(adaptació teatral de la novel la Jakob von Gunten de ... · Creo que puede decirse ... decía...

1 Aquí s’aprèn poca cosa (adaptació teatral de la novel·la

Jakob von Gunten, de Robert Walser)

Aquí s’aprèn poca cosa (adaptació teatral de la novel·la Jakob von Gunten, de Robert Walser)dramatúrgia i direcció Toni Casares

Una producció de la Sala Beckett amb la col·laboració del Festival Temporada Alta. Festival de Tardor de Catalunya. Girona/Salt.

Estrena

Diumenge 8 de novembre. Sala La Planeta. Girona Dijous 12 de novembre. Sala Beckett. Barcelona. Del 12 de novembre al 13 de desembre, en cartell a la Sala Beckett.

Fitxa artística:

Dramatúrgia i direcció Toni Casares Intèrprets

Schilinski Pep Ambrós Schacht Guillem Motos Lisa Benjamenta Alícia Pérez Sr. Benjamenta Quimet Pla Peter Omar Sanchis Jakob von Gunten Jaume Ulled Heinrich Pau Viñals Kraus Albert Viñas

Espai escènic Eugenio Szwarcer i Paula BoschVestuari Míriam Compte Il·luminació David Bofarull Disseny de so Lucas Ariel VallejosCol·laboració en dramatúrgia Carles BatlleTreball de cos i moviment Tomeu VergésAjudant de direcció Nuria LegardaAjudant de direcció en pràctiques de l’Institut del Teatre Gerard IravedraAjudant de vestuari Nídia Tusal Alumna de l’IDEP en pràctiques (vestuari) Sara Pagès Perruqueria Àngels Salinas Construcció XarliFotografia David Ruano Fotografies programa de mà Sala Beckett Nani Pujol

Agraïments a José Sanchis Sinisterra, Sergi Buka, Montse Guals, Toni Santos, Benito Camela i actors de l’Aula de Teatre de la UAB (promoció 1999-2000)

Una producció de la Sala Beckett amb la col·laboració de Festival Temporada Alta. Festival de Tardor de Catalunya.

Estrena al Festival Temporada Alta. Sala La Planeta (Girona), diumenge 8 de novembre Estrena a la Sala Beckett (Barcelona), dijous 12 de novembre Funcions a la Sala Beckett, del 12 de novembre al 13 de desembre de 2009Horaris de dimecres a dissabte a les 22h i diumenges a les 19 h Durada: 105 minuts aprox.



L’espectacle:

La Sala Beckett arriba al seu vintè aniversari amb una proposta teatral que vol enllaçar-se amb el primer espectacle que es va presentar a la sala, ara fa vint anys. En aquella ocasió va tractar-se d’una adaptació escènica, a càrrec de José Sanchis Sinisterra, del relat de Herman Melville, Bartleby, l’escrivent, un altre personatge emblemàtic per la seva actitud de renúncia i resistència passiva contra l’absurd de l’existència.Ara, la dramatúrgia que Toni Casares proposa de la novel·la Jakob von Gunten, de Robert Walser, presenta una nova aproximació al tema de la renúncia personal i la manca d’ambicions, el desinterès per tot allò que la societat considera“exitós” i necessari per triomfar i desenvolupar-nos com a individus.Jaume Ulled, en el paper de Jakob, fica els espectadors dins el seu propi dietari, per compartir amb ells la fascinació per aquest autèntic temple de la inutilitat que és l’Institut Benjamenta i els seus miserables habitants. Què li devia passar pel cap al Sr. Benjamenta, quan va decidir fundar aquesta escola?

Foto: Nani Pujol



Sinopsi:

El jove Jakob von Gunten, procedent d’una vella família aristocràtica, s’inscriu per voluntat pròpia en una escola de criats, fugint de les comoditats i l’aburgesament de la seva condició social. La vida a l’Institut Benjamenta, sense altre mètode pedagògic que el mateix manual de l’escola i on l’única lliçó que s’hi imparteix és la de la humilitat i l’obediència més absolutes, es converteix aviat per a Jakob en un camí d’autèntica renúnica personal.

Foto: Nani Pujol



L’autor:

Robert Walser (Suïssa, 1878-1956) va abandonar l’ofici d’escriure i tota activitat literària, després d’haver omplert, en la seva darrera etapa creativa, pàgines i més pàgines de textos microcal·ligrafiats a llapis en què l’única lógica narrativa és la de la lliure associació d’idees i estats d’ànim. Afeccionat al passeig com a actitud vital i estètica, la seva prosa és una invitació al preciosisme i al somnieig intel·lectual.

Walser, que entre moltes altres ocupacions laborals, havia treballat com a criat en una casa senyorial, va assolir en els inicis de la seva carrera literària un cert prestigi a Suïssa i Alemanya. Parò Walser no es va sentir mai còmode en el seu paper d’intel·lectual i va anar allunyant-se progressivament dels cercles literaris i socials. Els germans Tanner (1906), L’ajudant (1908) i Jakob von Gunten (1909), són les seves tres novel·les més conegudes, escrites durant la seva estada a Berlín. A partir

de 1931, Walser inicia un procés de reclusió personal que el durà a viure en clíniques de repòs o petits apartaments. La seva literatura es torna cada cop més poètica i capriciosa. Finalment, opta per viure els vint darrers anys de la seva vida en un hospital psiquiàtric i mor un dia de Nadal, passejant per la neu. Això no obstant, la seva original obra narrativa (novel·les, relats, proses diverses i també alguna peça de teatre) va atreure ben aviat l’atenció d’autors com ara Franz Kafka, Herman Hesse o Walter Benjamin, entre d’altres. No ha estat fins a finals de segle XX que l’obra de Walser no ha començat a ser traduïda, editada i reivindicada als cercles literaris internacionals.



