A.E. Talaia BRC19691200_109

PANTALONS

VICKYEspecialitat en

pantalons per a sen yor,.

senyora I nens

i Ilurs complements

Carrer Cabanyes, 2 - Vilanova la Ge ltr u

FLORISTERIA

ei ame ieJCaidos, 12 - Tel. 293 11 31VILi\NOVA I LA GELTRU

Una atencio ... flars

agrupaci6excursionistaatalaia

FEDE RAD OSfederac i6 n cataluna de montana

federac i6n cata lana de es u fcorn lte de exp loracianes subte rr6 neas d e cotolufio

aso iaci 6 n espa nola d e ca mp in g c ravana

CARRER ANSELM CLAVE, 3 - TELEFON 293 12 57 - VILANOVA I LA GELTRU

CIRCU L·AR PER AL SOCIS•

'.~ '" ",," , ~, , p . -'.. "... . .

Un altre any es a punt de finir i ,com sempre, en concloure aquest ci­cle de temps, ens hem d.e preguntar:Ha estat fructu6s per a I'Agr upacio,en , les diverses activitats dintre lesquals ella es desenvolupa, i d in s lafinalitat de I' au t en tic exc ursionisme?

Comencant per l 'hivern passat, enplena epoca de l 'esqui, comencaremper recorieixer que no ha estat gairebrillant. Segurament d.eu esser degutal fet que els mes ve terans han res­tringit Ilir activitat, no per mancad aficio sino per causes que l 'edatcomporta. Pertoca, per tant , als jo­Yes, sobr ep assan t difi cultats i a tra­yes de sacrific is , problema normal entota lluita, girar la mirada a la mun­tanya invernal, Descobriran caminsinedits i meravellosos. Faran una no­va descoberta de la rnuntanya. Peraconseguir-ho, cal que siguin organit­zats Cursets, Que facilitin una ade­quada preparacio, amb sortides d 'en­trenament :l pistes del nostre Piri­neu.

Les marxes per muntanya i campa­merits s'han mantingut en equilibrimoderat, destacant el ja fames Cam­pament-Aplec de l 'Ermita de Lurdes,aixi com la nostra Marxa social Ra-

Ilye d 'Alta Muntanya, i la nutrida re­presentacio de la Entitat que vaparticipar en la Marxa d'Orientaci6que organitza anyalment el C. P . P .

Una important sortida ha t ingutlloc aquest estiu a I'estranger. Ha es­tat , c e verit at , una b onica i encisado­ra excur'sio, organitzada per la Sec­ci6 Juvenil 1 dirigida pels cornp any sMar cel .l i i Blanes, coneixedors ja del' in com p ar able massis del Mont­blanc, del qual feren gaudir un bongrup de jovent.

I 1~ espeleologia? Aquesta especiali­tat ciencia-esport que hi ha dintrel 'excursionisme es ben representadadintre la nostra Agrupacio per un en­tusiasta grup de joves. A vegades hiha entre els aficioriats a aquesta ma­teria disconformitat de criteris sobresi I'exploracio subterrania com a fi­nalitat esportiva ha d'anar 0 no lliga­da amb la part cientifica. Creiem ho­nestament que poden conviure ambautonomia les dues branques. Es lo­gic que aixi sigui, No oblidem queI'excursionisme, tal com l 'entenem acasa nostra, es esport, es ciencia, esestudi, Voler mirar-s'ho d'altra ma­nera es tenir ganes de buscar els trespeus al gat. ES,en definitiva, pro-

blcrna d '·.nfantilisme. Cal que e.scornpanys afectats facin una bona re­ViE j.6 c e plarr .cjament. En un tempsCOlli el r ostre e'n el qu.. al tant sobre­sur t I'especialitat, en sagradaria quea Ia m .ritanya no arribes a-quest airede meca-vtzacio i d..e eerele taneatq ue sempre fa mal.

LA PRIMAVERA: Hi ha res mesbonic que travessar un bose atapertde fullatge 110U i acampar a un prat,amb la remor llunyana del riu quebaixa curull de les algues de lesneis?

L'E:STIU: Amb els dies Ilargs i lesvacances, e01TI una promesa dp granscurses es noden viure u.ns dies inobli­dables ales neus eternes de I'altamuntanya,

LA TARD·OR: Acarnpades i traves-

~,·~ . es ; mil tonalita .s ofereix el paisat­§,e , i el vespre, reu.nits a la Ilar d'unrefugi, els amies refermen llur amis­tat i eompanyonia e n aquests diesmu.ntanyencs.

L'HIVER,N: La neu ofereix un nouaspeete que convida a veure la mun...tanya en tota la seva magnificencia.Ben preparats iamb adequat equipho rn podra seguir itineraris nets detota petja, i, amb l'ajut dels esquis,hom podra albirar horitzons de n itidapuresa i devallar despres amb la joiad ~un dia esplendit, fent giravolts totes nlaiant-se en els viratges, adrecant­se al bose que hom veu al fans de lavall, en un descens que no voldriemque tingues fie

Antoni Ordovas

La Junta de la A. E. Atala'ia desitja a tots els seusassociats i amics un bon Nadal i joins Any 1970

En aq "e3t3 ct .cular ccl.laboren:

Joan C:l sparro, Dornenec Vedo , V ic-any

Carbone ll , Aurelia Rion, Joan Vi re l la, An­

toni Llurba . Mique] Fortuny, Joan R. Gal­

vez, An toni Ordovas, David Vidal , Jose,p

Blanes, Xav ier Oaodet i les secc ions de

Muntanya, Cultu ra, Fotoqrafica i Grup Es­

peleoloqic.

Aqrairn la seva col.laboraci6.

iPO RTA DA : Xalet dels Rasos de Pegue­

ra (1.750 m.) comarca del Berqueda, Iloc

trequentat durant I'hivern, per molts dels

nostres assoc iats aficionats als esports de

neue En 8,1 Xalet s'hi pot fer estada.

Fotografia de Josep Blanes.

Asamblea Generalrdinaria e Socios

Para el dla 14 de Dlctsrr bre a las 10ho -es en prlmera convocatorla y 8 , las10'30 en sequnda convocatorla, se cele­brara la asamblea General Ordinaria deSOCf05 ba!o [a siquiente orden del dia. .

1.°- t.ectura y aprobaclon del acta an.terior.

2.°_ t.ectura de las actlvldades reall­zadas.

3.°- Lectura del estado de cuentas dela Entidad.

4.°-. Ruegos y preguntas.

Rogamols a todos 10'S socios que ten­gan la amabilidad de asistir a la reunion.

Activitats del Grup Espeleologic ·TalaiaAvenc de la Feria

Los pasados dlas '27 y 28 de Sept-iem­bre,. el gru·po hizo una salida al "Avencde la Feria" (Primer descenso social).

Se hizo servir la siguiente tecnica parabajar a dicho " avenc " :

Se bajaron 120 metros de electr6n ,bajando par elias Antonio Castel16 y JuanChaparro, se guidamente el equipo de su­perficie les bajo e' restante material mien­tras bajaba el equ ipo de punta torrnadopar: Angel Veda, Piau Montaner y LluisSoler. EI equipo citado en primer lugar,que era el equipo de apoyo, mont6 lasescaleras electron en el segundo pozo;en realidad este segundo pozo esta divi­dido en dos pozos, puesto que a los 160metros hay .rna plataforma donde hay unlibro registro instalado par e·1 E. R. E. delC. E. C. Desde estas Ifne as damos lasgracias a este Club , puesto que qraciasa su material pudimos efectuar el des­censo al " Avenc" . En nuestra Entidad nohabra suficiente material.

La f icha tecnica de la cavidad es :

Nombre: AVENC DE LA FERLA

Situaci6n: Cabecera del Fonda de lesConques

Boca: 4 m. x 2 m. aproximadamente

Primer pozo : 109 m.

Segundo pozo: 82 m. dividido en dospar un rellano

Protundidad total: 191 metros.

EI equipo de superticie estaba com­puesto par: Cr istotor Fabre, Carles Est.ra­da, Xavier Conesa, Lluis Carrasco y JoanFerrer, que junto can los citados ante­riormente formaron la Expediclon al"Avenc de la Feria".

Todos son miembros del G. E. T. de laA. E. A.

Dames gracias a Dios par el buen tiern,po que en todo momenta acornpafio lasalida v por 8 11 buen exito que tuvo eldescenso.

J. Cha~parro

Avenc del Bruc

Los dia 25 y 26 del pasado mes de Oc­tubre, efectuamos la exploraci6n a la co­noclda sima denominada "Avenc delBruc" , de 120 mts. de profundidad total.

A las 8 de la tarde del dia 25 salimosde Villanueva can direcci6n a Garraf, des­de donde nos ciirigimos a la masfa, ya detodos conocida lIamada "La Pleta" , don­de tras cenar, pasamos la noche.

A la manana siquiente reernprendirnosla marcha, haciendo una breve parada enel "Avenc de I'Angel" descubierto el do·mingo anterior par nuestro cornpariero defatigas y he rmano del que suscribe, An-gel Veda; 'o sefiallzamos conveniente­mente e hic imos un pequerio croquis. Enuna proxima salida S8 procurara desobs­truir su fondo , pues da la lmpreslon deque puede tener continuacion.

Corninuarnos adelante , y a las 10 dela manana aproximad arnente Ilegamos ala boca del "avenc". Este esta cornpues­to par un primer pozo vert ical de 100 mts.que en su parte ma s ancha tendra unos10 mts. Partiendo de la gran base de estepozo, per una pequeria rarnpa lIe na dederrubios, se desemboca a otro gran po­ZO, al cual se comunica en su parte me­dia quedando 20 mts. pa a Ilegar al fon­da. Este pozo es de una gran belleza porsus formaciones calcareas de dimensio­nes esp ec tac ulares Y' en su b6veda, de lacual cala gran cantidad de agua en for­ma de Iluvia, pudirnos observar una grancolonia de murcielaqos que can sus chi­rridos daban una nota fantasmag6rica allugar.

Despues de almorzar, iniciamos el des­censo a las 12'30, haciendolo en primerlugar el que suscribe, sequido de AntonioCastello. Una vez nos hallamos los dosen el tendo de los 100 mts. se prosigui6a la secunda parte de la expedicion, con­sistente en el descenso en rapel de estagran vertical, siendo la primera vez queunos miembros de nuestra entidad efec-

Anecdotari talalenc

Mes enlla de CamprodonL'excursionista que hagi volgut anar a

UII de Ter ja sabra que els sistemes de)ocomoc,i6d;e Carnprodon en amunt noson pas massa escaients a Ilur necessi­tat. Si vol arribar al xalet del C. E. C. ambcla ro r de dia es veura precisat a lloqarun vehic le per al seu us particular.

