ADC 21 | ANY 2018 | 1

ADC 21COLꞏLEGI D'ACTUARIS DE CATALUNYA |

actualitatAnnual Meeting

COLLOQUIUM IAA‐LS BARCELONA 2017Barcelona ­ 23 i 24 d'octubre del 2017

entrevista

Nicholas Barr"Els sistemes de pensions hauríen de vincular l'edat de

jubilació a l'esperança de vida"

ADC 21 | ANY 2018 | 2

EDICIÓ

Director:

Emilio Vicente Molero

Consell de Redacció

Xavier Colominas GarcíaAnna Labayen CerveraAleix Olegario Surroca

Disseny i Maquetació

Mireia Garreta SimóXavier Torres CanalsÒscar Badiola Alegret

Colꞏlegi d'Actuaris de Catalunya

President:

Miquel Viñals FustéVicepresidenta:

Xavier Plana MarcosSecretaria:

Marisa Galán LaminoTresorera:

Clara Armengol VivasVocal President de la Secció Professional:

Francisco Durán LorenzoVocal President de la Secció Formació e investigació

Isidre Martínez IvaisVocal President de la Secció de Relacions institucionals

Diego Valero Carreras

Gerència:

Joaquim Celma Buesojcelma@actuaris.orgAdministració:

Rosa Maria Felipe Checaactuaris@actuaris.org

ADC21

Via Laietana 32 4pl

08003 Barcelona 933 190 818

actuaris@actuaris.orgwww.actuaris.orgProhibida la reproducció total o parcial de qualsevol article senseprèvia autorització del Colꞏlegi d'Actuaris de Catalunya.Els conceptes i formes expresats en cada article són únicamentresponsabilitat de cada autor.

INDEXEditorial....................................................3Col∙loquium IAALS BARCELONA 2017...5Longevitat i economía del comportament.........................................7Reinventant la Seguretat Social..............9Longevitat: Gestió del Risc...................12Entrevista a Nicholas Barr.....................16Formació 2017.......................................21

ADC 21 | ANY 2018 | 3

editorialMiquel Viñals FustéPresident del Colꞏlegi d'Actuaris de Catalunya

Us dono la benvinguda a la nostra revista colꞏlegial ADC21 en un nou format digital que ens permetrà una major difusió i proximitat. Volem que sigui una eina addicional per a donar­vos a conèixer les accions que realitza el Colꞏlegi d'Actuaris de Catalunya (CAC) i per potenciar el coneixement de la nostra professió en sectors d'activitat on, fins ara, aquest coneixement era limitat. Dins d'aquest plantejament, pensem que trobareu continguts interessants com els articles de:

• Marc Arias Bellot, membre del Comitè Organitzador del Col.loquium d'Assegurances de Vida de l'IAA organitzat pel CAC a l'octubre de 2017, "Long term saving in an ageing world", que ens explica la rellevància de l'esdeveniment, l'excelꞏlent qualitat dels treballs presentats i les aportacions de les conferències. Cal destacar el paper que els actuaris hem de jugar en l'àmbit de les assegurances de vida.

• Diego Valero, un gran especialista en pensions ens indica en el seu article "Longevitat i economia del comportament" com l'economia conductual pot aportar solucions a l'impacte de la longevitat en els sistemes de pensions.

• Inmaculada Domínguez Fabián, Francisco del Olmo i José A. Herce amb "Reinventant la Seguretat Social: cap a un sistema mixt per etapes" proposen un canvi de paradigma, un trencament de pensament i coneixement que reconciliï la situació i perspectives de les pensions actuals amb la realitat d'una longevitat imparable.

• Juan de Ipiña i Víctor José Barriga, amb "Longevitat: Gestió del risc i capital econòmic" ens parlen de les oportunitats de les entitats asseguradores en el disseny de rendes utilitzant tècniques i models actuals on es consideri la gestió de risc i el capital econòmic.

La revista incorpora l'entrevista a Nicholas Barr, autor de nombrosos llibres sobre els sistemes de pensions, l'educació i l'estat del benestar, en la qual ens parla dels factors a tenir en compte abans d'iniciar qualsevol tipus de reforma en un sistema de pensions, les lliçons que podem aprendre en països

que ja han realitzat la reforma i els consells que hauríem de considerar abans d'un procés de reforma del nostre sistema. Finalment trobarem un recopilatori detallat de les activitats del CAC en matèria de formació realitzades durant l'any 2017.

Com molts de vosaltres sabreu, hem tancat una etapa que vam iniciar en les eleccions celebrades l'any 2013. És el moment de retre comptes i, si bé s'ha avançat en el reconeixement del CAC, tant a nivell institucional com en la seva projecció exterior, i en activitats formatives, hem d'augmentar els nostres esforços futurs en potenciar la figura de l'actuari en l'entorn professional i en el seu reconeixement social, així com en una millora dels serveis que el CAC ofereix als seus colꞏlegiats, als seus membres protectors i d'altres receptors dels mateixos. El nostre agraïment a l'esforç de tots els que han colꞏlaborat, a les empreses i colꞏlegiats que han participat en els cursos de formació, als nostres treballadors i als companys que han colꞏlaborat en els diferents grups de treball que ens han permès aconseguir els objectius que ens havíem plantejat.

És obligat i merescut, destacar als membres de la Junta sortint, veritables protagonistes de les fites assolides, que ara ens permeten seguir avançant en la construcció del CAC que tots desitgem, des d'una posició francament bona.

El procés electoral que va finalitzar el passat 9 d'octubre obre una nova etapa que sobre la base establerta i la situació existent, la nova Junta haurà de desenvolupar els seus objectius i pla d'actuació. Pel que fa a l’entorn en el qual es desenvolupa la nostra professió d'actuaris, comentar que la situació actual ve caracteritzada per:

• Un creixement molt important en la demanda d'actuaris a tot el món.

• Un procés disruptiu tant en el sector financer com en molts altres sectors, motivat per:

• Clients: més exigents amb necessitats i expectatives canviants que requereixen personalització.

Hem d'augmentar els nostres esforços futurs en potenciar la figura de l'actuari

ADC 21 | ANY 2018 | 4

• Tecnologia: transformació i digitalització (big data, processos digitalitzats orientats al client).

• Distribució: focalització en la venda mitjançant un assessorament complet, donant una oferta integral de manera omnicanal.

• Factors econòmics: reducció de marges, baixos tipus d'interès, més transparència, pressió sobre els preus i irrupció de l'economia colꞏlaborativa.

• Factors socials: milꞏlennials (75% de la població laboral en el 2025), més preocupació per la salut, envelliment de la població i menor suport familiar per a l'atenció de la gent gran.

• Davant d'aquesta situació la professió actuarial té una clara oportunitat per participar activament en el desenvolupament dels canvis necessaris, gràcies a la seva formació, coneixement del negoci i capacitat d'anàlisi, que li permet:

• Convertir la informació en coneixement de valor (big data i analytics) i amb això dissenyar una oferta personalitzada i la millora de l'experiència del client mitjançant interaccions també més personalitzades.

• Simplificar les operacions aprofitant al màxim les tecnologies, definint models àgils amb participació dels consumidors.

• La nova Junta del CAC, mantindrà els esforços realitzats en aspectes fonamentals com el reconeixement institucional i la participació en

associacions internacionals i, dins del nostre objectiu troncal de millora dels serveis i augment del nombre de colꞏlegiats, es fixa les metes següents: • Donar resposta a l'increment de la demanda d'actuaris mitjançant acords amb universitats que permetin augmentar l'oferta professional.

• Establir un model de formació continuada que, d'una banda, faciliti als colꞏlegiats les habilitats, coneixements i competències que necessiten en el seu desenvolupament professional i per una altra, que sigui valorada per les empreses.

• Fomentar les possibilitats d'ocupació dels actuaris cap a nous àmbits d'actuació i dinamitzar les activitats de la borsa de treball.

• Potenciar la figura de l'actuari en el seu entorn professional i en el seu reconeixement social mitjançant el desenvolupament d'activitats amb altres institucions i amb el suport de la presència en mitjans de comunicació.

• Us animem a colꞏlaborar en els projectes que es duran a terme i a que ens traslladeu qualsevol suggeriment i proposta de colꞏlaboració que ens permeti, des de qualsevol àmbit, contribuir al benestar de la societat, en línia a la visió social de la nostra professió.

La professió actuarial té una clara oportunitat per participar activament en el desenvolupament dels canvis necessaris

ADC 21 | ANY 2018 | 5

Els dies 23 i 24 d'octubre de 2017 es va celebrar a la seu del Cosmocaixa, a la ciutat de Barcelona, el Colloquium de la secció de vida de l'Associació Actuarial Internacional, IAALS, que va ser organitzat pel Colꞏlegi d’Actuaris de Catalunya, amb l'assistència de més de 150 actuaris de tot el món.

El Colloquium, per primera vegada a Barcelona, se celebra una vegada a l'any en diferents ciutats del món i és un esdeveniment científic i professional de gran rellevància que reuneix als millors actuaris mundials en l'àmbit de Vida.

Sota el títol "Long term saving in an ageing world" es van presentar 30 treballs, prèviament escollits pel comitè científic, sobre longevitat, envelliment, límits a la vida humana, models estocàstics de longevitat, inversions a llarg termini per a cobertures de longevitat, entre d’altres, per part d'actuaris de diferents països com Espanya, Anglaterra, Noruega, Austràlia, Estats Units, Hongria, Dinamarca, Alemanya, etc.,

El Colloquium va tractar el tema de l'estalvi a llarg termini en un món que envelleix. Des de diferents perspectives, tècniques, financeres, demogràfiques, fins i tot psicològiques, S’abordà el problema de la insuficiència de l'estalvi per a la jubilació, més encara en un món que globalment està vivint un extraordinari creixement de la longevitat, la qual cosa és indubtablement positiu, encara que les seves conseqüències per a les pensions tinguin una derivada negativa.

Aquesta derivada no ha d'imputar­se sinó al deficient disseny dels sistemes de pensions globalment, i sobretot, a la seva falta d'adequació a l'evolució social i demogràfica. Sense anar més lluny, Espanya té un sistema de pensions (la Seguretat Social), que en allò més bàsic segueix sent el mateix que es va crear en 1967, quan la societat,

articleMarc Arias BellotMembre del Comité Organitzador del Colloquium IAALS Barcelona 2017

Celebració del Colloquium d'assegurances de vida de la International Actuarial Association (IAA) a Barcelona, els dies 23 i 24 d'octubre.

les famílies, l'entorn, són radicalment diferents.

Els actuaris, experts en l'anàlisi demogràfica, de riscos, i financer, porten anys estudiant tots els models que permetin millorar l'acompliment dels sistemes de pensions. I en això, un concepte apareix com a crític: estalviar més. I podríem afegir, estalviar millor.

Bona part d’allò treballat en el *Colloquium podria servir perquè la societat entengui el que anomenem “el problema de les pensions” i veiés quines poden ser les pautes per començar a solucionar­ho: transparència, senzillesa en el missatge, incorporació de l'estalvi de forma natural en els patrons de conducta de les persones, i suport de l'Estat per als colꞏlectius més desprotegits.

Addicionalment a la presentació dels treballs científics els assistents van poder presenciar les conferències de tres dels més prestigiosos especialistes en longevitat i envelliment:

• Dr. Nicholas Barr, de la London School of Economics.

• Dr. Stephane Loisel, de la Universidad de Lyon.

• Dr. Jens Perch Nielsen, de la City University London.

A l'apartat social el diumenge dia 22, previ a l'inici de l'esdeveniment, va tenir lloc una recepció i sopar de benvinguda als assistents al Colloquium en el Aquarium de Barcelona.

El dia 23 va tenir lloc el sopar de gala en el restaurant ESFERIC, a la muntanya de Montjuic, de Barcelona. Previ al sopar els assistents van poder gaudir d'una exhibició per part de la Colla Castellera “Els Arreplegats”, de la Universitat de Barcelona.

Així mateix en aquest sopar es van lliurar els premis als millors treballs, dotat amb 1.000 dòlars per a cada treball.

Espanya té un sistema de pensions (la Seguretat Social), que en allò més bàsic segueix sent el mateix que es va crear en 1967, quan la societat, les famílies, l'entorn, són radicalment diferents

L'últim Premi Nobel d'Economia, Richard Thaler, ha dedicat part de la seva vida a estudiar aquesta qüestió, emmarcada en l'àmbit del que anomenem l'economia conductual, o incorporació d'elements psicològics, emocionals i sensitius al procés de presa de decisions econòmiques, que, demostra Thaler, s'allunyen dels postulats tradicionals de la racionalitat. Diversos dels treballs presentats en aquest Colloquium han contemplat aquestes qüestions, de fet, els dos que han estat reconeguts pel Comitè Científic com els millors des del punt de vista teòric i pràctic incorporen qüestions fonamentals de l'economia conductual aplicada a les pensions.

ADC 21 | ANY 2018 | 6

Els treballs premiats pel Comitè científic van ser els següents:

• Contribucions teóriques: per la millor investigació académica, que va ser atorgat a D. Steven Haberman, D. Stephen Thomas y D. Anran Chen, pel seu treball Why the Deferred Annuity Makes Sense. Va fer el lliurament del premi el Sr. Joan Elías, Rector de la Universitat de Barcelona.

• Contribucions pràctiques: per al millor assaig o presentació del treball aplicat, que va ser atorgat a D. Jesús María García Martínez y D. José Vila, pel seu treball Nudging Long­Term Savings. Might the “Save More Tomorrow” Approach Work in Spain? . Va fer el lliurament del premi la Sra.Pilar González de Frutos, presidenta de Unespa.

