, que es van establir a la vall del Roine.

Vàndals, sueus i alansL’any 408, altres pobles germànics, com els vàndals, els sueus i elsalans, van ocupar extenses zones de la Península Ibèrica:

• Els vàndals, conjuntament amb els sueus i els alans, van traves-sar el Rin i la Gàl·lia l’any 401 i van ocupar diverses zones del sudde la Península Ibèrica. Posteriorment, els vàndals van ser ven-çuts pels visigots, que els van expulsar de la Península.

• Els sueus procedien de les terres properes a la mar Bàltica, alnord d’Europa. Es van establir a l’oest de la Península Ibèrica, onvan crear un regne independent, i van mantenir enfrontamentsconstants amb els visigots. Finalment, els sueus van ser derro-tats i el seu regne va esdevenir una província visigoda.

• Els alans procedien del nord de la serralada del Caucas. La ma-joria van emigrar amb els vàndals cap al nord d’Àfrica.

Tomba de Teodoric, rei dels ostrogots (Ravenna, Itàlia) Anvers i revers d’un trient del rei visigot Vamba

El rei visigot Recesvint

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:02 Página 78

Page 8: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

Les invasions dels pobles germànics

79

3

El domini visigot a la Península IbèricaEls visigots eren nòmades i guerrers que al segle III estaven es-tablerts a l’est d’Europa, prop de la mar Negra. Els visigots van tras-passar les fronteres de l’Imperi romà i es van anar desplaçant capa l’oest a causa de la pressió d’altres pobles d’origen asiàtic, prin-cipalment els huns.

L’any 410, els visigots, comandats per Alaric, van saquejar la ciu-tat de Roma. El seu successor, Ataülf, que es va casar ambGal·la Placídia, germana de l’emperador romà Honori, va traves-sar els Pirineus el 415 i es va establir a Barcelona, on va morir as-sassinat.

La creació d’un poder visigot fort i centralitzat a la Península Ibè-rica, amb Toledo com a capital, no es va produir fins a l’any 573, du-rant el regnat de Leovigild.

Els visigots van emprendre diverses campanyes militars per garan-tir-se el domini absolut a la Península Ibèrica. Leovigild es va pro-posar ampliar els seus territoris fins als límits màxims combatentbizantins i sueus; així va derrotar els sueus l’any 585, però l’últimnucli bizantí no va ser conquerit fins al 624.

Recared, fill i successor de Leovigild, va aconseguir la unitat reli-giosa del regne amb la seva conversió al catolicisme, l’any 589, iva fer un gran pas en el camí cap a la cohesió interna dels seus do-minis.

Recesvint, que va ser un home culte, especialment en qüestionsreligioses, va promulgar, el 653, el Liber iudiciorum, una compi-lació de lleis l’objectiu de les quals era unificar la legislació dels vi-sigots i la dels hispanoromans.

Huns: poble nòmada originari d’À-sia que va envair el sud-est d’Euro-pa. Els huns van assolir la màximaexpansió durant el regnat d’Àtila, alsegle V.

Corona del rei Recesvint del tresor visigòticde Guarrazar (Toledo)

Identifica els pobles germànics queentre els segles IV i V van penetraren l’Imperi romà i ressegueixl’expansió de cadascun.

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:02 Página 79

Page 9: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

80

Bizanci

L’Imperi romà d’OrientL’Imperi romà d’Orient va resistir les incursions dels pobles bàr-bars i va continuar existint fins al segle XV amb el nom d’Imperi

bizantí o Bizanci. Els bizantins, com a hereus de l’Imperi romà,van mantenir durant molt de temps el desig de restaurar la unitatpolítica a l’entorn de la Mediterrània, objectiu que no van aconse-guir. No obstant això, van preservar l’herència cultural de la civilit-zació grecollatina i la van enriquir amb aportacions pròpies.

Justinià I el GranDurant el regnat de l’emperador Justinià I el Gran (527-565), Bi-zanci va viure un període brillant en tots els aspectes:

• En l’aspecte militar, els bizantins van reconquerir la penínsulaItàlica, una part del nord d’Àfrica i les principals illes de la Medi-terrània occidental; a més, entre els anys 551 i 624 van ocuparel sud de la Península Ibèrica.

• En l’àmbit jurídic, Justinià va impulsar la compilació del dret romà(Corpus Iuris Civilis), que va tenir vigència fins als temps moderns.

• En l’aspecte artístic, cal destacar l’arquitectura religiosa, mate-rialitzada en edificis de grans proporcions, i el predomini dels mo-saics com a element decoratiu.

• En l’àmbit cultural, cal subratllar la renovació de les escoles li-teràries i el foment de la historiografia.

• En l’aspecte polític, Justinià va dur a terme una reforma admi-nistrativa de l’Estat i de la vida eclesiàstica.

Els emperadors que van succeir Justinià van concentrar els esforçosen la defensa de l’Imperi, amenaçat per totes bandes. Els visigots

van foragitar els bizantins de la Península Ibèrica i els longobards

els van fer fora de la península Itàlica. D’altra banda, alguns pobles d’o-rigen eslau es van instal·lar als Balcans i a Grècia, i un nou enemic,l’islam, va entrar en escena a partir de l’any 634.

Interior de la basílica de Sant’Apollinare in Classe (Ravenna, Itàlia, segle VI)

L’emperador Justinià i el seu seguici.Mosaic de la basílica de San Vitale(Ravenna, Itàlia, segle VI)

Interior de la basílica de Santa Sofia (Istanbul, Turquia)

Longobard: poble germànic origina-ri de les terres del baix Elba que alsegle VI va emprendre la conques-ta d’Itàlia.

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:02 Página 80

Page 10: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

81

3

L’Imperi bizantí durant el regnat de Justinià

L’esplendor i la decadència bizantinaEl període de màxima esplendor de l’Imperi bizantí va durar gai-rebé dos-cents anys (867-1059). Durant aquesta època, Bizanci vaser una gran potència militar i va instaurar un estat molt centra-litzat i ben administrat. L’Imperi bizantí va consolidar una gran pros-peritat econòmica, la qual li va permetre convertir-se en la principalpotència comercial de la Mediterrània. Malgrat tot, els conflictessocials i religiosos van ser-hi constants. Així, l’any 1054 es va pro-duir el Cisma d’Orient, és a dir, la divisió entre l’Església de Ro-ma i l’Església grega o ortodoxa.

L’Imperi bizantí va entrar en una lenta decadència coincidint ambl’inici de les croades, al final del segle XI. La capital de l’Imperi, Cons-tantinoble, va ser assaltada pels croats, que van implantar-hi la do-minació llatina per poc temps. Els llatins van ser expulsats, però vandeixar l’Imperi reduït en extensió i completament arruïnat.

Gradualment, els musulmans van anar conquerint molts dels terri-toris que Bizanci encara conservava; l’any 1453, els turcs, coman-dats pel sultà Mehmet II, van sotmetre Constantinoble i vanabatre definitivament l’Imperi bizantí.

Croades: expedicions militars con-tra heretges o contra sobirans sepa-rats de la disciplina papal.

Ressegueix cronològicamentl’expansió de l’Imperi bizantí durantel regnat de Justinià.

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:02 Página 81

Page 11: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

82

L’expansió de l’islam

El naixement de l’islamEls àrabs eren un poble nòmada de pastors i comerciants origina-ris de la península d’Aràbia. Al segle VII hi va sorgir l’islam, que ésla religió predicada pel profeta Mahoma (570-632).

Els practicants de l’islam s’anomenen musulmans i basen la se-va fe religiosa en la paraula de Déu —que anomenen Al·là—, pre-dicada per Mahoma i recollida en un llibre sagrat, l’Alcorà. Laparaula islam significa ‘submissió a la voluntat de Déu’. La litúrgiamusulmana és molt simple: no hi ha ritus ni jerarquia eclesiàstica.La sunna és el llibre que aplega els fets de la vida de Mahoma itambé és considerat sagrat per la majoria dels musulmans, els ano-menats sunnites. En canvi, els xiïtes admeten un únic llibre sagrat:l’Alcorà.

Poc després de la mort de Mahoma, els musulmans van iniciar unaexpansió gràcies a la qual van conquerir molts territoris en poctemps, fins a crear una civilització que comprenia des de la Penín-sula Ibèrica fins a l’Índia. La religió i, en menys grau, la llengua de-finien una comunitat cultural que tenia com a centres ciutats tandistants com Bagdad, Còrdova, el Caire i Samarcanda.

Els omeies, que eren els membres de la primera dinastia àrab queva governar els musulmans, van establir la capital del califat a Da-masc. L’any 750, els abbàssides van enderrocar els omeies i vantraslladar la capital del califat a Bagdad. A partir del segle IX, el ca-lifat de Bagdad va començar a fraccionar-se: els califes van perdrepart del poder polític, que va passar a les mans de ministres, ano-menats visirs, i de governadors, els emirs. La darrera dinastia ab-bàssida va ser destronada pels mongols l’any 1258.

L’arcàngel Gabriel dóna l’Alcorà a Mahoma en el decurs d’una batalla (miniatura otomana, segle XV)

Gran mesquita dels omeies (Damasc, Síria, segle VIII)

Pàgina de l’Alcorà

Califat: territori governat per un ca-lifa. El califa n’era el cap polític, mi-litar i religiós.

Quin sentit té que un arcàngel donia Mahoma el llibre sagrat delsmusulmans?

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:02 Página 82

Page 12: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

83

3

La conquesta de la Península IbèricaUn petit exèrcit d’àrabs i berbers musulmans, comandat per Tariq

ibn Ziyad, va desembarcar al sud de la Península Ibèrica l’any 711.Aquest exèrcit s’hi va trobar un regne, el dels visigots, que no vaoposar gaire resistència a la incursió.

Els visigots estaven dividits, i la majoria de la població, que era d’o-rigen hispanoromà, va veure en els nouvinguts una oportunitat peralliberar-se de l’opressió a què els tenien sotmesos els nobles vi-sigots.

Roderic, el rei dels visigots, va ser derrotat en la batalla de Guada-

lete. Els àrabs van continuar avançant dins la Gàl·lia, però l’any 732,els francs, comandats per Carles Martell, els van derrotar en la ba-talla de Poitiers. Els àrabs van haver de posar fi a la seva expansió capal nord. El poder visigot va desaparèixer, i la Península Ibèrica i la re-gió de la Septimània van restar sota el domini dels omeies. L’any 759Pipí el Breu, rei dels francs, va reconquerir la Septimània.

Els àrabs van anomenar Al-Andalus la Península Ibèrica. Durant l’e-dat mitjana, Al-Andalus va esdevenir una gran potència cultural i eco-nòmica dins l’Europa occidental.

Septimània: antiga regió de l’ac-tual Llenguadoc.

Localitza l’escenari de la batalla queva permetre l’expansió àrab a laPenínsula Ibèrica i el de la batallaque va posar fi a l’expansió àrabcap al nord.

L’expansió de l’islam

Roderic, rei dels visigots

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:02 Página 83

Page 13: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

84

Escola de Mustansiriyah (Bagdad), que fou universitat des del segle XIII

L’islam i la cultura occidentalL’islam és especialment important per a la cultura europea perquè,arran d’haver conquerit una gran part del territori de l’antic Impe-ri romà, va accedir directament a l’herència grecoromana. A Bag-dad, els califes van promoure la traducció a l’àrab de gairebé totsels manuscrits científics grecs accessibles i les obres més impor-tants de la ciència índia.

Als monestirs dels territoris propers als límits amb el món de l’is-lam, com és el cas de Catalunya, es van traduir al llatí obres cien-tífiques i filosòfiques àrabs, que es van difondre per tot Europa. Amés d’aquesta tasca ingent de traducció, els àrabs van excel·lir enl’àmbit de la recerca, l’observació directa dels fenòmens de la na-tura i la precisió dels càlculs de les observacions. En el món islà-mic hi havia una actitud científica més racional que la que hi haviaen el món cristià.

En matèria de pensament, la civilització islàmica manifestava ungrau d’intolerància semblant al de l’Occident cristià medieval. Tan-mateix, la inexistència d’una autoritat religiosa islàmica central,com ho era Roma per a la cristiandat occidental, i el fraccionamentdel món musulmà a partir del segle IX van permetre que en algunsregnes musulmans —sobretot a Al-Andalus— la tolerància fos su-perior a l’habitual de l’època.

La cultura i el pensament en l’islam

Claudi Ptolemeu (segles I i II): astrò-nom, matemàtic i geògraf grec. Enla seva obra principal, l’Almagest,nom que li van donar els traductorsàrabs, va recollir tots els coneixe-ments astronòmics anteriors i vapresentar el seu sistema astronò-mic. També és autor del Tetràbi-

blos, que va ser el llibre més im- portant d’astrologia de l’antiguitat,i va elaborar una tractat de geo -grafia, que va ser imprès moltesvegades durant el segle XVI.

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:03 Página 84

Page 14: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

85

La ciència i la tècnicaEls àrabs van destacar en moltes branques del saber científic:

• En matemàtiques, van ser els responsables de la propagació iel perfeccionament del sistema numèric decimal inventat pels in-dis i per això ens hi referim amb l’expressió xifres aràbigues. Tam-bé van desenvolupar l’estudi de la geometria i de l’àlgebra, motque justament és d’origen àrab. Al-Hwarizmı va ser l’autor delprimer llibre d’àlgebra conegut.

• En medicina, les aportacions del món islàmic van ser brillants,especialment pel que fa als estudis clínics i a la farmacologia. Tan-mateix, no van practicar disseccions per raons religioses, per laqual cosa els coneixements d’anatomia i fisiologia se’n van res-sentir força. Cal destacar les obres del metge i filòsof Avicenna

(980-1037).

• En astronomia i geografia, van donar a conèixer a Occident lesobres de Claudi Ptolemeu i van millorar la precisió dels seus càl-culs astronòmics.

• En física, van destacar sobretot en l’àmbit de l’òptica.

• En química, van donar a conèixer el saber dels xinesos i van fernoves aportacions.

El món islàmic va desenvolupar profitosament certs aspectes dela tecnologia; en el terreny de les obres hidràuliques i la irrigació,per exemple, va superar els coneixements occidentals durant se-gles. Els àrabs també van ser els responsables de la difusió del’astrolabi, amb tractats sobre la seva construcció i utilització.

