ACTIVITATS PER PROJECTES ON ELS GRUPS SÓN HETEROGENIS.-Organitzacions d’aula on es consideri el treball en grup.Activitats destinades a treballar la capacitat de compartir informacions pròpies

1. D’ON VINC JO?Objectiu: gaudir compartint informacions sobre la història personal.Activitat: els nens han de fer una autobiografia... explicant els moments més significatius de la seva vida des que va néixer. Els nens/es poden incloure fotos, algun record... Això s’exposa oralment a classe. Després es proposa fer l’arbre genealògic i s’exposa.

2. M’AGRADAObjectiu: ser capaç de compartir amb els demés els nostres interessos.Activitat: es fa un cercle a on un nen/a surt al mig i ha de dir en veu alta una cosa que li agrada. Si als companys del cercle també els hi agrada aquesta cosa surten al mig i abracen al nen/a.

3. FEM D’INVESTIGADORSObjectiu: saber escoltar la informació que els demés ens donen.Activitat: es divideix el grup en parelles i un membre de cada parella tindrà un qüestionari amb preguntes que haurà de fer al seu company. Després d’això es fa un mural amb la informació recollida i un retrat del company investigat.

ACTIVITATS DESTINADES A TREBALLAR LA CAPACITAT DE LIDERATGE

1. SEGUIU AL REIObjectiu: ser capaç de liderar un grup.Activitat: es forma una filera i s’escolleix a un nen/a que serà el que vagi indicant els moviments que han de fer la resta del grup.

2. AQUESTA SETMANA JO PROPOSO UN JOCObjectiu: ser capaç de donar instruccions concretes i respectar normes donades.Activitat: cada setmana un nen/a serà l’encarregat d’explicar donant instruccions i establint les regles d’un joc per tal de que tota la classe jugui i després conduir-lo.

3. EL VETLLADORObjectiu: ser capaç d’organitzar un grup i fer el seu seguiment.Activitat: cada setmana un nen serà el responsable de vetllar perquè els nens encarregats del diferents càrrecs els realitzin de manera adequada. A la fi de la setmana els nens que fan els càrrecs avaluaran la manera de gestionar el grup del seu vetllador i el vetllador avaluarà com han funcionat els càrrecs.

ACTIVITATS DESTINADES A TREBALLAR L’ESPERIT CRÍTIC I LA PARTICIPACIÓ

1. DEBATObjectiu: desenvolupar la capacitat crítica, aprenent a debatre utilitzant arguments amb sentit.Crear una situació de debat on s’enfrontin dues postures oposades. Els alumnes hauran de ser crítics amb els arguments del companys.

1

2. DIEM LA NOSTRAObjectiu: ser crítics respecte al funcionament de l’aula i participar activament en ella.Activitat: s’introdueix una bústia a la classe per tal que el nens puguin escriure suggeriments, aspectes a millorar, conflictes... I tot això destinant a millorar el funcionament i la convivència a classe. Les idees tretes de la bústia seran la base per al diàleg a les assemblees setmanals.

3. ANALITZEM LA PUBLICITATObjectiu: ser capaç de ser crítics respecte al medis audiovisuals.Activitat: passem un vídeo d’anuncis a classe i l’analitzem. El mateix podem fer amb una sèrie polèmica que ells veguin, per tal d’analitzar tant allò positiu com allò negatius d’elles.

ACTIVITATS DESTINADES A TREBALLAR LA VALORACIÓ I EL RESPECTE DE LES DIFERÈNCIES INDIVIDUALS ENTRE NOSALTRES

1. TU DECIDEIXESObjectiu: enfortir la capacitat d’escollir i adonar-nos de les diferències de gustos entre nosaltres.Activitat: es proposen diferents situacions i els nens han de decidir quina els agrada més. Es comença amb situacions senzilles com:- A la dreta els que prefereixin l’estiu, i a l’esquerra els que prefereixen l’hivern.- A la dreta els que prefereixin la platja, i a l’esquerra els que prefereixen la piscina.- A la dreta els que prefereixin les matemàtiques, i a l’esquerra els que prefereixen

la llengua.- A la dreta els que prefereixin el dolç, i a l’esquerra els que prefereixen el salat.- A la dreta els que prefereixin dormir, i a l’esquerra els que prefereixin jugar.- A la dreta els que mai no tinguin por, i a l’esquerra els que de vegades la tinguin.- Els que fan guardiola i els que no.- Els que de vegades tenen mal sons i els que no.- Jugar sols o acompanyats.- Llegir o escriure.- S’entristeixen quan fan enfadar la mare.