Per aquesta causa constitu! una agra­dab·le sorpresa a un consoc i nostre enles passades vacances, el que unes noies­guia que cap itanejaben un estol de "dai­nes" l ' invitess ln a co mpartir I'autocar queexpressarnent havien Ilogat per a trasl.la­dar-se des de Sant Joan de les Abadesesa Setcases.

AI finalitzar el trajecte ferroviari s 'ajun­ta a i 'expediclo una senyora que tarnbetenia necessitat vde trasl.ladar-se a 8et-

(Viene de 10 p6gino anterior)

tuan un rapel de esta rnaqnitud en unacavidad subte rranea.

Ei primero en hacerlo Iue Angel Vedo,sequido de Jose M." Franco. Ambos, unavez S8 reunieron con nosotros, comenta­ron la gran di ticultad que tuvieron que su­perar, consistente en hacer pasar los nu­dos de los ernpalrnes de las cuerdas quese tuvieron que unir para lIegar al tendo,por los mosquetones del rapel, que aun­que especlales para estos casas, no die­ron el res ul tado qu e de ellos se espera­ba, debido a 10 cual tuv ieron que colgar­se de la escalera y una vez destensadala cuerda, pasar los nudes por estes.

Debido a que uno de los miembros quetenia que hacer venido can nosotros nose presento, s610 dlspuslrnos de 100 rnts.de escalera, por 10 que decidimas efec­tuar el descuelgue de una escalera quenos faltaba para lIegar al fonda. Para estaoperacion contamos con la gran coope­raci6n del joven espeleoloqo Javier Co­nesa, que' consisti6 en quedarse de ecul­po Ide superficie.

Una vez finalizada esta operacion des­colqarnos .esta escalera y lIegamos a los120 mts . . de profundidad a las 3 de latarde.

cases, i un jove immigrant que volia anarrnes enlla de Camprodon. Les noies-guiaels acolliren amb la gentilesa i cordlalitatque els es habitual , i perque no, tarnbeper I'ajuda a costejar el presupost delcotxe Ilogat.

L'autobus feu el seu cami : Sant Pau,Carnprodon, Llanars , Vilallonqa i 8etca­ses . A I'arribar al final del trajecte lesnoies cornencaren a baixar motxilles. Bal­xa tarnbe la senyora setcasenca, el xicotimmigrant til el nostre consoci. I en aquellmoment l'imrniqrant exclarna astorat:- "i,Pero d6nde me han traldo? iESto noes Olot!"

lndudablernent no ho era , i es queaque ll noi si be vella anar rnes enlla deCa rnorodon , havia equivocat la direcci6.EI que vul qarrnent s~ 'n diu una despista­da garrafaL

c. Sucamulla

Tras ernprender el ascenso Ilegamosal ple del pozo principal y tr as entablarcontacto con nuestro cornpanero exterior,se procedi6 a izar la escaJera ut ilizadaen el ultimo pozo para su posterior uni6na lOS 80 mts. que ya colqaban de la boca.Fue en su ascenso cuando nos encontra­mos con la dlficultad que esta se enredoen las dernas escaleras que tuvieron queser sacadas a! exterior y tras desenre­darlas, volverlas a bajar.

o fa ltaron clrcunstancias curiosas co­mo 'a ducha que nos tuvimos que dar alpasar por una pequena cascada de aguaque apareci6 a los 80 mts. quedando un(poco humedecidos, 10 cual unido a los15° C de temperatura que reinaba enaquellas protundidades, nos hizo sentiruna sensaci6n poco envidiable.

Tras el plegado del material srnprendl­mos la vuelta hacia Garraf pues ante 10avanzado de la hora temfamos se nos es­capase I ultimo tren. Comimos a las 9de la neche en el anden de la estaci6ncon un buen apetito y no menos cansan­cio, pero con 'a satisfacci6n del exlto con­seguido.

MINGO

5 e aCONEGUEM

jBones i Felices Festes!

jBon Nadal!

[Felic Any Nou!

S'acosten les festes voiem aprofitar

per, de passada que els feJicitem, recor­

dar la correcta ortooratladels mots tradi­

cionals. Hem de tenir present, tat com

ja vam dir en la lIi96 de I'ortografia de la

c, que sescriu FE I , ANY NOU pero FE­

,L ICES FESTES (sense la c). Recordem

tambe que si be escrivim : DESITJO 0 ,

,DESITJA, escriurem en canvl: DESITGEM,

DESITGEN.

En aquests dies en que el fret es deixa

sentir, es tacil de sentir frases com aques­

ta: "Diu que aNuria tenen deu graus

balx zero,". EI fet que la preposlcio sola

i I'adverbi de Iloc balx c orresponqui n en

castella a un mateix mot: ba]o, es el que

fa caure a molts en aquest error que con­

sisteix a emprar el mot ' baix com a pre­

posicio en floc de sota. Examples : Baix

les seves ordres , baix la meva responsa­

bilitat. Son incorrecoions que cal elimi­

nar. La forma correcta es per tant: Deu

graus sota zero, sota les seves ordres,

sota la meva responsabilitat.

I sota la nostra responsabilitat queda el

donar unes estrenes rnes 0 menys gene­

roses 0 be continuar arnb I'incorrecte

"aqulnaldo".

Respostes: J. Montaner.

Naturalment que us mirarien malament

si diessiu aquestes terribles frases de:

"Posa un segell a aquesta misiva i tlra-la

a la bustla d'abast" 0 "Ves a la guixeta

r'resident: Antoni Llurba

L'IDIOMAa treure els billets que jo t 'espero a I'an­

dana del baixador de Grae,ia".

Hem de procurar de parlar el maxim

de correctament perc arnb senzillesa,

sernpre evitant I'encarcarament ,i les fra­

ses alt isonants . Si be les paraules seq all,

bustla, andana, balxador son la traduccio

correcta dels castellanismes: sello, bus­

son, anden, apeadero (de,ls quais, rnalau­

radarnent, en fern US la majoria dels cata­

lans) , cal evit9.r dir-Ies aixf, seguides , t8­

nint en compte el 'poe acostumades que

hi tenirn les orelles. Hem de continuar ,

dones, servint-nosd 'aquests mots lnco­

rrectes? Tampoc. Cal trobar una soluc i6

intermitja: Per example, les esmentades

frases quedarien rnes planeres i igual­

ment eorrectes dites aixf: "Posa un se­

ge/I a aquesta carta i ves a ti rar- Ia a Co­

rreus " . "Ves a t reure els bitllets que jo

t' espero al baixador de Gracia".

A rella Rion

SorteigEn el sorteig corresponent al mes de

ovembre ha estat prernlat el soci Antoni

In ~ lada i Da/mau amb el lJibre "Meteoro­

loqia de I'excursionista" , autor Eduard

Fontsere .

EI soci premiat pot passar a recoltlr

el Ilibre qua/sevol dimarts 0 dijous de 8 a

10 del vespre ; caduca als 60 di

teig.

En cas de no esser recollit, passara a

formar part de la nostra biblioteca.

Secretari: Xavier Salleras

'---"-~-'-"'-'--- ....•,-_.... . _•...~..- ._ - .•. . , '" _.._.._-.._ -., , ,..-- - --'-'~"" ",.-- - '-"~~

G A

AE) P . II dubI htbridu p(II'< I ('(11'1 ) )

.u 0 r ce de allina p nedorasde 11l8VO.

d color

IL A UEVA G LTRU(Barcelona

irar es

Ante todo quiero decir, que con los di ..fe rentes artfculos que iran apareciendo enesta circular no p ienso sentar catedra, enel dificillslmo terna de la respiracion. Essegura que cornetere algunos errores enlas expl icaciones, tarnbien que otros se­ran mal interpretados, pero quizas, canelias , alquien encuentre alga interesante.can esto Ole doy par satisfecho.. La vida depende principalmente del ac­to de respirar. EI hombre puede vivir al­gun tiempo sin comer, menos sin beber ypo ulsirno sin respirar (breves mtnutos) ,Par ella debemos dar gran importancia ala respiraclon y a como respiramas. Parprincipio diremos que esta debe efectuar,se par Ian ariz, tanto en la lnsplraclon, co..rna al expirar (expulsion del aire), si bienen la expulsion en ejercicios rapidos aviolentos puede efectuarse par la boca,como se dice vulgarmente, a boca cerra­da no entran moscas, no se dicen tonte­rias y se evitan enterrnedades,

EI aspecto tisioloqico de la resplraclon10 pasarernos por alto, debido a que pue­de leerse en cualquier manual de cien­cia , aunaue antes de en trar en las ex­plicaciones de las diferentes maneras derespirar y su tecnica, haremos una breveinformacion.

AI lnsplrar, el aire que penetra por Ianariz, se calienta evitando clertas moles­tias e irritaciones, este exfgeno despuesde pasar par los dlterentes conductos, sepone en contacto con, la sangre per me-.die de los vasos capllares, cuyas paredesson Io suficientemente gruesas para queno las atraviese la sangre, pero 10 sufi­ciente delqadas para dejarS'e atravssarpor el oxfgeno. EI contacto de,l oxlqenocon la sangre orlqlna una especie decombustion dando lugar a la consabidaoxloenacion de esta, a la vez que el des­prendlrnlento de anhldrido carbonico. Lasangre asl oxiqenada y Ilena de prople-dades vitales, regresa al corazon, por la.auricula lzquierda, pasando a la ventricu-

par Joan Ra 6n Galve'z Marigot

la izquierda, de don-de sale para repartirpor todo el cuerpo mediante las arterias,estas cualidades regeneradoras y vitalesque debe de 'haber absorbido.

Se calcula que en ve inticuatro horas,pasan por los capilares cerca de dieci­siete mil litros de sangre . De 10 que po­demos deducir q'ue una insuficiencia d~

irA ~ hiAn ~Ar imp ure , r is ' a n malaoxigenaci6n 0 tarnbien un retorno a la clr­culacion de los desperdiclos que debie­ran haber side eltrninados a destruldos.Si adernas unimos el que uno etectua unarespiracion Incompleta con la no puestaen marcha de tcdas las celulas de lospulmones, perdiendo asl gran, parte de sucapacidad, no nos debemos extrariar dela cant idad de enferrnedades que pede­mos contraer..

