2

Activitats del mes de març

CASAL DE JUBILATS• Dia 17 de març. Excursió a TIRUANA – LA NOGUERA. Sortida a les 7,30 h. del matí. Preu: 39 €. Esmorzar inclòs. La llista per inscriures es posarà en el tauler d’anuncis el dia 18 de febrer. Els dies de cobrament dels tiquets seran el 10 i 11 de març, de les 4 a les 6 de la tarda. Per informació i assessorament dirigiu-vos al Sr. Josep Llovet. Telèfon 607876946.

BIBLIOTECA PÚBLICA DE SALT• Fins el 8 de març, en horari d’obertura de la biblioteca. “Tinc un llop a la tauleta de nit”. Exposició itinerant per les biblio-teques públiques de Catalunya que, pre-nent per tema el llop i la seva presència a la literatura, pretén donar a conèixer i estimular l’ús dels serveis bibliotecaris.• 12 de març, 11:30h. “Tocadits”, a càr-rec de Tantàgora. Proposta per als més menuts i els seus acompanyants adults, creada per Roser Ros premi Conca Cul-tura Popular 2010 i Montserrat Soldevila amb l’objectiu de fer arribar el repertori de moixaines i donar eines de com utilit-zar aquest repertori. Activitat familiar per a infants de 0-5 anys. Activitat inclosa en el FLIC. Festival de literatures infantil i juvenil: http://www.fl ic.cat• 17 de març, 20:00h. Trobada del grup de lectura. Comentarem: “La matèria de l’esperit” de Jaume Cabré, amb Jordi Ar-tigal • 18 de març, 18:00h. “Contes de calaix”, amb Jordi Tonietti. Sis calaixos plens de contes... Contes per riure i riure !!!! Activitat familiar per a infants a partir de 6 anys.• 23 de març, 19:30h. “Els jocs i les jogui-nes”, a càrrec de Jaume Torroella (FA-PAC). Activitat adreçada a pares/mares i educadors/es.• 26 de març, 11:00h. “Llibres desple-gables, llibres menjaparaules”. Taller de llibres desplegables, a càrrec de Marga Socias (Taleia). Com tots sabeu dins la biblioteca podeu descobrir llibres de tota mena. Però, us heu topat mai amb un llibre desplegable menjaparaules? Un llibre que quan l’obres et sorprèn amb un personatge de boca molt gran que men-ja paraules i dibuixos perquè li encan-ten les històries? Si encara no coneixes aquest llibre i en vols fer un, només cal que vinguis! Granotes, dracs, princeses, monstres… Fulls de paper, capsetes ple-nes de paraules, llapis per pintar i molta imaginació és el que necessitem per a fer divertits llibres desplegables! Taller familiar adreçat a infants acompanyats d’un adult. Durada: 1,30 hores. Places limitades. Cal inscripció prèvia.

BIBLIOTECA MASSAGRAN• Divendres 4, a les 6h. Suc de fi losofi a• Divendres 11, a les 6h. Grup de lectura• Dissabte 12, a les 10h 30min. Sortida cultural• Divendres 18, a les 6h. Suc de fi losofi a• Divendres 25, a les 6h. Grup de lectura• Dissabte 26, a les 10h 30min. Sortida cultural

ESTACIÓ JOVE DE SALTPer a joves a partir de 15 anys

- CURS DE SOCORRISME AQUÀTICS’acreditarà amb diploma i carnet de la Creu Roja. Per apuntar-se és impres-cindible tenir 18 anys, haver fet el curs de socorrisme bàsic i portar un certifi cat mèdic. - Lloc: Piscina Municipal Coberta de Salt i El Satèl·lit - Dates: dilluns, dime-cres, dijous i dissabtes del 30 de març al 18 d’abril - Horari: dilluns, dimecres i dijous de 19h a 23h i dissabtes de 10h a 15h - Preu: 155€.

- CURS DE PRE-MONITOR/AFormació inicial per a tots aquells/es jo-ves d’entre 15 (fets abans del 30 de juny) i 17 anys que vulgueu desenvolupar tas-ques d’ajudants de monitor/a durant l’es-tiu o bé ampliar els vostres coneixements sobre el món del lleure. Marxareu 2 dies en una casa de colònies. - Lloc: El Satèl-lit (c/ Doctor Ferran, 21) - Dates: del 18 al 21 d’abril - Horaris: 18 i 19 d’abril de 10h a 14h i 1 i 2 d’abril estada en una casa de colònies - Preu: 105€ - *Alguns dels joves que hagin fet el curs i l’aprovin tindran la possibilitat de treballar a l’estiu dins l’activitat “Jocs a les places”.

- CURS INFORMÀTICA BÀSICA: Curs introductori al món de la informàtica.- CURS INTRODUCCIÓ A INTERNET I RECERCA DE FEINA- CURS WORD BÀSIC: Curs introductori al processador de textos més popular del món.

CENTRE DE RECURSOSDE LA GENT GRAN• TALLER: FOTOGRAFIA PER ORDINA-DOR els dijous 3, 10, 17, 24 i 31 de març a les 16:30h. a càrrec de Pere Quero. (cal inscripció prèvia)• XERRADA: CONSELLS PER A LA GENT GRAN, COM EVITAR L’ENGANY el dimarts 1 de març a les 16:30h. a càr-rec de Sergi Subietas de l’ofi cina de Re-lacions amb la Comunitat a Salt. • XERRADA: PRENDRE BÉ EL MEDI-CAMENT, FER-NE UN BON ÚS el di-lluns 14 de març a les 17:00h. a càrrec de Hortènsia Mouriño infermera del CAP de Salt.• TALLER DE FISIOTERÀPIA els dime-cres 2, 9, 16, 23 i 30 de març de 16:30h. a 17:15h. i de 17:15h. a 18:00h. càrrec de Mònica Angulo.

• ELS JOVES APRENEN A COSIR AMB LA GENT GRAN cada dimarts a les 17:00h. (cal inscripció prèvia)

ACTIVITATS FIXES• Parc de salut, de dilluns a dijous de 10:00 a 14:00h. - 16:00 a 19:00h. Diven-dres de 10:00 a 14:00h. • Estimulació manual, dilluns i dijous de 17:00 a 19:00h. • Entreteniments de memòria, dimarts de 17:00 a 19:00h. • Espai d’esbarjo i trobada, dimecres de 17:00 a 19:00h. • Caminades saludables, dilluns de 09:00 a 10:30h. • Alfabetització, dimarts i dijous de 10:30 a 11:30h. • Servei de fi sioteràpia, dimecres de 16:00 a 19:00h.

LA MIRONA CONCERTS• Dia 4 - BANC DE PROVES amb BILL GRAPES RETURNS + SENSE RUMB – Hora:22,30-Preu:gratuit.• Dia 5 - FOLKESTOLTES – TRADICI-ONÀRIUS – Hora:18,30-Preu: 12 € an-ticipada (+ despeses de gestió) /15 € taquilla.• Dia 11 - BLACK MUSIC EXPERIEN-CE + DAMIÀ OLIVELLA - BMF 11’ – Hora:22,00-Preu: 8 € anticipada (+ des-peses de gestió) /10 € taquilla.• Dia 12 - THE WAILERS - BMF 11’ – Hora:22,00-Preu: 18€ + desp gest. anti-cipada /22€ taquilla.• Dia 18 - ACHILIFUNK & ORIGINAL JAZZ ORQUESTRA DEL TALLER DE MÚSICS + URBAN & LIVE BAND - BMF 11’ – Hora:22,00-Preu: 12€/15€.• Dia 19 - TRIPHASIC (LLIBERT FOR-TUNY - GARY WILLIS - DAVID GÓMEZ) + BLACK ZOCO - BMF 11’ – Hora:22,00-Preu:8/10€.• Dia 25 - LA BANDA DEL YUYU + THE FORREST BAND - BMF 11’ – Hora:22,00-Preu: 6€ + despeses gestió anticipada 9€ taquilla.• Dia 26 - JAMES HUNTER + THE GRAMOPHONE ALLSTARS - BMF 11’ – Hora:22,00-Preu: 16 €(+ despeses de gestió) /20 €.ACTIVITATS• Dia 27 - BOOMERANG - Espai musical per a persones amb i sense discapacitat – Sala2- Preu:5€.

TEATRE DE SALT• Dies 4 i 5 – 21,00h – DUES DONES QUE BALLEN - Teatre lliure i EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona – 24/20€.• Dia 19 – 21,00h – DÍAS ESTUPENDOS – Lazona – 24/20€.

3

Generalitat de Catalunya

Índex

Agenda2

Editorial3

Entrevista4

Història6

Col·laboració8

Gastronomia14

Ensenyament15

Curiositats17

Excursions19

Recomanació llibres19

Notícies20

Informació Municipal22

Opinió23

Cuidem les mascoltes24

Teatre24

Pessics d’art25

Solidaritat27

Fa un any...29

Esports30

El lector veu i diu30

Fauna31

Guia de serveis32

Gastronomia33

Cuina internacional33

Demografi a34

Poti-poti35

La Farga no se solidaritza necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats i no es fa responsable del seu contingut. La Farga autoritza la

reproducció dels articles sempre que se n’indiqui la procedència.

amb la col·laboració de:

ww

w.r

evis

tala

farg

a.c

at

Editorial

lafa

rga

@re

vis

tala

farg

a.c

at

membre de:

Revoltes

Temps de revoltes. Primavera en ple hivern en un dels indrets més inespe-rats del món: els països musulmans del nord d’Àfrica i el Pròxim Orient. I no són pas revoltes islamistes, sinó democràtiques. Sorpresa general, estupe-facció i hipocresia. I també miopia, molta miopia. Les potències occidentals han estat durant dècades recolzant política, militar i econòmicament un munt de dictadures, i ara, en nom de la democràcia i la llibertat, les condemnen els primers. I resulta que aquestes revoltes populars els han agafat despistats. No s’ho esperaven, diuen. Com tampoc s’esperaven la greu crisi fi nancera que ens ha conduït a la recessió.Potser tampoc interpreten correctament les revoltes produïdes a Grècia, a Irlanda, a França o la mateixa Anglaterra, i no les consideren com a tals. Miopia una altra vegada. De què serveixen els millors serveis d’intel·ligència, els grans tècnics i assessors, els economistes, els sociòlegs o fi ns i tot els historiadors? Potser no es volen adonar que els ciutadans tenen un límit, que estan tips de pagar sempre les crisis dels rics, dels banquers i dels especu-ladors, que no es pot jugar amb el preu dels aliments, amb els salaris dels treballadors, amb la qualitat i la dignitat d’unes vides sotmeses als capricis d’uns pocs manipuladors.La història ens ensenya que tard o d’hora el poble sempre es revolta, i de vegades, amb brutalitat. La socialdemocràcia europea i l’estat del benestar es va inventar després de la II Guerra Mundial, justament per evitar el con-fl icte social, l’enfrontament civil, el populisme i els totalitarismes de diversos signes, i per bastir una societat més justa i democràtica. Però el capital no té memòria. Sempre pensa que ho pot tot. I els dirigents actuals treballen al seu servei. El poder polític es confon amb el gran poder econòmic, continua sotmès a les doctrines neoliberals i a les ànsies dels especuladors. Però el poble, d’una manera o altra, sempre s’ha revoltat. Cal no oblidar-ho.

ANY XXXII NÚM 279 MARÇ DE 2011EDITA: Casal de Jubilats de SaltPasseig Verdaguer, 1 Tel 972 23 85 78COORDINADOR: Manel OliverasCONSELL DE REDACCIÓ: Manel Oliveras, Agapit Alonso i Pont, Carme Torrent, Joan Corominas, Agnès Cabezas, Anna Clarà, Héctor Martínez, Josep M. Pla, Roger Tor-ramadé, Júlia Pujolràs i Carme Garriga.MAQUETACIÓ: 7 de dissenyIMPRESSIÓ: Impremta Pagès

COL·LABORACIONS: Josep Clarà, Lluis Mateu, Joan Serrat, Fermí Sidera, Ezequiel Mir, Toni Moiset, Jordi Artigal, Fina Casellas, Carla Casals (Agermanament Perú), Pilar Alonso, Loli Bonillo Gallegos (Cuineres de Salt), Teresa Palou (Institut Salvador Espriu), Carme Soler (Escola Mas Masó), Club Tennis Salt, Associació Marfull, Sergi Villena (Vetxarxa).PORTADA: Paratge per contemplar. Autor: Pere Quero MartíCORRECCIÓ: CPNLPDISTRIBUCIÓ: Josep PalmerolaADMINISTRACIÓ: Manel OliverasDIPÒSIT LEGAL: GI-356-1979

4

En Baldiri ha estat un gran afi cionat a l’escalada i al muntanyisme i podríem dir que s’ha passat mitja vida a les altures. Un munt d’àlbums formats per retalls de diaris i fotografi es a casa seva ho documenten. Una llar, la seva, situada en un 4t pis, una alçada que ni multiplicant-la per tantes vegades com n’ha pujat les escales arribaria a la meitat dels metres dels pics assolits. A més, a en Baldiri se l’ha reconegut per la seva tasca netejant camins, assenyalant passos, reconstruint refugis i sobretot acompanyant molta gent per primer cop a fer un cim. Ha mostrat els camins i ha guiat fi ns als refugis de les nostres muntanyes a molta gent; un ofi ci, el de guia, admirable per vocacional, pacient i especialment entranyable per tots els qui recordaran segur una experiència tan especial com és l’ascens a una muntanya.

-És de Salt vostè?-No, vaig néixer a Granollers de Rocacorba, però als dos anys ja vaig venir cap a Salt. La família es va instal·lar al carrer que abans en deien Hernán Cortés i que ara és el carrer Llarg.