2. QUE DIFERENTS I QUE IGUALSObjectiu: conèixer allò que ens fa diferents i valorar el que ens fa iguals a partir de la diferència.Es fa una taula de doble entrada on les files seran els noms dels nens i les columnes, diferents característiques com el pes l’alçada, el sexe, el color del cabell, el color dels ulls, el número de peu, el menjar favorit. Es fa un rotllana i els monitors van preguntant als nens aquestes dades i es va omplint la taula. Una vegada omplerta la taula, comencen a parlar del que significa igualtat. A tots ens agraden diferents coses per menjar, però tots necessitem menjar, tots tenim un nom, un pes, un programa favorit... Tots som diferents, però som iguals perquè tenim dret a tenir un nom, menjar, anar al cole, poder jugar...

2

ACTIVITATS DESTINADES AL REFORÇAMENT DE LA CAPACITAT DE DEFENSAR ELS NOSTRES INTERESSOS I NO CEDIR A LA PRESSIÓ DEL GRUP

1. VÍDEO SOBRE SITUACIONS EN QUE DETERMINATS PERSONATGES SÓN MENYSPREATS O CEDEIXEN A LA PRESSIÓ DE GRUPObjectiu: conscienciar els nens envers els efectes de vegades negatius al no saber vèncer la pressió del grup.Veiem un vídeo que tindrà seqüències de fragments de pel·lícules on els protagonistes pateixen d’alguna manera la pressió de grup i com ressolen la seva situació. Exemples: Pinotxo quan és pressionat per la guineu a deixar l’escola, la Ventafocs amb les horribles germanes i la madrastra. Billy Eliot i el seu amor per la dansa... Després de veure’l parlem sobre què han fet i què podrien haver fet els personatges a cada situació per vèncer la pressió del grup.

2. NI MÉS NI MENYSObjectiu: defendre els propis interessos, expressant les queixes amb educació, i saber acceptar un no per resposta.Dividim el grup en tres subgrups, plantegem aquestes situacions per veure com ells la solucionen.- El monitor està explicant com fer un exercici i dos companys que estan al seu

costat no paren de xerrar i riure i no et deixen escoltar.- Et donen un got al cole per beure la llet i t’adones que el got està brut.- Has quedat amb un amic per anar a jugar al parc però arriben els teus cosins i has

de trucar el teu amic per dir-li que no pots anar.- Uns nois grans de l’escola t’amenacen perquè els hi donis caramels, tu estàs fart i

els vols dir que no.Al finalitzar es treuen conclusions en comú i es fa un pòster amb les conclusions.

3. QUI PODRÀ ENTRAR A LA CIUTAT?Objectiu: unir-se per tal d’oposar-se a alguna cosa.Dividim els nens/es en dos grups: uns s’agafaran de les mans formant un cercles i hauran d’impedir que els membres de l’altre grup entrin dins el cercle. Cada vegada que els de l’altre grup vulguin entrar al centre de la rotllana direm que els conquistadors són: xuxes, droga, lladres, petons...El joc vol simular l’oposició a alguna cosa. Després crearem un diàleg sobre com ens hem sentit, i a quines coses ens hem oposat i a quines no.

ACTIVITATS DESTINADES A TREBALLAR ELS SENTIMENTS I LA SEVA EXPRESSIÓ

1. EL DAU DELS SENTIMENTSObjectiu: prendre consciència dels diferents sentiments que podem sentir.Fer un dau a partir d’una capsa folrada i posar a cada cantó del dau un sentiment: por, tristesa, alegria, ràbia, vergonya, llàstima. Un nen tira un dau i explica un vegada que ha sentit aquest sentiment, o que expliqui una situació imaginària en que es pot sentir aquell sentiment. També es pot fer que el nen gestualitzi un sentiment i la resta han d’endevinar quin sentiment és.

2. UNA ABRAÇADA “TELETUBI”

3

Objectiu: donar una altra dimensió al contacte físic que no sigui l’agressió.Els nens i nenes passegen per la sala mentre escolten música. En un moment donat la música es para i cadascú ha de donar una abraçada al company que té més a la vora. La música continua sonant, i els companys agafats continuen caminant. Quan la música para la parella s’ha d’agafar a la parella que tingui al seu costat, així fins que tots estiguin abraçats.