3

Astrolabi: instrument per mesurarl’altura dels astres.

Pàgina del Cànon de medicina d’Avicenna Avicenna

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:03 Página 85

Page 15: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

86

L’arquitecturaL’arquitectura islàmica és bàsicament religiosa i el temple, ano-menat mesquita, n’és l’element central. La mesquita blava

d’Istanbul i les mesquites de Còrdova i Jerusalem són mesqui-tes de renom. La mesquita té uns elements característics:

Els àrabs també van donar un gran impuls a l’arquitectura civil, ésa dir, a palaus —com l’Alhambra de Granada—, hospitals, mer-cats i madrasses.

L’art a l’islam

Minaret de la gran mesquita de Kairouan(Tunísia, segle IX)

Mesquita blava d’Istanbul (Turquia, segle XVII)

Per donar esveltesa i dinamisme a les construccions, els musulmans van refusar l’arc de mig punt i van adoptarl’arc de ferradura

Madrassa: als països islàmics, esco-la d’ensenyament religiós.

1. Pati

2. Mida: font per a les ablucions, és a dir, perrentar-se purificar-se i abans de l’oració.

3. Haram: construcció de forma quadrada,configurada per diverses naus separadesper columnes, dedicada a l’oració.

4. Alquible: paret orientada a la Meca.

5. Mihrab: mena de nínxol que hi ha a l’alqui-ble.

6. Minbar: espècie de trona destinada a lalectura i la predicació de l’Alcorà.

7. Minaret: torre adossada a la mesquitades d’on els fidels són convocats a la pre-gària.

8. Arc de ferradura

7

8

1

2

6

5

34

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:03 Página 86

Page 16: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

87

Les arts decorativesEn l’islam l’art assoleix una gran originalitat en la decoració i en l’ús de materials com la ceràmica, l’argent, l’or, el bronze i els tei-xits. La decoració de les mesquites i els palaus destaca per la va-rietat de formes geomètriques que integra, pels alicatats i per lessanefes.

L’escultura, molt pobra, i la pintura resten supeditades a la deco-ració de les mesquites. No és permesa la representació d’Al·là, i lapintura figurativa es reserva a les miniatures incloses en els tex-tos sagrats. Per això la decoració va adquirir molta més importàn-cia que en l’art occidental.

Tot i que els motius decoratius són abstractes i estilitzats, la inven-tiva i la fantasia són sorprenents. L’ús ornamental d’un traçat dibui-xat sense interrupcions va donar origen a allò que anomenemarabesc.

Les arts decoratives es manifesten en una gran varietat d’aplica-cions: els mosaics, els enreixats de marbre, les majòliques i lestalles de fusta. Les il·lustracions dels tractats de medicina, astro-nomia i història natural i les dels llibres de faules i poesia són d’u-na bellesa exquisida.

3

Interior de la mesquita de Còrdova

Pati dels Lleons de l’Alhambra de Granada

Alicatat: mosaic de ceràmica es-maltada per a la decoració d’ele-ments arquitectònics diversos.

Arabesc: tipus de decoració artís-tica, basat en espirals i línies dis-torsionades i entrecreuades queformen composicions harmòni-ques. És una decoració eminent-ment no figurativa.

Majòlica: ceràmica recoberta d’unvernís vitrificat transparent o opac.

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:03 Página 87

Page 17: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

88

L’Imperi carolingi

L’Imperi carolingiEls francs van ser el poble germànic que va crear el regne més po-derós d’Europa al principi de l’edat mitjana, primer sota la dinastiadels merovingis i, després, dels carolingis.

El regne dels francs comprenia territoris amb població d’origen ger-mànic —Austràsia— i territoris de població majoritàriament llatina—Nèustria i Borgonya. Pipí el Breu (751-768), el primer rei carolin-gi, va sotmetre tota la Gàl·lia i va cedir al papa els territoris de laItàlia central —els Estats Pontificis—, dominats fins aleshorespels longobards.

Carlemany (768-814) va crear l’Imperi carolingi, i va sotmetre elssaxons, els longobards i altres pobles germànics amb el fi de res-taurar l’Imperi romà d’Occident. El papa Lleó III va coronar Carle-many emperador el 800. L’Imperi carolingi, però, va entrar endecadència un cop mort Carlemany. El tractat de Verdun, signatel 843, va determinar la divisió de l’Imperi carolingi entre els fillsde Lluís el Piadós —Carles el Calb, Lotari i Lluís el Germànic.

Noves invasionsUna nova onada d’invasions va afectar Europa als segles IX i X:

• Els normands, un poble d’origen escandinau, van assolar les illesBritàniques i les valls del Rin, el Sena i la Garona i van arribar finsi tot a la Mediterrània.

• Els eslaus es van estendre pel territori comprès entre els rius Vol-ga i Elba i la mar Adriàtica.

• Els magiars, un poble originari de la serralada dels Urals, es vanassentar a la plana central del Danubi, a l’actual Hongria.

Els imperis europeus

L’emperador Carlemany

Explica, a partir del mapa, la incidència del tractat de Verdun en la divisió de l’Imperi carolingi.

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:03 Página 88

Page 18: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

89

3

Frederic II de HohenstaufenEl Sacre Imperi Romanogermànic al segle X

Saxó: individu d’un poble germànicprocedent de Jutlàndia, penínsulade l’Europa septentrional.

El Sacre Imperi RomanogermànicEl Sacre Imperi Romanogermànic es va constituir a la segona mei-tat del segle X als territoris germànics de l’Europa central. Otó I el

Gran, rei dels saxons, va fundar l’Imperi i va ser coronat empera-dor pel papa Joan XII, l’any 962. El Sacre Imperi comprenia els reg-nes de Germània i Itàlia, entre d’altres. Els emperadors germànicses consideraven continuadors de l’Imperi carolingi i el seu objec-tiu, com el dels carolingis, consistia a restablir l’Imperi romà d’Oc-cident.

Frederic II de Hohenstaufen (1194-1250) va establir la cort de l’Im-peri a Sicília, va impulsar el comerç marítim a la Mediterrània i va con-vertir la cort en un gran centre cultural i humanístic. Durant el seuregnat, tanmateix, els conflictes amb l’Església van ser constants.

A partir de mitjan segle XIII, després de la mort de Frederic II, l’Im-peri va anar perdent molts territoris, les ciutats italianes es van alli-berar del domini imperial i el regne germànic es va convertir en unamunió de principats autònoms. El nom de Sacre Imperi Romano-germànic, que des del segle XV va posseir la dinastia dels Habsburgd’Àustria, va perdurar fins al principi del segle XIX.

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:03 Página 89

Page 19: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

90

Camperols treballant el camp

La societat ruralLa societat rural europea de l’alta edat mitjana incloïa tres grups so-cials majoritaris: els grans propietaris agrícoles, els petits pagesos i els esclaus.

• Els grans propietaris agrícoles formaven una mena d’aristocrà-cia rural, però tenien els mateixos drets i obligacions que la res-ta d’homes i dones lliures. El tret distintiu d’aquests propietarisagrícoles era la possessió d’un patrimoni més gran, tant en ter -res com en persones, és a dir, en esclaus que les treballaven.

• Entre els petits pagesos n’hi havia que tenien terres en propie-tat i altres que no. Els aloers eren petits propietaris i formavenel gruix central de la societat rural europea de l’alta edat mitja-na. L’alou, o propietat plena d’una terra, és un dels pilars bàsicsdel sistema social i econòmic de l’Europa anterior a l’any 1000.No constituïen un grup social homogeni: hi havia els llauradors

—que podien mantenir animals de tir i disposar d’una arada—i els bracers —que no tenien sinó una aixada o una aixadella. Elscolons, en canvi, no tenien patrimoni i havien de treballar les pe-tites explotacions agrícoles que els grans propietaris els confia-ven. Les condicions de vida dels colons no diferien gaire de lesdels esclaus.

• Els esclaus van continuar sent una realitat en la societat altme-dieval. Les seves condicions de vida van millorar una mica res-pecte al període romà, ja que gaudien d’una certa autonomia enles terres que treballaven i tenien alguna possibilitat de promo-ció social. L’esclavitud, com a força de treball habitual a les zonesrurals, no va desaparèixer de l’Europa occidental fins ben avan-çat el segle XI.

La societat de l’alta edat mitjana

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:03 Página 90

Page 20: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

La ruralització de la societatL’esfondrament de l’Imperi romà va comportar la debilitació del po-der i de les funcions de l’estat, el retrocés de les activitats comer-cials i el despoblament dels nuclis urbans. Aquests factors vanocasionar la decadència de les ciutats europees i la ruralització dela societat altmedieval. L’economia urbana i l’economia rural erendos àmbits independents, i l’escàs comerç es donava principalmenten l’àmbit rural, basat en les diverses formes de barata. El decli-vi dels nuclis urbans no va determinar la decadència del món ru-ral, sinó tot al contrari: les economies pageses van prosperargràcies al relaxament del domini urbà i de les pressions fiscals del’estat.

La societat urbanaLes ciutats europees de l’alta edat mitjana no eren centres econò-mics, sinó la residència de les màximes autoritats polítiques ieclesiàstiques i, per tant, tenien una funció bàsicament política. Elsartesans urbans treballaven primordialment per als grups socials di-rigents de la ciutat, i la seva producció no anava destinada al mónrural. L’activitat comercial de les ciutats tenia una importància se-cundària i consistia, sobretot, en productes de luxe, assequibles ex-clusivament per a una minoria privilegiada.

Recinte emmurallat de Carcassona (França)

91

3

Artesà treballant la llana

Barata: bescanvi d’un producte perun altre, sense intervenció de di-ners.

Per què creus que es construïenmuralles al voltant de les ciutatsmedievals?

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:04 Página 91

Page 21: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

L’Església i la cultura durant l’edat mitjanaDes de l’esfondrament de l’Imperi romà al segle V, enmig d’una Eu-ropa fraccionada políticament, l’Església va ser l’única institució queva conservar una organització sòlida i un poder polític notable. Du-rant l’edat mitjana, va ser l’Església qui va mantenir viva la cultu-ra i els monestirs van ser els centres culturals de l’època. Alsmonestirs, els monjos copistes es dedicaven a reproduir en manus-crits obres d’autors clàssics, i la seva tasca va evitar la pèrdua d’a-quests tresors culturals. Els monestirs, per tant, van tenir unpaper cabdal en la preservació i la transmissió del llegat cultural gre-coromà, el qual, d’altra banda, hi arribava molt sovint a través delsàrabs.

Des de Carlemany, els monestirs van unificar l’ensenyament en eltrivi i el quadrivi, sistema que va perdurar fins al Renaixement. Lallengua que utilitzaven, sobretot pel que fa a la documentació es-crita, era el llatí.

El monaquismeEl monaquisme té l’origen en els inicis de l’era cristiana i respon ala voluntat d’alguns cristians que, per seguir més estrictament l’Evan-geli, renuncien als plaers i s’allunyen de la societat. Quan el monaquis-me és individual, els seus practicants s’anomenen anacoretes oermitans; quan formen comunitats, cenobites.

Al segle IV, el cenobitisme es va difondre a Occident i es van cre-ar els primers ordes religiosos, diferenciats segons la regla

que practicaven.

92

Monjo copista

La cultura a l’alta edat mitjana

Monestir de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva, Alt Empordà)

Trivi i quadrivi: en l’edat mitjana, elconjunt de les tres arts liberals refe-rents a l’eloqüència (gramàtica, lò-gica i retòrica) i les quatre artsliberals de caràcter matemàtic (arit-mètica, música, geometria i astro-nomia) que constituïen els estudisde preparació per a la filosofia i lateologia.

Regla: conjunt de normes que regu-len la vida quotidiana i el compor-tament dels membres d’un ordereligiós.

Per què els monestirs s’edificavenen indrets allunyats dels nuclisurbans?

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:04 Página 92

Page 22: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

93

Les heretgies durant l’edat mitjanaA Occident el cristianisme estava unificat en una sola Església, re-gida pel bisbe de Roma —el papa—, però l’estructura política i so-cial vigent durant l’edat mitjana va provocar que la doctrina cristianano sempre fos interpretada de la mateixa manera arreu del món cris-tià.

Davant les desviacions de la doctrina, Roma va adoptar actituds di-verses. En alguns casos va decidir integrar les interpretacions diver-gents en la seva òrbita, cosa que va suposar l’origen de diversos ordesreligiosos, com el dels franciscans. Altres vegades, les creences arri-baven a atacar la doctrina cristiana o bé qüestionaven la mateixa au-toritat papal; en aquests casos, el papa de Roma condemnavaaquestes creences com a heretgies —doctrines falses— i ordena-va perseguir-les.

L’heretgia medieval més famosa és la dels càtars, una mena demonjos que observaven una regla molt austera. La doctrina dels cà-tars es va difondre des del final del segle XI, sobretot a Occitània,on va adquirir una enorme importància política i econòmica. El pa-pa Innocenci III va considerar que constituïen una amenaça i, ambl’ajuda de França, va llançar contra ells un conjunt d’expedicions mi-litars, conegudes com la croada albigesa.

A fi de combatre les heretgies, el papat va fundar l’any 1184 un cosespecialitzat, la Inquisició, que va continuar activa fins al segle XVIII;a l’Estat espanyol va ser abolida definitivament el 1834.

3

Croada albigesa

Castell càtar de Perapertusa (Llenguadoc, França)

Croada: expedició militar cristiana.

Inquisició: organisme eclesiàsticque tenia com a finalitat vetllar perla puresa de la fe, investigar elserrors i castigar-los públicament.

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:04 Página 93

Page 23: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

94

La Península Ibèrica al segle VIII

Sarraïns: nom amb què els habi-tants dels comtats catalans designa-ven els musulmans.

L’inici de la ReconquestaEls sarraïns van governar territoris de la Península Ibèrica al llargde gairebé vuit segles, des de l’any 711 (batalla de Guadalete), enquè van penetrar a la Península des del nord d’Àfrica. Els visigots,que s’havien refugiat a la serralada Cantàbrica, van crear nucliscristians independents a Astúries i Cantàbria.