-A què es dedicava la seva famí-lia?-El meu pare es dedicava a anar a bosc. A tallar plantes, fer llenya, el que fos, tot artesanal, a cop de destral i de xerrac, és ara que hi ha màquines, abans no. La meva mare no tenia cap jornal fi x, el que feia a l’hivern era arreglar el porc un cop els pagesos l’havien matat. Estava sol·licitada, la gent li havia de demanar tanda i tot.

-I com va ser que s’afi cionés al muntanyisme? Aquí a Salt hi te-nim força fi gures destacades i som un poble ben planer!-En el meu cas va ser quan vaig fer el servei militar, el 1951. Durant la “mili” em vaig apuntar a fer es-calada i em va agradar molt. Ara bé, un cop em vaig llicenciar i vaig tornar a casa, aquí m’hi vaig tro-bar altres problemes. Eren temps difícils, el meu pare feia alguns

anys que havia mort i no tenia pas temps per anar d’excursió. Va ser més tard que vaig poder recuperar l’afi ció. Dels 30 als 65 anys va ser l’època en què més m’hi vaig po-der dedicar.

-De què va treballar vostè, què va fer com a professió?-Quan el meu pare va morir, aca-bada la guerra, jo tenia 11 anys. La meva mare em va portar a la Barroca a fer de pastor i, quan les vaques eren a la cort, a treballar al camp. Més tard vaig fer de mosso en diferents masies. Després, de més gran, vaig fer molts anys de serrador a les serres Palahí, a ca l’Huguet, a Santa Eugènia. He tin-gut la sort que a tot arreu on he tre-ballat m’han apreciat. Quan treba-llava per l’Huguet, com que allà hi venien molts fusters vaig comen-çar a llimar-los les serres i amb això em treia un sobresou. Ho vaig fer així fi ns que, anant d’excursió amb en Martí, em va oferir anar a treballar amb ell, i vaig passar a cobrar el doble! Feia el matí amb ell i la tarda me la van deixar per mi. Aleshores vaig començar a te-nir demanda i em van apretar fi ns

que em vaig posar per mi mateix. Em van donar molt de suport, molt. Juntament amb el meu nebot que va entrar com a soci, ens cuidà-vem de llimar les serres, també hi vaig afegir les freses i cuchilles i, a més, els venia el material, també.

-Li puc preguntar què li va pas-sar al seu pare?-Acabada la guerra, anava a veu-re una germana meva que vivia a Granollers de Rocacorba, va tra-vessar el riu i va trobar una mai-nada que jugaven amb un objecte metàl·lic. El va agafar i li va ex-plotar a les mans, era un tros de bomba. N’hi va haver molts a qui va passar això durant i després de la guerra. Llavors, quan hagués pogut començar a anar a escola, perquè durant la guerra no s’hi anava pas, em va tocar anar a fer de pastor.

-La seva generació han viscut temps molt difícils.-Ara ens queixem perquè fem vuit hores, però abans en feiem onze i dotze. Plegaves d’un lloc i ana-ves a treballar a un altre. No parlo només de mi, sinó de molta gent que ho feia, això. A casa no hi ha-

Nom: Baldiri BoschEdat: 83 anysNascut a Granollers de RocacorbaResideix a Salt amb la seva dona, la Miquela PalahíProfessió: SerradorA més a més: Millor esportista veterà als Premis de l’Esport de Salt (2005 i 1988), medalla de la Generalitat com a millor esportista el 1990, medalla d’or de la Federació Catalana de Muntanyisme i Insíg-nia d’or del GEiEG, entre d’altres distincions.En Baldiri ha fet 128 pics de 3.000 m al Pirineu, dels quals n’ha repetit 88, molts d’ells pujats per diferents costats, 2 pics de 3.000 als Alps Marítims, 4 de 4.000 als Alps Suïssos i va formar part de l’expedició gironina al Kilimanjaro el 1973 (5.750 m). Ha format part dels Amics de les Deveses i durant molts anys ha fet una important tasca de neteja i cura de plantes i arbres.

El xerpa dels Pirineus

5

Entrevista a en Baldiri Bosch

via cap setmanada grossa, anà-vem fent amb les miques d’aquí i d’allà.

-Fins que es va casar-Ens vam casar també amb les mans al cap, podríem dir. Els meus sogres van marxar a Vila-nova i la Geltrú, on hi tenien una altra fi lla, i jo li vaig dir a la meva dona que si se n’anava no podíem pas continuar festejant, perquè abans les distàncies no eren com ara, i aleshores ens vam decidir a casar-nos. Ella tenia 21 anys i jo 24 i vam anar a viure a casa de la meva mare, com si no hi hagués prou gent encara! Per sort, a casa no hi havia mai un no. I per sort també vaig ensopegar una dona a qui el treball no l’ha espantada mai, com a mi, així que vam poder anar tirant endavant mica en mica. Amb el temps vaig comprar primer una caseta al veïnat i ara fa 18 o 20 anys el pis on som, al barri cen-tre de Salt.

-Tornem al muntanyisme, de qui-na manera va poder recuperar l’afi ció?-Aquí a Salt hi havia una colla que juntament amb gent del despatx de can Pagans de Girona feien ex-cursions. Agafàvem el tren d’Olot i anàvem cap al Far, a la Salut, al Puigsacalm, etc. sempre amb el

carrilet. Però jo en volia més i em vaig fer soci del GEiEG. Amb el temps em van dir que volien fer un club aquí a Salt i, tot i que es-tava molt lligat amb el GEiEG, també m’hi vaig vincular, em sembla que te-nia el carnet de soci número 13 del Centre Ex-cursionista Sal-tenc (CES).

-Va tenir algun càrrec al GE-iEG?-Per desgràcia

jo no he tingut estudis, de manera que no m’he cuidat mai dels temes més administratius, però durant molts anys em cuidava del mate-rial, organitzava excursions, cur-sets, etc. Per la tasca que vam fer al refugi de Sant Miquel de Falgars, cap allà el 1975, em van donar la Insígnia d’or del GEiEG. I portar gent al Pirineu, en dec haver portat més de 100, molts que era la pri-mera vegada que hi anaven. Avui dia la muntanya està més accessi-ble, hi ha guies, hi ha informació, però abans era molt diferent. Per sort he tingut la capacitat d’orien-tar-me molt bé sempre.

-Amb tantes sortides i amb gent no experta, ha viscut algun mo-ment de perill? -El dia que ho vaig passar més malament va ser un dia a la Pica d’Estats, hi venia la meva fi lla tam-bé. Precisament, amb el grup que havíem restaurat el refugi de Sant Miquel, hi havíem treballat tant que els vaig prometre que quan s’inaugurés faríem un 3.000. Vam triar la Pica d’Estats, que hi ha set hores de pujada. Un cop allà, érem molta gent i ja vaig veure que seria complicat però fi nalment ens vam anar engrescant i vam pujar-hi. El problema va venir després per-què se’ns va fer fosc a la baixada. No dúiem ni abrigall, ni menjar, ni llum. Però almenys vam baixar fi ns passada la zona de neu. Vam arri-bar a la part de bosc i allà vaig fer un foc a sota un pi on hi havia una mica de llenya. Saps quina moral va donar aquell foc? Vam dormir allà, els vaig fer posar tota la roba que duien, els peus dins les motxi-lles i que mengessin el poc que els quedava de tot el dia. Com que era juny, tan bon punt va sortir el sol ja vam reprendre la marxa i recordo que tot el dia van estar de broma, ja havia passat tot.

-També ha fet escalada, va estar al Kilimanjaro... expliqui’ns-ho.-Sí, a veure, passar hores penjat d’una corda no m’agrada, però fer carenes, crestes sí. I fi xa’t, al Kili-manjaro em va afectar l’alçada. Al Mont Rosa també em va passar, tot i que em vaig recuperar, però

al Kilimanjaro vaig arribar a 40 de febre. Hi ha gent que s’hi adapta més de pressa, però hi ha molta gent que li afecta l’alçada. Em vaig quedar a uns 60 metres de dalt de tot. De tota manera, va ser una expedició memorable. El grup de cinc que hi vam anar vam haver d’anar en cotxe fi ns Alemanya i allà agafar l’avió. En total vam es-tar-hi 17 dies.

-Encara hi va a la muntanya?-Ara ja no, però durant molt temps teníem una colla d’amics que en dèiem la Colla del Bastó, que ha-víem fet tantes i tantes sortides. Hi havia matrimonis francesos i a vegades ells venien cap aquí o nosaltres anàvem cap allà. Per això, també, hem fet molt de càm-ping, a Suïssa, a França, etc. De fet, jo vaig voler acomiadar-me dels 3.000 als 77 anys, quan em van detectar un problema de cor, fent el pic Taillón, a França. Un pic que el meu nét amb 8 anys ja el va fer. Són 3.147 metres però és pràctic de fer. En aquesta sortida s’hi va sumar molta gent, amics

6

Entrevista a en Baldiri Bosch

La vida quotidiana en la revolució social

meus que em van voler acompa-nyar en aquesta pujada, fet que els agraeixo molt. També haig de dir que he tingut sort que a la meva dona li ha agradat la muntanya i ha fet alguns pics amb mi: l’Aneto, el Canigó, el Pedraforca... La meva fi lla ha fet uns dotze pics de 3.000 i el meu nét als 13 anys em va de-manar que l’acompanyés a la Pica d’Estats i després a l’Aneto.

-És una afi ció que és difícil de seguir amb l’edat? -Fins a cert punt. Hi ha graus. Tam-bé em van engrescar a organitzar moltes sortides per la gent gran, organitzat pel Consell Municipal de la Gent Gran. He acompanyat molta gent a la muntanya, encara trobo nois que ja tenen fi lls i tot, a qui jo havia acompanyat en les seves primeres sortides. Ara hi ha guies que s’hi dediquen, cobrant, jo sempre ho he fet de franc.

-Avui dia hi ha la mateixa afi ció per la muntanya o menys?-Ara hi va gent però hi van més pel seu compte. Pensa que en aque-lla època per anar fi ns als Pirineus havies d’agafar la N-II i travessar tot Barcelona. Es feia llarguíssim.

Quan van fer l’autopista vam gua-nyar molt i ara amb l’eix encara més. Si anaves al Pirineu havia de ser per Setmana Santa o per va-cances. A més, abans només es feia festa dissabte a la tarda i diu-menge. Recordo com deixàvem la motxilla preparada dissabte al matí per poder sortir de seguida que pleguéssim de la feina.

-És una afi ció que requereix cert esperit de sacrifi ci.-Sí, a vegades havia trobat gent que volia reposar a cada moment, però pocs. En alguns casos si veia que no arribarien ja no els deixava sortir del refugi. Els deia ‘queda’t aquí fi ns que tornem’. Una altra cosa és que s’ha de saber com-partir, també. En els refugis, per exemple, per molta gent que hi hagi no es pot quedar ningú fora. Si no es dorm, és igual, s’està as-segut reposant o el que sigui, però tothom ha de quedar-se dins, ha-gin arribat quan hagin arribat.

-Doni’ns alguns consells bàsics pel que es vulgui iniciar en el muntanyisme-Sobretot saber on vas, no no-més perquè diguin ‘allà és bonic’

anar-hi, cal saber on vas, la ruta que faràs. Has d’anar documentat i ben equipat. A l’aventura no s’hi pot anar. Això del GPS d’avui dia, també t’hi pots perdre amb això. Es pot fer servir, però jo recoma-naria que també es vagi mirant el mapa, per veure exactament per on has de passar. I una altra punt important són els horaris. Per anar a muntanya, la feina l’has de fer de bon matí, perquè al Pirineu, si hi ha un canvi de temps, sol ser cap allà a les tres de la tarda, fa una tronada o el que sigui, per això és important marxar aviat.

Agnès Cabezas Horno

Amb el triomf de la Revolució Social del 19 de juliol de 1936

establiren una nova forma de les relacions socials i econòmiques dins de la comunitat saltenca. Amb el decret de la Generalitat del 24/10/36 de les col·lectivitzacions i de l’autogestió obrera propor-ciona al poble un impuls nou en aquella societat caciquista. No és cert que tot fou un des-concert i que res no funciona-va, ja que la vida quotidiana del poble es desenvolupava d’una manera autogestionà-ria. I els agricultors i hortolans compraven els productes que necessitaven allà on volien i hi havia un tràfec normal de mer-caderies. I el camperol anava a treballar la terra joiós, alegre

i satisfet amb el tràmec damunt el muscle, perquè no tenia el jou del terratinent que l’escanyava, ni la pressió de les forces dogmàtiques que controlen el poble a favor dels interessos dels poderosos. I, dia a dia, veia germinar les llavors les

quals començaven a créixer, i en poques setmanes una estora d’un verd intens s’estenia per tots els camps de Salt.El primer sector que es va col-lectivitzar fou el de la construcció per la seva feblesa davant dels es-

7

La vida quotidiana en la revolució social

La Pesta, la fam i la Decadència

peculadors. Després la municipalit-zació de la vivenda i de la propietat urbana, que l’usuari havia de pagar a la conselleria de fi nances, la qual posava l’import de la mesada, amb un impost de guerra i d’atur forçós. Cal recordar que l’impost de la vi-venda era menor dels que cobren avui dia les administracions, les quals dissimulen sota l’oferta d’uns serveis, quan, en realitat, el que fan és proveir de capital les empreses paraofi cials creades per ells matei-xos a fi d’oferir uns serveis comple-

tament trucats a la població.Amb aquest article es presenten quatre rebuts/factures perquè el ciutadà vegi que aquella època fou una societat normal i no la que sempre ens varen presentar, quan d’una manera deliberada els dog-màtics ho barregen tot a fi de con-fondre la societat.També, en el poble, molts pagesos sembraven llinassa a fi de proveir de lli a les indústries tèxtils en el primer any de la Revolució Social. Alguns compraven el gra a la prestigiosa

antiga casa Gassul de Barcelona.Els esdeveniments dels mesos se-güents provocats pels reformistes o contrarevolucionaris amb l’ajuda dels dogmàtics que treballaven de sota mà, quan sembraven zitzània i la cogula amb les passions més baixes de l’ésser humà, provoca-ren que aquella societat ideal no es pogués desenvolupar i les fàbri-ques es transformessin en indús-tries de guerra.

