Activitats Les aventures de Huckleberry Finn · Mark Twain per a la lectura de Activitats La...

Les aventures deHuckleberry FinnMark Twain

per a la lectura deActivitats

La intenció d’aquestes activitats és facilitar a l’alumnat la lectura d’aquesta adaptació de Les aventures de Huckleberry Finn.

Per a això, al principi i al final s’inclouen unes fitxesamb preguntes de caràcter general sobre l’obra,l’època o l’autor.

La resta de les fitxes es componen d’activitats específiques (de comprensió, anàlisi i expressió) relacionades amb el contingut de cada un dels capítols d’aquesta obra.

CLÀSSICSA MIDA

ÍndexAbans de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

Durant la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Capítol I . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Capítol II . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Capítol III . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Capítol IV . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Capítol V . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Capítol VI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Capítol VII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Capítol VIII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Capítol IX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Capítol X . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Capítols XI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Capítol XII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

Capítol XIII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Capítol XIV . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Capítol XV . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Capítol XVI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

Capítol XVII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

Capítol XVIII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

Capítol XIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

Capítol XX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Capítol XXI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

Capítol XXII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

Capítol XXIII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

Capítol XXIV . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

Capítol XXV . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

Capítol XXVI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

Últim capítol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Després de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

Solucions i suggeriments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

ActivitatsAbans de la lectura

4

ABANS DE LA LECTURA: PREGUNTES GENERALS

Nom i cognoms: .................................................................................................Curs: ....................................... Data: ..........................................................

1 Aquesta novel·la s’anuncia com la continuació de Les aventures de Tom Sawyer. Si l’has llegit, presenta els personatges i explica’n breu-ment l’argument als teus companys i companyes.

2 Creus que una obra literària només és fruit de la imaginació i del tre-ball estètic d’un autor o és també el re! ex d’un entorn social i cultu-ral? Compara la teva opinió amb la dels teus companys i companyes.


Nom i cognoms: ........................................................................................................................................Curs: ......................................................... Data: ..................................................................................

5

3 Digues les diferències entre la novel·la realista i la novel·la fantàstica. Quina prefereixes? Per què? Digues els títols de les novel·les que més t’hagin agradat de les que has llegit i indica si són d’un tipus o de l’altre. També pots dir el títol de pel·lícules.

4 Les aventures de Huckleberry Finn explica la història d’un noi pobre del sud dels Estats Units, concretament de la zona del riu Mississipí, a mitjan segle xix. Com creus que seria la vida quotidiana de la gent humil en aquella època?



6

5 Tenint en compte el que Mark Twain ens diu en el seu Avís, creus que la literatura ha d’incloure una ensenyança que sigui útil per a la vida o només ha de tenir com a objectiu entretenir? Raona la res-posta.

ActivitatsDurant la lectura

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL ISer civilitzat


8

1 Les aventures de Huckleberry Finn és una novel·la explicada pel perso-natge principal en primera persona. Respon breument aquestes preguntes: a) Com s’anomena aquest tipus de relat? b) A qui s’adre-ça en segona persona del plural (vosaltres)? c) El protagonista de la novel·la és l’autor? d) L’autor intervé en el relat?

2 Què signi$ ca per a en Huck ser civilitzat? Vol ser-ho? Per què?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL IISobre bruixes i pirates


99

1 Des del primer capítol apareixen les referències als diners i al cost de la vida. Vés prenent notes dels preus de les coses i dels sous dels homes; obtindràs una interessant informació que podràs comparar amb la situació actual.

2 Busca en el diccionari el signi$ cat de les paraules embruixat, amulet i conjur. Creus en bruixes i fantasmes? Quins personatges de la novel·la hi creuen i a quina classe social pertanyen? Ens indica al-guna cosa això?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL IIIEl llum de llautó


10

1 No sabem res de l’aspecte d’en Huck ni d’en Tom; no obstant això, ja podem assenyalar alguns dels trets essencials del seu caràcter. Com te’ls imagines físicament? Si vols, pots dibuixar-los. Afegeix a la descripció tres adjectius, almenys, que de$ neixin la personalitat de cada un.

2 En Huck no sembla haver llegit el Quixot i per això no entén el que li ha passat a la caravana de tresors. Però ben segur que tu sí que pots explicar-nos per què en Tom fa al·lusió a aquest personatge immor-tal de la literatura castellana. Creus que la literatura es pot traslladar a la vida com pretenen fer en Tom o don Quixot?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL IVPetjades a la neu


11

1 El paper que el jutge Thatcher dóna a en Huck perquè signi, des-prés que aquest li vengui les seves pertinences, és un document amb validesa legal que es fa servir en moltes operacions o tractes de la vida quotidiana. Suposa que compres a un amic la seva bicicleta i que vols tenir un resguard del que li has pagat. Com redactaries aquest escrit?

2 En Huck encén una espelma quan entra a la seva cambra. No hi havia llum en aquella època? Et pots imaginar la vida sense llum ni electricitat, cosa que ens privaria de poder connectar els nostres aparells i electrodomèstics?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL IVPetjades a la neu


12

3 Et sembla que la conversa entre en Huck i el seu pare és pròpia d’un pare i un $ ll que no es veuen des de fa un any? Creus que està justi-$ cada la petició de custòdia d’en Huck per part de la viuda? Estàs d’acord amb la decisió del nou jutge?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL VUn amagatall segur


1313

1 La paraula educació es tradueix en anglès amb dos termes que diferen-cien clarament l’educació rebuda a casa o familiar —upbringing— de l’educació escolar —education. Indica, a partir dels capítols lle-gits, allò que correspon a l’una i a l’altra i, en conseqüència, allò de què s’ocupen o han d’ocupar-se els pares i els mestres. Estàs d’acord amb aquesta separació de conceptes o et sembla més encertat el nos-tre criteri?

2 Quina edat creus que té en Huck? Et sembla que ja està llest per treba-llar? Saps a quina edat començaven a treballar els nois abans? Avui dia passa el mateix al nostre país i en altres països que coneguis?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL VUn amagatall segur


14

3 Les al·lucinacions que pateix el pare d’en Huck tenen un nom mè-dic: delirium tremens. Per què les té? Coneixes algun amic o amiga que n’hagi patit? Ho podem evitar?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL VICap a l’illa de Jackson


1515

1 És indubtable l’admiració que en Huck sent per en Tom, $ ns al punt que ell és el seu model; en Huck vol ser com en Tom o, almenys, no desmerèixer de l’amic. Fixa’t com aquest aspecte d’en Huck es va desenvolupant al llarg de l’obra i, al $ nal, planteja’t si el model mereixia ser-ho o no.

2 No t’ha passat alguna vegada que has estudiat molt una lliçó i, quan el professor te la pregunta, no et surten les paraules? En Huck diu: «Ja sabeu el que vull dir. No sé com explicar-ho». Per què ens passa això? Com podem superar-ho?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL VIIUna trobada inesperada


16

1 Apareix aquí un dels protagonistes principals de l’obra, en Jim, l’es-clau negre fugitiu a qui ja havíem conegut en el capítol II, i amb ell ens acostem al tema de l’esclavitud enfront de la llibertat dels ne-gres —per exemple, el d’Ohio del capítol V— als Estats Units. Busca en una enciclopèdia o a Internet informació sobre l’esclavitud: les causes, els estats on n’hi havia, el temps que va durar, l’època en què es va acabar i el dret universal contra el qual atemptava.

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL VIIUna trobada inesperada


17

2 Creus en els signes de la mala sort i la bona sort? Fins ara hem vist diverses referències a aquests. Fes-ne una llista i afegeix-hi els que vagin apareixent. Digue’n alguns que coneguis i explica la manera de contrarestar-los.

3 En Jim explica la seva experiència com a inversor. Et recorda algun conte tradicional molt famós? Si és així, escriu-lo o explica’l a classe. Digues la moralitat que en podem extreure.

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL VIIILa pell de serpent


18

1 En aquest capítol hi ha diverses descripcions, una de l’illa de Jack-son, una altra del riu Mississipí i una tercera d’una tempesta d’estiu. Et sembla que són escrites amb el mateix punt de vista, és a dir, amb la mateixa actitud per part del narrador? Quins recursos lingüístics s’utilitzen per fer una descripció?

2 Has vist una serpent de cascavell en un zoo? Si és així, digues quin tipus d’animal és. Quines conseqüències té per a en Jim la picada de la serpent i com se la cura? Com podem catalogar tot el que arriba a fer amb la serpent morta? Creus en aquest tipus de procediments?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL IXDel fi l a l’agulla


19

1 Per $ ens assabentem que el poble d’en Huck i en Jim és Sant Pe-tersburg. Busca en un atles el mapa dels Estats Units, copia’l en un full i assenyala-hi els rius, els estats, les ciutats i els pobles que han aparegut i els que vagin apareixent. Hi ha una ciutat que és la meta d’aquest viatge. Quina és i per què?

2 Quina distància recorren en total?

3 Com descobreix la dona que en Huck és un noi? Creus que hi ha feines, postures, actituds, vestits… propis d’homes o de dones avui dia? Justi$ ca la resposta.

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XBandits de carn i ossos


20

1 Les paraules que en Huck recorda del seu pare sobre el que és o no robar re! ecteixen la forma de pensar de la gent que defensa el pro-$ t enfront de la moral. Mark Twain demostra tenir un agut sentit de l’humor. Saps quins recursos literaris utilitza? Posa’n exemples.

2 La banda que troba en Huck al vaixell naufragat no és imaginària ni juga als bandits, sinó que és real. Com reaccionen en Huck i en Jim?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XIUna lliçó d’història


21

1 El diàleg d’aquest capítol és una magní$ ca mostra de la parla col·lo-quial. Assenyala’n alguns trets i posa’n exemples. Recordes algun altre registre lingüístic? N’hi ha exemples en la novel·la?

2 En aquest capítol es fa referència a un dels grans mites de la història de la humanitat: la torre de Babel. Aquesta simbolitza la in$ nitat de llengües que es parlen al planeta, de la qual cosa en Jim —pobre analfabet— no és conscient. Per què s’ha produït aquest laberint? Creus que al món actual és necessària una llengua comuna? Creus que ja existeix? Raona la resposta.

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XIIA prop de la llibertat


22

1 Molt unit al tema de l’esclavitud hi ha el del racisme o menyspreu cap als individus d’altres races considerades inferiors. Tenint en compte el prejudici generalitzat en l’època de Mark Twain que els negres eren «subhumans», l’autor com va dibuixant en Jim? Què decideix, doncs, en Huck? Creus que l’opinió de la societat respecte a aquest tema ha canviat actualment?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XIIA prop de la llibertat


23

2 L’episodi dels caçadors de recompenses, que persegueixen els cinc negres escapats, serveix perquè en Huck inventi un altre dels seus estratagemes i nosaltres ens assabentem de quina era una de les malalties més temudes de l’època: la verola. Saps en què consistia? Avui dia, la humanitat continua patint les mateixes malalties que aleshores?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XIIIUna veritable llar


24

1 Hem vist tot tipus d’embarcacions baixant i pujant pel riu. Anome-na-les, distingeix-les i assenyala’n les diferents parts. Si vols, pots di-buixar-les. Elabora, a més, amb les paraules d’aquest capítol, i amb altres dels capítols restants, un vocabulari bàsic de vaixells.

