ACTIVITATSCOMPLEMENTARIES6eCASTELLNO (1)

7/22/2019 ACTIVITATSCOMPLEMENTARIES6eCASTELLNO (1)

1/116

QUADERN DACTIVITATS COMPLEMENTRIES

QUADERN DACTIVITATS COMPLEMENT


2/116

1 Fes totes les paraules que puguis combinant les sllabes daquest requadre. Pots repetir una sllabatantes vegades com vulguis. Procura fer paraules que tinguin un nombre de sllabes diferent.

2 Classifica les paraules que has trobat en lactivitat anterior en la graella segent:

3 Fes memria i completa:

Una sllaba s

Segons el nombre de sllabes, les paraules es poden classificar en:

: tenen una sllaba.

: tenen ms duna sllaba.

bisllabes:

trisllabes:

tetrasllabes:

Nom: Data:

PRACTIQUEM LORTOGRAFIA

Q

UAC

U N I T A T 1C F I T X A 2

5

mos

ca

ve

pe

po

coso

sadi

pa

pi

ven

ta

ba tu

da

na

gama

ta

llo

ralo

la

monosllabes polisllabes

got

gat

te

1 sllaba 2 sllabes 3 sllabes ms de 3 sllabes

mos-ca


3/116

4 A totes les paraules que segueixen els ha caigut laccent. Posal a cadascuna, segons calgui:

maquina util cami cafe clixe

vuite cantare tambe tecnic aixo

camio arros Alicia proxim frances

capita helicopter neixer rapida bustia

5 Ara classifica les paraules de lactivitat anterior en el quadre segent:

6 Posa accent a les paraules segents, si cal:

sac historia gripau cultural

peo llapis llenol albades

pau xiscle musica boti

alzina anima harmonios cantir

necesser domino Llatzer pesol melons sindria cogombre matematiques

7 Ara accentua aquestes paraules, segons el so de la vocal tnica:

melo calabos victoria medic

curios sere bolit tambe

ximpanze dese petal creixer

illogic pure intrepid tragic

Nom: Data:

Q

UAC


6

paraules agudes paraules planes paraules esdrixoles

amb accent sense accent amb accent sense accent amb accent sense accent

1 sllaba


4/116

1 Escriu una oraci amb cada parella de paraules que et donem: una s el nucli del SN i laltra, del SV.

2 Canvia el nucli dels SN de les oracions segents per un altre que tamb hi vagi b:

Les escales de lescola tenen un color marrons.

Unes noies del poble del costat han organitzat un grup de teatre.

Els dentistes treballen a la clnica nova.

3 Canvia els nuclis dels SV segents per uns altres que tamb hi vagin b:

Els astronautes arribaran a la Lluna dem.

Cap fotocopiadora de loficina funciona com la nova.

El rellotge del campanar sona com un tambor.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

Q

UAC


7

nucli del SN: peixos nucli del SV: mengen

oraci:

nucli del SN: fornera nucli del SV: fa

oraci:

nucli del SN: despertadors nucli del SV: sonaran

oraci:

nucli del SN: amics nucli del SV: explicaven

oraci:


5/116

1 Relaciona cada definici amb el mot definit i fes una frase amb cadascun.

2 A partir de les fotos, corregeix aquestes definicions i digues quina paraula es defineix en cada cas:

Recipient de metall o de fusta que es fa servir en els laboratoris de qumica. Generalment sn deforma quadrada i tenen el coll curt.

Filferro o cinta per on cremen les espelmes i els canelobres.

Flor comestible, de la mida duna oliva, de color blau i sabor dol.c

b

a

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

Q

UAC


8

Seient sense braos ni respatller per a una sola persona.

Qualsevol tipus de ninot que una persona amagadafa moure i parlar per representar una obra de teatre.

Seient penjat de dues cordes o cadires que permetenque es pugui moure endavant i endarrere.

Tubercle petit comestible, de sabor dol, marr perfora i blanc per dins a partir del qual es fa lorxata.

gronxador

tamboret

xufla

titella

G M B


6/116

1 Separa en sllabes les paraules segents i classifica-les segons la graella de ms avall:

supermercat airejar

oli furgoneta

aspiradora cadira

pltan ull

endevinalla dof

pa autobs

globus taxi

armari avs

nou escol

matoll xocolateria

gripau grup

Nom: Data:


Q

UAC

U N I T A T 1R F I T X A 5

9

monosllabes bisllabes trisllabes polisllabes


7/116

1 Els subjectes i predicats de les oracions segents shan barrejat. Destria-les i torna-les a escriurede forma que les oracions siguin correctes.

El veterinari de la zona // visitaven ahir els animals de les granges.

Els veterinaris de la zona // visitar dem els animals de les granges.

La infermera de la clnica // posen una injecci al malalt.

Les infermeres de la clnica // posava injeccions als malalts.

2 Inventa una oraci amb cadascun dels noms i dels verbs que et donem:

dibuixant pinta .

trens paren .

nevera conserva .

periodista escriu .

poema descriu .

cuineres netegen .

3 Inventat un altre subjecte o predicat per a les oracions anteriors:

pinta .

paren .conserva .

escriu .

descriu .

netegen .

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

Q

UAC


10


8/116

1 Amb lajut dun diccionari, relaciona els sinnims de les dues columnes:

encantador repartir

captaire cercar

empipar traut

buscar encisador

compartir prdua

desaparici molestar

destre pidolaire

remot lluny

Quin tipus de diccionari has fet servir?

2 Amb lajut dun diccionari, relaciona cada frase feta amb el seu significat:

Quin tipus de diccionari has hagut dutilitzar?

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

Q

UAC


11

Anar com una seda.

Cremar-se les celles.

sser dur dorella.

Muntar un ciri.

Fer-la petar.

Estar in albis.

Obrir-se el cel.

Rompres lesquena.

Treures el barret.

Ignorar alguna cosa.

Conversar.

Provocar un aldarull.

Esforar-se molt.

Trobar la soluci a un problema.

Anar perfectament.

No sentir-hi b.

Expressar respecte.

Estudiar molt.


9/116

Nom: Data:


Q

UAC

U N I T A T 1A F I T X A 8

12

1 Llegeix amb atenci aquests poemes:

2 Subratlla la vocal tnica de cada paraula dels poemes anteriors. Desprs completan la graella:

La Margarida

Sc petita i sc gentil:

sempre arribo al mes dabril.

Pels pradells em trobaran,

tot just trec el cap brillant.

Mhe posat, noms per joc,

un capell que s blanc i groc.

Missenyora: quan passeu,

mireu b dessota el peu,

que no hi hagi, tot dolor,

el meu tendre caparr,

perqu sempre vaig dient:

ja han fugit el fred i el vent

MARIMANENT

Diumenge

Qui no tinga en la finestra

dos testos de flors germans,

un ocell dins una gbia,

i un cor ben enamorat,

no sap el que s benaurana

ni podr saber-ho mai.I a fe us dic que es bella cosa

el diumenge al desvetllar-se,

veure en les flors de la rosada,

sentir locell refilar

i, per gaudir-lo amb lestimada,

un jorn de festa al davant:

amb lestimada que us espera

abocada al finestral

amb el vestit dels diumenges

que s aquell de colors clars.

JOANMARAGALL (adaptat)

agudes planes esdrixoles


10/116

3 Pensa i completa aquesta graella:

4 Llegeix de nou la lectura i classifica les paraules amb accent segons aquesta graella:

Nom: Data:

Q

UAC


13


noms danimal

noms dobjecte

noms de menjar

noms de poblaci


pas moltssim tpica


11/116

1 Qu s una oraci? Consulta el llibre i intenta definir-la amb les teves paraules:

2 Separa el SN subjecte i el SV predicat de les oracions segents i subratllan els nuclis.

Els ventiladors nous del magatzem funcionen amb corrent elctric.

Aquells venedors de roba de colleccions de temporades passades tenen ofertes molt interessants.

Les meves venes juguen al parxs al menjador de casa seva amb tota una colla damics.

Els pantalons verds de la temporada passada combinen molt b amb la camisa arrugada de la

meva germana.

El museu dhistria de la meva ciutat organitza una exposici sobre les restes arqueolgiques tro-

bades lany passat.

Els meus pares mhan regalat un puzle gegant pel meu aniversari.

3 Aquestes expressions no sn oracions: corregeix-les perqu ho siguin i torna-les a escriure:

El cigne neden per lestany.

Els trens de rodalies.

El consultar paraules les serveix per significat de diccionari el.

El rentavaixelles de la vena.

El Rafel i la Lena retallars ninots de paper.

La paisatges exposici fet una de fotgrafa ha.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

Q

UAC


14


12/116

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

Q

UAC

U N I T A T 1

15

1 Joc del diccionari Feu grups de 5 persones. Cada grup ha de buscar

cinc definicions i escriure-les en un full.A continuaci, un membre dun grup llegeix una defi-

nici amb lobjectiu que alg dun altre grup esbriniqu sha definit. Com a pista, podeu dir la lletra inicial.Si els costa dencertar-ho, els podeu dir quantes lle-tres t, a quin camp semntic pertany, etc.

El grup que lencerta sanota un punt i guanya lequip

que naconsegueix ms.

2 Busca en un diccionari de frases fetes el significat daquestes:

Estirar ms el bra que la mniga.

Guanyar-se el cel.

Passar larada davant els bous.

Tenir el paladar fi.

Somiar truites.

Posar-se pedres al fetge.

Anar llat.

Veures el llaut.

Nom: Data:

A F I T X A 10

ex. (amb la lletra g) Mamfer carnisser domstic,digitrgrad, dungles retrctils i pelatge seds. ( )gat


13/116

1 Escull una de les propostes que et presentem i, a partir de les pistes, inventat una narraci fants-tica. Escriu-la seguint lesquema de presentaci, nus i desenlla que ja coneixes.