El *Colloquium va comptar amb el patrocini d'11 entitats: Allianz, BBVA Seguros, BDO, Fiatc, Catalana Occidente, Guy Carpenter, Mazars, Nacional de Reaseguros, Vidacaixa, Willis Towers Watson i Zurich, així com amb la colꞏlaboració de la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones(DGSFP), la Generalitat de Catalunya i la patronal Unespa.

Els treballs i conferències es poden consultar a:http://actuaries.org/barcelona2017/call_papers.cfmhttp://actuaries.org/barcelona2017/speakers.cfm

Els treballs que es van presentar van ser:

Why the Deferred Annuity Makes SenseSteven Haberman, Stephen Thomas and Anran Chen

Around the Life­Cycle: Deterministic Consumption­Investment StrategiesMogens Steffensen and Marcus C. Christiansen

Longevity and Demographic Bonds in a Levy Process Framework: Pricing and Risk SharingPierre Devolder

The Life Cycle Model with Recursive Utility: Defined Benefit vs Defined ContributionKnut Aase

Long­Term Care Models and Dependence Probability Tables by Acuity Level: New Empirical Evidence from SwitzerlandJoël Wagner and Michel Fuino

How a Cause­of­death Reduction can be Compensated in Presence of Heterogeneity? A Population Dynamics Approach.Héloïse Labit Hardy, Sarah Kaakai, Séverine Arnold and Nicole El Karoui

Solvency Requirement in a Unisex Stochastic Mortality ModelMontse Guillen, An Chen and Elena Vigna

Addressing Longevity Heterogeneity in Pension Scheme Design and ReformMercedes Ayuso, Jorge Miguel Bravo and Robert Holzmann

Self­Selection of Financial RiskMunir Hiabu, Jens Perch Nielsen, Russell Gerrard and Ioannis Kyriakou

Basis Risk in Index Based Longevity Hedges: A Guide for Longevity HedgersAndrew Cairns and Ghali El Boukfaoui

It Takes Two: Why Mortality Modelling is more than modelling one Mortality TrendJohanne Schupp, Matthias Börger and Jochen Russ

Rising Interest Rates and Lapse Risk for Life InsurersElia Berdin, Helmut Grundl and Christian Kubitza

A Class of Random Field Memory Models for Mortality ForecastingYahia Salhi, P. Doukhan, D. Pommeret and J. Rynkiewicz

One Size Fits All? Drawdown Structures in Australia and The Netherlands: A Utility Study for Heterogenous Income LevelsJennifer Alonso García and Michael Sherrisy

Adapting to Changes in Life Expectancy in the Finnish Earnings­Related Pension SchemeKaarlo Reipas and Mikko Sankala

Collective Defined Contribution Plans ­ Backtesting Based on German Capital Market Data 1955 ­ 2015Oskar Goecke

Reviewing Dependencies Among Longevity and Mortality Risks in Standard Solvency Capital RequirementsJaume Belles Sampera, Miguel Santolino and Antonio Rubio Pallarés

Who Wants to Live Forever? An Analysis of the Maximum Lifespan in the USMartin Genz, Jan Feifel and Markus Pauly

Marital Status, Mortality and Pensions: The Special Case of Being an Unmarried Elderly Woman in SpainEstefanía Alaminos and Mercedes Ayuso

Behavioral Patterns of Long Term Saving: Predictive Analysis of Adverse Behaviours on a Saving PortfolioBabacar Sow and Thomas Behar

Using Fuzzy Set Theory to Evaluate Medically Underwritten Life AnnuitiesLaura González­Vila,Jorge de Andrés and Aihua Zhang

Nudging Long­Term Savings. Might the “Save More Tomorrow” Approach Work in Spain?Jesús María García Martínez and José Vila

Nonfinancial Defined Contribution Pension Schemes: Construction of Annuity Divisors Using the Direct MethodPoontavika Naka, Carmen Boado­Penas, Jacques Janssen and Raimondo Manca

A Non­Homogeneous Semi­Markov Approach for the Calculation of the Balance Sheet of a Health FundGuglielmo D’Amico, Fulvio Gismondi, Montserrat Guillen, Jacques Janssen, Raimondo Manca and Ernesto Volpe di Prignano

Extension, Compression, and Beyond – A Unique Classification System for Mortality Evolution PatternsMartin Genz, Matthias Börger and Jochen Russ

Lapse Tables for Lapse Risk Management: A Competing Risks ApproachXavier Milhaud and Christophe Dutangy

Alternative Measure of the (In)Adequacy of Public Pensions During RetirementManuela Bosch Príncep and Oriol Roch

The Life Insurance on Several Heads: Sensitivity Analysis to Increases in Life ExpectancyArmando Nieto Ranero

A Short Discussion on a Simplified Approach of Model Risk Assessment Associated with the "Stochastic" Models of the Prospective Mortality TablesAnani A. Olympo,anne Eyreaud­Loissel and Baptiste Deltiens

Distributing Long­Term Saving Policies in a Low­Saving Environment: Lessons from South AfricaRob Rusconi

A Cross­Country Study of Saving and Spending in RetirementHazel Bateman, Jennifer Alonso­Garcia, Johan Bonekamp, Arthur van Soest and Ralph Stevens

ADC 21 | ANY 2018 | 7

articleDiego ValeroVocal President de la Secció de Relacions Institucionals del Colꞏlegi d'Actuaris de Catalunya.

La longevitat i l'economía del comportamentDes de fa ja un cert temps es vénen aplicant els postulats bàsics de l'economia del comportament a les pensions. Ja sigui en la fase d'acumulació, que és la generació de l'estalvi, com en la desacumulació, que suposa la percepció d’allò estalviat i que és a la que més afecta la longevitat, la visió conductual ens mostra una forma diferent de plantejar la presa de decisions en tots dos períodes.

Convé fer una anàlisi prèvia del que suposa l'economia conductual. Fins a dates relativament recents, l'anàlisi de la presa de decisions en entorns de risc s'ha basat, amb més o menys evolució, en la teoria de la utilitat de Bernouilli (Bernouilli 1738). A ella se sumen principis de racionalitat (Von Neumann i Morgensten 1944, Nash 1949), i evoluciona cap a la introducció dels criteris de subjectivitat (Allais 1952, Savage 1954, Simon 1957) que han imperat fins a les darreres dècades del segle XX.

És el treball dels psicòlegs Kahneman (Premi Nobel d'Economia 2002) i Tversky el que revoluciona la forma d'abordar els problemes de decisió a través de la teoria de la perspectiva (Kahneman i Tversky 1979), que mostra com els guanys i pèrdues derivades de processos d'elecció són percebudes sobre el nivell previ de referència, no sobre valors absoluts. Aquesta teoria demostra que les persones som conservadores a la zona de guanys i arriscades a la zona de les pèrdues.

L'economia conductual, els pares de la qual són els dos autors citats, considera que els nostres processos de presa de decisió depenen d'una sèrie d'heurístiques i biaixos que realment ens allunyen de decisions

Les persones som conservadores a la zona de guanys i arriscades a la zona de les pèrdues

òptimes. Les heurístiques es defineixen com a dreceres mentals que utilitzem per estimar la probabilitat d'ocurrència d'un esdeveniment, i que de fet, ens condueixen a estimacions subjectives d'aquesta probabilitat. Encara que aquests processos mentals facilitin la tasca, també generen errors de forma sistemàtica. Aquests errors són anomenats biaixos conductuals1.

I allà on la teoria clàssica considera a les persones com “homo *economicus”, tal com ho va definir Gary Becker (Becker 1976), això és, que les persones pensen i escullen sempre de forma racional, l'economia conductual oposa a la persona com a “homo sapiens”, individu que s'equivoca i que incorpora biaixos en les seves prediccions. I derivat d'això, la doctrina es divideix entre els economistes clàssics, que consideren que no ha d'haver­hi intervenció alguna en el procés de decisió, i els economistes conductuals que opinen que ha d'existir algun tipus d'ajuda que faciliti la presa de decisions, sense que això pressuposi que algú o alguna cosa ha de triar per nosaltres (Thaler i Sunstein, 2009)

A la fase d'acumulació són molts els aprenentatges que podem extreure de l'economia conductual (Ayuso, Guillén i Valero 2017), i hi ha experiències pràctiques de notable interès i excelꞏlents resultats. Per exemple, Thaler i Benartzi (2004) mostren el potencial de l'economia conductual en els plans de pensions ocupacionals a Estats Units, a través de l'aplicació del seu model ‘Save more tomorrow’ als plans 401(k).

Però una de les grans qüestions a les quals afecta l'impacte de la longevitat en els sistemes de pensions, i pels quals

l'economia conductual pot aportar solucions, és la desacumulació. Les formes de prestació són diverses, però hi ha algunes que s'adapten més als objectius que ha de tenir un sistema de pensions; no hi ha un únic instrument vàlid, sinó una adequada combinació d'instruments perquè la pensió s’adeqüi a les necessitats de la persona jubilada.La teoria suggereix que les rendes vitalícies són la forma de percepció fonamental, i hi ha estudis que mostren que els contractants de rendes estan més satisfets en la seva jubilació que els que no ho van fer (Panis, 2004). No obstant això, l'experiència és que no és l'opció preferentment (McGill et al. 2005) escollida pels ciutadans.

L'Associació Actuarial Europea va realitzar una enquesta (AAE 2014) que posava de manifest quines eren les mancances per desenvolupar amb èxit les rendes vitalícies: i) els fons acumulats són insuficients, ii) existeixen productes amb major flexibilitat que les rendes vitalícies, iii) no hi ha bona ni suficient informació i assessorament sobre els riscos a considerar en la desacumulació, i iv) es consideren productes per a situacions extremes o especials. Al costat d'això, establia el que havien de ser objectius o best practices per aplicar en la

ADC 21 | ANY 2018 | 8

pensió. També, per descomptat, conèixer quines són les necessitats immediates de capital i el desig de llegat.

Tot això suposa que les persones hauran de prendre decisions sobre aspectes que li són difícils de comprendre, en si mateixos, i les seves conseqüències, com per exemple, l'elecció del nivell de renda garantit, i el seu creixement amb algun índex, que normalment sol ser la inflació. També han de valorar si hi ha desig de llegat, que condiciona les quantitats de les quals podran disposar, o si poden tenir necessitat de retirs concrets de part de l'acumulat, que portarà a percepcions en forma de capital, encara que vinguin combinades amb algun tipus de renda o retir programat. I sobre les rendes a percebre, si són individuals o conjuntes, i en aquest cas, amb quin percentatge de reversió, i també si la renda és immediata o diferida.

Una desacumulació adequada ha de fer front també als paranys conductuals: instintivament acudim a la comptabilitat mental, i valorem més un “xec” gran que diversos “xecs” petits, això és, defugim de pagaments vitalicis. Ens enfrontem a l’ “annuitization puzle”, concepte que va encunyar Franco Modigliani en el seu discurs d'acceptació del Premi Nobel (Modigliani 1986). Aquesta idea és que si bé la teoria racional assumeix que les rendes vitalícies són atractives perquè aborden el risc de supervivència als propis estalvis, són relativament pocs els que decideixen anualitzar una porció significativa de la seva riquesa (Benartzi et al. 2011). Sembla rellevant plantejar el marc de presentació (“framing”) d'aquests productes de rendes com una opció de consum i no com una opció d'inversió: remarcar els avantatges que té garantir el consum vitalici en lloc de fer anàlisi de rendibilitat financera sobre les rendes vitalícies. També és necessari

proporcionar alleujament a un dels principals biaixos conductuals, que és l'aversió a la pèrdua, facilitant solucions econòmiques a defuncions prematures.

L'increment de la longevitat suposa, de fet, un risc en la fase de desacumulació. Als riscos financers cal afegir l'augment no esperat de la supervivència, potencialment amb impacte sensible. I aquest risc no sempre és conegut o controlat. O’Brien et al. (2005), mostren la subestimació de l'esperança de vida, en mitjana en sis anys, amb desviacions en tres anys i mig per als trams d'edat majors (entre 60 i 69 anys), i fins a 10 en les edats més joves. Per sexes, els homes subestimen la seva esperança de vida gairebé el doble que les dones. Per descomptat, si creiem que viurem menys, els estalvis no seran suficients per finançar la jubilació.

A més, el risc de longevitat no és en general comprès, i per tant, no és assumit (Blake 2014). Les persones desitgen que els seus estalvis per a la jubilació els permetin mantenir el nivell de consum al llarg de la seva vida, però no és fàcil mesurar com és el nivell de despesa periòdica que els permeti sobreviure als seus estalvis. I un dels riscos més rellevants és el de viure més de l'esperat, és a dir, el risc de longevitat, aquest gran desconegut.

• McGill, D., Brown, K.N., Haley, J.J., Schieber, S. y Warshawsky, M.J. (2005). “Fundamentals of private pensions”. Oxford University Press. Oxford.

• Modigliani, Franco. 1986. “Life Cycle, Individual Thrift, and the Wealth of Nations.” American Economic Review, 76(3): 297–313.

• Nash, J.F. (1949). “Non­cooperative Games”. Annals of Mathematics.

• O’Brien, C., Fenn, P. y Diacon, S. (2005). “¿How long do people expect to live? Results and implications?”. Centre for Risk and Insurance Studies, Nottingham University Business School. CRIS Research Report 2005­1, March.

• Panis, S. (2004). “Annuities and retirement satisfaction”, en Mitchell, O. y Utkus, S. (eds). Pensions design and structure: New lessons from behavioural finance. Oxford University Press. Oxford.

