ADQUISICIÓ D’UNA L2

Els estudis que fins ara més es coneixen com experiències escolars són fets als Canadà (anglès – francès) model del qual es va partir per dissenyar el PIL aquí a Catalunya on la L1 i L2 eren dues llengües romàniques. A l’estat espanyol hi ha l’experiència de l’aprenentatge de L2 euskera per a alumnes de llengua familiar castellana.

Totes aquestes experiències són les que ara per ara ens poden servir de punt de partida per tenir una visió global de quins són els processos i dificultats dels aprenents que han d’adquirir una L2 dins l’àmbit escolar.

La realitat actual de les aules planteja un nou context lingüístic la L1de l’alumnat és molt divers , en una mateixa aula hi ha alumnes de llengua romànica i d’altres de llengua no romànica... Aquesta realitat fa que dos dels principis bàsics d’un PIL no és compleixin : comprendre la L1 de l’alumnat per poder satisfer les seves demandes i conèixer la seva estructura per poder incidir en els diferencials i específics del català respecte la L1

L’ensenyant actualment:

- No comprèn la llengua de molts dels alumnes i per tant li és difícil establir una comunicació verbal i satisfer les necessitats primeres dels aprenents.

- No coneix l’estructura de totes les llengües dels alumnes nouvinguts i per tant quins són els trets diferencials, específics i comuns de cada llengua en relació al català per poder establir una bona seqüència de continguts.

- No coneix tots els tres característics de cada una de les cultures . ...

INTRODUCCIÓ

Aprendre implica un procés conscient i intern.Aprendre és construir esquemes de coneixement, tot relacionant la nova informació amb la que ja es té. S’aprèn interactuant.

1

Aprendre una llengua també implica per l’aprenent un procés llarg i una presa de consciència d’aquest aprenentatge. L’alumnat nouvingut té una immediatesa per iniciar-se en aquest procés . En poc temps ha d’ assolir una competència comunicativa suficient, basada en el nivell llindar ( Llengua oral) per poder participar de la vida de l’aula, l’escola i accedir als continguts curriculars.D’aquí se’n després l’objectiu del taller.

Aquest procés no cal dir que és diferent en cada persona ja que hi intervenen molts factors personals, ambientals, socials...En aquest procés l’aprenent per arribar ha ser competent en una llengua ha de dominar els diferents components del llenguatge verbal i dominar perfecteament les quatre habilitats: escoltar, parlar ( codi oral) llegir i escriure (codi escrit). ( Components del llenguatge verbal i competència comunicativa )(esquema)

1. Principis bàsics per a l’aprenentatge d’una llengua

1. NECESSITAT2. UTILITAT, 3. ENFOCAMENT DIDÀCTIC ADEQUAT

1. Què la persona la vulgui aprendre : necessitat o curiositat (realitat de l’alumnat a qui van dirigits aquest tallers).

2. Què vegi que aquest aprenentatge li és útil: seguir el ritme de la classe, poder-se moure per l’escola... carrer

3. Què l’aprenentatge s’enfoqui de manera adequada als dos objectius primers.

A aquests tres principis és important afegir-n’hi un altre : el prestigi.

2. Consideracions a tenir en compte

- No hi ha llengües que siguin més riques, ni més lògiques, ni de més fàcil adquisició que unes altres. Els conceptes fàcil o difícil estan relacionats amb la L1.

2

- El paper de la L1 en l’adquisició de L2 és molt complex. Tant pot retardar o accelerar el procés d’adquisició de L2 però no augmentar o disminuir les dificultats. No totes les dificultats s’expliquen per la influència de la L1. La proximitat o llunyania del component lingüístic de L1 i L2 tant pot dificultar com afavorir l’adquisició de L2.

- Totes les llengües tenen una gramàtica: normativa, no normativa

- No hi ha veritats absolutes en l’ensenyament d’una llengua però els estudis que s’han fet fins diuen que l’ensenyament-aprenentatge de segones llengües s’ha de basar EN INTERACCIONS COMUNICATIVES QUALITATIVES I QUALITATIVES.