Presentaci:

Nus:

Desenlla:

Nom: Data:

ESCRIVIM

Q

UAC


16

proposta a

Protagonistes: Matilde i Alcia, dues bessones de 12 anys i els seus cosins Xavi i Quim, de 14anys, tots quadre aficionats a la pintura.Pas on t lloc la histria: PortigualTemps: indeterminat, ms o menys en la data actual.Perqu: assisteixen a un concurs per pintar una escena del port. Els cientfics han exposat la

seva teoria: els bessons pinten els mateixos detalls i en el mateix ordre. Per aix, en un intervalde temps determinat, cada parella de bessons haur de pintar el port, per veure si aquesta teo-ria s certa o no.

proposta b

Protagonistes: Brogit, un gos policia i el seu ensinistrador, el Guillem.Pas on t lloc la histria: UnglaterraTemps: indeterminat, ms o menys en la data actual.Perqu: des de fa unes setmanes, en una granja dels afores se senten uns sorolls estranys, com

si alg grats la terra des de sota i, aix, posa nerviosos tots els animals, que shan declarat envaga.


14/116

1 En els refranys segents no hi ha cap paraula accentuada. Posa-hi els accents que calgui i classifi-

cals segons si sn diacrtics o no.

Secret de dos, es perillos; secret de tres, no val res. Preso i llit son prova damic.

Aigua de gener, omple botes i graner. Al que es passat, loblit.

Deu dona garrofes a qui no les pot rosegar. Qui llengua te a Roma va.

Qui tot ho deixa pel net, ven la capa en temps de fred. Menys parlar i mes actuar.

Qui es menja la carn que rosegui els ossos. Cada casa es un mon.

En una discussio, qui calla primer es de bona familia. Pages lluner omple poc el graner.

Mata el porc pel gener, si vols que es conservi be. Vols coneixer el gener? Mira lametller.

2 A cada una de les frases segents hi ha una paraula que ha de portar diresi. Collocal on calgui:

El gat t una oida molt fina.

Aquella noia portava un paraigues molt estrafolari.

El paisos del nord dEuropa sn els que tenen un nivell de vida millor.

La nostra veina juga a cartes amb el meu cos.

Al zoo de Barcelona es va trobar un pingui a la gbia dels elefants.

Nom: Data:


Q

UAC


17

accent segons les regles accent diacrtic


15/116

3 En aquesta sopa de lletres hi ha 10 paraules amb diftong. Troba-les, escriu-les a sota i separa-les

en sllabes.

4 Fes una frase amb cadascuna de les paraules anteriors.

Nom: Data:

Q

UAC


18

R E I N A T P

T V A E C A E

P U G R T U U

U I F U I R M

O T R O I O P

R P E R U A B

B O I U A D O

S I M P L A T

L L A U N A N

L L E N G U A


16/116

Q

UAC

U N I T A T 2

19

1 Escriu diferents determinants davant de cada nom:

/ / / / pilotes

/ / / / rius

/ / / / llanterna

/ / / / msic

2 Inventat complements del nom (CN) per complementar els noms segents:

El dia

Aquella tramuntana

Dos pastissos

Aquesta revista

Els teus vens

3 Analitza els SN que tens a continuaci i subratlla cada element dun color diferent, seguint lexemple:

Exemple: La cadira de bogaDet Nom CN

Els nostres viatges de lestiu.

Aquelles idees genials.

Cada mat plujs.

Tots els projectes dels joves.

Aquestes flors oloroses del jard.

Algunes cases deshabitades.

Laigua del riu.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

C F I T X A 2


17/116

Q

UAC

U N I T A T 2

20

1 Subratlla els lexemes de les famlies de paraules segents, i encercla tamb els morfemes derivatius

els prefixos (en blau) i els sufixos (en vermell):

fumera, fumerol, fumejant, fum, fumeral, fumall, fumador.

camisera, escamisar, camiseria, camisa, escamisada.

desarrelar, arrelament, arrel, desarrelat, arrelat, desarrelament.

penjoll, penja-robes, penjar, repenjar, penjador, penjads, despenjar, penjada.

2 Amb lajut del diccionari, busca paraules derivades de dent.

3 Escriu una oraci amb cada una de les paraules derivades de dentque has trobat.

4 Amb lajut del diccionari, busca una famlia de paraules, indica quina s la primitiva i subratlla el lexe-

ma de les derivades.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

C F I T X A 3


18/116

Q

UAC

U N I T A T 2

22

1 Completa:

ms-mes

El doctubre s quan bolets vaig trobar.

t-te

, agafa els diners i paga el que he pres.

sn-son

uns avorrits, tot el dia tenen .

nt-net

El meu s el que va ms .

dna-dona

el formatge a la meva .

s-os

L es va menjar tot el dinar menys l del conill.

2 Subratlla les paraules que tenen diftong i encerclal:

Nom: Data:


R F I T X A 5

dijous noia via suau dieta vena tia

cincia beina canoa quatre trencanous guiser lle

histria guant bou riure mensual boira diari

poema rebaixa avi bonsai suar mai cuina

camioner curis viol eixugar oce guitarra persiana


19/116

Q

UAC

U N I T A T 2

23

1 Subratlla tots els noms que trobis en el fragment segent:

2 Escriu els noms del text anterior i subratllan els determinants que els acompanyen.

LAlcia i en Pere

3 Completa els SN anteriors amb algun CN:

L Alcia i en Pere del pis de sotaDet N Det N CN

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

R F I T X A 6

LAlcia i en Pere estaven molt contents perqu a la fi els seus pares els havien com-

prat un gos. Lalegria que sentien la mostraven fent crits i bots. Lanimal estava tan

espantat que es va quedar en un rac del llit que li havien preparat els nens.


20/116

Q

UAC

U N I T A T 2

24

1 Classifica totes les paraules que puguis de les que hi ha a continuaci segons a la famlia de parau-

les a qu pertanyen: forn, natura o cap.

2 Escriu les paraules que no has pogut classificar i buscan altres de la mateixa famlia.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

R F I T X A 7

fornada, caparra, naturalesa, desnaturalitzat, natalitat, fornal, naturalitat,

enfornar, capcins, fornitura, caparrada, naturisme, desenfornar,

capolar, forner, naturalista, capella, caparr, forneria, nataci,

caparrell, encaparrar, capalt, capbreu, forquilla

forn natura cap


21/116

Q

UAC


25

1 Marca els diftongs que hi ha en aquest proverbis i refranys:

2 En aquesta sopa de lletres hi ha 10 paraules que han de dur diresi. Busca-les i escriu-les:

Nom: Data:


P I N G U I R T S O

A P R A U L X E M I

S C E W H I U V V T

Q R A I M G A S E S

U P J B N N L I I E

E Q D E I T S N N U

S R L O Z B G K A Q

T L R R A P J H Q L

A E T R A I D O R B

H G J L A S I U L L

Tot esperant que les gallines

caiguessin del pal,

la guineu es va morir de fam.

El llop sempre

caa lluny

del seu cau.

A la taula den Bernat,

qui no hi s, no hi s comptat.

De diners i de bondat,

la meitat de la meitat.

A lhivern boirina, i neu per vena.

Quan tothom lloava

la cua del pa,

els ocells van cridar:

mireu-li les potes

i escolteu-li la veu.

Qui mha lloat

ms que no calia,

o mha enganyat

o enganyar-me volia.

Panxa plena fa bullcia,

panxa buida fa malcia.

Moltes candeles

fan un ciri pasqual.


22/116

Q

UAC

U N I T A T 2

26

1 Llegeix el text segent i subratllan tots els SN que hi trobis. Desprs, tornals a escriure i analitzan

els components.

La butxacaDet N

2 A partir dels nuclis dels SN anteriors, canvia els determinants i els complements del nom i forma

altres SN.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

A F I T X A 9

Va buscar a la butxaca i va treuren una bossa de monedes dor que, desprs, em va oferir. Per sort,

no va veure com queia a la butaca i agafava un mocador per eixugar-me la cara. Havia estat un dia

ben estrany i em moria de ganes de relaxar-me en una banyera plena daigua calenta i bombolles

(havia trobat unes sals de bany magnfiques a larmari de pocions de la fada).

BRUCELANSKY, Lajudanta de la fada dins Noies en acci


23/116

Nom: Data:

Q

UAC

U N I T A T 2

27

1 Forma paraules derivades a partir de la combinaci dels prefixos, lexemes i sufixos que tens a con-

tinuaci i emplena la graella de ms avall amb el major nombre de paraules possible.

2 Escriu una oraci amb cinc de les paraules derivades que acabes de formar.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

A F I T X A 10

con-

des-

extra-

in-

re-per-

post-

pre-

semi-

sub-

trans-

ultra-

prefixos

-, -ana

-al

-ar

-at, -ada

-enc, -enca-er, -era

-eria

-ic, -ica

-ista

-itud

-itzar

-s, -osa

sufixos

modern educar

portar illa

quiet cultura

msic viure

ferro penjarciutat lligar

equip ordinari

nul pluja

exacte grau

sec visi

pruna fang

pasts mquina

lexemes

prefix + lexema lexema + sufix lexema + sufix + sufix prefix + lexema + sufix


24/116

Q

UAC

U N I T A T 2

28

1 Llegeix el text segent en qu es descriu una habitaci. Desprs, descriu la teva habitaci. Pensa

en tots els detalls: el color de les parets, els mobles, les finestres que hi ha, etc.

Nom: Data:

ESCRIVIM

A F I T X A 11

Tota lhabitaci era color de rosa. Menys el sostre i un llum, que eren blaus. I hi havia un munt de

coses. No les coses velles, ni les parts del tractor ni les canyes de pescar ni els esqus ni el tocadiscs

ni el cmping gas ni les caixes de pomes que

hi havia abans. Coses noves. Un bressol

decorat amb conillets que dormen i una

taula per canviar bebs amb coales vergo-nyosos i una manta plena de dofins juganers

i cortines amb sarigues simptiques i un

llum pllid infestat de llangardaixos goanna

felios de la vida.