• Savage, L. J. (1954). “The Foundations of Statistics”. John Wiley and Sons Inc. University of Michigan, New York, 575­585.

• Simon, H.A. (1957). “Models of man”. Social al Rational, New York, John Wiley and Sons Inc.

• Thaler, R.H. y Sundstein, C.R. (2009). “Nudge”. Ed. Penguin

• Valero, D. (2015). Neuroeconomía y Economía del comportamiento de pensiones. Livro Técnico Congresso 2015, Asociación Brasileña de Administradoras de Fondos de Pensiones (ABRAPP), Octubre

• Von Neumann, J y O. Morgenstern (1949) Theory of Games and Economic Behavior, Princeton University

Bibliografía• Actuarial Association of Europe (AAE) (2014). “Survey of decumulation regimes”. AAE. Noviembre

• Allais, M. (1952). “Traité d’economie pure”. Paris, Imprimerie Nationale, Vol 4, in­8º, 63.

• Ayuso, M, M. Guillén y D. Valero (2017). “The role of complementary pensions” en Public pension systems.

• The greatest economic challenge of the 21st century, Eds I.Dominguez y J.J. Alonso. Ed. Springer, en imprenta.Becker, G.S. (1976) “The Economic Approach to human Behavior”. Chicago y Londres. The University of Chicago Press.

• Benarzi, S., A. Previtero y R.Thaler, “Annuitization Puzzle”. Journal of Economic Perspective, Volume 25, Number 4, Fall 2011, Pages 143–164. Chicago.

• Bernoulli, D. (1738). "Specimen theoriae Novae de Mensura Sortis", Comentarii Academiae Scientiae Imp. Petropolitanae, V, 175­192.

• Blake, D. (2014). “The consequences of not having to buy an annuity”. Pensions Institute Cass Business School City University, Discussion Paper PI­1409, June

• Blake, D. y Boardman, T. (2010). “Spend more today: using behavioural economics to improve retirement expenditure decisions”. Discussion Paper PI­1014. The Pensions Institute. British Library.

• Kahneman, D. y Tversky, A. (1979). “Prospect Theory: An Analysis of Decision under Risk”. Revista Econométrica, vol 47, nº 2. 263­291, marzo.

desacumulació: i) proposar solucions diferents per a necessitats diferents, ii) tenir una bona regulació, que sigui robusta i estable, iii) poder accedir a assessorament especialitzat, i iv) l'existència d'incentius fiscals.

Les persones volen que els seus estalvis a la jubilació els permeti mantenir el nivell de consum al llarg de la seva vidaBlake i Boardman (2010) proposen una visió holística de la desacumulació, a través d'un programa conductual similar al de Thaler i Benartzi, però aplicat en la fase de cobrament, al que anomenen “Spend more today”. Aquesta visió implica l'elaboració d'un pla de disposició dels recursos acumulats, amb assessorament, que garanteixi un mínim “essencial” per viure, que es puguin assegurar les contingències de risc (defunció fonamentalment), mantenint un estoc suficient per abordar contingències no previstes, que a través de l'ús d'eines financeres s'aconsegueixi planificar i garantir el nivell de vida “adequat”, i que el romanent de riquesa acumulada pugui ser usat per aconseguir el nivell de vida “desitjat”, o si és preferit, que es deixi com a llegat.Per a la presa de decisions, els elements bàsics amb els quals disposa una persona tenen a veure, en primer lloc, amb la situació financera global de la persona, que determinarà el nivell de riquesa “a pensionar”. Addicionalment, cal estimar les necessitats financeres previstes per al futur, la qual cosa resulta fonamental per definir el nivell inicial i el grau de creixement de la

ADC 21 | ANY 2018 | 9

articleInmaculada Domínguez FabiánProfessor Titular d' Economía Financera de la Universitat d'ExtremaduraFrancisco del OlmoProfessor Associat d'Economía Aplicada a la Universitat de Alcalá de HenaresJosé A. HerceDirector Associat de Afi

Quina és la millor assegurança de longevitat?

La millor assegurança de longevitat mai inventada és… la Seguretat Social. La longevitat és un “risc” molt complicat d'assegurar, perquè, encara que es pot compensar el cas de persones més longeves amb el de persones menys longeves, la qual cosa fa que la mutualizació del risc sigui millor per tots quan la durada de la vida és incerta, quan la longevitat augmenta afecta a tots.

Les pensions mai han estat loteries i la seva forma d'assegurar­les no és la mateixa que s'utilitza per assegurar­se contra el robatori d'un vehicle o l'incendi d'un habitatge. Les pensions són rendes que es perceben per a tota la vida, sent el moment de la defunció incerta. En aquest últim aspecte, entra la incertesa i, per tant, l'assegurament. Però sent un fet gairebé cert que l'esperança de vida després de la jubilació és llarga i que augmenta progressivament per a tots els individus, l'assegurament de les pensions requereix el pagament d'importants primes a l'altura del valor que l'assegurador hauria de retornar a l'assegurat en el cas de materialitzar­se el risc (de longevitat).

En altres paraules, si contra el risc d'incendi de l'habitatge, un succés de baixa probabilitat, n'hi ha prou amb el pagament d'una prima que és una petita fracció del valor de l'habitatge assegurat, contra el risc de longevitat, gairebé cert i que implica un costós corrent de rendes de jubilació vitalícia, la prima ha de consistir en un capital (o un corrent de pagaments durant la vida activa) d'entitat equivalent. El valor de l'assegurament, en aquest context, no radica en que evita el fort estalvi previsional necessari (doncs no ho evita de cap manera donada la certesa d'ocurrència de el “sinistre”), sinó en què aconsegueix una mutualizació efectiva del risc que corren els individus de sobreviure als seus estalvis.

L'assegurament de les pensions requereix el pagament d'importants primes a l'altura del valor que l'assegurador hauria de retornar a l'assegurat en el cas de materialitzar-se el risc (de longevitat)

Així doncs, l'assegurament de les pensions és car, sigui quin sigui el mètode financer triat (capitalització, repartiment o mixt) i la naturalesa de l'esquema implementat (públic, privat o mixt) per aconseguir­ho. Això obliga, addicionalment a buscar les tècniques més adequades per a la provisió de rendes de jubilació de la manera més eficient possible. I, donada la naturalesa actuarial del cas, és ineludible referir­se als mecanismes d'assegurament, com el de la Seguretat Social.

La reinvenció de la Seguretat Social

La Seguretat Social es va inventar en el darrer quart del segle XIX amb el propòsit de frenar l'emergència de la revolució proletària a Europa. Però, immediatament es va convertir en un paradigma de benestar en el qual tots els treballadors quedaven coberts adequadament contra les contingències de vellesa, supervivència i incapacitat. La seva base tècnica era l'assegurament finançat mitjançant aportacions dels treballadors i els ocupadors i els incentius de l'Estat. L'adscripció dels treballadors era obligatòria. El mètode financer el de capitalització si bé, amb el temps, aniria imposant­se el de repartiment. I, el més important, l'edat de jubilació va quedar fixada en els 65 anys a pesar que l'esperança de vida (en néixer) era inferior als 40 anys i no arribava als 10 anys una vegada complerta aquesta edat de jubilació.

A mesura que l'esperança de vida en néixer s'ha situat ja per sobre dels 80 anys i, als 65 anys, també està per sobre dels 20 anys, la contundent afirmació amb la qual s'iniciava aquesta tribuna ha deixat de ser certa. Els 65 anys de 1900 eren la “gran edat” i el seu assegurament per part de la Seguretat Social era no solament sostenible, sinó que constituí una innovació social i política de primer ordre. Avui, l'edat equivalent als 65 anys de 1900 se situa entre els 80 i els 90 anys, segons la mètrica aplicada. La “gran

edat” avui podria determinar­se sense problema al voltant dels 80 anys, no els 65.

Assegurant rendes vitalícies a partir dels 65 anys, avui, la Seguretat social, a Espanya i a qualsevol altre país, no pot pagar les rendes vitalícies que promet amb les cotitzacions que normalment ingressa. Necessitaria augmentar aquestes últimes considerablement per poder complir totes les seves promeses. Però més enllà del miratge que el mètode de repartiment genera, en mancar de capitals acumulats a l'altura dels seus compromisos, aquest augment de cotitzacions ha de realitzar­se per part de cadascun dels cotitzadors, no solament reunint més cotitzadors les aportacions dels quals salvin el curt termini creant majors obligacions futures.Per això, avui, la Seguretat Social ja no és la

millor assegurança de longevitat. La mala notícia és que no hi ha res que la substitueixi en aquesta funció perquè qualsevol alternativa que se li planteja manca de la clau que assegura l'eficiència de l'esquema, donades totes les altres condicions: l'obligatorietat de pertinença per a tots els treballadors.

Reinventant la seguretat Social: cap a un “sistema mixt per etapes"

ADC 21 | ANY 2018 | 10

Un sistema mixt “per etapes”

El nostre treball des de fa anys ha posat de manifest que pot postular­se una combinació de sistemes de repartiment i capitalització (el que comunament es denomina un sistema mixt) que en comptes de fer coincidir tots dos pilars en el temps els faci succeir­se, la qual cosa denominem un “sistema mixt per etapes”, o en dues etapes, per ser més precisos. En altres paraules, en comptes d'un sistema complementari de capitalització que asseguri rendes vitalícies des de la jubilació ordinària durant el mateix període de temps que la Seguretat Social assegura les seves pensions de jubilació, afrontant tots dos “productes”, plenament, el risc de longevitat, la qual cosa proposem consisteix que des de la jubilació ordinària fins a una certa edat (nostra “gran edat” avui) intervingui un sistema de capitalització privada (obligatòria) que, òbviament,

aportat a aquest esquema de capitalització durant una bona part de la seva vida laboral a taxes modestes ja que es tracta de cobrir (posem) poc més de deu anys de renda de jubilació l'assegurament de la qual amb prou feines comporta risc de longevitat i, no obstant això, àdhuc tractant­se de rendes

Avantatges i inconvenients

Els avantatges d'aquest sistema de pensions, recolzat en els dos pilars esmentats, amb la seqüència temporal esmentada, són moltes. Per exemple, aquest esquema portaria als treballadors a aportar a tots dos sistemes durant la seva vida laboral, no necessàriament en tots els anys de la mateixa, però sí en períodes suficients per a cada esquema, fent la càrrega de les aportacions compatible amb altres objectius d'estalvi per a contingències i esdeveniments del cicle vital. Igualment, els proporcionaria una renda de jubilació contínua més sostenible (en el cas de la Seguretat Social), més barata i completament assegurada.

Tot això faria més fàcil aconseguir la suficiència d'aquest tipus de rendes per a tota la vida en jubilació. La renda temporal de la pota de capitalització és sostenible per

temporals, la mutualització seria possible. Això abaratiria les rendes actuarials respecte a les purament financeres i, sobretot, les abaratiria considerablement respecte a les vitalícies de la mateixa durada teòrica, com a nombrosos treballs acadèmics han demostrat àmpliament.

En la segona etapa, la Seguretat Social, fent el que va fer tan bé durant moltes dècades, atorgaria pensions vitalícies des de la gran edat d'ara endavant assumint el risc de longevitat, molt major que en la primera etapa, però, així i tot, sensiblement inferior que el que assumeix avui dia assegurant als treballadors des dels 65 anys. La Seguretat Social així reinventada seguiria sent obligatòria i de repartiment, però hauria d'adoptar els comptes individuals de contribució definida pròpies dels sistemes de comptes nocionals. Els treballadors, també haurien cotitzat prèviament a aquest sistema durant les seves vides laborals. El diagrama següent ilꞏlustra com s'articularia aquest sistema mixt per etapes.

asseguraria rendes temporals, no vitalícies, i que des d'aquesta gran edat fins a la defunció de l'assegurat, una Seguretat Social reinventada assegurés, amb la seva capacitat coercitiva i de mutualizació plena, contra la longevitat subsegüent. D'aquí, la denominació que hem adoptat per al nostre sistema mixt: “per etapes”.

La clau està a determinar què s'entén avui, en ple S. XXI, per “gran edat”. Agafin­se. Per trobar avui l'edat a la qual sobreviu el 26,8% d'una generació sintètica (la que sobrevivia als 65 anys en 1900) cal anar­se als 91 anys, mentre que per trobar avui l'edat a la qual queden 9,1 anys d'esperança de vida (els que quedaven als 65 anys en 1900) cal anar­se als 81 anys. Així doncs, entre els 81 i els 91 anys es trobaria aquesta gran edat equivalent avui als 65 anys de 1900. En el nostre treball establim aquest límit “etari” en els 78 anys.

En la primera etapa, doncs, els individus triarien amb ampli marge a quina edat començar a rebre les rendes temporals, optant per abandonar l'activitat plenament o mantenint­la parcial o totalment. Haurien

definició, al ser de contribució definida, mentre que la renda vitalícia de la Seguretat Social seria més sostenible per dues raons: per la capa actuarial dels comptes individuals que se superposa al repartiment i perquè el període a assegurar és molt més curt (idealment, la meitat de tot el període en jubilació) i, a més, perquè ja ve descarregat del risc de longevitat experimentat pels colꞏlectius coberts durant la primera etapa i assumit per la pota de rendes temporals.

Entre els desavantatges d'aquest sistema és que, com tot canvi sistèmic, requereix períodes transitoris des de la situació existent fins al moment en el qual madura plenament el nou sistema. Aquest és un aspecte en el qual estem treballant en aquests moments. Però pot anticipar­se que els temuts costos de transició, ineludibles, poden minimitzar­se considerablement gràcies a dos mecanismes.

