2

Activitats del mes d’octubre

CASAL DE JUBILATS

• Dia 20 d’octubre. Excursió a CADA-QUÈS. Sortida a les 8,00 hores del matí. Preu: 39 €. Esmorzar inclòs. Els dies de cobrament dels tiquets seran el 13 i 14 d’octubre, de les 4 a les 6 de la tarda. Per informació i assesso-rament dirigiu-vos al Sr. Josep Llovet. Telèfon 607876946..

SALT SARDANISTA

• Dia12 d’octubre. A les 16.30 h. - Do-ble audició de sardanes amb les Co-bles: Vila de la Jonquera i Foment del Montgrí. Lloc: zona esportiva (pista poliesportiva).

KINBEDEBALL

Curs de balls d’envelat al Pavelló de Salt. Els divendres a les 8 del vespre. Consta de 20 sessions, 10 fi ns Nadal i 10 a partir del gener fi ns Setmana Santa aproximadament.Els balls són: pasdoble, fox, vals, xa-xa-xa, rumba, merengue, tango, swing, rock, etc. Balls per poder ballar a les festes majors i sales de ball. Preu: 90€ (10 divendres) per parella. Us podeu apuntar a kinbedeball@ya.com o bé al tel. 972 23 21 70 (Mag-da).

FUNDACIÓ LES VETES

• Dia 5 d’octubre. Hora: 17,30. Lloc: Auditori Comacros. Xerrada sobre l’alzheimer i projecció de la pel·lícula “¿Y tu quién eres?”.Tallers de memòria:• Del 20 de setembre al 20 d’octubre (dimarts i dijous de 17h a 18h a la Seu de l’Hotel d’Entitats Les Bernardes de Salt (C/ Sant Dionís, 42).• Del 25 d’octubre al 29 de novembre (dimarts i dijous de 17h a 18h a la Seu de l’Hotel d’Entitats Les Bernardes de Salt (C/ Sant Dionís, 42). Preu d’ins-cripció: 20 euros. Informació i inscrip-cions: 972 40 10 14, Mònica Palomo)

BIBLIOTECA MASSAGRAN

• Dissabte 1: comencen els tallers de teatre. Hi ha dos grups, a les 4h amb la Júlia teatre en català per a nens i ne-nes de 8 a 12 anys i a les 5,30h teatre en català i àrab, amb la Majda, també per a nens i nenes de 8 a 12 anys.• Dilluns 3: comença la quinzena dels invents. Carregats amb la curiositat d’en “Lucas” i de la seva ambició i per-severança, volem conèixer el que por-tem d’inventors dins nostre.• Dilluns 3 a les 10h. Primera sessió del grup de lectura amb mares de

nens i nenes de la biblioteca. Aquesta activitat es fa tots els dilluns de l’any.• Dijous 6 a les 10h. Sessió del pro-jecte “Teixint cultures” de recollida de contes de tradició oral amb mares dels nens i nenes de la biblioteca. Aquesta activitat es fa tots els dijous de l’any.• Dissabte 15 d’octubre a 2/4 de 12h: activitat familiar, per a nens i nenes de 0 a 3 anys acompanyats pels seus pa-res i mares. Amb “Tantàgora”.• Dilluns 17: comença la quinzena del cos humà, en coneixerem els llibres que ens en parlen i moltes coses més.• Divendres 21 a les 18h: 1a sessió del grup de lectura per a nens i nenes de 8 a 12 anys. Llegirem i parlarem dels llibres de l’escriptora de “La ola”, Suzy Lee.• Divendres 28 d’octubre a les 18h: 2a sessió del grup de lectura per a nens i nenes de 8 a 12 anys. Seguirem lle-gint i parlant dels llibres de l’escriptora Suzy Lee.

CENTRE DE RECURSOS DE LA GENT GRAN

• EXPOSICIÓ: FIRA DEL CISTELL el 1 i 2 d’octubre.• XERRADA: NUTRICIÓ DE DANONE el dilluns 3 d’octubre a les 17:00h.• TALLER: PINTURA DEL TALLER PASTA DE SAL el dijous 6 d’octubre a les 17:00h. (cal portar les fi gures realitzades del taller de sal).• TALLER: EXPERIMENTEM AMB CERES els dilluns 17 i 24 d’octubre a les 17:00h.• TALLER: INTERGENERACIONAL: MARAQUES AMB MATERIAL RE-CLICLAT el dijous 20 d’octubre a les 11:00h. (cal inscripció prèvia).• TALLER: FEM PANELLETS el di-marts 25 d’octubre a les 17:00h. (cal inscripció prèvia).• TALLER DE MEMÒRIA els dimarts i dijous (cal inscripció prèvia).• TALLER DE FISIOTERÀPIA els di-mecres 19 i 26 d’octubre a càrrec de Mònica Angulo.1r grup de 16:30 a 17:15h.2n grup de 17:15 a 18:00h.3r grup de 18:00 a 18:45h.• SORTIDA: COLÒNIA GÜELL (SAN-TA COLOMA DE CERVELLÓ) el dijous 27 d’octubre (cal inscripció prèvia).• ELS JOVES APRENEN A COSIR AMB LA GENT GRAN els dijous de 16:00 a 18:00h. (cal inscripció prèvia).