Qu et sembla? ha dit el pare amb un

somriure.

Esperem que aprovis lhabitaci per al

teu nou germ o nova germana ha dit la

senyoreta Dunning amb un somriure.

MORRISGLEITZMAN, Bocamolla


25/116

Q

UAC

U N I T A T 3

30

1 Recorda la definici de paraules homfones i torna-la a escriure:

2 Completa les oracions amb la paraula homfona que correspongui.

Ens ho passem b durant les vacances!

pentinar com un pallasso.

Aquesta taca es pot treure sab.

temps sense veurens!

ho penso mesgarrifo.

Espero que no plogui com ahir.

Guarda els bombons en el .

L va ser alliberat per la policia grcies a la collaboraci ciutadana.Avui hem jugat a amb unes peces de fusta noves.

L daquesta setmana ha estat de 128 persones. La setmana que ve es preveu

hostatjar-ne 50 ms.

Dem anir al dentista perqu em faci una neteja .

El ha fet un avanament molt emocionant durant la cursa.

3 Les parelles de paraules que tens a continuaci sn homfones. Escriu una frase amb cadascuna.

Si et cal, consulta un diccionari.

acte:

acta:

buit:

vuit:

maa:

massa:

Nom: Data:


C F I T X A 2

amb/em, tan/tant, quan/quant, bocal/bucal, blid/ blit, hostatge/ostatge


26/116

Q

UAC

U N I T A T 3

31

1 Digues quins tipus de CN coneixes i posa un exemple de cada per acompanyar cada un dels nomssegents.

Les galledes Unes galledes

El cotxe Aquest cotxe

Aquests ventiladors Els ventiladors

Aquella impressora La impressora

2 Analitza els SN subjecte de les oracions segents, seguint els passos que has vist en el llibre de text.

Aquell cotxe potent, blau fosc i elegant sempre est aparcat al meu carrer.

Lltima idea publicitria del meu pare sortir en un anunci de televisi.

Tots aquells cromos de llbum dels herois del cmic em porten molts records.

El despertador vermell i antic de la Merc sona estrepitosament.

3 Completa els SN segents amb diversos CN i desprs analitzals.

En Joan

La meva ensamada

Aquelles pomes

Els cangurs

La flor

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

C F I T X A 3


27/116

Q

UAC

U N I T A T 3

32

1 Busca en la sopa de lletres de ms avall:

els sinnims de: els antnims de:

agrcola apagar

bo bo

gresca ocupar

precipici unir

salvatge til

2 Fes una frase amb cinc de les paraules que has trobat en la sopa de lletres.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

C F I T X A 4

X D S A Q R I N U S E D Q P P

I N U T I L L B R R Q M N R S

V V D E S O C U P A R X B O P

A L L H N E C B U A B Z T F I

R D H M R S A S Q V C N M I R

R I Q P W R X J L B E E A T A

I E Z W R X S G F L M O E O R

T S E A Q V O H O M V Z L S G

T M N P Q T D O M T I P U A

X C P L L A I E N C E N D R E

F J L U M Q F E R E S T E C C


28/116

Q

UAC

U N I T A T 3

34

1 Quina daquestes propostes defineix les paraules homfones:

Sn grups de paraules que sescriuen i es pronuncien igual i que volen dir el mateix.

Sn paraules que no sescriuen igual, per que tenen el mateix significat.

Sn dues o ms paraules que sonen igual, per que sescriuen diferents i tamb tenen signifi-cats diferents.

2 En aquesta sopa de lletres hi ha 10 paraules homfones. Troba-les i utilitza-les per completar les fra-

ses de sota.

Tota la sha aixecat per aplaudir els cuiners del restaurant.

Al meu germ li agrada molt .

He les pellcules que em ve de gust anar a veure.

Passam la perqu he descudellar el brou.

Si vols trobar peix fresc, has danar al a primera hora.

He fet una al llibre que em vas regalar i sembla molt interessant.

Han caigut algunes teules de la de la masia on estiuegem.

Els gossos de sn molt veloos.

La meva mare ha fet una de pasta.

El pastor va el ramat fins a la muntanya.

Nom: Data:


R F I T X A 6

T A U L A D A G T C

E M A N A R D M I A

U E M E R C A T D S

L N T L C R L A R S

A A U E C S L Z G A

D R C A B L O A L L

A M T I U N C A A


29/116

Q

UAC

U N I T A T 3

35

1 Construeix sintagmes nominals (SN) amb els elements que et donem. Recorda que han de concor-dar entre si. Si et cal, abans de fer aquesta activitat, repassa el que diu el teu llibre de text.

2 Completa els SN de lactivitat 1 amb CN que siguin dun altre tipus (si s adjectiu, que sigui SPrepi a la inversa).

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

R F I T X A 7

DET NOMS CN

La nostraAquellsAlguns

LesLaltre

Cada

vestitanellsvena

llegendesfotografia

ordinadors

de loficinade la nostra escala

dauratsvermell

populars

del vaixell


30/116

Q

UAC

U N I T A T 3

36

1 Cada srie de paraules de lesquerra s sinnima duna paraula de la dreta. Relaciona-les.

precipici, barranc, timba, fondalada baralla

abundor, quantitat, exuberncia, fecunditat abisme

finalitzar, concloure, ultimar, enllestir acabar

treure, extreure, desarrelar, estirar abundncia

rugs, arrugat, desigual, rasps arrencar

renyina, disputa, altercat, lluita bogeria

follia, demncia, grilladura, esbojarrament aspre

2 Substitueix les paraules destacades per antnims:

Aquesta camisa em va molt estreta ( ).

El cam que vam haver de fer per arribar a lermita era molt llarg ( ).

Mhan dit que la pell cula que vau anar a veure va ser molt divertida ( ).

Magrada lolor de la terra humida ( ).

La sopa eradola ( ) perqu hi faltava ( ) sal.

3 Substitueix les paraules destacades per sinnims:

Han concedit ( ) un premi a la nostra escola.

El gos va fer un xiscle ( ) quan es va clava un vidre a la pota.

Caminarem xino-xano ( ) fins que arribem a la plaa on hem quedat amb

els companys i companyes de lesplai.

El palau que sortia al catleg era molt sumptus ( ).

El soroll dels mosquits s molt molest ( ).

Si actues de manera impulsiva ( ) s ms fcil ( )

que tequivoquis.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

R F I T X A 8


31/116

Q

UAC


37

1 Identifica les parelles de paraules que hi ha en les oracions segents, encercla-les i digues quinessn homfones i quines no. Raona-ho.

El cami que transportava bales de palla sha aturat davant els nens que jugaven a bales.

El vel de la nvia era tan llarg com el bel de lovella que hem sentit tot el mat!

Mentre seia al banc del parc, he vist com atracaven el banc.

l cal s el nom de la llengua dels gitanos, per el que jo tinc ara s molta calor.

He deixat les claus del cotxe vora els claus i el martell que mhe demportar aquesta tarda.

El meu ve s molt sensat perqu est censat all on viu.

2 Pensa quina paraula pot ser lhomfona de cadascuna daquestes i fes una frase amb cadascuna:

ex. sent (verbsentir) / cent (numeral) La Llcia diu que no hi sentgaire b.

La impressora mha costat centeuros.

celler/

bosc/

escol/

Nom: Data:


Sn homfones:


32/116

Q

UAC

U N I T A T 3

38

1 Escriu SN seguint les frmules que segueixen:

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

A F I T X A 10

SNCN (Adj)Nom (masc. sing.)Det

SNCN (S prep)Nom (fem. sing.)Det

SNCN (Adj)Nom (masc. pl.)Det

SNCN (S prep)Nom (fem. pl.) CN (Adj)Det

SNCN (SPrep)Nom (masc. sing.)Det

SNCN (Adj)Nom (fem. sing.)Det

SNCN (SPrep)Nom (masc. pl.)Det

SNCN (Adj)Nom (fem. pl.)Det

SNCN ()Nom (masc. sing.) CN ()Det

SNCN ()Nom (fem. pl.) CN ()Det

Aquell cavall velo Aquell cavall velo


33/116

Q

UAC

U N I T A T 3

39

1 Busca en el text segent paraules sinnimes de les que et donem a continuaci. Tingues en comp-te en que els verbs sn en infinitiu i els noms i adjectius sense flexi ni de gnere ni de nombre.

1. idear 7. pintar

2. complicat) 8. valus

3. manera 9. feixuc

4. illustrat 10. rpid

5. persona 11. utilitzar

6. errar-se 12. lentament

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

A F I T X A 11

Aniria b afegir ms

activitats per aca-

bar domplir la pgi-na

Histria de lescriptura

Lescriptura no sempre ha existit. Sinvent vers lany 3300 abans de Crist. Fins aleshores, la gent

havia de confiar en la memria per recordar-ho tot. Per, de vegades, resultava difcil comptar els

ramats i les collites o calcular els intercanvis sense equivocar-se.

La necessitat descriure es va anar imposant de mica en mica.

Cap lany 3300 abans de Crist, a Mesopotmia, els pastors idearen un sistema per comptar els

ramats. Empraven pedretes o unes peces dargila que sovint tenien forma de bola: els calculi.

Cadascuna representava un animal.

Amb el temps, els pastors van comenar a emprar tauletes dargila en les quals dibuixaven picto-

grames. Per hi havia paraules difcils de representar, com ara la paraula por. Llavors els pastors

inventaren dibuixos que representaven sons. En certa manera eren com endevinalles.

De mica en mica, els dibuixos de les paraules es con-

vertiren en signes geomtrics que es traaven ms de

pressa. Noms els homes cultes, els escribes, sabien

llegir-los i escriurels. Els textos importants es grava-

ven en tauletes grosses i pesant que els escribes con-

servaven en les biblioteques.