Sobre l’obra:

Como personaje literario, Jakob von Gunten no carece de precedentes. En el placer que obtiene cuestionando sus propios motivos nos recuerda al Hombre del Subsuelo de Dostoievski y, tras él, al Jean-Jacques Rousseau de Las confesiones. Pero —como ha señalado Marthe Robert, la primera traductora de Walser al francés—, en Jakob también hay algo del protagonista de los relatos tradicionales del folclore alemán, del joven que se enfrenta al gigante en su castillo y sale victorioso. Franz Kafka admiraba la obra de Walser (Max Brod cuenta el deleite con que Kafka leía en voz alta los bosquejos humorísticos de Walser). Barnabás y Jeremías, los «asistentes» diabólicamente obstaculizadores de El castillo, tienen a Jacob como prototipo.

En Kafka se encuentran también ecos de la prosa de Walser, con su lúcido diseño sintético, sus informales yuxtaposiciones de lo elevado y lo banal, y su inquietante y convincente lógica de la paradoja. (...) En un ensayo sobre Walser que es todavía más sorprendente porque se basa en un conocimiento muy incompleto de sus escritos, Walter Benjamin sugiere que las personas de Walser son como personajes de un cuento de hadas que ha llegado a su fin, personajes que de ahí en adelante deben vivir en un mundo real. Están marcados por «una superficialidad constantemente conmovedora e inhumana», como si, después de haber sido rescatados de la locura (o de un hechizo), debieran pisar con cuidado por miedo a caer de vuelta en ella.

Jakob es uno de esos seres extraños, y el aire que respira en el Instituto Benjamenta está tan enrarecido, es tan cercano a lo alegórico, que cuesta verlo como representante de algún elemento de la sociedad. Sin embargo, el cinismo con que ve la civilización y los valores en general, su desprecio por la vida intelectual, sus simplistas convicciones sobre la manera en que el mundo funciona realmente (está dirigido por las grandes empresas para explotar al hombre pequeño), su elevación de la obediencia a la máxima virtud, su disposición a esperar el momento justo, aguardando la llamada del destino, su pretensión de pertenecer a un linaje doble, marcial (mientras que la etimología que él mismo insinúa del nombre Von Gunten —von unten, ‘de abajo’— sugiere lo contrario), así como el placer que obtiene en el ambiente totalmente masculino del internado y su deleite en las bromas maliciosas, todos estos rasgos, tomados en su conjunto, apuntan hacia esa clase de varón pequeño burgués que, en una época de mayor confusión social, encontraría atractivas las Camisas Pardas de Hitler.

Walser nunca fue un escritor abiertamente político. De todas maneras, su implicación emocional con la clase de la que provenía, la clase de los tenderos y los oficinistas y los maestros de escuela, era profunda. Berlín le ofrecía una clara oportunidad de huir de sus orígenes sociales, de desertar, como había hecho su hermano, a la intelligentsia cosmopolita y déclassé. Él intentó seguir por ese camino y fracasó o lo abandonó, y escogió, en cambio, regresar al abrazo de la provinciana Suiza. Sin embargo, nunca perdió de vista —de hecho, no se le permitió que perdiera de vista— las tendencias conservadoras y conformistas de su clase, su intolerancia hacia personas como él mismo, soñadores y vagabundos.

J. M. Coetzee, «Robert Walser». Dins Mecanismos internos. Ensayos 2000-2005. Barcelona: Mondadori, 2009. Pàg. 35-37. Traducció d’Eduardo Hojman.



Sobre l’autor:

A veces se abandona la escritura porque uno simplemente cae en un estado de locura del que ya no se recupera nunca. El caso más paradigmático es el de Hölderlin, que tuvo un imitador involuntario en Robert Walser. (…) El segundo pasó los veintiocho últimos años de su vida encerrado en los manicomios de Waldau, primero, y después en el de Herisau, dedicado a una frenética actividad de letra microscópica e indescifrables galimatías en unos minúsculos trozos de papel.

Creo que puede decirse que, de algún modo, tanto Hölderlin como Walser siguieron escribiendo: «Escribir —decía Marguerite Duras— también es no hablar. Es callarse. Es aullar sin ruido.» (…)

De los aullidos sin ruido de Walser tenemos el amplio testimonio de Carl Seelig, el fiel amigo que siguió visitando al escritor cuando éste fue a parar a los manicomios de Waldau y de Herisau. Elijo entre todos el «retrato de un momento» (…) en el que Seelig sorprendió a Walser en el instante exacto de la verdad, ese momento en el que una persona, con un gesto (…) o con una frase, delata lo que genuinamente es: «No olvidaré nunca aquella mañana de otoño en la que Walser y yo caminamos de Teufen a Speichen, a través de una niebla muy espesa. Le dije aquel día que quizás su obra duraría tanto como la de Gottfried Keller. Se plantó como si hubiese echado raíces en la tierra, me miró con suma gravedad y me dijo que, si me tomaba en serio su amistad, no le saliese jamás con semejantes cumplidos. Él, Robert Walser, era un cero a la izquierda y quería ser olvidado.»

Toda la obra de Walser, incluido su ambiguo silencio de veintiocho años, comenta la vanidad de toda empresa, la vanidad de la vida misma. Tal vez por eso sólo deseaba ser un cero a la izquierda. Alguien ha dicho que Walser es como un corredor de fondo que, a punto de alcanzar la meta codiciada, se detiene sorprendido y mira a maestros y condiscípulos y abandona, es decir, que se queda en lo suyo, que es una estética del desconcierto. (...)

Robert Walser amaba la vanidad, el fuego del verano y los botines femeninos, las casas iluminadas por el sol y las banderas ondeantes al viento. Pero la vanidad que él amaba nada tenía que ver con la ambición del éxito personal, sino con ese tipo de vanidad que es una tierna exhibición de lo mínimo y de lo fugaz. No podía estar Walser más lejos de los climas de altura, allí donde impera la fuerza y el prestigio: «Y si alguna vez una ola me levantase y me llevase hacia lo alto, allí donde impera la fuerza y el prestigio, haría pedazos las circunstancias que me han favorecido y me arrojaría yo mismo abajo, a las ínfimas e insignificantes tinieblas. Sólo en las regiones inferiores consigo respirar.»

Walser quería ser un cero a la izquierda y nada deseaba tanto como ser olvidado. Era consciente de que todo escritor debe ser olvidado apenas ha cesado de escribir, porque esa página ya la ha perdido, se le ha ido literalmente volando, ha entrado ya en un contexto de situaciones y de sentimientos diferentes, responde a preguntas que otros hombres le hacen y que su autor no podía ni siquiera imaginar.