3. Factors que influeixen en l’adquisició de la l2 (esquema factors) comentar els tres elements sense entrar en l’interllengua. CONCEPTES: Input Output Característiques personals

INPUT

Informació que rep l’aprenent.L’adquisició de L2 depèn en gran manera de la quantitat( necessària però no suficient) i de la qualitat de l’INPUT. L’aprenent n’abstreu les regles que constitueixen la L2.

Ha de ser comprensible ( fonètica, semàntica, morfologia sintaxi) i correcte.S’ha d’adequar a la ZDP de l’alumnat.Ha de tenir unes condicions perquè l’aprenent seleccioni i assimili. No tot s’incorpora. L’aprenent selecciona les paraules,

3

frases estructures que li criden l’ atenció o li són necessàries. D’una frase només es poden retenir unes 10 paraules. Una llengua es va adquirint quan es comprèn el que s’escolta o es llegeix. La resta es soroll. El context i les ajudes no verbals de l’interlocutor ajuden a comprendre.

Per fer progressar a l’aprenent en el domini de L2 aquest ha de tenir cada cop un grau superior de dificultat.

OUTPUT

És la quantitat de producció de l’aprenent. Per poder parlar bé una llengua, és important posar a prova “fer hipòtesis” “autoregular-se” fer errors forma part del procés.

Ha de ser quantitatiu.

Es pensa amb significats ( idees) i es parla amb sintaxi. La dificultat en la producció d’una L2 és el pas del significat a la sintaxi.

Els processos de comprensió i expressió no són simètrics.

Una consideració important dels alumnes d’IT és que haurà d’aprendre al mateix temps la llengua oral i la escrita. ( PIL inici del procés molta incidència en llengua oral i poca en l’escriptura)

CARACTERÍSTIQUES PERSONALS

Edat: No hi ha acord. Positiu quan més aviat s’inicia i l’exposició a la L2 es total millor. - Més petits més avantatges en l’adquisició de la fonètica. - Més grans més avantatges en l’adquisició de la sintaxi.

Aptitud :

4

Recursos cognitius , capacitat d’aprendre independent de la intel·ligència que es tingui.

No hi ha una relació directe entre intel.ligència i adquisició d’una llengua. Independent de la que és tingui, totes les persones poden arribar a assolir un nivell raonable de competència comunicativa. Diferencia entre:

- Destresa cognitiva acadèmica - Destresa en habilitats comunicatives.

Motivació: necessitat, funcionalitat...

Actituds : És molt important Factor de tipus sociolingüístic. Imatge que té l’aprenent de la llengua i la cultura que ha d’aprendre i de la seva pròpia llengua. No hi ha necessitat de renunciar a la seva cultura. Temor a perdre identitat. Imatge que té l’ensenyant de respecte per la L1 i la cultura de cada aprenent.

Personalitat: El llenguatge està lligat a factor cogitius i emocionals- afectius . Aprenent : molta - poca autoestima, tímid, impulsiu, reflexiu...

Estratègies : Fa referència a la persona. Mecanismes , recursos tècniques que la persona té per resoldre una situació un problema... ja sigui d’aprenentatge o de la vida de cada dia ( memòria, cognitives, visuals...)

5. CONSIDERACIONS BÀSIQUES PER A L’ENSENYAMENT - APRENENTATGE D’UNA L2

5.1 Una llengua s’aprèn fent la servir.

“Com diu l’Ignasi Vila la llengua a més de la seva funció representativa serveix no només per comunicar-se sinó també per

5

compartir. Només hi ha llenguatge en el moment que hi ha persones que fan coses juntes, i per tant tenen necessitat de dir-se coses. Per aquest motiu un aprenent de L2 abans que res haurà de tenir el desig de fer coses amb els altres, de compartir i per tant per comunicar-se. “ Aquest desig “motivació intrínseca “ potser que l’alumnat de L2 per molts factors no el tingui i l’escola l’haurà d’anar potenciant tot creant situacions motivadores que generin realitats comunicatives. Interaccions entre els alumnes i els alumnes i l’ensenyant.