Lescriptura egpcia aparegu vers lany 3200 abans de

Crist, poc desprs de la mesopotmica. Per, ja des

de la seva creaci, el jeroglfic fou una escriptura molt

perfeccionada.

Reporter Doc, nm. 53


34/116

Q

UAC

U N I T A T 4

41

C F I T X A 2

1 Classifica les paraules segents segons el so de lessa. Desprs completa les normes de sota.

2 Completa aquestes paraules amb la grafia que convingui, tenint en compte que totes tenen el so

dessa sorda:

nece ari na i di abte ro a uro

bre ol en enyar pr ec pi arra egell

ca ador in ecte opa ta a etanta

ntims ma a enyal iutat pla a

3 Completa aquestes paraules amb la grafia que convingui, tenint en compte que totes tenen el so

dessa sonora:

al ina bru a sen ill ero page a

cator e ro er ebra co ina on e

ga os vi ita tret e sorpre a col e

bri a ro ada cami a sal e cau a

Nom: Data:


msica, consell, onze, ocell, zebra, classe, resum, calat, visita, anglesa, missi,

feli, cella, cassola, grisa, dola, bra, insecte, can, salobre, colze, estruos

tenen so dessa sorda tenen so dessa sonora

Per escriure el so de la essa sorda fem servir les grafies:

Per escriure el so de la essa sonora fem servir les grafies:


35/116

Q

UAC

U N I T A T 4

42

C F I T X A 3

1 Completa les frases segents amb els determinants que creguis convenients:

Em vnen ms de gust cargols amb suc que cargols amb spia.

No agafis el quadern, agafa quadern de la Rita.

els cotxes sn diferents. No nhi ha digual.

dia del aniversari bufar espelmes.

Magrada escriure amb bolgraf gruixut com el de germana.

Em va agradar ms el conte que ens vas explicar dia.

Perqu amanida sigui bona, shi han de posar olives.

germ petit va a guarderia.

Sobre taula hi ha llibres que em vas demanar.

amiga de tieta t gossos i periquitos.

2 Classifica els determinants que tens a continuaci:

3 Inventat una oraci amb cinc dels determinants anteriors:

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

algunes, un munt de, nostres, tercer, gaires, tot, teves, aquells, seva, segon, un,

molts, dotzena, aquest, cada un, els, mitja, centsima, seu, cap, la, cinc, el

article demostratiu possessiu numeral quantitatiu indefinit


36/116

Q

UAC

U N I T A T 4

43

C F I T X A 4

1 Escriu una oraci per a cadascun dels significats de les paraules polismiques segents:

2 A partir de la definici de polismia, esbrina quina de les paraules segents no ho s i justifica la teva

opini.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

pmpol cap gafetrinitis

bess, castell, castanya, cord, cola, salsa, tall


37/116

Q

UAC


44

1 Classifica les paraules segents segons que tinguin el so dessa sorda o dessa sonora:

2 A partir dels exemples anteriors, completa quan has dutilitzar cada grafia:

Nom: Data:


quinze, savi, casa, sabata, pinzell, cervesa, cirera, sal, cos, bicicleta, museu, calze,

televisor, cosa, plaa, tros, cal, consell, crvol, zona, enzim, msica, llenol, classe

tenen so dessa sorda tenen so dessa sonora

a Quan trobem la essa sorda a comenament de paraula, utilitzem les grafies i .

Exemples:

b Quan trobem la essa sorda entre vocals, utilitzem la grafia . Exemple: .

Tamb podem trobar la . Exemples:c Quan trobem la essa sorda entre consonant i vocal, utilitzem les grafies , i

. Exemples:

d Quan trobem la essa sorda a final de paraula, o de sllaba seguida de consonant, utilitzem

les grafies i . Exemples:

a Quan trobem la essa sonora a comenament de paraula, utilitzem la grafia .

Exemples:

b Quan trobem la essa sonora entre vocals, utilitzem la grafia .

Exemples:

c Quan trobem la essa sonora entre consonant i vocal, utilitzem la grafia .

Exemples:

s sorda

s sonora


38/116

Q

UAC

U N I T A T 4

45

R F I T X A 6

1 Destria els determinants de les frases segents i classificals segons la graella de ms avall:

Mira el cotxe que hi ha vora aquella farola.

El nostre professor de piano t molta facilitat per tocar fora instruments.

Les sabates que porto sn noves, per a larmari tinc una dotzena de parells vells.

Hi ha moltes persones que fan cua per entrar a aquest teatre.

No agafis el teu paraiges; noms cauen algunes gotes.

A la nostra classe hi ha moltes noies que porten faldilles.

El meu oncle va pintar aquells quadres.

Hi ha hagut unes quantes senyores que han comprat conills.

El primer noi de la fila s el meu germ.

No hem pogut agafar gaires cargols perqu hi havia molt poca humitat.

Cada un dels nois i noies de la classe ha de portar tres globus per a la festa.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

articles demostratius possessius numerals indefinits


39/116

Q

UAC

U N I T A T 4

46

R F I T X A 7

1 Busca en el diccionari els diversos significats de la paraula nota i copials:

1

2

3

4

5

2 Escriu una frase per a cada significat dels que has copiat en lactivitat anterior.

3 A quines de les definicions anteriors corresponen aquests dibuixos?

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI


40/116

Q

UAC


47

1 Escriu el nom de les paraules definides al costat de la seva definici i, desprs, busca-les en la sopa

de lletres de sota. Tingues en compte que totes les paraules contenen el so dessa sorda o sonora.

Substncia que es fa servir per eliminar lolor de suor:

Local on es reuneix la gent per fer activitats culturals o de diversi:

Aparell per reproduir les cintes enregistrades. Magnetfon:

Conjunt de branquetes, fulles seques, etc., que hi ha als boscos i jardins:

Planta que fa ram:

Llegum de forma arrodonida i color carbassa clar:

Botigues:

Fi, de tacte no gens aspre:

Fer una lnia damunt una superfcie:

Conjunt de pedretes minscules que es desprenen de les roques i que se sol trobar a les platges:

Mamfer semblant a un cavall que t el pl clar i ratlles fosques:

Lloc on hi ha molts animals diferents, sovint provinents de llocs extics, reunits perqu la gentpugui veure com sn:

Arbre el fruit del qual s la gla:

Fenmen en qu un astre tapa tot o una part dun altre astre:

Acte dagafar velocitat per saltar un obstacle:

Nom: Data:


E M B R A N Z I D A

G O R G I C U A U S

L O O N I S A C O O

O Z S D T R A A R

C A S S E T R U S R

I M A J Z E B R A A

R C N A M P F H N Y

D E S O D O R A N T

Z P C E C L I P S I

T A L Z I N A X E D


41/116

Q

UAC

U N I T A T 4

48

A F I T X A 9

1 Llegeix aquest text i subratllan tots els determinants que hi trobis. Desprs, escull-ne cinc de varia-

bles i escriu una frase amb cadascun, canviant-los el gnere o el nombre.

Ex. algun lloc algunes vegades

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

Podem guardar-les en algun lloc, no ho s, per si sens acut alguna cosa va proposar en Prxedes.

Per estic dacord amb en Benjam: hem dobrir la biblioteca.

I llegir va manifestar la Patrcia.

S, s clar van assentir tots els assistents.

Llegir qu? va preguntar en Benjam. No hi ha cap llibre en aquesta biblioteca!Haurem de comprar uns quants llibres va dir en Trif.

Podem portar els l libres que tinguem a casa, per comenar va dir lObdlia. Jo tinc una pila de

llibres i estan tots nous.

A tots els presents els passava la mateixa cosa.Alguns havien comprat un moble amb dos-cents lli-

bres i una vaixella de regal, a terminis. Daltres tenien els llibres que cada any regalava la sucursal de

lentitat bancria del poble. De tant en tant, algun llibre servia per posar-lo a la cadira perqu el nen

estigus ms alt o per anivellar la pota duna taula.

Serien el primer poble en tota la histria de la humanitat que havia patit una catstrofe com aque-

lla.Tant era que desprs es repets el mateix fenmen. Qui sen recordaria del segon poble, si mai

ning es recorda dels segons?El poble sompliria de periodistes, cmeres de televisi, curiosos, venedors de llibres...

Tres membres del consistori, en pensar-hi, van riure per sota el nas: la vergonya quedaria compen-

sada pels ingressos que generarien aquests turistes. Un era la mestressa de la botiga; laltre, lamo

del bar, i la tercera persona era la senyora Petnia, la de la pensi.

JORDISIERRA IFABRA, La biblioteca dels llibres buits (text adaptat)


42/116

Q

UAC

U N I T A T 4

49

A F I T X A 10

1 Busca en el diccionari una paraula polismica que tingui ms de tres significats diferents i fes un

dibuix que representi cada significat. Desprs, per parelles, intercanvieu-vos els dibuixos perqu lal-

tre esbrini la paraula que heu treballat.

2 Inventat frases amb els diversos significats de les dues paraules polismiques que cada parella heu

treballat en lactivitat anterior.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI


43/116

1 Les sllabes daquestes paraules shan barrejat. Ordena-les i escriu-ne les paraules en els espais

del costat:

ra gi fa ja ron ta

pet da ja no ta gi

tat jes ma ni g a ber al

gi fu da llot re ge

2 Completa aquesta graella amb lajut de les definicions que tens ms avall.

a De poca edat.

b Fer que una cosa comenci a funcionar.

c Que s afectat a jugar, a fer entremaliadures.

d Cincia que t per estudi la Terra.

e Qualitat dgil.

f Part del cos de les plantes superiors que duu fulles.

g Bosc molt dens amb molts arbres, tpic dels pasos tropicals.