Des del nord de la Península, els cristians van iniciar la Recon-

questa, el procés per mitjà del qual van anar estenent els seusdominis cap al sud, guanyant territori als sarraïns i repoblant leszones conquerides. Aquest procés d’expansió es va perllongarset segles, fins que els Reis Catòlics van ocupar el regne de

Granada, l’últim reducte musulmà, l’any 1492.

Pelagi, un noble visigot que s’havia refugiat a les muntanyes can-tàbriques, va capitanejar l’inici de la Reconquesta. L’any 722 va der -rotar els sarraïns a Covadonga i va fundar el regne d’Astúries, quemés tard va esdevenir regne de Lleó. Alfons III de Lleó va empren-dre al segle IX la reconquesta i la repoblació dels territoris de la valldel Duero.

A l’entorn de l’any 1000, durant el regnat de Sanç III de Pamplona,conegut com el Gran, el regne d’Aragó i Navarra era el més pode-rós de l’àrea pirinenca.

Al començament del segle XI va eixamplar el seu territori en detri-ment de Lleó i del comtat de la Ribagorça i va ocupar Castella. Enmorir Sanç III, les seves possessions van ser repartides entre elsseus fills, i així van sorgir els regnes de Castella i Aragó.

L’alta edat mitjana a la Península Ibèrica

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:04 Página 94

Page 24: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

95

Els orígens de CatalunyaCatalunya, com a país, va néixer al Pirineu a l’edat mitjana. Desprésde la conquesta musulmana, al final del segle VIII, Carlemany, rei delsfrancs, va iniciar la reconquesta del territori que més tard va ser co-negut com la Catalunya Vella. En aquest territori, Lluís el Piadós,el successor de Carlemany, va crear-hi la Marca Hispànica. La Mar-ca es dividia en comtats, sota la jurisdicció d’un comte. Els comtatsno estaven unificats políticament, però el comtat de Barcelona hi vaanar imposant la seva hegemonia. La resta del territori estava des-poblat, amb l’excepció d’alguns nuclis musulmans, com Lleida, Pra-des o Tortosa.

Carles el Calb, rei dels francs, va nomenar Guifré el Pelós com-te d’Urgell i de la Cerdanya l’any 870 i, més tard, de Girona i de Bar-celona. Guifré el Pelós, considerat el fundador del Casal de

Barcelona, va ampliar els seus dominis i va estimular la repobla-ció d’extenses zones deshabitades. En morir, es va iniciar la suc-cessió hereditària als comtats catalans, i els comtes van deixar deser designats pels reis francs.

Els sarraïns van fer incursions militars a la Catalunya Vella i van as-solar-ne amplis sectors al final del segle X. Almansor, per exem-ple, va saquejar la ciutat de Barcelona l’any 985. Els francs, ocupatsen altres problemes, no van ajudar els comtes catalans. Per aquestmotiu, l’any 987, quan Hug Capet, el rei dels francs, va demanaral seu vassall Borrell II, comte de Barcelona, la renovació del jura-ment de fidelitat, aquest s’hi va negar. La decisió de Borrell II va de-terminar la independència dels comtats catalans respecte dels reisfrancs.

3

Marca Hispànica: els territoris fron-terers del regne dels francs s’ano-menaven marques. La MarcaHispànica va ser creada per Lluís elPiadós per protegir el seu regnede les incursions dels sarraïns.

Catalunya Vella: territori comprèsentre la serra de l’Albera, al nord del’Empordà, i la línia imaginària queuniria Tremp, el curs mitjà del Se-gre, el Cardener i el Llobregat.

Borrell IIEls comtats catalans al segle IX

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:04 Página 95

Page 25: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

96

ac

tiv

ita

tsCopia una taula com aquesta i completa-la [ PÀG. 77]:

Elabora una línia del temps amb les dades de la taula. Pinta-hi de

diferent color l’alta edat mitjana i la baixa edat mitjana.

Elabora un mapa sobre els primers pobles germànics que

van envair l’Imperi romà a partir de finals del segle IV. Busca

un mapa mut d’Europa i escriu el nom de cada un d’aquests

pobles al territori que van ocupar [ PÀG. 78, 79].

Ara, respon:

• Els romans, com anomenaven els germànics? Què significava aquestterme?

• Com és que aquests pobles van poder conquerir el territori de l’Imperiromà?

• Quins dels pobles germànics es van establir a la Península Ibèrica?• Quins altres pobles germànics van arribar posteriorment a la Península

Ibèrica, ja al segle V?

Escriu el nom de les tres grans zones en què va quedar dividit

el territori que havia dominat l’Imperi romà a partir del segle VII.

Observa aquests dos mapes de la Península Ibèrica i

comenta’ls; tingues en compte aquests aspectes [ PÀG. 79, 83]:

� Quines campanyes militars va emprendre el rei visigot Leovigild pergarantir-se el domini de la Península Ibèrica.

� Qui eren els visigots, quin va ser el motiu pel qual van arribar a la Península i on van establir la seva capital.

� Qui dominava la Península a principis del segle VIII, d’on provenien,quins territoris quedaven fora d’aquest domini i on estaven situats.

i

3

i

2

i1

Edat mitjana

Esdeveniments històrics Data

Inici

Divisió alta / baixa edat mitjana

Final

R

R

La Península Ibèrica a finals del segle VI La Península Ibèrica a finals del segle VIII

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:04 Página 96

Page 26: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

97

Busca informació sobre l’art bizantí. En pots trobar en lespàgines web www.xtec.es/~jarrimad/medieval/bizancio/bizancio.htm i http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/eso/media/ ruptura_01_03_03.html o en una enciclopèdia[ PÀG. 80, 81].

Redacta un text que doni resposta a les preguntes següents:

• Quines són les tres grans influències de l’art bizantí?• Quin és l’element arquitectònic característic de l’art bizantí?• Quin és l’element constructiu que s’utilitza?• Quina forma tenen les plantes de les esglésies bizantines? Dibuixa’n una.• Quin tipus de decoració tenen les esglésies?• Quin és l’edifici més significatiu? Qui el va fer construir? On és?• Després de la caiguda de l’Imperi, on va continuar construint-se

seguint l’estil bizantí?

Consulta un atles i escriu el nom dels estats actuals que

formen part de la península Aràbiga, el territori d’on eren

originaris els àrabs [ PÀG. 82, 83].

A continuació, escriu el nom dels estats actuals de la regió

mediterrània i el Pròxim Orient que formen part dels territoris que

van ocupar els musulmans durant la seva expansió al llarg del segle VII.

Busca informació sobre els principals preceptes de la fe

musulmana, anomenats els cinc pilars de l’islam, en la pàgina

web http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/eso/media/

ruptura_03_03.html [ PÀG. 82].

A continuació, escriu algunes de les característiques de l’islam:

� Nom de Déu� Llibre sagrat� Profeta fonamental� Preceptes principals� Nom dels temples

Identifica en aquestes fotografies alguns dels elements

d’una mesquita i explica la funció de cada un [ PÀG. 86]:i

i

i

i

7

6

5

4

ac

tiv

ita

ts

3A

A

A

R

a b c d

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:04 Página 97

Page 27: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

98

ac

tiv

ita

ts A

R

societat rural a l’alta edat mitjana

grans propietaris

colons

llauradors

Dibuixa un arc de ferradura, explica com és i de quina

civilització és característic [ PÀG. 86].

Escriu una biografia de l’emperador Carlemany. Pots trobarinformació en la pàgina web www.biografiasyvidas.com/biografia/c/carlomagno.htm [ PÀG. 88].

Busca en un atles un mapa polític d’Europa i escriu, en dues

columnes, el nom dels estats actuals situats al territori que

van ocupar l’Imperi carolingi i el Sacre Imperi Romanogermànic

Ara, respon [ PÀG. 88, 89]:

• Quin era l’objectiu polític de Carlemany? El va aconseguir?• Com va acabar el seu imperi?• I els emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, quin objectiu

tenien? El van assolir?

Copia i completa aquest esquema [ PÀG. 90]:

A continuació, descriu breument cada un d’aquests grups socials.

Descriu el paper de les ciutats a l’alta edat mitjana; tingues

en compte aquests aspectes [ PÀG. 91]:

• Quina funció tenien i qui hi vivia.• Quin paper hi tenia l’activitat comercial i en què consistia.• Per a qui treballaven els artesans.

Contesta:

• Què significa que la societat es va “ruralitzar”?

Copia el text següent i completa els espais en blanc [ PÀG. 92]:

Durant l’alta edat mitjana, en una Europa fraccionada políticament, l’únicainstitució que va conservar una organització i un poder polític sòlids vaser l’__. Durant l’edat mitjana va mantenir viva la __, sobretot gràcies als__, que van preservar i transmetre el llegat cultural __. La llengua queutilitzaven en la documentació escrita era el __.

i

i

i

i

i

13

12

11

10

9

i

8

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:04 Página 98

Page 28: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

99

Busca informació sobre els càtars a Catalunya en la pàgina

web www.xtec.es/~apalau12/catarcat.htm i redacta un text

que respongui aquestes qüestions [ PÀG. 93]:

• Qui van ser els càtars.• Què és una heretgia.• Des de quin territori va arribar el catarisme a Catalunya.• Quines van ser les causes de la bona acceptació del catarisme.• Quines van ser les zones de més implantació del catarisme i a què

va ser deguda.• Què va ser la croada albigesa i què va suposar per a Catalunya.

Observa el mapa de la pàgina 94, fixa’t bé en la llegenda i

respon les preguntes següents [ PÀG. 94]:

• Quins regnes hi havia a la Península Ibèrica al segle VIII? I al segle XI?• Què va ser la Reconquesta? Quants segles va durar? • Quin va ser el darrer territori que va quedar en poder dels musulmans?

Llegeix el text següent i respon les preguntes [ PÀG. 95]:

• Qui era Hug?• Què demana Hug al comte Borrell en aquesta carta? • Quin fet s’havia produït a Barcelona pocs anys abans? Quina havia

estat l’actitud dels francs?• Quina va ser la resposta del comte Borrell a les peticions d’Hug?

Què va suposar per als comtats catalans?

Observa el mapa dels comtats catalans al segle IX de la pàgina

95 i respon [ PÀG. 95]:

• Què era la Catalunya Vella? Quins comtats en formaven part?• Tots aquests territoris, actualment formen part de Catalunya?

Explica-ho.

i

i

En nom del rei Hug al comte Borrell.

Perquè la misericòrdia de Déu ens ha adjudicat amb totatranquil·litat el regne dels francs, hem decidit, amb el consell i l’ajutdels nostres fidels, de respondre promptament a la vostra inquietud.Si voleu, doncs, conservar la fidelitat tan sovint oferta pels vostreslegats a nós i als nostres antecessors, a fi que no ens vegem privats,en arribar al vostre país, de l’esperança de la vostra ajuda, en el moment en què sabreu que el nostre exèrcit ha acampat aAquitània, us presentareu a nosaltres amb poca gent, per confirmar-nos la fidelitat promesa i guiar l’exèrcit en el seu camí. Si preferiufer-ho així i obeir més aviat a nosaltres que als ismaelites, envieu-nos abans de Pasqua uns legats que ens assegurin la vostra fidelitati puguin informar-nos amb precisió del nostre camí.

Carta d’Hug Capet a Borrell II (988).

i

i

17

16

15

14

ac

tiv

ita

ts

3A

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:04 Página 99

Page 29: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

100

Els mapes històrics

ELS MAPES HISTÒRICS són mapes temàtics que representen

esdeveniments, fenòmens o moments històrics. Sovint són di-

nàmics, és a dir, representen els canvis o les transformacions

que va provocar una circumstància del passat. Poden represen-

tar els moviments d’un exèrcit, el creixement d’un imperi,

les etapes d’una civilització, etc. Com en tots els mapes, l’ús

de llegendes és imprescindible, ja que ens donen les claus per

interpretar-los.

1. Aconsegueix un mapa mut de l’espai físic que cal

representar.

En aquest cas, representarem l’Imperi bizantí durant el regnat de Justinià I; o sigui, que ens caldrà un mapa queabasti tots els territoris de la regió mediterrània, tant elsd’Europa, com els del nord d’Àfrica i els del Pròxim Orient.

2. Indica, amb un títol, el temps que vols acotar en el mapa.

En el nostre cas, serà el regnat de Justinià I el Gran, entreels anys 527 i 565 dC.

3. Busca informació sobre el tema escollit en una

enciclopèdia, en llibres d’història o a Internet.

Hem de saber com era l’Imperi bizantí abans de Justinià I,els territoris que es van conquerir durant el seu regnat, els anys que va dedicar a cada campanya, etc.

4. Representa en el mapa la informació recollida tenint en

compte, sempre, l’ordre cronològic. D’entrada, doncs, cal

dibuixar en el mapa mut la situació inicial.

Per representar les conquestes de Justinià I, ens cal, abansque cap altra cosa, dibuixar com era l’Imperi i la resta deterritoris de la regió anteriors a aquest. A continuació, dibuixao delimita els territoris conquerits segons la informaciórecollida.

Restes bizantines a TarifaEn el transcurs d’unes excavacions fetesal castell de Tarifa (Cadis), l’equip d’ar-queòlegs va trobar una sèrie d’estructu-res postromanes que de cap manerapodien ser germàniques, cosa que els vafer pensar en la possibilitat que fossinrestes d’un assentament bizantí. No éscap novetat que els bizantins havien es-tat a Tarifa, ja que al seu terme municipalhi havia dues ciutats romanes notables i,justament, en els pocs anys en què vanocupar el sud-est de la Península Ibèrica,van dedicar-se a recuperar ciutats roma-nes que havien saquejat els germànics ohavien estat abandonades.

La novetat rau en el fet que les restes tro-bades indiquen una construcció nova,no romana, just al que més endavant vanser els fonaments de la fortificació musul-mana, el castell immens que presideix laciutat i que va ser el primer nucli d’Al-An-dalus. Els investigadors esperen que latroballa d’aquest enclavament reforçaràla teoria segons la qual les ciutats recon-querides per Justinià I al segle VI no for-maven un autèntic imperi, sinó unaconfederació de ciutats lliures més omenys relacionades entre si. Segons lahipòtesi, els atacs constants de visigotsi vàndals van impedir-los usar amb nor-malitat la xarxa de comunicacions roma-na per controlar el territori, cosa que vaposar fi a la seva dominació en menysde 50 anys.

100

• Quina feina fan els arqueòlegs?

• Qui eren els bizantins?