Un poco de retlexlon nos mostrara la't lrn rv ..tai c i .n o I a e e l Ira-

cion.

SECCIO FOTOGRAFICA

Veredicte de, "Concurs Local de Foto­

grafia de Muntanya" efectuat 'per I'Agru,pa­

ci6 Fotoqrafica de Catalunya.

Premi dhonor a I'obra N.o 1, de J. Mar-

tinez.

1. Premi -a I'obra Slalom, de V. Calabria.

2. Mas Perdut, de R. ,p1u ig.

3. Pastures equines, de J. Virella.

4. E I rna alto , de E. Navarro.

5. Can Bladet, de J. Alba.

6. Impacient, de A. Farre,

7. Atalaya, de M. Hernandez.

8. Campament, de J. Candela.

9. A vista de pulga, de E. Pujades.

Toponimia comarcal

EL JUI DEL MOROAmb aquest nom s6n eoneguts dos tu­

rons bessons situats prop del Mas Palau,entre el torrent de Santa Maria (tarnbeanomenat de Saumella) i el torrent de laBruixa (rnes eonegut per torrent del ce­mentiri de Cubelles ): De fa pees anys,sota els talders del JUI del Moro, a la partde miqd :a, ha sorqit la urbanitzacio "San­ta Maria".

:""a prirnera noticia que del Iloe tenirnamb la grafia actual, feu trobada en elCadastre de I'any 1739. La partida del"Juy del Moro" cornprenia les peces deterra n.O 1698 i segLients. Dins les esmen­tades peces, les que tenien els nurneros1766 i 1767, pel cant6 de tramuntanaafrontaven arntr -el earn! de l'Arboc, 0 si­gui , amb el cam! que passa pel davantdel Mas Palau i segueix cap el moll de,lSalze.

L'oriqen 0 eNmologia del mot "[ul" s'halnterpretat (ja fa anys), en el sentit deque vol dir "judie!". Per judici s'enten ,"coneixement d'una causa en la qual hade recaure sentencla de jutge 0 tribunal".Judici, tarnbe es, simplement, "Ia facultatde I'an irna per a judicar" (Vegeu "Die­cionari Pal.las"). Amb la present idea dejudici , Teodor Creus i Corominas explicael nom en el seu Ilibre "Set contalles deltemps veil" , editat I'any 1893, el qual na­rra la Ilegenda titulada "Lo juhi del mo­ro" Aquesta Ilegenda tarnbe la podemIlegir a la "Historia de CUbelles", publl­cada en 1960. Aqul en farem un extracte.

L'episodi s'escalque a finals del segleX, quan un potentat moro feu construir unpalau (-el Mas Palau) i un bon dla 10 do­nareo una formosa captiva cristiana peral sell harem . Passaren els anys i durantuna absencia del senyor, les noies sorti~

ren de la casa , arribant-se la cristianafins al riu Foix . A lia , coneque un xicotesolau hortola i aleshores les cites toren

frequents en el cim d 'un puig no massaIluny del palau. Els projectes d'escapolIoren espiats 'per una serventa, la qualho va dir tot a l amo. Descoberts, forenpen jats per lies aixelles en dos arbresexistents en el lIoc on es trobaven sem­pre. Alia, l 'ern tr els hi va explicar queserien blanc dels seus homes d'armesquan trenques I'alba i que despres se­rien a.liment dels corbs, mostrant d'aques­ta manera al que volques imitar-Ios, "el [ulque fa un moro contra el que pretenquesmofar-se d 'ell". Des d 'aleshores, I'esmen­tat Iloc porta el nom de "EI jUI del more".

La Ileqenda pot 0 no tenir un tons ve­ritable, perc des de que varem Ilegir elsdocuments aplegats en el Mas Trader deCubelles, dubtern una mica. A la col.lec­ci6 hi ha un escrit, datat ell 25 d'abril de1629, on es Ilegeix:

" Venda feta y firmada per D." Eleonordlca rt y de Vilanova (vidua del Noble On.Galceran d 'Icart) ; Angela de Vtlanova(germana), Dn. Henrich de Centelles yCar r6s y D." Maria de Centelles y de Vi­lanova, muller esdevenidora, a favor delNoble Dn. Crist010,1 d 'icart , del dret y fa­cul tat de redimir y quitar la Quadra yterme de Rocacrespa". I 'Ies atrontacionsde dita quadra, per la part de migdia,oren: " cum Podio dicto 10 Puigtorrat ettend.t usque ad Podium vulgo dictum delAixut del Moral, et de ibi , usque ad Se­rram del Grech de Gallifa . .. " ("Docu­ments del Mas Trader, f. 7).

Un segon instrument datat el 21 defebrer de 1667, el qual acredita la reven­da feta pels Administradors de la Pia AI­molna, a favor de) noble Carles de Llu­'p ia, torna a repetir les afrontacions an­teriors : "cum Podio vulgo dicto 10 PuitgTorrat , et tendit usque a,l Podium vulgodictum del Axut de,1 MOira .. ." "Documentdel Mas Trader, f. 16).

rraf estan perfectarnent marcats en la car­ta geograJica teta a I'any 1586 per Nico­lau Credenca, un fragment de la qualhem vist reproduit en el Ilibre "EnsaigHistorich sobre la vila de Sitges" de Llo­pis i Bafill, del qual hem extret la majorpart de les dades esrnentades en aquestrecull. En el mapa esmentat hi figuren laquadra i el monestir de Garraf, per6 noI'edifici del 'Castellet", ~I qual guardaval'unic carnl d'acces al cenobi des de laquadra.

En la construcci6 de'l "Castel let"s'acondiciona molt destrament la massade pedra clivellada que coronava I'espoloi que [a devia tenir aspec te de castelltural. Les parets, fetes algunes de pedratreballada i altres abiqarrada, no fan mesque seguir el perfil del rocam. La porta­lada d'entrada esta encaraca a llevant, ipassant per sota una arcada semlenruna-da i un passadfs ascendent de roca, es facap a I'actuai planta elevada del recinte.EI conjunt esta molt enrunat, mes padenap reclar-se un parell d'habitacions cover­tes amb boveda, que tan podien esserdrposits com masmorres. AI voltant deJ'edifici h1i ha un pe ~ i t p la d ' 8 , en laqual s'han trobat en tre els fragments deles runes, trossos de ceramica 'i de mo­lins manuals de factura iberica, cosa queevidencia una rnes antigua ocupaclo delpromontori.

De la torre de guaita sltuada prop dela platja no sabem en quina epoca fouedificada, suposant perc que devia aixe­ear-se al mateix temps en que es formala Quadra en aquell 1I0c. En el Ifogatge de1359, Garraf era incl6s i contabllltzat dinsel terme de Sitges. EI 1382, Bernat deFortia rebe, entre altres, el senyoriu dela Ouadra de Garrat. Es la primera vega­da que veiem la denorninacio de Ouadraal 1I0e de Garrat. EI 1394 al desposselral Fortla dels 1I0cs que havia senyorejat,el reicedf a la Pla Alrnolna els drets queell tenia sobre el 1I0c de Garraf. EI 1418,l'Almoina de la Seu de Barcelona va ven­dre la Quadra de Garraf a la Universitatde Sitges per 300 florins.

La torre anava fent el seu servei de

viqilancia, perc no pogue lrnpedir algunsluctuosos desembarcs. Carbonell i Gener,a "EI Eeo de Sitqes" , transcriu un docu­ment datat al 1586 en ,el qual es diu:" ... esta es, deveritat com jo Isabel Car­bona, vidua, muller que tone de Joan Car­bo, pages, habitant en la vila de Citges,me obligue a vas, Llorens Falc, marinerde dita vila, sempre que Deu vasaporte en la ciutat de A lguer i rescateua Isabel Carbo, la qual en cautiva­ren amb nosaltres en la terre de Ga­rraf, fins a la quantitat de cent Iliures,die 100 II. desta nostra rnoneda" . La don­sella raptada era filla dels paqesos queesmenta ei document.

A primers del segle XIX , en el curs dela guerra contra els anglesos, un baixe!lbrtanic tracta d'apresar una goleta es­panyola ancorada a la rada de Garraf.lEis soldats que estaven de 9,uar,d,ia a Ia

torre, disparareneontra els anglesos arnbun veil cane. EI vaixell enemic entlla dreta la costa, desernbarcant un gran nornbrede soldats. Eis defensors de la terre ihabitants de !8. masia resolgueren aban­donar-ho tot i enfllar-se cap a la Serradets Pi s. Des d'alla ve ieren com els an­,g lesos es dlriqren a la masia i despres desaquejar-Ia, h'i calaren foe. Un cop elsanglesos tornaren a embarcar, tornarenels habitants a la masia. L'espectacle eradesastros. EI mas i els mobiles cremavenencara i un riu de vi co rr ia pels cellers.La torre queda destruida en part.

EI 1871 es construia la nova earreterade les costes. La masia de Garrat, quepertanyla als bens naclonals, fou posadaa subasta. La finca fou adqulrida per lafamflia Guell, efectuant-s'hi obres de con­solldacio i arnpliacio, tal com ens haarribat fins avui oia, Posteriorment servlde caserna a lia Guardia Civil, i rnes tardde bar. Un consocl nostre, que hi habltaenel temps en que era caserna, ens hadit 'que hi havla prop de la torre un sub­terrani de certa profunditat, Actuatrnentel conjunt de masia i terre esta semiaban..donat i arnb un futur rnolt incert.

v. c. V. • J. V. B.

CEls articles reflexen nornes les opinions de lIurs autors)

NOTICIARIEL GARRAF, UNA MINICOMARCA

La nostra comarca , amb 263'88 Km2. , esuna de les mes petites de Catalunya. Tan

sols hi ha el Barcelones, amb 157 '32 Km2. ,

inferior a la d'EI Garraf. D'una extensi6

superficial Ileugerament superior, 265'13

Km2• tenim la vema comarca del Baix Pe­

nedes, Totes les altres ja ens guanyen

sobradarnent en extensio, Tot i aixo no

ha deixat de causar-nos sorpresa un ar­

ticle publicat al programa-butlletf de la

darrera Fi ra de 'Jilanova, en el qual es

deia que solament les poblacions de Cu­

belles, Canyelles, Olivel!a , Ribes i Vilano­

va constitueixen la nostra comarca. Cas­

teller i Gornal , Sitges i Olesa de Bones­

valls , segons el criteri de l 'anonlrn autor,

deuen haber passat a altres [urisdlccions.