3. JUGUEM A SER ALTRESObjectiu: posar-se en la pell d’un altre, treballar l’empatia.Tenim targetes amb noms d’animals. Cada nom està repetit dos vegades. Cada nen agafa una targeta i quan el mestres toca un xiulet o diu ja, els nens comencen a representar l’animal que els ha tocat, movent-se per l’espai. Les persones que facin el mateix animal s’han de reconèixer i unir-se.En una segona sessió es fa el mateix però aquesta vegada representant persones, actituds i sentiments. Xulo, vella, vell, bebè, persona afligida, persona enfadada, persona contenta, lladre, persona vergonyosa, persona amb molta son, persona amb gana, borratxo. Després parlem de com ens hem sentit sent aquell personatge.

ACTIVITATS DESTINADES A TREBALLAR LA IMPORTÀNCIA DEL TO DE VEU I DEL GEST EN LA COMUNICACIÓ

1. PARLEM AMB LES MANSObjectiu: interpretar missatges no verbals.Activitat: entre tots anirem dient quines coses podem fer amb les mans. Dirigirem la conversa cap a les mans com a mitjà de comunicació: Què fan les vostres mans quan us baralleu, i quan esteu enfadats?, i quan saludeu?, i quan teniu por?, i quan agafeu un nen petit?, i quan toqueu un gos?...Seguidament ens passejarem per la sala, i davant un senyal determinat del monitor, tothom s’atura i direm bon dia amb les mans a aquell nen que tinguem més a prop. A cada senyal del monitor els nens aniran fent diferents senyals, tinc por, estic content, esperem, calla, vine, estic trist, estic enfadat, vine a jugar amb mi, adéu, tinc son, estic cansat.Després les parelles s’estiraran a terra panxa enlaire de manera que els caps es toquin. No mouran el cos, només les mans, aixecant els braços. Ara amb les mans es diran hola, que estan feliços, enfadats...Després faran com si les seves mans anessin a passejar, les faran ballar, es faran pessigolles, carícies. Després comentarem com eren les mans del company, si fines o aspres, grans o petites, alegres...

2. INTERPRETEM MISSATGESObjectiu: adonar-se’n de importància del gest quan parlem.Activitat: els nens asseguts, i demanem un voluntari. Tenim diverses ordres o missatges en un paper i fem que el nen llegeixi el text en veu baixa. Que l’ha comprés bé, li fem interpretar-ho a la resta dels nens però només utilitzant gestos. Els nens han d’endevinar el missatge clau.Missatges:

Vine, anem a esmorzar. Tinc son. Què passa? Adéu, me’n vaig a dormir.

4

Jo no vull caminar. No m’agrada! M’encanta! Està molt bo! Tu vols beure alguna cosa? A quina hora marxes? Estic molt trist. Em fa mal la cama.

3. INTERPRETEM TONS DE VEUObjectiu: prendre consciència de la importància de to de veu al dir un missatge.La monitora es posa d’espatlles a la classe i diu una ordre amb un to de veu determinat. Aquesta frase la diu en diferents tons de veu i els nens han de dir què significa cada situació, han d’endevinar so la monitora està de bon humor, de mal humor, i què vol dir amb aquella frase.Frases:

Ho has fet... amb diferents tons de veu, enfadat, alegre... Caram... Ara no. No, no ho facis. Es que no m’ho puc creure. Molt bé, maca. Moltes gràcies Pep.

Activitats complementàries: La monitora fa una frase amb un to de veu i els nens han de representar-la

utilitzant el dibuix, fent símbols o ratlles, o diferents colors depenent del que els evoqui aquesta ordre i to de veu.

Vídeo del Pingu on pel to de veu es pot saber que passa encara que no ho entenem.

ACTIVITATS DESTINADES A FOMENTAR EL TREBALL COOPERATIU

1. JA SOM ENCARREGATSObjectiu: col·laborar amb el funcionament i la cura de l’aula.Activitat: aquesta activitat es realitzarà al llarg de tot el curs, s’anomenaran uns encarregats de determinades feines o espais: biblioteca, esborrar la pissarra, fulls, material, missatges... La resta de nens/es poden avaluar com cada encarregat realitza el seu càrrec mitjançant targes verdes o vermelles o mitjançant gomets. Els càrrecs es canviaran cada setmana.