• A partir del text, quina és la seqüència cronològica dels pobles que van establir-se en terres de Cadis?

• En quin sentit una troballa arqueològica serveix per refermar una hipòtesi històrica?

Castell de Tarifa (Cadis)

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:04 Página 100

Page 30: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

101

5. Afegeix en el mapa elements gràfics com fletxes, dates

o símbols:

• Les fletxes són útils per subratllar els moviments delsexèrcits i veure la direcció de les campanyes; amb un copd’ull, ens permeten saber d’on venien els conqueridors icap on es dirigien.

• Les dates ajuden a situar-se cronològicament i de maneramés especifica que els colors de la llegenda.

• Els símbols específics s’utilitzen per marcar batalles , o altres circumstàncies històriques importants.

6. Pinta el mapa d’acord amb una llegenda representativa.

En aquest cas, cal diferenciar les terres conquerides perJustinià I de les que ja eren bizantines abans d’ell; per tant,et cal escollir dos colors. Si vols precisar més el teu mapa,pots pintar els territoris conquerits en cada campanya d’un color diferent. En aquest cas, et caldran quatre colors.

7. Fes la llegenda. En un racó del mapa, dibuixa unrequadre per representar el valor de cada color del mapa.També hi has de representar les fletxes, els nombres o elssímbols que hagis fet servir i especificar-ne el significat.

101

procediment 3

Aplicació:

Elabora un mapa de la

caiguda de l’Imperi romà

que expliqui qui va

ocupar tots els seus

territoris fins a principis

del segle VI.

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:04 Página 101

Page 31: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

102

El 22 de febrer del 2006 la gran mesquita d’al-Askariya, situada a la ciutat iraquia-

na de Samarra, va saltar pels aires. Era el centre de pelegrinatge més important

dels musulmans xiïtes, ja que dos elements la feien única: una cúpula d’or, que li

donava el sobrenom de Mesquita Daurada, i sobretot, les tombes de dos descen-

dents directes de Mahoma, dos imams venerats pels xiïtes. És possible que dar -

rere d’aquest atac hi hagi altres musulmans, fidels seguidors de l’islam? O és un

episodi més de la guerra provocada per la invasió nord-americana?

L’Iraq:entre xiïtesi sunnites

Reportatge

Mesquita Daurada (Samarra, Iraq)

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:04 Página 102

Page 32: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

103

Un conflicte secularDes de fa 1.400 anys, l’islam està di-

vidit en dues grans faccions: xiïtes i

sunnites. Un cop mort el profeta Mo-

hammed, els seus seguidors van es-

collir com a líders espirituals diferents

parents seus, fins que va tocar triar el

successor d’Alí. Els partidaris del seu

fill Hussein s’anomenaven els del

“partit d’Alí”, en àrab Shiat-Alí, que és

d’on prové el nom xiïta. Hussein, pe-

rò, va morir l’any 660, i des de llavors

van ser els sunnites els que van im-

posar els seus líders, que no cal que

siguin descendents de Mahoma. Ai-

xò fou durant l’època d’esplendor

de l’islam, entre els segles VIII i XV.

I, al llarg d’aquests segles, la gran

majoria de musulmans va adoptar les

creences sunnites.

Avui en dia, els sunnites representen

més del 80 % dels musulmans del

món, però en alguns indrets les cre-

ences xiïtes van perdurar i al cap

del temps han constituït comunitats

importants. L’actual Iraq n’és una.

L’interpretació de la xariaMés enllà d’aquesta diferència de

base, sunnites i xiïtes viuen l’islam

de manera diferent. Per als xiïtes,

per exemple, la xaria —el codi inspi-

rat en l’Alcorà i en altres tradicions—

és la llei que regeix tota la seva vida.

Però hi ha moltes maneres d’enten-

dre la xaria i d’aplicar-la: la més pe-

rillosa és fer-ho de manera radical,

barrejant els assumptes morals i le-

gals amb la política. Entre altres pre-

ceptes, la xaria discrimina el paper

de la dona en la societat i accepta la

pena de mort i els càstigs físics.

El conflicte iraquiàA l’Iraq la majoria de la població és

xiïta, però fa uns trenta anys va arri-

bar al capdavant del govern un líder

sunnita, Saddam Hussein. Molts ira-

quians xiïtes van començar a ser re-

primits pel seu propi govern. Quan

després de quinze anys, Saddam i el

seu govern sunnita van ser ender -

rocats pels nord-americans, els xiïtes

van començar la seva venjança i es

va iniciar una guerra civil que va

treure a la llum uns conflictes contra

els quals els occidentals no podien

lluitar.

La majoria de

la població d’Iraq

és xiïta encara que,

durant molts anys,

va estar governada

per un líder sunnita,

Saddam Hussein

El 80 % dels musul-

mans són sunnites,

però en alguns

indrets els xiïtes han

establert comunitats

importants

Activitats:

Explica la frase següent i respon:

“La guerra civil es va iniciar amb el desembarcament dels nord-americans i va treure a la llum uns conflictes contra els quals no podien lluitar.”

• Qui creus que va atemptar contrala Mesquita Daurada?

• Quins motius podia tenir?

• Quin paper tenen els Estats Unitsen l’actual conflicte a l’Iraq?

Dibuixa un mapa del Pròxim Orienti situa-hi aquests països i ciutats:

Iran – Iraq – Bagdad – SamarraTeheran

Fes dues llistes de països quetinguin majoria de poblaciómusulmana, una amb els estats que han adoptat la xaria com a lleiabsoluta i l’altra amb els que no ho han fet. Pots buscar informacióen la pàgina webwww.wikipedia.org.

Busca informació sobre la maneraque tenen els xiïtes decommemorar la mort de Hussein,fill d’Alí, i contesta:

• Quin dia és?

• Et recorda alguna festa cristiana?Quina?

4

3

2

1

3

Soldats nord-americans tirant a terra l’estàtua de Saddam Hussein

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:04 Página 103

Page 33: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

104104

eix transversaleducació cívica

• Explica per què Abraham, el personatge

bíblic, té relació amb tres grans religions

actuals: el judaisme, el cristianisme

i l’islamisme.

• Pensa i explica per què el temple construït

amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona

de 1992 per donar servei a atletes de

creences religioses diverses porta el nom

d’Abraham.

La història de la humanitat està estretament re-lacionada amb les creences religioses que s’hananat configurant en els diversos pobles i culturesal llarg del temps. El fet religiós ha impregnat pro-fundament les diverses cultures i és un delselements que les ha caracteritzades.

Juntament amb altres consideracions possibles,la importància del fet religiós per als humans esmanifesta en la gran quantitat de conflictes sag-nants i destructors d’origen religiós que han en-frontat els pobles.

Actualment, conviuen un gran nombre de confes-sions religioses. Les religions que tenen unatradició històrica més arrelada són el cristianis-me, el judaisme, l’islamisme, el budisme i l’hin-duisme.

La diversitat religiosa

Escriu el nom de les confessions religioses

que coneguis.

Busca en la premsa una notícia referent

a la repressió o la prohibició d’una creença

religiosa en algun indret concret. Explica

qui ha exercit aquesta repressió i per què.

Consulta en la Declaració Universal

dels Drets Humans l’article que fa referència

a la llibertat de religió i copia’l.

Tingues en compte:– La tolerància en què s’ha de basar la convivèn-

cia en totes les societats democràtiques ha de

garantir la llibertat religiosa.

– Sigues respectuós amb totes les creences i ma-

nifestacions religioses del teu entorn.

– Sigues crític i combatiu amb les persones que

manifesten intolerància religiosa. La seva op-

ció religiosa no ha de vulnerar mai la llibertat

religiosa dels altres ciutadans.

– Pensa que el caràcter i profund de les creences

religioses i les complicitats i les empaties que

han generat i generen entre els humans indi-

quen que es tracta d’una de les manifestacions

de la singularitat de la condició humana.

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:04 Página 104

Page 34: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

105

Escriu els fets històrics que marquen l’inici i el final de l’edat

mitjana i el fet que estableix la divisió entre l’alta edat mitjana

i la baixa edat mitjana.

Explica les causes i les conseqüències de la caiguda de l’Imperi

romà.

Fes una llista amb el nom dels pobles que van envair

el territori que, al final de l’edat antiga, havia estat dominat per

l’Imperi romà.

Explica l’origen de l’Imperi bizantí i respon les preguntes

següents:

• Quins territoris va conquerir?• Quin va ser el seu objectiu polític?• On tenia la capital?• Fins a quin any va perdurar?

Escriu el nom de tres aportacions concretes importants

dels àrabs a la ciència i la tècnica.

Explica qui va ser Carlemany i quin era l’objectiu de la seva

política.

Descriu quina relació tenien respecte a la propietat i el treball

de la terra, a l’alta edat mitjana, els grups socials següents:

a Aloersb Colonsc Esclaus

Escriu un text de deu línies a partir d’aquest títol:

Explica en què va consistir la Reconquesta i qui la va dur

a terme.

Copia aquest text i completa els espais en blanc:

Lluís el Piadós va crear la __ al Pirineu, al territori que havia reconqueritals __, i la va dividir en __. En un principi, els comtes eren designats pelsreis __, però a partir de Guifré el Pelós la successió va ser __. L’any 987,el comte Borrell va decidir no renovar la __ al rei Hug Capet, cosa que vasuposar la __ dels __ catalans.

L’Església i la cultura durant l’edat mitjana

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

3

ava

lua

ció

ESO2S3:Maquetación 1 23/07/10 14:04 Página 105

Page 35: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

109 El feudalisme110 El marc polític112 Al-Andalus114 La societat feudal118 L’economia rural122 Els ordes monàstics medievals124 El romànic

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:05 Página 106

Page 36: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

4La revolució feudal

En aquesta unitat coneixeràs les característiques del sistema econò-mic, polític i social que va dominar l’Occident europeu a partir delssegles X i XI anomenat feudalisme.

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:05 Página 107

Page 37: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

108

Què és el feudalisme?

Què eren els ordes monàstics medievals?

Quines són les característiques principals de l’art romànic?

3

2

1

Segur que ja saps...

l’art romànic

Al-Andalus

suposa

la consolidació d’algunes

i l’evolució de

un paper important de

amb característiquesespecífiques de

Quina era l’estructura social pròpia del feudalisme?

Com va evolucionar políticament Al-Andalus?

Com es va transformar l’agricultura durant la baixa edat mitjana?

4

6

5

T’agradaria saber...

La revolució feudal

la fragmentació

política

el vassallatge

innovacions

tècniques

l’expansió econòmica

el creixement demogràfic

el creixement urbà

la societat feudal

l’emirat i el califat

de Còrdova

com

benedictí

cluniacenc

cistercenc

els regnes

de taifes

l’arquitectura

la pintura

l’escultura

l’art romànic català

el feudalisme l’evolució de

l’agricultura

monarquies

nacionals

els ordes

monàstics

16

5

23

4

gràcies acaracteritzat per

que comporten

que configuren

i l’explotació de la terraen forma de

tinença

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:05 Página 108

Page 38: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

Senyor feudal i pagès

109

4

Un sistema econòmic, social i políticEl feudalisme és el sistema econòmic, social i polític propi de l’edatmitjana. La revolució feudal es va desenvolupar a l’Europa occidentala partir del segle X com a conseqüència del fraccionament de l’Impe-ri carolingi, les lluites entre els regnes que en van resultar i les inva-sions d’altres pobles, com musulmans, normands i magiars.

La fragmentació política va permetre als senyors locals —cava-llers, barons, comtes i ducs— incrementar el seu poder sobre elspagesos. Els senyors locals van aconseguir que els seus càrrecsesdevinguessin hereditaris, i d’aquesta manera es va establir un sis-tema polític basat en una àmplia xarxa de vassallatge.

El vassallatge és un vincle, propi del feudalisme, que implica unarelació de servei, amistat i protecció pactada entre dues personesde condició noble, per la qual una d’elles, el vassall, s’encomanaa l’altra, el senyor, mitjançant un jurament de fidelitat, anomenathomenatge, amb el compromís de servir-lo, principalment en laguer ra, a canvi de rebre’n protecció o sosteniment domèstic o la concessió de béns en usdefruit (armes, diners, terres, etc.).

L’agricultura, la ramaderia i l’explotació dels boscos eren les acti-vitats econòmiques més importants en la societat medieval. Elssenyors feudals —nobles o eclesiàstics— exercien un poder ab-solut sobre les persones, majoritàriament pageses, que vivien i tre-ballaven als seus feus.

El feudalisme, com a sistema social i econòmic, va perdurar finsal segle XVIII i en alguns països de l’est d’Europa, fins ben avan-çat el segle XIX.

El feudalisme

Com es manifesta en aquestaimatge l’autoritat feudal?

Acte d’homenatge

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:05 Página 109

Page 39: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

110

El marc polític

La creació de les monarquies nacionalsTot i la divisió política de l’Europa occidental, originada pel fraccio-nament de l’Imperi carolingi al segle IX, el desig de crear monarquiesunitàries i fortes va persistir. A partir dels segles X i XI, en algunsterritoris europeus —França, Anglaterra i la Península Ibèrica—, lesmonarquies van anar consolidant gradualment la seva autoritat so-bre els vassalls més poderosos.

En canvi, al Sacre Imperi Romanogermànic, la disparitat delster ritoris que el configuraven i el fet que el títol d’emperador foselectiu van dificultar la creació d’un poder monàrquic fort i cen-tralitzat. Al nord de la península Itàlica, les ciutats econòmicamentmés dinàmiques es van anar independitzant definitivament deldomini germànic.

La França dels Capets L’iniciador de la dinastia dels Capets, Hug Capet (938-996), i elsseus successors immediats eren monarques sense gaire autoritatque posseïen un petit domini a l’entorn de París. Els nobles de Nor-mandia, Flandes, Borgonya i Occitània, que eren vassalls seus, te-nien més poder territorial i econòmic. No obstant això, eldesenvolupament econòmic i demogràfic en el domini dels Capetsva portar una notable prosperitat al regne de França. L’expansió fran-cesa es va iniciar cap al sud als regnes occitans, més urbanitzatsi romanitzats.

Al final del segle XII i durant la primera meitat del XIII, la monarquiafrancesa va portar a terme diverses conquestes aprofitant la debi-litat d’Anglaterra i la de l’Imperi germànic. La croada albigesa con-tra els càtars va permetre a França incorporar Occitània al seudomini.