ACTIVITATS FIXES• Parc de salut. De dilluns a dijous de 10:00 a 14:00h. - 16:00 a 19:00h. Di-vendres de 10:00 a 14:00h.• Estimulació manual, dilluns i dijous

de 17:00 a 19:00h. • Entreteniments de memòria, dimarts de 17:00 a 19:00h. • Espai d’esbarjo i trobada, dimecres de 17:00 a 19:00h. • Caminades saludables, dilluns de 09:00 a 10:30h. • Alfabetització, dimarts i dijous de 10:30 a 11:30h. • Serveis Integrals per a la Gent Gran Centre de Recursos. Pl. de la Vila, s/n · Telèfon 972 011 655Horari: matí de 10:00 a 14:00 h - 16:00 a 19:00 h (divendres tarda tancat)

LA MIRONA CONCERTS• Dia 1 - 5A OKTOBERFEST– Hora:17,00- Sala 1- Preu: 20/25 € ta-quilla.• Dia 7 - 2MANY DJ’S (DJ SET)- Hora:23,00- Sala 1- Preu: 20/24 € ta-quilla.• Dia 8 - BANC DE PROVES amb CASPARVON- Hora:22,30- Sala 2- Preu: gratuït.• Dia 11 - IV PREMIS SERRALONGA i BARONIA DE SAS FESTIVAL- Hora: 22.00- Sala 2- Preu: per confi rmar.• Dia 14 - SÔBER + EIKOSTATE- Hora: 22.30- Sala 1- Preu: 16/21 € taquilla.• Dia 15 - GRATEFUL BLUES BAND- Hora: 23.00- Sala 2- Preu: per confi r-mar.• Dia 21 - VETUSTA MORLA - TEM-PORADA ALTA- Hora: 23.00- Sala 1- Preu: 24/28 € taquilla• Dia 22 - ESTUPIDA ERIKAH + PUL-POPOP- Hora: 22.30- Sala 2- Preu: per confi rmar.

TEATRE DE SALT

• Dia 1 - 21.00h.-Havanera LabCanal: Argelès sur Mer - Àlex Rigola- 12/8€.• Dia 2 - 18.00h.-Havanera LabCanal: Argelès sur Mer - Àlex Rigola- 12/8€.• Dia 7 - 21.00h. - Grimègies - de Tor-tell Poltrona- 18/10€.• Dia 11 - 21.00h. - Sagarra dit per Rosa Maria Sardà - direcció de Carme Cané- 24/16€.• Dia 14 - 21.00h. - Miranda - direcció d’Oskaras Korsunovas- 28/16€.• Dia 15 - 18.00h. - Mowgli, l’infant de la jungla - de Rudyard Kipling- 10/8€.• Dia 21 - 21.00h. - Els viatges de Lina Bögli - direcció de Christoph Martha-ler- 28/16€.• Dia 21 - 23.00h. - (Sala La Mirona) - vetusta morla - Mapas- 28/24€.• Dia 22 - 21.00h. - Els viatges de Lina Bögli - direcció de Christoph Martha-ler- 28/16€.• Dia 28 - 22.00h. - Preparatio Mortis - de Jan Fabre- 24/14€.

3

Generalitat de Catalunya

Índex

Agenda2

Editorial3

Entrevista4

Història6

Col·laboració7

Ensenyament12

Curiositats15

Excursions16

Cuidem les mascoltes16

Notícies17

Informació Municipal19

Pessics d’art 21

Opinió23

Entreorelles23

Esports24

Casal de Jubilats26

Teatre28

Fauna29

Guia de serveis32

Gastronomia33

Cuina internacional33

Demografi a34

El temps34

Poti-poti35

La Farga no se solidaritza necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats i no es fa responsable del seu contingut. La Farga autoritza la

reproducció dels articles sempre que se n’indiqui la procedència.

amb la col·laboració de:

ww

w.r

evis

tala

farg

a.c

at

Editorial

lafa

rga

@re

vis

tala

farg

a.c

at

membre de:

Salt a les notícies El feixisme i la incitació a la violència, que és el que menys ens convé en aquests moments de crisi social i de latent confl ictivitat, fan presència a Salt de la mà de gent forana. Les nostres autoritats polítiques i policials no poden permetre que siguin individus d’altres municipis els que engeguin el vesper, sovint per uns interessos que poc tenen a veure amb la nostra fràgil convi-vència. Igualment, ni les autoritats autonòmiques ni estatals fan massa cas de les nostres demandes i necessitats, que passen per una distribució més estructurada dels nouvinguts, per tal que no siguin els municipis tradicional-ment amb menys capacitats els que hagin de gestionar aquest important repte social. No hem de transigir en l’exigència de més i més recursos, i con-tinuem demanant una acció concertada i unitària de tot el nostre consistori i que se superin les picabaralles personals i de partit. Potser algun dia ja serà massa tard.Des de fa un temps, els diversos episodis de crispació ocupen un espai des-tacat en els mitjans de comunicació catalans i de la resta de l’estat, en la premsa, en la ràdio i la televisió, oferint una imatge que ens degrada. Però aquesta és la mena d’informació que interessa als periodistes per simple motius d’audiència i de retribució. Però a molts d’aquests poc els interes-sa el dia a dia saltenc i els nostres problemes de fons. Abans ens sobtava que parlessin de nosaltres, que ens fessin entrevistes, que enregistressin els nostres veïns i els nostres carrers, però ara ens hi comencem a acostumar. I això que no fa pas gaire hi havia molta gent fi ns i tot a Catalunya que desco-neixien l’existència de la nostra vila. Ara més que mai hem de fer un esforç suplementari per fer-nos conèixer i respectar d’una altra manera, i aquí les nostres associacions i col·lectius, amb un treball impagable, i de nou els nos-tres representants polítics, haurien de col·laborar conjuntament per millorar la nostra imatge. Salt té molt més a oferir.

ANY XXXII NÚM 284 OCTUBRE DE 2011EDITA: Casal de Jubilats de SaltPasseig Verdaguer, 1 Tel 972 23 85 78COORDINADOR: Manel OliverasCONSELL DE REDACCIÓ: Manel Oliveras, Agapit Alonso i Pont, Carme Torrent, Joan Corominas, Agnès Cabezas, Anna Clarà, Héctor Martínez, Josep M. Pla, Roger Tor-ramadé, Júlia Pujolràs i Carme Garriga.MAQUETACIÓ: 7 de dissenyIMPRESSIÓ: Impremta Pagès

COL·LABORACIONS: Josep Clarà, Lluis Mateu, Joan Serrat, Fermí Sidera, Toni Moiset, Jordi Artigal, Institut Salvador Espriu, Comunitat Educativa de Salt, Consol Bosch (Cuineres de Salt), Associació Marfull, Mas Masó, Sergi Villena (Vetxarxa)..PORTADA: Títol: Pa – Autor: Pere Jimenez CórdobaCONTRAPORTADA: ... CORRECCIÓ: CPNLPDISTRIBUCIÓ: Josep PalmerolaADMINISTRACIÓ: Manel OliverasDIPÒSIT LEGAL: GI-356-1979

4

Segon dia de curs. Una arrencada, la d’aquest 2011-2012, marcada per les retallades i l’atac a la immersió lingüística. Precisament, pel que fa a aquest segon aspecte, de camí cap a l’Escola Veïnat veig cartells en defensa del català a tots els centres escolars per on passo. En arribar-hi, un grup de mainada fa una classe

d’educació física al patí. La professora els instrueix en català i ells es preparen per començar el joc entre riures i salts d’emoció, quin equip guanyarà? Ningú sembla tenir problemes amb la llengua. La veritat és que repassant les diverses entrevistes que he fet a mestres, educadors i directors, en què m’han explicat les difi cultats per la manca d’espais, l’arribada de mainada a mig curs, sovint sense escolaritzar, famílies amb atur i risc d’exclusió social, etc. etc. etc., vénen ganes d’exclamar-se als qui polemitzen per la llen-gua: però què coi us empatolleu, ara? I qui no ho entengui, que ho tradueixi, que és un exercici molt sa.

-Segon dia de classe. Com ha anat l’arrencada del curs?-Bé. De fet, els mestres ja fa 15 dies que treballem, però el primer dia que arriba la mainada el que es fa és bàsicament comprovar els que hi són, els que no, i com que el nostre centre fa dos anys que treballem amb el material sociabi-litzat, el primer dia es reparteix.

-Què vol dir això del material so-ciabilitzat?-Els pares no han de comprar el material escolar, sinó que paguen una quota anual i amb aquests di-ners nosaltres els subministrem tot el material fungible: llibretes, llapis, gomes, regles, etc. Així ells no han de portar res de casa. És un mate-rial que es queda a l’escola. És el segon any que ho fem i la veritat és que va molt bé, perquè així fem que tota la mainada siguin iguals. Ells porten de casa una bossa i un estoig buit i aquí se’ls dóna el ma-terial. Tots tenen el mateix i ningú agafa res dels altres i s’eviten pro-blemes.