2. A TREBALLAR!Objectiu: comprovar els diferents rols dins d’un grup i veure com aquests afecten al procés al procés de treball.Activitat: dividim la classe en grups, i a cada membre d’un grup li designem un rol. Els rols seran: el que vol dominar-ho tot i tenir sempre la raó, el que posa calma i intenta solucionar els problemes, el que tot li sembla malament, el que no participa i un observador que anirà prenent nota del que va passant. Els nens han de solucionar un problema concret, i cada membre haurà de desenvolupar el seu rol.

5

Passada una mitja hora es para l’activitat i els observadores exposen les seves observacions i es parla sobre el treball en equip i les maneres d’organitzar-se per realitzar un treball en un bon clima i de manera eficaç.

Contes

1. CONTE: El senyor positiu i el senyor negatiuObjectiu: buscar situacions positives als problemes.Primera activitat: dividim el grup en tres o quatre. Fem per cada grup una careta del senyor negatiu i una del senyor positiu, i proposem situacions als nens. Una parella de nens es posa la careta i han d’interpretar el que faria i diria el senyor positiu i el senyor negatiu.Veiem quin dels dos soluciona el problema. Després parlem de a qui és millor semblar-se i com ens sentim millor si sent el senyor positiu o el negatiu.Situacions:

La Marta vol demanar-li una joguina al Badradin, però no sap si fer-ho perquè creu que aquest li dirà que no.

L’Ismael vol més llet, però no sap si demanar més. El Pep vol jugar amb unes nenes que estan passant-ho d’allò més bé, però creu

que li diran que ell no pot jugar amb elles. La Samanta havia dit que no volia jugar a l’amagatall, però ara s’ho ha pensat més

bé i vol jugar. No s’atreveix a dir que vol jugar perquè creu que ara no la deixaran.

Segona activitat: fem un dibuix amb formes abstractes i pintures tempera quins deuen ser els pensaments del senyor positiu i de quins colors, i els dels senyor negatiu.Tercera activitat: per finalitzar podem fer un cartell on posi que és millor ser com el senyor positiu, perquè així solucionem els problemes.Conte:Hi havia una vegada dos senyors que eren veïns. Un es deia senyor positiu i l’altre senyor negatiu. Sabeu per què es deien així? Suposo que ja us ho imagineu, un sempre pensava que tot era horrible, que cap cosa es podia solucionar, mentre que l’altre pensava tot el contrari, les coses, esforçant-se una miqueta es podien solucionar. Un matí la Marina, una porqueta molt maca que vivia al costat d’aquests senyors va tenir un problema: ella tenia un amic que es deia Bartolo perquè aquest s’havia enfadat amb ella. Pobre porqueta, estava molt trista. La Marina es va trobar als senyors positiu i negatiu i els va explicar el seu problema:-Fa dos dies que en Bartolo i jo estàvem jugant a perseguir conills, i vam veure un molt maco, amb les orelles grans com fulles d’enciam, tots dos volíem agafar-lo i jo vaig tirar-me a sobre el Bartolo per tal que ell no agafés el conill abans que jo, fent-li molt de mal a la seva pota esquerra, des de llavors que no el veig, i crec que està molt enfadat amb mi. Jo no sé què fer, em podríeu ajudar?El senyor negatiu que sempre volia parlar primer va dir-li a la porqueta:-No m’estranya porqueta, si jo fos ella no et tornaria a parlar mai a la vida. Jo de tu em buscaria un altre amic per jugar perquè no crec que en Bartolo vulgui mai més jugar amb tu.El senyor positiu en canvi li va dir:-Porqueta, no t’amoïnis, segur que en Bartolo ja t’ha perdonat, ves a casa seva, demana-li perdó i preguntar-li si vol jugar amb tu, segur que et diu que si.-Que dius -va dir el senyor negatiu- segur que et diu que no, segur que quan vagis et tancarà la porta de casa seva als teus nassos i potser fins i tot no arriba ni a obrir-te la porta.

6

-No porqueta -va dir el senyor positiu- en Bartolo estarà molt content de tornar-te a veure, a més al veure que tu estàs arrepentida del que vas fer segur que torna a ser el teu amic. Mira, jo crec que deu estar a casa seva esperant que vagis a buscar-lo.-Ni parlar-ne -va dir el senyor negatiu- mai ningú pot perdonar que et facin mal a la pota, i menys un porquet con en Bartolo. Això no té solució.Si vosaltres fóssiu la porqueta a qui faríeu cas? La porqueta va anar a casa d’en Bartolo a demanar-li disculpes i què creieu que passarà?