L’Anglaterra normandaL’antiga Britània romana va ser ocupada al segle V pels angles i elssaxons, dos pobles germànics originaris de la península de Jutlàn-dia, que s’hi van establir. Al segle XI, els normands establerts al con-tinent (a Normandia) van conquerir Anglaterra i van practicar-hi unapolítica de substitució de la noblesa i el clergat anglosaxó per nor-mands.

L’any 1154, Enric II Plantagenet va afegir als dominis d’Anglaterranombrosos territoris francesos, com ara Normandia, Aquitània i Gas-cunya, entre altres. Així, Enric II va esdevenir un dels monarquesmés poderosos de l’Europa occidental: tot i ser alhora vassall delrei de França, posseïa més de la meitat dels territoris d’aquest reg-ne. Aquest fet va provocar nombrosos conflictes entre ambduesmonarquies, els quals, al segle XIV, van desembocar en la guerra

dels Cent Anys.Enric II Plantagenet

Hug Capet

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:05 Página 110

Page 40: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

111

4

La formació del domini reial a França

Europa al segle XIII

Ressegueix cronològicament la formació del domini reial a França.

Localitza en el mapa quins territorisfrancesos es trobaven sota el domini d’Anglaterra des de 1154.

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:05 Página 111

Page 41: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

112

Al-Andalus

L’emirat i el califat de CòrdovaEls omeies, la primera dinastia àrab que va governar els musulmans,van ser derrotats pels abbàssides el 750, i l’únic supervivent,Abd al-Rahman I, va fugir cap a la Península Ibèrica, on va fundarl’emirat omeia independent de Còrdova. Abd al-Rahman I es vaproclamar emir d’Al-Andalus, el territori de la Península Ibèrica so-ta el domini musulmà, però va mantenir la dependència religiosa,per la qual cosa no va prendre el títol de califa.

Posteriorment, l’any 929, Abd al-Rahman III va reivindicar els seusdrets com a descendent dels califes omeies i va instituir el califat

de Còrdova. L’emirat, i després califat, omeia de Còrdova va ser elregne més poderós de la Península Ibèrica fins a la seva desinte-gració l’any 1031.

Els regnes de taifesAmb la desintegració del califat de Còrdova, van sorgir petits reg-nes musulmans independents anomenats taifes. Aquests regneseren força inestables políticament i sovint havien de pagar tributsals regnes cristians per sobreviure, la qual cosa no va impedir, pe-rò, l’avenç territorial de les taifes.

L’any 1085, Alfons VI de Castella i Lleó va prendre Toledo. Desprésde la conquesta de Toledo, els reis de les taifes van sol·licitar l’a-jut dels almoràvits, un poble provinent del nord d’Àfrica, per ferfront a l’avenç dels regnes cristians.

Els almoràvits, finalment, van aconseguir el control total d’Al-Anda-lus, però la seva intransigència religiosa va provocar nombroses re-voltes, que van conduir a una nova desmembració d’Al-Andalus enregnes de taifes.

Ruïnes de la ciutat de MadInat al-Zahr¯a',construïda per Abd al-Rahman III al segle X Els regnes de taifes a mitjan segle XI

Abd al-Rahman III

Alfons VI de Castella

Emir: cap militar, governador opríncep als països islàmics. L’emirera nomenat pel califa.

Califa: terme que significa ‘succes-sor’ i que va començar a aplicar-sedesprés de la mort de Mahoma.En l’islam, el califa és el cap su-prem i reuneix el poder civil i elreligiós.

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:05 Página 112

Page 42: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

113

4

La davallada del domini musulmàEls almohades, originaris del nord d’Àfrica, van desembarcar a laPenínsula Ibèrica i es van apoderar d’Al-Andalus l’any 1146, però elseu domini va ser efímer.

Alfons I de Portugal, que s’havia independitzat de Castella i Lleó,va conquerir Lisboa aquell mateix any, i el 1212 els musulmans vanser derrotats a la batalla de Las Navas de Tolosa per un poderósexèrcit cristià, comandat pel rei de Castella Alfons VIII, del qual for-maven part castellans, navarresos, catalans i aragonesos.

La batalla de Las Navas de Tolosa va ser decisiva perquè va deter-minar la davallada definitiva dels musulmans i va obrir el camí a Cas-tella per ocupar Andalusia i Múrcia.

Malgrat la progressiva decadència d’Al-Andalus, l’últim regne mu-sulmà, el regne de Granada, no va ser conquerit pels Reis Catò-lics fins a l’any 1492.

Alhambra de Granada Dinar encunyat a Al-Andalus

Batalla de Las Navas de Tolosa

Almohades: poble originari delnord d’Àfrica que el 1147 va ocupari dominar Al-Andalus, excepte lesBalears, que no van ser ocupadesfins al 1203.

Quina importància històrica téaquesta batalla?

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:05 Página 113

Page 43: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

114

La societat feudal

La revolució feudal de l’any 1000A l’entorn de l’any 1000, la societat agrària europea va començara transformar-se com a conseqüència de l’activació dels intercan-vis comercials i de la introducció de la moneda en el món rural.

L’endeutament dels petits propietaris aloers i els sotracs ocasio-nats per les contínues crisis de subsistències van afavorir la con-figuració d’un nou sistema social: el feudalisme. Per als pagesoslliures, els aloers, l’única manera de conservar la terra que posseïeni treballaven era cedir-ne la propietat directa als nobles feudals o al’Església i retenir-ne el domini útil. Lentament, un altre sistema d’ex-plotació de la terra, anomenat tinença, va anar guanyant terreny alsalous.

La tinença, que va començar a estendre’s a partir del segle XI, dis-tingia entre la propietat directa de la terra —que pertanyia al se -nyor feudal— i el domini útil —que corresponia al pagès. Lestinences, doncs, eren propietat del senyor feudal, però eren ex-plotades per famílies pageses a canvi del pagament periòdicd’un cens, en diner o en espècie, i la realització de feines diver-ses a la reserva senyorial. Els pagesos que cultivaven les tinen-ces eren els tinents, els quals podien ser serfs, si restavenadscrits a la terra que treballaven, o lliures, si podien abandonar-la un cop complertes les obligacions amb el senyor.

La societat feudal

La societat feudal tenia unaestructura en forma de piràmi-de. Al capdamunt se situava elrei, que era senyor dels noblesi clergues principals, benefi-ciaris de la concessió de gransfeus, a canvi dels quals esta-ven obligats a retre homenat-ge al monarca. Al seu torn,aquests nobles i clergues prin-cipals tenien com a vassalls al-tres nobles i clergues de ranginferior. Els pagesos, els arte-sans i els burgesos —el gruixde la societat— constituïen labase de la piràmide.

Reserva senyorial: part de la propie-tat del senyor feudal administradadirectament per ell. La reserva eraformada pel domini —indret on hihavia la residència del senyor—,els boscos, els erms, les pastures iles terres més fèrtils. Aquestes ter -res eren treballades pels pagesosde les tinences, que tant podiencultivar-les uns dies determinats del’any com fer-hi una sèrie de fei-nes concretes.

Feu: domini o territori cedit en virtutd’un conveni pactat entre dues per-sones nobles, una de les quals, enposició preeminent —senyor feu-dal—, rebia de l’altra —senyor feudatari, vassall— la prestació d’homenatge, amb el jurament de fi-delitat corresponent, a canvi de lliu-rar-li un domini real.

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:05 Página 114

Page 44: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

115

4

Oratores, bellatores i laboratoresLa nova organització social sorgida de la revolució feudal es ba-sava en la coneguda divisió tripartida de la societat: els oratores

—és a dir, ‘els qui preguen’—, els bellatores —‘els qui lluiten’— iels laboratores —‘els qui treballen’.

L’establiment de les noves relacions socials, que substituïen com-pletament les anteriors, va obrir un període de desorganització i vio-lència, els responsables de la qual eren els guerrers sorgits del grupsocial dels grans propietaris rurals. Davant la impotència del poderpolític per frenar la violència senyorial, l’Església es va esforçar perrestablir l’ordre mitjançant la pau i treva de Déu.

La revolució feudal també va comportar l’eclosió del món urbà i l’ex-pansió de l’art romànic. L’expansió econòmica i comercial que vatenir lloc a partir del segle XI va permetre el redreçament dels nu-clis urbans. El progrés urbà es va beneficiar del creixement de l’a-gricultura i de la irrupció del món rural en el mercat gràcies a lacomercialització dels excedents agrícoles. Les petites ciutats oburgs comercials en van ser els màxims beneficiaris.

Les antigues ciutats romanes que van tornar a prosperar i els nuclisurbans que es van crear tenien una funció essencialment comercial.El comerç i, sobretot, la celebració de fires i mercats són els factorsque van afavorir l’eclosió de la societat urbana. Ciutats com París, Ve-nècia i Florència aviat van arribar a tenir més de 100.000 habitants.Els grans comerciants i els burgesos rics, juntament amb els noblesque havien abandonat les zones rurals, es van apropiar del govern deles ciutats.

Oratores

Pau i treva de Déu: assembleesconvocades com a reacció contra laviolència dels senyors feudals. Lapau de Déu garantia la protecció delclergat, dels seus béns i dels llocsreligiosos, com també de les perso-nes indefenses i dels seus béns.La treva de Déu prohibia cometreactes violents en determinats diesde la setmana i en diverses festivi-tats religioses de l’any.

Excedent: producció sobrera, uncop emmagatzemades les quanti-tats de queviures necessàries pergarantir la subsistència.

Bellatores Laborator

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:05 Página 115

Page 45: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

116

Aprisions i alousMoltes zones de Catalunya van quedar despoblades des del se-gle VIII, com a conseqüència de la invasió musulmana de la Penín-sula Ibèrica. Lentament, des del Pirineu, la Catalunya Vella es vaanar repoblant a mesura que avançava la conquesta de territorisdominats pels sarraïns. Famílies pageses humils repoblaven lesterres no conreades mitjançant aprisions. Aquestes terres, elsalous, pertanyien els aloers, pagesos que eren pobres peròque no havien de pagar rendes ni prestar cap mena de servei alssenyors feudals.

La revolució feudalAmb l’arribada del nou mil·lenni i de resultes de les males collites ide la inseguretat derivada de les incursions dels sarraïns, els se nyorsfeudals van decidir beneficiar-se de les dificultats econòmiques delsaloers: els pagesos van perdre les seves terres o van haver de ce-dir-ne la propietat al senyor a canvi de protecció.

Els pagesos van continuar treballant les terres, però com a serfsd’un senyor feudal. A la Catalunya Vella també es va produir la trans-formació d’una societat eminentment rural, dependent del treballagropecuari de petits propietaris aloers, en una societat fonamen-tada en les tinences, o propietats senyorials treballades pels tinents.

Les càrregues feudalsLes condicions de vida de la major part de la població pagesa esvan endurir amb l’extensió del règim feudal, perquè els senyors vanaugmentar les càrregues feudals i van multiplicar els serveis i lesobligacions que havia de complir la pagesia.

Els senyors —nobles i eclesiàstics— van establir diverses fórmu-les per obtenir tributs sobre el treball dels pagesos; d’una banda,els censos o tributs, que podien consistir en una quantitat fixa ques’acostumava a pagar en espècies —caps de bestiar, carn, oli, ce-reals...— o en diners; de l’altra, els pagaments proporcionals a lacollita, com ara el delme —la desena part— o la tasca —l’onzena.

Els pagesos sotmesos a un senyor feudal també estaven obligats aprestar-li serveis en forma de treball, com ara l’alberga i la tragina.Igualment, els senyors imposaven el dret de destret, és a dir, l’obli-gació de fer servir els molins, les fargues i les ferreries propietat delsenyor.

El procés de feudalització va coincidir amb una llarga etapa de re-voltes feudals contra l’autoritat dels comtes, protagonitzades perles principals famílies senyorials de cada comtat. La violència i lesdisputes senyorials van justificar la creació de les assemblees de

pau i treva.

La societat feudal a Catalunya

Aprisió: dret dels pagesos a apro-piar-se una extensió de terra, gene-ralment de dimensions reduïdes,al cap de trenta anys d’haver-la tre-ballada sense interrupció.

Alberga: dret que tenia el sobirà oel senyor feudal d’allotjar-se a casad’un vassall, en un monestir, etc.,durant un nombre determinat dedies, o de cobrar-li l’import equiva-lent a les despeses que hauria re-portat aquest allotjament.

Tragina: obligació de traginar ambun animal coses en benefici o a fa-vor del senyor.

Assemblees de pau i treva: la pri-mera d’aquestes assemblees es vacelebrar l’any 1027 a Toluges, alcomtat del Rosselló, i va assistir-hiel bisbe Oliba de Vic. En aquesta as-semblea es va acordar la pau i tre-va des de la posta de sol deldissabte fins a primera hora del di-lluns. Durant aquest període ningúno podia robar ni agredir cap cler-gue o monjo desarmat ni les perso-nes que anessin a l’església, niassaltar o violar els temples ni lessagreres, és a dir, el terreny sagrat,beneficiari de la protecció i la im-munitat eclesiàstiques, que envolta-va les esglésies consagrades.

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:05 Página 116

Page 46: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

117

4

Les cartes de poblamentAl segle XII es va reprendre la conquesta de nous territoris als sarraïns.Els comtes, interessats en la repoblació dels territoris acabats de con-querir, la Catalunya Nova, van incentivar els pagesos perquè s’hi es-tablissin. La repoblació es va fer mitjançant l’atorgament de franqueses

o cartes de poblament. Les cartes de poblament eren uns docu-ments pels quals els comtes reis concedien un conjunt de privilegisjurídics, polítics i econòmics als nous habitants d’un lloc a fi d’afavo-rir-ne el poblament. En les cartes de poblament s’estipulaven les con-dicions de la repoblació i les obligacions que els colons contreien acanvi de rebre el dret d’ús de la terra en què s’instal·laven. D’aques-ta època són les cartes de poblament de Tarragona (1149), Tortosa(1149) i Lleida (1150). Els pagesos de la Catalunya Nova gaudien demés llibertat que els de la Catalunya Vella, que era un territori mésfeudalitzat.