Agapit Alonso i Pont.

La Pesta Negra és una malal-tia epidèmica que es coneix

des de fa més de 3.000 anys i que s’estengué de l’Àsia fi ns a l’Europa Occidental durant els segles XIV i XV, i que a Catalunya va arribar el 1348. El seu nom i també el de ‘mort negra’ eren deguts al fet que en les tres formes de la malaltia

(pesta bubònica, pesta pneumòni-ca i pesta septicèmica) es produ-eixen unes taques hemorràgiques de color fosc a la pell dels contagi-ats. La pesta bubònica fou el tipus més habitual durant la Baixa Edat Mitjana i principis de la Moderna, i la mortalitat dels afectats fou su-perior al 75%. Va devastar Europa

en un context de fam i males collites, fet que encara empitjorà la ca-pacitat de supervivèn-cia. En aquesta pesta apa-reixen bubons a les engonals, a les aixe-lles o al coll, és a dir, els ganglis limfàtics de les engonals, les aixe-lles o el coll s’infl amen enorme i dolorosament. La malaltia es transmet a través de la picada d’algun dels nombrosos paràsits dels rosega-dors, especialment la

puça de la rata. Els símptomes són l’aparició de cefalees, nàusees, vò-mits, dolor a les articulacions i febre alta, i en els casos fatals la mort es produeix cap al quart dia.Sembla que la Pesta es va iniciar a les estepes de l’Àsia Central i que es va estendre a la Xina i a l’Índia, i que probablement foren els comerciants els que la porta-ren a Europa a través de Gènova, en vaixells provinents de Crimea i Constantinoble. Des de llavors es produí una repetició constant i quasi decennal de l’epidèmia fi ns al 1523, i va desaparèixer gradu-alment després de 1670, data en què tingué lloc un darrer brot a An-glaterra. Però va romandre a l’Ex-trem Orient i encara avui dia exis-teix, i foren greument mortíferes les epidèmies de 1896 a l’Índia i la de 1910 a la Xina, que afectà tam-bé la costa oest dels Estats Units.L’any 1347 van tenir lloc les pri-meres manifestacions de la Pesta als regnes de la Corona catalano-

8

La Pesta, la fam i la Decadència

Ens fem grans…

aragonesa, que es van propagar amb rapidesa i amb intensitat du-rant l’any següent, fet agreujat per la situació endèmica de fam que passava la població des de 1333, anomenat lo mal any primer. L’inici de la decadència política i econò-mica del país tingué lloc a causa de la terrible pèrdua demogràfi ca que suposà la malaltia i les seves successives reiteracions, l’aban-donament dels conreus, el despo-blament, la disminució de l’activitat comercial i manufacturera a les ciutats i els confl ictes socials que de tot plegat se’n derivaren. És difícil quantifi car el grau de mor-talitat, però sabem per exemple que Perpinyà va perdre el 60% dels seus metges i sacerdots, els més propers als contagiats. Que a les comarques gironines i d’Osona es van perdre dos terços de la po-blació, que a la ciutat de València moriren tres-centes persones en un sol dia, que dels cinc consellers de Barcelona només en va quedar un i que un monjo de Santa Maria de Ribas s’escollí ell mateix prior perquè era l’únic supervivent. Però després de 1348 les calamitats van continuar. Una plaga de llagostes va destruir els conreus el 1358. En-tre 1362-1363 es produí l’anome-nada mortaldat dels infants, un nou

brot que afectà molt la població infantil. L’any 1371 tingué lloc la mortaldat dels mitjans, i així successivament. La dansa de la mort que cada any es recrea a Verges té els seus orígens en aquests ter-ribles fets. Hi ha masos que no es repoblaran fi ns al segle XVIII, els anomenats masos rònecs. Els camperols super-vivents es van veure a la llarga benefi ciats perquè van poder escollir les millors terres, però aviat començaria el confl icte d’uns remences amb uns Senyors que exigien el mateix nivell de ren-des i condicions que abans. A Bar-celona, l’ampliació de les muralles que feu construir Pere el Cerimoni-ós el 1359 (el Raval) va trigar cinc segles a ocupar-se per complet. Els alçaments produïts pel poble menut urbà, desesperat per la fam i la misèria, provocà confl ictes amb els gremis i les classes benes-tants i uns motins que esclataren el 1391. El culpable de la crisi fou l’estranger i el diferent, personifi cat llavors en els jueus. A Barcelona, València, Ciutat de Mallorca, Llei-da, Perpinyà o Girona, les revoltes comportaren la destrucció dels calls i la mort de jueus, víctimes de la por, la ràbia i la incomprensió.

Un segle després serien defi nitiva-ment expulsats.Per acabar-ho d’adobar, el 1427 la ciutat d’Olot fou destruïda per un terratrèmol, i l’any següent els ter-ratrèmols afectaren a tot el país. A tot això cal afegir-hi els costosos confl ictes bèl·lics en els quals s’havia embrancat el mateix rei Pere uns anys abans, i el els con-fl ictes polítics i militars derivats de la fi de la dinastia catalana. Amb la mort sense descendència de Martí l’Humà, el 1410, s’entronitzà a Catalunya la dinastia castellana dels Trastàmares, que durant el segle XV s’enfrontà militarment a la Generalitat i a la vella classe do-minant en una guerra civil, abans de la unió amb Castella.

Joan Corominas

Ens fem grans. I em contestareu “Això rai, tu, que ets jove!” . Sí,

sí, us dono la raó però per nosal-tres els joves també ha passat el temps…i ja comencem a recordar amb nostàlgia les nostres tardes d’en “Doraimon” o “El món d’en Beakman”. La meva generació...la del 1980 al 1990, és una genera-ció que ha patit molts canvis. Vàrem passar de jugar a pilota al carrer a poder jugar davant del te-levisor amb en Sònic o en Mario Bros. Vam veure néixer la infor-màtica i l’Internet, com va arribar a les nostres cases, vam passar

del MS-DOS al sistema operatiu de Windows, del teclat i els codis al ratolí. Vam viure les Olimpía-des del 1992, les pel·lícules d’Star Wars, l’Indiana Jones, en Super-man...Vàrem passar dels cassets als CD, vàrem viatjar amb cotxe sense cinturó i sense air-bag... Vàrem tenir i tenim respecte a les persones més grans que nosaltres, als germans grans, als pares... no perdem el respecte perquè sí i no ens barallem per qualsevol cosa.En la nostra generació, com en moltes, tots vàrem triar el que vo-líem ser o arribar a ser quan fós-

9

Ens fem grans…

Humilitat, fermesa i paciència

La lletera del veïnat

sim grans, ara et preguntes si ho has aconseguit, ja que pensaves “ quan tingui 25 anys seré, faré....” i ara passem comptes i on hem arri-bat? Tenim feina? Estudis? Alguns ja tenen fi lls, altres estan sense feina per culpa de la crisi... els somnis s’han complert? Massa preguntes i poques respos-tes, però orgullosos de ser una ge-neració que no es queda amb el cap cot i no fa res per solucionar els problemes, una generació que

no perd l’esperança i encara pot donar molt de si. Ara mateix pensant en el futur, ens costa veure’l clar i amb bones vi-bracions, però vindran temps mi-llors i podrem tornar a tenir espe-rances de comprar-nos un pis, mo-blar-lo, formar una família, poder viatjar tots junts i poder donar una educació digna als nostres fi lls...Esperem doncs que aquesta crisi se superi aviat i tinguem moltes altres generacions com la nostra.

Anna Clarà

Ningú pot dir quin serà el resul-tat de la gran commoció en el

món àrab. La imatge projectada pels esdeveniments a Tunísia i el Caire és la d’unes multituds ma-nifestant la seva aspiració a la lli-bertat i a la justícia. Més aviat al contrari dels estereotips associats des de fa un decenni a aquesta regió del món: guerra, terrorisme, subdesenvolupament, fonamenta-lisme religiós, odi. És important no cedir a un beat optimisme. El pitjor pot arribar en qualsevol moment. Per ara, constatem que el pitjor ha estat evitat. Els protagonistes d’aquestes crisis donen mostres d’una maduresa impressionant. Esperem que això duri. Car, amb les revoltes a Tunísia i sobretot a Egipte, el món podria estar en-trant en un canvi com mai s’havia conegut des de la fi dels anys 80 amb la caiguda del mur de Ber-

lín. Hom recorda l’esperança i el fervor d’aleshores, i com van ser seguits per les desil·lusions, sovint atroces: recordem les massacres als Balcans. El naufragi del co-munisme també ha determinat els esdeveniments dels quals encara no tenim totes les conseqüències, com el còctel explosiu entre globa-lització econòmica i ressorgiment dels nacionalismes.Cal per tant abordar els temps que s’obren amb una gran humilitat, sense enterrar els vells esquemes d’anàlisi en una situació nova. La qual cosa no exclou la fermesa en principis com la prioritat al diàleg, el rebuig de la violència i la defensa de la llibertat, en particular en el terreny de la religió. Darrera quali-tat necessària: la paciència. Caldrà molt temps i tempteigs per a cons-truir un nou edifi ci polític en el món àrab. Algú ha dit que la democràcia

no és un cafè instantani. Cal un cert aprenentatge, de vegades caòtic.

Ezequiel Mir Casas

Any 1934. Un dia qualsevol del mes de març. Una casa de pa-

gesos del Veïnat. Són dos quarts de sis del matí. És hora de llevar-se. Les cinc vaques que hi ha a les quadres de la planta baixa frisen perquè les munyin. En Quim i en Manel, pare i fi ll respectivament, es vesteixen de pressa per no sen-tir el fred de l’habitació. No hi han estufes ni radiadors, només poden escalfar el llit en anar a dormir amb l’escalfapeus (un estri de zenc i

forma cilíndrica que s’omplia d’ai-gua calenta i es passava per sobre el llençol de sota abans de fi car-se al llit al vespre). La Maria, la mare, comença a encendre el foc de la llar per escalfar una mica d’aigua per rentar-se les mans i la cara a l’aigüera. Cada un d’ells agafa un tamboret i una galleda, es posen asseguts amb la galleda entre les cames al costat del braguer de la vaca i comencen a munyir amb una ma-

mella a cada mà. Han d’anar amb compte perquè d’una coça la vaca no els tiri la galleda per terra. Men-tre uns munyen, la Maria prepara el menjar de les vaques i el cavall, capolant quatre naps i posant en remull el segó.A les set del matí es desperta la Pilar, la fi lla petita. Als seus tretze anys ja ha deixat el col·legi i hau-rà de buscar-se feina. De moment ajuda a les feines de la casa. Igual que la resta de la família, baixa de

10

La lletera del veïnat

pressa per acostar-se a la llar de foc que hi ha a la cuina-menjador.La Maria encén el carbonet dels fogons i hi posa un cassó amb ai-gua que ha tret de dins l’olla pen-jada permanentment al damunt de les brases de la llar. Amb pa, un ou batut, un rajolí d’oli i unes fu-lles de menta prepara la sopa per a la Pilar. A en Quim i en Manel els prepara unes torrades amb oli i sal acompanyades d’un tros de llan-gonissa del porc que varen matar el mes passat, i el porró de vi so-bre la taula, que no falti. És hora d’esmorzar en família després de munyir i donar menjar al bestiar. Però a la Pilar encara li queda la feina per fer. Als voltants de les vuit del matí, la Pilar s’abriga bé i es posa al damunt una bata de color marró que li ha fet la Montserrat, la veïna del costat, de la família Ri-era. Per a l’estiu n’hi ha fet una de color blanc. Es prepara per anar a repartir la llet per les cases del Veïnat. Algunes famílies més pro-peres que viuen als carrers Sant Antoni, de la Unió i del Sol (Garbí) van directament amb la marranxa a comprar la llet a la casa, on la Maria els serveix.La Pilar es posa la marranxa ple-na de llet, d’uns deu litres, al costat dret i a l’alçada de la cintura. El seu pare, en Quim, li ha fet un estri de fusta semblant a un plàtan, que li permet recolzar la marranxa. A l’al-tra mà en porta una de més petita.Surt de casa i es dirigeix cap al carrer del Sol, repartint la llet a can Guardiola, can Mercadal, can Fita, can Jordano, entre d’altres, i aga-fant camí cap a la carretera (carrer

Major), en el tram que va des del passeig al terme de Santa Eugè-nia, repartint la llet a can Mis, ca la Quitèria, can Joan Carnisser, ca l’Esclopeter, cal Coix, can Garrote, can Termes, ca la Conxita Bocator-ta, ca la Darna, can Pibernat, ca la Girona, can Vilanova, també entre d’altres, fi ns arribar a can Bordes.Per no haver de tornar cap a casa a tornar omplir les marranxes, en Manel n’hi porta una de més gran i plena a can Peret Barber, al carrer del Sol, i aquí és on ve a proveir. Aquesta feina l’haurà de tornar a repetir al vespre, després que en Quim i en Manel hagin tornat a munyir les vaques, i les vaques no descansen en la seva producció en tota la setmana, això vol dir que cada dia és fa la mateixa feina.Hi han cinc establiments més que venen llet al sector del Veïnat, i ca-dascun té la seva clientela. Dels cinc, quatre també reparteixen la llet a domicili: ca l’Angeleta al car-rer Dr. Castany, can Gregori, can Roura i can Valls a la carretera. A can Mir, al carrer Sant Antoni, la venen tota allà mateix.Amb catorze anys acabats de fer, en Quim va trobar-li feina a la Pilar a la fàbrica tèxtil de Santa Eugè-nia, mitjançant el Sr. Paquito. Cada setmana canviava de torn. Una set-mana feia de les cinc a les nou del

matí i de la una a les cinc de la tar-da. L’altra setmana era de les nou del matí a la una de la tarda i de les cinc de la tarda a tres quarts de deu del vespre.Segons el torn que feia podia anar a repartir la llet ella mateixa i quan no, ho feia en Manel o la seva mare, la Maria. Aquell ma-teix any, i pel fet que en Manel va haver d’anar a fer el servei militar, hagueren de deixar de repartir la llet per les cases i tothom anava a buscar-la a la casa.De segur que algú de la generació actual es creu que la llet surt de la vaca amb el “Tetra Brik”. Serveixi aquesta narració real per conèixer com era la distribució de la llet, fa alguns anys i no molts, en aquesta població com en qualsevol altra. A Salt, i a tot arreu, per decisió legal, es va deixar de vendre llet a granel a les cases de pagès a principis dels anys 1980.