2. CONTE: El nen que no sabia demanar les cosesObjectiu: demanar les coses de manera adequada.Activitat: parlem del conte i arribem a un consens de com s’han de demanar les coses.Dividim el grup en quatre. Cada grup ha de fer un ninot de Liliput. Per fer-ho els nens necessitaran tisores, colors i paper i cartolina. Cada grup té un dels materials per fer l’activitat, i els nens han d’anar demanant el material a cada grup a mida que el necessitin. Ho ha de demanar correctament, si no, el grup no s’ho dóna.Conte:Hi havia una vegada un nen que sempre que demanava les coses la gent li deia que no. Sabeu perquè li passava això? Per què sempre ho demanava de males maneres.Un dia en Liliput, que era el nom d’aquest nen, es va anar al mercat a comprar dos quilos de llenties perquè la seva mare volia fer un puré a la seva àvia que estava malalta. En Liliput va arribar al mercat i va dir el següent a la senyora que venia llenties: ‘Escolti, senyora, doni’m ara mateix dos quilos de llenties’. La senyora venedora que en veritat era una fada no va fer-li cas, i el Liliput va tornar a demanar-ho: ‘Que li estic dient que em doni dos quilos de llenties, es que no m’ha sentit?’. La fada va tornar a fer-se la sorda. El Liliput al veure que no li feia cas va marxar a casa seva. El que no sabia el Liliput era que la fada havia fet un encantament de tal manera que cada vegada que en Liliput demanava una cosa de males maneres, li entraven uns esternuts horribles. En Liliput va agafar un carro per tornar a casa perquè estava cansat i no volia tornar a peu i al pujar al carro va dir al conductor: ‘Senyor, porti’m a casa meva’, i de sobte va començar a esternudar tant i tant que no podia parar. El conductor que era una mica sord va dir: ‘què dius?’. ‘Es que no em sent? -va dir el Liliput- que em porti a casa meva’ i una altra vegada va començar a esternudar. Què em passa? -pensava en Liliput. El conductor que era molt bona persona va dir-li: ‘Escolta nen em sembla que ets una mica malcarat, et portaré a casa perquè conec a la teva mare i sé que ella és bona gent, però una altra vegada fes el favor de demanar les coses amb educació’. I va portar a en Liliput a casa. Quan en Liliput va baixar del carro es va trobar una senyora molt vetlleta que justament venia llenties, que bé, va pensar en Liliput, ara podré comprar les llenties i la mare no em renyarà. La vetlleta que les venia era la fada disfressada. En Liliput es va apropar i li va demanar: ‘Senyora, doni’m dos quilos de llenties’. De sobte una altra vegada a esternudar. Que et passa nen? Va preguntar la fada. ‘Que li dic que em doni dos quilos de llenties’, va respondre en Liliput amb veu malcarada. La fada va respondre en Liliput: ‘Jo no dono res a nens malcarats, fins que no aprenguis a demanar, no pararàs d’esternudar’ i va desaparèixer. En Liliput es va quedar sobtat. Qui era aquella vella dóna que desapareixia com si res? Va continuar caminant i es va trobar a una noia que portava un sac de llenties i va dir-li: ‘nena, donam llenties’. I esternut que va. Què? Va contestar la noieta, ‘apa, no et facis la sorda, que em doni’s dos quilos de llenties ara mateix’ va dir-li en Liliput i altra vegada a esternudar. La noia, molt espantada va donar-li les llenties. Quan en Liliput va arribar a casa seva amb dos quilos de llenties, la seva mare li va preguntar: ‘Liliput, que et passa al nas? El tens molt vermell’. De sobte el nas d’en Liliput es va posar vermell i més vermell. En aquell

7

moment va aparèixer una llum lluent, que va dir: ‘fins que no aprenguis a demanar el nas vermell tindràs i esternudar no pararàs’. Pobre Liliput, va passar-se dos mesos esternudant, amb el nas vermell com un pebrot, però al final va aprendre a demanar les coses bé, i sabeu com es fa això, doncs llavors presta atenció: només amb posar bon to i demanant les coses si us plau, de bon gust les coses et donaran. I conte contat, ja s’ha acabat.

3. CONTE: El vermell inoportúObjectiu: reconèixer el sentiment de la vergonya i fer-la front.Activitat: expliquem el conte del vermell inoportú i a mida que anem explicant-lo inflem un globus vermell simulant la vergonya i a mida que anem explicant-lo inflem un globus vermell simulant la vergonya del protagonista del conte. Després parlem del conte i els nens/es escriuen en un paper una cosa que li fa molta vergonya, introdueix el paper dins un globus i l’infla. Al dia següent petem tots els globus i els nens/es expliquen al seva vergonya.

