Activitats història +25

89

En aquest apartat es proporciona al professorat un seguit de recursos gràficsperquè els alumnes els completin i hi resolguin unes activitats determinades.

Bàsicament, s’ofereixen recursos de quatre tipus:

• Cronologies i línies del temps mudes.

• Mapes muts.

• Gràfics per comentar.

• Esquemes i mapes conceptuals que permetin als alumnes organitzar lainformació més important de la unitat, per tal de facilitar-ne el repàs il’estudi.

Aquests recursos tenen una doble utilitat. D’una banda, es poden fer serviren el dia a dia a l’aula, com a activitats de repàs i de reforç del que s’ha es-tudiat; i d’una altra banda, poden servir per fotocopiar-los i distribuir-los al’alumnat com a exercicis d’examen.

RECU

RSO

S G

RÀFI

CS

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 89

90 � HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA AL FINAL DE L’ANTIC RÈGIMFITXA 11

NOM: CURS: DATA:

1780-1790 1790-1800 1800-1810 1810-18200

15

20

25

30

35

10

5

40

En ‰

Creixement vegetatiu Mortalitat Natalitat

• Explica l’evolució demogràfica que mostra el gràfic.

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 90

91�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

RECURSOS GRÀFICS

CA

RAC

TERÍSTIQU

ES ECO

NÒ

MIQ

UES D

E L’AN

TIC RÈG

IMFITX

A 2

1NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • Completa l’esquema sobre l’economia de l’Antic Règim després de llegir els epígrafs corresponents del llibre.

AGRICULTURA

FFF PROTESTES DE LA PAGESIA

IMPOSTOS

AL REI A LA NOBLESA AL CLERGAT

•

•

•

••

F

PROPIETAT DE LA TERRA

PAGESIA NOBLESA I CLERGAT

DESENVOLUPAMENTTECNOLÒGIC

F

PRODUCTIVITAT

INDÚSTRIA (principals formes

d’organització)

COMERÇ(principals formes

d’organització)

INTERNACIONAL

INTERIOR

HÀBITAT PREDOMINANT

ECONOMIA PREINDUSTRIAL

•

•F

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 91

La societat de l’Antic Règim era una societat

mitjans de vida ,

, , etc.

92�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

LA JERA

RQU

IA SO

CIA

L DE L’A

NTIC

RÈGIM

FITXA

3

1NO

M:

CU

RS: D

ATA

: La jerarquia social de l’Antic Règim es basava tant en criteris com

DIF

ERÈN

CIE

S EC

ON

ÒM

IQU

ES

ESTAMENT NO•

•

•

•

PRIVILEGIS

NIVELLECONÒMIC

ELEVAT

NIVELLECONÒMIC

BAIX

ESTAMENTS

mitjans de vida

i

mitjans de vida

i

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 92

93�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

RECURSOS GRÀFICS

AB

SOLU

TISME I PA

RLAM

ENTA

RISME EN

L’AN

TIC RÈG

IMFITX

A 4

1NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • A partir del text informatiu del llibre, completa el mapa conceptual dels sistemes polítics de l’Antic Règim.

• Pinta el mapa dels diferents règims polítics de l’Europa de l’Antic Règim.

Monarquies absolutes

Règims parlamentarisVERD

VERMELL

•

•

•

•

•

•

•

•

SISTEMES POLÍTICS DEL’ANTIC RÈGIM

LÍMITS AL PODER REIAL ABSOLUT

PODERS DELS REISABSOLUTISTES

Països més representatius

F

F

F

F

Països més representatius

NO

M:

CU

RS: D

ATA

:

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 93


LA IL·LUSTRACIÓFITXA 51

NOM: CURS: DATA:

A partir del text del llibre:

• Pinta el mapa per reflectir l’expansió de la Il·lustració a Europa.

Focus originals Primers països on es va difondre

• Situa-hi les principals ciutats il·lustrades.

• Completa el quadre sinòptic.

VERMELLVERD

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

FILOSOFIA

ORGANITZACIÓ

POLÍTICA

ACTIVITATS PRODUCTIVES,

CIÈNCIA

I TECNOLOGIA

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 94

95� HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

INNOVACIONS CULTURALS EN L’ANTIC RÈGIMFITXA 61

NOM: CURS: DATA:

• Situa a l’eix cronològic les principals aportacions científiques i culturals de l’Antic Règim que surtenen la cronologia d’inici de la unitat.

• A continuació, explica la importància de cadascuna d’aquestes contribucions.

IMPORTÀNCIA DE LES APORTACIONSSegle XVI

Segle XVII

Segle XVIII

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 95

OCEÀATLÀNTIC


EL COMERÇ TRIANGULAR ATLÀNTICFITXA 71

NOM: CURS: DATA:

• Escriu al mapa els principals productes objecte de comerç que circulaven per l’oceà Atlàntic durant l’Antic Règim.

• Relaciona cada imatge amb un dels passos del comerç triangular representat al mapa.

• Redacta un informe breu sobre el comerç triangular.

MERCADERIESPRINCIPALS

PRODUCTESPRINCIPALS

MERCADERIESPRINCIPALS

3 1

2

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 96


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

LES INNOVACIONS TECNOLÒGIQUESFITXA 82

NOM: CURS: DATA:

• Situa a l’eix cronològic els avenços tècnics de la Revolució Industrial que surten en aquesta fitxa.

• A continuació, explica la importància de cadascuna d’aquestes contribucions.

IMPORTÀNCIA DE LES APORTACIONS

Convertidor Bessemer

Primer vaixell a vapor amb hèlix

Invenció del telègraf elèctric

Invenció dels adobs químics

Ferrocarril de Manchester a Liverpool

Locomotora de Stephenson

Primer vaixell a vapor

Invenció del ciment

Teler mecànic de Cartwright

Pudelació

Màquina de vapor

Spinning-jenny1760-1769

1780-1789

1800-1809

1820-1829

1840-1849

1770-1779

1790-1799

1810-1819

1830-1839

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 97

98�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

L’EXPA

NSIÓ

DE LA

REVO

LUC

IÓ IN

DU

STRIAL

FITXA

9

2NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • Escriu el nom dels diferents estats europeus en el segle XIX.

• Pinta el mapa segons la llegenda:

País on es va iniciar la Revolució Industrial Països que es van industrialitzar el segle XIX

• Traça una circumferència per situar les principals regions industrials d’Europa en el segle XIX i escriu-ne el nom.

VERMELLVERD

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 98

99�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

RECURSOS GRÀFICS

LA REV

OLU

CIÓ

DEM

OG

RÀFIC

A A

L REGN

E UN

ITFITX

A 10

2NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • Completa els quadres per resumir les causes i les característiques de la revolució demogràfica al Regne Unit.

• Després, redacta un informe breu sobre el tema.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Règimdemogràfic

antic Primerafase

Segonafase

Transició Règimdemogràfic

modern

Taxa de mortalitat

Taxa de natalitat

(en ‰)

Transició demogràfica

Va caracteritzar la població

europea durant

Al Regne Unit es va produir

entre

Al Regne Unit es va produir

a partir de

LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 99

100�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

ELS FAC

TORS D

E LA REV

OLU

CIÓ

IND

USTRIA

LFITX

A 11

2NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • A partir del text del llibre, completa aquest esquema que explica com va tenir lloc la Revolució Industrial a la Gran Bretanya.

CONDICIONANTS

INCREMENT DE LA DEMANDA

REVOLUCIÓDEMOGRÀFICA

F

EVOLUCIÓ DE LAMORTALITAT

EVOLUCIÓ DE LANATALITAT

EVOLUCIÓ DE LAPOBLACIÓ

FF

FF

F

REVOLUCIÓAGRÍCOLA

ENCLOSUREACTS

FFF F

POLÍTICS

•

•

•

ECONÒMICS

•

•

•

REVOLUCIÓN INDUSTRIALF

FF

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 100


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA SOCIETAT DE CLASSESFITXA 122

NOM: CURS: DATA:

•C

omp

leta

els

esq

uem

es s

obre

la je

rarq

uia

soci

al a

Eur

opa

aban

s i d

esp

rés

de

la R

evol

ució

Ind

ustr

ial.

ECO

NO

MIA

PREI

ND

UST

RIA

L A

BSO

LUTI

SME

F

F

SOC

IETA

T

FSO

CIE

TAT

JERA

RQU

IA

SOC

IAL

GRU

PS IN

TEG

RAN

TS

TRA

DIC

ION

ALS

INN

OVA

DO

RS

F FF

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 101

102�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

EL LIBERA

LISME EC

ON

ÒM

ICFITX

A 13

2NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • Resumeix a l’esquema les característiques del liberalisme i les principals aportacions dels teòrics liberals dels segles XVIII i XIX.