2 Quan l’enorme roda del vaixell de vapor destrossa el rai d’en Huck i en Jim i ells es tiren al riu, què fan els mariners del vaixell? Per què? Nosaltres fem el mateix amb les pasteres que els nostres vaixells troben a alta mar o s’acosten a les nostres costes? Estàs d’acord amb això?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XIIIUna veritable llar


25

3 Els quadres del saló de la casa dels Grangerford re! ecteixen la his-tòria dels Estats Units. Podries explicar qui són els personatges que hi ha representats, quines són les batalles i a quina declaració es refereix en Huck?

4 Fixa’t en l’objecte al voltant del qual es reuneix la família. És el ma-teix que avui? Què ha canviat a la sala d’estar o al menjador de les nostres cases? Això és bo o dolent?

26

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XIVUna lluita entre famílies


26

1 Quants noms falsos ja ha fet servir en Huck i quantes històries s’ha inventat sobre ell mateix? Estan justi$ cades tantes mentides?

2 La descripció que es fa del coronel Grangerford és la més completa de tots els personatges de la novel·la. Es tracta d’un vertader retrat. Assenyala les característiques que ha de tenir aquest. Per què creus que diu que un home es valorava tant com un cavall?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XVL’amor és més fort que l’odi


27

1 Els dos capítols que acabem de llegir inclouen una duríssima crítica de Mark Twain cap a la forma de vida puritana i hipòcrita de la so-cietat de la seva època. Justi$ ca aquesta a$ rmació i aporta el teu punt de vista sobre les relacions humanes.

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XVIUna estranya parella


28

1 Els dos subjectes amb qui es troben en Huck i en Jim s’han dedicat a diversos o$ cis, entre els quals hi ha el de venedors ambulants. Ets un gran consumidor? Et sembla $ able aquest tipus de venda? Quins avantatges i quins inconvenients té?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XVIIEl sermó del bosc


29

1 Has anat algun cop al teatre? Romeu i Julieta és una de les obres més famoses de la literatura universal. Saps qui la va escriure? L’escena del balcó és un dels fragments més reeixits. Llegiu-la a classe. Segur que us agradarà i us animarà a llegir l’obra sencera. En Les aventures de Huckleberry Finn hi ha dos personatges que recorden molt aquests amants. Qui són?

2 El rei i en Huck assisteixen a un o$ ci religiós. Et sembla catòlic? Fi-xa’t en l’actitud del predicador i dels $ dels. Què fa el rei? Què ens vol dir l’autor?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XVIIIAmunt el teló


30

1 El farsant Aigüesnegres comença a recitar el monòleg de Hamlet, però, evidentment, el text està deformat. Busca’l en l’obra de Shakes-peare o a Internet i llegeix-lo.

2 Per què pensen que podran actuar al poble on arriben?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XIXDiàleg de pistoles


31

1 Segur que has vist més d’una pel·lícula de l’Oest. Fes un dibuix del poble i de l’escena que acabes de llegir. No t’oblidis d’incloure-hi la raça autòctona dels Estats Units perquè hi ha un parell d’al·lusions ben clares a aquesta. Contra quina pràctica habitual del western americà arremet Mark Twain?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XIXDiàleg de pistoles


32

2 Un altre costum dels pobles de l’Oest americà, que també ens ha arribat a través de les pel·lícules, és el linxament. Qui s’havia salvat de ser linxat i per què volien linxar-lo? Creus que és lícit que algú es prengui la justícia pel seu compte?

3 Per completar aquesta terrible visió de la societat dels estats del sud i l’oest de l’Amèrica del Nord, Mark Twain ataca a continuació una organització secreta que tenia aterrida la població rural, especial-ment negra, ja que es dedicava a fer la feina dels jutges. Si vols saber a quina organització ens referim, busca-ho en l’apèndix del llibre (pàgina 157).

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XXReis sense reialesa


3333

1 En Huck vol actuar amb en Jim com ho faria en Tom Sawyer amb ell perquè així pot demostrar la seva superioritat i fer gala dels seus amplis coneixements. Però és clar que la història no és el seu fort. Ets capaç de posar ordre en aquest embolic?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XXIRetorn a l’esclavitud


34

1 El rei i el duc arriben a ser dos personatges molt importants en aquesta obra. Quins sentiments provoquen a en Huck i en Jim? I a tu? Per què? En Huck no sap què tramen quan es queden sense di-ners. I tu? Hi ha alguna pista anterior que ajudi a imaginar de què són capaços?

2 Aquest capítol inclou un monòleg, és a dir, el pensament o re! e-xió d’un personatge, en aquest cas d’en Huck sobre en Jim. Posa’n algun exemple. Analitza’n les característiques i diferencia’l dels al-tres tipus de tècniques literàries que un autor pot utilitzar en una novel·la.

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XXIILa tia Sally


35

1 En Huck explica la suposada avaria que ha patit el vaixell en què ha vingut. Hi ha hagut ferits? Fes una valoració de la resposta que dóna en Huck i del comentari que, a continuació, fa la tia Sally.

2 Com acaben el rei i el duc? Està d’acord en Huck amb aquest $ nal? Re! exiona sobre el signi$ cat de la frase d’en Huck. Creus que re-! ecteix el que sent l’autor? I quina és la teva opinió?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XXIIIUn pla molt simple


36

1 El bagatge històric i literari del qual fa gala en Tom Sawyer és ex-traordinari. Un altre cop apareixen els herois dels seus llibres favo-rits. Has sentit a parlar d’algun d’ells? Si és així, digues si són perso-natges reals o de $ cció.

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XXIVUn amic anònim


37

1 Va ser Guillem el Conqueridor la primera persona que en el seu vaixell May! ower va arribar a Amèrica, tal com explica en Huck a en Jim? Si no és així, recordes qui va ser el descobridor d’aquest conti-nent, quan va tenir lloc aquest fet i com es deien els seus vaixells?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XXVEn Tom està ferit


38

1 La decisió que pren en Jim davant la gravetat de la ferida d’en Tom ressalta les seves qualitats. Què creus que vol demostrar l’autor quan decideix que en Jim actuï tal com ho fa?

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XXVIEl fugitiu era lliure


39

1 Creus que en Tom Sawyer arriba massa lluny en les seves fantasies i en els seus jocs? Amb quin dels dos personatges, en Tom o en Huck, et sents més identi$ cat? I l’autor, creus que es projecta en algun d’ells? Si és així, en quin i per què?

DURANT LA LECTURA: ÚLTIM CAPÍTOLI en queda una d’indis


40

1 Mark Twain no tanca l’obra, sobretot pel que fa a en Huck Finn. T’agrada el $ nal que té o n’hauries preferit una altre? Si és així, proposa un $ nal diferent.

2 Quant de temps calcules que passa al llarg de l’obra? Creus que les experiències viscudes en aquest temps per en Huck i en Tom els han fet madurar?

ActivitatsDesprés de la lectura

DESPRÉS DE LA LECTURA: APÈNDIX


4242

1 S’ha acabat la novel·la i cal fer-ne una breu valoració. T’ha agradat o no? Què t’ha agradat més? I menys? Per què? Compara la teva opinió amb la dels teus companys.

2 Com la majoria de les obres literàries, aquesta es divideix o s’estruc-tura en una introducció, un desenvolupament i un desenllaç. Ets capaç de distingir les tres parts?



43

3 Fes un còmic sobre l’aventura que més t’hagi agradat. Podeu fer-lo en grup: uns poden fer els dibuixos i uns altres poden escriure el text.

4 Una obra universal de la literatura castellana és el Quixot, i no hi ha dubte que Mark Twain es va inspirar en aquest personatge per es-criure la seva novel·la. Pots justi$ car per què?

5 Les aventures de Huckleberry Finn permet plantejar, com a conclusió, un col·loqui sobre algun d’aquests temes:

1) Naturalesa enfront de civilització. És possible defensar la teoria del «bon salvatge» a l’«aldea comuna» que és el nostre món d’avui?

2) El món dels adults enfront del món de l’adolescència.3) El racisme ahir i avui: de l’oncle Tom a Barack Obama.4) L’explotació i els maltractaments dels éssers més dèbils.5) L’alcoholisme i les drogues.6) La vida als Estats Units a mitjan segle xix. Creus que ha canviat

gaire des de llavors?7) Altres temes que tu suggereixis com a centrals de l’obra.

Solucions i suggeriments per resoldreles activitats per a la lectura

de Les aventures de Huckleberry FinnMark Twain

45


1 Aquesta novel·la s’anuncia com la continuació de Les aventures de Tom Sawyer. Si l’has llegit, presenta els personatges i explica’n breument l’argument als teus companys i companyes.

Resposta lliure.

2 Creus que una obra literària només és fruit de la imaginació i del treball estètic d’un autor o és també el re! ex d’un entorn social i cultural? Compara la teva opinió amb la dels teus companys i companyes.

Resposta lliure.

3 Digues les diferències entre la novel·la realista i la novel·la fantàstica. Quina prefereixes? Per què? Digues els títols de les novel·les que més t’hagin agradat de les que has llegit i indica si són d’un tipus o de l’altre. També pots dir el títol de pel·lícules.

Una novel·la realista és la que re! ecteix la realitat. Això no vol dir que el que explica l’autor hagi d’haver passat realment, és a dir, que sigui vertader; n’hi ha prou que sigui «versemblant», és a dir, que pugui ser real. Per contra, una no-vel·la fantàstica és aquella que no té justi$ cació possible en la realitat.

4 Les aventures de Huckleberry Finn explica la història d’un noi pobre del sud dels Estats Units, concretament de la zona del riu Mississipí, a mitjan segle xix. Com creus que seria la vida quotidiana de la gent humil en aquella època?

Resposta lliure.

5 Tenint en compte el que Mark Twain ens diu en el seu Avís, creus que la litera-tura ha d’incloure una ensenyança que sigui útil per a la vida o només ha de tenir com a objectiu entretenir? Raona la resposta.

Resposta lliure.

46

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL I. Ser civilitzat

1 Les aventures de Huckleberry Finn és una novel·la explicada pel personatge prin-cipal en primera persona. Respon breument aquestes preguntes: a) Com s’ano-mena aquest tipus de relat? b) A qui s’adreça en segona persona del plural (vosaltres)? c) El protagonista de la novel·la és l’autor? d) L’autor intervé en el relat?

a) Quan el protagonista és qui explica els fets en primera persona, es diu que el relat és autobiogrà$ c.

b) S’adreça als lectors.

c) No; el protagonista de la novel·la és el narrador, en Huck Finn, i l’autor és Mark Twain.

d) Mark Twain no intervé en el relat. Adopta el punt de vista del personatge, és a dir, s’amaga darrere d’ell.