4. CONTE: Juan el tonto va al molino (conte a l’annex)Objectiu: adonar-nos que de vegades diem tonteries sense pensar, i que això pot fer mal als demés o diem coses incorrectes.Llegim el conte i parlem sobre ell.Activitat complementària: dividim el grup en quatre i proposem diferents situacions a cada grup que els nens han de comentar i dir el que creuen que no està bé i per què.Situació 1: fem a un nen del grup que digui: Aquest grup és una porqueria, jo no vull estar en ell.Situació 2: fem a dos nens que interpretin la següent situació. Un nen està plorant, un company s’apropa a ell per consolar-lo, i un tercer va i diu: No el dacis cas, es un ploraner.Situació 3: dos nens es barallem perquè un l’ha pintat el dibuix a un altre. Un tercer diu al nen al qui li han pintat el dibuix: ‘Això, dóna-li fort perquè t’ha pintat el dibuix’La monitora o monitor, va guiant el tema preguntant: què no està bé?, com es podria solucionar?, estem ferint algú quan fem això? Intentem que els nens vegin que mai no podem dir que un grup és dolent fins que no hem provat de treballar amb ells perquè potser és una idea errònia o prejudici que tenim i treballem molt bé amb ell; primer ho hem d’intentar i potser ens arriba una sorpresa agradable. Quan tenim el conflicte intentem parlar, però barallant-nos no solucionem res. A tothom li agrada ser consolat, i quan la gent plora normalment és perquè se sent molt malament.

5. CONTE: Tengo miedoObjectiu: reconèixer los pròpies pors i fer-les front.Activitat: expliquem el conte, parlem sobre ell i preguntem als nens/es de quines coses tenen por. Aquestes pors les materialitzem en fang o dibuix i pensem què podríem fer per perdre aquestes pors.Conte:Es hora de dormir.Hay tanto silencio, que se oye el golpear de las hojas contra el cristal de la ventana.Todo está oscuro.Sólo unas pocas estrellas acompañan a la luna en el cielo.Eusebio no se pude dormir. Tiene miedo.‘¡Ananías! ¡Ananías! ¿Estás dormido?’ pregunta Eusebio muy bajito.‘No, aún no’, responde Ananías. ‘¿Qué te pasa?’

8

Eusebio le cuenta por qué no puede dormir tranquilo.‘Tengo miedo de los monstruos que tienen cuernos…’‘De los que se esconden en los lugares oscuros y sólo dejan ver sus ojos brillantes…’ ‘De todos, todos esos que nos asustan tengo miedo’`De los que escupen fuego…’‘De los que son transparentes…’‘De los que tienen colmillos…’‘De los que vuelan con escoba y en la nariz les nace una verruga…’‘Te entiendo’, replica Ananías. ‘Ven, siéntate a mi lado y deja que te cuente algo’, le propone.‘Sabías tú que los que escupen fuego…’‘Los que tienen cuernos…’‘Los que son blancos, muy blancos, tan blancos que parecen transparentes…’‘Los que tienen colmillos…’‘Los que vuelan en escobas y tienen una verruga en la nariz…’‘Los que se esconden en lugares oscuros y sólo dejan ver sus ojos brillantes…’‘También deben lavarse los dientes antes de ir a dormir.’‘A veces no les gusta la sopa.’‘Se bañan bien con agua y jabón.’‘Les da miedo cuando sale el sol.’‘Prefieren los helados de muchos sabores.’‘Y les gusta mucho jugar a la pelota.’‘¿Es cierto todo eso?’, pregunta Eusebio.‘Claro que sí’, responde Ananías.‘¿Sabes? Ya no tengo miedo. Ahora me voy tranquilo a dormir a mi cuarto.’‘Hasta mañana, Eusebio.’‘Hasta mañana, Ananías’