1r aspecte important : crear situacions motivadores per l’aprenent que el portin a la comunicació amb els altres. La interacció és bàsica. L’escola ha de potenciar la convivència perquè els infants vulguin fer coses junts. La comunicació afectiva és bàsica perquè sorgeixi la comunicació verbal ( és universal), obre el canal de la verbal.

5.2 Una llengua s’aprèn dins d’un context : ús de la llengua amb diversos usos i funcions.

Les persones comparteixen i per tant es comuniquen en un context determinat que el proporciona l’entorn natural. Per tant es bàsic que l’aprenentatge d’una L2 es doni dins de contextos reals (funcionalitat) però com que aquest aprenentatge, els alumnes immigrats la major part el portarà a terme dins l’edifici de l’escola, i aquest només és un sol context , aquesta haurà de crear contextos artificials que reprodueixin els contextos reals necessaris perquè l’aprenent aprengui a comunicar-se en situacions d’us diverses.(activitats: racons, jocs de rol, sortides reals...)

Quan s’aprèn una llengua des d’una franja de l’estàndard per repetició, de manual diguem-ne, l’aprenent no adquireix uns bons nivells de creativitat amb la nova llengua i això el porta a parlar sempre igual i a no acabar d’entendre els parlants natius. Un natiu té l’element de creació innat, té capacitat d’inferir i de crear llenguatge i quan parla crea per això costa d’entendre per algú de fora. Si el natiu no sap una paraula fa jocs de creativitat: és una cosa que s’assembla a.... D’aquí la necessitat de fer servir diferents registres i diferents materials i diferents situacions, les quals quan més vivencials més efectives.

Context: casa, carrer, menjador, botigues, classe...

Diferències de llenguatge:

6

Registres lingüístics : gèneres primers ( restructiu) gèneres segons ( formal)

Gèneres primers es produeixen en situacions d’intercanvi verbal espontani. Hi ha poc control metalingüístic.

Gèneres segons: apareixen en circumstàncies d’intercanvi cultural. Es construït fruit del desenvolupament. Té unes característiques pròpies que ha d’aprendre (Currículum)

El llenguatge que ha de fer servir l’alumnat a l’escola correspon als gèneres segons.

2n aspecte: creació de diferents contextos que comportin l’ús de la llengua en situacions diverses: aprenentatge de diversitat de camps semàntics ( paraula i concepte) , diversitat d’estructures lingüístiques, diversitat d’estructures sintàctiques

6. PROCÉS D’ADQUISICIÓ

Fases del procés (esquema)

1. Període d’imitació : L’aprenent en un inici repeteix tot allò que l’ensenyant li diu sense cap tipus de control, i moltes vegades sense tenir consciència del significat del component lingüístic que està repetint. però de mica en mica anirà establint hipòtesis formals ( fonètica, morfologia i sintaxi) i funcionals. És una etapa molt satisfactòria per l’aprenent. És a dir, l’alumne anirà creant una gramàtica mental pròpia de com ell creu que funciona la nova llengua.

Les activitats han de ser molt ritualitzades i pautades: formats ( estructures que es van repetint en la mateixa situació de forma constant “hàbits o rutines”.Han d’anar acompanyades de molt reforç no lingüístic. Han de provocar i facilitar les produccions verbals.

2. Període intermedi o interllengua : Successió d’estadis dinàmics i inestables que porten l’aprenent de la L1 a la L2.

7

L’aprenent utilitza la llengua significativament i en situacions comunicatives a partir de la gramàtica mental que ell va creant, la interllengua. Aquesta interllengua és plena de barreges amb la pròpia llengua, de buits de tot tipus, de deficiències fonètiques, lexicals , morfosintàctiques, de males associacions, etc. Tot plegat són temptejos, aproximacions propis del procés d’aquisició i ús de la nova llengua. Aquí, els errors que l’alumne fa tenen molta importància ja que són el reflex el que ell sap de la llengua, del que ell creu de com funciona la nova llengua, són els símptomes del progressos dels aprenents. Per tant, els mestres hem de veure els errors comesos pels alumnes com a aliats nostres. L’error no és negatiu ni l’hem de valorar ni transmetre com un valor negatiu. Ara bé, s’han d’aplicar tècniques de correcció per superar la producció d’errors i evitar fossilitzacions.Quan l’alumna fa un error, que no sigui un lapsus, és perquè la gramàtica mental que ell s’ha fet de la llengua, en aquest determinat aspecte, és incorrecte. La correcció que vulgui millorar el seu català ha d’anar a modificar aquest punt de la seva gramàtica per fer-lo coincidir amb la gramàtica mental del parlant nadiu. ( situar el concepte a l’esquema factors).