2 Què signi$ ca per a en Huck ser civilitzat? Vol ser-ho? Per què?

Ser civilitzat suposa sotmetre’s als valors de la societat burgesa: els diners, la casa, l’ordre, l’estudi i, sobretot, l’honestedat; és a dir, el respecte a les regles socials i morals, des de les més simples, com els horaris, $ ns a les més complexes, com portar-se bé, perquè això ens assegura un lloc en aquesta vida i en l’altra. A en Huck tot això no el preocupa. La defensa de la llibertat enfront de l’opressió de les normes socials es convertirà en una de les idees clau de l’obra. El problema és si es pot fugir de la societat. Existeix el paradís? És vàlida la teoria del «bon salvatge»? Mark Twain ens farà re! exionar sobre això al llarg de l’obra. La res-posta l’haurem de donar nosaltres.

47

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL II. Sobre bruixes i pirates

1 Des del primer capítol apareixen les referències als diners i al cost de la vida. Vés prenent notes dels preus de les coses i dels sous dels homes; obtindràs una interessant informació que podràs comparar amb la situació actual.

Podem prendre com a exemples les referències següents:

Capítol I: 6.000 dòlars donaven una renda d’1 dòlar diari, que eren tants diners que no sabien què fer-ne.

Capítol II: Tres espelmes valien 5 centaus.

Capítol VI: Una canoa podia costar 10 dòlars.

Capítol VII: Un negre valia de 800 a 1.000 dòlars.

Capítol X: Amb 15 centaus de dòlar es comprava farina, cansalada o tot allò ne-cessari per menjar. Un capità de vaixell de vapor guanyava 60 dòlars al mes.

Capítol XX: Una entrada de teatre costava 50 centaus.

Pel que fa a la comparació d’aquesta informació amb la situació actual, la respos-ta és lliure.

2 Busca en el diccionari el signi$ cat de les paraules embruixat, amulet i conjur. Creus en bruixes i fantasmes? Quins personatges de la novel·la hi creuen i a quina classe social pertanyen? Ens indica alguna cosa això?

Embruixat: Que han exercit sobre ell una in! uència perjudicial o embruix, mit-jançant poders màgics sobrenaturals.

Amulet: Objecte que una persona porta sempre amb ella per atreure la bona sort i allunyar les desgràcies.

Conjur: Fórmula màgica que es diu per obtenir un desig o allunyar un mal o un risc.

En Huck, en Jim i els negres creuen en bruixes i conjurs. Pertanyen a les classes més baixes de la societat i això ens indica que els pobres són els que tenen menys accés a la cultura; per tant, són els individus més fàcilment manipulables per les classes superiors. Això no vol dir que algunes persones de les classes mitjanes i altes no hi creguin, per exemple, en Tom Sawyer, però cal tenir en compte que només és un nen.

48

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL III. El llum de llautó

1 No sabem res de l’aspecte d’en Huck ni d’en Tom; no obstant això, ja podem assenyalar alguns dels trets essencials del seu caràcter. Com te’ls imagines física-ment? Si vols, pots dibuixar-los. Afegeix a la descripció tres adjectius, almenys, que de$ neixin la personalitat de cada un.

Tom: imaginatiu, decidit, valent, irritable quan el contradiuen a l’hora de seguir els plans que indiquen els llibres.

Huck: realista, noble, con$ at i, sobretot, pràctic (refusa el que per a ell no té cap utilitat, com, per exemple, resar).

2 En Huck no sembla haver llegit el Quixot i per això no entén el que li ha passat a la caravana de tresors. Però ben segur que tu sí que pots explicar-nos per què en Tom fa al·lusió a aquest personatge immortal de la literatura castellana. Creus que la literatura es pot traslladar a la vida com pretenen fer en Tom o don Quixot?

A don Quixot la realitat també se li transforma a causa de l’encantament a què el sotmet el mag Frestón, que li té ràbia (vegeu el capítol VIII, primera part: «Episodi dels molins»).

Mark Twain introdueix moltes vegades referències literàries en les seves obres: en aquesta, esmenta els llibres de pirates i bandits, que serveixen de guia a en Tom Sawyer, el conte «Aladí» de Les mil i una nits i el Quixot. Ara bé, portar-los literalment a la vida és impossible; per això ha d’adaptar-los, per no xocar amb la realitat. Així, per exemple, ells no són lladres de cases ni de bestiar —diu—, sinó bandolers, l’objectiu dels quals és assaltar diligències i matar la gent, com hem vist en el capítol II. En aquest capítol comprovem com porten a la pràctica aquests suposats assalts i les seves conseqüències.

49

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL IV. Petjades a la neu

1 El paper que el jutge Thatcher dóna a en Huck perquè signi, després que aquest li vengui les seves pertinences, és un document amb validesa legal que es fa servir en moltes operacions o tractes de la vida quotidiana. Suposa que compres a un amic la seva bicicleta i que vols tenir un resguard del que li has pagat. Com re-dactaries aquest escrit?

En l’escrit hi han de constar les dades del comprador i del venedor, de l’objecte comprat i del seu estat, la quantitat pagada, el termini de garantia de possibles desperfectes, la data i la signatura de tots dos.

A partir d’aquesta informació, la redacció del contracte és lliure.

2 En Huck encén una espelma quan entra a la seva cambra. No hi havia llum en aquella època? Et pots imaginar la vida sense llum ni electricitat, cosa que ens privaria de poder connectar els nostres aparells i electrodomèstics?

L’electricitat no és un invent modern. El matemàtic grec Tales de Milet (se-gle vi aC) ja va demostrar que alguns objectes, com l’ambre, en fregar-se des-prenien energia; de fet, la paraula electró signi$ ca en grec «ambre». Però va ser gràcies al físic nord-americà Benjamin Franklin (segle xviii) i al físic anglès Michael Faraday (segle xix) que es va aconseguir produir electricitat. El 1870, Thomas Edison va inventar el $ lament incandescent que va il·luminar les bom-betes i, el 1882, ell també va construir a Nova York la primera central elèctrica que generaria energia. Per tant, quan Mark Twain va escriure aquesta obra, la llum acabava d’arribar a les grans ciutats com Saint Louis (capítol X), però no pas a tots els pobles, ni molt menys a les cases.

La segona pregunta és de resposta lliure.

3 Et sembla que la conversa entre en Huck i el seu pare és pròpia d’un pare i un $ ll que no es veuen des de fa un any? Creus que està justi$ cada la petició de custòdia d’en Huck per part de la viuda? Estàs d’acord amb la decisió del nou jutge?

Ja hem vist que en Huck té por del seu pare i que intenta fugir d’ell per evitar que l’apallissi. En aquesta trobada, crida l’atenció la descon$ ança, el rancor, la falta de respecte amb què en Huck tracta el seu pare, fruit d’un profund desa-mor. Quant al pare, cal assenyalar l’abandó, la burla no exempta de complex d’inferioritat cap al $ ll que intenta superar-se sense la seva ajuda, la crueltat i l’egoisme, ja que no vol que el $ ll progressi en la vida, l’agressivitat de les seves amenaces i l’abús d’autoritat en exigir-li uns diners que no són seus.

Les preguntes següents són de resposta lliure.

50

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL V. Un amagatall segur

1 La paraula educació es tradueix en anglès amb dos termes que diferencien clara-ment l’educació rebuda a casa o familiar —upbringing— de l’educació escolar —education. Indica, a partir dels capítols llegits, allò que correspon a l’una i a l’altra i, en conseqüència, allò de què s’ocupen o han d’ocupar-se els pares i els mestres. Estàs d’acord amb aquesta separació de conceptes o et sembla més en-certat el nostre criteri?

Resposta lliure.

2 Quina edat creus que té en Huck? Et sembla que ja està llest per treballar? Saps a quina edat començaven a treballar els nois abans? Avui dia passa el mateix al nostre país i en altres països que coneguis?

L’edat d’en Huck encara no la sabem, però la podem imaginar; més endavant (capítol XIII) se’ns diu que té tretze o catorze anys. Avui dia, a aquesta edat i als països occidentals, els nens tenen el dret i l’obligació d’anar a l’escola, ja que l’ensenyament és obligatori i gratuït. Així ho diu l’article 7 de la Declaració dels Drets de l’Infant, aprovada a Ginebra el 1924 i rati$ cada per l’Assemblea de l’ONU el 1959. La Constitució espanyola també ho deixa clar en el seu arti-cle 27, 4.

Igualment, en l’article 9 de la Declaració dels Drets de l’Infant, es diu que el nen ha de ser protegit contra tota forma d’abandó, crueltat i explotació; concreta-ment, no pot treballar abans d’una edat mínima, i en cap cas si aquest treball perjudica la seva salut o impedeix la seva educació o el seu desenvolupament físic, mental o moral. Un discurs semblant inclou l’article 39, 3 de la Constitució espanyola.

Aquests drets no sempre s’han respectat. Els nens han estat explotats —per exemple, en mines o en tallers artesanals— i ho continuen sent en molts països del Tercer Món. Actualment, hi ha organitzacions internacionals, com Aldeas Infantiles S.O.S. o Save the Children, que s’encarreguen que els nens desempa-rats tinguin una família i una instrucció que els permeti portar una vida digna en un futur.

3 Les al·lucinacions que pateix el pare d’en Huck tenen un nom mèdic: delirium tremens. Per què les té? Coneixes algun amic o amiga que n’hagi patit? Ho po-dem evitar?

El delirium tremens és una pertorbació mental caracteritzada per al·lucinacions, agitació i tremolors i causada per l’efecte de l’alcohol o de les drogues. El pare d’en Huck beu molt d’alcohol i per això les pateix. En aquest capítol, desperta en Huck amb un crit terrible i li demana que li tregui les serpents que li pugen per les cames.

Aquest capítol pot donar peu a una re! exió i un col·loqui sobre aquesta greu xacra de la nostra societat, que afecta una bona part dels joves.

51

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL VI. Cap a l’illa de Jackson

1 És indubtable l’admiració que en Huck sent per en Tom, $ ns al punt que ell és el seu model; en Huck vol ser com en Tom o, almenys, no desmerèixer de l’amic. Fixa’t com aquest aspecte d’en Huck es va desenvolupant al llarg de l’obra i, al $ nal, planteja’t si el model mereixia ser-ho o no.

Malgrat que en Tom Sawyer només apareix al principi i al $ nal de l’obra, el seu record marca el comportament d’en Huck al llarg de les seves aventures. Convé que no perdem de vista aquesta actitud per poder valorar els dos personatges quan acabem de llegir la novel·la.