6. CONTE: AmicsObjectiu: valors i amistat com un bé a conservar.Activitat: llegim el conte i parlem sobre ell relacionant-ho amb salutacions on ens hem barallat amb un amic, com ens hem sentit, com ho vam arreglar i com ens vam sentir després de fer-ho.Després es proposa una activitat al nens/es. Cada nen/a ha d’escriure a un amic/ga de la classe dient-li dues coses que li agraden d’ell/a. Els escrits són anònims i no es pot revelar a qui has escrit el teu paper. Si la mestra veu que a algun nen/a no li escriurà ningú és ella la que ho fa.Conte:Diu una llegenda àrab que dos amics viatjaven per desert i en un determinat punt del viatge van discutir i un va abofetear a l’altre.L’altre ofès sense res a dir, va escriure a la sorra:AVUI EL MEU MILLOR AMIC EM VA PEGAR UNA BOFETADA AL ROSTRE.Van continuar i van arribar a un oasi on van decidir prendre un bany.Aquell que havia sigut abofeteat i lastimat va començar a ofegar-se i va ser salvat pel seu amic. Al recuperar-se va agafar un estilet i va escriure en una pedra:AVUI EL MEU MILLOR AMIC EM VA SALVAR LA VIDA.Intrigat, l’amic va preguntar:-Per què després que et vaig lastimar, vas escriure a la sorra i ara escrius sobre la pedra?Somrient, l’altre amic va respondre: ‘Quan un gran amic ens ofen, haurem d’escriure a la sorra on el vent de l’oblit i el perdó s’encarreguin d’esborrar. Per altra banda quan ens

9

passi alguna cosa grandiosa, haurem de gravar-ho sobre la pedra de la memòria del cor on el vent ningú al món podrà esborrar-ho.’Anònim (Àrab)

7. CONTE: La rosa vanitosaObjectiu: concebre l’auto-estima com a quelcom important, però valorant també als demésActivitat: llegim el conte, parlem sobre ell i els nens/es fan un rol playing interpretant a la rosa vanitosa que parla amb roses vulgars. Després parlem del succeït.Conte:Erase una vez una rosa muy coqueta y vanidosa que, como veía que todos se detenían ante ella para alabar su belleza, ni siquiera quería hablarles a las otras flores del jardín.Por la mañana ella amanecía toda cubierta de rocío y luego se iba abriendo lentamente, mostrando uno a uno sus pétalos, creyéndose mejor que las demás.En eso, una abeja se posó en una hoja de un árbol cercano y viéndola tan engreída le preguntó:-¿Por qué eres así con las otras flores del jardín? Tú eres sin duda la más bella, pero no eres la más dulce, ¿qué te hace pensar que tú eres la mejor?La rosa escuchó sin mover una espina y se hizo la desentendida. Porque, pensó ella, quién era esa abeja para pedirle explicaciones. Ella se sentía la reina de las flores y a una reina no se le habla así no más.La abeja a su vez, al verse ignorada, no insistió, y se fue volando hacia otra flor más agradable.Al otro día, a una mariposa que revoloteaba por el jardín también le llamó la atención el aire de superioridad de la rosa y acercándose le preguntó:-¿Quién eres tú que te estiras y miras con desprecio a las demás flores del jardín? Tú eres sin duda la más bella, pero no eres la más dulce, ¿qué te hace pensar que eres la mejor?Otra vez la rosa escuchó sin decir una palabra y la mariposa que no estaba humor para soportar a una pesada como esa, también se marchó.Así pasaron los días y la rosa seguía creyéndose la mejor. Las otras flores del jardín murmuraban entre ellas y por supuesto, esa rosa no les caía muy bien.Yo soy la más bella -se decía la rosa- no hay otra como yo.Pero entonces, sucedió algo inesperado. La dueña del jardín apareció con unas tijeras en las manos y a esa rosa, que era por cierto la más bella, fue la única que cortó.Se la llevó dentro de la casa y la puso con un poco de agua en un jarrón.Al poco tiempo, como era de esperarse, la rosa empezó a marchitarse y se pétalos se pusieron tristes y empezaron a caerse.Su belleza desaparecía mientras podía ver a través de la ventana a las otras flores del jardín.Ellas continuaban perfumando el jardín con sus dulces fragancias y las abejas y las mariposas seguían revoloteando alrededor.Entonces, la rosa comprendió que su belleza le había traído su desgracia al llamar tanto la atención. Y que a veces es mejor no serlo demasiado, sino que le habría sido mucho más provechoso ser dulce y sencilla como las otras flores del jardín. Porque mientras ella se moría triste y fea en ese jarrón, las dulces flores continuaban gozando del sol y del rocío. Cosas que ella, que se creía la más bella y apreciada, no vería jamás.