Manel Oliveras Planas

11

Les armes nuclears i el bany de Fraga Iribarne

El mes passat, parlant de la tràgica aventura d’un pesquer

japonès, vam recordar la invenció de la bomba d’hidrogen (bom-ba H), anomenada també bomba termonuclear, mil vegades més potent i mortífera que les bombes d’Hiroshima i Nagasaki. Si la po-tència de les bombes atòmiques es mesurava en “kilotones” (mils de tones de l’explosiu TNT), la de les bombes termonuclears s’ha de mesurar en “megatones” (milions de tones de TNT). Una de les pri-meres que es van assajar era de 20 megatones. Us imagineu l’ex-plosió de 20 milions de tones de TNT? I també són mil vegades més grans els seus efectes calo-rífi c (la bola de foc) i radioactiu. Si les bombes atòmiques van arrasar ciutats, les bombes d’hidrogen ar-rasarien comarques. Per exemple, una bomba de 20 megatones so-bre Barcelona produiria un cràter de 20 km de diàmetre, o sigui que faria desaparèixer la ciutat, però a més a més la radiació calorífi -ca encendria simultàniament els boscos de les comarques del Baix Llobregat, Vallès i Maresme i faria explotar els dipòsits dels cotxes, produint una tempesta de foc que no es pot ni imaginar. I les cendres radioactives, com va passar en el cas del pesquer japonès, podrien caure a més de 100 km de dis-tància contaminant persones i ali-ments d’altres comarques. Els russos, un any després que els americans, aconseguiren també la bomba d’hidrogen. Aleshores co-mençà una carrera d’armaments termonuclears entre els dos pa-ïsos tan desorbitada que a l’any 1985 ja n’havien fabricat més de 65.000. Fins i tot des del punt de vista militar era una bogeria per-què en el món no hi ha tantes ciu-tats per destruir. Les instal·laven en coets guardats en bases sub-terrànies i programats cadascun per anar a destruir una determi-nada ciutat del bloc contrari. Se’n deia l’estratègia de la destrucció mútua assegurada (MAD: “mutal assured destruction”), ja que si un dels dos blocs començava la guer-

ra nuclear, la resposta de l’altre se-ria tan contundent que no hi hauria vencedor. Els militars, en el càlcul del mal que podrien fer a l’enemic en la primera hora de guerra, feien servir una nova unitat: el “megaca-dàver” (milió de cadàvers). Per tal d’evitar que en un atac per sorpre-sa, un dels dos pogués destruir les bases de l’altre deixant-lo sense possibilitat de respondre, es van instal·lar bombes en submarins que es passejaven pels oceans amb coets nuclears a punt de dis-parar. I també en avions que vola-ven dia i nit preparats per anar a bombardejar si en rebien l’ordre.L’any 1953 el govern de Franco, per aconseguir un recolzament po-lític i econòmic del americans que permetés perllongar la dictadura, va pactar amb ells la construcció de bases militars americanes a Espanya. En van fer una de na-val a Rota (Cadis) i tres d’aèries a Morón (Sevilla), Torrejón (Madrid) i Saragossa. I moltes instal·lacions estratègiques (com les de Pals i l’Estartit). A partir d’aleshores els avions americans carregats amb bombes termonuclears es passe-javen tant com volien sobre Espa-nya. I va ocórrer un accident que podia haver estat terrorífi c. El 17 de gener del 1966 sobre la costa d’Al-mería va xocar un avió estratègic B-52, que portava 4 bombes d’1,5 megatones, amb un avió cisterna que se li acostava per subminis-trar-li combustible en ple vol. Els dos aparells van caure incendiats al mar, però els tripulants van des-prendre les quatre bombes. Dues van baixar amb paracaigudes caient intactes, una al mar i l’altra a la platja de Palomares. Però els para-caigudes de les altres dues no van funcio-nar i van picar a terra. No es va produir l’ex-plosió nuclear –que hauria

arrasat la província d’Almería- per-què no va ser desactivat el meca-nisme de seguretat que portaven. Però amb el xoc van explotar les espoletes de percussió carregades amb explosiu normal. Això va fer que el plutoni de les bombes –que és molt radioactiu- s’escampés so-bre una gran extensió de terreny com una pols irrecuperable.L’exèrcit dels EEUU es va mobi-litzar de forma fulminant. Van en-viar ràpidament molts vaixells, 4 minisubmarins i 130 bussos per recuperar les bombes que no ha-vien explotat, el mecanisme de les quals era un secret militar. La que va caure al mar la van trobar al cap de 80 dies a 5 milles de la costa gràcies a les indicacions del pes-cador Francisco Simó (“Paco el de la bomba”) que l’havia vist caure. Homes amb vestits de protecció radioactiva van recollir també la sorra o terra d’una extensió de 25.000 metres quadrats emple-nant 4.818 bidons (unes 1.400 to-nes) que se’n van emportar en els vaixells. Malgrat això, actualment encara s’hi detecta un excés de radioactivitat i hi ha una zona on no es permet construir-hi.El règim de Franco, tot i la censu-ra, no va poder tapar-ho perquè la premsa de tot el món n’anava ple-na. Però Fraga Iribarne, en aquell temps ministre de Franco i anys després fundador i dirigent impor-tant del Partit Popular, va muntar un número. Per treure importància a l’afer i no perjudicar el turisme -que aleshores començava- va convocar els periodistes a la plat-

12

Les armes nuclears i el bany de Fraga Iribarne

Els Guixots d’en Min (Fermí Sidera)

ja de Palomares i s’hi va banyar junt amb altres persones del seu seguici per demostrar que no hi havia perill radioactiu.Per sort, actualment el món ja no està dividit en dos blocs enfron-tats. Però les bombes termonu-clears continuen existint. Malgrat els pactes de reducció d’arma-ments (START I i II) entre Rússia i EEUU, es calcula que n’hi ha més de 20.000. I el “club nuclear”

s’ha engrandit. A més de Rússia i EEUU tenen bombes nuclears An-glaterra, França, Xina, el Pakistan i la Índia. I potser Israel i Corea del Nord. El perill d’un atac o atemptat nu-clear fet per un dirigent fanàtic o il·luminat existeix. I la terrible re-acció que provocaria esborrona. Aquest sí que és un perill real que té el nostre Planeta.

Joan Serrat

—¡Pues no hasse falta dessir nada más!...

13

Els Guixots d’en Min (Fermí Sidera)

14

El Bosc dels miralls trencats

Les cuineres de Salt

Una bellesa antigaPer a tu, com per a molts

d’altres nens, la biblioteca és una segona casa. Cada dia al sortir de l’escola i després del berenar, agafes el camí que et porta cap els llibres. La teva arribada ja és familiar, tots t’esperem, no vens sola, sempre ho fas acompanyada de germans i cosines i el teu en-trar és discret, dels més tranquils. Estranyament ets una nena sense presses, amb un parlar lent i una mirada atenta. Les feines de l’es-cola, els deures, t’ocuparan bona part de la tarda i els intentaràs fer ordenadament, amb paciència i claredat. Si no et veus capaç de fer alguna cosa o no entens bé les propostes de feina que t’ha fet la mestra ens demanaràs ajuda amb discreta amabilitat. Les dos hores que estaràs a la biblioteca donaran per molt més, no hi ha tarda que no trobis una estona de lectura. En moments de nervis, quan l’espai és veu plè de neguit i corredisses, la teva fi gura tota recollida assegu-da en un racó i concentrada en un text que surt dels teus llavis amb veu subtilment alta, esdevens com una escultura de bellesa antiga

i necessària. No t’és fàcil, no ets brillant, no tens un do natural per a les lletres i els estudis, tot ve de la teva ferma voluntat d’aprendre, de les ganes de saber, de la teva cu-riositat, de voler fer bé les coses. Sempre has estat així i tanta fei-na comença a tenir els seus fruits: cada dia llegeixes millor, la teva curiositat augmenta en paral·lel a la naixent seguretat que et porta aquesta autoestima enfortida.Els teus ulls tristos i llunyans ad-quireixen per moments guspires de felicitat. La primera vegada que vaig veure aquesta brillantor en la teva mirada va ser el dia que el teu jove pare va entrar a la biblioteca i vares córrer a buscar-lo a la por-ta per fer-li un gran rebuda, com si fes dies que no el veiessis. El teu món familiar arribava en aquest espai que és tan teu i que això per uns moments fos la mateixa cosa, t’omplia d’alegria. Ara passa sovint veure que la teva seriosa expres-sió es transforma en alegria, com si la teva força de voluntat, la teva curiositat per la vida i la teva pa-ciència fossin eines del camp que van fent rases cada cop més pro-fundes i ben fetes en aquest vast

camp per descobrir que és la vida. I tu no t’atures i aprofi tes totes les oportunitats ja sigui la possibilitat de fer un taller d’escriptura o un grup de lectura o una visita cultu-ral. La teva fam de fer i saber no te límits i vol ser alimentada.El teu futur l’imagino amb moltes difi cultats, no ho tens fàcil, ets nena, negra i fi lla de la pobresa i l’immigració, però ara el futur in-cert el vull viure com una possi-bilitat nova que la teva immensa força anirà forjant. Només falta que aquest entorn tingui escletxes on et puguis agafar, on puguis se-guir apostant per seguir creixent. Escletxes com aquesta petita bi-blioteca on ara, fi delment, cada tarda t’hi deixes caure. I recordo als grans escriptors parlant d’his-tòries amb protagonistes com tu, mostrant aquesta bella, silenciosa i solitària voluntat de superació de les fi lles de la classe treballadora que han rebut la saviesa de con-vertir les difi cultats del camí negra-ment marcat en una possibilitat de transformació personal i, per què no, col·lectiva.

Jordi Artigal

Les cuineres de Salt som un col-lectiu que existeix des de l’any

2002 i actualment el formem 27 dones de Salt.Vam començar amb el nom de Co-missió Gastronòmica amb la volun-tat de recollir receptes de les nos-tres àvies i fer-ne un intercanvi entre nosaltres, i ha sigut sempre obert a tothom interessat en la cuina. Amb aquest recorregut hem passat per diferents etapes, les activitats han anat aug-mentant i les més destacades i fi xes cada any són:· Degustació Fira del Cistell (des de l’any 2005)· Firatast (des de l’any 2007)· Coques a la cloenda de l’Ex-posició de Flors(des de l’any 2006)· Recurs Educatiu “La Cuina

de les Hortes de Salt”, adreçada a escolars de primària (des de l’any 2007)Altres que també hem participat, · Cursos de Cuina per a l’Estació Jove, col·laboració amb la botiga al carrer, etc.Aquest any 2011, també hem por-tat a terme un curs de cuina per a homes a Vilablareix, participarem

en una marató de cuina de l’Aula Gastronòmica del Mercat del Lleó, i també participarem al Fòrum Gas-tronòmic, a més de les activitats que tenim programades cada any.També l’any 2006 ens varen editar el 1r llibre i tenim la previsió de la publicació del 2n aquest any 2011.El nostre lema és gaudir de temps lliure, fent cuina...

15

Els alumnes de 1r de Batxillerat i Cicle a l’esquiada

L’alumna de 2n de Batxillerat Anaïs Daranas amb “Naturalitat” a les Bernardes

53 alumnes de batxillerat i cicle del Salvador Espriu van anar 3 dies (19, 20 i 21 de gener) a esquiar a Les Angles i La Masella. L’estada, còmoda i agradable, va ser a l’ho-tel Park de Puigcerdà.La meitat dels alumnes va prac-

ticar snow i la resta van esquiar. Com passa algunes vegades en aquest tipus d’activitats, hi va ha-ver algun incident (un nyanyo, i un canell fracturat) que es va resoldre sense problemes (a part, és clar, de la necessària convalescència

que haurà de fer la persona que es va fer mal). A la tarda, el primer dia van anar a la pista de patinatge de Puigcerdà i el segon van fer una passejada pel poble cerdà.

Teresa Palou (Salvador Espriu)

Anaïs Daranas va presentar aquests dies la seva exposició

de fotografi es de la natura, Natu-ralitat, a la sala de les Bernardes de Salt.L’autora entén que “la fotografi a és l’art de l’observació; és buscar alguna cosa interessant en un lloc ordinari. Té poc a veure amb les coses que veus i molt amb la ma-nera com les mires.”Peces sense cap mena de retoc que fan endevinar una mirada ori-ginal al món, una visió del que ens envolta i que amaga per a cadas-

cú coses diferents. En les imatges que vàreu poder veure a l’exposi-ció, que va durar tot el mes de fe-brer, teníeu uns ulls aguts que han captat espais i formes que hi són, però que moltes vegades els sim-ples mortals no tenim consciència de veure-les.