2 No t’ha passat alguna vegada que has estudiat molt una lliçó i, quan el professor te la pregunta, no et surten les paraules? En Huck diu: «Ja sabeu el que vull dir. No sé com explicar-ho». Per què ens passa això? Com podem superar-ho?

A tots ens ha passat que, en el moment més crític d’una exposició o un examen, quedem en blanc. Acostuma a passar-nos quan estem molt nerviosos, així que el primer que hem de fer és tranquil·litzar-nos i no obsessionar-nos per l’examen o la pregunta. Veurem com, sense adonar-nos-en, ens desbloquegem i la resposta ens surt sola. La concentració, quan estudiem, i la relaxació, quan exposem, ja sigui de forma oral o escrita, són dues tècniques de treball intel·lectual bàsiques. Intenta adoptar-les. Veuràs com tindràs èxit en la teva vida d’estudiant.

El vocabulari d’en Huck és molt pobre, perquè la seva cultura és escassa. Un bon mètode per ampliar el nostre lèxic i facilitar la nostra expressió és llegir.

52

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL VII. Una trobada inesperada

1 Apareix aquí un dels protagonistes principals de l’obra, en Jim, l’esclau negre fugitiu a qui ja havíem conegut en el capítol II, i amb ell ens acostem al tema de l’esclavitud enfront de la llibertat dels negres —per exemple, el d’Ohio del ca-pítol V— als Estats Units. Busca en una enciclopèdia o a Internet informació sobre l’esclavitud: les causes, els estats on n’hi havia, el temps que va durar, l’època en què es va acabar i el dret universal contra el qual atemptava.

A mitjan segle xix, el riu Mississipí marcava la frontera entre l’est i l’oest dels Estats Units, ja que Califòrnia encara quedava molt lluny. El nord era la zona emprenedora i industrial, que comprava al sud, tradicional i dependent, els seus productes agrícoles —cotó, canya de sucre, tabac—, i era al sud on hi havia esclaus, quatre milions d’éssers que asseguraven la mà d’obra per al camp. N’hi havia a l’estat de Missouri, on es desenvolupa aquesta obra, però no a Ohio o Illinois, on els nostres protagonistes volen anar. Cairo és l’última pobla-ció dels estats lliures.

L’esclau formava part de la família com una propietat més, que es podia vendre —per exemple, a Sant Petersburg, en Jim valia 800 dòlars. S’ocupava principal-ment del treball a les plantacions, però també de les tasques domèstiques, sense cobrar res per això. Rarament un esclau podia comprar la seva pròpia llibertat. El tracte que rebia depenia de l’estima en què el tingués la família i dels seus principis morals. El $ ll d’un esclau també ho era.

La gent no era conscient que tenir esclaus fos una cosa dolenta a Missouri, i aquesta és la idea que tenia Mark Twain durant la seva infància a Hannibal. No obstant això, més al sud, sí que era més dura la vida dels negres als camps. A Hannibal no hi havia el costum de vendre els negres, llevat dels rebels. Els tractants de negres no apareixien per allà, perquè eren considerats individus sense escrúpols.

Després de la guerra de Secessió, l’opinió sobre l’esclavitud canvia, i Mark Twain, que no l’havia viscut com un problema, es converteix en abolicionista,1 i sota aquest punt de vista escriu la novel·la en els anys vuitanta del segle xx. Aquest canvi d’opinió s’esdevé quan és nomenat president Abraham Lincoln. En arri-bar al poder Lincoln, que era abolicionista, set estats del sud es van rebel·lar contra ell, van crear la Confederació i va esclatar la guerra de Secessió o civil entre el nord i el sud, que va durar de 1861 a 1865. Hi van morir 620.000 perso-nes, d’una població de 35 milions. La guerra va acabar amb el triomf del nord, que va tenir com a conseqüència la prohibició de l’esclavitud.

Quan Mark Twain va escriure Les aventures de Huckleberry Finn, l’esclavitud ja ha-via estat abolida, però alguns estats del sud, com Texas, encara es resistien a abandonar aquest costum. De fet, el 14 d’abril de 1865, el president Lincoln va ser assassinat, després de proclamar una amnistia per als sudistes que juressin respectar la Constitució dels Estats Units i els decrets d’emancipació dels es-

1. Persona que procura deixar sense efecte o suprimir una llei, un costum, etc. Aquest adjectiu es va aplicar principalment als partidaris de l’abolició de l’esclavitud.

53

claus. La igualtat de drets per a tots els homes no seria un fet a l’Amèrica del Nord $ ns ben entrat el segle xx.

De totes maneres, l’esclavitud atempta contra la dignitat de l’home, i la Declara-ció dels Drets Humans, proclamada a França després de la Revolució, el 1789, estableix clarament en el seu article 4 que ningú no pot estar sotmès a esclavitud ni a servitud i que l’esclavitud i el trà$ c d’esclaus han d’estar prohibits en totes les seves formes. Aquesta Declaració va ser rati$ cada per l’Assemblea General de l’ONU el 10 de desembre de 1948.

2 Creus en els signes de la mala sort i la bona sort? Fins ara hem vist diverses refe-rències a aquests. Fes-ne una llista i afegeix-hi els que vagin apareixent. Digue’n alguns que coneguis i explica la manera de contrarestar-los.

Capítol I: Un mussol xiscla i un gos borda. Totes dues coses són indicis d’una mort propera. En Huck fa tres voltes al mateix temps que es fa el senyal de la creu al pit.

Capítol IV: En Huck aboca el saler durant l’esmorzar, i això és un avís que pas-sarà alguna cosa dolenta. Per allunyar la mala sort, vol tirar una mica de sal per sobre de la seva espatlla esquerra, però no li ho deixen fer, per la qual cosa tem el pitjor.

Capítol VII: Tenir el pit i els braços peluts és senyal de bona sort. Com que en Jim els té, està segur que serà ric.

Capítol VIII: Apareix un animal que té un signi$ cat negatiu en moltes cultures d’arreu del món des dels temps de la Bíblia: la serpent.

Avui dia, alguns signes de mala sort molt arrelats en la nostra societat són, per exemple, trencar un mirall, passar per sota d’una escala, vessar oli, veure un gat negre... Per contra, són signes de bona sort trobar un trèvol de quatre fulles, posar-se una peça de roba del revés o portar alguna cosa de color vermell per Cap d’Any.

3 En Jim explica la seva experiència com a inversor. Et recorda algun conte tradi-cional molt famós? Si és així, escriu-lo o explica’l a classe. Digues la moralitat que en podem extreure.

Recorda el conte de La lletera. El seu origen és hindú i el van transmetre els àrabs.

Moralitat: No hem de ser avariciosos ni tampoc no ens hem de fer falses il·lu-sions.

54

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL VIII. La pell de serpent

1 En aquest capítol hi ha diverses descripcions, una de l’illa de Jackson, una altra del riu Mississipí i una tercera d’una tempesta d’estiu. Et sembla que són escrites amb el mateix punt de vista, és a dir, amb la mateixa actitud per part del narra-dor? Quins recursos lingüístics s’utilitzen per fer una descripció?

La descripció de l’illa de Jackson inclou dades geogrà$ ques; per tant, podem dir que és realista, objectiva i cientí$ ca. També és així la de les ribes del riu.

La descripció de la tempesta és literària i, per tant, subjectiva i romàntica: el protagonista deixa córrer la seva imaginació i expressa els seus sentiments i emo-cions.

Tant en un tipus com en l’altre hi predomina l’estil nominal, o sigui, l’ús de substantius i adjectius, per sobre de l’estil verbal, perquè la descripció és estàtica i no interessa el moviment. Els substantius acostumen a anar acompanyats d’ad-jectius, de vegades epítets, i abunden les comparacions. En la descripció es pinta un quadre amb paraules.

2 Has vist una serpent de cascavell en un zoo? Si és així, digues quin tipus d’animal és. Quines conseqüències té per a en Jim la picada de la serpent i com se la cura? Com podem catalogar tot el que arriba a fer amb la serpent morta? Creus en aquest tipus de procediments?

La de$ nició cientí$ ca es pot trobar en qualsevol diccionari. El mot serpent prové del llatí serpentem, que signi$ ca «que s’arrossega». La serpent de cascavell és una varietat verinosa d’Amèrica, que té a la cua uns cartílags en forma d’anells, que en moure’s sonen com uns cròtals. La seva mida oscil·la, però és grossa i agres-siva.

Quan la serpent pica a en Jim, el primer que fa és desinfectar-se la ferida amb whisky, i també beu alcohol per mitigar el dolor. L’efecte del verí li dura quatre dies, i té el peu i la cama in! ats. Tot el que fa $ ns aquí es pot considerar que són pràctiques normals en una societat subdesenvolupada, és a dir, on no hi ha met-ges. Els altres mètodes semblen més propis de la bruixeria i la màgia dels pobles primitius.

L’última pregunta és de resposta lliure.

55

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL IX. Del fil a l’agulla

1 Per $ ens assabentem que el poble d’en Huck i en Jim és Sant Petersburg. Busca en un atles el mapa dels Estats Units, copia’l en un full i assenyala-hi els rius, els estats, les ciutats i els pobles que han aparegut i els que vagin apareixent. Hi ha una ciutat que és la meta d’aquest viatge. Quina és i per què?

Sant Petersburg és dels pocs noms de poblacions inventats; correspon, natural-ment, a Hannibal, el poble de Mark Twain. Els altres llocs geogrà$ cs que s’ano-menen són els estats de Missouri, Illinois, Ohio i Arkansas, els rius Mississipí i Ohio, l’illa de Jackson i les ciutats i els pobles de Goshen, Hookerville, Saint Louis, Cairo, Pokeville, Pikesville i Nova Orleans.

La ciutat meta és Cairo, a la con! uència del riu Mississipí amb el riu Ohio, per-què aquesta és l’última ciutat que pertanyia als estats lliures del nord, Illinois i Ohio (capítol XII).

2 Quina distància recorren en total?

Al $ nal, $ ns que arriben a Pikesville (capítol XXI), ben entrat a Arkansas, recor-ren mil cent milles, és a dir, gairebé 2.000 km (capítol XXVI).

3 Com descobreix la dona que en Huck és un noi? Creus que hi ha feines, postu-res, actituds, vestits… propis d’homes o de dones avui dia? Justi$ ca la resposta.

Ho descobreix per dues coses: el veu cosir i fa que reculli al vol un objecte que li llança. Avui dia, la feina de cosir no distingeix els sexes, ni en l’àmbit domèstic ni en el professional. Tampoc la roba —llevat de la interior— no distingeix els homes i les dones, ja que els pantalons s’han generalitzat entre les noies. Actual-ment, per tant, no es pot parlar d’estereotips masculí i femení pel que fa a l’as-pecte exterior, si més no en l’ús informal.