Seg uint aquesta opini6 , de subcomarca

hem passat -3 minicomarca, i continuant

aq uest proces aviat desapareixerem com

a agrupament comarcal.

Compra y venta deautomoviles, motocicletas

de todas marcas

y bicicletas

Calle J~ rd in, 3 bis Villanueva y Geltru

NoticiarlFESTA DE CAP D'ANY

Com cada any tindra lIoc en el nos­tra estatge social la "Festa de fi i capd'any", esperern I'asslstencia de tots elsnostres associats i amics,

XI ASSEMBLEA INTERCOMARCALD'ESTUDIOSOS

,EI 9 de novembre passat se cerebraaquesta tradiciona) Assemblea al Centrede Lectura de Reus. Hi asslsti una re­presentac!o del Centre dEstudis Vilanovf,entre ells alguns soc is de la nostra Enti-tat. Com es peculiar en aquests aplega­rnents, s'etectuaren consultes i intercan­vis d 'informaci6 .j s 'establi ren amistososIligams per a futurs co l.laboracions. E!sestudiosos precedents del sector excur­sionista formen un nodrit contingent i taseva aportacio cultural es torca conetoe­rable.

ESTUDI DELS APROFITAME TSHIDRAULICS

La prernsa barcel oninapubl ica recent­ment un resum dels estudis hldroloplcsefectuats ul timarnent. Relac io nat arnb lanostra, omarca i zones proximes hi hemvist la recomanaci6 d 'estabtir estacionsd 'a forament ales rieres de Mannella, enel Foix 0 en In dels seus afluents propersa Vilovl, i una tercera en el riu Gaia, propde Vespella . Es recomana tarnbe I'estudiiex'plotac i6 d e ls acuifers situats en lazona Garrat-Penedes-Gaia, d'excel.lentsposs lbititats per trobar-s'hi d'un 90 a95 % dels rec ursos hldraulics subterra­nis dlsponibles. En aquesta zona els ma­nantials mes importants es troben a SantPe re d 'Aiguaviva, sector N. de Rodonya,barranc de Sonastre, Roda de Sera i AI­binyana.

AUDICIO DE SARDANES

Orgainitzat per els "Amlcs die, la Sar­dana" die 181 nostra entita.t., ti \ndra lIoc eldia 26 de Desembre, Sant Esteve, a 18Placa de·1 "18 de Julio,", ales 12 dle,l mig­dta, L'audici6 antra a carrec de la Co'blaSitgetana.

MAPA P·ROVINCIAL

La Federaclo Catalana de Muntanyismeens ha fet tramesa d'un mapa de la pro­vincia editat per la Diputacio Provincialde Barcelona en el qual hi ha senyalatsels lIocs d'observacio i pares d'extinciod'incendis forestals. EI mapa esta pulcra­ment confeccionat, figurant-,hi no tan solstotes les poblacions de la provincia sinotarnbe la majoria 'de poblats i petits 110­garrets que hi estan situats.

BARRIADES VILANOVINESSEMI-DESCONEGUDES

Al s talda rs meridionals de la serreta delJuf del Mora (dos turonets bessons d 'uns120 me tres d 'altura) hi ha l 'urbanitzaciodita de San 'a Maria, i que cornpta ambuna quantitat de· xalets edificats bastantconsiderable. Hi ha carrers situats en elterme de Cub·elles i en el de Vilanova. Elsde Vilanova. estan ro tu lats (suposem queprovlsionalrnent ) amb els sequents noms:c. Enlace, c. Coral, c. Bellavista, c. delMa r, c. Marinada, c. ESiperanza, c . .Dia.na,c. Costal Dorada, c. del Sol , c. A lborada,c. Pastoral, pia. Mediterraneo, Av. Impe­ri al i Av. del Term ine. Aques a , ultimaavinquda esta tracada sob re la l in ia depa ti6 del terrne , i al bell mig hi ha unaf ita q ue sequ rarnent un cami6 0 al treveh ic le pesat ernbesti en alguna ocasi6arrencant-Ia de la base.

A la plat]a del Prat de l 'escarrer hi hauna altra barriada (urbanitzacio lbersol)[a rnes coneguda, esceclalrnent pels ban­yistes vilanovins arnb vehicle propi, Hi hacarrers ben pavimentats i bastants xaletsi editicis "daoartarnents". EI nornencla­tor dels carrers es el seguent: c. Don Ro...drlqo, c. Don Gonzalo , c. Don Ramiro, c.Montserrat, c. Corinne, c. de las Marujasi c. de Santa Marta.

I finalment tenim la barriada (perdo:l'urbanitzacio ) de l'Aragaia, on hi haubicat el club local de tenis. Es bastantextensa, [a que arriba des de prop delcol.legi de Sant Bonaventura fins als DesMolins. Oornpta amb una bona xarxa decarrers i avingudes sense rotular.

Les dades del nostreCampament - Aplee

per JOSEP BLANES

Anem a donar el resum de I,es dadesque coneixem de! nostre Carnparnent­Aolec celebrat a I'ermita de t.urdes el 4i 5 d'Octubre d'enguany. Potser els alec­olonats a les estadistiques, dlran queaquest resum no es pas gaire ortodoxe,perc nosaltres creiem que arnb un recull"d'anar per casa" ja n'hi ha prou.

EI cens de tendes registra la qua.ntitatde 71. Ens sembla que n'hi havia algunameso EI nornbre d'acarnpadors oscil.lavaaiJ voltant dels 290, sense cornptar elsqui feien bivac i els que no dormlen nideixaven dormir. EI So!par de Germanorha anat de baixa en relacio amb I'anypassat. Sols es van repartir 15 plats de"seques arnb botifarra".

La festa del "Foe de Camp" reqistraIorca p art.cipaclo. Entre les actuacionscal esmentar:

3 poesies rr.aqniticament recitades peren Francese Prato

Les canyons d'en Ferran Torrents.

Grup de Folk "Els Trempats" i els seuscants.

Quicu, en eJ v,ers "E'I crimen de Cuen­ca".

Representaclo plastics del "Diquern:No" d'en Ralmon.

Francese i les seves cancons,

Ouicu i un amic amb dialeqs taletonlcs.

Eis xistes d'en Sanabra.

Xavi Vinyals i la seva lnspiraclo musi­cal.

I moltes altres actuacions de xistes 7canyons que lamentem no, recordar, pe­rc que, tarnbe foren molt Ilu"ides.

L'enderna A: primer acte que va tenirlIoc va esser la cursa de "Cross Coun­try", Vilanova - Cim de l 'Atalaia - Ermitade Lurdes i que va donar aquests primersclassificats:

MASCULI SENIORJoan R. GalvezPere ArcosIRafel Dienes

I\,~ASCULI JUVENIL

Josep GalvezEm,ili FigueresCom a novetat, i per iniciativa dels ac­

tius membres del Patronat d'Esports deVil anova , es va realitzar e! "I Cross Coun­ry Femenf" , que tingue com escenari elsvo ltants del Camparnent. La casslflcaclo.es la que segueix en els tres primerslIocs:

FEMENI

Flora FerrerCarme SanchezAssurnpta RiberaLa Santa Missa fou celebrada arnb la

puntualitat acostumada.La Ginkama s'e,ns va allargar massa,

oero va esser degut a la nodrida partici­pacio que va tenir i que va esser de 30nois i 24 noies. EI resultat de la prova enels seus 'primers lIoes va esser com se­gue,ix:

CLASIFICACIO MASCULINA

1. Victor Esteva, 436 punts.2. Joan Martf, 500 ·punts.3. Francesc Castells, 510 punts.

CLASIFICACIO FEMENINA

1. M:.a Assurnpta Baig, 440 punts.2. Lluisa Fargas, 500 punts.3. Rosa M.u' Garqallo 502 punts.Encara no havia acabat la Ginkama i la

Cobia Sitgetana va cornencar I'Audici6 de8ardanes. Mentrestant, el Concurs Foto­grafic de Tema Muntanya, era sentenciat'pe l Jurat compost per en Vicenc Calabriai Hel.leni Marques, arnb el sequent ve­redicte:

1. Ramon Bellmunt2. Aurelia Rion3. Josep BlanesAbans de finalitzar l'audicio, enmig de

rnolta gresca, es van repartir els prernisde les curses do Cross. Tarnbe els notresjoves escaladors, mentre ballavern sarda­nes, finalitzaven I'escalada a la paret O.de l'Atalaia.

En acabar ce dinar, la mainada va dis­frutar de valent, amb les curses de sacs.L'eliminator!a final dona Angel Sanchezcom a guanyador, pels nens, i FrancescaAliaga, 'per les nenes. Es va trencar I'ollai despres es va repartir entre tots unabona raci6 de xocolata i coca. Com queel temps se'ns tirava al damunt, tot se­guit donern pas al Festival de Folk queens ofer ia Cataifa-2, i que, segons els en­tesos, ,ho feren d'allo mes 'be. Ens vanoterir vint-i-sls canyons.

Els viatges foren a carrec, com cadaany, de Transports Monasterio. Eis ticketscostaven anada o tornada simple: 20 ptes.i anada i tornada: 30 'ptes. Enquany tin­gueren la peqa de sofrir un retard en elsviatges del mati, opera la causa va esserd'una avaria en un dels cotxes. Eis ban­derins del Camparnent foren ralitzats perla casa Rispa de Barcelona ·i es vanvendre a 20 ptes. Es van repartir quatrernenes de programa: un pel Campament,un altre per l'audicio de Sardanes, unaltre per la carrera de Cross-Country iun altre per I'actuacio de Cataifa-2, arnes d'un Butlletl-Proqrarna, molt corn-plert, que es va facilitar a tots els socisi acarnpadors. La setmana anterior haviapujat a l'errnita un cami6 carregat ambcaixes, cadlres, taulells, retols i altres ma­terials a fi i a efecte de portar a terms

aquesta organitzaci6. Cobega, S. A. ensva facilitar j'equip d'altaveus, i va posara la venda, junt amb el masover, els re­frescos de Coca-Cola i Fanta.