Catalunya Nova: territori situat alsud de la línia imaginària que uni-ria Tremp, el curs mitjà del Segre, elCardener i el Llobregat.

A honor de Déu totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant, jo, Ramon Berenguer,per la gràcia de Déu comte de Barcelona, príncep d’Aragó i marquès de Llei-da i de Tortosa, us dono a tots els habitants de Tortosa i a tots els que us suc-ceiran a la ciutat de Tortosa, a perpetuïtat, les vostres cases i casals, horts,camps i vi nyes, cultius i termes, amb totes les seves pertinences, en here-tat pròpia, lliure i franca, segons donaré a cadascú per les donacions i elsdocuments que us lliuraré.

Us dono també les muntanyes i els plans, els boscos i la llenya […] i també usdono els prats, les pastures i les cases. Tot això ho tindreu vosaltres i els vostressuccessors. […] Us dono, endemés, les aigües dolces i del mar per pescar i na-vegar, excepte els estanys i les salines, on em reservo només la meva novena part.Us concedeixo igualment que d’aquí en endavant no pagueu a Tortosa ni la lleu-da, ni el portatge ni el passatge; i en el futur no us faré a vosaltres ni als vostressuccessors cap força ni destret ni en les persones ni en les vostres possessionsmobles o immobles; això no ho faré jo ni cap persona que m’estigui sotmesa, no-més faré el que em dictaminarà la justícia. […] La primera norma de la ciutat deTortosa és aquesta: […] Si algú amenaça o, airat, va contra un altre amb algun col-tell, espasa o llança, que pagui a la cúria seixanta sous o que perdi la mà dreta.[…] I si algú anomena un altre “carabassa”, això és, renegat o traïdor, i aquest elferís en la seva boca o cara, el que hagi proferit aquelles paraules que no recla-mi contra aquell ni venjança ni justícia.

Les discussions i malifetes que tinguin lloc entre els habitants de Tortosa podranarreglar-se i apaivagar-se entre ells, si voleu, per l’arbitri de bons homes abans quees denunciïn a la cort o entrin en demanda o procés. […] Per la captura d’algunsarraí fugitiu, que sigui trobat entre Tarragona i el riu Ebre, que es rebi un mora-batí, i de l’Ebre a Ulldecona, dos. Totes les coses damunt dites, us les dono lliu-rement i francament, sense engany, de la manera que han estat escrites, de maneraque les tingueu amb tota força i vigor i les observeu perpètuament i que salva-guardeu sempre la fidelitat que em deveu i els meus drets. I d’ara endavant se-ré per a vosaltres un bon governador i un bon senyor i us estimaré sempre, ushonraré i defensaré perpètuament les vostres persones i els vostres béns a tot arreupersonalment o a través de les meves persones, com si fossin els meus propisbéns o les persones que em són més estimades. […]

Fragment de la carta de poblament de la ciutat de Tortosa

Quins privilegis atorgaRamon Berenguer IV als habitants de Tortosa?

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:06 Página 117

Page 47: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

118

L’agricultura durant l’edat mitjanaL’agricultura era la base econòmica de la societat medieval i la prin-cipal font de recursos. Entre els segles V i X no es van produir gai-res canvis respecte a l’agricultura de l’època romana. A partir del segleXI, però, a l’Europa atlàntica es van començar a aplicar noves tècni-ques a les feines del camp, que van permetre augmentar conside-rablement la productivitat dels conreus. Aquestes innovacions vanser decisives per iniciar un període d’expansió i de creixement eco-nòmic i demogràfic.

El creixement urbà, derivat de la prosperitat de la indústria de lesmanufactures i de l’increment dels intercanvis comercials entre elcamp i la ciutat, va ser notable. L’expansió econòmica va bene-ficiar els pagesos, que venien els seus excedents agrícoles alsmercats urbans. Els senyors feudals, per la seva banda, vantendir a utilitzar cada vegada menys les prestacions personals i lesvan substituir per retribucions en diners. La prosperitat del campva repercutir favorablement en els artesans urbans.

L’economia rural

Els mesos de l’any a través de les feines del camp

Sabries reconèixer algunes de les feines del camp representadesen aquesta imatge?

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:06 Página 118

Page 48: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

119

4

El creixement demogràficL’evolució de la població reflecteix clarament l’expansió econòmica d’a-quest període. L’any 1000, la població europea era d’uns 30 milionsde persones i l’any 1340 era de 75 milions, aproximadament.

Els factors que van impulsar el creixement demogràfic van ser:

• L’abundància de terres susceptibles de ser cultivades.

• La interrupció de les grans invasions de pobles estrangers.

• La menor incidència de les epidèmies i de les crisis de fam oca-sionades per les males collites.

L’agricultura mediterràniaAl món mediterrani, i sobretot a la Península Ibèrica, els àrabs vandifondre nous cultius, com ara el cotó, els arbres fruiters —taron-gers, llimoners, albercoquers—, l’arròs, la canya de sucre i altresproductes d’horta. Els àrabs també van millorar el rendiment delscultius de regadiu amb la construcció de sèquies i sínies.

La prosperitat de l’agricultura i el control de les rutes comercials mésimportants del món van permetre als musulmans bastir les ciutatsmés grans de l’edat mitjana, com ara Còrdova i Bagdad.

L’agricultura mediterrània seguia basant-se en el sistema de rotació

biennal —que consistia a alternar cereals de tardor i guaret—, pro-pi de les èpoques grega i romana. A diferència de l’Europa atlàn-tica, a les regions mediterrànies no es va poder practicar la rotaciótriennal de conreus (amb cereals de tardor, cereals de primaverai guaret), ja que la calor i la sequera de juliol i agost impedien el con-reu de cereals de primavera —ordi i civada, principalment.

Sínia àrab

Sistema de rotació biennal

1 2

2 1

1. blat o sègol2. guaret

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:06 Página 119

Page 49: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

120

Pagesos treballant la terra

L’agricultura i la ramaderia atlàntiquesAls països del centre i del nord d’Europa, el clima és humit i els sòlssón més profunds, forts i rics que els mediterranis. Als països atlàn-tics, coberts per grans extensions de bosc, es va desenvolupar, apartir dels segles X i XI, una ramaderia pròspera i un tipus d’agricul-tura diferent de la del món mediterrani.

Els animals proporcionaven un adob addicional als conreus i, peraquest motiu, els camps restaven oberts, un cop acabada la colli-ta, per tal que el bestiar hi entrés a pasturar els rostolls.

A més, el bestiar oví subministrava llana per a la indústria tèxtil, iel boví, proporcionava la força necessària per tirar les feixugues ara-des que havien substituït les arades romanes tradicionals. El bes-tiar porcí era el principal proveïdor de carn a l’Europa atlàntica.

Els pagesos del centre i del nord d’Europa, gràcies a la ramaderiai el clima humit, van poder adoptar mètodes de conreu més inten-sius, que els van permetre ampliar al màxim la superfície cultiva-da i reduir la que deixaven en guaret, és a dir, en repòs.

Aquests pagesos van poder passar d’una rotació de conreus bien-nal —habitual a l’edat antiga i que es continuava practicant a la zo-na mediterrània— a una rotació triennal: cultivaven dos anysseguits cada tros de terra i el tercer el deixaven en guaret; el pri-mer any, per exemple, sembraven el camp amb un cereal de tar-dor, com ara blat o sègol, i l’any següent, amb un cereal deprimavera, com ara ordi o civada, de manera que la terra reposa-va tota la tardor i tot l’hivern; el tercer any deixaven el terreny enguaret.

L’economia rural

2

3

2

2

1

3

3

1

1

1. blat o sègol2. ordi o civada3. guaret

Sistema de rotació triennal

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:06 Página 120

Page 50: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

Innovacions de l’agricultura

atlàntica

121

Les innovacions tècniquesA l’entorn d’aquesta nova agricultura atlàntica es van desenvoluparalguns dels grans avenços tècnics de l’edat mitjana, els qualsvan contribuir decisivament a augmentar la producció i la produc-tivitat de l’agricultura. Les principals innovacions tècniques, a mésde la rotació triennal, van ser l’arada normanda, la collera, la ferra-dura i els molins:

• L’arada normanda, també anomenada carruca, va substituir l’a-rada lliscant o romana. Aquesta arada, més forta i pesant, perme-tia fer solcs més fondos i airejar més bé la terra als sòls durs delcentre i del nord d’Europa, però exigia una força de tir considera-ble, sovint de més d’una parella de bous. Els pagesos del centrei del nord d’Europa, que organitzaven les terres de conreu com sifossin una explotació única i les treballaven conjuntament, com-partien els animals de tir i les arades pesants. Aquesta organitza-ció permetia mantenir els camps oberts (open fields), que erende gran longitud per reduir al mínim les vegades que calia fer gi-rar l’arada.

• La collera i la ferradura incrementaven la força i la resistència delsanimals que feien tasques de tir.

• Els molins van reemplaçar l’energia animal per la de l’aigua o delvent. Eren imprescindibles per moldre cereals, per batre la llana(i així donar-hi més consistència) i per moure els martinets de lesfargues, que eren els establiments on es fabricaven les eines deferro.

4

Molí d’aigua

Carruca: arada de ferro i amb rodes.

Collera: coixí que es posa al colld’un animal per unir-lo a una arada.

Ferradura: peça de ferro en formad’arc que es clava a la peülla d’uncavall.

Martinet: instrument de l’antigafarga catalana que consisteix enuna maça muntada a l’extremd’un braç basculant que s’alça i esdeixa caure sobre el metall roentque es vol forjar.

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:06 Página 121

Page 51: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

122

Monestir de Sant Martí del Canigó (Conflent)

Orde: societat de religiosos, aprova-da per l’autoritat eclesiàstica, queviuen en comunitat sota l’obser-vança d’una regla i que emetenvots solemnes, és a dir, que mitjan-çant una promesa o compromísdavant Déu s’obliguen a un deter-minat comportament.

Benedictí: orde monàstic que se-gueix la regla de sant Benet deNúrsia. Al segle IX es va produirl’apogeu dels grans monestirs be-nedictins d’Europa, tant pel seunombre com per la importànciacultural i social que van adquirir.

Sant BenetSant Benet de Núrsia (480-547) va donar un impuls extraordina-ri al monaquisme a Occident. Sant Benet va fundar un monestir aMontecassino (al sud de Roma) i va escriure la coneguda regla de

sant Benet. És una regla breu i precisa que organitza la vida quo-tidiana del monestir tot mantenint un equilibri entre el treballmanual, la lectura i la pregària i que estableix que els monjos hande cobrir les seves necessitats més bàsiques sense haver de de-pendre de ningú.

La vida monàstica benedictina reflecteix molt bé la ruralització il’atomització del poder polític de l’alta edat mitjana. Els monjosbenedictins, gràcies al seu aïllament i a les tasques de lecturai estudi sistemàtics, van esdevenir gairebé les úniques personescultes i els dipositaris de la cultura escrita a Occident.

Els quatre grans monestirs de la Catalunya Vella, Sant Miquel deCuixà (878), Sant Cugat del Vallès (restaurat a mitjan segle IX), San-ta Maria de Ripoll (880) i el monestir femení de Sant Joan de lesAbadesses (885) van adoptar la regla benedictina.

Els ordes monàstics medievals

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:06 Página 122

Page 52: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

123

Cluniacenc: orde monàstic origina-ri de l’abadia de Cluny, iniciadorde la gran reforma monàstica queporta el seu nom. Popularment, elscluniacencs han estat conegutsamb el nom de “monjos negres”.

Cistercenc: orde del Cister origina-ri de l’abadia de Cîteaux. Els cis-tercencs eren coneguts com a“monjos blancs” a diferència dels“negres” o benedictins.

La reforma de ClunyLa revolució feudal va comportar que els senyors feudals exercis-sin un poder absolut sobre les persones. Fins i tot, molts senyorsnomenaven i destituïen abats en funció dels seus interessos. Ésen aquest context que va tenir lloc la reforma de Cluny.

L’abadia benedictina de Cluny, a la regió francesa de Borgonya, es vaposar sota la jurisdicció directa de Roma, que va concedir als mon-jos el dret de triar el propi abat, i entre els anys 927 i 1157 molts mo-nestirs es van posar sota les ordres de Cluny per garantir-se laindependència davant dels senyors feudals.

Els monjos de Cluny dedicaven gairebé tot el temps als oficis litúr-gics i poques hores al treball manual. Els monestirs cluniacencs

van adquirir un gran prestigi i es van enriquir ràpidament gràcies ales donacions dels nobles i les almoines dels pelegrins, que els vanpermetre refer i construir grans abadies i monestirs d’acord ambel nou estil arquitectònic de l’època: el romànic.

El CisterEl moviment cistercenc va néixer al final del segle XI a l’abadia bor-gonyesa de Cîteaux. Bernat de Claravall (1090-1153) va ser-ne l’im-pulsor principal. Els monjos cistercencs vestien l’hàbit blanc perdiferenciar-se del negre que utilitzaven els cluniacencs i defensa-ven un retorn a la puresa de la regla benedictina, és a dir, pretenientornar a incloure el treball manual en l’activitat monàstica i reduirel temps dedicat a l’oració.

Els monjos blancs van impulsar la rompuda de noves terres i la re-població de nous territoris. La fundació d’un monestir del Cister erauna garantia per atreure població i dinamitzar l’economia d’un ter -ritori; així va succeir amb Santa Maria de Poblet, Santes Creus i San-ta Maria de Vallbona de les Monges a la Catalunya Nova.

4

Monestir de Sant Miquel de Cuixà (Conflent) Detall d’un capitell del claustre

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:06 Página 123

Page 53: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

L’art preromànicEl romànic és l’estil artístic predominant a l’Europa occidental en-tre la segona meitat del segle XI i l’inici del segle XIII. El romànic éseminentment religiós i rural, ja que reflecteix la supremacia de l’Es-glésia i la del feudalisme com a sistema polític, econòmic i social.

Anterior al romànic és l’anomenat preromànic, que comprèn unconjunt d’estils que es van difondre a Europa en desaparèixer l’Im-peri romà i que tradueixen les aportacions dels pobles que van ocu-par el seu lloc. Entre aquests estils sobresurten els següents:

• L’art mossàrab, estès en una part de la Península Ibèrica i queés l’estil practicat pels cristians que vivien sotmesos a l’islam.