Enrique Vila-Matas, Bartleby y compañía. Barcelona: Anagrama, 2005. Pàg. 25-27.



Els currículums: Resum de les trajectòries artístiques

Toni Casares(Barcelona, 1965)

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Diplomat en Teoria i Crítica del Teatre per la UAB i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. És membre fundador i director artístic de l’Aula de Teatre Universitari de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Entre 1989 i 1992 és coordinador general del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. El 1997 assumeix la direcció artística de la Sala Beckett de Barcelona, a la qual havia estat vinculat des de la seva fundació el 1989. La Sala Beckett ha estat premi de teatre dels Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat corresponents al 2004 pel cicle “L’acció té lloc a Barcelona”. Des de la temporada 2005/2006 és membre del Consell d’Assessorament Artístic del TNC.

Direccions escèniques:

Aquí s’aprèn poca cosa. Dramatúrgia de Toni Casares a partir de la novel·la Jakob Von Gunten de Robert Walser. 2009La plaça del diamant de Mercè Rodoreda. Sala Gran. 2007La nit àrab de Roland Schimmelpfennig. 2006Valentina de Carles Soldevila. Sala Petita. 2006Salamandra de Josep Maria Benet i Jornet. Sala Petita. 2005El camp de Martin Crimp. 2005 El club de les palles d’Albert Espinosa. Sala Tallers. 2004Plou a Barcelona de Pau Miró. 2004No podemos quejarnos (El segundo piso / La odisea / El material). Tres obres breus de J. Ricardo Morales. 2003L’aparador de Victoria Szpunberg. Sala Tallers. 2003El Hipnotizador de Paco Zarzoso. Co-dirigida amb l’autor. 2003El cas Gaspard Meyer de Jean-Yves Picq. 2002La dona i el detectiu de Mercè Sàrrias. 2001Suite de Carles Batlle. 2001Històries d’amor de Toni Cabré. Sala Tallers. 2000El gos del tinent de Josep Ma. Benet i Jornet. 1999La sang de Sergi Belbel. 1999Àfrica 30 de Mercè Sarrias. Coproducció Centre Dramàtic del Vallès. 1998Descripció d’un paisatge de Josep M. Benet i Jornet. 1996Al tren de Mercè Sarrias. 1995El pas de l’àngel, creació col·lectiva. Estrenat als camps de refugiats d’Eslovènia.1995Exercicis d’estil de Raymond Queneau. 1995La vida de la substància de Simon Donald. 1994Yvonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz. 1993



Quimet Pla (Olesa de Montserrat, 1950)

Cofundador del grup de teatre Comediants (1972). Durant els primers quinze anys participa a totes les produccions de creació col·lectiva del grup: teatre, cinema, televisió, pedagogia, animació al carrer, llibres, música, i discografia.

D’aquesta trajectòria artística en destaquen reconeixements com: Premi Ciutat de Barcelona (Sol, solet, 1980), Premi Nacional de teatre (1987) Creu de sant Jordi (1996). Actualment exerceix el seu ofici de joglar amb companyia pròpia (Teatre Tot Terreny) amb produccions d’espectacles de teatre per adults: Absenta, Informe per a una acadèmia amb cua. Infantils: Roda Roda...Poesia. Espectacles

de carrer: Històries de canya i cordill, El General Bum Bum. Ha treballat a les ordres de directors com Sergi Belbel (Dissabte, diumenge i dilluns; Primera plana; Les falses confidències; Carnaval; L’Inspector), Carles Alfaro (L’escola de les dones; Ròmul el gran), Jordi Coca (Benvinguda al consell

d’administració; krapp, última gravació), Marta Momblant (Don Joan), d’on va ser premiat per Àlex Gorina com a millor actor de repartiment de temporada 2001-2002. Beth Escudé (Aurora degollada), Toni Casares (La Plaça del Diamant), Antonio Calvo (N&N: Núria i Nacho busquen pis a Barcelona).

La seva formació com a actor basada en l’expressió corporal a cavall entre la “Commedia dell’Arte” i tècniques de Circ, té influències de corrents diverses fruit dels treballs de col·laboració i cursets amb: Colombaioni (Itàlia), Ernie Martin d’Actor’s Studio de Nova York, Eugenio Barba de l’Odin theatre (Dinamarca), Dario Fo (Itàlia), Bread and Puppet (EUA) Teatre No (Japó), Teatre Balinès, Leo Bassi,

Carlo Bozzo. L’any 2007 rep el premi Serra d’Or per la seva trajectòria artística.



Alícia Pérez(1971)

Àudiovisual:

La que se avecina (Tele 5) ALBA ADRIATICA.2009. Sèrie.23-F: El día más difícil del Rey (TVE-1) ALEA Docs&Films.2008.Tv-movie.El porvenir es largo (TVE-1) Ficció TV-Zeta Audiovisual. 2008. Sèrie.Hospital Central (Tele 5) Video Media. 2007. Sèrie.La Via Augusta (TV3) Ovideo TV. 2007. Sèrie. Mar de fons (TV3) Diagonal Televisió. 2006. Sèrie.Nit bus Salto de Eje. 2006. Curtmetratge. Lo cartanyà (TV3) El Terrat Producciones. 2005. Sèrie.Máxima pena Salto de Eje. 2005. Curtmetratge.07:58:13 Universitat Pompeu Fabra. 2001. Curtmetratge.