F

TEÒRICS PRINCIPALS OBRES PRINCIPIS IDEOLÒGICS

••

• •

•

••

•

REVOLUCIÓINDUSTRIAL

F

ECONOMIACaracterístiques

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 102

1790-1799

1810-1819

1830-1839

1850-1859

1770-1779

1780-1789

1800-1809

1840-1849

1820-1829


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

LIBERALISME I NACIONALISMEFITXA 143

NOM: CURS: DATA:

LUX.

m a r M e d i t e r r a n i

O C E ÀA T L À N T I C

Límit de laConfederacióGermànica

I M P E R IA U S T R Í A C

REGNE DEPOLÒNIA

I M P E R I

R U S

REGNE DELS

PAÏSOS BAIXOS

REGNEDE

BAVIERA

REGNE DE PRÚSSIA

REGNEDE

SUÈCIAREGNE

DEDINAMARCA

REGNEDE

NORUEGA

REGNEDE

FRANÇA

GRANBRETANYA

ESTATSDE

L’ESGLÉSIA

TOSCANAMÒDENA

PARMA

REGNELLOMBARDOVÈNETO

CONFEDERACIÓHELVÈTICA

REGNED’ESPANYA

REGNEDE

PORTUGALIMPERI OTOMÀ

REGNE DESARDENYA-PIEMONT

REGNEDE LES DUES

SICÍLIES

Europa el 1815. El congrés de Viena.

UNIFICACIONSNACIONALS

REVOLUCIONSLIBERALS

• Situa a l’eix cronològic les principalsrevolucions polítiques i nacionalistes dels segles XVIII i XIX.

• Pinta al mapa els esdeveniments que hasesmentat a l’eix cronològic.

Revolucions liberals

Unificacions polítiques

• Traça en vermell el contorn dels nous païsossorgits arran de la ideologia nacionalista i analitza com van canviar el mapa configuratal congrés de Viena.

• Enumera els estats que van englobar.

VERD

VERMELL

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 103


CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESAFITXA 153

NOM: CURS: DATA:

•D

esp

rés

de

lleg

ir e

l tex

t in

form

atiu

del

llib

re, c

omp

leta

l’es

que

ma

sob

re e

ls fa

ctor

s q

ue v

an fe

r esc

lata

r la

Rev

oluc

ió F

ran

cesa

.

REV

OLU

CIÓ

FRA

NC

ESA

(-

)

FAC

TORS

ECO

NÒ

MIC

S

FAC

TORS

POLÍ

TIC

S FA

CTO

RSSO

CIA

LS

FAC

TORS

IDEO

LÒG

ICS

F

FFF

FF

F

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 104


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

LA REVOLUCIÓ FRANCESA I LA FRANÇA NAPOLEÒNICAFITXA 163

NOM: CURS: DATA:

ESDEVENIMENTS DESTACATS FASES LEGISLACIÓ MÉS IMPORTANT

REVOLUCIÓ FRANCESA

1789••

••

1790 •

1791 • •

1792 •

1793••

••

1794 •

1795 •

1796

1797 •

1798

1799 • •

GOVERN DE NAPOLEÓ

1799

1800

1801••

1802 •

1803

1804••

1805

1806••

1807 •

1808

1809

1810

1811

1812 •

1813 •

1814 •

1815••

( - )

( - )

( - )

( - )

( - )

( - )

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 105

106�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

RESTAU

RAC

IÓ I REV

OLU

CIÓ

FITXA

17

3NO

M:

CU

RS: D

ATA

:

F

DERROTADE NAPOLEÓ

EQUILIBRI ENTRE LESPOTÈNCIES

•

•

•

•

•

EL NOU MAPAD’EUROPA

( )

SACRE IMPERI

PRÚSSIA

RÚSSIA

POLÒNIA

PAÏSOS BAIXOS

SUÈCIA

ÀUSTRIA

FRANÇA

S’acorda FFF

Dón

a llo

c a

F

+

ANY

PAÍS D’INICI

PAÏSOS AFECTATS

IDEOLOGIES

LLEGAT

INTEGRANTS

•

•

•

OBJECTIUS

FF

( - )

F F

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 106


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

LA UNIFICACIÓ D’ITÀLIAFITXA 183

NOM: CURS: DATA:

• Situa a l’eix cronològic els esdeveniments i les etapes principals de la unificació italiana.

• Pinta el mapa per representar la unificació italiana. Utilitza un sol color, però tons diferents. El to més viu representarà el territori que va dirigir la unificació i els tons successius, cada vegada més clars, els diferents territoris que es van incorporar al nou Estat.

1854

1874

1865

1845

Cerdeña

MARMEDITERRÁNEO

MarAdriático

ESTADOSPONTIFICIOSSEGREGADOSTOSCANA

MÓDENAPARMA

VENECIA

TRENTINO

LOMBARDÍA

PIAMONTE

SABOYA

NIZA

M a r

T i r r e n o

MarJón ico

ESTADOSPONTIFICIOS

Istria

Nápoles

Palermo

Roma

Turín Milán

Florencia

Venecia

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 107


LA UNIFICACIÓ D’ALEMANYAFITXA 193

NOM: CURS: DATA:

• Situa a l’eix cronològic els esdeveniments i les etapes principals de la unificació alemanya.

• Pinta el mapa per representar la unificació alemanya. Utilitza un sol color, però tons diferents. El to més viu representarà el territori que va dirigir la unificació i els tons successius, cada vegada més clars, els diferents territoris que es van incorporar al nou Estat.

1830

1845

1835

1840

1850

1855

1860

1865

1870

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 108


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

IDEES ENTORN DE LA NACIÓFITXA 203

NOM: CURS: DATA:

El pla d’aquest escrit és molt simple. Ens plantegem tres preguntes:

1. Què és el tercer estat? Tot.

2. Què ha estat fins al present en l’ordre polític? Res.

3. Què demana? Arribar a ser alguna cosa.

Qui gosaria dir que el tercer estat no conté en si tot el que cal per formar una nació completa? És un home fort i robust que encara té un braç encadenat. Si es fes desaparèixer l’ordreprivilegiat, la nació no seria menys, sinó més. I què és el tercerestat? Tot, però un tot travat i oprimit. I què seria sense l’ordreprivilegiat? Tot, però un tot lliure i pròsper. Ningú no pot funcionarsense ell, tot aniria infinitament millor sense els altres. No n’hi haprou d’haver mostrat que els privilegiats, lluny de ser útils a la nació, no poden sinó afeblir-la i danyar-la. Cal provar encaraque l’ordre noble no entra en l’organització social; que pot ser certament una càrrega per a la nació, però que no sabriaformar-ne una part [...].

Què és una nació? Un cos d’associats que viuen sota una lleicomuna i representats per una mateixa legislatura.

El tercer estat abraça tot el que pertany a la nació i tot el que no éstercer estat no es pot veure com a representant de la nació.

Què és el tercer estat? Tot.

E. J. SIEYÉS, Què és el tercer estat, 1789

En primer lloc, no dubta que els límits primers, originaris i veritablement naturals de l’estat són els seus límits interns.Tothom que parla una mateixa llengua [...] està unit entre si des del principi per un cúmul de llaços invisibles, perquè es podenentendre els uns als altres i es comprenen cada vegada amb més claredat, i formen, naturalment, un tot homogeni. Així doncs,a l’estat li és impossible acceptar de cap altre poble una noció de llinatge i de llengua diferent, sense perjudicar-se a si mateix i la seva pròpia formació. D’aquests límits interns, constituïts per les pròpies forces de la naturalesa espiritual humana, s’originen després els límits per fronteres materials, de manera que els homes no formen una nació perquè viuen en aquest costat o en l’altre d’una serralada o d’un riu, sinó que viuen junts–si la sort els ha afavorit amb muntanyes i rius– perquèprimitivament i en virtut de lleis naturals d’odre superior, ja formaven un poble.

Així, la nació alemanya, gràcies al fet que té una llengua i una manera de pensar comunes, estava prou unida i es distingiaamb claredat dels altres pobles de la vella Europa.

FICHTE, Discursos a la nació alemanya, 1807

Què és una nació?

En quins criteris es basa aquest dret nacional?

1. Molta gent diu que en la raça, però la raça no ha significat res enla constitució de les nacions modernes. França és cèltica, ibèrica,germànica; Alemanya és germànica, cèltica, eslava [...].

2. El que acabem de dir de la raça també s’ha de dir de la llengua.La llengua convida a reunir-se, però no ho força.

3. La religió tampoc no pot oferir prou base per establir unanacionalitat moderna. La religió s’ha tornat una cosa individual;mira la consciència de cadascú.

4. La geografia, les anomenades fronteres naturals, té una partconsiderable en la divisió de les nacions. La geografia és un delsfactors essencials de la història.

Acabem de veure el que no és suficient per crear el principinacional: la raça, la llengua, la filiació religiosa, la geografia. Quèmés fa falta?

Dues coses. Una és la possessió en comú d’un ric llegat de records;l’altra és el consentiment actual, el desig de viure junts, la voluntatde seguir fent valer l’herència que s’ha rebut indivisa.