• L’art asturià, que incorpora formes visigòtiques.

• L’art carolingi, que pretén recuperar l’herència grecoromana.

Diversitat i homogeneïtat del romànicEl romànic és el corrent artístic occidental en què la influència delslocalismes és més pronunciada, com a conseqüència dels proces-sos de ruralització i feudalització que havia sofert Europa. Així, en-tre els focus més diferenciats podem esmentar el romànic

llombard, del nord d’Itàlia; al territori que avui és França destaquenBorgonya i Normandia, i dins d’Occitània, l’Alvèrnia i el Perigord. Tam-bé tenen importància el romànic d’Alemanya i el d’Anglaterra.

La tendència a la dispersió, però, és contrastada pels contactes ori-ginats per les croades i els pelegrinatges, així com per l’extensióde l’orde benedictí i, més encara, del cluniacenc, que afavoreixen l’a-parició i la transmissió d’alguns trets comuns, com els següents:

• Formes simples i austeres, sense complicacions tècniques.

• Sobrietat en l’ornamentació.

• Atenció a la simetria i a les proporcions.

124

Santa María del Naranco (Oviedo)

Capella palatina d’Aquisgrà (Alemanya) San Miguel de la Escalada (Lleó)

El romànic

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:06 Página 124

Page 54: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

1. Nau central: espai principal d’una esglé-sia, situat entre parets o columnes.

2. Nau lateral: nau situada paral·lelamenta la central, de dimensions més petites.

3. Nau transversal o transsepte: nau per-pendicular a la nau central, de vegadesanomenada també creuer.

4. Creuer: lloc d’intersecció entre la naucentral i la nau transversal.

5. Planta de creu llatina: imita la creu de Crist, amb una nau central longitudi-nal i una de transversal, més petita imés curta.

6. Absis: construcció semicircular, qua-drada o poligonal adossada a una naui situada a la capçalera d’una església,on hi ha petites capelles.

7. Campanar: torre situada a l’exterior que serveix per ubicar-hi les campanesi també com a torre de guaita.

8. Arc de mig punt: arc l’alçada del qual ésla meitat exacta de la seva amplada ique té forma de semicircumferència.

9. Volta de canó: es genera pel movi-ment longitudinal d’un arc de migpunt sobre murs paral·lels.

10. Contraforts: pilars adossats als mursper la banda exterior que serveixenper projectar a terra les pressions de lavolta i reforçar el suport de l’edifici.

11. Murs massissos i de poca alçada.12. Finestres petites

125

4

Església romànica

7

11

2

1 8 10

5

12

9

4

6

3

L’arquitecturaEl monestir és la creació arquitectònica romànica per excel·lència.Els monestirs tenen dos elements essencials: l’església i el claus-tre. El claustre és un recinte quadrat amb un pati central voltat degaleries cobertes, que donen accés a les principals dependènciesdel monestir.

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:06 Página 125

Page 55: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

126

Pantocràtor de l’església de Santa Maria de Ribes (Ripollès)

La pinturaLes característiques més destacables de la pintura romànica són:

• Té una influència profunda de l’art bizantí.

• Té una funció complementària de l’arquitectura, principalment permitjà de la pintura mural, que s’utilitza per decorar les esglésiesamb temes bíblics. Generalment, els absis inclouen la imatge delpantocràtor.

• No hi ha perspectiva.

• Les imatges són esquemàtiques, hieràtiques (rígides) i de colorsplans. Solen faltar-hi els elements de fons, com ara el paisatgeo els elements arquitectònics. Alguns trets de les figures sovints’exageren o es deformen per fer-les més expressives.

Les funcions bàsiques de les pintures són la narrativa i la simbò-lica.

• Tenen una funció narrativa perquè permetien explicar episodisde la història sagrada. És una funció d’importància evident si esté en compte que la majoria de la població era analfabeta.

• Tenen una funció simbòlica perquè exalten el poder de Crist coma salvador i com a senyor de l’Univers.

Cap a la fi del segle XII es pot constatar una atenuació d’aqueststrets a favor d’un realisme més accentuat que, juntament amb al-gunes innovacions formals, anuncia la transició cap a un nou estil:el gòtic.

Entre les obres més característiques de la pintura romànica des-taquen les pintures murals de la vall de Boí, que representenpantocràtors, i els frescos de San Isidoro, de Lleó. Cal destacar tam-bé els tapissos, que traslladen al teixit l’estil i les imatges de la pin-tura. Entre els tapissos més notables cal esmentar el de Bayeux.

El romànic

Interior de la basílica de San Isidoro (Lleó)

Pantocràtor: representació de Cristcom a senyor de l’Univers, pintat enactitud de beneir.

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:06 Página 126

Page 56: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

127

L’esculturaL’escultura romànica s’até a criteris molt semblants als de la pintu-ra. A banda de les nombroses imatges de marededéus, són moltinfreqüents les escultures concebudes independentment d’un marcarquitectònic més ampli. Les crucifixions i els davallaments, gene-ralment de fusta, són els temes predominants, i les figures i les es-cenes que decoren els pòrtics de les esglésies són els formats méshabituals.

Els baixos relleus presenten una ornamentació característica enforma de sanefa i altres decoracions geomètriques que acostu-men a enquadrar el motiu central. En les figures de les cornisesi dels capitells de les esglésies és freqüent trobar-hi esculpitsmonstres i éssers fantàstics, que generalment representen el dia-ble, l’infern o el mal.

L’escultura romànica va experimentar una evolució anàloga a la de lapintura, progressivament més naturalista que en les primeres etapes.

4

Tapís de Bayeux

Marededéu de Ger (Cerdanya) Crucifix romànic Capitell del claustre de Sant Pere de Galligants (Girona)

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:06 Página 127

Page 57: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

128

Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça)

L’arquitecturaEls ordes religiosos benedictins van impulsar l’expansió de l’art ro-mànic a Europa en un període que va coincidir amb el naixementde Catalunya com a país. A Catalunya, l’estil romànic, sobretot enarquitectura, deriva del llombard però, posteriorment, el romàniccatalà va evolucionar cap a formes pròpies. Bona part de l’arquitec-tura romànica correspon a edificis religiosos, tot i que hi ha un lle-gat notable format per construccions militars, com torres, castellsi muralles.

Les construccions romàniques catalanes no són homogènies. Tro-bem esglésies amb grans campanars de planta quadrada, com elsde les catedrals de Girona i de Vic o els dels monestirs de Sant Mi-quel de Cuixà i de Santa Maria de Ripoll. Al Pirineu, les esglésiesromàniques, com les de la vall de Boí, són modestes: tenen poquesobertures, amb una única nau o bé una nau central i dues de late-rals, però sense nau transversal, i campanars alts i esvelts. A lescomarques centrals van tenir més difusió els espais basilicals detres naus, com les abadies de Sant Vicenç de Cardona (Bages) i SantSerni de Tavèrnoles (Alt Urgell).

El romànic català

Interior de l’església de Santa Maria de Taüll (Alta Ribagorça)

Interior de l’abadia de Sant Vicenç de Cardona (Bages)

Monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripollès)

Quins elements de l’arquitecturaromànica pots identificar en aquestes construccions?

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:06 Página 128

Page 58: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

129

Majestat: nom donat als crucifixosvestits amb túnica i sovint coro-nats, datats dels segles XI al XV.

Marededéu: imatge de Maria com amare de Déu, generalment escultò-rica i sovint venerada.

Davallament: representació icono-gràfica de l’acte de davallar el cosde Jesucrist de la creu.

Miniatura: pintura de figures petites,ornaments, etc., feta sobre pergamí,vitel·la, etc., en els manuscrits me-dievals, en els missals, etc.

La pintura i l’esculturaA Catalunya, la pintura romànica mural és molt abundant i d’una qua-litat excepcional. Hi destaquen els conjunts de Sant Quirze de Pe-dret, Sant Joan de Boí, Sant Climent i Santa Maria de Taüll.

L’escultura en fusta, sovint policromada, va ser molt rellevant a Ca-talunya. Les millors obres són de la primera meitat del segle XII iels motius més representats són les majestats (Batlló, Beget, Cal-des de Montbui i Sant Miquel de Cruïlles), els davallaments (SantJoan de les Abadesses i Erill-la-vall) i les marededéus (Montserrat—la Moreneta, dita així pel color fosc de la cara i les mans—, Sol-sona i Núria). Les marededéus generalment es representen ambel nen a la falda. El nen acostuma a dur a la mà esquerra la bola delmón i té la mà dreta en posició de beneir.

Pel que fa a l’escultura en pedra o marbre, concebuda per a un marcarquitectònic més ampli, cal destacar els capitells, especialment delsclaustres (les catedrals de la Seu d’Urgell, Girona i Tarragona i elsmonestirs de Sant Cugat del Vallès, Santa Maria de l’Estany i SantMiquel de Cuixà), i, sobretot, la portalada del monestir de Santa Ma-ria de Ripoll.

Les arts decorativesPel que fa a les arts decoratives, sobresurt el Tapís de la Creacióde la catedral de Girona, del segle XI o XII, un teixit fet amb fils d’ar-gent o d’or que s’anomena brocat.

La miniatura romànica va tenir molta rellevància a Catalunya. Hidestaquen les bíblies del segle XI de Sant Pere de Rodes i Ripoll,aquesta darrera considerada una de les bíblies més ben il·lustradesde l’edat mitjana.

4

Portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripollès)

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:07 Página 129

Page 59: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

130

ac

tiv

ita

tsCopia aquest esquema sobre el vincle de vassallatge

i completa’l amb els conceptes següents [ PÀG. 109]:

vassall – sosteniment domèstic – servei – béns en usdefruit

Interpreta l’esquema i explica què significa el vincle de vassallatge

i de quin sistema econòmic, social i polític és propi.

Observa el mapa d’Europa de la pàgina 111 i respon

[ PÀG. 110, 111]:

• Quines són les monarquies que es van anar consolidant des delssegles X i XI?

• Quin dels grans imperis europeus de l’alta edat mitjana no va constituiruna monarquia forta? A què va ser degut això? Què vol dir que el títold’emperador era “electiu”?

• Quines de les monarquies europees estaven en conflicte entre si?Quins territoris eren el centre d’aquest conflicte? Quina situació es va donar entre els dos reis, pel que fa al seu poder i als vincles devassallatge?

• En què va desembocar aquest conflicte?

Defineix els conceptes següents [ PÀG. 112, 113]:

omeia – califa – emir – taifa

Ara, respon:

• Qui va ser el primer emir d’Al-Andalus? Per què no va ser califa?• Qui eren els almoràvits? I els almohades? Què tenien en comú?• Què va suposar per al domini musulmà la batalla de Las Navas

de Tolosa?

Escriu el nom de deu topònims, és a dir, noms de llocs de la

Península Ibèrica, d’origen àrab. Fes-ho amb l’ajut d’un atles i

tenint en compte el significat d’algunes paraules o partícules

àrabs:

Al-: el Beni-: fill de

Guad-: riu Kasr: fortalesa

Medina: ciutat

i

i

4

3

2

i

1R

R

A

• protecció

• __

• __

• __

senyor

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:07 Página 130

Page 60: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

131

Observa aquestes imatges i explica a quin grup social

correspon cadascuna i quina era la tasca dels seus membres

[ PÀG. 115]:

Llegeix aquest text històric [ PÀG. 117]:

Ara, respon aquestes preguntes:

• Què eren les assemblees de pau i treva? Per quin motiu es feien? Qui les promovia?

• A quins sectors socials s’havia de protegir, segons el text?• De quines accions eren víctimes?• De qui se’ls havia de protegir? A què era deguda aquesta situació?

Copia aquest quadre i completa’l amb les característiques

de l’agricultura medieval a partir del segle XI [ PÀG. 118-121]:

Que ningú no robi els béns comuns de canonges ni monjos ni tampoc no els depredi, perquè en aquests casos quedaràexcomunicat fins que no satisfaci la justícia.Semblantment, confirmarem que ningú, en aquesta diòcesi ni enaltres, no faci presa de cavalls ni eugues o dels seus pollins fins al’edat de mig any, ni de bous, vaques ni dels seus vedells, ni d’ases,mules o de les seves cries, ni d’ovelles, moltons ni anyells, ni de bocs, cabres i dels seus cabrits. [...]Que ningú no cali foc ni destrueixi les cases dels pagesos ni dels clergues desarmats.Que ningú no assalti els homes ni les dones de les viles ni elsdespulli dels seus vestits ni els fereixi ni els atropelli ni els mati ni els prengui la rella ni l’aixada. Semblantment queden sotaaquesta protecció els muls i les mules junyits al jou per la llaurada.Que ningú no cali foc a les messes ni devasti les oliveres.

Constitució de pau i treva aprovada a Vic pel bisbe Oliba (1033).

i

i

7

6

i

5

ac

tiv

ita

ts

4

A

Agricultura mediterrània Agricultura atlàntica

conreus principals

sistema de rotació

innovacions tècniques

a b c

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:07 Página 131

Page 61: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

132

ac

tiv

ita

tsRedacta un text sobre les transformacions de l’agricultura

durant l’edat mitjana que doni resposta a les qüestions

següents [ PÀG. 118-119]:

• Què va suposar la introducció de noves tècniques agrícoles?

• Quines conseqüències va tenir des del punt de vista econòmic?

• Va influir en la demografia? Per què?

• Com va repercutir en l’economia urbana?

• Quins altres factors van tenir a veure en el creixement demogràfic?

Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha

a continuació [ PÀG. 122, 123]:

• Qui va ser sant Benet de Núrsia?

• A qui va dirigida la Regula monachorum, o regla de sant Benet?

• Quin és, segons el text, el “primer gran graó d’humilitat” dels monjos?De qui considera pròpia aquesta actitud?

• A qui han de mostrar obediència els monjos?

• Qui és l’“enemiga de l’ànima”, segons el text? Què significa?

• A què s’han de dedicar els monjos?

• Quan és que els monjos seran “veritables monjos”? A qui els compara?

Entra en la pàgina web http://cv.uoc.es/~982_04_005_01_web/

fitxer/prerom.htm, informa’t de les particularitats dels diferents

estils d’art preromànic i redacta un text sobre els trets dels

estils i les obres més importants [ PÀG. 124].