3 Completa aquestes paraules amb les grafies g,j, tg o tj:

avelina eure ornaler udici pi ama

rgola pa e ar ent ener mar inal

fo a mar e mon eta rega e feine ar

pe ada ard se e gara e fe e

inesta egant imns emec iron

oaquim ueu espa erarquia lle enda

ulivert farin itis elat le tim u essa

Nom: Data:


Q

UAC


51

a

b

c d

ef

g


44/116

1 Classifica els verbs de les oracions que segueixen segons que tinguin aspecte perfet (P)

o imperfet (I):

2 Subratlla els verbs de les oracions segents i classificals segons el mode:

Camina per la vorera si no vols crrer riscos innecessaris.

Nosaltres agafarem lautobs a la parada que tenim davant de casa.

Si jo pogus agafar el cotxe, tamb vindria amb vosaltres.Als meus pares els agradaria que estudis ms.

Cada any convido alguns amics i amigues a la festa que faig per celebrar el meu aniversari.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

Q

UAC


52

indicatiu condicional subjuntiu imperatiu

P Iforma verbal

Tots vam saltar al mateix moment.

Menjo pa amb melmelada.

En Joan ha arribat a les deu en punt.

Sovint cantava a la dutxa.

Nosaltres hem vingut en tren.


45/116

1 Aqu tens una sopa de lletres que ens ha facilitat el Servei de meteorologia de Catalunya. Has de tro-

bar-hi els noms del vents que bufen a Catalunya.

2 Ara, consulta una enciclopdia, si et cal, i colloca els vents de la sopa de lletres en la rosa del vents:

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

Q

UAC


53

L A G E R G L O X S D B M N

X R O S I A H N X Q U I L M

A V B U R Q P I R Z M B D O

L S R T J L F C Z O X R B V

O H S F R A R U Q U J A H M

C E H J T N E N O P Z G A L

M T R A M U N T A N A H I R

U Q E L T N A V E L L T O M

N

S

EO

NENO

SESO


46/116

1 Destria, dentre les paraules del requadre, aquelles que tenen el so de gelo de platja i colloca-les

en la graella de sota:

2 Ara copia les paraules de la graella en el requadre segent i completa el text de sota:

Nom: Data:


Q

UAC


54

projector, gat, joguina, imatge, girafa, guitarra, aritja, Jess, jugador, jersei, metge, guepard,

justcia, viatge, geni, setze, gitano, salsitxa, natja, jard, gegant, geografia, joc, gimns,

politja, jerarquia, girar, jaguar, japons, jota, patge, lletjor, coratge, jeroglfic, joia, gos, llotja,

jove, fitxa, jubilar, judo, calitja, galeta, equipatge, guineu, gust, guerra, sutge, jungla

sona com gel sona com platja

Sescriuen

amb g o tg

Sescriuen

amb j o tj

a e i o u

Davant les vocals a, o, u escrivim les grafies: i .

Davant les vocals e, i escrivim les grafies: i .


47/116

3 Subratlla totes les paraules daquest text que contenen el so de gel i de platja i, desprs, fes una

frase amb cadascuna.

Nom: Data:

Q

UAC


55

El pare exclama amb veu ronca que li puja del fons ms pregon de lestmac:

Llesta?

S... No!! brama tot duna la mare i remena la bossa de m. La targeta de metro! I arrencaa crrer cap a lhabitaci mentre se la sent rabida:

s clar, com que sempre me nhe docupar jo, de tot!El pare es mossega la llengua per no dir una bestiesa i torna a mirar el rellotge, lagulla ms petitadel qual campa frentica devorant segons. Es passa la m pels cabells i la tremolor del llavi inferiorse li trasllada a una parpella.

Vols afanyar-te dona de Du, que el metge tancar la consulta!!

Corrents la mare remena calaixos, escorcolla butxaques, regira larmari... sense cap resultat enco-ratjador. Aleshores enceta unes severes investigacions fins que, dins el joiell de la bijuteria i entreuns nmeros de cecs endarrerits, descobreix la targeta de metro. Pensant Tests fent gran, Joana.

Ja no et recordes don guardes les coses, torna al rebedor, aquest cop al galop.

J. DEDUPRATS,Anorak (text adaptat)


48/116

1 Subratlla el verb de cada oraci:

El detectiu sospita. Lactriu interpreta. El foc crema.

El nen pensa. El telfon vibra. Lascensor puja.

2 Copia les oracions anteriors, per canviant la persona i el nombre del subjecte. Has de tenir en

compte que tamb haurs de canviar el verb perqu hi concordi. Fixat en lexemple:

Ex. El detectiu els detectius, jo, vosaltres...

(trio el subjecte que ms magradi i hi afegeixo la forma verbal que hi concordi)Per exemple: Jo sospito.// Els detectius sospiten.//Vosaltres sospiteu.

3 Tots els verbs de lactivitat 1 estan en present. Torna a copiar les mateixes oracions, per posant

el verb en temps de passat i, desprs, de futur.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

Q

UAC


56


49/116

1 Identifica els camps semntics a qu pertanyen les paraules segents i subratllan la intrusa, en

cada cas:

merla, moix, oreneta, gaveta, pins

ribot, olives, bledes, carxofa, brquil

botifarra, xorio, plomada, mortadella, fuet

verat, pala, orada, llu, nero

fagot, llat, mall, viola, fagot

caporal, panses, sndria, ram, magrana

2 Com es diu el metge o metgessa que t cura de:

els ulls

les dents

els peus

els nervis

la pell

la circulaci

els pulmons

els ronyons

De quin camp semntic es tracta?

3 Fes una llista amb totes les paraules que se tacudin sobre els camps semntics segents. Desprs,

per parelles, compareu les vostres llistes i completeu-les.

mitjans de transport:

jocs (de taula, carrer):

animals:

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

Q

UAC


57


50/116

Q

UAC

U N I T A T 5

58

1 En la sopa de lletres segent hi ha 10 paraules que tenen el so de gel. Troba-les.

2 Subratlla les paraules daquest text que contenen el so de gel.

3 Troba les paraules definides:

Medicament que es fa entrar dins del cos per mitj duna agulla.

Que viu en llibertat, a la natura, sense domesticar.

Bosc de faigs.

Estar estirar sobre el terra, en un llit, etc.

Nom: Data:


A F I T X A 8

A T O G I T A N O A

J U B I L A R L A L

E I J E R S E I O Z

V B E V H G G I U G

N S C R S A L P Z I

E Q T T M U P G E PE U E G J U G A D A

Mhe fet vegetari per motius poltics! afirma amb contundncia lAnorak. A les granges de galli-nes noms falta el cartell de Pondre ous fa lliure Per no parlar del dopatge que pateixen lesbsties de matana, pitjor que el dels futbolistes I les condicions en qu viuen? tota la seva exis-

tncia amuntegats com la gent en un vag de metro en hora punta

Prou de romanos! A veure, qu menjars a par tir dara?Desprs de repartir el dinar, la mare pregunta qu els sembla.Es creuen mirades furtives. CD Rom, en un genu acte de supervivncia, pren la iniciativa.

Est molt bo per he reflexionat els arguments dAnorak i crec que t raCom? xiscla la mare.La dona, desconcertadssima, es mira el seu marit que t el cap baix i juga amb els peus de porc.

Lhome la mira de cua dull, agafa empenta i engega:Em sap greu, per crec que els nois tenen raLa mare, ofesa, talla un boc de peu gelatins i se lencabeix a la boca. Una minscula llgrima li

cau galta avall quan dun cop sec engoleix la manduca.



51/116

Q

UAC

U N I T A T 5

59

1 Subratlla de colors diferents el lexema i els morfemes dels verbs que hi ha en aquestes frases.

Desprs analitzals segons la graella que tens ms avall.

La Judit va comprar un ventall de paper. Ells netejaran les bicicletes.

Dem portar les entrades pel teatre. Vosaltres jugueu amb la neu.

El Ddac pentinava el seu gat molt sovint. Tu ho has decidit a la reuni.

Aquell home havia anat a escola amb el meu pare. Vaig menjar xocolata amb ametlles.

Nosaltres prenem xarop dherbes per a la tos. La Pilar llegeix el diari cada dia.

2 Conjuga els temps de present, passat i futur de lindicatiu del verb ballar.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

A F I T X A 9

morfemes i caracterstiques del verbforma verbal

persona nombre temps aspecte mode

va comprar 3a singular passat perfet indicatiu


52/116

Q

UAC

U N I T A T 5

60

1 Et presentem el joc dels camps semntics. Es tracta demplenar els camps semntics de la graella

amb el major nombre possible de paraules, i en un temps limitat (per exemple, 5 minuts).

Qui al final del temps marcat hagi escrit ms paraules s el guanyador o guanyadora.

Davant els dubtes, podeu consultar el diccionari.

2 Emplena lenreixat amb les paraules definides i digues a quin camp semntic pertanyen.

a Instrument per dibuixar circumferncies

i prendre mides.

b Instrument per tallar format per dues

lmines de metall unides pel mig.

c Instrument llarg i dret, rectangular i poc

gruixut que serveix per traar lnies rec-

tes o mesurar-les.

d Conjunt de papers per escriure units per

un costat, com un llibre.

e Mquina per fer clculs i resoldre pro-

blemes matemtics.

f Objecte petit que serveix per esborrar.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

A F I T X A 10

camps semntics

vegetals oficis fenmens

atmosfrics

instruments

musicals

ocells

a

b

d

e

fc


53/116

1 Resumeix aquest text, seguint les indicacions que has vist en el llibre:

Nom: Data:

ENS ORGANITZEM

Q

UAC


61

La llegenda diu que lany 334 aC,Alexandre el Gran visit la ciutat de Gordion, quan tot just empre-nia les primeres conquestes. Els seus soldats admiraven la intelligncia i lastcia daquell jove quehavia sigut educat pel filsof Aristtil i shavia convertit en un model per a tots els grecs perqu teniauna ment clara i un cos atltic.