La tasca d'organitzar-ho tot calque so­bre David, Vldal qu 'e feia de Cap de Cam­pament-Aolec. Rlcard Artiqas. i AntoniGarcia portaven el control dels diners i"Ia secretaria, respectivament. Estava alcarrec de les tendes i altre material Al­bert Bayo. Xavier Capdet va realitzar pre­viarnent tota la publicitat i orqanitza elFestival de Folk. Joan Fuste vigilavaI'apareament, mentre que Jordi Gudin po­sava a la venda les garrafes de vi facili­tades per la Cooperativa Vinicola de Vi­lanova. EI "Foe de Camp" el mantingueen Josep Blanes, ajudat per Ricard Ar­tigas, cuidant-se tarnbe el primer delsjoes infantils. La cursa de Cross-Countryhavia estat preparada per Joan RamonGalvez en col .laboracio de la Secci6 d'At­letisme del Patronat d'Esports de Vilano­va. EI transport en autocar i la venda d Oetickets de viatge va esser portat per Isi­dre Llaverias. En Lluis Daviu, ultra ferde cuiner pel Sopar de Germanor, juntamb Ramon Marti i altres companys, van .orqanitzar la Ginkama. I finalment, lavenda de Ilibres i discos, el Concurs Fo­toqrafic i l'Audici6 de Sardanes van esserportats per en Xavier Garcia, Josep Can­dela i Manel Prats, respectlvament. EIservei sanitari va esser realitzat sense df­flculta s 'per la Delegaei6 de la Creu Ro­ja a Vilanova.

Volem finalitzar aquest escrit donant lesmes ex'pressives qracies a tothom que hacol.Iaborat amb nosaltres, fent q.ue aquestCampament-Aplec, com cada any, fos unexit. EI nostre especial agra'iment per a:

lEI Sr. Francese Estadella i Urgell, pro-:p ietar i del terreny.

Caixa d'Estalvis del Penedes.

Tintoreria Alba

Cobega, S. A.

Creu Ro]a Espanyola, Assemblea deVilanova i la Geltru.

I a tots els establiments comercialsque han donat premis per les diferents'p roves realitzades.

Participacio en Marxes i «Ral yes»XXIV Mairxa d'Orientaclo per Muntanya

EI 26 d'octubre passat setectua aques­ta cursa excurs ionista orqanitaada anual­ment pel Olub Excursioni sta Pirinenc. Lanostra Entitat h i pa rticipa amb I'assisten­cia de trenta-dos equ ips, quantitat maino aconsequ ida en una competici6 inter­social. Foren precisos des autocars peral trasl.lat dels marxadors, La sortida esdona a la barriada de I'Hospital d 'Olesade Bonesvall s , aquestpoble de la nostracomarca quas i desconegut pe r una granmajoria de vilanovins . Des d 'aquest nu­el i fundat a l'Edat Mitja (i de la q ualconse rva amb mo lt bon estat alguns edi­f ici no ta bles) , els marxadors t ravessa­ye n la r iera de Segu es i, enfi lant-se pelfondai del Pi d 'en L luc, contorne iaven elPui g de la Sabate ra, segu int un an ticearn! que en al t res temps en llacava direc­ta rnent Olesa amb Villanova.

Una gran majoria puja di rectament capa la ca rena a llarga sada del Pu i de laSabatera , troba nt-se en aq ue ll pu nt am bIe rui nes d 'u na casa-c orra l que no estasenyal ada en e ls rnapes , cosa qu e des-concerta mo lts equ ips; Mes cornp l ica­c ion s v ingueren despres de passar el Pas1, i algun equip ana a pa rar al Puig d e laMala tot cercant l 'A vene de l'Esq ue rra ,que era el f in al de I'e tapa. Del c orral del'Esquerra anarern cap a Les Piq ues pas­sant pel Pas 2, tarnbe un xic dific i] de 10_cal itzar. De Le s Piques baixarem fins al

Corral Nou, ascendint a continuaci6 finsa Can Jaques so ta un sol que escalfavarnes del compte. Passarern pel Pou deJaques, i carenejant, arrlbarern fins alcim de les Penyes Neq res , 'cent-h i uncurt descanso Veritablement, ho agrairemt ots els rnarxadors, especialment algunano ie ta novencana que ja no podia dir.a '8 .

Actualrnent , el massis de Garraf estacan viant de fe so mi a amb el tracat de lesnOIl'83 p is tes-ca. re.eres que des d 'aquestpun t vei ern. Nosal t re s, perc, seguim uncam ! de carena, una espec ie de via de" muntany es russes " que reco rrem sotaun sol de c late llada. En arr ibar al Pla deBassa Ll z.cuna hi ha uns moments de dub­te per a local itzar el con t rol I. A rribem a!CO J ral del Mas Roi g, ides d 'aqul hemd ana l" a Co .1 Fe. No va desp istad a quasigeneral i una g·ra n q uant it at d 'equips esdi ri ge ixen equivocadarnent cap aLes Bu­rigues. Han de tornar e nre ra per tal depassar pel control K i f ina l itzar la cu rsa .

Eis eq uips de l 'Atal ai a fe rern una bonaco lJ ita de punts, cosa que demostra queenca ra q ue la cursa s 'e rectues un bon";:j'a)ecte en 'a nost a comarca i conto rnsba tant coneguts, amb tres a quat re can­t. ol s posats amb p icardia n 'hi ha prouper a desbaratar la pun tuaci6 de qualse­vo l vete ra " garraf ista" . Aixo sf , ni un tanso ls dels t renta-dos eq ui ps queda des­qua l if ic at. Tarnbe es un record!

La class jt icaclo obtinquda pels nostres equips es la seguent:

Clas.262839434548505 1lO7177

Dorsal132131201154108115106196146155

77

EquipSilvia Font - Joan VirellaIsabel Romeu - Joaquim MansillaLluis Soler - Carrne GalvezJaume Ballus - Antoni LlurbaCarles Estrada - Rosa ·M.a SalaJoan Ferrer - M.a Assurnpta BaigJose,p J ulia - Hel.leni MarquesDavid Vidal - Rosa M." Sim6nJosep M." Carbonell - Montserrat GarciaJordi Marti - Montserrat VerjeJosep Bl anes - Pilar Melendez

Punts,38

384145

45·4646·47545458·

En la classificaci6 d 'entitats quedarem en Be. Iloc.

78

79

83

85

90

93

96

99

116

119

123

131132

133

139

140

142

150

154

155

156

165

118

76

69

102

7

101

59

149

74

12

151

11

81

21

98

120

103

202

4

3

lsid :ePoch - Josep Bruna

Joan de D. Garcia - M.a Dolo rs Cuellar

Andreu Usieto - Ramon Marti

Joan Fuste - Jordi Gudfn

Llufs Daviu - Blanca Forgas

Manuel Prats - Xavier Carrasco

Joan Toledano - Kiku Fraire

Josep Martinez - Antoni Penna

Salvador Malras - Josep Fort

Albert Baya - Amadeu Redondo

Joan Chaparro - Nuria Alba

Oristotor Fabre - Francesc Montane

Concepci6 Pallares - Josep Rafols

Anna Ferrer - Montserrat Carbonell

Pau Montane - Marissa Carnprubl

Carles Batuecas - Carme Soler

Tomas Muela - Francese Sanmiguel

Isidre Carrasco - Montserrat Rimbau

.Encarnaci6 Cuellar - Jose,p Vilar

Josep Planas - M.a Teresa Muela

Marqarida Paterna - Marina Masso

58

58

60

6063

63

65

65

7376

79

87

8989

95

96

97

114

130

130

133

~ Rallye Provincial de MuntanyaTarraqona

Eis dies 1 i 2 de Novembre cinc equipsde tres persones cada un, participarenrepresentant l'Atalaia en el I Rallye Pro­vincial de Muntanya de Tarragona. L'itine­rari torca interesant va ser repartit arnbdos trams. EI primer dia sortida de Mont­blanch arnb arribada a Prades arnb unspassos obligats i Ilocs on es podien su­mar punts repartlts per tot I'itinerari, comper exernple: Mirador de la Pena, Coil dela Mola, Runes de Cogullons, Mola d'Es-

tats, Cim de la Baltasana, 1.201 m. i Er­mita de l'Abellera.

t:J ~e on dia sortint de Prades s'haviad 'arribar a La Morera del Montsant, pas­sant per Coli Roig, Font Auberqada, Siu­rana, Cornudella, i el Montsant amb puntsals cims de Roca Corbetera, Pil6 del sen­yalets i La Cogulla.

En el recompte de punts as donarentres classificacions: Social, Provincial iExtraprovincial. En aquesta darrera clas­sificaci6 estern incluits els equips del 'Atalaia die la sequent manera:

Lloc Equip

1 232 213 195 179 25

Punts Temps

95 35'12"95 33'.18"95 42'14"95 31 '17 "92

No·rns participants

Josep Rafals - Llufs Daviu - Albert BayoIsidre Poch . , Josep Bruna -_. Antoni Llurba :Crlstotor Fabre - Pau fvlontane - - Isidre Carrasco i