Teresa Palou (Salvador Espriu)

16

Escola Mas Masó

La cantata UAP! 11: Treballant per la pau

Dijous 27 de gener, gairebé 600 alumnes de 16 instituts de

secundària de Girona i comarques van oferir un espectacle musicote-atral al Teatre Municipal de Girona en ocasió del Dia Escolar de la No Violència i la Pau. En dues sessions de matí i una de tarda (en cada torn participen alumnes de centres diferents), els alumnes van actuar davant dels companys de diferents centres de Secundària. En una quarta sessió, a les 8 del vespre, 150 dels alum-nes participants a les diverses sessions van oferir l’espectacle al públic en general. Les aportaci-ons econòmiques dels assistents se cediren a Intermón Oxfam per

destinar-los a tasques d’ajut al de-senvolupament que aquesta enti-tat impulsa a Tanzània. Aquesta iniciativa, que permet fer un treball sobre valors com la pau, la solidaritat i la cooperació utilit-zant la música i el teatre com a eina d’expressió, arriba enguany a la tercera edició. La primera edició d’aquesta Cantata per la pau va ser engegada per cinc instituts i s’ha estès com una taca d’oli, amb una participació, enguany, d’alum-nat procedent de 16 instituts de les comarques de Girona. L’acte està organitzat pel professorat de músi-ca dels instituts Bosc de la Coma d’Olot, Cassà de la Selva, Ale-xandre Deulofeu de Figueres, Illa

de Rodes de Roses, El Pedró de l’Escala, la Jonquera, Rafael de Campalans d’Anglès, Caldes de Malavella, Salvador Espriu i SES de Salt, Vilablareix, Vilafant, Jau-me Vicens Vives, Montilivi, Narcís Xifra i Santa Eugènia de Girona. La direcció és a càrrec de Mercè Rigau, professora de l’institut de Montilivi, i de Cràdula Teatre. A part dels centres educatius, col-laboren l’Ajuntament de Girona, Intermón Oxfam, la Diputació de Girona, el Departament d’Educa-ció de la Generalitat de Catalunya i BTM Sound. La novetat d’enguany és la col·laboració d’Amics de la UNESCO de Girona, que en el marc de l’activitat “Plantem la pau!”

regalaren un ametller amb un poema a tots els centres educatius que solidàriament van aportar el seu esforç per realitzar l’es-pectacle.

Teresa Palou (Salvador

Espriu)

“El compromís per a la participa-ció és una posició pedagògica

de concepció de l’educació per a la responsabilitat i la ciutadania.”Conclusions del tema general. Escola d’Estiu Rosa Sensat, juliol 2007.Dins el Projecte educatiu de l’Es-cola Mas Masó per aquest curs 2010-11, i més concretament en el marc del Pla de Convivència, volem incloure les assemblees d’alumnes com a eina educativa en el més ampli sentit de la parau-la: l’assemblea és l’escenari idoni de participació dels infants a l’es-cola, en tant que promou la cohe-sió de grup i la presa de decisions democràtica.“A l’escola és essencial promoure el diàleg respectuós i refl exiu com

a factor de participació i unió entre els seus membres. Arran del dià-leg es fomenten els valors cívics, democràtics, solidaris, coopera-tius, convivencials... Entenem per bona educació un recull de bones maneres que fan més agradable la vida amb els altres. L’escola, com a institució pública i immersa en la societat, no queda al marge de les problemàtiques de la societat, per això cal educar els nostres alum-nes per al seu paper futur com a ciutadans i ciutadanes actius i par-ticipatius.”(Extret del treball de recerca: L’educació democràtica, el civis-me, la construcció de la convi-vència i l’autogestió del treball a l’etapa primària. M. Àngels Codi-nas Perich, mestra d’Educació pri-

mària del CEIP Lanaspa Giralt de Terrassa)El Pla de Convivència defi neix les accions de l’escola enfront aquelles situacions del dia a dia que afecten les relacions interper-sonals i amb l’entorn.El curs 2008-09, el claustre de professors es va formar en un seminari per al treball en valors i convivència. D’aquí vàrem passar a redactar el Pla abans esmentat i a defi nir una línia de treball. En aquest sentit, ja fa alguns cursos que es du a terme:• L’assemblea de classe, que proporciona als nens i nenes un espai de discussió per plantejar els problemes que els afecten. És el lloc on poden expressar la seva opinió, prendre decisions, parlar

17

Escola Mas Masó

Històries humanes

dels projectes de treball , arribar a acords, establir les normes que creguin necessàries i aprendre ac-tituds democràtiques, implicant-se en la vida escolar. El delegat de classe, escollit democràticament a l’inici de curs, una vegada anota-des les conclusions i les peticions dels seus companys, és convocat una vegada al mes a:• L’assemblea de delegats amb el director, on aquest escolta i compar-teix les inquietuds de tots els alum-nes, expressada pels delegats.I aquest curs hem introduït :• L’Assemblea general d’alum-nes: l’alumnat agrupat per edats i en dos torns: de primer a tercer i de quart a sisè, ha estat convo-cat al gimnàs de l’escola, on s’ha

desenvolupat la sessió. Han tingut un protagonisme especial els dele-gats, que han llegit les aportacions dels seus companys, els tutors i tutores els han acompanyat i el di-rector ha exercit el paper de mode-

rador. Per ser la primera vegada hi havia un únic tema: l’ordre a les fi les. Val a dir que cal valorar el bon comportament i el respecte mos-trat per totes les intervencions.

Carme Soler- Escola Mas Masó

Aquesta història no l’hauria es-crit mai sense el consentiment

del seu protagonista. Des d’aquesta revista li dono les gràcies i la meva gratitud.Quan vaig conèixer en Diego, em va saludar amb un gran somriure, la primera cosa que va dir:-Yo no sé nada de Catalán, pero ahorita intentaré aprender un poqui-to. Amb aquesta actitud tan simpà-tica, el mes d’octubre passat vam començar les classes de Tallers d’acollida lingüística i cultural de Cà-

rites a Salt.Un dia, a classe, només érem en Diego i jo.-Què farem avui? -no sé, però si qui-ere jo li explico els meus problemes, perquè necessito desfogar-me, que estoy de un pronto! -Bé, com vulguis, jo t’escolto. Per cert, com és que un hondureny ha vingut a parar a Salt? -Mire usted señorita -em va dir, amb ganes de parlar i de deixar anar cer-tes coses que li oprimien la gola- jo vivia bé al meu país, allà hi tinc una

caseta i també tenia un petit nego-ci d’alimentació, però un bon dia la germana de la meva dona va tru-car demanant-li ajuda, es va posar malalta i necessitava algú que la cuidés. -On vivia la teva cunyada?-A Barcelona. La meva dona se’n va anar de seguida, i és clar, va veure que la vida aquí era molt diferent. Era un bon moment per trobar fei-na, aleshores al cap de poc temps em va trucar tota il·lusionada, que també havia trobat feina per mi. El mateix empresari va pagar el meu bitllet d’avió! - Quina mena de treball era? - Del ram de la construcción, feia d’ajudant de paleta. - Quantes hores feies al dia? - Cinquanta hores setmanals.- I cobraves menys o igual que els teus companys?- Cobrava una mica més, perquè jo no constava en nòmina, tampoc pagava la meva seguretat social ni l’IRPF... hi vaig treballar uns vuit anys. La meva dona treballava “de empleada del hogar” també sense nòmina. Al guanyar-nos bé la vida, no ens estàvem de res, també van

18

Històries humanes

venir a viure aquí els meus quatre fi lls -pero ahorita...- va ajupir al cap, el vaig veure força abatut-...ahorita tenim molts problemes, ens volen fer fora del pis, malvivim... fi ns fa poc jo cobrava una ajuda familiar... i ara diuen que la volen treure...jo no sé com ho faré!- Diego, tots viviu a la mateixa viven-da? - Sí, vivim tots al mateix pis, y mira que mis dos mayores ja són gran-decitos, uno con treinta i dos años i l’altre amb trenta, també tinc un de vint-i-cinc i una nena de catorze ...- I de Barcelona com és que vareu venir cap a Salt?- Fàcil; -contestà ell- perquè la meva dona i els meus dos fi lls grans van trobar feina a Girona. -Ah sí, tots tres? -Sí, tots tres. Els va llogar una em-presària; aquesta necessitava una senyora per cuidar la casa, el jardí, els animals ... i els meus fi lls també treballaven en el negoci d’ella. - De quin negoci es tractava?- Sabe usted, es que como ahora

estamos de juicio, prefi ero mas no hablar... - Molt bé, s’ha de ser prudent!- Com és que heu arribat a aquesta situació que m’acabes d’explicar?- Pues que... a la señora també li va arribar la crisi, es va endeutar molt i ara està atrapada, diu que no ens pot pagar., deu les nòmines dels meus dos fi lls i de la meva dóna de tot un any! - O sigui, que deu el sou de tot un any a tres persones? - Si, a nosaltres!- Esto és la ruina!!!- anava dient mentre feia gestos de negació amb el cap.- Uf, la situació sí que és complica-da, sí!...- Mire usted, ella el que vol és que marxem al nostre país i així no la “molestarem” més, però jo d’aquí no me’n vaig sense cobrar, a més, en cas que volgués marxar, no ten-go dinero ni pa un billete y somos seis!!! Si ens paga, marxem demà mateix, almenys a mi país tinc casa i la vida molt més còmoda...

-Heu tingut algun judici ja?- Si claro, nos debe mucho dinero, però la cosa no acaba aquí, ella ha demanat recurs i ahorita vete a sa-ber quan serà l’altre judici... -es va posar a riure, un riure nerviós però alhora contagiós- ...vale más reir que llorar!!! Yo ya veo - deia ell,- el despacho del juez, ple de deman-des fi ns al sostre, vete tu a saber dónde andará la mia! A tots dos ens va entrar un atac de riure, imagi-nant-nos “ Sabe Dios dónde estaran los papeles?”- Realment la teva història és inte-ressant... amb el cor a la mà, ara digue’m, a la vostra família de sis persones, quantes treballen?- Ninguna, si és que no hay trabajo!- Doncs de què viviu?- De ayudas, un poquito de aqui un poquito de allá... vivimos con muc-has penas y poquitas glorias!!!Amb tanta charla va passar l’hora volant, aquella nit ell va marxar més reposat, algú el va escoltar. I jo, jo vaig marxar pensant que seria bo abans de jutjar, conèixer històries humanes.

Júlia Pujolràs Casadevall

19

Crònica excursió a Barcelona el dia 20 de gener

Sortida a les 8 en punt del matí de la 1a. parada del bus. Re-

collida i en marxa en direcció a casa Feliu de Santa Susana per esmorzar una bona xapata amb pernil, vi, aigües, cafès i gotes. Continua el viatge passant per la costa. Contemplem les bones vis-tes que ens ofereix, tant del mar com de la muntanya.Arribats a Barcelona es canvia l’or-dre de la visita, el que havíem de fer a la tarda ho fem el matí. Visita panoràmica de Barcelona des del Marenostrum fi ns a Colom. Conti-nuem fi ns a la plaça de Catalunya on, baixant del bus, tenim temps lliure per fer un vol per la Rambla o altres llocs.

Ens retrobem al mercat de la Bo-queria veient saltar els escamar-lans i les varietats de fruita expo-sada de tot els països i que feien molt de goig. Continuem el viatge cap a Valli-rana per dinar. Buffet lliure, amb vi, pa, aigua, cava, cafès i gotes. Acabat de dinar pujada al bus en direcció a Barcelona per la visita a Caixa Forum, Rutes d’Aràbia, Tre-sors Arqueològics del regne d’Arà-bia Saudita.L’exposició, a partir d’una selecció que inclou unes 300 obres (que majoritàriament no havien sortit mai dels seus països d’origen), revela un tresor arqueològic poc conegut i ofereix un panorama inè-

dit de les diferents cultures que es van succeir a la península aràbiga, des de la prehistòria fi ns a l’inici del període modern. Exposició or-ganitzada per l’Alt Comitè de Tu-risme del regne d’Aràbia Saudita i al Musée du Louvre i produïda per la Fundació “la Caixa”. Finalitzada la visita iniciem el viat-ge de tornada cap a casa, Salt.Voldria remarcar que les persones que venien a l’excursió els va agra-dar molt i varen trobar molt positiu que l’esmorzar entri en el preu de l’excursió.Sense més a explicar, us esperem a la propera sortida.

Toni Moiset

Petons de diumenge, de Sílvia Soler. (Premi Prudenci Bertra-

na 2008)Sempre que puc m’encanta per-dre’m per les llibreries. L’altre dia vaig trobar Petons de diumenge de la Sílvia Soler.“La Valèria és una noia que viu a l’Escala i vol estudiar a la univer-sitat, quan no està ben vist que les dones tinguin inquietuds intel-lectuals. S’enamora d’un home que suposadament no li convé,

quan estimar-se és pecat i els pe-tons que duren una mica s’han de guardar pels diumenges...És la història de milers de dones que durant el franquisme van fer petites rebel·lions personals inten-tant ser felices”.És un llibre entranyable, escrit des dels records i de molt bon llegir.Molt bona lectura i com que sem-pre va bé tenir un llibre per llegir, aquí uns deixo un!

Pili Alonso i Tornés

20

1a. Mostra de Pessebres al Barri Vell

Carme Bover i la Coral Tribana, premis Tres de Març

Salt rebrà 370.000 euros per reforçar la cohesió social

Durant aquestes festes nada-lenques, ”el Pati de Cal Mut”

ens va oferir una mostra de Pes-sebres. L’Associació de Veïns del Barri Vell està il·lusionada amb la rebuda que hi ha hagut, tant per la gran quantitat de visitants a la mostra com per la participació de veïns que han exposat la seva obra, ja sigui allà “in situ” amb la seva obra o amb imatges que ens

van fer arribar. També hem de te-nir presents tots els veïns que ens han obert les seves cases o els seus espais comuns, com la famí-lia Olivets i els veïns de ca la Sile-ta amb els seus fanals gegants i el seu pessebre. En Jordi Barris, gran pessebrista, hi va aportar uns diorames molt bonics que, acompanyats d’un pessebre a diferents alçades d’en

Joan Pujol i el de J. Martínez, ompliren un bell espai de cal Mut seguits de prop d’unes fi gures antigues dels Reis d’Orient, imatges cedides per la Mont-serrat Portabella. Totes aquestes peces acom-panyaven un pessebre de grans dimensions

que ja hi té el seu lloc fi x i que des de la Fira del Cistell podem visitar. Des de l’Associació volem donar les gràcies a tothom per la seva col·laboració i desitjant que el pro-per Nadal ens hi puguem tornar a trobar amb velles i noves peces plenes d’encant.