En qu penses Alexandre? deman un dels seus generals.

Alexandre passej la mirada per les ribes del riu Sangrios, que banyava les muralles de la ciutat,i respongu:

Penso que coneixerem molts r ius cabalosos, el Tigris i lEufrates, a les terres dels sumeris, i el Nilal pas dels faraons I penso que jo dominar totes aquestes terres i tots els tresors cauran a lesmeves mans

El general va fer un gest de sorpresa, per Alexandre continu:

Jo us enriquir a vosaltres i als soldats. Ells es mereixen compar tir la glria que jo guanyar

El gran sacerdot del temple escoltava, somreia i movia el cap amb aire de dubte i digu que caliatenir en compte la profecia de loracle, que diu que el rei dsia ser aquell qui pugui desfer el nus

de la corda que lliga el carro.Desprs dinspeccionar-lo, Alexandre va optar per tallar el nus i digu que, tanmateix, tamb podiaconduir el carro amb un nus tallat.

ORIOL VERGS, Tossuts i tossudes a la prehistria i a ledat antiga (text adaptat)


54/116

1 Escriu dues paraules per a cada un dels diferents sons que representa la grafia x.

2 Subratlla les paraules del text que continguin el so de xeix:

3 Acaba el conte a la teva manera, per has dutilitzar algunes paraules amb el so deics oigz.

Nom: Data:


Q

UAC


63

Durant una visita a un poblet molt pobre de Mxic, em vaig aturar en una botiga de rampoines i vaig

agafar un diari vell i polss que havia pertangut a una noia anomenada Maria i que havia viscut per

all a prop amb la seva mare. Suposo que no li far res si comparteixo la seva histria amb vosaltres.

El pare de la Maria va morir quan ella era petita i, per aix, la seva mare va haver de treballar dura-

ment fent de terrissaire. Quan lvia paterna va ser massa gran i delicada per cuidar-se tota sola, va

haver danar a viure amb la Maria i la seva mare.

Quan a lvia Rosa li va caure un bol a terra, la mare de la Maria es va enfadar:

Ets massa maldestra per menjar amb la millor vaixella que tinc.T, menja amb aquest senzill bol

de fang.

Lendem al vespre, a lhora de sopar, lvia Rosa va vessar el caf a la catifa, aleshores la mare va

perdre els estreps, i li va preparar una taula al porxo.

La Maria va anar a veure lvia per tranquillitzar-la.

Em sap molt de greu com et tracta la mare. Deus estar dolguda. Per s com ajudar-te: dem

al vespre, a lhora de sopar, vull que tornis a fer caure el bol una altra vegada.

No tentenc va xiuxiuejar lvia Rosa. Si deixo caure el bol, la teva mare senutjar i mescridassar.

Encara que senutgi, no pateixis va dir la Maria.Tot anir b, ja ho veurs.

BRUCELANSKY, El bol de lvia Rosa dins Noies en acci (text adaptat)


55/116

1 Subratlla les formes no personals que trobis en aquest text i classifica-les segons la graella de sota:

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

Q

UAC


64

El pare irromp a lhabitaci dels mals endreos, lltim lloc que li queda per regirar, es troba Anorak

ajupit amb el telfon porttil, entre la post de planxar i una tenda dindi arnada. El noi comena

a quequejar per lauricular i talla la comunicaci.Aleshores somriu com un bon nen.

Ja hi tornem a ser, amb el telfon!! lesbronca lhome.

Havia havia de comprovar unes dades per a lexamen

Ajupit entre els trastos?

He de parlar amb tu.No trucar ms, tho juro!

No es tracta del telfon. Parlo del drap del balc!

Quin drap? Ah, s! El drap! Protestem contra la mort indiscriminada de dofins en la pesca de

la tonyina.

El pare arronsa les celles.Anorak continua:

Pensa que quan compres una llauna de tonyina, ests collaborant amb la matana de dofins

i mira de convncer-lo per a la causa anomenant un dels herois del pare. Aix no li agradaria al

comandant Cousteau

Lhome, per, no est per romanos.

Mira, noi, estem farts que vagis penjant draps al balc. Quan no sn els dofins, s la capa doz

o els abocaments radioactius Qu diran els vens?

Cal prendre conscincia daquestes coses! clama Anorak.

S, per sempre ens toca prendre conscincia als del tercer primera! Aix que ja ests traient el

drap!

La discussi queda estroncada per uns crits que vnen del passads. El pare surt de lhabitaci i es

troba la mare escridassant CD Rom. Aquest, sense fer-li cas, continua caminant flegmticament fins

que desapareix pel llindar del menjador.

Em sents! Que sigui lltima vegada que entres sense espolsar-te les botes a lestora! No veus

que em deixes tot el terra marcat!


infinitiu gerundi participi


56/116

1 En grups de 4 persones i en un temps de 5 minuts heu dintentar de trobar tants derivats com sigui

possible de cada una daquestes paraules. El grup que en trobi ms, guanya. Podeu fer servir el dic-

cionari. Un cop acabada la primera partida, podeu triar cinc paraules ms i continuar el joc.

llarg

mar

festa

cavall

dormir

2 Classifica les paraules segents segons que shagin format per mitj dun prefix o dun sufix:

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

Q

UAC


65

ultramodern, rondinaire, contraincendis, aparcament, reutilitzar, exjugador, giron, restaurador,

planxador, carnissera, transportar, sabater, mestressa, internacional, precuinar, supermercat,

cantaire, desfer, mariscada, intolerant

amb prefix amb sufix


57/116

1 Emplena aquesta graella a partir de les paraules de la lectura La bici nova.

2 Ara escriu algunes paraules que continguin el so de ics (gz) com examen.

3 A partir del que has vist, completa:

Nom: Data:


Q

UAC


67

so xeix (com panxa) so ics (com taxi)

a El so de xeix sescriu darrere de i en els altres

casos. Exemples: .

b El so dics (ks) sescriu sempre. Exemples: .

c El so dics (gz) sescriu sempre . Exemples: .


58/116

1 Destria, dentre aquestes paraules, les que sn formes no personals de verbs i desprs, classifica

aquestes segons la graella de ms avall.

2 Consulta el llibre i escriu una frase utilitzant perfrasis que expressin:

obligaci

necessitat

reiteraci

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

Q

UAC


68

carrer, salfumant, crrer, remor, remant, calmant, batre, quatre, pessigar,

tastat, estudianta, testament, llegint, caminar, transportant, carregat,

sentir, sentiment, bevent, servit, pintat

infinitiu gerundi participi


59/116

1 En la sopa de lletres que tens ms avall hi ha 10 mots amagats. Trobals i forma paraules derivades.

Utilitza els prefixos i els sufixos segents:

paper: + -eria papereria

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

Q

UAC


69

P A P E R R S D O L O R

T W R X M E R C A T F A

R T I Z X O I Q P Z A T

A T E U C S N C R N B N

N G C A N D N I E I R E

Q H C S T L E C S V I V

U P S R M R N C S E C N

I V N A C S E O E Z A I

L S Q U W L A E C L R Y

N Y Q O L M R C A M P A

-eria, -itat, re-, pre-, des-, -er, -s, hiper-, inter-, -al


60/116

1 Quants sons diferents representen les grafies x, ix? Posa exemples per a cada cas, que no siguin

els del llibre.

2 Completa les paraules segents amb una x o ix. Desprs indica quin so representen en cada cas.

atonada cru iments antor a an ova

m im e agerat te e aminar

fa a sa ofon de ar sinta i

en ampar l ic gal ia ar iduc

3 Escriu un text breu on hi hagi el mxim possible de paraules amb les grafies x i el dgraf ix.

Nom: Data:


Q

UAC


71


61/116

Q

UAC

U N I T A T 6

72

1 Llegeix la llista segent en qu et presentem paraules derivades de noms dalguns personatges

(reals o de ficci). Esbrina de quin nom procedeix cadascuna.

aristotlic, -a

budista

dalini, -ana

estalinista

francisc, -ana

freudi, -ana

gaudini, -ana

hamleti, -ana

maquiavllic, -a

marxista

picassi, -ana

2 A partir dels sufixos emprats en lactivitat anterior, escriu paraules derivades:

3 Ara forma paraules derivades utilitzant els prefixos segents:

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

A F I T X A 11

inter-, pre-, pro-, con-, sub-, des-


62/116

Q

UAC

U N I T A T 7

74

1 Subratlla les lletres mudes que trobis en el fragment segent:

2 En aquestes oracions la grafia r muda no hi s. Posa-la on calgui:

Quan anava a cal forne a busca pa, mha caigut el claue al terra.

El menjado de la casa nova t molta claro, per en el rebedor fa fosco.

No puc sabe com podia porta aquell abre tan pesat pel cam tan estret del bosc.

3 Torna a escriure aquest text per escriu-hi la grafia h quan calgui:

4 A part de les lletres h i r, quines altres lletres poden ser mudes? Posa dos exemples de cada.

Nom: Data:


C F I T X A 2

Aquesta histria que ara comeno s, segurament, lesdeveniment ms extraordinari que he viscuten tota la meva vida i s el fet que va significar, per a la meva famlia i per a mi, un canvi ms gran.Per aix us el vull explicar, perqu en quedi memria, perqu hi ha coses que la gratitud i la fasci-naci no han de voler oblidar mai.

M. NGELSGARDELLA, La pell del lle

Abitants dun planeta desconegut an arribat a la Terra a bord de la seva nau espacial. O an explicata les notcies.A estat en un poblet de Galcia.Totom est una mica espantat, san vist uns llums moltbrillants als afores del poble. San sentit uns sorolls eixordadors i els omes i dones an sortit de lesseves cases a corre cuita.An agut de portar una persona a lospital amb el primer veicle que an tro-bat. Avui ja i a anat una bona representaci de personal cientfic i membres del govern. Alg a ditque air ja va veure alguna cosa estranya.