56

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL X. Bandits de carn i ossos

1 Les paraules que en Huck recorda del seu pare sobre el que és o no robar re! ec-teixen la forma de pensar de la gent que defensa el pro$ t enfront de la moral. Mark Twain demostra tenir un agut sentit de l’humor. Saps quins recursos litera-ris utilitza? Posa’n exemples.

Utilitza la metàfora i la ironia: «[…] manllevava alguna síndria o algun meló […].» I també fa servir la personi$ cació: agafar un pollastre que no està content al seu galliner és fer una bona obra.

La viuda considera que això és robar. Però el més curiós és que en Huck també compra coses, no roba a les botigues, perquè aquí el veuen i pot tenir un proble-ma, la qual cosa demostra que tenia plena consciència que el que feia era un delicte.

2 La banda que troba en Huck al vaixell naufragat no és imaginària ni juga als bandits, sinó que és real. Com reaccionen en Huck i en Jim?

En Huck és un noi i, davant del misteri, sent desitjos de viure una aventura i s’anima amb el record d’en Tom Sawyer, a qui vol imitar per no desmerèixer del seu model. En Jim és un adult i, per tant, és conscient del risc que corren; no obstant això, cedeix als desitjos d’en Huck i aborda el vaixell, si bé, en veure el perill, es retira. En Huck també sent por, però quan vol sortir d’allà no pot. Així doncs, les coses es compliquen, encara que ell no s’acovardeix.

57

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XI. Una lliçó d’història

1 El diàleg d’aquest capítol és una magní$ ca mostra de la parla col·loquial. Asse-nyala’n alguns trets i posa’n exemples. Recordes algun altre registre lingüístic? N’hi ha exemples en la novel·la?

El nivell col·loquial és el propi de la conversa i, per això, fa aquesta sensació de ser molt natural i espontani, és a dir, de no tenir en compte la correcció grama-tical. Per això mateix és molt econòmic, és a dir, que no requereix esforç d’ela-boració per part de l’emissor o el parlant. Alguns dels seus trets són aquests:

1. Utilització de frases curtes i directes, sense embuts.

Per exemple:

—Que bo! I què fan?

—No fan res, només anar i venir.

2. Ús de mots crossa: bé, d’acord!, caram!, oi?

3. Ús de gran quantitat d’oracions interrogatives i exclamatives.

Per exemple: Per què, Huck?; És clar que no!

4. Predomini de la juxtaposició i la coordinació.

Per exemple: No saps res dels harems? Salomó en tenia un; tenia almenys un milió d’es-poses.

5. Ús de frases fetes, metàfores populars i hipèrboles.

Per exemple: Para, Jim, que t’has passat mil milles!; Jo no donaria un xavo…

Altres registres lingüístics són l’estàndard, el culte i el vulgar. El registre estàn-dard és el que fan servir, per exemple, la viuda o el jutge Thatcher i també és el registre amb què és escrita la novel·la en general. Quant al registre culte, no es fa servir, ja que es tracta d’una novel·la realista i el llenguatge ha d’estar adequat als personatges. Un exemple de vulgarisme o incorrecció gramatical, propi de la gent sense cultura, és dir Salermó per Salomó.

2 En aquest capítol es fa referència a un dels grans mites de la història de la huma-nitat: la torre de Babel. Aquesta simbolitza la in$ nitat de llengües que es parlen al planeta, de la qual cosa en Jim —pobre analfabet— no és conscient. Per què s’ha produït aquest laberint? Creus que al món actual és necessària una llengua comuna? Creus que ja existeix? Raona la resposta.

Al nostre planeta es parlen gairebé 3.000 llengües diferents, la majoria de les quals provenen d’un tronc comú, segons els historiadors: l’indoeuropeu. Però aquestes llengües, en la seva evolució, es van anar diferenciant més i més amb el pas del temps, $ ns a multiplicar-se en les que avui coneixem.

La nostra opinió és que, sempre respectant les llengües minoritàries, és molt necessari que n’hi hagi una de comuna, amb la qual es puguin entendre el mà-xim nombre possible d’habitants de la Terra, i, de fet, aquesta és avui dia l’an-glès, parlat, almenys, per 750 milions de persones, de les quals més de la meitat

58

el fan servir com a primera llengua i la resta, com a llengua vehicular. En segon lloc, el segueix l’espanyol, amb més de 450 milions de parlants. Hi ha altres llen-gües al món que són parlades per molts milions de persones, per exemple, el xinès o l’àrab, però no tenen la mateixa importància internacional que les dues llengües anteriors.

59

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XII. A prop de la llibertat

1 Molt unit al tema de l’esclavitud hi ha el del racisme o menyspreu cap als indivi-dus d’altres races considerades inferiors. Tenint en compte el prejudici genera-litzat en l’època de Mark Twain que els negres eren «subhumans», l’autor com va dibuixant en Jim? Què decideix, doncs, en Huck? Creus que l’opinió de la societat respecte a aquest tema ha canviat actualment?

En Jim té una sèrie de trets que li atribueixen una gran humanitat:

1. És un home ignorant (capítols II, XI).

2. És valent i decidit, ja que s’escapa de casa seva davant la perspectiva de ser venut, i es converteix en un fugitiu que ha d’amagar-se contínuament (capítols VII i IX).

3. És respectuós amb els blancs, als quals considera superiors (capítol XI).

4. És amant de la seva família (capítol XII).

5. Està profundament agraït a en Huck, a qui considera el seu amic i salvador (capítol XII).

6. Se sent il·lusionat i feliç per la possibilitat de ser lliure (capítol XII) i poder alliberar també la seva dona i els seus $ lls.

7. Per contra, conscient de qui és, té un complex d’inferioritat. «Els negres po-bres no tenim sort», diu al $ nal d’aquest capítol.

D’altra banda, en Huck pateix una terrible batalla de consciència en aquest ca-pítol a causa de les seves conviccions morals íntimes, d’una banda, i les normes socials rebudes de l’exterior, de l’altra, i això que ell pertany a les classes margi-nades de la societat —però encara hi havia un esglaó més baix i aquest era el dels negres. Igualtat, fraternitat, llibertat? Cap dels principis bàsics guanyats amb la Revolució Francesa havien arribat a l’Amèrica del Nord cinquanta anys des-prés de proclamar-se els drets de l’home. No obstant això, en Huck rebutja les normes o lleis socials per seguir els dictàmens de la seva consciència, perquè, per a ell, en Jim és un ésser humà, i en la novel·la Mark Twain s’encarrega de deixar-ho clar. Per tant, en aquesta lluita entre el que vol fer i el que ha de fer, o el que és el mateix, entre el seu cor i el seu cap, venç el primer.

Malgrat tot, Mark Twain sap tractar l’assumpte amb un $ humor, en presentar una polèmica social tan important des de l’òptica d’un adolescent. I per això resol el dilema d’una manera innocent i natural: en Huck fa el que creu millor, el que li surt de l’ànima, sense donar més voltes a la qüestió.


2 L’episodi dels caçadors de recompenses, que persegueixen els cinc negres esca-pats, serveix perquè en Huck inventi un altre dels seus estratagemes i nosaltres ens assabentem de quina era una de les malalties més temudes de l’època: la verola. Saps en què consistia? Avui dia, la humanitat continua patint les mateixes malalties que aleshores?

En l’època en què es desenvolupa aquesta obra, la vacuna contra la verola ja havia estat descoberta: el metge britànic Edward Jenner ho havia fet el 1796.

60

Aquesta malaltia, provocada per un virus i molt contagiosa, es caracteritzava per l’aparició a la pell de grans amb pus que, en dessecar-se, restaven en forma de crostes que deixaven cicatrius. En els pitjors casos anava acompanyada de febre i podia arribar a provocar la mort. Actualment, ja està eradicada. Hi ha, però, altres malalties que causen epidèmies encara en alguns països del Tercer Món, com el còlera, el tifus, la malària i la febre groga.

Als països desenvolupats, les causes més comunes de mort avui dia són les ano-menades «tres ces»: càncer, cor i carretera. La grip també ens ataca durament i la sida, encara que gairebé està reduïda a una malaltia crònica als països occi-dentals, continua sent el gran assot dels nostres dies, sobretot a Àfrica.

61

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XIII. Una veritable llar

1 Hem vist tot tipus d’embarcacions baixant i pujant pel riu. Anomena-les, distin-geix-les i assenyala’n les diferents parts. Si vols, pots dibuixar-les. Elabora, a més, amb les paraules d’aquest capítol, i amb altres dels capítols restants, un vocabu-lari bàsic de vaixells.

Els mots canoa, bot o barca són sinònims i es refereixen al mateix tipus d’embar-cació petita moguda per rems.

– La canoa mesura tretze o catorze peus de llarg, és a dir, quatre metres i mig (capítol VI).

– El rai pot ser fet amb nou troncs de pi, ben lligats, i mesura dotze peus d’ample i quinze o setze de llarg (capítol VIII), o sigui, tres metres per cinc. El rai té un timó i un llarg rem, però, per la seva mida, no pot ser conduït, sinó que es deixa arrossegar pel corrent riu avall; per això, per acostar-se a la riba, fan servir la canoa i aquesta remolca el rai.

– El vaixell de vapor era un transport de passatgers mogut per l’energia que li proporcionava la seva màquina de vapor. Podia pujar i baixar pel riu. El vaixell de vapor es descriu molt bé en el capítol XIII: la seva grandària, amb la grossa roda de pales de trenta-cinc peus de diàmetre —més de deu metres—, feia im-possible que creués els mars i va quedar relegat als grans rius. En l’època de Mark Twain, aquests vaixells acabaven d’aparèixer al Mississipí. La primera vega-da que l’autor en va veure un al riu va ser el 1857, i el va impressionar tant que s’hi va enrolar com a aprenent de pilot. D’aquesta experiència, va extreure el seu pseudònim Mark Twain, com ja sabem.

Vocabulari relacionat amb els vaixells:

– Substantius: barca, canoa, bot, rai, vaixell de vapor, proa, popa, coberta, cabina, estribord, babord, rem, timó, amarra, naufragi, deriva, corrent, a contracorrent, xemeneia, màquina, vapor, campana, raier, embarcador…

– Adjectius: encallat, escorat, enfonsat, naufragat…

– Verbs: nedar, ofegar-se, submergir-se, navegar, remar, remolcar, inundar, atra-car, encallar, embarrancar…

2 Quan l’enorme roda del vaixell de vapor destrossa el rai d’en Huck i en Jim i ells es tiren al riu, què fan els mariners del vaixell? Per què? Nosaltres fem el mateix amb les pasteres que els nostres vaixells troben a alta mar o s’acosten a les nos-tres costes? Estàs d’acord amb això?

El vaixell de vapor intenta avisar-los, però una vegada ha xocat amb ells els aban-dona. Per contra, quan nosaltres tenim notícia que una pastera està a la deriva, les patrulles de la Guàrdia Civil de Salvament Marítim o els vaixells de pesca que hi ha pels voltants la recullen i la porten a port, i les persones que arriben de manera il·legal a les costes són ateses per la Creu Roja.