Entra en la pàgina web www.xtec.net/~jarrimad/medieval/

romanico/romanic.htm, fes un clic en les opcions “Sant Pere

de Rodes” o “Sant Vicenç de Cardona” i redacta un informe

sobre el monestir que hagis triat [ PÀG. 125 i 128]. i

11

i

i

El primer graó d’humilitat és una obediència sense espera. Aquestaobediència és pròpia d’aquells qui res no s’estimen tant com el Crist. Per raó del sant servei que han professat, o per por del’infern i per la glòria de la vida eterna, així que el superior ha manatalguna cosa, com si la manés Déu, no poden sofrir cap retard a complir-la. [...]L’ociositat és enemiga de l’ànima, i per això els germans s’hand’ocupar a unes hores determinades en el treball manual i a unesaltres també ben determinades en la lectura divina. [...] Si lescondicions del lloc o la pobresa exigien que ells mateixos es fessinles collites, que no s’entristeixin, perquè és aleshores que sónveritables monjos, quan viuen del treball de les seves mans, com els nostres Pares i els apòstols. Que totes les coses, però, es facinamb moderació pensant en els més febles.

Sant Benet de Núrsia, Regula monachorum (534).

10

9

i

8

A

A

A

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:07 Página 132

Page 62: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

133

Observa aquesta església i comenta els trets de l’arquitectura

romànica que hi pots observar [ PÀG. 125].

Observa aquesta pintura i redacta’n un comentari que doni

resposta a les preguntes que hi ha a continuació [ PÀG. 126]:

• Què representa? Com en diem, d’aquest tipusde pintures?

• On acostumen a localitzar-se aquestespintures?

• La figura que hi ha representada, és rígida o té moviment? Com en diem, d’aquestaexpressió?

• Hi ha perspectiva? I elements de fons?• Quina funció o funcions té?• A quin estil correspon, segons les seves

característiques?

Observa aquestes escultures i respon [ PÀG. 127, 129]:

• Quin motiu representen i en què consisteix cadascuna?• Amb quin material són fetes? Què vol dir que són “policromades”?• Les figures humanes, són rígides o expressen moviment?

i

i

14

13

i

12

ac

tiv

ita

ts

4R

R

R

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:07 Página 133

Page 63: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

134

Anàlisi d’una obra pictòrica

134

Una PINTURA és una obra d’art plàstica en dues dimensions:

alçada i amplada. El que ens permet diferenciar i classificar les

obres pictòriques són tres elements: el material sobre el qual

es pinta (paret, fusta, tela, paper…), el material que s’usa per

pintar (oli, aquarel·la…) i l’estil de l’època o l’autor. Depenent

de la combinació d’aquests elements, les pintures tindran

unes característiques o unes altres; això, juntament amb el te-

ma i la funció de l’obra, és el que cal tenir en compte per ana-

litzar una obra pictòrica.

1. Observa aquesta pintura: és el pantocràtor de Sant

Climent de Taüll.

2. Busca informació sobre l’autor i l’època:

• Nom de l’autor: Anònim (dit el “mestre de Taüll”).• Any o segle en què es va fer la pintura: Es va acabar

el 1123 (segle XII).• Estil predominant a l’època: Romànic.• Creus que aquesta obra pertany a aquest estil? Sí.• Per què? En té totes les característiques: hieratisme

de les figures repesentades, absència de paisatge,elements simbòlics, el tema escollit (Déu beneint).

El MNACEl Museu Nacional d’Art de Catalunya(MNAC) està situat a la ciutat de Barcelo-na. Destaca per la seva col·lecció d’art ro-mànic, considerada com una de les méscompletes i importants del món.

El MNAC és un consorci constituït per laGeneralitat de Catalunya, l’Ajuntamentde Barcelona, la Diputació de Barcelonai el Ministeri de Cultura. En el patronatque el dirigeix hi ha representades, amés de les administracions públiques,els particulars i les entitats privades quecol·laboren amb el museu.

De totes les col·leccions, destaca la de-dicada a l’art romànic. El museu expo-sa una sèrie de pintures murals que laconverteixen en única al món. També hiha diverses talles en fusta, peces d’or-febreria, esmalts i escultures en pedra.La majoria de les peces són mostresde l’art romànic català.

La seu principal del MNAC està ubicadaal Palau Nacional, un edifici situat a lamuntanya de Montjuïc que va ser inaugu-rat el 1929 amb motiu de l’Exposició In-ternacional que es va fer a Barcelona.

• Què és una pintura mural?

• Anomena altres pintures muralsque coneguis.

• Com pot traslladar-se una pintura mural des del llocon va pintar-se fins a unmuseu? Ho trobes correcte?

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:07 Página 134

Page 64: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

135

3. Defineix el tema de l’obra i dedueix amb quina finalitat

va ser pintada:

quotidià – religiós – històric – social – educativa – ornamental

4. Pots deduir la tècnica amb què va ser pintada i el suport?

pintura al fresc – pintura al tremp – pintura a l’oli – aquarel·lamur – llenç – paper

5. Descriu la pintura a partir dels elements tècnics:

• La pintura és plana o provoca sensació de volum?És plana.

• Quin tipus de colors hi predominen? freds – càlids

• Hi ha perspectiva, és a dir, sensació de profunditat? Per què? No, perquè no en coneixien la tècnica ni es consideravaimportant.

• Els elements de la pintura, estan delimitats per una línia?Sí. Com és?

gruixuda – prima – no hi ha línia

6. Redacta un informe a partir de les respostes obtingudes.

El pantocràtor de Sant Climent de Taüll constitueix una de les joies del romànic català i una de les obres mestres de lapintura medieval. D’autor anònim, anomenat el “mestre deTaüll”, la pintura mural es va acabar el 1123. Es tracta d’unaobra emblemàtica de l’art romànic ja que presenta tots els trets característics que defineixen l’estil: el hieratisme de les imatges, la manca d’elements de fons, com elpaisatge o els elements arquitectònics, i la representació delCrist en Majestat, que apareix envoltat d’altres figures i delselements simbòlics propis del tema que es representa, Cristcom a senyor de l’Univers, pintat en actitud de beneir.La pintura, de temàtica religiosa, té una finalitat eminentmenteducativa: transmetre plàsticament els episodis bíblics, les vides de sants o les ensenyances de l’Evangeli a una societat fonamentalment analfabeta i inculta.L’obra va ser pintada al fresc sobre el mur. Tècnicament, la pintura és plana, sense profunditat ni perspectiva, ambgammes de color de tonalitat freda, i hi predomina el dibuixamb una línia, marcadament gruixuda, que delimita els contorns de les figures i defineix les àrees d’aplicaciódels colors.

Aplicació:

Entra en la pàgina web

del MNAC (www.mnac.es)

i, en l’índex de l’esquerra,

fes un clic en l’opció

“Col·leccions”. Tria l’estil

“romànic”, navega a través

dels nombres superiors,

escull una de les obres

pictòriques i fes-ne

l’anàlisi seguint els passos

indicats.

A continuació respon:

• És impactant? Per què?

• Quines emocions creus quepodia despertar quan va serpintada?

• Què creus que pretenia l’autor?

135

procediment 4

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:07 Página 135

Page 65: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

136

El català és una llengua romànica parlada en algunes regions d’Espanya, França, An-

dorra i Itàlia. Avui és la llengua habitual d’uns 4,4 milions de persones, són capaces

de parlar-la uns 7,7 milions i l’entenen uns 10,5 milions d’individus. El seu origen, com

el de la resta de llengües derivades del llatí, cal buscar-lo en el pas dels diferents po-

bles que van poblar aquests territoris en els temps de la revolució feudal.

La llenguacatalana

Reportatge

Monjo copista

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:07 Página 136

Page 66: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

137

Com va formar-se el català?El naixement de la llengua catalana

es va produir als comtats de la Cata-

lunya Vella a partir del segle VIII. Des

de la caiguda de l’Imperi romà, la po-

blació que vivia als territoris on ara

es parla català tenia com a llengua

quotidiana el llatí. És clar que no era

un llatí perfecte: sabien el que els le-

gionaris i magistrats romans els ha-

vien fet aprendre..., que, més o

menys, s’havia barrejat amb l’idioma

que parlaven els ibers.

Amb l’arribada dels visigots primer i

dels àrabs després, el llatí parlat (ano-

menat “vulgar”) va rebre més influèn-

cies i així va confegir-se una nova

manera de parlar que no era llatí, tot

i que el recordava: era el català.

Els primers textosMalgrat que els estudiosos donen

per segur que a partir de l’any 800 el

poble ja parlava català i no pas llatí,

els primers textos escrits que s’han

trobat daten del segle XII, cosa que

no vol dir, però, que no n’hi hagués

d’anteriors. No es tracta de textos li-

teraris, sinó d’escrits de caràcter

pràctic en els àmbits religiós i jurídic.

El primer se’l coneix com les Homi-

lies d’Organyà i és un conjunt de sis

sermons preparats per llegir a missa,

que va trobar-se a Organyà (Alt Ur-

gell). El segon és la traducció del

llatí, quan es va considerar que en l’i-

dioma original ja no l’entenia ningú,

del codi de lleis visigòtic, el Llibre

dels judicis. Va ser incorporat en ca-

talà als Usatges de Barcelona, un

compendi de normes, resolucions i

decrets d’origen molt divers i antic

que a finals del segle XII també s’ha-

via traduït completament.

La llengua delsjoglarsAquests primers textos demostren,

d’una banda, que la llengua parlada

de manera comuna era el català i, de

l’altra, que el llatí ja no l’entenia gai-

rebé ningú. És lògic pensar, per tant,

que en festes on era habitual que

els joglars recitessin poemes i can-

çons usessin la llengua més conegu-

da per tothom, tot i que no en queda

cap rastre. I és que l’inici de qualse-

vol literatura és sempre oral.

La llengua catalana

comença a aparèixer

als comtats de la

Catalunya Vella a

partir del segle VIII

A partir de l’any

800, el poble ja

parlava català

i no pas llatí, però

els primers textos

escrits daten

del segle XII

Activitats:

Dedueix quines són les influènciesque va rebre el castellà o una altrallengua romànica que la fessindiferent del català.

Dibuixa en un mapa de Catalunyaels dominis del comtat d’Urgell. Fes una comparació amb lescomarques actuals que portenaquest nom i situa-hi Organyà.

Busca en les pàgines webwww.viquipedia.com owww.grec.cat la relació entre els Usatges de Barcelona i el dretcatalà que encara és vigent avui en dia.

Marca en un mapa d’Europa, amb diferents colors, els diversosterritoris on es parla català i investiga en quins llocs la llenguacatalana és considerada oficial.

4

3

2

1

4

Pàgina del manuscrit de les Homilies d’Organyà

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:07 Página 137

Page 67: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

138138

eix transversaleducació cívica

• Escriu la definició de les paraules indigent i

rodamón.

• Explica si al teu poble, barri o ciutat has vist

mai persones que dormin al carrer per falta

de casa o mitjans.

Al llarg dels temps, sempre hi ha hagut diferèn-cies socials: unes persones han gaudit d’unabona posició econòmica i social, mentre que al-tres han patit misèria i privacions.

A l’edat mitjana, per exemple, les condicions devida dels serfs eren duríssimes i fins i tot ambprou feines podien subsistir. Al segle XIX, lessocietats occidentals van crear serveis d’atencióa les classes més desafavorides; així és com vaaparèixer l’assistència social que, al comença-ment, anava destinada a persones sense mitjanseconòmics o que necessitaven protecció. Pro-gressivament, els serveis socials s’han estès aaltres àmbits, com l’educació, la sanitat, les per-sones grans, els immigrants, etc.

Actualment, en l’anomenada societat del be-nestar, pròpia dels països desenvolupats, al cos-tat d’un gruix de població que gaudeix d’un altnivell de vida, hi ha bosses de pobresa i margi-nació: és el que es coneix com a Quart Món.

Les desigualtats socials

Esbrina el nom d’associacions que es

dediquen a fer tasques d’assistència social.

Busca’n el telèfon o informa’t de quins són

els mitjans a través dels quals aquestes

associacions donen a conèixer els seus

serveis i fes-ne una relació.

Explica si consideres que la situació de la

teva família és privilegiada en comparació

d’altres sectors socials. Raona la resposta.

Explica si coneixes alguna barriada o zona

de la teva ciutat o poble que tothom

identifiqui com a marginal.

Tingues en compte:– Sigues conscient que la societat sovint gene-

ra desigualtats i injustícies que afecten de ple

les persones quant a aspectes essencials de la

vida. En la majoria de casos, darrere d’una

persona indigent s’amaga un problema d’injus-

tícia i desigualtat.

– Col·labora amb les organitzacions que treba-

llen per mitigar les condicions miserables en

què viuen els marginats.

– Col·labora en tasques de voluntariat encami-

nades a millorar la societat. Pensa que tots

som responsables en més o menys grau de les

condicions de vida de la nostra societat.

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:07 Página 138

Page 68: AEM i REVOLUCIÓ FEUDAL

139

4

ava

lua

cióExplica què és el feudalisme i en què consisteix el vassallatge.

Escriu el nom dels territoris europeus on es van anar

consolidant les monarquies a partir dels segles X i XI.

Descriu quins van ser els grups provinents del nord d’Àfrica

que van entrar a la Península Ibèrica un cop desintegrat

el califat de Còrdova i explica’n els motius.

Explica la diferència fonamental entre el sistema de tinença de

la terra, propi de la societat feudal i l’anterior sistema d’alous.

Després, respon:

• Quines van ser les causes que van obligar els aloers a cedir la propietat de la terra?

• Quina diferència hi havia entre la propietat directa de la terra i el seu domini útil?

Explica què eren les assemblees de pau i treva.

Anomena les principals innovacions tècniques que es van

introduir en l’agricultura a partir dels segles X i XI i explica les

conseqüències econòmiques i demogràfiques que van suposar.

Explica què eren els ordes monàstics i, després, contesta:

• Què era la regla de sant Benet?• Quines van ser les dues principals reformes monàstiques medievals?

Esmenta els tres estils principals de l’art preromànic.

Identifica en aquesta fotografia alguns dels elements

arquitectònics propis de l’art romànic.

Escriu el nom de tres esglésies o monestirs catalans romànics.10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

ESO2S4:Maquetación 1 23/07/10 14:07 Página 139