63/116

Q

UAC

U N I T A T 7

75

1 Un error dimpremta ha fet que senganxessin totes les lletres del text segent i que desaparegues-

sin tots els signes de puntuaci. Destria les oracions i classifica-les en copulatives i predicatives

segons la funci que faci el verb.

2 Escriu tres frases que tinguin el verb predicatiu i tres que tinguin el verb copulatiu i analitza-les.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

C F I T X A 3

Matildasunanenaprodigimoltintelligerntisensibleabansdecomplircincanysjahaviallegitmoltsllibresels-seuspareslatractencomsifosunanosasalescolaMatildatunspoderspsquicsextraordinaris.

oracions copulatives oracions predicatives


64/116

Q

UAC

U N I T A T 7

76

1 Identifica els prefixos de les paraules segents i digues quin significat aporta en cada cas. Desprs,

compara el significat de la paraula derivada amb el de la paraula original.

2 Escriu paraules que signifiquin:

Que una cosa no s avaluable

Que una cosa no s publicable

Que una cosa t aspecte de pergam

Que alguna cosa no t ritme

Que alg no s lleial

Que alg no s discret

Que no produeix dolor

Fes servir els prefixos que creguis convenients i subratllals. Potser tamb et far falta escriure algun

sufix, si s aix, tamb subratllal.

3 Quins prefixos utilitzes ms sovint? Posa exemples i explica quina informaci donen.

4 Els prefixos poden canviar la categoria de les paraules? Explica-ho amb exemples.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

C F I T X A 4

recollir besavi analfabet descomptar inarticulat


65/116

Q

UAC

U N I T A T 7

78

1 Subratlla les lletres mudes de les paraules segents:

habitaci hora sabater home camp

comprar vehicle volant vehicle quant

pensant arbre accent hbil tant

calor hi ha llamp habitar amb

obrer hi havia tomb salt clauer

penjador cantar higiene volt client

2 Corregeix les lletres mudes que facin falta i escriu les paraules corregides en la graella de ms avall.

h igiene, veicle, ome, air, ora, erba, abilitat, ospital, i avia, otel.

r tambo, segu, retolado, penjado, abre, apendre, compendre, forne, claro.

t al, malal, asfal, mol, sal (saltar), vol (voltar), tan (quantitat), quan (quantitat).

p/b llam, cam, tom, am, trem, escam, estram.

3 Escriu en els espais buits les lletres mudes que convingui:

Estava malal i no volia p endre el medicamen .

Va vole ana a fe un tom pel cam am el tracto , per el seien era tan baix

que no arribava al volan .

Va deixa les sabates al sabate .

Tota la gen que vulgui visita lajuntamen haur de passa pel pon .

A i vam talla l erba duran una ora bona.

i avia uns retolado s que feien olo de fruita.

Nom: Data:


R F I T X A 6

h r t p/b


66/116

Q

UAC

U N I T A T 7

79

1 Relaciona cada grup de paraules de lesquerra amb un de la dreta de manera que formis oracions

amb sentit. Desprs, escriu-les completes a sota i encercla de vermell el nucli del sintagma nominal

i de blau, el nucli del sintagma verbal:

La filla petita del Joan heu trobat el penjoll de la Rosa.

Els membres de lorfe volem veure aquella pellcula.

El cuiner de la fonda del poble cuina molt b.

Tots els jugadors jugava amb les nines.

Nosaltres cantaven amb molta illusi.

Vosaltres volien guanyar aquell partit.

a

b

c

d

e

f

2 Subratlla el nucli del predicat de les oracions segents. Marcal de color blau si s un verb copula-

tiu, i de vermell si s un verb predicatiu.

El Xavi vol el bolgraf del seu germ.

Lamiga del seu cos s concertista de viol.

En Pau sha adormit.

La revista daquesta setmana s molt interessant.

Aquell senyor sembla un presidiari.

El proper divendres vindrem a casa teva.

La pellcula de cinema ha estat molt divertida.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

R F I T X A 7


67/116

Q

UAC

U N I T A T 7

80

1 Consulta el llibre per saber quins prefixos tenen aquestes paraules i subratllals:

asimtric impossible incmode indirecte

reimprimir analfabet rellogar reedificar

atpic desencantar assenyalar indigest

descarregar refer infeli desheretar

2 Explica la diferncia entre:

baixar i abaixar

senyalar i assenyalar

dormir i adormir

Consulta el diccionari, si et cal.

3 Escriu una oraci amb cada una de les paraules de lactivitat anterior.

4 Tria quatre paraules de lactivitat 1 i escriu-les sense el prefix. Desprs fes una oraci amb cadas-

cuna en la qual es vegi clara la diferncia de significat que hi ha entre aquestes i les paraules deri-

vades corresponents.

Nom: Data:

APRENEN VOCABULARI

R F I T X A 8


68/116

Q

UAC


81

1 Quines lletres poden ser mudes? Posa exemples de cada cas.

2 Com podem saber si hem descriure una lletra muda? Explica-ho amb exemples.

3 Subratlla totes les lletres mudes daquestes oracions:

Aquest mat hem passat molta calor i, per aquest motiu, ens hem assegut tranquillament a fer una

orxata a la terrassa dun bar.

No s quant em va costar aquest retolador, per justament avui se mha acabat el que em vas

regalar. Sort que tenia aquest!

Sha posat malalt i li han prohibit de prendre caf.

4 Corregeix aquestes oracions, hi falten totes les lletres mudes:

Volia ana a lagrupamen, per feia tanta calo a livernacle que es va mareja tan que no va pode

sorti de casa.

Ai van di que amb la mor del Rober, aquet poble de la vall quedar desabitat, s a dir, no i viur ning.

La millo ora per talla lerba s quan fosqueja, perqu no fa sol ni tanta calo.

Nom: Data:



69/116

Q

UAC

U N I T A T 7

82

1 Identifica els verbs atributius (A) i els predicatius (P) de les frases segents. Fixat en lexemple:

Laigua del pou no s potable. La Raquel sembla preocupada.

Les ovelles del Pere estan malaltes. Els organitzadors de la festa estaven contents.

La Marina sha despertat aviat. La confessi del lladre semblava sincera.

Hem trobat molts rovellons. Ens va servir laigua amb glaons.

Aquesta serp s verinosa. Vam comprar formatge de bola.

2 Copia el text segent i treu tots els subjectes que puguis (deixals ellptics sobreentesos sempre

que es pugui).

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

A F I T X A 10

Tenim tres armaris plens dabrics. En un dels armaris tots els abrics que hi ha sn de color verd; enlaltre armari sn de color vermell i en lltim armari els abrics estan barrejats: hi ha abrics verdsi abrics vermells.

Cada armari porta un cartell en qu se nanuncia el contingut. El cartell de cada armari est can-

viat. s a dir, el contingut de cada armari no es correspon amb el que diu el cartell collocat a lex-terior de larmari.

En quin armari hi ha els abrics vermells?

A


70/116

Q

UAC

U N I T A T 7

83

1 Fes totes les combinacions possibles per formar paraules noves a partir dels prefixos i els verbs

segents:

marcar

partir

viure

unir

fer

ocupar

penjar

2 Busca en el diccionari cinc paraules amb cadascun daquests prefixos. Assegurat que sn prefixos!

a-/an-:

re-:

des-:

in-/im-:

3 Escriu una frase amb una de les paraules que has trobat per a cada prefix de lactivitat 2.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

A F I T X A 11

re

des

im

com


71/116

Q

UAC

U N I T A T 7

84

1 Els poemes daquesta unitat parlen de fires, flors, arbres, estacions... Et proposem que tanimis

a escriuren un, inspirant-te en algun tema semblant.

2 Ara utilitza la teva creativitat per imaginar i crear un poema visual. Pensa en els diferents materialsque pots fer servir i, sobretot, en all que vols expressar.

Nom: Data:

ESCRIVIM

A F I T X A 12


72/116

Q

UAC

U N I T A T 8

86

1 Emplena els espais buits amb el grup de grafies corresponent en cada cas.

ca iar assu te co enciment ru

bo a e oltar co emorar i ent

i ens ca rebo ori a ulncia

e a aixada e udir su tus

2 Completa les paraules de sota amb els grups de grafies que et proposem. Fixat que totes porten

ela geminada (ll). Desprs, escriu-les al costat.

lecci

limitat

laborar

lusi

lustre

legi

nov

pup

gor

mortad

parc

Nom: Data:


C F I T X A 2

col

il

ella

illa

nv mp mb mm


73/116

Q

UAC

U N I T A T 8

87

1 Subratlla els verbs de les oracions segents i classificals segons la graella de ms avall.

Els policies han detingut el delinqent.

Aquell noi semblava molt sincer.

La Marina ha regalat una llibreta a la Roser.

El Jaume juga molt b a futbol.

La llana dovella s molt suau.

En Pere vol una bicicleta nova.

El professor desport s lencarregat del gimns.

La Nria sempre est cansada.

He portat labric a la tintoreria.

El telfon sona tot el mat.

Nosaltres arribarem a la tarda.

Busca el llibre al prestatge de dalt.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

C F I T X A 3

verb

copulatiupredicatiu

intransitiu transitiu


74/116

Q

UAC

U N I T A T 8

88

1 A partir dels verbs que et donem, forma tots els mots compostos que puguis. Segueix lexemple:

gratar gratacels

girar

lligar

saltat

escurar

plorar

somiar

crrer

cercar

2 Escriu la paraula composta que representa cada dibuix.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

C F I T X A 4

escuradents, picaporta, tallafoc, pica-soques, pelacanyes, escuraungles


75/116

Q

UAC

U N I T A T 8

90

1 Classifica aquesta llista de paraules a la casella que correspongui:

2 Completa :

Davant de b i p sempre escrivim ; no hi ha cap excepci.