Teatre:

2666 de Roberto Bolaño. Direcció Àlex Rigola. Teatre Lliure 2007. Teatro del Matadero 2008.El dúo de La Africana de M.F.Caballero i M.Echegaray. Direcció Xavier Albertí. Teatre Lliure 2007. Centro Dramático-Teatro Maria Guerrero 2009.Otelo de W. Shakespeare. Direcció Carlota Subirós. Teatre Lliure 2006. Teatro Español 2007.Arbusht de Paco Zarzoso. Direcció Àlex Rigola. Teatre Lliure 2006.European house dramatúrgia i direcció Àlex Rigola. Gira 2005. Teatre Lliure 2006. Teatro Español 2007.Ricardo III de W. Shakespeare. Direcció Àlex Rigola. Teatre Lliure 2005. Gira 2005, 2006. Teatro Español 2007.Santa Juana de los Mataderos de Bertold Brecht. Direcció Àlex Rigola. Grec’04. Teatre Lliure 2005. Gira 2004, 2005, 2006.Antígona de Jordi Coca. Direcció Ramon Simó. Teatre Lliure 2003.El Maestro y Margarita de M. Bulgàkov. Direcció Xicu Massó. Grec’03 - Teatre Lliure 2003.Liliom de Ferenc Molnar. Direcció Carlota Subirós. Sala Beckett 2003.Julio César de W. Shakespeare. Direcció Àlex Rigola. Teatre Lliure 2002 y 2004. Gira 2003, 2004, 2005.Troilo y Cresida de W. Shakespeare. Direcció Xavier Albertí. Teatre Lliure 2002.Orgía de P. P. Pasolini. Direcció Xavier Albertí. Teatre Lliure 2002.Tito Andrónico de W. Shakespeare. Direcció Àlex Rigola. Gira 2002.I mai no ens separarem de Jon Fosse. Direcció Carlota Subirós. Teatre Malic 2001.Más extraño que el paraíso de Jaime Gil de Biedma. Direcció X. Albertí. Grec’01. Sala Muntaner 2001.El gat negre de Lluïsa Cunillé. Direcció Xavier Albertí. Teatre Malic 2001.Ànsia de Sarah Kane. Direcció Xavier Albertí. Sitges’00. Sala Muntaner 2000.Passatge Gutemberg de Lluïsa Cunillé. Direcció Xavier Albertí. Teatre Tantarantana 2000.Ària del diumenge a partir de Joan Oliver. Direcció Carlota Subirós. Teatre Nacional de Catalunya1999.Dotze Treballs de Lluïsa Cunillé. Direcció Xavier Albertí. Sitges’98 i Teatre Malic 1999.Dies de Festa dramatúrgia i direcció Carlota Subirós. Sitges’99, Grec’99 i Sala Beckett 1999. La núvia de Hamlet coreografia i direcció Carles Salas. Cia de Dansa Búbulus. Grec´98 – Dies de dansa. Hamlet dramatúrgia i direcció de Xavier Albertí. Teatre Malic 1995.Hedda Gabler dramatúrgia i direcció Xavier Albertí. Teatre La Cuina de l’Institut del Teatre 1994.

Altres:

La meua filla sóc jo direcció Carles Santos. (Veu en off). Teatre Lliure 2005.Ecos del silenci Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. (Veu en off). Auditori de Barcelona 2005. Gira 2006.



Jaume Ulled(1978)

Estudis d’Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona. Opció Teatre de Text. 2001-2005.Estudis amb Joan Castells, Tamzin Townsend, Frederic Roda, Antonio Simon, Robeto Romei, JosepCosta, Pepelú Guardiola, Muntsa Alcañiz, Mercè Managuerra, Jose Sanchis Sinisterra, Joan Ollé.Tallers: La Gavina, de A. Txékhov; Medea, d’Eurípides; Macbeth, de W. Shakespeare; El Casament, de B. Brecht;La Ronda, de Shnitzler; Commedia de’ll ArteEstudis de cant amb Carme Lluch, Sònia Rodríguez i Xavier Sabata.Becat per l’Institut del Teatre l’any 2004 per assistir a la Prima del Teatro, a San Miniato, Itàlia,organitzat per l’Acadèmia d’Art Dramàtic de Roma.Cursos: L'actor i la càmera, a càrrec d'Esteve Rovira; Entrenament actoral amb Javier Daulte al 2006; La veu i el cos, impartit per Zygmund Molik, del Teatre-laboratori de Jerzy Grotowsky al 2004; Presència escènica, impartit per Isabel Úbeda, de l’Odin Théâtre, el 2004; Dansa Butoh, impartit per l’Institut del Teatre el 2005; Veu i expressió oral amb Coralina Colom, al 2005 i 2006.

Experiència professional:

2008 Els nois d’història (The history boys), d’Alan Bennett. Teatre Goya. Direcció de Josep Maria Pou.2008 Su seguro servidor, Orson Welles, de Richard France. Teatre Romea. Direcció d’Esteve Riambau i JosepMaria Pou.2007 Èric i l'exèrcit del Fènix, de Victor Alexandre, al Teatre Borràs. Direcció de Pere Planella.2005/06 Les aventures extraordinàries d’en Massagran, de Josep M. Folch i Torres a la sala petita del TeatreNacional de Catalunya, en el paper de Massagran. Direcció de Joan Castells.2005/06 Ser un altre, de Jordi Faura. Obra guanyadora del X Premi de la Mostra de Teatre de Barcelona.Funcions al teatre Tantarantana i l’Antic Teatre. Gira posterior per Catalunya.1999/06 Actor del Centre de Titelles de Lleida. Representació de les obres Mowgli, l’infant de la jungla i ElRetaule de Nadal, al Teatre Nacional de Catalunya. Gira posterior per Catalunya i França.2006 Actor del Centre de Titelles de Lleida amb les obres Peter Pan i La Jana i els tres óssos, aquesta últimafent temporada a la Fundació Miró. Gires posteriors per Catalunya i Espanya.2005 Pippi Langstrum, el musical. Temporada al Teatre Regina. Companyia Lazzigags. Gira posterior perCatalunya.2005 Mata-rates i altres vicis, recitals poètics durant dos mesos al Teatre Llantiol.2004 Lectura de l’obra Himmelweg, camino del cielo, de Juan Mayorga, a la SGAE, sota la direcció de SergiBelbel. Febrer de 2004.2004 Actor - narrador en el concert El viatge de Kira i Jan, a l’Auditori de Barcelona, sota la direcció deSalvador Brotons dins el cicle Cantània.2004, Neil i els planetes, Teatre Tantarantana, amb la Companyia La Roda.2003 La rateta que escombrava l’escaleta, Teatre Tantarantana, amb la companyia Deu Rals. Posteriorrepresentació de la mateixa obra per diversos punts de la geografia catalana, dins les associacions Xarxa iRialles.2001 Nudistes, de Xavier Ariza, a la XIII Fira de Teatre de Tàrrega. Gira posterior per Catalunya.