El primer d'ells, implícit, és el dels recursos necessaris per anar afrontant el pagament de rendes temporals. En realitat, les llars disposen d'estalvi suficient per adquirir, com una assegurança de prima única, les rendes

Avui, la Seguretat social, a Espanya i a qualsevol altre país, no pot pagar les rendes vitalícies que promet amb les cotitzacions que normalment ingressa

ADC 21 | ANY 2018 | 11

temporals necessàries que, a més, haurien d'anar substituint a poc a poc a les rendes de la Seguretat Social en aquesta primera etapa. Això, mentre s'aniria generant la massa d'aportacions capitalitzades per als nous entrants.

En segon lloc, de manera explícita, la Seguretat Social començaria a generar recursos corrents superiors a les seves obligacions corrents que anirien disminuint de manera gradual fins que madurés la segona etapa. La imposició de la restricció que representen els comptes individuals de contribució definida al sistema de repartiment de la segona etapa seria un

serveis a les societats avançades del moment, pràcticament fins als nostres dies. Però que acumula un retard d'adaptació que avui fa inviable honorar íntegrament les promeses que ha realitzat als treballadors. Els sistemes mixts “contemporanis” que es postulen no acaben d'arrencar en molts països de tradició europea continental i els comptes nocionals donen vertigen als gestors d'enormes sistemes públics de pensions.

Al mateix temps, constatem que el debat sobre la reforma de les pensions amb prou feines té en compte que la longevitat és el principal “driver” dels problemes que atalaiem en l'horitzó, però solament ho és en la mesura que ens neguem a una adaptació més valenta i productiva de l'edat de jubilació.

Pensem, doncs, que el sistema mixt per etapes que proposem resol molts problemes que avui apuntalen la resistència al canvi. Les simulacions que presentem en la literatura recent citada en aquesta tribuna, mostren que un sistema mixt per etapes, degudament dissenyat, pot ser estimulant per als treballadors, sostenible, eficient (barat) i segur. Per descomptat més del que tenim en aquest moment i del que tindríem si les propostes vigents sobre la taula aconseguissin obrir­se camí entre l'embull d'interessos, prejudicis i desconeixement que existeix i que, conjuntament, eleven resistències gairebé impossibles de vèncer a tot el món.

Proposem un canvi de paradigma, una ruptura de pensament i coneixement, per desenvolupar plenament, clar. Una ruptura que reconciliï la situació (i les perspectives) de les pensions avui amb la realitat d'una longevitat imparable; que encoratgi un debat renovat, amb alternatives creadores de

Un sistema mixt per etapes, degudament dissenyat, pot ser estimulant per als treballadors, sostenible, eficient (barat) i segur

sinergies i adhesions dels principals stakeholders de les pensions; que, en definitiva, ens porti a la reinvenció d'un compacte social, la Seguretat Social, que, com dèiem abans, ha servit admirablement bé a la societat durant moltes dècades.

Notes:

Aquest artícle és un resum de "Reinventing Social Security: Towards a Mixed Two­steps Pension System", propera publicació en José Álvarez (Ed.) Public pension systems: The greatest economic challenge of the 21st century. Chapter 16. Springer. Descarregable com a document de treball en español en: http://www3.uah.es/iaes/publicaciones/DT_06_17.pdf

1.­ La primera referència académica que podem aportar a aquest respecte es: Herce, J. A. y del Olmo, F. (2013). Reinventar la Seguridad Social asegurando la gran edad. En José A. Herce (Dir.). Pensiones: Una reforma medular. Ed. Fundación de Estudios Financieros y Círculo de Empresarios, 2013, Pp. 191­209. Descarregable en https://www.fef.es/publicaciones/papeles­de­la­fundacion/item/273­estudio­pensiones­una­reforma­medular.html.

factor de disciplina decisiu per al sistema de repartiment de la segona etapa.Naturalment, la transició sistèmica recomanaria fixar una línia divisòria entre els qui es queden en el sistema actual i els qui comencen a formar part del nou sistema mixt per etapes. Però poden trobar­se fórmules d'elecció per part dels interessats que no facin massa rígida aquesta divisòria

Conclusió

Creiem que la Seguretat Social que es va inventar a la fi del S. XIX és un sistema senzillament fabulós que ha rendit enormes

ADC 21 | ANY 2018 | 12

articleJuan de Ipiña GarcíaDirector, Business Development, EMEA, Global Financial Solutions en RGA re International IbericaVíctor José Barriga LucasChief Actuary a RGA re International Iberica

Longevitat: Gestió del Risc i del Capital Econòmic

IntroduccióLongevitat, qualitat de longeu, o el que és el mateix, que ha aconseguit o pot aconseguir una edat molt avançada. Un dels riscos assumits per les entitats asseguradores i més complex de mesurar. De fet, totes i cadascuna de les prediccions realitzades al llarg del temps ho han subestimat. I és que predir quant temps viurà una persona, els nostres assegurats, depèn de molts factors. Per exemple, estils de vida, genètics, l'entorn o simplement els propis avenços mèdics tenen una influència significativa sobre l'esperança de vida d'una persona. Hi ha els qui fins i tot s'arrisquen a afirmar que en un futur podrem tractar l'envelliment com una malaltia.El que sí podem afirmar a dia d'avui és que, des que Jeanne Louise Calment morís el dia 4 d'agost de 1997 als 122 anys i 164 dies, cap ésser humà ha aconseguit superar aquesta edat. Per tant, hem arribat al límit d'edat? L'humà que viurà 150 anys està ja entre nosaltres? A aquestes preguntes tindrem resposta en el futur. A dia d'avui, el que si que hem pogut contrastar és el fet de la rectangularització de la corba de supervivència, és a dir, no hi ha ningú que estigui superant aquesta edat límit aconseguida per Jeanne Louise Calment, però sí són més persones les que són capaces de superar els 100 anys.En el gràfic 1 es pot observar aquest procés de rectangularització des de l'any 1977 al 2017 a Espanya. En ell es mostra el percentatge de supervivents per a cada tram etari utilitzant dades de l'INE.

Principals causes de defunció a EspanyaEn el gràfic 2 podem veure quines són les principals causes de defunció a Espanya l'any 2015. Si prenem els 3 grups més importants, sistema circulatori, tumors i sistema respiratori, aquests representen prop del 70% de les causes de mortalitat a Espanya. Suposem ara que un grup de científics descobreixen la cura del càncer. En

aquest escenari, moriria menys gent a causa de tumors, i veuríem modificada la distribució de causes de defunció. Segurament observaríem que l'esperança de vida d'un nounat augmenta. A Espanya en 2016 es va superar l'esperança de vida dels 83 anys (mitjana de tots dos gèneres), quan fa 20 anys se situava per sota dels 79 anys. No obstant això, creiem que es podria aconseguir superar l'edat límit?

Possiblement no, almenys de manera significativa, afavorint d'aquesta manera el procés de rectangularització abans esmentat. Es pot estimar el risc de longevitat?Intuïm per tant que valorar el risc de longevitat o supervivència no és gens senzill, per la qual cosa per a una millor comprensió

Gráfic 1 – Supervivients per tram a Espanya

Gráfic 2 – Principals causes de mortalitat a Espanya

ADC 21 | ANY 2018 | 13

l'ús de dades poblacionals per projectar estimacions en poblacions assegurades. Per a això es realitzen ajustos..

Mesurament i valoracióNo existeix un model ideal de predicció. Existeixen molts, i cadascun s'ajusta a diferents realitats.

Avui dia existeixen models avançats que ens permeten estimar, de manera més precisa el risc de longevitat. En particular, podem ressaltar els més coneguts: Lee­Carter, P­Splines, Whitaker Henderson, Renshaw­Haberman, i fins i tot models específics per a edats avançades, en les quals hi ha molt poques dades, com per exemple Kannistö. A manera d'exemple, el model de Lee Carter a Espanya s'ajusta bé per a edats superiors als 45 anys, malgrat això a edats avançades deixa de ser fiable. Quin utilitzar? Depèn de la cartera que un vulgui projectar a futur. Cada model respon a

una ‘necessitat’ particular, no obstant això, creiem que s’ha de seguir un model fàcil i senzill d'aplicar.

Com gestionar el risc de longevitat des d'un punt de vista de riscos i de capital econòmic?La gestió de riscos o de capital econòmic no és la mateixa

• La gestió de riscos és un enfocament estructurat per identificar, analitzar, mesurar i donar capacitat de resposta davant tots els possibles factors de risc, de tal forma que es pugui gestionar la fluctuació relativa a una amenaça.

• El capital econòmic no és més que la pèrdua màxima inesperada en un període futur determinat (en cas de Solvència II són 12 mesos) i donat un nivell de confiança determinat (en cas de Solvència II és el 99,5%). Això comporta que a major risc

assumit existeix major capital econòmic. És important llavors saber que el risc en si mateix no és dolent, però cal gestionar­lo, i una de les mesures per valorar­lo és el capital econòmic, el qual medeix què passaria en un escenari advers de risc remot. El marc de solvència europeu (Solvència II) estableix un volum de fons propis mínims per poder cobrir aquest escenari remot.El shock aplicat en Solvència II al risc de longevitat és alt i perjudica la venda de rendes vitalícies perquè des del punt de vista de capital econòmic és onerós. El citat shock estàndard, requereix a les asseguradores l'assignació de fons propis per palꞏliar l'impacte de tenir, en la seva cartera de productes de longevitat, fonamentalment rendes, una esperança de vida major que la inicialment esperada. La referida

del risc, la pràctica de mercat la subdivideix al seu torn en 3 sub­riscos:

El risc base és la probabilitat que es produeixi un increment o decreixement en les taxes de defunció o invalidesa, perquè no ho reflecteix correctament la mitjana..

El risc de tendència és el risc que reflecteix la incertesa sobre les tendències a llarg termini i generalment està calculat amb tendències passades.

El risc de volatilitat és el risc generat per la aleatorietat en la quantitat i import dels sinistres en el proper exercici.

Mitigació del risc i tractament de dadesDe cara a mitigar aquests riscos, podem utilitzar diferents tècniques per poder reduir cadascun dels riscos assenyalats anteriorment. Per exemple:Risc base: augmentar el nombre

d'observacions;Risc de tendència: valorar l'impacte de salts qualitatius com poden ser els avanços mèdics o els canvis d'estil de vida; Risc de volatilitat: diversificació adequada de la cartera, realitzar una adequada selecció de riscos, així com utilitzar models i tècniques avançades per a la seva valoració.

De forma addicional és de summa importància la recolꞏlecció de dades històriques i el seu ús correcte des d'un punt de vista estadístic i de modelització per al càlcul dels factors de millora de la mortalitat. La mortalitat no és un fet estàtic, és dinàmic i tampoc es comporta de manera igual en diferents generacions. Per això la seva valoració amb una taula de mortalitat estàtica desglossada per edats, és una aproximació que pot millorar­se de forma material amb l'ús de les taules generacionals. En aquestes taules existeix una taula base i s'apliquen uns factors de millora que són diferents per edat, per generació i per any a projectar en el futur. El tractament de la informació a utilitzar s'ha de distingir si és de població general o de població assegurada, ja que generalment tenen un comportament diferent i és arriscat

Gráfic 3 – Factors implicats en la probabilitat de defunció per diferents edats

El risc base és la probabilitat que es

produeixi un increment o

decreixement en les taxes de defunció o invalidesa, perquè no ho reflecteix correctament la

mitjana.

El risc de volatilitat és el risc generat per la aleatorietat en la quantitat i import dels sinistres en el proper exercici.

El risc de tendència és el risc que

reflecteix la incertesa sobre les tendències

a llarg termini i generalment està calculat amb tendències passades.

Risc de longevitat

ADC 21 | ANY 2018 | 14

valoració del shock de longevitat, com es pot veure en el gràfic 4 i 5, està plantejada com una reducció única, immediata i permanent del 20% de la mortalitat esperada. La qual cosa és equivalent a eradicar més del 65% de les morts derivades del sistema circulatori, o reduir en un 70% la mortalitat per càncer.

Les solucions per a la gestió de riscos i per a la gestió de capital econòmic no són iguals.La pregunta a realitzar­nos en relació a les rendes i la decisió sobre la solució és: quin és l'origen de les meves preocupacions?, vull reduir els requisits de capital derivats de la longevitat o potser vull cobrir el 100% de la

meva exposició de la cartera de rendes a futur? No és el mateix cobrir la totalitat dels riscos de longevitat o cobrir tan sol un risc remot. La solució òptima pot diferir.

La reassegurança com a eina per mitigar el risc de longevitatS'han tractat moltes solucions per cobrir el risc de longevitat, tals com una cobertura natural subscrivint risc de mortalitat que pugui neutralitzar el potencial impacte (p.e. una renda vitalícia amb una cobertura de defunció).Malgrat tot, creiem que una solució molt eficient és transferir el risc a un tercer, la reassegurança. A continuació descriurem dues potencials solucions per a la gestió del risc de longevitat i per a la gestió del capital econòmic derivada de la longevitatI. Solució de reassegurança per a la gestió de riscos, o transferència alta de risc.Aquest tipus de reassegurança és conegut

futures preestablertes per a una determinada cartera de rendes.

• De tal manera que la reassegurança pot incórrer en pèrdues futures, concorde a la part de quota acordada dels riscos, si hi ha una desviació desfavorable en les hipòtesis de longevitat.

• En aquest cas contrari, si existís el upside, és a dir, el potencial benefici futur en cas d'existir una desviació favorable en les hipòtesis de longevitat, se’l queda la reasseguradora d’acord a la part de quota acordada dels riscos.