Davant de m escrivim , excepte en .

Davant de v escrivim , excepte en .

3 En aquest dibuix hi ha representats 8 elements el nom dels quals sescriu amb ll. Buscals i escriu-

los en el rtol corresponent.

Nom: Data:


R F I T X A 6

canviar, ambulncia, commemorar, bomba, invent, rebombori, ambicis,

envoltar, emmudir, company, immigrant, simpatia, investigar, Gemma,

enmig, benmereixena, tramvia, cogombre, circumvalaci

mb/mp nb/np mm nm mv nv

P

O

T C

S

C

A

A


76/116

Q

UAC

U N I T A T 8

91

1 Separa el subjecte del predicat de les oracions segents. Desprs, classifica els predicats en dos

grups: copulatius i predicatius.

El gat menja sardines de llauna. El director del banc sha comprat un cotxe nou.

Aquell gos s rabis. El masover va regalar una ovella al seu amic.

La Roser est malalta. La cartera del Pere sembla nova.

La Marina sap molts idiomes. El jugador estranger s el motor de lequip.

En Pau sentrena al gimns. El meu avi escolta la mateixa can cada dia.

Aquest noi s advocat. Aquest any anirem de vacances a Londres.

La nina t els ulls de vidre. El flotador estava foradat.

2 Escriu una altra frase amb cadascun dels verbs predicatius de lactivitat 1 que siguin transitius.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

R F I T X A 7

copulatius predicatius


77/116

Q

UAC

U N I T A T 8

92

1 Classifica els mots compostos segents en el grup que els correspongui, segons la graella de sota.

Si et cal, utilitza el diccionari.

2 Escriu una frase amb cadascuna de les paraules anteriors que denominin objectes.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

R F I T X A 8

camacurt, escalfallits, passamuntanyes, pica-soques, llepafils, plegamans,

rodamn, trencals, carapigat, picamatalassos, saltamart, salvavides, espiadimonis,

passam, trencapins, pl-roig, escuradents, trencanous, trencapinyes

persones animals objectes


78/116

Q

UAC

U N I T A T 8

94

1 Busca en la sopa de lletres segent 10 paraules que portin ll:

2 Completa les paraules segents amb ll o l i, desprs, escriu una frase amb cadascuna. Si et cal,

consulta el diccionari.

so icitar

a egre

so uci

c ula

p ida

e aborar

insta ar

mi i

mi igram

c ebre

Nom: Data:


A F I T X A 10

C O L L E C C I O X L Y N A S R

A I C N E G I L L E T N I Q E U

R T S P I Z X L L J M L R U E Q

P R L Y U C F U P P U T W A I I

B A N N F I Q M O M R T S R L A

V N P I U G M I L N M B I E L VS Q G U W O C N B V R G S L E P

E U D S J L N A J P E J G L G R

W I N R R L L R S L Q U Y A A L

L L V A R I C E L L A B J C L G

V L B C D A T O Z C C Y O N Y R

A I R T M P C T C I N L B D S P

A T F R S T R C V G L I M U Q U

Q A N M L P U T B O V R B M L P

W T B N T R R P C L J C X Z C T


79/116

Q

UAC

U N I T A T 8

95

1 A partir de les definicions segents, emplena aquest enreixat. Desprs, fes una oraci amb cadascun

dels verbs i digues quins sn copulatius i quins predicatius (distingeix entre transitius i intransitius).

1 Prendre aliments, mastegar-los i empassar-

sels.

2 Tenir la decisi de fer o dobtenir alguna cosa.

3 Mantenir-se en una situaci o posici.

4 Passar lestona amb activitats divertides,

jocs, joguines, etc.5 Acabar un viatge, aconseguir el final dun

cam.

6 Uneix el subjecte amb alguna caracterstica

que se li atribueix.

7 Produir amb la veu un conjunt de sons que

formen una melodia.

8 Anar a peu dun lloc a laltre.

9 Creure que una cosa s probable, veritat, etc.

10 Creure i confiar que passar all que volem.

11 Anar dun lloc a un altre a peu molt ms rpidque caminant.

12 Fer que es pugui arribar a dins duna casa o lloc traient o movent all que els tanca.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

A F I T X A 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12


80/116

Q

UAC

U N I T A T 8

96

1 Cada dibuix dna pistes sobre un mot compost. Per grups, esbrineu quins sn.

2 Analitza els mots compostos segents a partir del model:

terratinent nom + nom barba-roig

ferrocarril primfilar

malparlar alatrencat

galtapl benvingut

camacurt sordmut

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

A F I T X A 12

N N


81/116

Q

UAC

U N I T A T 9

98

1 Relaciona cada so amb la seva representaci grfica:

[] [3]

[] []

[1] [2]

[] [i]

[] [u]

2 Subratlla les vocals de les paraules segents i escriu la representaci del seu so, com en el model:

s a m a r r e t a e s t o i g b i c i c l e t a

c a l c u l a d o r a b o t i f a r r a p e r i l l

3 Completa la graella amb paraules que continguin la vocal especificada en cada cas.

Escriu 5 exemples de cada.

Nom: Data:


C F I T X A 2

c a m i [2] [i] [o]

[] com cas [] com dent [ 1] com cel [] com bony [3] com col

[] com fil [] com ull [u] com carro, hum [2] com porta, cotxe

a

e

i

o

u


82/116

Q

UAC

U N I T A T 9

99

1 Identifica els complements directes (CD) de les oracions segents. Torna-les a escriure per substi-

tueix el CD per la forma pronominal corresponent.

La Maria fa unes galetes bonssimes.

Va explicar-me la pellcula dahir.

La Paula volia un jersei de llana.

El cos del Josep neteja els cotxes esportius.

2 Substitueix les formes pronominals daquestes frases per un complement directe, a partir del que et

suggereixen els dibuixos de ms avall.

Lha dedicat a la seva mare. Nha menjat moltes.

Agafal fort! La gata negra els empaita.

El vaixell en carrega. LEmili el toca molt b.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

C F I T X A 3


83/116

Q

UAC

U N I T A T 9

100

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

C F I T X A 4

1 Per parelles, completeu les expressions amb sentit figurat que teniu a continuaci. Totes fan refe-

rncia a la manera de ser. Desprs relacioneu-les amb el que volen dir.

1 Ser del clos. 6 Ser un quadrat.

2 Ser un de cincia 7 Ser de la mateixa .

3 Ser del fort. 8 Ser del estret.

4 Ser el del Jaumet. 9 Ser de la ampla.

5 Ser vell. 10 Ser de pell.

Ser avar. Ser valent.

Ser un digne de laltre. Tenir experincia.

Ser recalcitrant. Ser molt savi.

Ser tolerant. Ser molt bellugads.

Ser insensible. Tenir opinions fixes.

2 Explica el significat daquestes frases fetes:

Afluixar la mosca.

Agafar el bou per les banyes.

Caure la bena dels ulls.

Enganxar-se els llenols.

3 Per grups, busqueu ms expressions en sentit figurat i feu-ne un mural per a la classe.


84/116

Q

UAC

U N I T A T 9

102

1 Quins sons voclics hi ha en catal?

2 Quines grafies tenim en catal per representar els sons de les vocals?

3 Classifica les paraules segents segons el so de la vocal subratllada.

Nom: Data:


R F I T X A 6

pell, nas, ratol, escletxa, febre, tic, bicicleta, salm, cel, b, bo, bolgraf,

escola, canvi, camp, marc, avi, jutge, bodeg, cabell, vidre, genoll,

bossa, caixa, galop, cart, paper, psol, env, solar, humit, porxo

[a] [] [1] [e]

[i] [3] [o] [u]


85/116

Q

UAC

U N I T A T 9

103

1 Identifica els complements directes (CD) de les frases segents. Si et cal, fes servir la prova de la

concordana.

En Pau coneix la professora nova dangls.

Ahir a la tarda vam pescar una truita.

Van veure lAlba al concert.

La policia ha detingut el delinqent.

La meva cosina menjava maduixes.

En Pau no t deures destiu.

Al zoolgic vaig veure un lle mar

Un videoaficionat va aconseguir imatges del partit.

2 Completa les frases segents amb un complement directe, en els casos que sigui possible.

Lactriu assaja . El nen amaga rere la cortina.

Els vaixells arriben .

El vent bufa .

Els conills mengen .

He comprat .

El mico pela .

Els trapecistes pugen .

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

R F I T X A 7


86/116

Q

UAC

U N I T A T 9

104

1 Per un error dimpremta sha format un galimaties amb les frases fetes segents. Destria-les, escriu-

les de nou i descriu una situaci de la vida real en qu les puguis fer servir.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

R F I T X A 8

Seruntapdecarbassaplegarvelesserunzeroalesquerraserdelaprimeravoladaserdebonafustaserlanine-tadelsseusullspesarfiguestenirmansdefadatreurelacaretajugarambfoc.


87/116

Q

UAC

U N I T A T 9

106

1 Subratlla totes les vocals del text i escriu a sota de cadascuna el smbol del so que representa.

Si et cal, consulta el llibre.

2 Llegeix aquest text que el teu mestre o mestra et dictar. T molt en compte la grafia dels sons voc-

lics.

Nom: Data:


A F I T X A 10

A q u e l l d i a n o s a b i e n o n a n a r i v a n d e c i d i r q u e h o f a r i e n a s o r t s.

S i s o r t i a c a r a, a n i r i e n a c a s a d e l T o n i, s i s o r t i a c r e u, a n i r i e n a l a

p l a a. E n P e r e e s p e r a v a q u e s o r t s c a r a: e l l v

ACTIVITATSCOMPLEMENTARIES6eCASTELLNO (1)

Documents

Transcript of ACTIVITATSCOMPLEMENTARIES6eCASTELLNO (1)