Joan Tarrino - Xavier Carrasco - Carles Estrada :Hel.leni Marques - Joan Chaparro - Jordi Marti

~~~ -~.,...-_.. _ ..;-. - .-..•:-~._ . .- _•..~.- . •....•- -, ~_..,. -- ' '';''-' --- -'_'' ' '' - _.• --- .- ·· w .· .._ _ .~_ .. __ ~~

MerceriaPerfumeria

D1

Tel. 293 ·0814Av. del Garraf, 45 (antic Membrillo)

VILANOVA I LA GELTRU

-------- ----_ .._--- - - - - - - - - - -

r •18 I

,8

peces urgents

netejades en 6 hares

*

M. Tomas, 14-16 - Tel. 2930676 - Vilanova i la Geltru

COSTI PUBILLI (2.045 ID.)per JOSEP BLANES

La serralada principal que s 'aixeca peldamunt del nostre Refugi Baldric te comelevaei6 mes pronunciada el elm de CostaPubil!a . Aquest estiu vaig tenir ocasio depujar-hi una altra vegada, junt arnb la me­va mulier, que no havia estat mal. La si­tuaci6 del Refugi , per sabre de Neva i auna alcada de 1.380 mts . es en aquestcas Immiltorable per portar a terrne unaexcursi6 per tota 13 carena.

Vam sortir del refugi, decidits a visitaraquell seguit de muntanyes i assadollar­nos de la seva immensa panorarnica sa­bre tota la reg i6 . Davant mateix de CanBaldric es troba la primera elevaci6 con­siderable, i que porta per nom El COQu­116, de 1.772 mts. Aquest es pot rodejarper ambd6s costats i es solcat per lesdues vessants N. i S. per camins i co­rriols de lIenyataires. Anarern a parar alColi Roig i a [a Font del Trist , a 1.760 mts.Davant nostre, la carena , decidim pujar-Iasenzillament pel dret, per la suau lncllna­ci6 que te , a rnec d 'oferir un 110m tot piedherbel, al costat d 'un bose de pins quea poe a poe s 'anira aclarint , molt abansde sortir a I'altra vessant.

Quan arrlbern dalt sam enmig del callformat per Costa Pubilla i el Roc deisLlamps. No ens ho pensem pas gaire, idecididament ens enfilem c-.p al cim mesenlairat: Costa Pubill a, de 2.045 mts . Eldia totalment c!ar que feia , va afavorir laconternpl ac io d 'aquell superb paisatqe .

Sg'ns oferi ren als nostres ulis les Serresdel Cadi .i d 'en Cija , el mac is del Ped ra­forca , Ports del Compte i Rasos de Pe-

guera, rnes al Nort e) rnacls de La Molinaamb la seva Tossa d'Alp i Puiqitancada.Darrera nostre, a I'altre costat de la vall ,I'immens nus del Puiqrnal i les rnuntanyesde la va ll del Fresser, TorreneuIes , Font­Iletera i Balandrau.

Dalt d,el cim es troba una petita creu deferro, i sota d 'ella , tapat per les pedres,e'l Ilibre registre dins una caixa de zene.Despres de S ~ 9nar vaig entretenir-me afullegar-Io , i em va fer estrany no trobar-hicap nom vilanovi a be de l 'Atalaia, tot iessent aquest cim a dues hares exactesdel nostre Refugi social. Que hi fareml Pelque es veu, al nostre Refugi sols s 'hi vaa descansar.

La devallada s 'imposa perc ho tererntot caranejant, encara que deixarern perun altre dia els elms de Coma Errnada,d;e 1.996 mts. i La Cubil , de 1.995 mts.Passem pe'l cim del Roc dels Llamps, de1.960 rnts. i ens arriem cap el coll de laBona, a 1.870 mts. sabre el qual hi ha elcim del remol6 , a 1.957 mts. AI seu des­sota es troba la pista que porta cap aCastellar d'en Hug.

Tot flanquejan t tornarem enrera fins atrobar-nos, altra vega·da, davant la Fontdel Trist, i tot emprenent el earn! de bai­xada , el perdrem quan som als nassos delRefugi. Aixo no representa cap obstacle ,i a I'hora de dinar ja sam una altra ve ­gada d intre aquest magnific refugi que asCan Baldric .

Refugi Bal,dric, NevaEst iu del 1969

CAMPAMENT PASSAT PER AIGUA

La pluja cai guda la nit del dia 22 i e lmati del 23 del passat novembre feu nau­fragar el programa d 'actes a celeb rar enel curs del Campament Soci al de Tardor.Eis assistents , a mes del Foe de Campcelebrat a la vetlla , es tingueren d 'acon­tentar amb una sessi6 de diapositives pre ­sentades en una discreta reconada del

" Co lle r" d 'Ai g a /Iva. Eis afeccionats aI'espe le ol ogi a no po gue ren "fer" caoavenc en aqu ells contorns no, hi hagueeom pe t ic ions rl i sardanes . Alguna tendasemblava una sucursal de Venecia. Toti aix6 no talta e l bon humor i I'alegria.

Hi assistiren un total de 30 acampa­dors amb 6 tendes .

Con trucions medi 3vals defensives ~8)

EI Ca tellet i la T rre de arr fAmb el nom de Garraf es conegut el

massis muntanyos que sexten des deCastelldetels a Sitqes i que forma partde 19 Se rrala fa Costera Catalana. De re­top, aquest nom de Garraf ha servit peradesignar la petita comarca la capitaiitatde la qual osre nta Vilanova. Mes, origi­na rnent el nom correspon prlnc ipalrnental poblat coste r s i uat dins el terme mu­nicipal d e S,itges. Etirnoloqicament el to­pon irn es considerat com de procedenclaarabiqa. Mo reu-rey I'I ncl ou en el s nomsarabics procedents del re gac :u. EI profes­sor Co rornines e ls cons idera mes aviatantroponirns , oriqinats per mossarabs re­fu q iats i af incats en terres del Nord.

EI viatger que passi pel poblet de Ga­rraf tan per 'a car retera com en ferroca­rril, pot conternp lar, ni que .s igu i de rna­nera uqisse ra, les rui nes d 'una construe­cia tortitlcada situada dalt d 'un penyalelevat, Ii tarnbe la torre rodona de defen­sa de Can Gue!l, Ens refer irem avui aaquestes dues deixalles del passat.

EI primer esrnent que hem vist es deI'any 1011, en e'l qual el compte de Bar­celona , junt arnb la seva muller Erme­senda, confirrnen al Monestir de Sant Cu­gat la po sses lo d'un alou que el cenobitenia en el terme de "Erepugnanum"(Eramprunya ) , A rnes de "Garrafo", s'es-rnenten "Kastrum Felix" , "Canis vallis","s. Clementis" i "C·ig'iarem", que corres­ponen als actuals Castelldefels, Vilade­cans , Sant Climent i el Sitjar-Bruques.

A I'any 1163 es signat el document defundacio del monestir de Sant Vicenc deGarraf. EI rei Alfons en fa donaci6 a.Joan , c .nonge de Sant Agustf. Com afron­tacions s'esmenten el "campo asinorurn",el "spelunca cremata", el "collo de fal­conera" ,i la "sentich", entre altres. Aquestconvent estava situat en el mateix punt,o en lIoc molt proper, on avui hi ha lamasia de Can Llussa, Avui dia no en

qu eda el menor rastre , excepte la pervi­vener a d 'algun toponirn com "L'e ra delPrio,r" , i la Penya del Frare".

Aquest convent tin que una vida moltprecarla , subjugat com estava al ter renyen bona pa rt lrnproductiu del rnassis . Toti a ixo en aquell Iloc hi ha un parell depetites fonts i a lgu!1 pou " d aigua viva ".Actua lment e ls Ilocs d e Can Llussa iCarnpdasens encara son nab tats i esc ul ti ven les terres.EI 1298 el IT in ist re a prior de Sant Vicenc;d e Ga rra f , Ramon, ret obedencia a Bernatbi sb e de Ba rc elona, davant Pe re de Murs.El 1312, Hue de Cardona, vicari del bis­be , vi sita el monestir de Ga rraf. A I'any1382, I'hosta tge del Prior de Garraf eratot destruit i part de l'esqles!a tarnbe. E,Ibisbe mana 'a l Prior que resignes a lapriorltat per ne qli qencia. EI 1385 'es sus­clta un plet entre el Prior de Garrat i elshomes de Sitges pels drets de pasturar,Ilenyejar i palmejar "en 10 terme de Ga­rraf e aportar-se 'n la lIenya i palma, i notenir 10 Prior de Garraf dret de pertor­bar-los en sa possessio". EI 1394 n'eraPrior, Rome u Pometa, el quel jura da­vant Pere Dalmau, notari, homenatge albisbe de Barcelona. EI monestir posseiatarnbe la quadra de Garraf, situada propde la platja, i a I'any 1413, el Prior PereRo degut a ls frequents desembarcs dela pirateria morisca, cedi la propietat ala Pia Almoina. EI 1414, al passar-hl lavisita es fa constar la decadencia del moo.nestir. No hi havia a I'esqlesla el Cos deCrist, ni el crisma, i les piles baptismalsestaven en mal estat i sense aigua. EIPrior que hi. vivia era pobrlssim.

. EI 1423" el dret de patronat sobre elmonestir que tenlen els reis d'Araqo, eracedlt per la reina Maria al monestir decanonges de Santa Anna de Barcelona.E,l 1481, el rei Ferran II conflrrnava aques­ta donacio. Eis limits de la Quadra de Ga-

Finalment, ja dins el segle XVIII, una"copia treta de un acte autentich, queconte la Rodalla de la Ouadra de Roca­crespa, dins la qual esta situada la Casadel Trader", diu: a Mitjorn afronta ab 10Putg Torrat, y tira fins al Putg del AxutdieI Moro, y de aqui tira fins a la Serradell Grech de Gallifa..." (Idem. f. 24).

Despres d'aquestes troballes documen­tals, ens fern una interrogaci6: l,EI motJui ha esdevlnqut una corrupcio de laprimitiva paraula Aixut 0 Axut?

Es versemblant que aixi succei, I segu­rament que aquest antic nom dell paratge,deu venir de l'arab "alchub", que en cata,la modem escrivirn al [ub, a tambe xup,el qual no es altra cosa que una cister­na Ilatina, 0 sigui, el 1I0c 0 deposit on esrecolllda I'alqua de plu]a. Referent a

I'al jub, ia "Gran Enciclopedia Catalana"diu: "Diposit ample de poca tondarla, ta­Ilat a la roca 0 fet d'obra, revestlt per din­tre de 'pe,d res i cobert de volta, que ser­veix per arrepleqar I'aigua de la pluja".

En el nostre cas, dancs, el puig dellJui del Moro, el qual sembla que seqles

Pracs ProvincialsEn una de les ultimes sessions plena­

ries de la Dlputacio Provincial fou apro­bada la creaci6 de dotze pares provin-!c i ~__ per tal de prevenir d'Invasionsaternptatories i promocionar l'ac.limataci6,i pervivencia de Ia flora i fauna en aquellsparatges la bellesa natural eels quaisfeia inajornable una protecci6 oficial.Aquests pares s6n els de les muntanyesde Montserrat, EI Montseny, Sant Llo­rene del Munt, EI Montnegre, EI Corredor,Les Guilleries, Bellmunt, Rasos de Pegue­ra , La Quart, Catllaras, Falgars i la Serradel Cadi. EI batlle <:Ie Berga advoca pera que hi tosstn inclosos els pares deQueralt y EI Gresolet. EI President, senyorMuller, Indica que la Ilista presentada erala de pares .nlclalment aprovats en Con­sell de Ministres de 1963, perc que no esIimitarla el nombre, Ii que despres d'apro­var els estudis pertinents h,i cavien altresinclusions, citant, com a example, el tu­tur parc d'Olerdota.