II. Solució de reassegurança per a la gestió de capital econòmic, o transferència baixa de risc. És conegut com Longevity Shock Absorber o Longevity index based hedges. Es transfereix risc de longevitat remot durant un període de cobertura. És important assenyalar que no es transfereix el total del risc de longevitat, l'objectiu és la gestió de capital. En el cas de Solvència II, per al càlcul de capital econòmic per fórmula estàndard, s'assumeix un risc remot equivalent a una reducció única, immediata i permanent del 20% sobre la probabilitat de defunció. La reassegurança pot assumir la desviació en l'import del pagament de rendes si la probabilitat de defunció es redueix de mitjana, entre el 0% i el 20%, durant una durada determinada. Generalment el punt d'ancoratge no estarà prop del 0% perquè no és un risc remot i el cost associat seria molt elevat. El punt de desancoratge s'estableix

Gráfic 4 – gráfic ilꞏlustratiu del shock del 20% de Solvencia II

com Indemnity longevity swap. La companyia de directe cedeix el total, o part del total del risc de longevitat a la reassegurança. Aquesta alternativa tindria el mateix impacte sobre el SCR de longevitat que una solució d'optimització de capital, no obstant això, el preu és molt major que en una transferència baixa de risc, atès que la reasseguradora a canvi d'uns pagaments fixos en el futur assumeix el total dels pagaments als rendistes en cas d'una desviació negativa del comportament de les defuncions (en aquest cas que morin menys assegurats dels esperats). • La idea bàsica és fer una permuta financera entre els futurs pagaments de rendes incertes, per pagaments de primes

Gráfic 5 – gráfic ilꞏlustratiu del impacte del shock en els pagaments probables en una cartera de rendes vitalicies

Gráfic 6 – gráfic ilꞏlustratiu del fluxe de pagaments en un Indemnity Longevity Swap.

ADC 21 | ANY 2018 | 15

en el 20% o una xifra lleument inferior. De tal forma que aquesta solució ajuda a reduir la càrrega derivada del risc de longevitat entre el punt d'ancoratge i el punt de desancoratge. El upside en aquesta tipologia de reassegurança el reté la companyia de directe.

• La probabilitat de defunció real està associada a un índex conegut, i generalment és de població general i no de població assegurada, la qual cosa comporta un risc base que es té en compte en la solució.

• El cost és materialment menor comparat amb un Indemnity Longevity Swap, ja que aquí només es reasseguren les desviacions sobre la hipòtesi de mortalitat, en comptes del volum total de les rendes. Està estructurat per situar­se a la zona de menor probabilitat de desviació de la hipòtesi de mortalitat.

• És a dir, aquesta solució només transfereix risc remot de longevitat, però aquest risc remot té un impacte material en els requisits de capital de Solvència II.

• Els fons propis de forma global es veuen reduïts, encara que al seu torn, aquesta disminució es veu molt mitigada per la reducció en el marge de risc gràcies a la solució de reassegurança. En el gràfic 7, es mostra un exemple ilꞏlustratiu de l'impacte de la solució abans i després de reassegurança. El recuperable de reassegurança té un efecte negatiu en Fons Propis de 68, que es veu compensat per un increment en Fons Propis de 50 per la reducció del Marge de Risc.

Cost d'aquestes solucions de longevitatGeneralment la percepció sobre el cost

d'aquestes solucions és que no són barates, malgrat això s'ha de tenir en compte que la reasseguradora està assumint un risc a molt llarg termini, amb un nivell d'incertesa alt. De forma addicional també assumeix un cost de capital econòmic tan onerós com l'entitat de directe.

ConclusióPer tant, malgrat estar davant d'un dels reptes més complicats per a les companyies d'assegurances, donat el llarg termini que impliquen les carteres de

rendes, mitjançant la utilització de models i tècniques actuals, junt uns adequats instruments de gestió de risc i de capital econòmic, la indústria asseguradora hauria de ser capaç de donar solució a una necessitat social, i poder oferir productes orientats a cobrir les nostres necessitats arribada la jubilació a un preu raonable, donat el risc a llarg termini inherent en el mateix.

Gráfic 7 – exemple ilꞏlustratiu del impacte en els requeriments de capital de Solvencia II

Fuente: The Economist, My Money or your Life, 2014

ADC 21 | ANY 2018 | 16

entrevistaNichola BarrProfessor d' Economía Públic de la London School of Economics (LSE)

Nicholas Barr

S'estan duent a terme unes reformes profundes en molts sistemes de pensions. Quins són els factors més importants a tenir en compte abans d'iniciar qualsevol tipus de reforma?

Al meu judici, destaquen 3 punts principals.

En primer lloc, s'ha de tenir una visió a llarg termini.Les pensions tenen una funció llarg­placista permetent la planificació de les persones al llarg de tot el seu cicle vital. Perquè les pensions puguin complir de manera adequada amb aquesta funció, les reformes s'han de dissenyar a força de molta reflexió i amb la perspectiva d'un llarg recorregut. Per tant, han de suscitar el màxim de suport entre totes les forces polítiques. Els economistes han de recordar que no només importa la sostenibilitat econòmica, sinó també la política, mentre que els polítics no han d'oblidar que les solucions aplicades no seran políticament sostenibles, si no són, al seu torn, econòmicament sostenibles.

Les reformes s'han de dissenyar amb la perspectiva d'un llarg recorregut. Els economistes han de recordar que no només importa la sostenibilitat econòmica, sinó també la política, mentre que els polítics no han d'oblidar que les solucions han de ser econòmicament sostenibles.En segon lloc, recordar que les pensions tenen una multiplicitat d'objectius. A l'hora de dissenyar una reforma, els responsables polítics han de tenir en compte tots els objectius d'un sistema de pensions, incloent: • Consumption smoothing (planificació del consum), transferint el

consum d'edats més joves a edats majors.

• L’assegurança, per exemple, quan algú contracta una assegurança per protegir­se contra una esperança de vida incerta a través de la contractació d'una renda.

• L'alleujament de la pobresa, amb la finalitat de palꞏliar l'escassetat d'ingressos en la vellesa.En tercer lloc, no existeix un únic sistema que encaixi a la perfecció en tots els països. El concepte és molt senzill. El pes relatiu que els responsables polítics i l'electorat donen als objectius de les pensions varia amb el temps i entre els diferents països. A més, les restriccions també varien: alguns estats tindran una política fiscal més austera, uns altres tindran graus diferents de poder institucional, o bé uns països tindran economies més estables que uns altres. Si tant els objectius com les restriccions són diferents, és evident que el sistema òptim també ho serà entre un estat o un altre.

A tot això cal afegir que, a la pràctica, tots els sistemes tindran imperfeccions.

Les pensions han de ser un alleujament de la pobresa, amb la finalitat de pal·liar l'escassetat d'ingressos en la vellesa.Pot donar­nos alguns exemples de models de pensions ben dissenyats?

Ilꞏlustrant l'anterior punt, citaria els següents sistemes que, tot i ser bons no són perfectes i a més tots són diferents:• Suècia té un sistema de pensions contributives nocionals gestionat per l'estat al costat d'una pensió mínima garantida per prevenir la pobresa.

• Canadà té un sistema públic de prestació definida, que es finança parcialment, al costat d'una pensió no contributiva, finançada amb

"Si hagués de dissenyar un sistema de pensions per a un planeta nou, no establiria una edat fixa de jubilació, sinó que vincularia, en alguna mesura, l'edat de jubilació a l'esperança de vida"

ADC 21 | ANY 2018 | 17

impostos.

• Holanda té uns plans totalment finançats i organitzats a nivell de cada sector industrial. Aquest tipus de fons permet agrupar el risc de manera més extensa entre les plantilles, i a més, costa menys gestionar­los. Els plans industrials es complementen amb una pensió no contributiva finançada amb impostos.

• Nova Zelanda té un sistema senzill on els treballadors es donen d'alta en uns plans d'estalvi que resulten econòmics d'administrar, i que, així mateix es complementen amb una pensió no contributiva finançada amb impostos.

Si s'observa l'evolució de les pensions, es revelen dues tendències: primer, la de procurar oferir productes més senzills i barats. Un bon exemple és el sistema de pensions NEST (National Employment Savings Trust) del Regne Unit, que permet que els treballadors triïn entre una selecció de plans d'estalvi, econòmics d'administrar, proporcionant un pla amb un disseny predeterminat, que s'aplica per defecte per a aquells treballadors que no es decanten per cap opció. Actualment el 98% dels treballadors han optat per aquest últim.

Una altra tendència és la de les pensions no contributives finançades amb impostos, com les d'Holanda, Canadà, Xile, Austràlia i Nova Zelanda.

El sistema Suec és un dels més reconeguts mundialment. Vostè ha aconsellat a les autoritats sueques sobre alguns aspectes. Ens pot explicar quins són els seus principals eixos i quins són els beneficis que ofereix als suecs?

Permeti'm que realitzi una breu descripció del sistema: el nucli del sistema suec és una pensió contributiva nocional gestionada per l'estat (NDC). Per a una anàlisi més detallada, veure Barr 2013. • Aportacions: cada treballador té un compte gestionat pel govern en el qual es registren les seves contribucions. Aquest compte és tractat com si fos un dipòsit en un fons d'actius financers acumulats, si be no existeixen tals actius ja que el compte és simplement un nombre assignat a cada treballador en l'ordinador de la seguretat social.

• Acumulació: cada any el govern aplica un tipus d'interès nocional al total acumulat en el compte de cada treballador. Aquest tipus nocional no es correspon amb el tipus de mercat, sinó que s'estableix a través d'una fórmula en que el seu objectiu és aconseguir tant la suficiència com la sostenibilitat de les pensions. Els tipus emprats amb més freqüència són els del creixement del salari mitjà real, w (a l'una amb la mitjana del nivell de vida), o de la nòmina total, wL (de manera que es reflecteixin les tendències de l'ocupació), o bé del PIB, que reflecteix el rendiment de l'economia en si. Tal com es va comentar anteriorment, el saldo de cada compte es manté únicament a efectes estadístics, ja que el sistema no és titular de fons de contrapartida (matching funds) invertits en mercats financers – d'aquí es deriva l'etiqueta “nocional”.

• Retirada de fons o (Drawdown): a la jubilació, el valor de l'acumulació nominal de cada pensionista es converteix en una renda de manera que es recullen els principis actuarials, com (a) l'edat de l'individu en jubilar­se, (b) l'esperança de vida estimada del seu entorn, i (c) les regles per ajustar el nivell de les prestacions en pagament, el valor actual dels beneficis d'una persona és igual al valor de la seva acumulació teòrica, utilitzant el tipus d'interès nocional com a taxa de descompte.

El sistema té avantatges importants. El disseny de la NDC permet una bona distribució del consum (consumption smoothing) i reparteix el risc de manera més àmplia que els comptes individuals totalment dotats. A diferència d'un sistema d'aportació definida, el resultat de l'aplicació de la fórmula fa que el patrimoni de la pensió d'un individu es constitueixi any rere any, per tant l'ajustament ve a través de la retirada o drawdown de les sumes acumulades de cada persona i no pel valor cabdal d'aquesta acumulació. Per aquest motiu, després de la crisi, les pensions sueques van mostrar una volatilitat molt inferior a les pensions contributives definides i finançades íntegrament, per aquells que es van jubilar al voltant del 2008. Per contribuir al bon disseny, es garanteix una pensió, finançada a través de la recaptació d'impostos generals, destinada als individus el dret dels quals a la pensió NDC és molt limitat, oferint un alleujament

contra la pobresa.

A la reforma sueca el govern va crear un grup per a les pensions format per membres de tots els grups parlamentaris i quan el sistema va engegar, el grup es va mantenir per actuar com a “garants” de la reformaEl procés de la reforma Sueca ofereix valuoses lliçons per a altres països.• A l'hora de contemplar la reforma, el govern va animar el debat públic sobre el tema.

• El govern va crear un grup per a les pensions format per membres de tots els grups parlamentaris significatius. L'objectiu del grup va ser el de forjar una reforma que tindria un suport universal que el blindaria davant de futurs canvis de govern.

• Molt important, quan el sistema va engegar, el grup es va mantenir per actuar com a “garants” de la reforma. Suècia ha aconseguit protegir aquesta idea original.S'ha dedicat molt esforç a proporcionar al públic informació clara i senzilla i en el termini adequat. Anualment, cada treballador rep un informe personalitzat sobre l'estat de la seva pensió, a més de l'informe del sistema en si (el Llibre Taronja, que es publica també en anglès, disponible en internet). En definitiva, tot un model de transparència.

A Suecia cada treballador rep un informe personalitzat sobre l'estat de la seva pensió, tot un model de transparència Darrerament es parla molt sobre les pensions NEST en el UK. Quins són les seves característiques fonamentals? Què opina del plantejament i la forma d'implementar les NEST?

NEST ha estat acuradament definit per adaptar­se sobre la base dels factors i comportaments econòmics.

L'acumulació: l'acumulació bàsica de NEST es basa en un fons amb data objectiu amb tres fases: fundacional, de creixement i, finalment, de consolidació..• Fase fundacional ­ una novetat dins del disseny de les pensions ­ opera durant els primers cinc anys d'acumulació i té com a objectiu principal fomentar l'hàbit de l'estalvi. Els estudis demostren que sofrir pèrdues en els primers anys resulta molt desmotivador, de manera que l'estratègia d'inversió durant aquest període pretén cobrir el nivell de la inflació, evitant sobresalts amb les inversions que poguessin reduir el valor de l'acumulació.