E. RENAN, Què és una nació?, 1882

• Després de llegir els textos sobre el conceptede nació que hi ha en aquesta fitxa, completa el quadre sinòptic. Per anomenar les diferents posicions, fes servir els títols següents:

a) Nacionalisme subjectiu

b) Nacionalisme ètnic o cultural

c) Nacionalisme polític

AUTOR

CARACTERÍSTIQUES

DENOMINACIÓ

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 109


CRONOLOGIA DEL MOVIMENT OBRERFITXA 214

NOM: CURS: DATA:

1790-1799

1810-1819

1830-1839

1850-1859

1870-1879

1890-1899

1910-1919

1800-1809

1820-1829

1840-1849

1860-1869

1880-1889

1900-1909

• Assenyala a l’eix cronològic els principalsesdeveniments del moviment obrer a Europa:

a) Època en què es va desenvolupar el movimentludita.

b) Fundació de les primeres organitzacions sindicalsals diferents països.

c) Època del moviment cartista al Regne Unit.d) Legalització dels sindicats i associacions obreres.

• Situa als mapes les regions en què va sorgir el moviment obrer a Itàlia i a l’Estat espanyol,i explica per què van sorgir en aquesteszones.

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 110


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

BASES IDEOLÒGIQUES DEL MOVIMENT OBRERFITXA 224

NOM: CURS: DATA:

PRO

POST

ES R

EFO

RMIS

TES

IDEE

S C

OM

UN

ES

TEÒ

RIC

S PR

INC

IPA

LS

PRO

POST

ES

• • • •

PRO

POST

ES R

EVO

LUC

ION

ÀRI

ES

TEÒ

RIC

S PR

INC

IPA

LS

CLA

SSES

SO

CIA

LSEN

FRO

NTA

DES

OBJ

ECTI

U F

INA

L

ESTR

ATÈ

GIE

S PE

R A

SSO

LIR

L’O

BJEC

TIU

FIN

AL

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 111


LA PRIMERA INTERNACIONALFITXA 234

NOM: CURS: DATA:

1864

1872

1876

1874

1870

1868

1866

• Escriu i comenta el significat del lema de la Primera Internacional.

• Situa a l’eix cronològic les dates dels congressos de la Primera Internacional; indica la ciutat on es van celebrar i explica la importància que van tenir.

• Situa al mapa les ciutats on es van celebrar els congressos de la Primera Internacional i pinta els països que van enviar representants al congrés fundacional.

• Completa l’esquema sobre els diferents corrents ideològics de la Primera Internacional.

LES DIFERÈNCIES EN LA I INTERNACIONAL

IDEOLOGIESENFRONTADES

IDEÒLEGSRESPECTIUS

MOTIUS DE

L’ENFRONTAMENT

Lema de la Primera Internacional

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 112


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

ELS CONTRASTOS SOCIALS EN EL SEGLE XIXFITXA 244

NOM: CURS: DATA:

•A

par

tir d

els

pun

ts 2

i 3

del

llib

re, c

omp

leta

el q

uad

re s

inòp

tic

sob

re le

s d

ifer

ènci

es s

ocia

ls e

n e

l seg

le X

IX.

CLA

SSES

SO

CIA

LS

GRU

PS Q

UE

LA C

OM

PON

EN

MIT

JAN

S D

E VI

DA

(t

reb

all,

pro

pie

tats

...)

CO

ND

ICIO

NS

DE

VID

A

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 113

114�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

EURO

PA EN

EL SEGLE X

IX, U

N C

ON

TINEN

T A TRES V

ELOC

ITATS

FITXA

25

4NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • Després de llegir l’epígraf titulat Una societat industrial, completa el quadre sinòptic i situa les societats tradicionals i urbanes al

mapa.

• Pinta el mapa segons la llegenda:

Societats tradicionals Societats urbanesVERDVERMELL

e0343485

TIPUS DE SOCIETATS

ACTIVITAT ECONÒMICA

PREDOMINANT

PROPIETARIS DE LES EMPRESES

TREBALLADORS

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 114

115�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

RECURSOS GRÀFICS

EURO

PA C

AP A

FINA

LS DEL SEG

LE XIX

FITXA

26

5NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • Situa els diferents països europeus i les seves capitals.

• Marca en aquest mapa del segle XIX els països que es van formar durant el segle.

• Pinta els diferents països segons la llegenda:

Països amb sistemes liberals Països amb monarquies autoritàriesVERMELLVERD

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 115

116�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

LA IN

DEPEN

DÈN

CIA

D’IRLA

ND

AFITX

A 27

5NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • Després de llegir l’epígraf sobre la qüestió irlandesa, resumeix en l’esquema les causes i el procés d’independència d’Irlanda.

• Traça la frontera actual entre Irlanda i Irlanda del Nord.

GUERRA D’INDEPENDÈNCIA

( - )

APARICIÓ DEL MOVIMENTNACIONALISTA IRLANDÈS

FF

FF

F F

FF

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 116

117�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

RECURSOS GRÀFICS

EL REFORM

ISME EN

L’EURO

PA D

EL SEGLE X

IXFITX

A 28

5NO

M:

CU

RS: D

ATA

:

REGNE UNIT

• Anota les diferents reformes dutes a terme per les tres grans potències europees durant el segle XIX.

• Després, escriu les dades que coneguis sobre els polítics esmentats.

Gladstone Jules Ferry Bismarck

REFORMES POLÍTIQUES REFORMES SOCIALS

FRANÇA

ALEMANYA

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 117


ELS IMPERIS MULTICULTURALSFITXA 295

NOM: CURS: DATA:

COMPOSICIÓ ÈTNICA COMPOSICIÓ ÈTNICA COMPOSICIÓ ÈTNICA

A ÀUSTRIA A HONGRIA

IMPERI

IMPERI

IMPERI

PAÏSOS ACTUALS QUE VAN FORMAR PART DE L’IMPERI

AUSTROHONGARÈS RUS OTOMÀ

• Situa els imperis multiculturals europeus del segle XIX.• Enumera les ètnies respectives que els habitaven.• Consulta un atles i enumera els països actuals que van formar part d’aquests imperis multiètnics.

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 118

119�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

RECURSOS GRÀFICS

ELS SISTEMES B

ISMA

RCK

IAN

SFITX

A 30

5NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • Uneix amb línies els països aliats d’Alemanya durant el govern de Bismarck.

• Pinta al mapa els esdeveniments que has esmentat a l’eix cronològic.

Primer sistema bismarckià Segon sistema bismarckià Tercer sistema bismarckià

• Quin era l’objectiu d’aquesta política exterior alemanya?

• Quines conseqüències va tenir la política exterior alemanya?

GROCVERDVERMELL

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 119


LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIALFITXA 316

NOM: CURS: DATA:

1850-1859

1910-1919

1870-1879

1890-1899

1860-1869

1880-1889

1900-1909

1850-1859

1910-1919

1870-1879

1890-1899

1860-1869

1880-1889

1900-1909

AVENÇOS EN LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL AVENÇOS EN ELS TRANSPORTS

• Després de llegir el primer epígraf del llibre, situa a l’eix cronològic els principals avenços que vantenir lloc en la Segona Revolució Industrial pel que fa a la producció i els transports.

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 120

121�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

RECURSOS GRÀFICS

LA PRIM

ERA I LA

SEGO

NA

REVO

LUC

IÓ IN

DU

STRIAL

FITXA

32

6NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • Completa el quadre sinòptic per establir les diferències entre la Primera i la Segona Revolució Industrial.

PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

ÈPOCA EN QUÈ

VA TENIR LLOC

FONTS D’ENERGIA

CARACTERÍSTIQUES

MOTOR QUE ES

DESENVOLUPA

INDÚSTRIES QUE

IMPULSEN EL PROCÉS

MITJANS DE TRANSPORTS

QUE ES DESENVOLUPEN

PAÏSOS QUE AFECTEN

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 121

122�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

LES MIG

RAC

ION

S TRAN

SOC

EÀN

IQU

ES EN L’ÈPO

CA

DE L’IM

PERIALISM

EFITX

A 33

6NO

M:

CU

RS: D

ATA

:

O C E À

P A C Í F I C

O C E À

A T L À N T I C

O C E À

Í N D I C

OCEÀ

PACÍFIC

OC E À

G L A C I A L A N T À R T I C

O C E À G L A C I A L À R T I C

• Escriu a l’esquema els factors que expliquen les migracionstransoceàniques.

• Pinta de color blau els focus d’emigració i de vermell els centresd’immigració més destacats. Després, uneix les diferents rutes amb línies per traçar les principals rutes de migració.

F

F F

F

MIGRACIONSTRANSOCEÀNIQUES

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 122

123�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

RECURSOS GRÀFICS

LES CA

USES D

E L’IMPERIA

LISME

FITXA

34

6NO

M:

CU

RS: D

ATA

:

F

• Després de llegir l’epígraf sobre l’imperialisme europeu, completa l’esquema.