enrera es deia i escrivren Aixut a Axutdel Moro, no vol dir mes que el puig deI'AI [ub 0 Xup del Moro iamb grafia rnescarrent, a siigui, Ilatina, el puig de laCisterna del Moro.

iAm,b aquestes senzilles definicionssorn capacos d'anul.lar i destruir la cente­naria Ilegenda del Jui del Mora? Es pos­sible. Resseguint el 1I0c, en el fondal quemira cap al Corral d'en Tort i seta deltur6 de ila part de ponent, hem trobat uncoco cobert de pedres, el qual, degut ales recents plujes, ha arrepleqat uns 60cms. d'aigua. Uns metres rnes avail hi haun xup d'uns 2'50 m. d'amplada per 1'50m. de Ilargada, on l'aiqua pot arribar atenir una profunditat d'uns 1'50 m., l'aiquadel qual fan servir per sulfatar. Aquestacisterna no te cap particularitat, per6 delcoc6 ens han dit que es m011t antic, pos­siblement de quan els moras.

Persones amb mes autoritzaci6 que no­saltres, tindran ara lIum per esbrlnar iarribar a unes rnes estudiades conclusions.

v. c. v.

Totes les mesures que es prenguin arnbcaracter oficial per a la conservaci6 i abe­lIiment d'Olerdola tenen completament elnostre beneplacit, Ara, ens sembla que'per tal de convertir-Io en parc provincials'hauria d'escometre irnmediatarnent unaintensa repoblaci6 forestal. Que bonafalta hi fa!

Suspensi6 d'una prova

Com ja hom havia previst, el pas­sat 30 de novembre no tan sols plague,sino que fins i tot caigue una lleuge­ra nevada en alguns llocs propers a lacomarca. El mal temps que es prep~­

rava i l'escasa inscripcio registradaper culpa de I'epidernia de grip, fo­ren la causa de que els organitzadorsde l'Operaci6 Aquarium, amb moltbon criteri, suspenguessin la prova demuntanya. Aquesta sera realitzadaen un temps mes propici.

Castelis de Ia Comarca de l'Alt CalnpCastell d'Alio, Castell de Cabra, Cas­

tell de la Maso, Castell del Milia, Castellde Salmella, Castell de Puiqtinyos, Cas­tell de Querol , Castell de Montagut, Cas­tell de Hodonya, Castell Rourell, Castellde Vallmoll , Castell dels Arquebisbes , Cas­tell de Vilarodona.

Vint-i-tres municipis cornponen la co­marca de l 'Alt-Camp tarragonf , D'Alio, perdocuments veils , se sap que hi havia cas­tell bastit possi blernent per Pons Alia , alsegle XIII. Ell castell passa a esser feudels cornptes de Perelada.

Cabra del Camp tenia ja castell I'any980, en que Borrell II en ' feu donacio aErvigi, fill de Ricart, a la seva muller AI­matruda i a son fill Guifre. EI castell de­que esser enrunat en alguna expedici6mahometana, fins esdevenir un catau deferes , segons dita popular. Els monjos deSant Marti d 'Albergena tenien domini so­bre dit castell.

A la Maso i a el Milia, sernbla que lafamfl ia Montoliu, a partir de 1066, hi bas­ti castell dels quais a penes si en restames que el record en algun document.AI terme de Montral es veuen alqunes to­rres de les dites de "moras" .

En un agregat de Pont d 'Armentera,Salmella, hi ha tradiclo d'un castell pes­seit per un horne deparatge que, atacatpels mahometans, marl amb tots ells seusper no voler-se retre. No coneixem ni elnom de I'herolc castlar.

A Puiqtlnyos (Montferri), existeixen lesrunes d 'un castell feudal d'ignorat po­erdor, i varies torres de guaita, tot atri­

buit als temps de la dominaci6 mahome­tana.

Querol te dos castells; el de Querol i elde Montagut, alcats a mitjans dell segleX durant el cornptat de Borrell II , quanels cristians alliberadors creuaren la Ilniadel Llobregat, per a cercar la del Gaiai repoblar el Penedes. Una r altra forta­lesa formaven part de Ia baronia de Cer­vetlo 0 de la Llacuna, el fundador de laqual fou un home de paratge anomenat

An zul t, qui arnb son fill Huc, conquer!grans ex tensions i les ana poblant decastells. EI de Querol fou cedit en 1271'per gracia reial a Grau Alemany de Cer­vello, senyor oe Montagut i Esblada, i ba­ro de Quera!. Els Alemany de Cervellodonaren guerrers, arquebisbes, una santa,etc. Ramon de Cervello fou governada(de Catalunya. Huc de Cervello, arquebis-be ·de Tarragona, Iou conseller de lareina Peronel.la d 'Arag6, Queral y soncastell continuaren fins a l'aboliclo delssenyarius , en poder dels Cervello, Durantel 8eglle XIX, en la guerra civil anomena­da dels "set ·anys" , el castell tou volatpels miquelets a 21 d 'actubre de 1835,des-pres Ide t reuren 28 matxos carregatsde mobles.

Malgrat l'enderroc, per la solidesa deles restes par encara apreciar-se la im­portancia dell castell com a casa forta.EI de Montagut te les runes ai' cim de Iarnuntanya de Montagut.

Rodonya tenia castell que fou adquiritper I'arquebisbe de Tarragona, Guillemde Rocaberti (1311) a la familia ~ente­

lies, la qual i 'havia cornprat a Na Guilleu­rna de Mantcada, vfdua de I'infant Pered 'Araqo. No en resten rnes que reteren­cies.

A Raurell, en el secle XIV, Constanca,vldua de kaman Agell, construl casa for­tao Seqles mes tard I'e<:lifici pertanyia albare de Vallgo rnera, que el rebe de Ber..nat de Plegamans i el sostinque fins al'extlncio dels senyorius. La casa forta esal costat de l'esqlesia-ermttorl.

Vallmoll mostra les despulles d'un cas­tell que fou primer dels Cardona i despresde l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem.

Pe] que es diu, a Valls, es parla decastells que semblen tan imaginaris comel.d'Estela. De totes maneres era ciutatfortificada i contava arnb un castlar depertenencia reial que potser tenia curade I'actual castell dels Arqueblsbes deTarragona, en I'arrabal del Castell. Encanvi, te Valls I'orgull dels seus castells

Excursions realitzades rl'agost a octubr eDia 3 d'aqost

Excursi6 d'espeleologia a I'avenc delBruc (Garraf).

Vocal: A. Vedo. 4 assistents ,Dies 3 • 10

Excurslo al Refugi Sant Jordi (Baqa).Vocal: E. Castanet. 6 assistents

Dies 5 - 17Excursi6 a Su'issa - Franca - Italia ­

(Alps ), amb ascenssi6 al Montblanc.Vocal: M. . Ferrer. 20 assistents.

Dies 16 • 17Excursi6 d'espeleoloqia a la Cova d'en

Manel (Tarrasa).Vocal: C. Estrada. 3 assistents.

Dia 24Excursi6 descalada al petit Pedratorca

(Garraf) .Vocal: J. Chaparro. 2 assistents.

Dies 6 • 7 de SetembreTravessa espeleoloqica al Garraf per

'La ,Pleta - Camp Gras - Bassot del Arbre.Vocal: A. Vedo, 9 assistents.

'Dies 13 - 14Espeleoloqla al Garraf.Vocal: D. Vedo. 4 assistents.

Dies 13 • 14Excursi6 d'espeleologia i prospecci6 al

Garraf (Can Jaques).Vocal: J. Ferrer. 7 assistents.

Dia 14Travessa Vilanova - Atalaia - Lurdes ­

Vilanova.Vo-cal: J. Fuste. 5 assistents.

Dies 20 • 21Espeleoloqia a I'avenc del Valiaric (Ga.

rraf) .Vocal: J. M. Fra·nco. 3 assistents.

'humans bastits amb set i vuit pilans, ijusta fama dels castellers vallencs.

Vilarodona t .nque un castell probable­ment propietat del bisbat de Barcelona.'Sab-em que aquest castell es detensa arnbterrnesa contra les tropes de Joan II,.calent, per fi en mans del cabdill reial,

Dies 20 • 28Travessia Vilanova - Panticosa - Vigne­

mala - Ordesa - Mont Perdut.Vocal: J. Fer rer. 2 assistents.

Dies 27 • 28Espeleologia a I'avenc de la Feria (Ga­

rrat) .Vocal: A. veco. 9 assistents.

Cia 28Participacio a la Marxa d'orientaci6 de

la Maresrne.Vocal: L. Daviu. 3 equips.

Dies 27 • 28Excursi6 d 'espeleoloqia a I'avenc eels

Llambrics (Garraf ).Vocal : G. E. T. 3 assistents.

Dia 12 d'Octubre1.:1J Sortida del Curset d'Escalada a la

vall de Joan (Garraf).Vocal : C. Curset. 11 assistents.

Dies 18 - 19Excursi6 -d'espeleologia a Camp Gras

(Garraf) avenc Arcada Petita.Vocal: G. E. T. 6 asslstents.

Dies 18 • 19Excursi6 d'escalada als tondos de Vall­

bona (Garraf).Vocal: C. Estra,da. 6 assistents.

Dies 4 • 5Excursi6 d'escalada a la paret de la

Talaia.Vocal: J. Chaparro. 4 assistents.

Dia 26Participacio a la XXIV Marxa d'Orien­

taci6 deCatalunya.Vocal: L. Daviu. 33 equips .

Dies 25 - 26Espeleoiogia al Garrat. Avenc del Bruch.Vocal: G. E. T. 6 assistents.

tan odlat \pels barcelonis, Roderic de Re­bolledo.

A Vallesplnosa hi ha tarnbe restes d'uncastell feudal al! cim del tur6 de Valles­plnosa.

Miquel FORTUNY

I0.... •I bli a a ca re era

L'any 1961 fou escenari de la nostra.1111 Marxa Social un sector de termsd'Olivella tan canviat avu i dia que dificul­tosament el reconeixeri·en la majoria departicipants en aquella cursa. Les empre­ses urbanitzadores han fet de les sevesobrint avingudes iconstruint xalets, para­dors i piscines. Sortosarnent alquns delsboscos rnes densos d'aquells contornscontinuen miraculosament intactes.

Eis qui prenqueren part en aquella pro­va excursionista poden recordar algunsdetails del trajecte. Sortiem de Ribes perla carretera d'Olivella, seguint-Ia alqunsquilornetres fins ooc rnes enlla de la ma­sia de La Torreta, i despres de passar unpont (antiquarnent anomenat del Corb )tiravem per un carni de carro paral.lel altorrent de les Carreteres. EI nom d'aques:torrent ens deixa un xic perplexos i deci­direm investiqar el seu origen.