• Fase de creixement. Una vegada constituïda la “guardiola”, es pot adoptar un plantejament menys conservador. La meta de NEST és la de generar un retorn mitjà a llarg termini d'un 3% net. Des del seu llançament en el 2012, el fons amb data objectiu ha generat una rendibilitat anual real entorn a un 6 per cent.

• Fase de consolidació, (els últims 10 anys abans de la data de jubilació prevista del treballador), en la qual es comencen a cristalꞏlitzar els beneficis.

NEST decideix sobre l'exposició general interna als fons block i un altre tipus d'actius. Subcontracta la gestió de fons al sector privat i publica trimestralment informació sobre les inversions estratègiques i rendibilitats obtingudes.

El cost total per al treballador, (que inclou el cost d'administració i els costos de les inversions, representa un 1,8% anual sobre les aportacions realitzades, més un 0,3% de despeses de gestió sobre el

ADC 21 | ANY 2018 | 18

fons acumulat, la qual cosa equival a un 0,5% de mitjana per membre. Al costat dels fons amb data objectiu, existeixen altres opcions per als treballadors, com un fons de més alt risc (i de major potencial de creixement), un fons ètic, un fons Sharía i un fons de menor creixement i risc.

La fórmula per defecte (per als treballadors que opten per no triar un fons en concret) és la d'un fons amb data objectiu establert que coincideix amb l'edat estàndard de jubilació dels treballadors per segment d'edat. Aquesta opció abasta el 95% dels treballadors.

El disseny NEST pel Drawdown (retirada) té tres elements.

• Retirada tutelada (Curated drawdown): el plantejament de NEST és assessorar als jubilats en l'elecció de l'estratègia de retirada més adequada, segons les condicions de mercat, amb la finalitat de rebre uns ingressos estables i indexats amb la inflació. Qualsevol membre del pla pot optar per seguir els consells, amb un fons de retirada (drawdown fund) que genera cert nivell d'ingressos, o pot optar per retirar una quantitat major o menor ­ si bé, com més retira, més ràpid li minvarà el fons amb els efectes corresponents sobre els ingressos futurs. .

• Un component d'efectiu líquid, el disseny del qual no està finalitzat, que pretén explicar una assignació per a despeses inesperades sense comprometre el flux d'ingressos a llarg termini del membre.

• Una renda diferida: Si bé una renda immediata comprada amb part de l'acumulació és una bona opció, NEST presta especial atenció a les rendes diferides. Aquest element – també en fase de desenvolupament – permet retirar diners per comprar una renda diferida a una certa edat.

En resum, l'organització resulta senzilla i barata de gestionar, ningú està obligat a triar una opció, si bé existeix la possibilitat de fer­ho si es desitja.

En el seu treball, es destaca la importància del creixement de la producció com a factor clau en la sostenibilitat del sistema de pensions. Per què?

Els factors econòmics de les pensions resulten de vegades confusos perquè se centren en les finances. És més fàcil centrar­se en objectius econòmics de base – la producció i el consum de béns i serveis ­.

Existeixen dues formes per aconseguir intercanviar la producció actual per un dret a la producció futura: estalviar part del salari cada setmana, i acumular una sèrie d'actius financers o obtenir una promesa dels teus fills o del govern que rebràs béns i serveis produïts per uns altres, una vegada jubilatExisteixen dos (i només 2) formes de garantir la solvència en la vellesa. És possible emmagatzemar la producció actual per al seu ús futur, per exemple, es pot cavar un forat en el jardí i cada any anar emmagatzemant unes llaunes de mongetes, ampolles de vi, cordons o detergent. Seria l'única manera en el qual Robinson Crusoe podria garantir el seu consum en la jubilació, però no és factible, és costós, no contempla les incerteses (com pot ser canviar els gustos), i no es pot aplicar als serveis derivats del capital humà – els serveis sanitaris seria un exemple particularment important. En conseqüència, l'enfocament de l'emmagatzematge no té moltes possibilitats.

L'única opció que ens queda és la d'intercanviar la producció actual per un dret a la producció futura. En línies generals, existeixen dues formes per aconseguir­ho: estalviar part del salari cada setmana, i acumular una sèrie d'actius financers – com a diners – que més endavant, una vegada jubilat, es podrien intercanviar per béns i serveis produïts per gent més jove. O alternativament, podries obtenir una promesa – dels teus fills o del govern – que rebràs béns i serveis produïts per uns altres, una vegada jubilat. Les dues formes més freqüents d'organitzar les pensions vénen reflectides en les formes descrites anteriorment: els plans finançats, on es paguen les pensions des d'un fons constituït al llarg d'uns quants anys, per part dels seus contribuents i basats en l'acumulació d'actius financers, i les PAYE (pagament sobre la marxa), on les pensions són satisfetes (normalment per l'estat) a través dels ingressos obtinguts per impostos, sobre la base de promeses.

Tenint en compte les deficiències de l'emmagatzematge de la producció actual, l'única manera viable és mitjançant un sistema de quitacions de la producció futura. Per tant, allò que realment importa és el nivell de producció que existeix quan m'hagi jubilat. És el quid de la qüestió. Als pensionistes no els interessa els diners en si, sinó el consum – el menjar, la llum, el servei sanitari etc. Els diners són irrellevants tret que la producció estigui allí perquè els pensionistes la comprin.

Com els sistemes de pensions han d’afrontar el tema de l'envelliment de la població?

L'envelliment de la població es produeix per dos motius: la disminució de la fertilitat i l'increment de la longevitat.

La primera resposta política a la disminució de la fertilitat és un increment de l'estalvi nacional. Una reducció en la fertilitat significa que, en el futur, la població activa disminuirà. Una resposta racional seria la d'assegurar que cada treballador es torni cada vegada més productiu mitjançant la inversió en béns físics i tangibles com a equips informàtics, al costat d'una major despesa a l'educació i la formació. Un estalvi major contribueix a finançar aquesta inversió.

Un major estalvi es pot organitzar en una àmplia varietat de fórmules: pot ser públic o privat i dins o fora del sistema de pensions. Alguns estats com Austràlia, Xile i Holanda tenen part de l'estalvi en fons privats de pensions. Canadà té part del seu estalvi en una part finançada del sistema públic de pensions. Noruega organitza una part del seu estalvi mitjançant un fons patrimonial sobirà.

Si hagués de dissenyar un sistema de pensions per a un planeta nou, no establiria una edat fixa de jubilació, sinó que vincularia, en alguna mesura, l'edat de jubilació a l'esperança de vidaQuant a la longevitat, la resposta és la d'incrementar l'edat de jubilació gradualment. Si hagués de dissenyar un sistema de pensions per a un planeta nou la forma de vida del qual estigués experimentant un increment constant de la longevitat, no establiria una edat fixa de jubilació, sinó que vincularia, en alguna mesura, l'edat de jubilació a l'esperança de vida. Prenent el cas d'Espanya o el RRUU, on la vida laboral dura uns 40 anys i la durada mitjana de la jubilació se situa entorn dels 20 anys, en el cas que els responsables de la política de pensions volguessin mantenir el ràtio d'1 any de jubilació per cada 2 anys treballats, una forma de garantir el manteniment de la ràtio seria retardar l'edat de jubilació en 8 mesos per cada any que augmenta l'esperança de vida, la qual cosa podria establir­se per llei.

ADC 21 | ANY 2018 | 19

ADC 21 | ANY 2018 | 20

A més de retardar l'edat de jubilació, seria aconsellable una política que donés a la gent un major ventall d'opcions per a una jubilació flexible. Així, la gent podria passar del treball a temps complet a la jubilació total al llarg d'una trajectòria al llarg del temps, segons la seva conveniència.

Què diria a les autoritats espanyoles abans d'emprendre el necessari procés de reforma del nostre sistema?

No conec al detall la realitat espanyola, així que em limitaré a parlar dels missatges que, generalment, es poden aplicar en altres països.

El meu primer consell és que un bon disseny radica en la seva capacitat d'evitar que la gent estigui obligada a triar si no vol fer­ho. La reforma de les pensions ha de partir des de 3 premisses:

• El propòsit fonamental de les pensions és oferir seguretat en la vellesa.

• Hauria d'haver lloc pels qui volen triar sobre les seves pensions i jubilació, però vist els resultats a nivell internacional, moltes persones no volen prendre decisions, la gestió d'aquesta elecció pot resultar costosa administrativament i algunes persones prendrien decisions incorrectes. Així que:

• El sistema de pensions ha de funcionar bé, també pels que no volen escollir, i aquesta ha de ser una opció acceptable.

Un segon bloc de missatges aborda com emprendre una reforma.• Abans he comentat que una reforma ha de ser alguna cosa que es contempli a llarg termini.

• En interès a la sostenibilitat política cal prioritzar que qualsevol reforma gaudeixi del consens entre les diferents forces polítiques.

• Per aconseguir aquesta finalitat, s'ha de crear una comissió transversal amb representació de tots els partits, (com s'ha fet a Suècia) o bé incloure membres amb un interès clar (stakeholders) que incorpori representants de la patronal, els treballadors i el govern, treballant al costat dels experts en pensions.

• A l'hora de crear la comissió s'ha de tenir en compte que la perícia en el tema de pensions no es limita al coneixement dels mercats financers sinó a un conjunt molt més ampli d'aspectes.

• Una manera encertada seria començar un procés de reformes amb sessions públiques per escoltar la veu del poble, tal com es va fer en les comissions de Marcel i de Bravo a Xile.

Un tercer missatge és la importància de sostenir la reforma. A excepció de Suècia, els polítics sempre tendeixen a tractar la reforma de les pensions com si fos un esdeveniment i no un procés considerant que el punt final arriba quan s'aprova la legislació, moment en el qual finalitza la seva participació, la qual cosa és un error important. Perquè una reforma perduri, ha de (a) tenir l'acceptació en el moment del debat de la reforma i (b) mantenir els suports a llarg termini.

Sessions públiques. Ja he fet referència a aquestes sessions obertes al públic per poder escoltar, però seria convenient organitzar altres sessions informatives per explicar el que comporta aquestes reformes i com funcionaran en realitat.

Acció continuada. Mantenir les reformes requereix una sèrie d'accions constants i la seva posterior comunicació per part de les autoritats responsables com l'informe anual emès a cada treballador i jubilat a Suècia en el seu anuari, el Llibre Taronja.

Ajust automàtic. Gairebé tots els estats inclouen un ajust automàtic per inflació en els seus sistemes de pensions. Alguns també inclouen un factor de sostenibilitat demogràfica. Així, a Suècia i Alemanya la fórmula de beneficis exerceix una pressió cap avall sobre les prestacions en cas d'empitjorar la situació demogràfica.

La legislació de pensions canadenca estipula una revisió actuarial cada tres anys que inclou la projecció d'ingressos, despeses i actius per a un període de 75 anys. Si la projecció estableix un dèficit, la legislació preveu un increment escalonat de les contribucions i una congelació temporal de l'ajust per inflació de les pensions actuals, que

entraria en vigor al cap de sis mesos, permetent als legisladors realitzar canvis discrecionals si així ho estimessin oportú.

La discrecionalitat legislativa a Canadà, no obstant això, és limitada. En un estat unitari que requereix només una majoria simple de legisladors, és fàcil per al govern canviar les regles d'un sistema de pensions. Atès que el fracàs de prendre una visió a llarg termini és un tema recurrent, tal disseny és arriscat. Per abordar el problema, la independència dels gestors en el pla públic es basa en la legislació que té la mateixa protecció que la constitució canadenca. Així, el Govern de Canadà i les províncies són administradors conjunts del pla i el canvi requereix el suport de dos terços de les províncies amb un mínim de dos terços de la població. Aquest obstacle fa que sigui molt difícil per a un govern amb pocs recursos desviar els fons de pensions en diferents classes d'actius (per exemple, bons del govern) o per a diferents usos.

Pel que entenc, Canadà és l'únic país que té aquest sistema.

Una comissió periòdica o permanent. L'ajust automàtic pot formar part de la solució, però mai podrà satisfer totes les necessitats pel que ha de ser recolzat per accions discrecionals puntuals. A Suècia van optar per mantenir el seu Grup de Pensions com un cos que vetlla per l'estratègia que forma la base del seu sistema. Un model alternatiu seria la inclusió en la legislació de pensions d'una comissió d'experts independents, on la llei indicaria la freqüència de les reunions de la comissió, per exemple, cada 5 anys, el nombre i perfil dels seus components. El grup seria el responsable de revisar la idoneïtat de les prestacions, la sostenibilitat del sistema i, si escau, l'adequació del disseny a la dinàmica social.

ReferenciesNicholas Barr (2013), The Pension System in Sweden, Report to the Expert Group on Public Economics (ESO), 2013:7, Stockholm: Ministry of Finance, 2013, http://eso.expertgrupp.se/wp­content/uploads/2013/08/Till­webben­ESO­2013­7.pdfNicholas Barr and Peter Diamond (2010), Pension Reform: A Short Guide, (New York and Oxford: Oxford University Press. En castellano: La reforma necessaria: El futuro las pensiones, Madrid: El Hombre del Tres, 2012, http://www.elhombredeltres.es/index.php/la­reforma­necesaria­2.