F

F DESENVOLUPAMENTDE L’IMPERIALISME

FACTORS CIENTÍFICS

F

FACTORS ECONÒMICS

FACTORS IDEOLÒGICS I RELIGIOSOS

FACTORS POLÍTICS

FF

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 123

124�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

ELS PRINC

IPALS IM

PERIS CO

LON

IALS

FITXA

35

6NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • Pinta els dominis dels següents imperis colonials utilitzant aquests colors:

Imperi britànic Imperi francès Imperi alemany Imperi italià Imperi holandès

• A continuació, enumera els territoris que posseïa cadascun d’aquests imperis en cada continent i anomena la resta de potènciesimperialistes.

TARONJAGROCBLAUVERDVERMELL

O C E À

P A C Í F I C

O C E À

A T L À N T I C

O C E À

Í N D I C

OCEÀ

PACÍFIC

OC E À

G L A C I A L A N T À R T I C


917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 124


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

L’EXPANSIÓ IMPERALISTAFITXA 366

NOM: CURS: DATA:

1850-1859

1910-1919

1870-1879

1890-1899

1860-1869

1880-1889

1900-1909

L’EXPANSIÓ

PER L’ÀSIA

EL REPARTIMENT

DE L’ÀFRICA

• Situa a l’eix cronològic els esdeveniments principals de l’expansió imperialista europea.

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 125

126�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

EL CO

NTRO

L CO

LON

IAL

FITXA

37

6NO

M:

CU

RS: D

ATA

:

SISTEMES DE CONTROL CARACTERÍSTIQUES FORMA DE GOVERN EXEMPLES

MÉS CARACTERÍSTICS

• Completa el quadre sinòptic que resumeix les diferents formes de control que van fer servir els països occidentals per sotmetre els països colonitzats. Pots fer servir el llibre d’ajuda.

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 126


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

CAP A LA GRAN GUERRAFITXA 387

NOM: CURS: DATA:

FORMACIÓ DELS BLOCS I CURSA D’ARMAMENTS

1882

1883188418851886188718881889189018911892189318941895189618971898189919001901190219031904

1905

1906

1907

1908

19091910

1911

1912

1913

1914

ELS ENFRONTAMENTSCOLONIALS: LES CRISIS

MARROQUINES

LES CRISIS DELS BALCANS

Gran Guerra (1914-1918)

F

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 127


LES DISPUTES TERRITORIALSFITXA 397

NOM: CURS: DATA:

• Les desavinences territorials entre els estats europeus van ser un dels factors que van conduir a la Primera Guerra Mundial.

Assenyala al mapa les regions disputades per cada país, digues a quin estat pertanyia cadascuna i quin país les reclamava:

– pertanyia a i la reclamava




917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 128


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

CRONOLOGIA DE LA GRAN GUERRAFITXA 407

NOM: CURS: DATA:

• Fes un eix cronològic de la Primera Guerra Mundial. Utilitza el text informatiu del llibre per obtenir la informació necessària.

• Escriu una redacció sobre la Primera Guerra Mundial a partir de l’eix cronològic que has elaborat.

1914

1915

1916

1917

1918

Guerra de

Entra en guerra

MAGNICIDIDE

SARAJEVO

REVOLUCIÓRUSSA

Entra en guerraEntra en guerra

Guerra de

Entra en guerra

Entra en guerra

Estab

ilització d

els fronts. C

onstru

cció d

e trinxeres.

Inici d

e la guerra su

bm

arina.

Dificu

ltats econòm

iques

i pro

blem

es socials

a Alem

anya.

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 129

130�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

LES TRAN

SFORM

AC

ION

S TERRITORIA

LS DESPRÉS D

E LA G

UERRA

FITXA

41

7NO

M:

CU

RS: D

ATA

:

ITALIA

AUSTRIA-HUNGRÍA

BÉLGICA

PAÍSESBAJOS

GRAN BRETAÑA

LUX.

NORUEGA

SUECIA

ALEMANIA

DINAMARCA

ALBANIA

MONTENEGROSERBIA

ESPAÑA

FRANCIA

BULGARIA

RUMANIA

IMPERIOOTOMANO

GRECIA

R U S I A

PORTUGAL

SUIZA

Nousestats

Europa el 1914.

Europa desprésde la PrimeraGuerra Mundial.

• Escriu el nom dels països al primer mapa.

• Escriu el nom dels estats que van aparèixer a Europa després dela Primera Guerra Mundial i situa’ls al segon mapa.

• Fixa’t en l’extensió d’Alemanya abans i després de la PrimeraGuerra Mundial. Assenyala quins territoris va perdre i enfront de quins països.

• Descriu l’evolució que es reflecteix en tots dos mapes pel que fa a la divisió territorial europea.

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 130

131�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

RECURSOS GRÀFICS

LES POSIC

ION

S DELS V

ENC

EDO

RSFITX

A 42

7NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • Reflexiona sobre els aspectes següents:

a) Resumeix les posicions de cada mandatari en relació amb les condicions que havia de tenir la pau.b) Valora qui eren més propers en les apreciacions i qui era més distant.c) A la vista dels resultats de la pau de París, digues quines valoracions de cada mandatari s’hi van veure reflectides.d) Com va influir la pau de París en els esdeveniments posteriors del segle XX?

Des de tots els punts de vista, em sembla que hem d’esforçar-nos per establir un acord de pau com si fóssim àrbitres imparcials, oblidant-nos de les passions de la guerra. Aquest acord haurà de tenir tres objectius: en primer lloc, fer justícia als aliats, tenint encompte la responsabilitat d’Alemanya en elsorígens de la guerra i en els mètodes de guerra; totseguit, l’acord s’ha de fer de manera que un governalemany conscient de les seves responsabilitats el pugui signar estimant que podrà complir les obligacions que ha subscrit; finalment, aquest acord no haurà de tenir cap clàusula que pugui provocar noves guerres, i hauria d’oferiruna alternativa al bolxevisme, perquè ha de ser pera la gent raonable una solució igualitària del problema europeu.

David LLOYD GEORGE, Some considerations for the peace conference

,1919

Espero que vós estigueu d’acord, en principi, amb el Sr. Lloyd George en la moderació que cal mostrar amb Alemanya. No volem nipodríem destruir-la; el nostre error més gran seriadonar-li raons poderoses perquè un dia volguésrevenjar-se. Unes clàusules excessives sembrarienla llavor segura de la guerra [...] És necessari queevitem fer la impressió d’injustícia als nostresenemics. No temo per al futur de les guerrespreparades, per complots secrets dels governs,sinó més aviat pels conflictes creats peldescontentament de les poblacions. Si ens fem a nosaltres mateixos culpables d’injustícia, aquestdescontentament és inevitable.

Recollit a P. MANTOUX, Les délibérations du Conseil des Quatre, 1955

Prenc nota de les paraules i de les excel·lentsintencions del president Wilson. Ell elimina el sentiment i el record: és aquí on he de fer una observació sobre el que acaba de dir. El president dels EUA desconeix el fons de la naturalesa humana. El fet de la guerra no espot oblidar. Amèrica no ha vist aquesta guerra de prop durant els tres primers anys; nosaltres,durant aquest temps, vam perdre un milió i migd’homes. No ens queda mà d’obra. Els nostresamics anglesos, que han perdut menys quenosaltres, però prou per haver patit també molt,m’entendran.

Les proves que hem hagut de passar han creat un sentiment profund sobre les reparacions que se’ns deuen; i no es tracta només dereparacions materials: la necessitat de reparacionsmorals no és menys forta. [...]

Busqueu fer justícia. No penseu que ells ensperdonaran, buscaran l’ocasió de la revenja, res nodestruirà la ràbia dels que han volgut establir laseva dominació al món i que s’han cregut tan a prop d’aconseguir-ho.

Recollit a Pierre RENOUVIN, Le traité de Versailles

Memoràndum de Lloyd George, primer ministre britànic, del 25 de març de 1919

El president nord-americà, Thomas W. Wilson, adreçant-se

a Clemenceau en el Consell dels Quatre

El cap del govern francès, Georges Clemenceau, adreçant-se

al Consell dels Quatre

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 131

• Basant-te en el text informatiu del llibre, completa aquest organigrama sobre l’estructura de la Societat de Nacions.

• On es va instal·lar la seu de la Societat de Nacions?

• Sabries dir de quina organització és antecessora de la Societat de Nacions?


LA SOCIETAT DE NACIONSFITXA 437

NOM: CURS: DATA:

Institucions jurídiques:

Seu:

Organismes humanitaris:

•

•

•

F F

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 132


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

DELS TSARS A L’URSSFITXA 448

NOM: CURS: DATA:

1901-1910

1911-1920

1921-1930

1931-1940

• Situa a l’eix cronològic:

a) A l’esquerra, els períodes següents: regnat de Nicolau II, Revolució Russa, NEP i estalinisme.

b) A la dreta, els esdeveniments següents: revolució de 1905, abdicació de Nicolau II, presa del palau d’Hivern, tractat de Brest-Litovsk, fundació del Komintern, fundació de l’URSS, mort de Lenin, expulsió de Trotski de l’URSS,col·lectivització agrària, primer pla quinquennal, processos de Moscou.