8. CONTE: Chigüiro se va...Objectiu: valorar els béns dels que disposem.

10

Activitat: llegir el conte i parlar sobre allò que més ens agrada de casa nostra, i també considerar allò que no ens agrada.Conte:Un día Chigüiro hizo cosas que disgustaron a Ata, y Ata se molestó tanto que lo regaño:Entonces Chigüiro le dijo:-Me voy lejos, a donde nadie me regañe.Tomó sus cosas, las metió entre una bolsa, y se fue sin decir nada más.Caminó, caminó y caminó hasta que llegó a la casa de Vaca.-Hola, Vaca -le dijo.-Hola, Chigüiro -le contestó, Vaca. Vaca estaba cortando flores y Chigüiro quiso ayudarle.Cortaron margaritas, rosas, azucenas, hortensias y claveles. Después Chigüiro le dijo:-¡Qué bien se está a tu lado! Tú no me regañas como Ata. ¿Podría quedarme contigo?-Está bien -contestó Vaca.-Pero tengo hambre, mucha hambre -dijo Chigüiro.Entonces Vaca, que también tenía hambre, hizo una tortilla de hierba que a Chigüiro le pareció horrible.-¡Qué fea está! Prefiero la tortilla de queso que prepara Ata. ¿Podrías hacerme una tortilla de queso?Pero Vaca no sabía hacer tortillas de queso, así que Chigüiro le dijo:-Me voy lejos, a donde me den tortilla de queso.Y Chigüiro se fue sin decir nada más.Caminó, caminó y caminó hasta que llegó a la casa de Tortuga.-Hola, Tortuga -le dijo Chigüiro.-Hola, Chigüiro -contestó ella.Tortuga tenía puesto un sombrero de paja y estaba tomando limonada y comiendo hojitas de lechuga fresca mojadas en vinagreta.Entonces invitó a Chigüiro a sentarse y le sirvió limonada y lechuga.Después de un rato, Chigüiro le dijo:-¡Qué bien se está a tu lado! Tú no me regañas como Ata ni comes cosas horribles como Vaca. ¿Podría quedarme contigo?-Está bien -contestó Tortuga.-Pero quiero escuchar un cuento. ¿Podrías contarme uno?Tortuga se acomodó y comenzó la historia:-Había una vez… había una vez… había una vez… ¡Ay! ¡Ay! ¡Ay! No me acuerdo bien… -mientras bostezaba-. Había una vez, había una vez…Entonces Chigüiro le dijo:-Tú no sabes contar historias como las que cuenta Ata. Me voy lejos, a donde sepan contar cuentos.Y Chigüiro se fue sin decir más.Caminó, caminó y caminó hasta que llegó a la casa de Tío Oso, que estaba meciéndose en su hamaca.-Hola, Tío Oso -dijo Chigüiro.-Hola, Chigüiro -le contestó. Tío Oso estaba rascándose la panza y comiendo miel de un tarro.Tío Oso invitó a Chigüiro a que se subiera a la hamaca y le contó un cuento tras otro.-¡Qué bien se está a tu lado, Tío Oso! Tú no me regañas como Ata, no comes cosas horribles como Vaca y no se te olvidan los cuentos como a Tortuga. ¿Podría quedarme contigo?-Está bien -contestó Tío Oso.

11

-Pero tengo sueño y estoy cansado porque he caminado mucho -dijo Chigüiro. Se subió a la hamaca, pero era muy pequeña para los dos. Los bigotes de Tío Oso le hacían cosquillas y sus ronquidos no le dejaban dormir.Entonces Chigüiro le dijo:-Tu hamaca es muy incómoda, no es como la cama de Ata. Me voy lejos, a donde tengan camas cómodas.Cuando Tío Oso vio que Chigüiro se marchaba, le dijo:-La casa que buscas está cerca de aquí. Vete por ese camino y la encontrarás.Chigüiro hizo tal cual le decía Tío Oso.Caminó, caminó y caminó hasta que llegó a una casa. Llamó a la puerta y… ¿quién le abrió? ¡Pues Ata!¡Nadie más y nadie menos que Ata!-Hola, señora –dijo Chigüiro.-Hola, señor –dijo Ata.Ata estaba haciendo una tortilla de queso e invitó a Chigüiro a comer. Luego le conto una historia y otra, y otra, y después lo acostó en su cama, que era calentita y blanda.Entonces Chigüiro le dijo:-¡Qué bien se está a tu lado, Ata! Cocinas delicioso… Sabes contar historias… Y tu cama es calentita… ¿podría quedarme contigo?-¡Claro que puedes! -le respondió Ata.Y besando a Chigüiro, lo cubrió con las cobijas y lo acompañó hasta que se quedó profundamente dormido.

12