Fina Casellas (A.V.del Barri Vell)

L’activista cultural Carme Bover i la Coral Tribana han estat els

guardonats amb els Premis Tres de Març 2011. Carme Bover ha rebut el Premi Tres de Març 2011 a títol individual, “com a impulsora de la Biblioteca Municipal i pel seu compromís social i de servei a la cultura”, segons es recull en l’acta del jurat. Per altra banda, el premi Tres de Març 2011 a entitat ha es-tat per a la Coral Tribana, “per la seva empenta i dedicació altruista envers el poble”.La tasca cultural de la Carme BoverDes de l’any 1966 i fi ns que es va jubilar, va treballar i dirigir la Bibli-oteca Pública de Salt. Des del seu lloc de treball, va organitzar i dina-mitzar la biblioteca, situada llavors al carrer Manuel de Falla, defi nint la política del fons bibliogràfi c i do-

cumental que va donar lloc a l’actu-al fons de la biblioteca, va treballar per aconseguir la secció infantil i per la creació de la biblioteca in-fantil i juvenil d’en Massagran. Com a activista cultural, va pro-moure la lectura i també va organit-zar diverses activitats com classes de català, d’esperanto, de francès o de cuina; conferències, recitals de cant i poesia, cursets i xerrades o exposicions de llibres, dibuix i pintura. A més, ha col·laborat amb diverses entitats de Salt, entre les que destaca la secció d’Oncolliga a Salt. La Coral Tribana de SaltL’entitat va néixer l’any 1998 sota el nom de Coral Sant Cugat, per la iniciativa d’un grup de persones que tenien la música i el cant co-ral com a afi ció comuna. Uns anys més tard es va canviar el nom per

l’actual de Coral Tribana. Actual-ment, la coral està formada per 35 persones, està presidida per Amà-lia Rispau i la directora és Annia Bobrick, que des de fa uns mesos ha substituït el desaparegut Xicu Petit. Des de la seva creació, la Coral Tribana ha col·laborat activament en la promoció de la vida cultural i social de Salt i ha participat en di-ferents activitats com la Festa Ma-jor, la Fira del Cistell, la Diada de l’Onze de Setembre o Sant Jordi. A més, ha pres part en trobades i ha ofert actuacions en diferents municipis, entre els quals la ciutat alemanya de Lingen, agermanada amb Salt. També ha organitzat la Trobada de la Federació d’Enti-tats Corals de Catalunya, que es va celebrar a Salt i de la qual és integrant.

El conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries,

la secretària d’estat d’immigració, Anna Terron, i l’alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, van signar l’onze de febrer passat a l´Ajuntament de Salt l’acord de col·laboració

per impulsar un pla pilot, destinat a reforçar la convivència i la co-hesió social, així com l’estudi d’un segon bloc de mesures. D’aquesta manera, el Pla pilot de Salt, amb 370.000 euros –la major parts dels quals provenen de la Unió Eu-

ropea– serà el primer dels plans específi cs per municipis que pre-sentin un elevat índex de població immigrada. El pla pilot desplegarà 17 actuaci-ons que derivaran en un centenar d’accions a tots els nivells, segons

21

Salt rebrà 370.000 euros per reforçar la cohesió social

Marquesines a les parades del bus per primer cop

Promoció del petit comerç per Internet

ha explicat Terron, i que se suma-ran al treball que ja s’està desen-volupant al municipi. Permetran, segons l’alcaldessa, incidir en l’educació, contractar dinamitza-dors enquestadors per detectar situacions de vulnerabilitat, crear

una borsa de traductors i intèr-prets per poder arribar a totes les comunitats de diferents orígens existents a Salt, fer cursos de for-mació, reforç escolar, entre altres accions. El pla pilot de Salt és el primer

dels plans específi cs per a barris o municipis que presenten un ele-vat índex de població immigrada, que impulsa la Generalitat també a Terrassa, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat i el Vendrell.

Per primera vegada al municipi s’han instal·lat marquesines a

les parades del bus urbà. En total, el consistori ha instal·lat 11 mar-quesines i 47 pals informatius per facilitar l’espera als usuaris del bus i amb informació sobre les rutes i els horaris. Les obres van fi nalitzar a fi nals de gener i han suposat una inversió de més de 140.000 euros, que s’han fi nançat amb fons esta-tals. Les 11 marquesines s’han instal·lat en aquelles parades del recorregut del bus urbà que ho permetien per les característiques de les voreres. Les marquesines fan 3 metres de llarg, 1’40 d’amplada i 2’35 d’alça-da. Són de vidre i metall i tenen

llum. Estan equipades amb un pla-fó amb un plànol del municipi amb els recorreguts del bus urbà, els horaris i un banc. En aquelles parades on, principalment per les ca-racterístiques de la vorera no s’hi podi-en instal·lar marquesines, l ’ajuntament hi ha col·locat pals informa-tius que con-tenen un di-

buix del bus, la línia que passa per aquella parada, i informació sobre les rutes i els horaris.

L’Ajuntament de Salt i la Federa-ció de Comerciants han iniciat

un projecte per donar a conèixer el petit comerç del municipi. A través de la pàgina web www.saltlavila.cat i, més concretament, en l’apar-tat “El comerç de Salt” (http://www.saltlavila.cat/comerc.htm), els co-merços saltencs es poden donar a conèixer. Cada establiment comp-ta amb una fi txa on s’hi inclouen les dades de contacte, el mapa de situació i diferents fotografi es de la botiga i els productes que oferei-xen. El projecte està gestionat per

l’empresa Pedres de Girona que realitza els reportatges. La iniciativa, que és totalment gra-tuïta, es dirigeix tant a comerços com a locals de restauració. Des de principis d’aquest any, diversos establiments ja s’han adherit a la proposta.Al web ja s’hi pot trobar informa-ció d’una vintena de comerços d’àmbits tan diferents com la res-tauració, l’alimentació, la moda, l’artesania, la decoració o els equi-paments per a la llar.

22

51 joves de Salt es formaran dins el programa SUMA’T

Resum del ple de 24 de gener

Resum del ple de 22 de febrer

A més d’una sèrie d’assumptes de tràmit, el Ple va aprovar per

assentiment de tots els regidors esmenar l’acord de Ple de 20 de desembre de l’any passat, on s’au-toritzava la UFEC a formalitzar un contracte per explotar un equip de trigeneració a la piscina coberta.Amb l’abstenció del PP i el vot con-

S’aproven, per assentiment de tots els grups, les observaci-

ons al Pla director de mobilitat de les comarques gironines.També amb l’acord de tots els grups, s’aprova ratifi car el decret d’alcaldia pel que s’acorda presen-tar recurs contenciós administratiu contra l’aprovació defi nitiva del Pla Director Urbanístic del sistema urbà de Girona.Per assentiment, s’aprova la com-patibilitat per a l’exercici de l’activi-

trari de CiU i IC-IPS es va aprovar per part de l’equip de govern cedir gratuïtament a la Generalitat de Ca-talunya els terrenys per a la construc-ció d’una comissaria de mossos.Tots els regidors van estar d’acord a donar el nom de Les Arrels a la nova escola de Salt ubicada al car-rer Alfons Moré.

tat professional privada d’un tècnic informàtic de l’ajuntament.Amb el vot favorable de tots els grups, s’acorda concedir els pre-mis Tres de Març a Carme Bover i Calvo i la Coral Tribana.Els regidors van aprovar també que el SES de Salt passi a anomenar-se Salvador Sunyer i Aymerich.El ple va debatre conjuntament la modifi cació de la relació de llocs de treball i el pressupost i la planti-lla de personal per l’any 2011. Els

Amb els vots contraris del PSC i dos de CiU es va rebutjar la moció presen-tada per IC-IPS de rebuig a la sentèn-cia del Tribunal Suprem que obliga la Generalitat a fer servir el castellà com a llengua vehicular a l’escola. Sis re-gidors més de CiU es van abstenir en aquest punt que només va rebre el suport d’ERC i IC-IPS.

dos punts van ser aprovats amb els vots de l’equip de govern, el vot en contra d’IC-IPS i de CiU i l’abs-tenció de l’únic regidor del PP.El ple va aprovar també una moció conjunta a favor que el govern re-guli un procediment que garantei-xi el secret del vot a les persones amb discapacitat visual, amb el vot favorable de tots els regidors.Per assentiment de tots els edils es va aprovar una moció conjunta en relació a la reincidència delictiva.

L’Ajuntament de Salt ha iniciat el febrer passat el programa

‘Suma’t’, a través del qual 51 joves es formaran i aprendran una pro-fessió. La iniciativa està dirigida a nois i noies majors de 18 anys i menors de 25 que rebran formació amb la possibilitat de ser contrac-tats per una empresa. El programa ‘Suma’t’, que està promogut i fi nançat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons

Social Europeu, pretén facilitar la inserció laboral de joves que no tenen una feina i que tampoc han obtingut el graduat en educació secundària. Aquesta iniciativa combina la for-mació i l’orientació laboral amb l’experiència professional en em-preses per millorar la qualifi cació professional d’aquests joves i faci-litar-los la inserció laboral. En el marc del programa ‘Suma’t’,

els participants rebran formació per obtenir el graduat d’ESO i, a més, se’ls formarà perquè apren-guin una professió. També podran fer pràctiques en empreses, a tra-vés d’un contracte per a la forma-ció. En total, rebran 100 hores de formació i 288 hores més de for-mació professionalitzadora, amb la possibilitat de treballar durant un període de 6 mesos en una empresa.

23

SALT, un poble ferit

Consell de Redacció de la Revista La Farga

Ja fa temps que Salt pateix alda-rulls, efectes secundaris d’una

massifi cació humana que sobre-passa els límits establerts. La gent autòctona, que encara restem aquí, hem respost amb fortalesa i entrega en pro de l’estabilitat i la pau d’aquest tan estimat poble nostre.El proppassat mes de desembre vaig assistir al teatre amb mo-tiu d’homenatjar, en el record, el director de la coral Tribana, que abans de morir va deixar dit que l’acte dels cants nadalencs fos en benefi cència per Càrites. L’agru-pació ESTIL també hi va posar el seu gra de sorra delectant-nos amb el poema de Nadal de Josep Mª de Sagarra i els assistents và-rem omplir una barretina catalana de bitllets, destinats a la gent po-bre del poble.Després dels últims actes delictius ocorreguts i a través d’una mani-festació multitudinària, hem tornat a mostrar la nostra bona voluntat de convivència col·lectiva, dema-nant, però, la pau.Els mitjans de comunicació i la premsa parlen d’aquests fets delic-tius. Concretament La Vanguardia del diumenge 23 de gener en dóna una detallada explicació, on entre altres coses l’Antoni Puigverd diu

així: Las instituciones tienen que dar en Salt un do de pecho. La primera que falla es la justícia. No basta con el escudo de la buena fe. La buena fe no podrá con los tremendos fantasmas que acechan desde hace años a Salt: división, delincuencia juvenil, exclusión social, de-gradación urbanística, po-breza, fanatísmo islámico y xenofobia. Estos problemas todavia no han germinado, pero brotarán con fuerza in-usitada cuando el escudo de la buena fe ceda a la presión de la cruda realidad.La nostra alcaldessa ens ha-via fet ressò d’unes ajudes que crec que encara no han arribat. El conseller d’interior, Sr. Felip Puig, per televisió va declarar així: El que pas-sa a Salt és greu, això no es pot permetre. Ajudarem aquest poble, perquè això no pot quedar així. Ara ja hem donat la cara, però cal guardar les pan-cartes de la pau, per quan hàgim de donar el do de pit i plantar-nos davant la Ge-neralitat, per recordar-li al Sr. Felip Puig que els segadors de Salt esmolem bé les eines

quan es tracta de donar un bon cop de falç en defensa del nostre ferit, però molt estimat poble.

L’oreneta

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Carme Torrent, Agapit Alonso, Joan Corominas, Josep M. Pla, Agnès Ca-bezas, Anna Clarà, Héctor Martínez, Carme Garriga, Manel Oliveras, Júlia Pujolràs, Roger Torramadé.

24

Legislació sobre gossos perillosos. Un recordatori

La majoria de suïcidis són els diumenges

Des de l’any 1999 han sortit diverses lleis i decrets que

regulen la tinença de gossos pe-rillosos.Primer de tot cal saber que el nos-tre gos és considerat perillós si:- Pertany a una de les següents races o els seus encreuaments: Akita Inu, Bullmastiff, Dobermann, Dogo Argentí, Dogo de Burdeus, Fila Brasiler, Mastí Napolità, Pit bull Terrier, Presa Canari, Rotweiller, Staffordshire bull Terrier, American Staffordshire i Tosa Japonès.- Presenta totes o gran part de les següents característiques: forta musculatura, marcat caràcter, pèl curt, perímetre toràcic de 60-80 cm, altura de la creu entre 60-70 cm, pes superior a 20 kg, mandí-bules grans i fortes, boca robusta, coll ample, pit ample i robust....- Té caràcter marcadament agres-siu o ha tingut algun episodi d’agressivitat- És un animal ensinistrat per l’atac i defensa (només estan autoritzats aquells que realitzen tasques de vigilància per empreses de segu-retat i cossos de seguretat)

Si l’animal és doncs considerat com a potencialment perillós, cal complir una sèrie de normes por poder-lo tenir:- Identifi cació amb microxip (obli-gat per llei per a totes les races)- Estar inscrit en el cens d’animals potencialment perillosos del muni-cipi de residència- Posseir una assegurança de res-ponsabilitat civil pel gos - Posseir la llicència per la tinença i conducció d’animals potencialment perillosos (que emetrà l’ajunta-ment on resideix el propietari). Per poder demanar-la cal ser major d’edat, tenir un certifi cat de capa-citat física, certifi cat de penals en ordre i no haver estat privat de la tinença d’aquest tipus d’animals.Per més informació sobre aquests tràmits, es recomana dirigir-se al vostre ajuntament.Complint tots aquests requisits, ja podem tenir legalment un animal de raça perillosa, però cal recor-dar, com a mesures de seguretat, que:- No poden ser conduits a la via

pública per menors de 16 anys- A la via pública han d’anar lligats amb corretja de màxim 2 metres de llarg- A la via pública han d’anar amb morrió- Les instal·lacions on estiguin aquests animals han d’estar se-nyalitzades i complint el que indica la llei al respecte (tanques sufi ci-entment altes, etc.)És important que si tenim un gos potencialment perillós complim tots els requisits que se’ns dema-nen per tal d’evitar sancions (po-den oscil·lar dels 60-30.000 euros) i sobretot accidents que perjudi-quin terceres persones.