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 133


LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICAFITXA 458

NOM: CURS: DATA:

•C

omp

leta

l’es

que

ma

sob

re le

s ca

uses

i el

des

envo

lup

amen

t de

la re

volu

ció

bol

xevi

c i l

’org

anit

zaci

ó d

e l’E

stat

sov

ièti

c.

F

F

F

F

F

F

REV

OLU

CIÓ

RU

SSA

F

F

Enfr

onta

Car

acte

rístiq

ues

Mor

t de

Leni

n p

rovo

ca

Organització dela revolució

internacional

fase

ssu

pos

a

Cau

ses

pro

fund

esC

ausa

imm

edia

ta

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 134

135�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

RECURSOS GRÀFICS

DE LA

MO

RT DE LEN

IN A

LA D

ICTA

DU

RA D

E STALIN

FITXA

46

8NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • A partir del text informatiu del llibre, completa aquest quadre sinòptic sobre les diferents posicions que van mantenir els dirigents

soviètics en la lluita pel poder.

• Quin dirigent va aconseguir finalment el poder absolut? Quan? el

CÀRREC POLÍTIC A LA MORT DE LENIN

ALIATS

POLÍTICA INTERNA

POLÍTICA ECONÒMICA

POSI

CIO

NS

EN

ASPIRANTS PRINCIPALS A SUCCEIR LENIN

POLÍTICAINTERNACIONAL

• •

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

• •

( )

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 135


EL PODER A L’URSSFITXA 478

NOM: CURS: DATA:

F

F

F

F

F

F

F

Fadhesions

elecció

Des

igna

ció

de c

andi

dats

únic

s F

F F F

F F F F F F

•C

omp

leta

l’or

gan

igra

ma

seg

üen

t sob

re l’

estr

uctu

ra d

el p

oder

a l’

URS

S.

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 136

137�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

RECURSOS GRÀFICS

EVO

LUC

IÓ EC

ON

ÒM

ICA

DE L’U

RSSFITX

A 48

8NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • A partir del text informatiu del llibre, completa aquest quadre sinòptic que resumeix l’evolució econòmica de l’URSS.

Anys de vigència

Sistema de propietat

Distribució de les mercaderies

Principals mesures adoptades

Objectius

Resultats

POLÍTIQUES ECONÒMIQUES

CARACTERÍSTIQUES

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 137


EL MÓN SOCIALISTAFITXA 498

NOM: CURS: DATA:

Tot i que la revolució bolxevic va tenir lloc a la Rússia tsarista, el territori que controlava l’antic imperi tsarista i el que vacontrolar l’URSS no eren exactament iguals ni s’administraven de la mateixa manera.

• Enumera quins territoris va perdre l’URSS a Europa respecte de l’imperi dels tsars.

• Al mapa inferior, escriu el nom de les diferents repúbliques socialistes soviètiques (RSS) queintegraven l’URSS

Territoris tsaristes perduts per l’URSS

L’URSS.

Imperi tsarista.

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 138

139�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

RECURSOS GRÀFICS

LES CO

NSEQ

ÜÈN

CIES D

E LA G

RAN

GU

ERRAFITX

A 50

9NO

M:

CU

RS: D

ATA

:

PAU DE PARÍS

( )

PAU DE PARÍS

F

• A partir del text informatiu del llibre, completa el quadre sinòptic sobre les conseqüències de la Primera Guerra Mundial.

DESTRUCCIONS IPÈRDUES

F

F

••

••

COSTOS FINANCERS

DESARTICULACIÓ DEL’ECONOMIA

MUNDIAL

CONSEQÜÈNCIESDIRECTES

F

PERCENTATGE DE LA PRODUCCIÓINDUSTRIAL EL 1920

EUA:

EUROPA:

F F

CANVIS ENL’ESTRUCTURA

ECONÒMICA

COMERÇ FINANCESINDÚSTRIA

FFF

PRIMERAGUERRA

MUNDIAL

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 139


L’ECONOMIA D’ENTREGUERRESFITXA 519

NOM: CURS: DATA:

1920

1930

1940

• Assenyala a l’eix cronològic les diferentsfases per les quals va travessar l’economiad’entreguerres i els esdevenimentssegüents:

– New Deal.– Hiperinflació a Alemanya.– Pla Dawes.– Fallida de Creditanstalt.– Ocupació francobelga del Ruhr.– Crac de la borsa de Nova York.– Conferència de Londres

• Explica la importància de cada fet.New Deal

Hiperinflació a Alemanya

Pla Dawes

Fallida de Creditanstalt

Ocupació francobelga del Ruhr

Crac de la borsa de Nova York

Conferència de Londres

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 140


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

ELS FELIÇOS ANYS VINTFITXA 529

NOM: CURS: DATA:

F

F

INNOVACIONS ECONÒMIQUES

Nou

s se

ctor

s in

dus

tria

ls

Nov

es

prà

ctiq

ues

econ

òmiq

ues

ESTA

TS U

NIT

S

EURO

PA

FRA

NÇ

AA

LEM

AN

YA

REG

NE

UN

IT

• • • • • • • • Van

perm

etre

:

• •

•• •

• •

F

EVO

LUC

IÓEC

ON

ÒM

ICA

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 141

142�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

L’ECO

NO

MIA

NO

RD-A

MERIC

AN

A A

LS AN

YS V

INT

FITXA

53

9NO

M:

CU

RS: D

ATA

:

F

CRISI DELS SECTORSTRADICIONALS

•

•

DESCENS DE LA CAPACITAT

DE CONSUM

•

•

•

•

ESTANCAMENT DEL COMERÇ

MUNDIAL

•

•

•

IINESTABILITAT DEL SISTEMA

MONETARI

•

•

DISMINUCIÓ DE LES INVERSIONS

PRODUCTIVES

•

F

F

CREIXEMENT

DESEQUILIBRIS

CREIXEMENT DE LA PRODUCCIÓINDUSTRIAL

IMPORTÀNCIA DEL MERCAT NORD-AMERICÀ

APORTACIÓ DE CAPITALS

F

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 142

143�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

RECURSOS GRÀFICS

L’EXPA

NSIÓ

DE LA

GRA

N D

EPRESSIÓFITX

A 54

9NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • Pinta el mapa per indicar les diferents etapes de l’expansió de la gran depressió. Utilitza els símbols següents:

Ciutat on va tenir lloc l’enfonsament de la borsa.

Països afectats per la crisi el 1929

Països afectats per la crisi el 1930

Països afectats per la crisi a partir del 1931GROC

VERMELL

VERD

OCEÀ

ATLÀNTIC

marMediterrani

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 143

144�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

LES POLÍTIQ

UES EN

FRON

T DE LA

CRISI

FITXA

55

9NO

M:

CU

RS: D

ATA

:

Política:

Objectius:

•

•

Mesures:

•

•

•

•

•

•

Resultats:

•

ESTATS UNITS REGNE UNIT FRANÇA ALEMANYA

Objectius:

•

Mesures:

•

•

•

Resultats:

•

•

Govern:

Objectius:

•

Mesures:

•

•

•

•

Resultats:

•

Govern:

Objectius:

•

Mesures:

•

•

•

Resultats:

•

•

POLÍTIQUES INTERVENCIONISTES

GRAN DEPRESSIÓ

POLÍTIQUESTRADICIONALS

FRACÀS

F F

F

F FF

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 144


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

EL FRACÀS DE LA DEMOCRÀCIAFITXA 5610

NOM: CURS: DATA:

• Escriu els noms dels països europeus del període d’entreguerres.

• Després, pinta els països segons l’evolució política de cadascun:

Països democràtics al llarg de tot el període

Països dictatorials al llarg de tot el període

Països en què es van imposar dictadures al llarg del període

Països comunistes al llarg del períodeMARRÓ

BLAU

VERD

VERMELL

O C E À

A T L À N T I C

marMediterrani

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 145


LA INSTAURACIÓ DE LES DICTADURES A EUROPAFITXA 5710

NOM: CURS: DATA:

• Assenyala a l’eix cronològic la data d’instauració de les diferents dictadures conservadores que es van donar a Europa durant el període d’entreguerres.

• Després, situa els països al mapa.

1920

1930

1940

1925

1935

OCEÀ

ATLÀNTIC

marMediterrani

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 146


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

LA ITÀLIA FEIXISTA I L’ALEMANYA NAZIFITXA 5810

NOM: CURS: DATA:

1920

1930

1940

1925

1935

• Explica la importància dels esdevenimentssegüents. Després situa’ls a l’eix cronològic: a l’esquerra els relacionats ambItàlia i a la dreta els relacionats ambAlemanya.

Formació de l’eix Berlín-Roma

Fundació del Partit Nacional Feixista

Lleis de Nuremberg

Marxa sobre Roma

Annexió alemanya de Txecoslovàquia

Lleis feixistíssimes

Hitler, líder del NSDAP

Assassinat del diputat Matteotti

Hitler, canceller alemany

Putsch de Munic

Annexió alemanya d’Àustria

Invasió alemanya de Polònia

Fundació dels fasci di combattimento

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 147


L’ANTISEMITISME A L’ALEMANYA NAZIFITXA 5910

NOM: CURS: DATA:

1932

1937

1942

• Situa a l’eix cronològic les etapes de les mesuresantisemites nazis i assenyala un esdevenimentimportant dins de cada etapa.