EI nom queda fonamentat per I'antictracat d 'una carretera veinal que sortintde Vltadellops es bifurca en un collet, di­riqint-se una branca cap a I'Arbocar i Ol i­vella, i l'altre cap a Ribes. EI collet es­mentat esta en una carena divisoria d'ai­gues. Eis vessants mer idionals fo rmen eltorrent al qual do nen nom ·Ies carreterescitades .

Amb un vehicle lIeuger -v8,lomoto r 0

moto-, es encara 'possib le seguir, amb'pet ites ,d i:f i,cu ltats, I'antic tracat . Agafantel camf del costat del pont del Corb se­guim arnunt passant prop de l 'abandonatMaset de la Miquela. A I'altura del Corra,1de l'Angel6 la veqetacio crescuda en piecarni es fa rnes espessa. . diticultant larnarxa. A banda i banda de la vall esveuen avinqudes d'u rbanitzacions [a fatemps paralitzades. Poc rnes amunt tra­vessem el torrent per un pontet d 'obra,detail que sernbla provar que encara quefos una branca secundaria, e,l carnl queseguim er a pro u utilitzat i necessari comper fer-hi una construcci6 de certa soJi­desa.

La ruta s'enfila Ileugerament en direc..

ci6 a la rnasia de La Roqueta. Prop d'a­questa casa trobern I'itinerari principal deIa carretera, el quail des de Viladellopsanava a Ribes passant pel costat de LaRoqueta i sortia a I'actual carretera propde la font de Can Girabal de Baix. Sensetocar La Roqueta se guim en direcci6 aViladellops . Ara el camf es rnes bo i esnota que I'utilitzen arnb frequencia elspagesos dels conto rns. La boscuria depins es molt densa, encara que els arbresno siguin de gran tamany 0 robustesa, Enel temps oportu aquest Iloc es molt fre­quentat pels boletaires coneixedors de lazona.

Fa un dia primaveral i el paratge sern­bla un oasi de pau. EI silenci sols es tor­bat per la crldoria d 'un ocell 0 el brun­zir d 'un insecte . Resu 'lta difici] d'imaginaractualment que les espurnes de la passa­da guerra civil ar rivessin fins aquets re­cons arnb esclats .d rarnat ics. En els ultimsmesas de la contesa foren arnaqatall denodrits qrups d'hornes que s'hi embosca­ren per tal de que no els lncorporesslnals frons de guerra. Eis d ies d'angoixa esferen inacabables per aquella gent quetemien la presencia de les patrulles demilicians, canviant continuament de re­fuq i per a no esserdescoberts i pensantamb les possibles repressalies que po­guesi n sofri r Ilurs tamllia rs . Finalment lestropes nacionals ocuparen la comarca iels ernboscats pogueren tornar a lIurs ca­ses i masl es

Encara un fet tragic t indria aquells 1I0cscom escenari . En aquelfs dies del generdel 1939 en que Barcelona continuava enpoder dell govern republica fou enviat unavi6 ,per tal de reconeixer la zona. Lesbateries nacionals ernplacades pels con­terns de Vilanova i Sitges abateren I'areo­pla. EI pilot tracta de salvar-se Ilencant-saamb paracaiqudes, mes sembla, que mor­talment ferit arriba ja sense vida a terra,caient prop del cim ·dell PlazelL Com solpassar en aquets cassos, alguns curlososacudiren al 1I0e i, segons ens han contat,

alguns de poe escrupulosos s'emportarenel paracaiqudes, la cacadora i les botesde I'infortunat avia,dor.En canvl nin·gutinque cura del cadaver ni avlsa alesautoritats competents. E·I 1I0c resu Ita tansoll .ari que s'escolaren els mesos i des­pres els anys sense que horn tinques unirnpuls humanitari envers aquelles despu­lies d'una vlctirna de la guerra. Han pas­sat trenta anys 'i avul dia les restes delpilot han acabat per confondres entre lesmates i el pedruscall de la muntanya delPlazell, que per aquest motiu hom deno­rnina tarnbe PU'ig de l'Avlador.

Segu!int el cami, contornegem aquestpunxegut tur6 'i el de P.Uig d'en Portesfins arribar a la tancada i solitaria masiadita la Caseta d'en Fuster. Aquf el camlrevolta amb brusquetat i ascendelx forta­ment fins dalt del collet on es bifurquenIes carreteres. Deixem la branca que va

cap a Les Garrigues, Can Trabal i I'Arbo­<tar, i continuem cap a vltadetlops. Tra­vessem la barrancada i ascendim la cin­glera sobre Iia qual s'assenta el Ilogarret,aturant-nos uns moments per a descansaral peu de I'enrunada torre de guaita.

La carretera continua en direcci6 NO.passant entre els pujols del Xim i de LaPedreta. Tornem a fer un petit descans enel tloc dit la Miranda, contemplant lescinqleres de Sant Miquel, i davallem acantinuaci6 cap a La Plana Rodona d'O­lerdola, passant ales envistes de CanQue-t'entenguis, i sortint a la carreterade Vilafranca per sobre el pontet que hiha entre I'inici del camf al castell d'Oler­dola i la poblaci6 capital del terrne, AqufI'antigua carretera es conf6n arnb la mo­derna, diriqlnt-se cap a Vilafranca del Pe­nedes,

J. VIRELLA

Proyecto de Reglamento paraelMontaflismo Juvenil

(Continuaci6n)

6.- Acth./idades.- Las act ivid adesjuveniles deben tender a una progresivay s61ida formaci6n que permitan poste­riormente, ya como montafiero adulto, unrendimiento optirno. Para ello se tratarade crear en las Secciones Juveniles unclima de autorresponsabilidad que regulelas actividades libres.

Para las actividades proqrarnadas paraj6venes y per tanto sornetidas al control,se establecen las siguientes lirnitaclones:Marchas:

De regularidadJuveniles: de 14 a 17 aries maximo de

8 horas,Mayores: de 18 a 20 aries maxima de

10 horas,

De orlentaclon

Los mismos tiempos perc con un re­corrldo mas reducido en atencion a losposibles fallos en la interpretacion de losrurnbos marcados.

Desnive'les

Juveniles: de 14 a 17 aries maximo1.500 m. dla.

Mayores: de 18 a 20 arias maximo 2.000m. dla,

Alturas

Juveniles: de 14 a 17 aries techo ma~

ximo 3.500 m.Mayores: de 18 a 20 aries techo maxi­

mo 4.000 m.

Esqui de montanaEI esquf de competicion tiene sus pro­

pias reg las dictadas per la Federaci6nEspanola de Esqui. Aquf nos referimosunicarnente a la travesfa 0, rnarcha conesqufes.

Sobre ruta con desniveles suaves y au­senoia de hlelo, niebla y ventlsca

Juveniles: de 14 a 17 aries: 15 krn. co­mo maximo.

Mayores: de 18 a 20 anos: 20 km. comomaximo sin niebla ni ventisca y toleran­dose alqun tramo de hielo en zonas ho'­rizontales 0 pendientes sueves y cortas.

Peso a transporterJuveniles: de 14 a 17 aries 10 kg. como

maximo.Mayores: de 18 a 20 aries 15 .kg. como

maximo.

EscaladaJuveni·les: de 14 a 17 anos, autorizada

la escalada hasta el 2.° grado.Mayores: de 18 a 20 afios, autorizada

la participacion en los cursos oficiales dela ENAM en las condiciones que deter­minan sus programas.

No debe autorizarse la escalada sinhaber seguido .previamente un cu.rso dela ENAM y aun en este caso, no debenpermitirse escalades de dificultad supe­rior al 111.° grado.

Carnparnentos de MontanaTeniendo en cuenta que el enrareci­

miento 'de la atmosfera en las alturas dl­flculta el complete repose del organismohumano, los camoarnentos de montanapara las distintas categorfas, se situaranen las 'a lturas siguientes:

Juveniles: de 14 a 17 aries inferior a2.500 m.

Mayores: de 18 a 20 aries inferior a3.000 m.

Los Campamentos de juveniles s610podran ce·lebrarse ba]o la direccion ypresencla de al menos dos adultos deexperiencia probada, bastando la presen­cia de un adulto de tales condiciones enlos campamentos de mayores.

La tecnica de acampada -terreno';seguridad, vientos dominantes, salubridad,etc.- se tendran en cuenta estrictamente.

VIVAQUESEntendido el vivac como el arte de

pemoctar al aire libre sin el abrigo de unat lend a de carnpana, su practica en lamontana no se pe l mi te a los juveniles, ysi se autoriza, en luqares apropiados ynaturalmente protegidos a los mayores.

EI vivaquear suspendido de una paredno se pe rrnite incluso a los Mayores, yaque esa necesldad s610 se ori c ina en es­caladas prolongadas y de acusada difi­cuitad.Explora,cio,nes Subterraneas

La visita a cue las 0 ca vernas de tacilp enetracion y en cornpanla de alqun adul­to conocedor del terreno puede realizarse ,perc se prohibe el descenso a simas que,aun siendo conocidas, requieran el em­pleo de medios artificiales, tales comocuerdas, escalas, tornos, etc.Equipol

La practica del montariismo exige laposesi6n de un equipo apropiado y su in­teligente utilizaci6n.

Las Secciones Juveniles viqilaran cui­dadosamente , en cada actividad prcqra­maida, que los equipos, tanto indlvldualescomo colectivos sean aproplados y com­pletos, y que sus usuaries seipan mane­jarlos .

Debe estudiarse al maximo el peso quecada rnuchacho puede transportar sepunsus caracteristicas fisicas y su correctoacoplarniento en mochilas apropiadas.Particlpaclcn en Activldades

8.- Para tomar parte en actividadesprogramadas por la F'EM y Socieidades Fe­deradas, los miembros de las SeccionesJuvenlies deben estar en posesion de sutarjeta de federado y el segura deportivocorrespondiente, y permiso paterno dadoper escrito.

La ficha medlco-deporttva es obligato­ria para todos los miembros de las Sec­ciones Juveniles.Pellqros

9.- Las grandes hazarias del monta­rilsmo no han side fruto de una incons­ciente temeridad, sino .oroducto del s,e­reno valor que proporciona el conocimien­to del peJrgro y la confianza que da elconocer los medios para vencerlo.

(Contlnuara)

Joieria - Rellotgeria

Playa del 18 de Juliol, 1

Te lef'on 293 00 89

VILANOVA I LA GELTRU

Vidrios y Cristales

Acristalamiento de obrasInstalaci6n de escaparates y vitrinasVentanas practicables de alurninioPresupuesto sin compromiso

San Gervasio, 10 - Tel. 2931390 - Villanueva y Geltru

e al Mo a ' m 4

a 0 / el. 293028

o A A E R

a

(L I '- J .~ " L J '-.I

CI. Sant Sebastia, 16

Telefon 293 II 29

VILANOVA I LA GELTRU

T. G. Vilas co - V Ol/anu va y Gelt #'