Ràdio i doblatge:

2006 Actor – doblador de Telémaco, personatge principal de la sèrie Los Lunnis de TVE.2004/05/06 Veu de la campanya publicitària de CIU per a les eleccions del 2004.Veu de diversos anuncis i falques publicitàries.2001 Actor i guionista de la radionovel·la Els anys cremats, a la Cadena SER.

Cinema i TV:

2008 Les veus del Pamano, Diagonal TV per Televisió de Catalunya. Direcció de Lluís Maria Güell. 2007 El cor de la ciutat. Direcció: Esteve Rovira. 2007 El Mirall, TV movie. Oberon Produccions i Televisió de Catalunya. Dir. Álex Sampayo 2006 Protagonista del curtmetratge Alicia en realidad, presentat a diversos concursos d’àmbit nacional.



Omar Sanchis(Alacant, 1988)

Titulat en Batxillerat d’Humanitats amb menció honorífica per l’Institut San Vicente del Raspeig (Alacant). Ha rebut el títol de grau elemental de violoncel al Conservatori Professional de Música Óscar Esplà d’Alacant, i cursat el primer any de grau mitjà. Entre 2003 i 2006 ha rebut classes d’interpretació, veu, dansa, cant i expressió corporal a l’Escola de Teatre del Centre 14 (Alacant), impartides i dirigides per Amor Zapata i Rafael Hernández (exdirector del Teatre Arniches), interpretant papers a obres infantils (Peter Pan; Annie; Grease) i clàssics (La zapatera prodigiosa; Mucho ruido y pocas nueces). Aquestes obres es representaven al Teatro Principal de Alicante i al Teatre Arniches.

Paral·lelament, durant aquests anys, també ha treballat a l’empresa Nordqvist, que realitza gravacions d’audio-llibres adreçats a cursos d’espanyol per a estrangers. El 2006 ha assistit a un curs intensiu de clown de la Universitat d’Alacant amb À lex Navarro. El mateix any, a Barcelona, ha participat en un curs intensiu d’interpretació a l’escola Eòlia impartits per Xisco Segura i Àngels Largo.

És membre fundador de la Companyia de Teatre Narinanti, amb la qual ha representat un espectacle anomenat Ijamina’t, en cartell del febrer al juny de 2009 al Teatreneu de Barcelona. Amb la mateixa companyia també ha representat El Bon Doctor, sota la direcció de Thomas Sauerteig, i que ha competit en la 14a Mostra de Teatre de Barcelona.

Actualment, cursa l’últim any d’interpretació al Col·legi de Teatre de Barcelona i participarà en la producció Cyrano de Bergerac, dirigit per Oriol Broggi (Col·legi de Teatre de Barcelona).



Albert Viñas (1979)

Formació:

Llicenciat en art dramàtic, especialitat Interpretació, per l’ Institut del Teatre, Barcelona 2000–2005Doctorand en Arts Escèniques per la Universitat Autònoma de Barcelona.Beca d’estudis a la Scuola europea per l’arte dell’attore a San Miniato (Pisa) on treballa sota les directrius de Michelle Monetta.Música al Conservatori Municipal de Música de Granollers.Cant amb Dolors Aldea

Experiència professional:

Teatre:

2009. Papanotes de Lluís Juanet. Direcció de Lluís Juanet.2008. L’òpera del tres rals de B. Brecht. Direcció de Pep Anton Gómez.2007. El ventall de Lady Windermere. Direcció de Josep Maria Mestres. Teatre Nacional de Catalunya. Temporada Mon tres cher père. Direcció de Elena Copons. Auditori Palau Falguera. St. Feliu del Llobregat.2006. La veu contra les cordes. Les bucòliques de Il Re pastore. Direcció i Dramatúrgia: Albert Viñas.2005. Into the woods de Stephen Sondheim. Direcció: Josep Maria Mestres.2004. Candide de Leonard Bernstein (basat en el conte de Voltaire), en el paper de Candide sota la direcció de Josep Maria Mestres.Pentagrama o esperma? dir. Carles Santos, coreografia de Toni Jodar, Producció Institut del Teatre i TNT( Teatre Nacional de Toulouse)Toulouse, TNT – Teatre Estudi,Barcelona.2003 Or i Sal de Joan Brossa. Lectura dramatitzada a l’Espai Brossa dirigit per Lluís Solà.2002. Ferreteriana. Posada en escena de poemes de Gabriel Ferreter amb música de Henry Purcell. Dirigit per Miquel Gorriz i Xavier Algans.1998. El giravolt de Maig d’Eduard Toldrà. Òpera dirigida per Ricard Salvat.

Cinema:

2006. Omar Martínez. Dirigida per Pau Martínez. Producció per la Forta (Xarxa de televisions autonòmiques) Just Films, Nadie es perfecto, Adivina producciones. Cheetah Girls 2. Dirigida per Kenny Ortega. Walt Disney productions. 1999. La Ciudad de los prodigios basada en la novel·la d’ Eduardo Mendoza. Dirigida per Mario Camus. Produïda per Filmax.

Televisió:

2009. Ojo por ojo Dirigida per Mar Targarona. Producció de Rodar y rodar, Televisió de Catalunya i TVE.



Pau Viñals(1986)

Llicenciat per l’Institut del Teatre en l’especialitat d’interpretació Text. (2004-2008) Cursos no reglats artístics: Dansa, Dansa Jazz, Cant( dos anys ), Clown, esgrima i trapezi.

Intensiu de Txèkhov amb Anatoli Vasiliev. A partir de l’obra L’hort dels cirerers.Intensiu amb Javier Daulte a l’Obrador de la Sala Beckett.