Informació proporcionada per Wetxarxa

Direcció : Jordi Vilà i ZapataIntèrprets: Mercè Martínez

(sèrie de TV3, La Riera) i Borja TousAmb una durada de cent minuts, molt distrets i emotius, ja que són una combinació d’elements trà-gics, còmics i socials, situacions reals que els ha tocat viure a les noves generacions.Hi ha una barreja de lo grotesc i lo irònic. Una parella al voltant dels trenta anys. En una gran ciutat i només es veuen els caps de set-mana, que és quan s’expliquen les seves vivències i problemes personals. Ella li fa saber que la van despatxar de la feina ja fa tres mesos. Ell li retreu la falta de confi ança i l’engany continu a què el té sotmès (contestador del

telèfon) . Ell també li fa saber que ha perdut la feina ja fa dos mesos i que no tenen cap mitjà de subsis-tència. Es creen una seria de situ-acions còmiques entre ells i el te-lèfon jugant un paper important. Junts decideixen suïcidar-se dei-xant un missatge al contestador del telèfon indicant aquest fet, “la Mercè i en Borja no hi són, truqueu un altre dia que no sigui diumen-ge”. Una comèdia molt divertida i molt in-

teressant, que el públic va saber apreciar i va contestar amb grans aplaudiments.

Josep Pla

25

Copes de llum

Hi ha qui defi neix la creativitat com aquella capacitat que ens permet reinventar a partir de quelcom que ja ha estat creat, i és ben cert que les experiències prèvies, la percepció sensorial, la fl exibilitat i el pensament divergent (que manifesten un munt de persones imaginatives) afavoreixen el procés que ens porta a modifi car una idea o inicial fi ns a generar-ne una de nova.I aquest és el cas de les originals copes de llum que en aquests Pessics d’Art ens presenta Fina Casellas, sal-tenca del barri Vell i mestra d’Educació infantil, que es va deixar seduir per la bona impressió que li va produir una petita làmpara que uns familiars havien comprat en un viatge a Florència. Així que la Fina se les va enginyar per reproduir aquell petit enginy, però adaptant-ne el disseny i realitzant tot un seguit de variacions, tant en relació als materials com a les tècniques decoratives emprades per la seva elaboració.

Per construir aquesta sorprenent lampareta ens calen elements senzills però ben enginyosos, aquí els teniu:

• Una copa de les que s’utilitzen per beure vi, cal que sigui de vidre i com més alta i estilitzada millor

• Paper translúcid que deixi passar la llum, però que alhora la matisi. Va molt bé l’anomenat paper vegetal de baix gramatge i de diferents tons, també són aptes i molt escaients els papers deco-rats i posteriorment untats amb oli (de regal, partitures musicals, pintats a mà...).

• Plantilla amb l’esquema de la pantalla per poder-la reproduir.• Petites espelmes o llantions.• Perforadores de formes diverses: cors, fulles, estrelles… • Tisores normals, tisores amb fulles dentades o ondulades

26

Copes de llum

Carme Garriga i Fina Casellas

Un cop reunit el material, els passos o procediments a seguir per obtenir uns bons resultats són els se-güents:

• Marcar amb llapis la forma de la pantalla sobre el paper vegetal transparent o del color prèvia-ment escollit, i retallar-la emprant les tisores tradicionals o les de tall especial si pretenem donar-li un toc diferent.

• Decorar la pantalla tot perforant formes i elaborant com una greca perforada a la seva part inferi-or, enganxant tires de paper vegetal o elements decoratius extrets de tovallons de paper, dibuixar o pintar amb retoladors permanents . Cal tenir present que no es poden emprar tècniques de pintura a l’aigua, ja que el paper vegetal de poc gramatge es deformaria, i en cas d’emprar paper d’un gramatge superior sorgeix el problema que no es deixa perforar, ni permet expandir la fràgil llum de l’espelma.

• Unir amb cura els dos extrems de la pantalla respectant els encaixos marcats en l’esquema o plantilla, i un cop seca col·locar-la sobre la part superior d’una airosa copa de vi.

• Introduir una petita espelma al recipient de la copa, i encendre-la tot tancant la llum elèctrica de l’habitació, així es percebran millor els efectes de la tènue llum i de les ombres acolorides que sorgeixen d’aquesta petita i ecològica creació.

Aquestes copes de llum constitueixen un bon recurs per regalar als amics; per decorar i dotar d’originalitat les taules parades per una celebració especial; per omplir amb petits punts de llum i color una festa d’estiu a l’aire lliure, per il·luminar amb gràcia els diferents graons d’una escala… I per tot allò que us pugui suggerir el vostre potencial imaginatiu!

27

Càritas a prop

Càritas Salt ha editat el full in-formatiu núm. 2: CÀRITAS A

PROP. La intenció del full és infor-mar els socis i col·laboradors so-bre la marxa de l’entitat. S’espera que sigui una bona eina per man-tenir el contacte i compartir expe-riències.

Ser universitari/a a Jaén és complicat: no hi ha campus

universitari, ni biblioteca, ni consell d’estudiants ni molt menys equi-paments. Fer vida universitària a Jaén és pràcticament impossible, a no ser que es vulgui estudiar magisteri. En aquest cas la ciutat compta amb una petita universitat amb unes instal·lacions mínimes i molt pocs recursos. En la resta de casos en què es vulgui estudiar qualsevol altra carrera cal despla-

çar-se a Chiclayo o Lima.Si pensem en anar a estudiar a Lima és fàcil comparar-ho amb anar a estudiar a Barce-lona, però creieu-me, al Perú tot es fa lent, difícil i altament costós. Estudiar a Lima im-plica un cost elevat de des-peses relacionades amb la carrera, l’allotjament i el des-plaçament, si tenim en comp-te que cal parlar d’un mínim de 16 hores amb autobús fi ns a la

capital si ets de Jaén, i ja parlem de dies si ets de les rodalies.La majoria dels nois i noies no pot optar a estudiar a la univer-sitat, però una petita part té la sort de po-der iniciar l’aventura de viure a la capital i construir-se un futur basat en una carre-ra, que sovint amaga l’objectiu o el somni de poder tornar al seu po-ble natal i contribuir a la seva millora a nivell tecnològic, mèdic, so-cial, educatiu...Aquests nois i noies arriben a Lima des-prés de dies en auto-bús amb una bossa a

la mà, a vegades de plàstic, amb quatre estris personals i els ulls aclaparats de veure el trànsit, els llums i la monstruositat de la ciutat. És en aquest context que la Síl-via, responsable de la residència, els espera amb la mà oberta per acompanyar-los fi ns a la residèn-cia universitària de Chancay, la seva nova llar amb una gran famí-lia formada per 16 nois procedents de la zona de Jaén disposats a ser els germans grans.La residència és austera, formada per tres pisos amb petites habitaci-ons dobles, una sala amb tres or-dinadors, sala d’esbarjo amb una TV i un menjador comú, però ple-na d’alegria i d’ambient. Els nois que hi resideixen estudien majo-ritàriament carreres tècniques i en la majoria dels casos no poden fer front a les despeses relacionades amb els estudis i la manutenció, i per tant molt menys poden pensar

Programa: Apadrina FUTUR!(Projecte d’Apadrinament estudiants universitaris/universitàries)

28

Programa: Apadrina FUTUR!

a viatjar un cop a l’any a veure les seves famílies, fet que fa que no tornin a casa fi ns que han fi nalitzat els estudis.Estudiar a Lima vol dir lluitar per un futur millor, construir un somni i contribuir a fer avançar el país, però també vol dir no comptar amb el suport de la família, no disposar del material d’estudi bàsic i haver de patir per aconseguir anar supe-rant cada any acadèmic. Per això des d’Agermanament Perú volem iniciar un nou projecte que permeti fer realitat el somni d’aquests nois i noies, volem iniciar un projecte que impliqui crear un vincle d’amistat, volem iniciar els apadrinaments universitaris per contribuir a fer avançar Perú de les mans dels i les joves peruans. T’hi apuntes?

Carla Casals i Alonso

QUÈ IMPLICA SER PADRÍ/PA-DRINA?Implica establir un contacte cons-tant amb l’apadrinat/apadrinada: una carta al trimestre i comunica-ció via mail.Implica conèixer-lo/la a través d’una fotografi a.Implica establir-hi uns llaços d’amistat i contribuir al seu futur.Implica col·laborar amb la residència universi-tària Chancay i millor els espais comuns.Estar al corrent de l’es-tat de comptes del pro-jecte apadrina.QUÈ NO IMPLICA?No implica establir-hi una relació paternalis-ta.No implica poder deci-dir el seu futur ni con-dicionar les seves de-cisions.

No implica establir una relació de control.Si necessites rebre més informa-ció, tens dubtes o vols que t’ho ex-pliquem detalladament, no dubtis a posar-te en contacte amb nosal-tres a través de: carla.casalsalon-so@gmail.com o bé 618019390

29

fotos: Roger Torramadé

30

Club Petanca Salt

Club Tennis Salt

Els tambors del veïnat toquen de nou

Sembla que era ahir que cele-bràvem el Cap d’Any i ja es-

tem acabant el febrer. Mes que co-mencen les competicions ofi cials. Aquest any haig de dir que la Fe-deració Catalana deu viure en un altre món, sense crisi, i no pensa en els que l’estem passant i des d’aquí vull fer pública la meva pro-testa pels preus que ha marcat de les llicències, apujant les de jubilat i infantil un 50% i les de sèniors un 8%. Bé, dit això, vull comentar que

aquest any cada jugador escollirà si vol jugar les competicions orga-nitzades per la Federació o les de la Corporació Girona x Girona o a les dues.També ja estem acabant la lliga dels diumenges. Han estat 5 me-sos on diumenge rere diumenge ens hem trobat per jugar, tant si feia fred, pluja o sol. Però no no-més hem jugat, dos d’aquests diumenges per esmorzar hi havia una bona botifarrada. Ens ho hem passat molt bé. Ara només queda

buscar un bon lloc per anar a so-par i fer l’entrega de premis dels 5 primers classifi cats i segurament també s’escaparà algun “detallet” per a tots els participants.Ja comencem a treballar per poder organitzar les activitats previstes per aquest any 2011, l’EUGESA, les HORES i altres competicions.També preparem l’Assemblea ge-neral que es farà properament, per tant de feina no ens en falta pas i, per tant, apa a treballar!!!

Club Petanca Salt

El Club Tennis Salt va acon-seguir el passat 12 de febrer

el Campionat de Catalunya per Equips Alevins en categoria Ar-gent, assolint l’ascens directe a la màxima categoria, en superar el Club Tennis Sabadell en el doble decisiu.

L’equip està format per Cristina Mayorova, Ma-ria Pagès , Nora Ayala i Lena Boix, capitaneja-des per Jordi Bonet .

Aquestes últimes setmanes, els tambors del veïnat toquen de

nou, així ho confi rma l’última revis-ta de la Farga quan porta la notícia de la creació a la zona del veïnat d’una associació sota aquest nom que, lògicament, els promotors de-fi neixen pel que coneixem d’una manera històrica tot el veïnat.Precisament, fa més de 20 anys, el núm. 114 de la Farga, setembre de 1990, un article signat per Un-dara feia referència a aquest tema, el qual donava per superat donada l’actual constitució del poble.La Farga núm. 141 del juny de 1993, un gran redactor de la Farga signava un treball anomenat 8 en 1, on també superava la divisió ar-caica de la població. També l’any 1992, el taller d’història de Salt núm. 2, va reivindicar i aconseguí que les autoritats del moment po-sessin el nom de Gertrudis Moret

a l’escola del veïnat, precisament, per evitar errors històrics. Amb el temps el nom de la Moret va desa-parèixer de la placa ofi cial, on tan sols consta el topònim de veïnat.No dubto en cap moment de la bona fe dels promotors d’aquesta nova associació, però estic segur que hi ha ments tant del Veïnat com de Salt que diuen, que facin. Amb el temps, els dirigents i els poders fàctics sempre remenen les consciències en pro d’allò que els és favorable i ho presenten a la població com allò que més convé. Al fi nal, els de baix acceptem, si no del tot convençuts, però sí per allò que no hi ha res a fer. I una vegada més, els dirigents s’han sortit amb la seva.A mi, personalment, fa uns 11 anys, un dia quan ens vàrem trobar en el Pla dels Socs, una patum de Salt va dir-me d’una manera molt subtil

que jo era del veïnat i que hauria de ser allà. Justament, això és cor-responia amb els desitjos d’un gran cacic del Veïnat perquè jo deixés la Farga, quan la connexió d’aquets dos personatges entre ells és total, malgrat que no ho sembli, tampoc són de la mateixa cosa, però ells s’entenen d’una manera perfecta. És tan sols un exemple.Aquí, sempre hi han hagut ele-ments que davant de determina-des accions han exaltat els ànims del veïnat.De fet, una carta a la revista, ni tot un article pot descriure ni desen-volupar el que suposa això, però jo m’ofereixo a fer una xerrada i explicar amb ets i uts els detalls del que ha estat, és i serà el futur del veïnat i Salt si anem per aquest camí. I no és que m’ho hagin expli-cat, sinó que jo ho vaig viure i ho vaig patir.