• Relaciona cada document amb el període en què va tenir lloc.

Profundament convençut que la preservació de la sang alemanyaés la condició primera de la supervivència del poble alemany, [...] el Reichstag ha adoptat per unanimitat i promulga la lleisegüent:

Art. 1: 1) Queden prohibits els matrimonis entre jueus i súbdits de sang alemanya o assimilada. Els matrimonisconcertats malgrat aquesta prohibició són nuls de tot dret. [...]

Art. 2: Així mateix, queden prohibides les relacions extraconjugals entre jueus i súbdits de sang alemanya o assimilada.

Art. 3: Queda prohibit que els jueus contractin com a treballadores de la llar dones de sang alemanya o assimilada.

Art. 4: 1) Queda prohibit que els jueus enarborin o engalanin amb els colors nacionals.

2) En canvi, poden engalanar amb els colors jueus.L’exercici d’aquest dret queda garantit per l’Estat.

Art. 5: 1) Qui contravingui les disposicions de l’article 1 pot sersotmès a reclusió.

2) L’home que contravingui les disposicions de l’article 2 pot ser sotmès a presó o reclusió.

3) Quin contravingui les disposicions dels articles 3 i 4 pot ser sotmès a multa o a una pena de presó de fins a un any.

Nuremberg, 15 de setembre de 1935El Führer i canceller del Reich

Imatge que il·lustra:

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 148


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

DEMOCRÀCIA I DICTADURA EN EL PERÍODE D’ENTREGUERRESFITXA 6010

NOM: CURS: DATA:

FC

RISI

ECO

NÒ

MIC

A D

ELS

AN

YS T

REN

TA

F

INST

AU

RAC

IÓ D

E

EVIT

AR

EL C

ON

TAG

IRE

VOLU

CIO

NA

RI

F F

F

F

F

FF

CO

NSO

LID

AC

IÓ D

E LA

PRIM

ERA

GU

ERRA

MU

ND

IAL

EXTE

NSI

Ó D

E LA

Regions d’Europa

Regions d’Europa

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 149

150�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

IDEO

LOG

IA I B

ASES SO

CIA

LS DEL FEIX

ISME

FITXA

61

10NO

M:

CU

RS: D

ATA

: CARACTERÍSTIQUES DEL FEIXISME

ORGANITZACIÓ DE L’ESTATMÈTODES D’ACTUACIÓIDEOLOGIA

Defensaven:

Pretenien:

Exigien:

Va conduir elsfeixismes a:

Consideraven:Exaltavenconductes:

•

•

•

Relegaven: Defensaven: Pretenien:

Control de:

•

•

•

•

Negaven:

•

•

•

El poder requeia

en:

Es va

desenvolupar:

SUPORTS SOCIALS DEL FEIXISME

GRUPS SOCIALSQUE VAN DONAR

SUPORT AL FEIXISME

MOTIUS PER DONARSUPORT AL FEIXISME

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 150

151�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

RECURSOS GRÀFICS

ECO

NO

MIA

EN ELS RÈG

IMS FEIX

ISTESFITX

A 62

10NO

M:

CU

RS: D

ATA

:

F

• A partir de la informació del llibre, completa l’esquema sobre l’economia dels règims nazi i feixista i les seves conseqüències.

F

F

ITÀLIA FEIXISTAALEMANYA NAZI

(1934-1936) (1936-1945)

RELACIONS LABORALS

AGRÀRIA

INDUSTRIAL

POLÍ

TIC

A

•

•

•

•

•

•

•

• • •

• •

• •

••

•

COMERCIAL I

FINANCERA

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 151


LA POLÍTICA EXPANSIONISTA DE L’EIXFITXA 6311

NOM: CURS: DATA:

1930

1932

1939

1936

1934

•Si

tua

a l’e

ix c

rono

lògi

c i a

ls m

apes

els

terr

itor

is q

ue v

an a

nnex

ar le

s p

otèn

cies

de

l’Eix

ab

ans

de

la S

egon

a G

uerr

a M

und

ial.

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 152

153�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

RECURSOS GRÀFICS

LA SEG

ON

A G

UERRA

MU

ND

IAL

FITXA

64

11NO

M:

CU

RS: D

ATA

:

1939 1941 19451943

• Assenyala a l’eix cronològic les diferents etapes en què es divideix la Segona Guerra Mundial i les batalles principals.• Situa al mapa A els països ocupats per les potències de l’Eix a Europa i al B, les principals línies de l’ofensiva aliada.

Les conquestes de l’Eix. El contraatac aliat.

A B

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 153

154�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

EURO

PA SO

TA L’O

CU

PAC

IÓ N

AZI

FITXA

65

11NO

M:

CU

RS: D

ATA

:

F

• Completa aquest esquema sobre les característiques de l’ocupació nazi d’Europa durant la Segona Guerra Mundial.

RÈGIMS MÉSCARACTERÍSTICS

PAÏSOS ON VA TENIR LLOC

REACCIONS ENFRONTDE L’OCUPACIÓ

CARACTERÍSTIQUES DE L’OCUPACIÓ NAZI

ECONÒMIQUES

DEMOGRÀFIQUES

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 154

155�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

RECURSOS GRÀFICS

CO

NSEQ

ÜÈN

CIES D

E LA SEG

ON

A G

UERRA

MU

ND

IAL

FITXA

66

11NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • Completa l’esquema sobre les conseqüències de la Segona Guerra Mundial.

CONSEQÜÈNCIESPOLÍTIQUES

CONSEQÜÈNCIESMORALS

CONSEQÜÈNCIESECONÒMIQUES

SISTEMA POLÍTIC: SISTEMA ECONÒMIC:

MORTS

PAÏSOS MÉS AFECTATS:

••••

TIPUS DE POBLACIÓ AFECTADA:

•

• • • • • F

QUE VA AFECTAR:

F

FII

GUERRAMUNDIAL

CONSEQÜÈNCIESDEMOGRÀFIQUES

F F

SISTEMA POLÍTIC: SISTEMA ECONÒMIC:

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 155


L’ORGANITZACIÓ DE LA PAUFITXA 6711

NOM: CURS: DATA:

•C

omp

leta

el q

uad

re c

rono

lògi

c so

bre

les

conf

erèn

cies

en

què

es

va o

rgan

itza

r la

pos

tgue

rra.

CO

NFE

RÈN

CIE

S D

E PA

U D

UTE

S A

TER

ME

PELS

ALI

ATS

DU

RAN

T LA

GU

ERRA

CO

NFE

RÈN

CIE

S

PAÏS

OS

PART

ICIP

AN

TS

LÍD

ERS

QU

E EL

S V

AN

REPR

ESEN

TAR

AC

ORD

S A

SSO

LITS

()

()

()

• • •

• • •

• • •

• • •

• • •

• • •y

917350 _ 0089-0188.qxd 18/8/08 13:45 Página 156


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

L’ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES (ONU)FITXA 6811

NOM: CURS: DATA:

•C

omp

leta

l’es

que

ma

sob

re l’

ON

U.

ON

UM

emb

res

per

man

ents

Òrg

ans

prin

cip

als

Òrg

ans

relle

vant

s

Fundació

Ob

ject

ius

ORG

AN

ISM

ESES

PEC

IALI

TZA

TS

F

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 157


LA GUERRA FREDAFITXA 6912

NOM: CURS: DATA:

1945-1954

1955-1964

1965-1974

1975-1984

1985-1994

• Situa a l’eix cronològic els diferents períodesde la guerra freda.

• Després, assenyala en aquest eix elsesdeveniments que hi ha a continuació i explica’n la importància històrica.

Guerra de l’Afganistan

Desintegració de l’URSS

Bloqueig de Berlín

Fundació de l’OTAN

Proclamació de la República Popular de la Xina

Fundació del pacte de Varsòvia

Pla Marshall

Construcció del mur de Berlín

Fundació de l’RFA

Crisi dels míssils

Caiguda del mur de Berlín

Guerra del Vietnam

Acords SALT I

Conferència de Hèlsinki

Iniciativa de Defensa Estratègica

Dissolució del pacte de Varsòvia

Guerra de Corea

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 158

159�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

RECURSOS GRÀFICS

CA

RAC

TERÍSTIQU

ES DE LA

GU

ERRA FRED

AFITX

A 70

12NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • Completa l’esquema per resumir les característiques de la guerra freda. Fes servir el text informatiu del llibre com a ajuda.

••BLOCS

••PAÍS HEGEMÒNIC

Sistema polític:

Mètode electoral:

Poders polítics:

Sistema polític:

Mètode electoral:

Poders polítics:

CA

RAC

TERÍ

STIQ

UES

POLÍTIQUES

ECONÒMIQUES

IDEOLÒGIQUES

Sistema polític:

Mètode electoral:

Poders polítics:

Sistema de propietat:

Sistema comercial:

Sistema de preus:

Filosofia:

Ideòlegs:

Principis bàsics:

Filosofia:

Ideòlegs:

Principis bàsics:

FORMESD’ENFRONTAMENT

F

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 159

160�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

LA D

IVISIÓ

DEL M

ÓN

EN D

OS B

LOC

SFITX

A 71

12NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • Amb l’ajuda del text informatiu del llibre, resumeix a l’esquema el procés de divisió del món en dos blocs antagònics que va conduir

a la guerra freda.