Experiència en teatre:

2009: El Cor d’un Boxejador de Lutz Hübner( Lectura Dramatitzada). Personatge: Jojo. Direcció: Victor Muñoz. Obrador D’estiu.2009: Figurant a Sogno di una notte di mezza estate de William Shakespeare. Dir: Luca Ronconi. Grec 09 al TNC.2009: La Piràmide, de Jordi Prat i coll. Personatge de Pau. Producció: La Troca.2009: Germà Petit de Aleix Aguilar, personatge: Germà petit. Obrador.2008- 2009 : Hikikomori de Jordi Faura. Personatge: Kasumi Direcció Abel Coll i Jordi Faura. Sala La Villarroel. Producció La Troca2008: En la solitud dels camps de cotó de Koltès. Direcció: Jorge Gallardo. En el personatge del Client.2008: Mil cotxes plens de sang, del dramaturg Carles Mallol. Direcció: Marta Tirado i Albert Massanas. Personatge: Noi del darrere.2008: PUPUTYTTÖ Saara Turunen. Direcció de Alicia Gorina. En els personatges de Hermana, Coro i Pareja de enamorados.2007: Timbals a la nit de Bertolt Brecht. Direcció Carme Portacheli. Personatge de Sr Balicke.Una mesa con vistas d’ Aleix V. Ag. 2007:Una messa con vistas, de Aleix Aguilar. Direcció: de Jorge Gallardo i Aleix V. Ag. En el paper de Dénis i Policia. 2007: Espanto ( Una dramatúrgia de Francesc Castells de textos de Juli Vallmitjana ). Direcció de Joan Castells. En els papers de Cigarrín, Home de la colla, Juanita i enterramorts.

2007: Tartuf . 2007:Esvoranc de Josep Miró Coromina. Direcció de Martí Torres. En el paper de Noi.

2006: Lectura Dramatitzada de Nous Dramaturgs Xilens. Direcció Víctor Muñoz i Calafell. Sala Beckett..2006: La Ronda, de Arthut Schnitzler: Direcció Pau Monterde. En el paper de Senyoret.2006:Lectura dramatitzada de Textos d’Alícia Gorina i Helena Pérez. Direcció Alícia Gorina.2006: Consell Familiar, de Cristina Clemente. Direcció de Barbara Becker. Paper de Germà. Magatzem de Tarragona. 2005: In Arkadia Visixty: Dramatúrgia i direcció Llàtzer Garcia. En el paper de nen. Cafè teatre Llantiol2005:El Pati, de Jordi Teixidor (Lectura Dramatitzada). Direcció de Víctor Muñoz i Calafell. En el paper de Jojó. Sala Beckett. 2004: Zowie de Sergi Pompermayer: Direcció Joan Solana. En el paper de Ziggy. Amb la Companyia de Comediants Kafkiana. 2003: Homenatge Alcobé: Dramatúrgia i direcció Sílvia Escuder. Lectura de Rondalles (PARÍODE 2002-2005):Accions diverses amb els babaus. AL MATEIX PERÍODE : Pastorets de Banyoles

Audiovisual:

2009: W.C., de David Pérez i Pere Solés. Personatge: Pau 2009: Ull per ull. Personatge de Pau. Productora: Rodar i Rodar. Producció: tv3 i tve “Dir: Mar Targarona. 2009: Una història universal ( Curtmatratge Salvador Sunyer)2008: Aparició a la sèrie El cor de la ciutat de TV3.



Guillem Motos:

(Barcelona, 1977)

Neix a Barcelona l’any 1977. Llicenciat en Humanitats (UPF, 2000) i en Art Dramàtic (Institut del Teatre de Barcelona, 2008).

La seva experiència professional com actor se centra en el teatre: entre altres espectacles, ha participat a:

Mort d’un viatjant / Muerte de un viajante d’Arthur Miler, dirigit per Mario Gas (Teatre Lliure i Teatro español, temp. 2008-2009, personatge: Bernard). Búfals, escrita i dirigida per Pau Miró (espectacle inaugural del festival Temporada Alta 2008). Un manicomi a Goa de Martin Sherman, dirigit per Emilià Carilla (Versus Teatre, temp. 2007-2008, personatges: David i Barnaby Grace). Molta aigua, de Carles Mallol, dirigit per Víctor Muñoz i Calafell (Sala Beckett, temp. 2007-2008, personatge: Pol). El gran secret de Joan Font i Albert Espinosa, dirigit per Joan Font (Teatre Nacional de Catalunya, Sala Tallers, temp. 2006-2007, i gira per Espanya). To the Happy few, escrit i dirigit per Ferran Dordal i Lalueza (Festival Temporada Alta de Girona de 2006, Sala La Planeta), La torna de la torna, d’Albert Boadella, dirigit per Albert Boadella i Lluís Elias (Teatre Romea temp. 2005-2006, i gira per Espanya. El tinent d’Inishmore de Martin Macdonagh, dirigit per Josep Maria Mestres (Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita, temp. 2003-2004, personatge: Joey). Romeu i Julieta de William Shakespeare, dirigit per Josep Maria Mestres (Teatre Lliure, sala Fabià Puigcerver, temp. 2002-2003, personatge: Pere). La filla del mar d’Àngel Guimerà, dirigit per Josep Maria Mestres (temp. 2001-2002, gira per Catalunya, personatge: Mòllera).



Pep Ambrós: (1987)

Llicenciat en Art Dramàtic (Interpretació) a l’Institut del Teatre de Barcelona. Professors d’Interpretació i Veu: Txiki Berraondo, Roberto Romei, Boris Rotenstein, Anna Estrada, Mercè Mariné i Muntsa Alcañiz. Professors de Dansa/Cos: Carles Sales (dansa), Pere Janer (dansa), Esther Sabaté (dansa), Ricard Pous (espasa i daga/esgrima per a teatre), Juanjo Cuesta (cos), Jordi Basora (cos) i Joan Cusó (cos). Professors de dicció: Gemma Sangerman, Roser Güell i Roberto Quintana (especialitzat castellà segle d’Or).

Altres professors: Riet Verhelst (Amsterdam, Holanda) Biomecànica. Frithwin Wagner Lippok (Berlín, Alemanya) La Orestiada. Personatge. Orestes Christine Adaire (Massachussets, EUA) Romeu i Julieta de Shakespeare. Personatge. Romeu Simon Scardifield (Londres, UK) Macbeth de Shakespeare. Personatge. Macbeth (Les escenes es van treballar i interpretar en amb anglès) .