Una presència intensa d’input - output i una correcció fa evolucionar el tempteig cap a la forma definitiva. Acosta la interllengua a la llengua catalana. La correcció pot ser implícita o explícita. L’ensenyant ha de determinar a cada moment i segons cada aprenent el tipus de correcció que és més vàlid. Evidentment un estímul fluix ajuda a millorar, a fer avançar la interllengua. La retroalimentació ha de ser positiva perquè sigui afectiva.

3. Consolidació del sistema de L2

Adquisició de vocabulari.

Es freqüent que en la primera etapa de l’adquisició de L2 aquests alumnes tinguin poc vocabulari.

La paraula representació d’una idea, sinó es té la idea no es fa servir la paraula ( signe lingüístic = significant+ significat). Molta part de l’alumnat immigrat no només haurà

8

de conèixer les noves paraules sinó que al mateix temps haurà de construir el concepte ja que l’objecte o idea a què fa

referència no existia a la seva cultura d’origen.

Tipus d’alumnat:

1. Té el concepte no té la paraula (idioma ) Pot tenir molt vocabulari. Com més camps semàntics hagi assolit de la L1 més significats o idees tindrà adquirides i per tant només haurà d’aprendre el significat en la nova llengua.

1. No té el concepte (llenguatge) Pobre de vocabulari. Cal assegurar el concepte, no hi ha prou amb la paraula ( no llistes de paraules) - Diferències quant a l’ús. L2 pot mostrar-se poc eficaç en

determinades situacions.

- Possibilitat freqüent de barreja de codis tant a nivell fonològic, lexical o/i morfosintàctic Aquest fenomen no es pot considerar un dèficit de llenguatge sinó una característica del procés d’adquisició d’una L2. Aquesta barreja es produirà de manera diferent en cada aprenent. S’utilitza com a estratègia per a comunicar-se quan encara no té prou consciència dels dos codis.

7. ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ LINGÜÍSTICA . PAPER DEL MESTRE (esquema)

8. CONSIDERACIONS METODOLÒGIQUES :

- Objectiu de l’ensenyament és la llengua oral, però es pot utilitzar la llengua escrita com a referent.

- Cada sessió o grup de sessions han de tenir un objectiu concret.

- S’han de programar activitats tant per adquirir la competència pragmàtica com la competència lingüística.

9

- S’han d’avaluar sistemàticament el procés dels aprenents per anar regulant l’ensenyament. És important adequar l’aprenentatge a la seva ZDP.

- El primer contacte amb la llengua no es pot basar en la dificultat.

- El procés s’ha d’iniciar amb uns aprenentatges molt elementals, intensius i amb molta interacció ensenyant

- aprenent.

- Durant el procés d’aprenentatge l’aprenent haurà de prendre consciència i reflexionar (metalingüística)

- És important conèixer en la mesura que es pugui els trets diferencials i específics de les diferents llengües en relació al català , per treballar especialment el diferencials i específics de la L2 en relació a la L1.

- S’ ha de valorar l’esforç de l’aprenent.

- Cal tenir expectatives positives del grup.

- Tipus d’agrupaments :

a) Llengua: No està del tot comprovat quin són els agrupaments que millor funcionen (si tots els alumnes són d’una mateixa llengua entre ells acaben relacionant-se amb L1) si són de llengües diferents, la llengua comuna que el integrarà serà el català.

b) Edats: És aconsellable que no siguin massa distants.

c) Nombre : no massa gran.

10