F

FFF

F

F

F

F

BLOCOCCIDENTAL

BLOC SOVIÈTIC

F

Divisió del món en

LIQUIDACIÓ DE LA COOPERACIÓENTRE ELS ALIATS

INICI DE LA GUERRA FREDA

FF

FINAL DE LA II GUERRA MUNDIAL

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 160

161�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

RECURSOS GRÀFICS

EL MÓ

N D

IVID

ITFITX

A 72

12NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • Pinta els mapes d’Europa i del món de manera que es vegi

la divisió en les dues àrees d’influència: soviètica i nord-americana.

• Situa en tots dos mapes els principals conflictes que vanenfrontar els dos blocs durant la guerra freda.

O C E À

P A C Í F I C

OCEÀ

ÍNDIC

OCEÀ

ATLÀNTIC

OCEÀ

PACÍFIC

IRLANDA

GRANBRETAÑA

NORUEGASUECIA

FINLANDIA

U R S SALEMANIA

PAÍSESBAJOS

CHECOSLOVAQUIASUIZAAUSTRIA

BULGARIA

FRANCIA

ITALIAESPAÑA

GRECIA

TURQUÍA

PORTUGAL

HUNGRÍA

RUMANIAYUGOSLAVIA

ALBANIA

POLONIA

DINAMARCA

BÉLGICA

LUX.OCÉANO

TLÁNTICO

ISLANDIA

Mar Mediterráneo

ESTONIA

LETONIA

LITUANIA

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 161


LA COEXISTÈNCIA PACÍFICAFITXA 7312

NOM: CURS: DATA:

F

F

STA

LIN

TRU

MA

N

FD

ISTE

NSI

Ó

NO

VA

SIT

UA

CIÓ

INTE

RNA

CIO

NA

LRE

LLEU

DEL

S D

IRIG

ENTS

D

ELS

EUA

I L’

URS

S

F

CO

NFL

ICTE

S PR

INC

IPA

LSD

ISSI

DÈN

CIE

S A

LS B

LOC

SA

CO

RDS

PRIN

CIP

ALS

• • •

• • •

• • •

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 162


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

EL FINAL DE LA GUERRA FREDAFITXA 7412

NOM: CURS: DATA:

F

F

F

F F

F

F

F

F

AFE

BLI

MEN

TEC

ON

ÒM

ICFI

NA

L D

E LA

GU

ERRA

FRE

DA

REB

ROTA

DA

DE

LAG

UER

RA F

RED

A

OFE

NSI

VA

SOV

IÈTI

CA

F

FEB

LESA

D

ELS

EUA

1989

• • •

EUA

URS

S

1987

• •

1991

• •

1990

•

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 163


L’EVOLUCIÓ DE LA DESCOLONITZACIÓFITXA 7513

NOM: CURS: DATA:

• Assenyala a l’eix cronològic les etapes del procés descolonitzador.

• Marca els anys de la independència de les colònies més destacades.

ÀSIA ÀFRICAETAPES

1940-1949

1980-1989

1960-1969

2000-2008

1950-1959

1970-1979

1990-1999

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 164


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

LA DESCOLONITZACIÓ FITXA 7613

NOM: CURS: DATA:

• Escriu als requadres corresponents els noms dels països assenyalats, l’any d’independència i lapotència colonial que els va dominar.

• Pinta aquests països seguint el criteri següent:

Si hi va haver conflictes amb la metròpoli per la independència

Si la independència es va assolir per mitjà d’acordsVERMELL

VERD

5 3

4

6

1

2

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 165


MODELS DE DESCOLONITZACIÓFITXA 7713

NOM: CURS: DATA:

•C

omp

leta

el q

uad

re s

inòp

tic

sob

re e

ls m

odel

s d

e d

esco

loni

tzac

ió.

MO

DEL

S D

ED

ESC

OLO

NIT

ZAC

IÓ

CO

LÒN

IES

QU

E V

AN

SEG

UIR

CA

DA

MO

DEL

POTÈ

NC

IES

CO

LON

IALS

CO

NTE

XT

EN Q

UÈ

VA

TEN

IR L

LOC

LA

IND

EPEN

DÈN

CIA

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 166


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

SUBDESENVOLUPAMENT I NEOCOLONIALISMEFITXA 7813

NOM: CURS: DATA:

•C

omp

leta

l’es

que

ma

sob

re le

s ca

uses

i le

s ca

ract

erís

tiq

ues

del

sub

des

envo

lup

amen

t.

SUB

DES

ENV

OLU

PAM

ENT

CA

RAC

TERÍ

STIQ

UES

F

F F

DEP

END

ÈNC

IA

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 167

168�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

ISRAEL I LA

QÜ

ESTIÓ PA

LESTINA

FITXA

79

13NO

M:

CU

RS: D

ATA

:

1940-1949

1980-1989

1960-1969

2000-2008

1950-1959

1970-1979

1990-1999

• Completa l’eix cronològic assenyalant les dates dels acords de partició de l’ONU, la creació de l’Estat israelià i els conflictes principalsque hi ha hagut en aquest territori.

• Completa l’esquema per explicar les causes del problema palestí.

CONFLICTES ENTREÀRABS I ISRAELIANS

PROBLEMA PALESTÍF

JERUSALEM

FFF

F

CONFLICTEARABOISRAELIÀ

FIMMIGRACIÓ

ACORDSDE L’ONU

CREACIÓ DEL’ESTAT

CREACIÓ DE L’ESTAT

REACCIÓ ÀRAB

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 168


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

MOVIMENT DE PAÏSOS NO ALINEATSFITXA 8013

NOM: CURS: DATA:

•C

omp

leta

l’es

que

ma

sob

re e

l Mov

imen

t de

Païs

os N

o A

linea

ts i

situ

a al

map

a B

and

ung

i els

paï

sos

més

des

taca

ts q

ue v

an p

arti

cip

ar e

nla

con

ferè

ncia

.•

Ass

enya

la ta

mb

é en

el m

apa

altr

es c

iuta

ts o

n el

s p

aïso

s no

alin

eats

van

cel

ebra

r con

ferè

ncie

s.

CO

NFE

RÈN

CIA

DE

()

F acor

ds

IND

EPÈN

DEN

CIA

DE

LES

CO

LON

IES

F F

917350 _ 0089-0188.qxd 18/8/08 13:48 Página 169


FITES DE L’ECONOMIA DE POSTGUERRAFITXA 8114

NOM: CURS: DATA:

1940-1949

1980-1989

1960-1969

2000-2008

1950-1959

1970-1979

1990-1999

• Situa a l’eix cronològic les principals etapesde l’economia capitalista posterior a laSegona Guerra Mundial.

• Assenyala els principals esdevenimentseconòmics del període.

• Explica la importància dels esdevenimentsreflectits a les imatges.

Acords de Bretton Woods

Crisi econòmica del 1973

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 170

171�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

RECURSOS GRÀFICS

EL MÓ

N C

APITA

LISTAFITX

A 82

14NO

M:

CU

RS: D

ATA

:

O C E À

P A C Í F I C

O C E À

Í N D I C


O C E À

A T L À N T I C

O C E À

P A C Í F I C

• Situa en aquest mapa actual els grups de països següents:

Pertanyents al centre capitalista

Exportadors de petroli

Exportadors de primeres matèries poc valoradesGROC

VERMELL

VERD

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 171

172�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

EL CREIX

EMEN

T ECO

NÒ

MIC

FITXA

83

14NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • Completa l’esquema per resumir els factors i les característiques de l’època d’expansió econòmica que va viure el món capitalista

després de la Segona Guerra Mundial.

ACORDS FINANCERS I COMERCIALS

ORGANISMES CREATS

EXPANSIÓ ECONÒMICA

( - )

característiques

F FF

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 172

173�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

RECURSOS GRÀFICS

LES CRISIS D

EL PETROLI

FITXA

84

14NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • Completa l’esquema per resumir els factors, les característiques i les conseqüències de les crisis del petroli.

NOU MODEL ECONÒMIC

FCauses profundes

F FPRIMERA CRISI DEL PETROLI

( )

SEGONA CRISI DEL PETROLI

( )

FFF F F

F

característiques

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 173

174�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

L’EDA

T D’O

R DELS ESTA

TS UN

ITSFITX

A 85

14NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • Completa els esquemes per resumir la situació dels Estats Units durant les últimes dècades.