Nicholas Barr and Peter Diamond (2017),‘Designing a default structure: Submission to the Inquiry into Superannuation: Assessing Efficiency and Competitiveness’, Australia Productivity Commission, September, http://www.pc.gov.au/__data/assets/pdf_file/0015/221703/sub074­superannuation­assessment.pdf

ADC 21 | ANY 2018 | 21

Activitats en matèria de formació de l'any 20171. Acceleració de l'economia mundial i final de les polítiques monetàries no convencionals. És possible? Implicacions.18 de gener de 2017.Sr. David Cano (AFI).Una vegada més, l'economista d'Analistes Financers Internacionals Sr. David Cano, va realitzar durant una mica més d'una hora, una brillant exposició. Al llarg de la seva presentació, va repassar els principals indicadors econòmics que reflecteixen l'evolució i tendència de les principals economies mundials.

En aquest sentit, en paraules del Sr. Cano, "sembla haver­se arribat a un final de cicle a l'entorn de tipus d'interès mínims a Europa i factors com el repunt del preu del barril Brent o la recuperació a nivell macro de diverses economies, entre les quals es va destacar a Rússia o Brasil, podrien marcar un horitzó a mitjà termini amb tipus més alts, en definitiva, podrien suposar la fi de l'aplicació de polítiques no convencionals per part de l'autoritat monetària europea ".

Així mateix, es va fer especial èmfasi en els riscos geopolítics que vénen succeint­se en els últims mesos, on destaquen el Brexit per part de UK o la victòria contra pronòstic de Trump a EUA. Sobre aquests aspectes, el Sr. Cano va destacar que són riscos que no es poden tenir en compte a l'hora de gestionar carteres, donat l'impredictibles que poden resultar, fins i tot a l'hora d'avaluar el seu efecte en l'evolució dels principals indicadors econòmics.Finalment, en clau de futur segons el Sr. David Cano "factors com el Brexit, problemes com el terrorisme internacional, l'avenç d'opcions populistes en determinats països o el mateix estancament d'economies clau de la UE com França o Itàlia, poden portar a llançar un advertiment sobre el futur de la UE davant una eventual nova crisi durant els propers anys.Van assistir a la conferència 33 persones.

2. L’assegurança d'automòbils després de l'entrada en vigor del Barem.1 de febrer de 2017.Sr. Juan Manuel Hernando (Allianz), Sra. Teresa Sendra i Sr. Juan Antonio Monge (Grupo Catalana Occidente), Dr. Carlos Sauca (Uvame), Sr. Emilio Moragas (Duelo, Moragas & Olartúa Advocats), Sra. Olga Torrente (Gabinete Torrente), Sr. Manuel Mascaraque (Unespa).Va presentar la Jornada el Sr. Miquel Viñals, president del Colꞏlegi d’Actuaris de Catalunya. Va parlar de l'evolució de l’assegurança d'automòbils, dels greus problemes que va tenir en els anys noranta, amb increments molt notables de la sinistralitat derivats, sobretot, dels increments de les garanties de l’assegurança obligatòria. També va comentar l'esforç modernitzador de les entitats asseguradores (introducció dels sistemes bonus /malus, millores tecnològiques per a la reducció de costos, de la millora en les tècniques de "pricing", etc.) i dels beneficiosos efectes ja del primer barem, que han permès mantenir una rendibilitat raonable del ram, malgrat tot. Acte seguit, el Sr. Juan Manuel Hernando, actuari de Pricing de Autos,

de Allianz Seguros, va parlar dels treballs preliminars realitzats en Allianz per estimar l'impacte del nou barem en la sinistralitat, i per tant, determinar les primes necessàries a aplicar per mantenir l'equilibri tècnic del ram. Per a això es van basar en estudis sectorials i de la pròpia companyia, utilitzant models GLM, per a la determinació de les tarifes.El Sr. Juan Antonio Monge, responsable de Daños Corporales de Seguros de Autos i la Sra. Teresa Sendra, actuària del Grupo de la Función Actuarial, del Grupo Catalana Occidente, van parlar dels efectes del nou barem en la sinistralitat del ram d'automòbils en la seva entitat. Van destacar els canvis importants del nou barem i la tasca de formació que s'ha dut a terme amb empleats i colꞏlaboradors, necessària per a una gestió eficient dels sinistres. Segons la seva valoració, el nou barem ha incrementat les indemnitzacions en els sinistres greus, encara que hi haurà més temps per poder valorar el seu impacte real.El Dr. Carlos Sauca, director mèdic de UVAME, Unitat de Valoració Mèdica, SL., va comentar la dificultat a valorar el concepte de "qualitat de vida", fonamental per valorar el dany personal derivat dels accidents. Va parlar de la metodologia de la valoració mèdica del dany personal del nou barem. Finalment va presentar els resultats d'un estudi, amb dades de 2016 i d'experiència pròpia, en el qual es dedueix que, per a l'aplicació del nou barem, s'ha reduït lleugerament el nombre de dies de baixa en casos de cervialgia i esquinç cervical derivats d'accidents de circulació.

El Sr. Emilio Moragas, advocat, soci del bufet Duelo, Moragas & Olartúa Advocats i membre de l'executiva de la Comissió de Responsabilitat Civil i Assegurances del Ilꞏlustre Colꞏlegi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), va parlar dels canvis que el barem ha introduït en la gestió dels sinistres del ram d'automòbils. Va comentar que el nou barem ha estandarditzat la determinació de les indemnitzacions i afavoreix els acords extrajudicials entre perjudicats i asseguradores. Va parlar de la figura de l’"oferta motivada" i de la tasca de "mediació" dels advocats, que potencia la nova norma en detriment de la via judicial.La Sra. Olga Torrente, actuaria i perit judicial, de Gabinet Torrent Asesores Asociados, SL., va comentar que l'actuari intervé, fonamentalment, en la valoració del lucre cessant i del dany emergent. En la seva opinió, encara que el nou barem estandarditza les indemnitzacions, això no evita que l'actuari hagi d'intervenir en determinades ocasions, ja que el barem considera unes variables molt rígides que, en molts casos, no s'ajusten a les circumstàncies de cada perjudicat, per la qual cosa les indemnitzacions poden ser molt diferents.El Sr. Manuel Mascaraque, director de l'Àrea d'Assegurances Generals, de Unespa, va parlar dels treballs que ha dut a terme en Unespa, molt anteriors a l'entrada en vigor del nou barem, coordinant les accions de les entitats asseguradores. També va presentar els resultats d'un estudi estadístic elaborat per Unespa, amb dades de sinistres d'automòbils de gener i setembre de 2016 (mostra de 155.000 sinistres, representant un 90% del mercat). Finalment va

ADC 21 | ANY 2018 | 22

parlar de les iniciatives que lidera Unespa, per millorar el servei a les entitats asseguradores en aquesta matèria: conveni de sinistres de danys personals, plataforma de comunicació electrònica entre advocats, estandardització dels models d'ofertes / respostes motivades, entre d’altres.Finalment, el Sr. Josep Lluís Ferré, conseller delegat de Allianz Seguros, va comentar que el barem afecta moltes àrees de les companyies i que cal considerar­ho com una oportunitat per professionalitzar encara més, si és possible, a les entitats asseguradores. En la seva opinió, l'impacte real del nou barem el veurem en el 2017 i anys successius.La jornada va ser coordinada pel Sr. Eduard Folch, responsable d'Autos i Particulars, de Allianz Segurs.Van assistir a la jornada un total de 77 persones.

3. Curs de Fiscalitat d'Assegurances i altres productes de previsió social.27 de febrer al 13 de març de 2017.Sr. Ignasi Calvet (Garrigues). En el curs es van tractar els aspectes fonamentals de la tributació de l'estalvi, de les assegurances de vida, individuals i colꞏlectives, de les assegurances que instrumenten compromisos per pensions, així com de la tributació de plans de pensions, plans de previsió assegurats, plans de previsió social empresarial i aportacions a mutualitats de previsió social. Concretament: Els impostos que graven la tributació de l'estalvi al nostre país, L'esquema de tributació de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), La tributació de les assegurances de vida i invalidesa, tant en l'IRPF com en l'Impost sobre Successions i Donacions (ISD) i en l'Impost sobre el Patrimoni (IP), el tractament fiscal de les assegurances que instrumenten compromisos per pensions, la tributació de Plans de pensions (PP), Plans de Previsió assegurats (PPA) i Plans de Previsió Social Empresarial (PPSE), la tributació dels productes de les Mutualitats de Previsió Social (MPS), i, finalment, la tributació dels no residents. Van assistir al curs un total de 25 persones.

4. Curs d'introducció a Solvència II.20 al 29 de març de 2017.Sra. Anna Labayen (Area XXI), Sr. Jaume Belles (Grupo Catalana Occidente), Sr. Jordi Payés (Serfiex) i Sr. Emilio Vicente (MGS).El curs, de 12 hores de duració, va tractar els aspectes fonamentals de la Llei 20/2015 d'ordenació, supervisió i solvència de les entitats asseguradores i reasseguradores (LOSSEAR) i del seu Reglament (ROSSEAR), aprovat pel Reial decret 1060 / 2015, que va entrar en vigor l'1 de gener de 2016, i que han suposat canvis radicals en la gestió de les entitats asseguradores, en totes les àrees. Concretament, el curs va tractar: Els fonaments de Solvència II i de la gestió de riscos; Les metodologies per a la quantificació dels requeriments de capital; El càlcul de les provisions tècniques sota criteris de Solvència II; Les novetats en matèria de sistema de govern de les entitats asseguradores, gestió del ORSA, funció actuarial i auditoria interna; i Els requeriments d'informació externa.Al curs van assistir 20 persones.

5. L'Informe Financer i de solvència de les entitats asseguradores i la seva revisió.4 d'abril de 2017.Sr. Alejandro Casanueva (Unespa), Sra. Maria Jesús Romero i Sra. Rosa María Vivar (Zurich), Sra. Sandra Cantos (Mutual Mèdica), Sr. Álvaro Quintana (Deloitte), Sr. Enrique Sánchez (Mazars), Sr. Miguel Caballero (DGSFP).La Llei 20/2015, de 14 de juliol, d'ordenació, supervisió i solvència de les entitats asseguradores (LOSSEAR) va disposar l'obligació per a les entitats asseguradores de publicar, amb caràcter anual, un Informe sobre la situació financera i de solvència. Aquest informe és públic i ha d'estar disponible a la Web. La normativa estableix que l'Informe, estarà sotmès a revisió externa i

elaborarà un document anomenat Informe especial de revisió, que podrà ser dut a terme per auditors i per actuaris d'assegurances. En cas que la revisió la realitzin auditors de comptes, serà necessari que els aspectes de tipus actuarial hagin estat revisats per actuaris. Els actuaris, si s’escau, hauran d'acreditar una experiència mínima, d'acord amb la naturalesa dels riscos subjectes a revisió.Addicionalment, cada tres anys, s'haurà de realitzar un informe per al supervisor, conegut com a Informe de l'avaluació interna dels riscos i de la solvència a l'efecte de supervisió (EIRS) que, encara que contindrà una gran part de la informació continguda en aquests documents anteriors, també inclourà informació més específica.En la Jornada es van revisar els aspectes fonamentals d'aquests informes: per part de Unespa es va parlar de l'origen de la regulació de l'Informe sobre la situació financera i de solvència i de l'Informe especial de revisió, i els comentaris que es van fer tant en la tramitació del Reglament Comunitari que ho regula, com la seva translació a la regulació nacional; Representants de Zurich i de Mutual Mèdica, que ens van parlar dels reptes afrontats per les seves respectives entitats en l'elaboració dels informes; Representants de Deloitte i Mazars, que ens van parlar dels criteris seguits, com a auditors, per a la revisió d'aquests Informes, per als exercicis 2016 i per als exercicis 2017 i següents; i finalment, el Sr. Miguel Caballero, Inspector d'Assegurances de l'Estat, de la DGSFP, ens va parlar de la visió del Supervisor quant al contingut dels Informes i la seva Revisió.Van assistir al curs un total de 62 persones.

6. Modelització Predictiva i Assegurances de Vida: un enfocament pràctic.9 de maig de 2017.Sr. Victor Barriga, Sr. Juan Carlos Ibarra i Sr. Fernando Ballesteros (RGA Re).El passat dia 9 de maig, el Colꞏlegi d’Actuaris de Catalunya va acollir una interessant Jornada, a càrrec de RGA Re International Ibèrica, sobre la modelització predictiva a les assegurances de vida.A la jornada, van intervenir els senyors Víctor Barriga, Juan Carlos Ibarra i Fernando Ballesteros, de RGA Re International Ibèrica, que van exposar els passos bàsics que s'han de dur a terme en un procés de modelització predictiva, començant amb la definició de l'objectiu que es vol aconseguir, passant per la preparació de les dades i, finalment, acabant amb la realització del model mitjançant la utilització

ADC 21 | ANY 2018 | 23

de models lineals generalitzats (GLM).Finalment, es va desenvolupar un exemple pràctic, desenvolupat amb R, per a la segmentació dels riscos en el procés de subscripció d'assegurances de vida. En ell, es van comentar les principals variables explicatives que permeten fer un "*scoring" de riscos amb la finalitat de conèixer si necessitaran un major o menor volum de proves en el moment de la seva selecció.Van assistir a la Jornada 31 persones.