62

3 Els quadres del saló de la casa dels Grangerford re! ecteixen la història dels Es-tats Units. Podries explicar qui són els personatges que hi ha representats, qui-nes són les batalles i a quina declaració es refereix en Huck?

La signatura de la Declaració d’Independència dels Estats Units va tenir lloc el 1776: tretze colònies angleses, conegudes amb el nom de Nova Anglaterra, situades a la costa est, van declarar la seva independència respecte a la metròpoli ja que estaven en contra dels alts impostos que aquesta cobrava als colons per la importació dels seus productes. Les tensions s’havien iniciat uns quants anys abans, quan els colons de Nova Anglaterra van pretendre tenir els seus propis representants al Parlament de Londres i la petició els va ser denegada. Llavors, en represàlia, els bostonians es van disfressar de pellroges i el 16 de desembre de 1773 van assaltar un vaixell carregat de te que hi havia al port de Boston i que havia vingut de l’Índia i van llençar el te al mar. Aquest fet es coneix com a Bos-ton Tea Party (El motí del te de Boston). A partir d’aquell moment, es van decla-rar en rebel·lia i van convocar diversos congressos a Filadèl$ a, que van donar com a fruit la Declaració de la Independència. Aquesta va ser redactada per Thomas Jefferson i va ser rati$ cada pel Congrés Continental el 4 de juliol de 1776. Per aquesta raó, el 4 de juliol és el dia en què els nord-americans celebren la seva independència.

Naturalment, Anglaterra va respondre a aquests fets enviant l’exèrcit, que va ser derrotat pel general Washington en la batalla de Saratoga, el 1777.

L’any següent, el prestigiós polític i cientí$ c Benjamin Franklin, que era mem-bre de l’Assemblea Nacional de Filadèl$ a, va anar a París perquè el rei de França donés suport a aquest moviment d’independència. El rei Lluís XVI va enviar un exèrcit comandat pel general La Fayette perquè donés suport als insurrectes —fet curiós, si tenim en compte que el rei francès era absolutista, però, per la seva enemistat amb Anglaterra, va donar suport a la causa dels rebels americans. El 3 de setembre de 1783, la guerra va acabar amb la $ rma de la pau de Versa-lles, per la qual el rei Jordi III d’Anglaterra reconeixia la independència de les seves colònies, incloent-hi els territoris del Mississipí. George Washington va arri-bar a ser nomenat primer president dels Estats Units, de 1789 a 1797, i és reco-negut com el pare de la pàtria.

4 Fixa’t en l’objecte al voltant del qual es reuneix la família. És el mateix que avui? Què ha canviat a la sala d’estar o al menjador de les nostres cases? Això és bo o dolent?

L’objecte que servia de centre de reunió de la família, ho diu en Huck clarament, era el piano. Avui dia, la sala d’estar o el menjador de les cases es distribueix al voltant de la televisió, i la taula ha estat desplaçada com a centre de l’estança. Consegüentment, els àpats i la conversa familiars han cedit la seva importància al sofà i a la petita pantalla.

La resta de preguntes són de resposta lliure.

63

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XIV. Una lluita entre famílies

1 Quants noms falsos ja ha fet servir en Huck i quantes històries s’ha inventat so-bre ell mateix? Estan justi$ cades tantes mentides?

Capítol IX: Sarah Williams i George Peters. Els diu a la senyora de Sant Peters-burg.

Capítol XII: La història del pare que té la verola. L’explica als caçadors de negres.

Capítol XIII: George Jackson. El diu a la família Grangerford.

Més endavant, en el capítol XVII: La història del pare i el germà Ike ofegats al riu. L’explica al duc i al rei.

Capítol XXII: Es fa passar per en Tom davant dels oncles Sally i Silas.

Les històries sempre tenen els mateixos ingredients llagrimosos: pobresa, malal-tia i mort dels progenitors, nen sol i abandonat, que de vegades fuig d’un mal-tractador i va en cerca d’un familiar protector o d’una nova vida. Aquests eren els ingredients de les novel·les romàntiques que agradaven a la gent aleshores, i contra les quals Mark Twain dispara, sens dubte, la seva sàtira. En total, sis histò-ries i personalitats diferents.

És evident que el que en Huck busca amb aquestes històries és la compassió. Potser en la seva època no eren tan truculentes com a nosaltres ens puguin sem-blar avui. D’altra banda, no pot descobrir el que vertaderament està fent —aju-dar a escapar un negre fugitiu— perquè és il·legal.

2 La descripció que es fa del coronel Grangerford és la més completa de tots els personatges de la novel·la. Es tracta d’un vertader retrat. Assenyala les caracte-rístiques que ha de tenir aquest. Per què creus que diu que un home es valorava tant com un cavall?

El retrat inclou trets físics i psíquics. El retrat del coronel és realista i ordenat. Comença pel seu aspecte (alçària, cap, mans, el que es veu del cos i la roba) i continua pels trets psíquics. Destaca el seu caràcter i, sobretot, en Huck es $ xa en allò que més troba a faltar en el seu pare: el respecte que imposa i la con$ an-ça que dóna.

El cavall era el mitjà de locomoció i de treball en les societats rurals. Cal tenir en compte que, malgrat que a Anglaterra la màquina de vapor ja s’havia aplicat al tren el 1804, no es va generalitzar $ ns ben entrat el segle. A l’Estat espanyol, el primer tren que va circular ho va fer el 1848, entre Mataró i Barcelona. L’auto-mòbil va aparèixer el 1885 a Alemanya i la bicicleta, el 1885 a Anglaterra.

64

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XV. L’amor és més fort que l’odi

1 Els dos capítols que acabem de llegir inclouen una duríssima crítica de Mark Twain cap a la forma de vida puritana i hipòcrita de la societat de la seva època. Justi-$ ca aquesta a$ rmació i aporta el teu punt de vista sobre les relacions humanes.

Mark Twain fa una vertadera radiogra$ a de la societat rural del seu temps. Els malentesos en qüestions d’honor entre els terratinents eren la causa de la ma-tança d’innocents, sense saber quin era el motiu d’aquestes terribles venjances. No obstant això, el diumenge anaven a missa, protegits per les seves armes, a complir un precepte que era una mentida, ja que la solidaritat, la fraternitat o l’amor al pròxim eren bajanades per a ells. Els negres —una raça inferior, se-gons els blancs— demostraven més solidaritat entre ells que els blancs.

Potser hauríem de preguntar-nos si avui dia som millors. Resposta lliure.

65

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XVI. Una estranya parella

1 Els dos subjectes amb qui es troben en Huck i en Jim s’han dedicat a diversos o$ cis, entre els quals hi ha el de venedors ambulants. Ets un gran consumi-dor? Et sembla $ able aquest tipus de venda? Quins avantatges i quins incon-venients té?

Respostes lliures.

66

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XVII. El sermó del bosc

1 Has anat algun cop al teatre? Romeu i Julieta és una de les obres més famoses de la literatura universal. Saps qui la va escriure? L’escena del balcó és un dels frag-ments més reeixits. Llegiu-la a classe. Segur que us agradarà i us animarà a llegir l’obra sencera. En Les aventures de Huckleberry Finn hi ha dos personatges que recorden molt aquests amants. Qui són?

Romeu i Julieta va ser escrita per l’autor anglès William Shakespeare el 1594. L’es-cena del balcó és la segona de l’acte II.

Pel que fa als amants de Les aventures de Huckleberry Finn, són en Harvey Shepherd-son i la So$ a Grangerford.

2 El rei i en Huck assisteixen a un o$ ci religiós. Et sembla catòlic? Fixa’t en l’acti-tud del predicador i dels $ dels. Què fa el rei? Què ens vol dir l’autor?

El ritu no és catòlic; és, sens dubte, protestant, i més concretament baptista, mo-dalitat a la qual pertanyia Mark Twain. Aquesta doctrina centra la seva creença en el baptisme per immersió. El predicador recita la Bíblia i els $ dels canten. El sermó és apocalíptic i provoca els crits i els plors de la gent. El rei sap apro$ tar l’estat d’excitació dels assistents, provocat per la sensació de culpa i la necessitat de penediment que el predicador ha creat en ells, i els explica una història ro-cambolesca i inversemblant per treure’ls els diners.

La crítica que l’autor fa a aquest tipus d’activitats de l’Església és ferotge i fustiga durament els individus com el predicador o el xarlatà, que, amb els seus ser-mons o xerrades, intimidaven i atemorien una massa ignorant, fàcilment im-pressionable.

67

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XVIII. Amunt el teló!

1 El farsant Aigüesnegres comença a recitar el monòleg de Hamlet, però, evident-ment, el text està deformat. Busca’l en l’obra de Shakespeare o a Internet i lle-geix-lo.

El monòleg de Hamlet pertany a l’acte III, escena IV.

Resposta procedimental.

2 Per què pensen que podran actuar al poble on arriben?

Perquè aquella mateixa tarda els camperols del lloc aniran a veure una funció de circ, i com que aquest se n’anirà al vespre, ells apro$ taran l’ocasió per posar en marxa la seva actuació.

68

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XIX. Diàleg de pistoles

1 Segur que has vist més d’una pel·lícula de l’Oest. Fes un dibuix del poble i de l’escena que acabes de llegir. No t’oblidis d’incloure-hi la raça autòctona dels Estats Units perquè hi ha un parell d’al·lusions ben clares a aquesta. Contra quina pràctica habitual del western americà arremet Mark Twain?

La raça autòctona a la qual l’autor al·ludeix és la dels indis, perquè el vell Boggs ve en to de guerra… udolant com un indi. Els indis eren vistos com unes tribus salvatges que habitaven més enllà de la frontera; és a dir, als estats d’Oklahoma, Texas o Nebraska. Són les terres desconegudes, on Tom Sawyer proposarà anar en cerca d’aventures en l’últim capítol de la novel·la.

La pràctica que ataca Mark Twain és el duel a pistola, que tantes vegades hem vist en les pel·lícules. No era un costum nord-americà, sinó que ja existia a Europa des del segle xv i va perdurar $ ns a $ nals del segle xix. Tenia unes regles: s’ini-ciava —com aquí— amb un desa$ ament per part de l’individu que es conside-rava ofès. Quan el duel era formal, els adversaris anaven acompanyats de pa-drins, que s’encarregaven de marcar els passos, els temps i l’ordre dels trets.

Als Estats Units, el duel va ser prohibit pel general George Washington entre els seus o$ cials durant la guerra de la Independència, ja que es feia servir per em-mascarar un assassinat legal. No obstant això, alguns estats el van continuar man-tenint, però les seves raons amb prou feines es podien sostenir davant d’un tri-bunal de justícia.

El dibuix del poble i de l’escena és lliure.