ELS CONFLICTES SOCIALS

PROBLEMA CONSEQÜÈNCIA

POLÍTICA EXTERIOR DELS ESTATS UNITS

DÈCADA DELSCINQUANTA

DÈCADA DELSSEIXANTA

DÈCADA DELSSETANTA

DÈCADA DELSVUITANTA

DÈCADA DELSNORANTA

PRESIDENTS

POLÍTICA MÉSCARACTERÍSTICA

CREIXEMENTECONÒMIC( - )

F

FF

F FF

F

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 174


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

L’ESTAT DEL BENESTARFITXA 8614

NOM: CURS: DATA:

•C

omp

leta

l’es

que

ma

sob

re le

s ca

ract

erís

tiq

ues

de

l’est

at d

el b

enes

tar e

urop

eu i

la c

risi

que

va

exp

erim

enta

r.

FF

F

CA

RAC

TERÍ

STIQ

UES

ECO

NÒ

MIQ

UES

ESTA

T D

EL B

ENES

TAR

POLÍ

TIC

A F

ISC

AL:

AN

YS

AN

YS

FF

CRI

SI

DE

L’ES

TAT

DEL

BEN

ESTA

R

F

917350 _ 0089-0188.qxd 18/8/08 13:48 Página 175

176�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

L’EXPA

NSIÓ

ASIÀ

TICA

FITXA

87

14NO

M:

CU

RS: D

ATA

:

1940-1949

1980-1989

1960-1969

2000-2008

1950-1959

1970-1979

1990-1999

• Pinta al mapa els països industrialitzats del’Àsia, diferenciant entre el Japó i els«dragons asiàtics».

• Assenyala a l’eix cronològic les èpoquesd’industrialització dels diferents païsosasiàtics.

• Completa el quadre sinòptic per resumir els factors de la industrialització de l’Àsia.

REGIONSINDUSTRIALITZADES

FACTORS COMUNS DE CREIXEMENT

FACTORS DECREIXEMENTSINGULARS

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 176


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

LA UNIÓ EUROPEAFITXA 8814

NOM: CURS: DATA:

1940-1949

1980-1989

1960-1969

2000-2008

1950-1959

1970-1979

1990-1999

UNIÓ EUROPEARESTA

D’INICIATIVES• Completa l’eix cronològic amb les

principals fites del procés d’unitateuropea. Diferencia entre elsesdeveniments relatius a la UnióEuropea i la resta d’iniciatives.

• Pinta el mapa de la Unió Europea.

a) Fes servir un color per als països fundadors.

b) Utilitza un segon color per als països que vaningressar a la Unió Europea abans del final de la guerra freda.

c) Utilitza un tercer color per als països que hivan ingressar després de la guerra freda.

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 177


EL MÓN COMUNISTAFITXA 8915

NOM: CURS: DATA:

•Re

pre

sen

ta e

n a

que

st m

apa

actu

al e

ls p

aïso

s q

ue v

an p

ertà

nye

r al m

ón c

omun

ista

seg

ons

els

crit

eris

seg

üen

ts:

Bloc

sov

iètic

Altr

es p

aïso

s am

b rè

gim

s co

mun

iste

sVE

RMEL

L

VERD

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 178

179�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

RECURSOS GRÀFICS

LA FO

RMA

CIÓ

DEL B

LOC

SOV

IÈTICFITX

A 90

15NO

M:

CU

RS: D

ATA

:

FF

• Completa l’esquema per explicar els factors que van conduir a la formació del bloc soviètic a Europa.

• Pinta al mapa les democràcies populars.

• Completa el quadre sinòptic amb els noms dels països europeus actuals que formaven part del bloc soviètic i dels que van formarpart de l’antiga URSS.

CARACTERÍSTIQUESPOLÍTIQUES

DEMOCRÀCIESPOPULARS

CARACTERÍSTIQUESECONÒMIQUES

CARACTERÍSTIQUESSOCIALS

CLASSES DESAPAREGUDES••

CLASSES PROTEGIDES••

NOVA CLASSE DIRIGENT•

PAÏSOS DE L’ANTIC BLOC SOVIÈTIC ANTIGUES REPÚBLIQUES SOVIÈTIQUES

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 179

180�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

ESTALIN

ISME I D

ESESTALIN

ITZAC

IÓ A

L’URSS

FITXA

91

15NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • Completa el quadre sinòptic per establir les característiques, així com les semblances i les diferències, dels dos grans períodes de la

història soviètica. Si ho necessites, pots repassar la unitat 8.

CARACTERÍSTIQUESDE L’ÈPOCA

ESTALINISTA

CARACTERÍSTIQUESDEL PERÍODE

POSTESTALINISTA

SEMBLANCES ENTRE L’ÈPOCA

ESTALINISTA I ELPERÍODE

POSTESTALINISTA

DIFERÈNCIES ENTRE L’ÈPOCA

ESTALINISTA I ELPERÍODE

POSTESTALINISTA

SISTEMA ECONÒMIC ESTRUCTURA SOCIAL ORGANITZACIÓ POLÍTICA

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 180


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

L’URSS POSTESTALINISTAFITXA 9215

NOM: CURS: DATA:

1960-1969

1970-1979

1980-1989

1990-1999

FASES DE LA HISTÒRIASOVIÈTICA

CARACTERÍSTIQUES DE CADA FASE

LÍDERSSOVIÈTICS

• Completa l’eix cronològic ambles dades següents:a) Els líders que van ocupar el poder

soviètic després de Stalin. Anota’nels noms dins la línia del temps.

b) Les diferents fases que va travessarl’URSS fins que va desaparèixer.

c) Les característiques de cadascunad’aquestes fases.

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 181


LA XINA, L’ALTRE COMUNISMEFITXA 9315

NOM: CURS: DATA:

1940-1949

1960-1969

1980-1989

2000-2008

1950-1959

1970-1979

1990-1999

ESDEVENIMENTS CARACTERÍSTIQUESPERÍODES• Completa l’eix cronològic que

resumeix la història de la Xinamoderna des del 1949.a) Anota els principals períodes

de la història xinesa.

b) Situa a la línia del temps elsesdeveniments més importants.

c) Assenyala les característiquesprincipals de cada etapa.

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 182

1981 1983 19911987 19891985


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

L’ENFONSAMENT DEL BLOC SOVIÈTICFITXA 9415

NOM: CURS: DATA:

• Completa l’esquema per resumir el procés que va conduir a la desaparició de l’URSS i del blocsoviètic.

• Assenyala a l’eix cronològic els esdeveniments principals que van dur a la caiguda de l’URSS i del bloc soviètic.

FFactors econòmics

CRISI DE LA UNIÓ SOVIÈTICA

FF F

Causes polítiques Aspectes tècnics

ECONÒMIQUES

•

•

•

POLÍTIQUES

•

•

CONSEQÜÈNCIESPOLÍTIQUES A L’URSS

•

•

F FF F F

REFORMESPATROCINADES PER

CONSEQÜÈNCIES AL BLOC SOVIÈTIC

•

CONSEQÜÈNCIESSOCIOECONÒMIQUES

•

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 183

184�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

L’HEG

EMO

NIA

DELS ESTA

TS UN

ITSFITX

A 95

16NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • Completa l’esquema per resumir els principals aspectes de l’actual hegemonia dels Estats Units en la política internacional.

HEGEMONIADELS EUA

POLÍTICA INTERNACIONALNORD-AMERICANA

F

Causes que

l’expliquen

FF Elementsque la

dificulten

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 184

1991-2000 2001-2008


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

ELS CONFLICTES DEL SEGLE XXIFITXA 9616

NOM: CURS: DATA:

GUERRES

• Situa a l’eix cronològic i al mapa els conflictes principals que han tingut lloc després del final de laguerra freda.

ALTRES FETS VIOLENTS

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 185

186�

HISTÒ

RIA D

EL MÓ

N C

ON

TEMPO

RAN

I 1r BA

TXILLERA

T�

MA

TERIAL FO

TOC

OPIA

BLE © G

RUP PRO

MO

TOR / SA

NTILLA

NA

EDU

CA

CIÓ

N, S. L. �

UN

MÓ

N G

LOB

ALITZA

TFITX

A 97

16NO

M:

CU

RS: D

ATA

: • Completa l’esquema per resumir les característiques de la globalització.

DESIGUALTATSECONÒMIQUES

CANVIS POLÍTICS

F

GLOBALITZACIÓ

F

F FCARACTERÍSTIQUES CARACTERÍSTIQUES

FACTORS HISTÒRICS FACTORS SOCIOPOLÍTICS

INTERNACIONALSINTERNES

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 186


REC

URS

OS

GRÀ

FIC

S

CULTURA I SOCIETAT A PRINCIPIS DEL SEGLE XXIFITXA 9816

NOM: CURS: DATA: CARACTERÍSTIQUES MOVIMENTS

ANTIGLOBALITZACIÓ

TRA

NSF

ORM

AC

ION

S C

ULT

URA

LSC

AN

VIS

SO

CIA

LS

IDEO

LOG

IES

BA

SE S

OC

IAL

TEC

NO

LOG

IARE

CLA

MA

CIO

NS

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 187

917350 _ 0089-0188.qxd 13/8/08 10:08 Página 188

Activitats història +25

Documents

Transcript of Activitats història +25