L’any 2008 va rebre una Beca del Institut del Teatre per fer un stage de Formació i Investigació Teatral a la Prima del Teatro, Scuola Europea a San Miniato (Itàlia, Pisa) i muntatge de l’espectacle Questa sera si recita a sogetto (Aquesta nit improvisem) de Luigi Pirandello. Les escenes es van interpretar en català, castellà i anglès. Director. Massimiliano Farau (Director teatral i professor de l’Scuola Silvio d’Amico de Roma). Treball de Veu amb Jeffrey Crockett (Professor de l’Academy of Arts of San Francisco). Personatge. Ricco Verri/Primer Actor.

Rep classes de Dansa desde els 14 anys i té nocions de Cant.

Experiència teatral acadèmica:Bodas de Sangre de F. G. Lorca. Direcció. Ester Roma. Tutors. Ramon Simó i Txiki Berraondo. Personatge. Novio Mesura per mesura de William Shakespeare. Direcció. Pere Planella. Personatge. Luci. On the Road de Jack Kerouac. Direcció. Gerard Iravedra. Dramatúrgia. Joan Yago. Tutor. Ramon Simó. Personatge. Sal Paradise The life of stuff de Simon Donald. Direcció. Toni Casares. Personatge. Davey Arbogast Pentesilea de Heinrich Von Kleist. Direcció. Ricard Gàzquez. Personatge. Odisseu L’home i les armes de G.B. Shaw. Direcció. Joan Anguera. Personatge. Sergius 4.48 Psicòsi de Sarah Kane. Direcció. Abel Vernet. Tutora. Magda Puyo. Personatge. Metge La subasta, o qui és Rosaura? Commedia dell’arte. Direcció. Pepelú Guardiola. Personatges. Enamoratto i Capittano. L’home que va deixar la ciutat a les fosques de Gemma Rodríguez. Direcció. Blanca Bardagil. Tutora. Beth Escudé. Personatge. Home.

Experiència teatral professional:Xirinacs al Palau (Homenatge a Lluis Maria Xirinacs) Direcció. Joel Joan. Representació al Palau de la Música de Catalunya. Macbeth de William Shakespeare. Direcció. Marta Tirado. Personatge. Macduff Teatre Estudi (Institut del Teatre) i Teatre de Ponent (Granollers). Eli (curtmetratge) Direcció. Joan Marc Sastre. ESCAC Sala 7 (curtmetratge) Direcció. Jordi Ramoneda. ESCAC Acapulco de Aleix Aguilar. Direcció. Jorge Gallardo. Personatge. Caputxa. l’Obrador de la Sala Beckett. Vas viure a Arcadia de Llàtzer Garcia. Direcció. Llàtzer Garcia. Personatge. Allan Breck. Sala ÀreaTangent i Sala La Planeta (Girona). Ovejas (migmetratge) Direcció. Roc de Luca.



Una amors, uns indrets de Víctor Sánchez. Direcció. Victor Sanchez. Personatge. Robert. Estrenat a València.

Joseph, i l’increïble abric en Technicolor (Joseph, and the amazing technicolor dreamcoat) d’ Andrew Lloyd Webber i Tim Rice. Direcció. Ramon Ribalta. Personatge. Zebulum (Ballarí). Teatre del Sol de Sabadell. Joc perillós (curtmetratge) Direcció. Xavi Soler. Post Mortem (curtmetratge) Direcció. Marc Barrafon La cuina d’Arnold Wesker. Direcció. Ramon Ribalta. Personatge. Dimitri. Teatre Principal de Barcelona. Okhujin (curtmetratge) Direcció. Oriol Serra. Homo perfectus (curtmetratge) Direcció. Aleix Bonfill.



Nuria Legarda

Formació:

1996 / 2000. Llicenciatura en Art Dramàtic . Institut del Teatre de Barcelona Especialitat d’Interpretació, opció teatre gestual. Becada pel Gobern de Navarra.1993 / 1996. Diplomatura de Mestra en Educació Musical . Universitat de la Rioja1983 / 1995. Estudis al Conservatori de Música Pablo Sarasate de Pamplona. Grau Mig de Música Plan 66. Violoncel.2002. Període de perfeccionament amb la companyia de teatre gestual Théâtre du Mouvement de París (becada per la Generalitat de Catalunya).

Seminaris entorn al cos:

Taller Mal Pelo (09) Anatomía del Moviment, Blandine Calais/ Nuria Vives(2007-08) Treball en Método Grimbert, Neus Ferrer(05-07) Entrenament Yoga (Hata, Kundalini), Rut Muñoz La Caldera(05-07), Técnica Feldenkrais Roberto Liavskosky(06), Tècnica Alexander Antonio Moreno(96-00), Tècnica Lecoq, François Roy. Festival OFF d’Avignon. Becada Festival de Tàrrega (01), Dansa Butôh, Andrés Corchero/Rosa Muñoz (99-01), Dansa moderna, contemporània i clàssica Escuela del Gobierno de Navarra(89- 00)

Seminaris entorn a l’actuació i la creació:

Videodansa Núria Font (09); Procés creatiu Lipi Hernández, Cia Las Malqueridas La Caldera (08), Merçé Boronat (07); Interpretació Silvina Sabater (07), Investigació entorn al cos Cia. La Zampa Paris (07); Entrenament actoral Javier Daulte, Alejandro Maci, Gabriela Izcovich Buenos Aires (01- 05); Dansa teatre Tomeo Verges, París(05); Interpretació davant la Càmara amb Bob McAndreu (05); Teatre dansa Cia Pina Bauhs La Cartucherie Paris (02); Teatre Gestual Claire Heggen/ Yves Marc, Cia.Théâtre du Mouvement, París (02); Interpretació Txiki Berraondo, Manuel Lillo Barcelona (00- 02), i Teatre Gestual Joseph Nadj Festival Sitges (1998)

Experiència:Cinema, televisió i internet:2009. Operación Triunfo 7a temporada Professora Academia Tele5