2 Un altre costum dels pobles de l’Oest americà, que també ens ha arribat a través de les pel·lícules, és el linxament. Qui s’havia salvat de ser linxat i per què volien linxar-lo? Creus que és lícit que algú es prengui la justícia pel seu compte?

El linxament és l’execució d’un sospitós o reu sense procés per part d’una mul-titud. El seu nom prové del jutge nord-americà Charles Lynch, que el 1780, a l’estat de Virgínia, va ordenar l’execució d’una banda de conservadors sense ser jutjats.

Malgrat que els linxaments estaven prohibits i condemnats, es van continuar aplicant, principalment per part de racistes blancs, molt després que la justícia nord-americana estigués plenament consolidada, $ ns al punt que entre 1882 i 1951 als Estats Units van ser assassinades per linxament més de 4.000 persones, el 70 % negres.

El pare d’en Huck havia estat a punt de ser linxat pel poble de Sant Petersburg pel suposat assassinat del seu $ ll. Se’n salva, però, perquè el poble canvia d’opinió i creu que el culpable és en Jim, ja que aquest fuig (capítol IX).


3 Per completar aquesta terrible visió de la societat dels estats del sud i l’oest de l’Amèrica del Nord, Mark Twain ataca a continuació una organització secreta que tenia aterrida la població rural, especialment negra, ja que es dedicava a fer

69

la feina dels jutges. Si vols saber a quina organització ens referim, busca-ho en l’apèndix del llibre (pàgina 157).

Es tracta del Ku Klux Klan. Aquesta societat es va fundar el 1865 i va arribar a tenir mig milió de membres. En principi, va ser formada per veterans de l’exèr-cit dels estats confederats, és a dir, del sud, que, després de la guerra de Secessió, no van voler acatar la reconstrucció del país propugnada per Abraham Lincoln. L’organització es declarava paci$ sta i afí al partit demòcrata, defensava la supre-macia de la raça blanca, l’anticatolicisme, l’anticomunisme i l’homofòbia (rebuig als homosexuals). Per pressionar les seves víctimes, adoptaven mètodes violents, com la crema de creus. En grups de cinquanta persones, disfressades amb túni-ques blanques i màscares, es presentaven a cavall, a la nit, a les cases dels colons i mestres i els amenaçaven perquè se n’anessin. Intentaven controlar els esclaus alliberats, impedint-los l’accés a l’educació, al dret a votar, a portar armes i a progressar econòmicament.

Els membres del Ku Klux Klan deien que havien matat més de 150 negres només al comtat de Florida, d’on era natural Mark Twain, i van fer el mateix en altres estats. El 1870, van cometre una massacre a Illinois, a les ribes del Mississipí, que segurament el nostre autor va conèixer. Això va produir una forta reacció contra ells, que va fer que el president Ulysses Grant dissolgués l’organització aquell mateix any i que publiqués una acta de drets civils, el 1871, en què els declarava terroristes.

70

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XX. Reis sense reialesa

1 En Huck vol actuar amb en Jim com ho faria en Tom Sawyer amb ell perquè així pot demostrar la seva superioritat i fer gala dels seus amplis coneixements. Però és clar que la història no és el seu fort. Ets capaç de posar ordre en aquest em-bolic?

• Lluís XIV (1643-1715), conegut amb el sobrenom del Rei Sol, va regnar a França més de cinquanta anys com a monarca absolut —«L’estat sóc jo», deia. Va ser un gran protector de les arts i de les lletres, però el luxe desmesurat de la seva forma de vida —per exemple, va ordenar construir el palau de Versalles— i el cost de les guerres que va sostenir van fer que es guanyés l’odi del poble.

• Enric VIII va ser rei d’Anglaterra de 1509 a 1547. Es va casar per raons d’estat amb una $ lla dels Reis Catòlics, Caterina d’Aragó, viuda del seu germà i molt més gran que ell, però la va repudiar i es va casar amb Anna Bolena. Això el va obligar a separar-se de l’Església catòlica, que no admetia el divorci, i a crear l’Església anglicana, el 1533, de la qual es va fer nomenar cap pel Parlament. Més tard, va ordenar que decapitessin Anna Bolena i es va casar novament, cosa que va fer quatre cops. A una altra de les seves esposes també la va fer decapitar. El va succeir al tron la seva $ lla Isabel I, la reina verge, $ lla d’Anna Bolena.

• Ricard III va ser rei d’Anglaterra (1452-1485). William Shakespeare el va im-mortalitzar en la tragèdia que porta el seu nom, Ricard III (1593), en la qual des-tacava la seva ambició de poder. Va morir en una batalla.

• El duc de Wellington no va ser el pare d’Enric VIII, sinó un noble militar irlan-dès, Sir Arthur Wellesley (1769-1852). És considerat com un dels grans herois britànics per haver vençut Napoleó en la batalla de Waterloo (1815). L’empera-dor francès va ser de$ nitivament derrotat i obligat a abandonar les seves preten-sions de conquerir Europa.

• Quant al llibre titulat Dia del Judici Final, és clar que en Huck el confon amb Les mil i una nits, el famosíssim llibre de contes orientals. En l’original anglès és Domesday Book, que és el títol d’un llibre de registre cadastral, és a dir, de pobla-ció, que va ordenar fer el rei Guillem I d’Anglaterra el 1086. Aquest títol també es pot traduir per Dia del Judici Final.

71

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XXI. Retorn a l’esclavitud

1 El rei i el duc arriben a ser dos personatges molt importants en aquesta obra. Quins sentiments provoquen a en Huck i en Jim? I a tu? Per què? En Huck no sap què tramen quan es queden sense diners. I tu? Hi ha alguna pista anterior que ajudi a imaginar de què són capaços?

Gairebé converteixen en Huck i en Jim en espectadors del que ells fan i esdeve-nen els vertaders protagonistes d’aquests capítols. Són dos individus pocavergo-nyes i sinistres. En Huck i en Jim queden bocabadats davant d’ells, perquè no han conegut mai ningú així. Fins i tot prefereixen seguir-los el corrent i conver-tir-se en els seus criats per tal de no posar-se en contra seu, ja que en el fons els tenen por. No es re$ en del que puguin fer i, per tot això, decideixen treure-se’ls de sobre.

Però el que no poden imaginar és que vulguin vendre en Jim, cosa que ja s’havia insinuat en el capítol XVII, quan el duc imprimeix el full de recompensa del negre escapat de Nova Orleans amb la cara i les dades d’en Jim.

Les altres preguntes són de resposta lliure.

2 Aquest capítol inclou un monòleg, és a dir, el pensament o re! exió d’un perso-natge, en aquest cas d’en Huck sobre en Jim. Posa’n algun exemple. Analitza’n les característiques i diferencia’l dels altres tipus de tècniques literàries que un autor pot utilitzar en una novel·la.

Monòleg: Re! exió que un personatge fa en primera persona i en present. El lec-tor llegeix el que en aquell moment està passant pel seu cap. No s’ha de confon-dre el monòleg amb l’autobiogra$ a o la narració autobiogrà$ ca —que és el que aquesta novel·la és—, és a dir, el relat de la vida d’una persona, en passat, expli-cat per ella mateixa. Per exemple:

«Doncs, d’acord, aniré a l’infern! […]» (Monòleg)

«Allò em va fer tremolar i vaig començar a resar […].» (Narració autobiogrà-$ ca)

Les altres tècniques literàries que un autor pot fer servir en una novel·la són aquestes:

La narració: Consisteix a explicar uns fets, generalment en tercera persona i en passat. És típica de la novel·la.

La descripció: Consisteix a dir com són les persones o les coses que envolten els personatges. També s’acostuma a escriure en tercera persona i en passat.

El diàleg: És la conversa que mantenen dues persones o dos personatges. S’uti-litzen la primera i la segona persones i el present. És propi de les obres de teatre.

72

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XXII. La tia Sally

1 En Huck explica la suposada avaria que ha patit el vaixell en què ha vingut. Hi ha hagut ferits? Fes una valoració de la resposta que dóna en Huck i del comen-tari que, a continuació, fa la tia Sally.

No hi ha hagut ferits.

Resposta lliure.

2 Com acaben el rei i el duc? Està d’acord en Huck amb aquest $ nal? Re! exiona sobre el signi$ cat de la frase d’en Huck. Creus que re! ecteix el que sent l’autor? I quina és la teva opinió?

Acaben emplomallats. Aquest era un càstig que ja a l’edat mitjana s’aplicava a Europa, especialment als bruixots i els fetillers. Consistia, com es diu en la novel-la, a untar el cos d’una persona amb quitrà, resina o una altra substància engan-xosa, cobrir-la de plomes, passejar-la pels carrers $ ns a arribar a la porta de la muralla i fer-la fora. En passar pels carrers, la gent la insultava i la colpejava. Quan intentava treure’s les plomes, s’arrancava la pell.

La re! exió d’en Huck està relacionada amb el sentit clàssic de la teoria de la crueltat universal; és a dir, que «l’home és un llop per a l’home».

Resposta lliure.

73

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XXIII. Un pla molt simple

1 El bagatge històric i literari del qual fa gala en Tom Sawyer és extraordinari. Un altre cop apareixen els herois dels seus llibres favorits. Has sentit a parlar d’al-gun d’ells? Si és així, digues si són personatges reals o de $ cció.

• El baró Trenck era Friedrich von der Trenck (1726-1794), un aventurer ale-many, o$ cial de l’exèrcit de Frederic el Gran de Prússia. Va ser empresonat a la fortalesa de Glatz per excedir-se amb la princesa Amèlia, germana del rei. Es va escapar el 1746 i es va enrolar a les $ les de l’exèrcit rus i, després, a l’austríac; però, perseguit per Frederic II, va ser detingut i novament empresonat. El 1763 va ser alliberat i se’n va anar del seu país. Va viatjar per Anglaterra i França, i en esclatar la Revolució Francesa va ser guillotinat per ser considerat un espia. Va deixar escrita la seva vida en la seva Autobiogra" a (1787).

• Giacomo Casanova (1725-1798) va ser un aventurer venecià, prototipus de Don Joan, que es va fer cèlebre per la seva evasió de la presó dels Ploms de Ve-nècia, situada a sota el palau ducal. La seva vida la va explicar ell mateix en els dotze volums de les seves Memòries, que es van publicar entre 1826 i 1838.

• Benvenuto Cellini (1500-1571) va ser una gran personalitat del Renaixe-ment italià, escultor i orfebre de Florència. Les joies que feia eren tan precio-ses que el papa Climent VII el va cridar a Roma el 1527 i el va nomenar grava-dor de les monedes pontifícies. Allà va conèixer Miquel Àngel i va esdevenir el seu deixeble. L’enveja dels seus rivals va ser la causa d’una denúncia per robatori de joies al papa i per dos assassinats, per la qual cosa va ser empresonat al castell Sant’Angelo, malgrat que se’n desconeix el temps que hi va restar tan-cat. Va aconseguir escapar-se i va marxar a França, convidat pel rei Francesc I, el 1540.