UNDARA

31

L’anellament al Parc de les Deveses de Salt Fitxa 3

El tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)

El tallarol capnegre és una es-pècie típicament mediterrània

que es troba a les rodalies de Salt durant tot l’any. És un ocell actiu i neguitós, molt més fàcil d’escoltar que d’observar, ja que mentre es mou entre les branques d’un ar-bust emet un característic reclam, talment com el so d’una carrau. Es tracta d’un ocell petit, d’uns 13 cm de longitud i el seu tret més carac-terístic és un anell de color vermell al voltant de l’ull, molt més intens en els mascles que en les feme-lles. Els mascles són grisos amb el cap negre, mentre que les feme-lles i els juvenils són marronosos amb el cap gris, tots els plomatges tenen les puntes de les plomes de la cua i la gola blanques.El tallarol capnegre és una espè-cie circummediterrània, és a dir, és distribueix al voltant del Medi-terrani. A Catalunya es troba àm-pliament estès per a la terra baixa i defuig de les zones montanes. És fonamentalment resident, tot i que realitza desplaçaments durant la tardor i a l’hivern, freqüentant ambients no visitats durant l’època reproductora. Com moltes altres espècies de caràcter mediterrani,

en hiverns molt crus es desplacen cap a la franja litoral.El seu hàbitat característic són les brolles, matollars o boscos acla-rits de pinedes, suredes o alzinars amb un bon sotabosc. Tot i que també es pot veure en conreus, boscos de ribera, jardins i arbre-des properes als habitatges. Sol fer el niu en arbusts a poca alçada i una o dues postes a l’any de 3

o 4 ous. La seva dieta és compon preferentment d’insectes, espe-cialment grills, pugons, cigales i larves de papallones i arnes, però en realitat és una espècie omnívo-ra que també pot alimentar-se de fruits i llavors. Segons les captures de l’estació d’anellament del Parc de les De-veses, el tallarol capnegre és una de les espècies més comunes i fi -dels. Així per exemple, es ressalta la recuperació més llarga en dies, una femella que es va anellar com a poll a l’agost de 2006, es va cap-turar en els posteriors anys fi ns a l’última recuperació del gener de 2009, 883 dies després de la seva primera captura.

Anna Cornellas Pitarch

Fotos: Alba Casals

32

EMERGÈNCIES

Bombers 085Emergències sanitàries 061Mossos d’Esquadra 088Policia Local 972249192

SERVEIS MUNICIPALS

Ajuntament 972249191Biblioteca Pública de Salt 972240322Biblioteca Massagran 972405062Cementiri Municipal 972240506Centre Obert Infantil 972406363Centre Obert juvenil 972243210Centre recursos Gen Gran 972011655Consorci Benestar Social 972235105Coma Cros 972231681Deixalleria 972238811Escola de Belles Arts 972244235Estació Jove 972405007Integració i convivència 972246576Mercat Municipal 972233826Museu de l’Aigua 972402148Ofi cina Ambiental 972235128Ofi cina Habitatge Salt-70 972402276Ofi cipa de Promoció Econòmica 972405295Pavelló d’Esports Municipal 972240012Piscina Municipal 972236021Ràdio Salt 972249151 972249152Sala Auditori La Mirona 972200122Teatre de Salt 972402004

CENTRES D’ENSENYAMENT

CEIP Les Deveses 972941290CEIP El Gegant del Rec 972232127CEIP El Pla 972406106CEIP La Farga 972235637CEIP Mas Masó 972941382CEIP Silvestre Santaló 972238619CEIP Veïnat Gertrudis Moret 972400092CIFO 972405570Escola d’Adults 972241410Escola de Música del Gironès 972213262Escola U. Fisioteràpia Garbí 972405130E. d’Educació Especial La Maçana 972235930IES Salvador Espriu 972240246IES Vallvera 972231919Institut SES 972234975Ntra.Sra. Del Roser (Dominiques) 972233681Pompeu Fabra 972405702UOC (U. Oberta de Catalunya) 972405067Vilagran 972241757

LLARS D’INFANTS

Escola Bressol El Lledoner 972238388Escola Bressol El Carrilet 972237580El Barrufet 972231299Petit Jardí 972237927Petit Príncep 972236559

ALTRES TELÈFONS D’UTILITAT

Aigües de Girona, Salt i Sarrià 972201737Casa de Cultura “Les Bernardes” 972234695Casal de Jubilats de Salt 972230498 Secretaria 972238578Centre d’Atenció Primària (Salt 1) 972243737Centre d’Atenció Primària (Salt 2) 972439136Centre de dia (Les Bernardes) 972425267Correus 972237081Geriàtric Torras 972400563Hotel d’Entitats 972242088 972241128Jutjat de Pau 972234012Ludoteca (Les Bernardes) 972245233Llar de Jubilats “Les Bernardes” 972232663 972239061Mossos d’Esquadra 972245446Notaria de Salt 972230100Parc Hospitalari Martí i Julià: Hospital Psiquiàtric 972182500 Hospital Santa Caterina 972189000 Consultes externes 972182626 Diagnòstic per Imatge 972182620Parròquia de Sant Cugat 972234686Parròquia de Sant Jaume 972236190Piscina coberta 972236021Residència assistida “Les Vetes” 972401014Residència Geriàtrica “Nostra Llar” 972239199Tanatori del Gironès 972249050

ESCOLES DE MÚSICA I DANSA

Nou Espiral 972242999Interval 972440483

TAXIS

Giro-Taxi 972221020Taxi Girona/minusvàlids 972222323 972203377

DAVESA, Major, 20 972230568Dies: 1, 9, 17, 25 de març.

ESCATLLAR, Guilleries, 23 972230103Dies: 5, 13, 21, 29 de març.

ANNA JUBERO, Major, 157 972233518Dies: 2, 10, 18, 26 de març.

PEYA, Pla de Salt, 15 972441001Dies: 7, 15, 23, 31 de març.

NIETO, Àngel Guimerà, 75 972233645Dies: 3, 11, 19, 27 de març.

ORDIS, Pg. Països Catalans, 71 972237704Dies: 4, 12, 20, 28 de març.

MUÑOZ, Pg. Països Catalans, 145 972243412Dies: 6, 14, 22, 30 de març.

ROCAS, Major, 269 972231249Dies: 8, 16, 24 de març.

FARMÀCIES de Guàrdia: mes de MARÇ

33

Elaboració:

Talleu els pebrots en tires, les tomates a daus i peleu el cogom-bre i talleu-lo a rodanxes. Netegeu l’enciam, talleu-lo petit i dei-xeu-lo en aigua freda.Netegeu el bacallà de pell i espines, esmicoleu-lo i dessaleu-lo submergint-lo diverses vegades en aigua freda. Finalment escór-reu-lo pressionant-lo amb les mans per eliminar així les restes de sal.A part, piqueu els alls i afegiu-los una mica d’oli.Finalment, posar els vegetals i el bacallà en un bol, afegir l’all picat i amanir amb oli, vinagre i sal al vostre gust.Servir ben fred afegint, si es vol, olives negres.

Recepta de la Sra. LOLI BONILLO GALLEGOSdel grup de Les Cuineres de Salt.

Ingredients:

· 1 cogombre· 2 pebrots verds· 3 alls tendres rostits· 2 tomates vermelles fortes· 1 enciam

Ingredients:

· 250 g d’espagueti· Aigua· Sal· 4 ous· 1 / 2 tassa de llet· Pebre· 4 cullerades d’oli o llard

Pipirrana

Fritatta de spaghetti (Itàlia)

Preparació:Bullir els espagueti en aigua abundant i salada, escorreu-los. Batre els ous amb la llet, sal i pebre.Escalfar una cullerada d’oli o de llard en una paella i posar-hi una quarta part dels fi deus i una quarta part del batut. Coure a foc moderat fi ns que la preparació comenci a quallar a la superfície.Fer lliscar la truita a una tapa i invertir-la sobre la paella, per daurar l’altre costat. Preparar així les altres tres truites (utilitzant dues paelles serà molt més pràctic).Escalfar l’oli per a la salsa en una paella, afegir les cebes i alls picats, i cuinar fi ns que estiguin transparents. Afegir els tomàquets pelats i picats, sal, pebre i una mica de sucre, així com orenga i brou.Coure de 10 a 15 minuts, sense tapar.Servir les truites amb aquesta salsa i julivert picat.

· 200 g de bacallà sec· vinagre· oli d’oliva verge· sal

Per a la salsa:500 g de tomàquets2 cebes1 gra d’all2 cullerades d’oliSalPebreSucreOrenga1 / 2 tassa de brou1 cullerada de julivert picat

34

Temperatures i pluviometria del 16 de gener de 2010 al 15 de febrer de 2011

Naixements, casaments i defuncions

Casaments

Juan Manuel Aparicio Collado

Valeska Elisabeth Martin Urbina 10/01/11

Edwin Ramon Flores Aceituno

Silvia Cabello Zamora 14/01/11

Gerardo Antonio Gallo Murillo

Wendy Mabel Madrid Canales 21/01/11

Miki Omon

Cornelia Prigl 28/01/11

Naixements

Cristhofer Sair Nuñez Rodriguez 26/12/10

Marçal Masó Borrell 1/01/11

Moslim Zerouali 2/01/11

Jeinabou Sidibay 2/01/11

Adrià Sanchez Serra 4/01/11

Ajamal Kassama Kanteh 5/01/11

Adam Sifi 5/01/11

Leslie Barrero Zapata 6/01/11

Anuar Ben Ydir 6/01/11

Juliette Amanda Lanza Gonzales 7/01/11

Sadi Ceesay Jabbie 8/01/11

Fatoumata Krubally Keita 8/01/11

Mariam Houbbah Azghough 9/01/11

Adrià Feliu Garcia 10/01/11

Maimouna Jallow 11/01/11

David Draghici 12/01/11

Malak Mnarroun 13/01/11

Pablo Jimenez Cordon 16/01/11

Issac Junior Johnson Onoma 16/01/11

Firdaos Lkarss 16/01/11

Manar el Haouass 17/01/11

Afra Borrisé i Pericot 17/01/11

Kennedy Ohene Kessie 17/01/11

Joana Vilaplana Salomó 18/01/11

Sira Diallo Baye 19/01/11

Adrià Pérez Barceló 20/01/11

Ismael Diakite 20/01/11

Anas Attaouil al Idrissi 25/01/11

Samba Jabbi 25/01/11

Cristian Comino Lobato 25/01/11

Housam el Haouzi 25/01/11

Iker Camacho Montoya 28/01/11

Aisa Tanja Tanja 29/01/11

Defuncions

Mohamed-Rida Lyamani, 16 anys 20/01/2011

M. Carmen López Puertollano, 65 anys 25/01/2011

Bintou Sinera, 29 anys 24/01/2011

Joaquin Cañas Duran, 72 anys 26/01/2011

Juana Lora Vazquez, 94 anys 31/01/2011

Hawa Saidy, 1 any 02/02/2011

Richard Lessner, 56 anys 04/02/2011

Maria Boada Puig, 94 anys 06/02/2011

Francisco Gutierrez Fortes, 81 anys 06/02/2011

Luciana Sánchez Arrebola, 82 anys 07/02/2011

Enrique Casaponsa Gelada, 81 anys 14/02/2011

Gener / Dies 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31Temperatura Mínima -1 8 -1 3,5 0 4 -6,5 -7,5 -5 -7 -4,5 -3,5 5 5,5 1,5 3Temperatura Màxima 15,2 11 17,1 14,8 13,8 7,8 7,5 8,4 9,7 11 10,9 10,2 9,8 13,7 11,6 10,9T. Mínima Deveses -4,3 1,5 -3,5 0,2 -2,6 -3,7 -10,4 -9,8 -9,4 -11,2 -7,8 -6,8 4,5 4 1 2,5Pluja/mm. 14,1 27,1 2,6 3 0,1Humitat (%) 83 80,3 78 76,7 46,3 29,3 49,3 64 66 64,3 73 82,7 85,7 82,3 76,3 80,7 Febrer / Dies 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15T. Mínima -1,5 -3 -2 -1 0 -1,5 -0,5 5,5 0,5 1,5 T. Màxima 14,5 18,2 17,2 18 20 22,2 16 13,2 12,7 15,2 16,4 16,9 17,8 14 11,8 T. Mínima Deveses -3,5 -6,6 -6 -3,5 -3,7 -5,6 -4,6 0,7 -0,4 -1,1 3,2 1,2 -1,4 1 4,5 Pluja/mm. 1,8 Humitat (%) 73 46,3 53,3 68,7 68,7 65,7 77,3 74 82,7 80,7 75,3 77,7 68,3 83 57

Dies de pluja: 6Màxim en un dia: 27,1 el dia 28 de generPluja acumulada: 48,7 (mm)Temperatura màxima: 22,2° el dia 6 de febrerTemperatura mínima: -7,5° el dia 23 de generTemperatura mínima Deve-ses: -11,2° el 25 de gener

Fonts: Museu de l’Aigua i Gerard Taulé (Salt-XOM)

35

Evolució de les temperatures i pluviometria. De l’11 de gener al 10 de febrer de 2011

Escacs

Sudoku

Sopa de lletres

Solucions:

L’acudit foll

El temps

Pluviometria

jerseicorbatamitjonsfaldillacamisabarretsabatabrusaabricbufandaguantsespardenya

Evolució de les temperatures.

Juguen blanques i fan mat amb tres moviments

1: Df8+, Af82: Df6+, Axf6

3: Axf6