2006 – 2007. El cor de la ciutat 7a temporada personatge secundari TV3 Barcelona

2005. De sangre pel·lícula dirigida per Miquel García Borda. Barcelona. 2005. El dibuixant película documental, dirigida per Marcelí Antúnez

2005. Enredo Protagonista en curtmetratge dirigit per Alexia Muñoz.

Teatre: Com a intèrpret:2008. La cena Creació, direcció e iterpretació. . Coproducció i estrena a Temporada Alta Girona 08. Temporada La Sala Beckett de Barcelona.2005-200. Écumes. Creació, direcció i interpretació Paulo Duarte i Nuria Legarda. Coproducció Portugal, França, Catalunya.2004-200. El jardí inexistent. Companyia de dansa teatre Senza Tempo. Teatre Nacional de Catalunya. Gira nacional e internacional.2003- 2004. 4D OPTIC dramatúrgia i direcció de Javier Daulte. Temporada Alta Girona; Teatre Lliure Barcelona.2001. Món Brossa. Direcció de Franco de Francescantonio Teatre Nacional de Catalunya 2001 / 2000. Formes vives. De Joan Baixas, Fundació La Caixa Museu de la Ciència, Barcelona.



2001 / 2000. Adiós siglo XX Antonio. De Joan Baixas, Festival Visual i de Titelles de Barcelona. Teatre Lliure, gira internacional.1999/ 2000. Comediants, diferents espectácles amb gira nacional e internacional.1999. Colors, de Xavier Mariscal.

Com a ajudant de direcció, assistència de moviment, coaching:

2009. Aquí s’aprèn poca cosa (adaptació teatral de la novel·la Jakob von Gunten, de Robert Walser), de Toni Casares. Sala Beckett. 2009. El provador de les coses. Llargmetratge de Jaume Cabré Fabré produït per Oriol Ferrer, treball de coach per actors. 2008. Lídia Pujol cantant; treball de coach personal.2007. En defensa dels mosquits albins, de Mercè Sarrias, dirigit per Carol López, T6, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.2006/2007. Temps real, d’Albert Mestres, dirigit per Magda Puyo. T6 Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona2006. Escalofrío, pel·lícula de Isidro Ortiz; treball de coach2005/2006. Automàtics, dramatúrgia i direcció de Javier Daulte. Festival de Temporada Alta de Girona. Sala Muntaner, Barcelona2003. Just la fi del món, de Jean-Luc Llagarce, direcció de Roberto Romei. Festival d´estiu de Barcelona Grec2003. Naugraghi. Companyia de dansa La Intimidada, Teresa Garcia. La gavina, de Txèkohv, direcció de Joan Castells. Comedia sin título, de Federico Garcia Lorca, direcció Herman Bonnín. Salomé/Ramala, direcció d’Antonio Morcillo. Institut del Teatre de Barcelona

Creacions pròpies:

2007- 2008. La cena. Creació, direcció e interpretació. Temporada Alta. Girona 08. Temporada Sala Beckett de Barcelona. Producció Temporada Alta, ICIC. Amb el suport de Sala Beckett, Ca l´Estruc, Teatre Prat de LLobregat2005-2006. Écumes. Concepció i interpretació Paulo Duarte i Nuria Legarda. Coproducció Pseudonymo(França), N Naranja (Barcelona) amb suport de ORCCA, Espace Peripherique La Villette, Festival Mira! (França), O Espaço do Tempo, FIMFA (Portugal), Generalitat de Catalunya (Espanya), Festival Internacional de Teatre Visual i de Titelles (Bcn)2008. Nosotros y vosotros. Creació i direcció de Nuria Legarda. ESAD. Institut del Teatre de Barcelona. 2006. Mira, que cuadrilla ! Creació i diirecció de Nuria Legarda. Escuela Navarra de Teatro, Pamplona, Navarra. 2004. El día que cambié a mi padre por dos peces de colores. Creació i direcció de Nuria Legarda. ESAD Institut del Teatre de Barcelona. Presentat a Areatangent, La Caldera, Barcelona.

2002. Ven, que te cuento! Creació i direcció de Nuria Legarda. ESAD Institut Teatre Barcelona. Presentat a la Real Escuela Superior de Arte Dramático en Madrid i a el ITS Festival, Bruselas 2004. 2000 / 2001 Allá voy! Creació, direcció i interpretació de Nuria Legarda. Treball final de carrera a l’Institut del Teatre de Barcelona. Gala Día Internacional de la Dansa . Escena 2000 i Festival Matakaladantza, Teatro Mira, Pamplona.

Experiència docent:

2009. Ajudant del director i dramaturg Javier Daulte, Curs per actors Obrador Sala Beckett2009. Ajudant de la directora i dramaturga Cárol López Curs de taller Audición Clup Capitol; Eòlia2002 / 2008. Professora Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre de Barcelona. Tècniques de Coneixement Corporal, Expressió Corporal Direcció Talleres, i Assistencia de Talleres. Interpretació per a bailarines.2004/2009. Cap del Departament de Cos i Dansa a l’escola Eòlia, Barcelona. Professora Entrenament Actoral, Consciencia Corporal



2006/ 2009. Procediment Daulte(entrenament actoral)2006- 2007. Cos escènic, Música Activa; Curs Internacional d’estiu per músics. Canfranc, Huesca.2005. Taller d’Introducció al Teatro Visual amb Joan Baixas i Paulo Duarte. Escola d’estiu Prima del Teatro, Italia2003/ 2005. Consciencia Corporal Escola Aules, Barcelona.2001 / 2004 Professora de Consciencia i Treball Corporal Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dirigida per Toni Casares.

Premis:2008. Premi a projectes d’escenificació de l’Institut del Teatre. La cena.2009. Nominació Premi Butaca al Millor Espectacle en altres disciplines. La cena.





Una producció de:

Amb la col·laboració de:

Més informació a www.salabeckett.cat i www.temporada-alta.cat

Sala subvencionada per :

Amb la col·laboració de:

(adaptació teatral de la novel la Jakob von Gunten de ... · Creo que puede decirse ... decía...

Documents

Transcript of (adaptació teatral de la novel la Jakob von Gunten de ... · Creo que puede decirse ... decía...