Aquests personatges són reals i tots tenen en comú el fet d’haver-se escapat de les presons on van estar tancats.

Unes quantes ratlles més avall es referirà a Edmond Dantès, comte de Monte-cristo, un personatge de $ cció. Dantès és un jove mariner que, acusat de bona-partista, és a dir, partidari de Napoleó Bonaparte, i empresonat al castell d’If, a Marsella, s’escapa i aconsegueix una fabulosa fortuna gràcies a un manuscrit que li entrega el seu company de presó, el clergue Faria. Això li permet empren-dre una implacable venjança contra els seus enemics. Amb la novel·la El comte de Montecristo, l’escriptor francès Alexandre Dumas es va fer famós. Va ser publica-da entre 1844 i 1846.

74

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XXIV. Un amic anònim

1 Va ser Guillem el Conqueridor la primera persona que en el seu vaixell May! o-wer va arribar a Amèrica, tal com explica en Huck a en Jim? Si no és així, recor-des qui va ser el descobridor d’aquest continent, quan va tenir lloc aquest fet i com es deien els seus vaixells?

Un altre cop, en Huck demostra haver sentit tocar campanes, però no sap on. Guillem el Conqueridor no té res a veure amb el May! ower ni és el descobridor d’Amèrica. Ho va ser, com sabem, Cristòfor Colom, el 1492. Guillem el Conque-ridor va ser un noble francès que, el 1066, va anar de Normandia a Anglaterra i va conquerir aquesta terra, després de vèncer el poble saxó, que habitava l’illa, en la batalla de Hastings. D’aquesta manera, els normands es van establir a la Gran Bretanya.

El May! ower va ser el vaixell en què els anomenats pares pelegrins van arribar a Nova Anglaterra, o sigui, a les colònies angleses de la costa est de l’Amèrica del Nord, el 1620, procedents de Plymouth. Aquests eren un grup de 102 puritans, és a dir, persones d’idees religioses estrictes, que es van enfrontar a l’Església anglicana i es van veure obligats a exiliar-se a les noves terres. Eren colons, i el primer any van passar tantes di$ cultats que la meitat d’ells van morir durant l’hivern. Gràcies a l’ajuda que van rebre per part dels indis nadius, van poder sobreviure i l’any següent van poder recollir les seves collites. Des de llavors, al novembre se celebra als Estats Units el Dia d’Acció de Gràcies (Thanks Giving Day) en record d’aquests fets.

A la ciutat nord-americana de Plymouth, a l’estat de Massachusetts, es conserva una rèplica del vaixell May! ower.

75

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XXV. En Tom està ferit

1 La decisió que pren en Jim davant la gravetat de la ferida d’en Tom ressalta les seves qualitats. Què creus que vol demostrar l’autor quan decideix que en Jim actuï tal com ho fa?

En el text original —que nosaltres hem suprimit—, en Huck fa el comentari següent: «Jo ja sabia que en Jim era blanc per dins i suposava que diria el que va dir». Es tracta d’un comentari racista: en Jim és blanc perquè es porta com un blanc, ja que prefereix entregar-se i exposar-se a ser penjat o linxat —com real-ment pretenen fer els colons— abans que abandonar en Tom. Hauria actuat així un home blanc? La resposta és molt senzilla: la integritat de l’ésser humà no rau en el color de la pell. En Jim és bo, honest i agraït, i el gest d’anteposar la vida del noi a la seva l’ennobleix com a personatge. No es podia fer més per elevar la categoria moral de l’home de color, i Mark Twain demostra que blancs i negres són iguals.

76

DURANT LA LECTURA: CAPÍTOL XXVI. El fugitiu era lliure

1 Creus que en Tom Sawyer arriba massa lluny en les seves fantasies i en els seus jocs? Amb quin dels dos personatges, en Tom o en Huck, et sents més identi$ cat? I l’autor, creus que es projecta en algun d’ells? Si és així, en quin i per què?

Respostes lliures. Suggeriments:

En Tom es mostra com un inconscient. Juga amb les persones: amb les seves pertinences —llençol, camisa, braser–, amb la seva tranquil·litat —cartes anòni-mes—, amb la llibertat d’en Jim, ja que munta un enrenou perillós per alliberar un negre que ja era lliure, i $ ns amb les seves vides, tant la d’en Jim com la seva, sense calcular les conseqüències que les seves fantasies i bogeries puguin tenir. Ell explica que tot ho ha fet per diversió: l’aventura és l’aventura; però això és absolutament desgavellat i injusti$ cable.

Al $ nal de l’obra, el personatge d’en Tom esdevé petit respecte al d’en Huck, perquè mentre que aquell no sap abandonar el món de la fantasia, en Huck toca de peus a terra. Malgrat tot, crida l’atenció que consideri en Tom el seu model i que es deixi convèncer i guiar per ell. Aquesta estima per l’amic fa que no cen-suri el seu comportament quan «comprèn» per què es va oferir a alliberar en Jim. Per què no el rebutja? Sens dubte, per la seva ignorància i el seu complex d’inferioritat respecte a en Tom, però, alhora, per la seva valoració de l’amistat per sobre de tot, que és un altre tret més de la humanitat i la versemblança del personatge. Això diu molt de la importància que Mark Twain concedeix a aquest tipus de relació humana.

77

DURANT LA LECTURA: ÚLTIM CAPÍTOL. I en queda una d’indis

1 Mark Twain no tanca l’obra, sobretot pel que fa a en Huck Finn. T’agrada el $ nal que té o n’hauries preferit una altre? Si és així, proposa un $ nal dife-rent.

Resposta lliure. Suggeriments:

1. En Jim torna amb la seva família i aconsegueix alliberar-los de l’esclavitud.

2. Amb els 40 dòlars que en Tom li dóna, en Jim munta un negoci i es fa milio-nari; d’aquesta manera es compleix la seva bona sort.

3. En Huck es queda a viure amb la tia Sally. Probablement les normes d’aquesta família són menys estrictes que les de la viuda.

4. En Tom torna amb la tia Polly a Sant Petersburg i continua estudiant per fer-se detectiu.

5. En Tom i en Huck van en cerca d’aventures.

2 Quant de temps calcules que passa al llarg de l’obra? Creus que les experiències viscudes en aquest temps per en Huck i en Tom els han fet madurar?

En total, passa una mica més d’un any, des de principis d’estiu $ ns a $ nals de l’any següent. Es donen prou dades per calcular-ho:

Capítol III: La colla juga durant un mes; així que no hi ha classe. Som a principis d’estiu.

Capítol IV: Passen tres o quatre mesos i som a l’hivern (col·legi, neu).

Capítol V: En Huck s’està més de dos mesos amb el seu pare, $ ns que fuig.

Capítol VI: Es diu clarament que és el mes de juny.

Capítol IX: Després d’un temps inconcret a l’illa de Jackson, en Jim i en Huck inicien el seu viatge pel riu. És estiu un altre cop.

Capítol XIII: Té lloc la trobada amb en Buck. No hi ha escola; així que continua l’estiu.

Capítol XVII: Al rai dormen al ras, ja que fa calor. El negre de l’anunci que fa el duc havia fugit l’hivern passat.

Capítol XXI: Durant uns quants dies continuen riu avall. Arriben a Pikesville.

Capítol XXII: Arriba en Tom Sawyer; així doncs, té vacances.

Capítol XXIV: Passen unes tres setmanes des que l’oncle Silas escriu a Nova Or-leans per esbrinar alguna cosa sobre el negre fugitiu.

Capítol XXVI: La vella senyoreta Watson fa dos mesos que ha mort i ha deixat en llibertat en Jim.

Resposta lliure. Suggeriments:

78

Quant a la maduresa dels personatges, és clar que no maduren, ja que conti-nuen fugint: en Huck ho fa de la civilització, i en Tom, de la realitat. Potser a Mark Twain no li interessava convertir els seus protagonistes en adults, perquè la societat no ofereix al·licients a l’home.

79


1 S’ha acabat la novel·la i cal fer-ne una breu valoració. T’ha agradat o no? Què t’ha agradat més? I menys? Per què? Compara la teva opinió amb la dels teus companys.

Respostes lliures.

2 Com la majoria de les obres literàries, aquesta es divideix o s’estructura en una introducció, un desenvolupament i un desenllaç. Ets capaç de distingir les tres parts?

Introducció: capítols de l’I al VI; des de l’inici $ ns que en Huck abandona el seu pare i se’n va a l’illa de Jackson.

Desenvolupament: capítols del VII al XXI; viatge d’en Huck i en Jim pel riu.

Desenllaç: capítols del XXII al XXVI; arribada a casa de la tia Sally. Aparició d’en Tom i peripècies de l’alliberament d’en Jim.

L’última proposta de sortida en cerca d’aventures es pot considerar com un epíleg.

3 Fes un còmic sobre l’aventura que més t’hagi agradat. Podeu fer-lo en grup: uns poden fer els dibuixos i uns altres poden escriure el text.


4 Una obra universal de la literatura castellana és el Quixot, i no hi ha dubte que Mark Twain es va inspirar en aquest personatge per escriure la seva novel·la. Pots justi$ car per què?

Podem assenyalar diversos aspectes:

1. Els personatges: en Tom Sawyer es pot comparar amb don Quixot i en Huck Finn, amb Sancho.

2. El tema: la unió de la realitat i la fantasia.

3. La intenció de l’autor: la crítica que fa l’autor sobre el gust de la gent per les novel·les d’evasió, que els allunyaven de la realitat, amb el consegüent perjudici que això els podia comportar. Això és el que li passa a en Tom Sawyer, que no sap distingir entre la realitat i la $ cció literària. Una intenció similar va tenir Cervantes en escriure el Quixot, és a dir, criticar les novel·les de cavalleria. Mark Twain també va parodiar el món cavalleresc d’Ivanhoe, de Walter Scott, en Un ianqui a la cort del rei Artús.

5 Les aventures de Huckleberry Finn permet plantejar, com a conclusió, un col·loqui sobre algun d’aquests temes:

1. Naturalesa enfront de civilització. És possible defensar la teoria del «bon sal-vatge» a l’«aldea comuna» que és el nostre món d’avui?

2. El món dels adults enfront del món de l’adolescència.

80

3. El racisme ahir i avui: de l’oncle Tom a Barack Obama.

4. L’explotació i els maltractaments dels éssers més dèbils.

5. L’alcoholisme i les drogues.

6. La vida als Estats Units a mitjan segle xix. Creus que ha canviat gaire des de llavors?

7. Altres temes que tu suggereixis com a centrals de l’obra.


Activitats Les aventures de Huckleberry Finn · Mark Twain per a la lectura de Activitats La...

Documents

Transcript of Activitats Les aventures de Huckleberry Finn · Mark Twain per a la lectura de Activitats La...