7. Reptes sobre la qualificació professional de l'actuari.17 de maig de 2017.Sr. Miguel Santolino (UB), Sr. Antonio Ferreiro (Deloitte Canadà).La professió actuarial segueix un procés accelerat d'internacionalització que tracten de coordinar l'Associació Internacional d'Actuaris (IAA) i l'Associació d'Actuaris d'Europa (AAE), les dues associacions a les quals pertany el Colꞏlegi d’Actuaris de Catalunya.L'objectiu de la IAA i de l’AAE és homogeneïtzar la formació dels actuaris al voltant del món i així garantir la seva competència, independentment del país de procedència. En aquest sentit, la IAA ha aprovat un nou "Core Syllabus" de la professió, que entrarà en vigor l'any 2019, que recull els coneixements que ha de tenir l'actuari i al que hauran d'adaptar­se tots els colꞏlegis d'actuaris membres de l'Associació, entre ells el Colꞏlegi. A més, tant la IAA com la AAE, aconsellen a les associacions professionals nacionals que duguin a

terme programes de formació contínua professional (CPD en les seves sigles en anglès) per garantir l'actualització de coneixements dels seus membres actuaris.Davant aquests reptes, el 17 de maig de 2017, a l'auditori de Uceac, de Barcelona, es va organitzar la conferencia “Reptes sobre Qualificació Professional de l'Actuari”.En primer lloc, van intervenir els senyors Miguel Viñals, president del Colꞏlegi i Sr. Luis Bermúdez, vocal de la secció de formació i recerca del Colꞏlegi, que van destacar la importància de la formació continuada, imprescindible per garantir l'excelꞏlència en l'exercici de la professió i de la intensa labor duta a terme pel Colꞏlegi des de fa molts anys.Posteriorment, el Sr. Miguel Santolino va presentar el seu treball "Qualificació professional de l'actuari. Estudi internacional comparat.", editat per la Fundació MAPFRE. En el llibre es duu a terme un estudi comparat molt complet de la formació dels actuaris a tot el món. El Sr. Santolino va destacar que els canvis socials i econòmics exigeixen canvis en la professió. Va destacar també la necessitat de la formació continuada.El Sr. Jorge Cruz, en nom de la Fundació Mapfre, va parlar de la qualitat del treball del Sr. Santolino, de la tasca de la Fundació Mapfre en la divulgació de treballs de recerca i, finalment, va destacar la importància de l'homogeneïtzació en la formació dels actuaris, especialment en una entitat, com Mapfre, que opera en diferents mercats. A continuació, el Sr. Antonio Ferreiro, membre del Colꞏlegi, amb més de 15 anys d'experiència professional internacional, a Alemanya, Índia i Canadà, ens va parlar de la seva experiència, destacant la gran importància que té en altres països que els actuaris acreditin i mantinguin el seu nivell d'excelꞏlència (full member), la qual cosa exigeix un permanent reciclatge professional a través de la formació continuada. També va parlar de la importància que en l'homologació de la formació actuarial a nivell internacional està assumint CERA (Chartered Enterprise Risk Actuary). Finalment, per tancar la conferència, el Sr. Miquel Viñals va destacar que el Colꞏlegi crearà

pròximament un Grup de Treball per a l'elaboració d'un estàndard de formació continuada (CPD) per als membres del Colꞏlegi, d'acord amb les exigències dels estàndards de les associacions internacionals d'actuaris al que pertany el Colꞏlegi, buscant el màxim consens entre els colꞏlegiats i les associacions professionals d'actuaris del nostre país. Van assistir a la conferència 15 persones.

8. Models de Pricing de renovació: Assegurances No Vida.23 de maig al 12 de juny de 2017.Sr. Matias Cajiao, Sr. Sergio Gosálbez, Sr. Albert de Paz (Management Solutions).La competència entre companyies d'assegurances s'incrementa i els marges són cada vegada més estrets. Les noves tecnologies provoquen un augment progressiu de la competència i la reducció dels resultats. Cada vegada resulta més difícil mantenir la rendibilitat del negoci i, simultàniament, els clients satisfets. Per mantenir la rendibilitat, les asseguradores han de fixar els preus dels seus productes de forma òptima utilitzant els millors models de tarificació, documentant els seus processos, requeriment bàsic en Solvència II. Hi ha una demanda creixent d'actuaris especialistes en pricing (tarificació i models predictius), experts en la utilització de les millors tècniques per a l'elaboració de tarifes utilitzant metodologies i eines actuarials, com a anàlisis univariables i multivariables, segmentació, zonificació, anàlisi de retenció i conversió, optimització de preus, anàlisi quantitativa de competència, etc.El curs es va centrar en els aspectes fonamentals dels models de renovació en assegurances no vida, tenint en compte els diferents components, des de la prima pura fins a l'elasticitat del preu i l'optimització, amb un enfocament que va combinar els fonaments teòrics i metodològics amb els aspectes pràctics.Aquest curs es va dissenyar com un curs modular, que va permetre que es fes d'una manera global o per especialitats: assegurances d'automòbils, assegurances multirisc, i assegurances de salut.Van assistir al curs 21 persones.

9. L’Assegurança de Rendes Vitalícies: Aspectes a considerar.22 de juny de 2017Sr. Rafael García (Serfiex), Sr. Felipe Gómez (Willis Towers Watson), Sra. Teresa Laje (VidaCaixa), Sr. Ignacio Perea (Tressis), Sr. Adolfo Rovira (Cuatrecasas advocats).L'estalvi gestionat en assegurances de vida a 31 de març de 2017, segons dades de ICEA, va aconseguir la xifra de 180.500 milions d'euros, amb un creixement del 6% respecte a l'any anterior. El segur de rendes, amb 85.000 milions d'euros de provisions d'assegurances de vida al desembre de 2015, suposava gairebé el 50% del total del

ADC 21 | ANY 2018 | 24

mercat.Sens dubte, les entitats asseguradores han apostat decididament per aquest tipus de productes, que permeten complementar les pensions públiques, el fonamental en un escenari d'increment de l'esperança de vida i ajust de les pensions, aportant, al mateix temps, avantatges davant altres inversions, per la seva rendibilitat a mitjà i llarg termini, seguretat i tractament fiscal.El disseny rendible d'una assegurança de rendes suposa un repte important per als actuaris, especialment en un entorn de baixos tipus d'interès i de creixent esperança de vida.En la Jornada analitzem els aspectes fonamentals en el disseny i comercialització de les assegurances de rendes, del tractament fiscal en l'IRPF, de la gestió de les inversions necessàries per garantir el pagament de les rendes, de la gestió ALM en l’assegurança de rendes, i, finalment, els nous models de mortalitat basats en hàbits de vida i de la projecció de malalties desenvolupats pel pricing.A la jornada van assistir 36 persones.

10. Curs de programació en Visual Basic per actuaris.10, 11, 12 i 13 de juliol de 2017Sr. Emilio Vicente (MGS seguros) i Sr. Jordi Morató (SegurCaixa Adeslas).Al curs es va oferir els coneixements imprescindibles de Visual Basic que aporten a un actuari l'habilitat necessària per programar aquells càlculs financers, estadístics o actuarials que desitgi dur a terme, utilitzant, si cal, l'accés a dades externes (SQL Server, Dbase, Access, Excel, o fitxers de text).Tot i que el curs es va desenvolupar

sobre Excel, es va mostrar els millors hàbits de programació, aquells que permeten crear codi Visual Basic estàndard i, per tant, reutilitzable directament en altres sistemes. Primer vam veure conceptes de programació, i els controls, esdeveniments i funcions per programar. Més endavant, vam començar amb Visual Basic i, entre d’altres punts, es va tractar les connexions amb bases de dades

externes. Finalment, es va fer vàries pràctiques de programació.Al curs van assistir 13 persones.

11. Curs de professionalisme.3 de juliol de 2017Sr. Emilio Vicente (MGS seguros).Al curs d’accés al Registre d’Actuaris Internacionals del Colꞏlegi d’Actuaris de Catalunya es van tractar aquests quatre punts: Normes de conducta i disciplina, estàndards professionals, professionalisme i ètica empresarial i professionalisme en la pràctica asseguradora.Al curs van assistir 7 persones.

12. L’aplicació del Reglament PRIIPS en les assegurances de vida.19 d’octubre de 2017Sra. Clara Armengol (Bansabadell Vida), Sres. Luis Miguel Ávalos i Carlos Esquivias (Unespa), Sr. Piero Bacigalupo (Milliman) i Sr. Ignasi Calvet (Garrigues).L'1 de gener de 2018 entrarà en vigor la normativa PRIIPS, que estableix noves exigències d'informació per a les modalitats d'assegurança de vida estalvi més habituals del nostre mercat.La normativa PRIIPS estableix que les entitats han d'elaborar un Key Information Document (KID), que s'haurà de posar a disposició dels assegurats abans de la contractació de l'assegurança, en la qual s'haurà de determinar amb claredat el nom i tipologia de producte,

característiques, riscos de mercat i de crèdit associats, pèrdua màxima, escenaris de rendibilitat, costos, durada de l'assegurança, possibilitat de rescat, etc. Primer, Ignacio Calvet, de Garrigues, ens va parlar de les exigències

ADC 21 | ANY 2018 | 25

d'informació introduïdes per la Directiva 2009/65 / EC (UCITS IV), i del nou règim d'informació d'aplicació per a les assegurances de vida estalvi que introdueix PRIIPS i la nova Directiva IDD de distribució d'assegurances, de pròxima entrada en vigor. Seguidament, Luis Miguel Ávalos i Carlos Esquivias, d’Unespa, ens van parlar de l'OM de classificació de productes financers i dels tipus d'assegurances de vida als que aplicarà la normativa PRIIPs. Després, Piero Bacigalupo, de Milliman, ens va parlar de les pautes a seguir per a l'elaboració del Key Information Document (KID) en els productes més habituals afectats per la normativa PRIIPs. I finalment, Clara Armengol, de Bansabadell Vida ens va parlar dels reptes afrontats en la implementació de la normativa PRIIPS en els productes de la companyia.A la jornada van assistir 26 persones.

13. Utilitats de LinkedIn per als actuaris.26 d’octubre de 2017.Sra. Mireia Garreta.A la conferència es va abordar una part teòrica i una altre pràctica. A la part teòrica, es va parlar sobre: què és LINKEDIN, per què crear un perfil en aquesta xarxa professional. A la part pràctica es va poder veure: quines tipologies de comptes hi han, cóm es crea un bon perfil, cóm es puntuen els perfils, cóm es gestionen els contactes, cóm es gestionen les recomanacions, la creació de grups de treball, la cerca de grups de treball, la cerca de clients potencials, la cerca d’oportunitats laborals, entre d’altres coses.A aquest taller pràctic van assistir 7 persones.

14. La NIIF 17 i els seus efectes en la comptabilització de les operacions d’assegurances.30 de novembre de 2017Sr. Mario Ayuso (VidaCaixa), Sr. Alejandro Casanueva (Unespa), Sr. Felipe Gómez (Willis Towers Watson) i Sr. Álvaro Quintana (Deloitte).Al maig de 2017 l'IASB va publicar la NIIF17 (Norma Internacional d'Informació Financera 17), que substitueix la NIIF4, i que regula la nova forma de comptabilitzar els contractes d'assegurances, i entrarà en vigor l'any 2021, tot i que les empreses podran aplicar­la anticipadament. La NIIF17, suposarà un repte per al sector assegurador espanyol, ja que introdueix un nou enfocament que aborda certes inconsistències de NIIF4 (la manca d'actualització de les hipòtesis a mercat, la consideració de la rendibilitat dels actius com a taxa de descompte, l'opacitat de l'evolució dels passius per contractes d'assegurances, entre altres). També introdueix nous conceptes, com el marge de servei contractual o el benefici futur d'una pòlissa. Tot plegat suposa una fita per al sector assegurador que pot generar impactes rellevants en els beneficis, el patrimoni i els sistemes d'informació dels grups asseguradors. Alhora suposa una oportunitat i un repte per als mateixos, que modificarà substancialment els models de valoració, la comptabilització dels contractes d'assegurances, la presentació dels resultats i els càlculs actuarials.Mario Ayuso, de VidaCaixa, ens va parlar de les principals dificultats per a la seva implementació en les entitats asseguradores. Álvaro Quintana, de Deloitte, ens va explicar els aspectes més rellevants pendents de desenvolupament i concreció a la norma, així com els reptes que es presenten des d'un punt de vista d'auditoria de comptes un cop la norma entri en vigor. Felipe Gómez, de Willis Towers Watson, va descriure els diferents enfocaments permesos per calcular les provisions tècniques i els possibles impactes que els mateixos tindrien en el balanç i en el compte PiG de cada tipus de negoci. I, Finalment, Alejandro Casanueva, Responsable Tècnic d'Economia i

Finances d’Unespa, ens va comentar el calendari i pròxims passos en relació amb la NIIF17, el que s'espera en l'adopció de la norma, tant a nivell comunitari, com a nivell local, i algunes reflexions, incerteses i dificultats que trobem en la mateixa. A la jornada van assistir 48 persones.

15. El nou Reglament General de Protecció de Dades dins l’àmbit de les assegurances.14 de desembre de 2017Srs. Albert Agustinoy i Jorge Monclús (Cuatrecasas).El Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) és la norma més rellevant adoptada en els darrers anys dins l’àmbit de la protecció de dades i la privacitat. El seu principal objectiu és l’aplicació uniforme i coherent del dret de protecció de dades dins el territori de la Unió Europea i unificarà en gran mesura el marc legal que actualment aplica en aquest àmbit, obligant a tot tipus d’empreses a revisar els seus procediments i documents legals per a la recollida i el tractament de les dades. Les empreses han de completar la seva transició cap a aquest nou sistema fins el 25 de maig del 2018. És en aquest context, que és important familiaritzar­se quan abans amb aquest nou marc regulatori, per tal de comprendre’l i assegurar el seu adient compliment quan entri plenament en vigor.En aquesta sessió vam analitzar les principals novetats i obligacions que recull el RGPD, amb un estudi detallat dins l´àmbit del sector de les assegurances.A la conferència van assistir 23 persones.

ADC 21 | ANY 2018 | 26

Membres protectors