-Interessant. Això es fa a totes les escoles?-En principi va ser una iniciativa

del nostre centre, no sé si ho fan en altres escoles. El que sí que se sol fer a tot arreu és la reutilització de llibres. La majoria de llibres de primària ja els tenim en dipòsit en el centre, els pares només paguen un lloguer que a 1r i 2n són 5 euros i de 3r a 6è són 20 euros. Tenim gairebé tots el llibres, només han de comprar alguns quadernets de treball. Com que això ja fa força temps que ho fèiem i vèiem que funcionava, ho vam voler aplicar al material fungible. Al principi els costava una mica d’entendre als mateixos pares, però després ha funcionat molt bé. Així no s’han de preocupar de comprar res.

-Ets de Girona, però quan fa que treballes a Salt? I a l’Escola Ve-ïnat?-Doncs aquest serà el 27è curs que estic a Salt. Primer en un altre centre, a l’antic Vallvera, que ara és l’Escola Deveses. I en aquesta escola hi treballo des del 1992. Pri-mer de professor, després de cap d’estudis durant força anys i ara fa 7 anys que en sóc el director. O si-gui que estic a Salt des del 1985, he vist tota l’evolució dels alumnes.

-Ha crescut molt Salt, especial-ment la població infantil-Aquest estiu, per exemple, han arribat 40 nous alumnes de pri-mària que s’han hagut de repartir entre les escoles de Salt. Per això es parla de matrícula viva. Des de la crisi, els moviments últims que estem veient és que ve gent d’ori-gen immigrant d’altres poblacions de Catalunya i d’Espanya. Nor-malment perquè hi tenen família i comparteixen pis, s’ajuden uns als altres. La crisi és molt fonda. La majoria de pares dels nostres alumnes fan un gran esforç per poder fer els pagaments i entenen la necessitat que els nens vagin a l’escola i que tingui el material es-colar.

-Com és la relació del centre amb les famílies?-Això és un tema complex, però aquí ens ha anat molt bé el Pla d’Autonomia de Centre (PAC). Vam ser escola pilot del PAC, el 2005, juntament amb altres cinc escoles de les comarques gironi-nes. Amb aquest pla d’autonomia, un dels objectius, a banda de millo-rar els resultats educatius, era mi-

Entrevista a en Ferran Jambert, director de l’Escola Veïnat

Nom: Ferran Jambert PascualEdat: 58 anys Nascut i resident a GironaProfessió: mestre de primària i director de l’Escola Veïnat de Salt des del 2005Escola Veïnat: en aquests mo-ments l’Escola Veïnat té 246 alum-nes i 21 professors. Si voleu saber més coses, visiteu el seu blog: http://blocs.xtec.cat/escveinat/

5

Entrevista a en Ferran Jambert, director de l’Escola Veïnat

llorar la cohesió social, que són els dos grans eixos del Departament; i dins de la cohesió, a nosaltres ens interessava especialment treballar la relació amb les famílies. Aquest pla d’autonomia va durar 4 anys i durant aquest temps vam fer una AMPA nova, vam fer moltes reuni-ons amb famílies, molt treball de diàleg, a partir del dia a dia. Ha estat molt efectiu, els confl ictes que hi podia haver entre famílies o entre la família i l’escola els hem reconduït i ara podem dir que la relació entre les famílies i l’escola és bona.

-En què consistia exactament aquest pla d’autonomia?-Era una convocatòria que va sor-tir el 2005 i ens ha anat molt bé perquè, entre altres coses, era una ajuda econòmica molt important, que ens ha permès digitalitzar to-tes les aules, ja no fem servir guix, són totes digitals. Vam tenir durant els primers 3 anys una auxiliar de conversa, una noia que ajudava els alumnes d’infantil bàsicament en el llenguatge oral. Perquè hi ha molts nens que la seva llengua materna no és ni el català ni el castellà i en un 99% no han anat a la guarderia. Ara no tenim aquesta noia perquè representava una despesa impor-tant, però s’ha seguit aquest pro-grama de llengua oral a través de les tutores de cada curs. Ha estat un treball que ha donat molts èxits, la mateixa inspectora del Departa-ment ho va considerar molt bene-fi ciós i per això s’ha estès a totes les escoles de Salt.

-Es podria dir que heu passat de

la bonança d’aquest pla a les re-tallades?-Per sort, el pla, que es va acabar l’any 2009, l’hem pogut renovar per 4 anys més. Com que vam ser els primers, hem estat els únics que hem pogut renovar. Tot i que amb menys dotació econòmica, però encara tindrem una ajuda per seguir treballant tots aquests àm-bits. Per això també vam buscar elements que poguessin quedar en el centre, com és la modernit-zació de les aules.

-A Salt s’ha doblat el nombre d’escoles en pocs anys i tot i així no n’hi ha prou?-Actualment hi ha vuit escoles pú-bliques, 3 de concertades i 3 ins-tituts. A l’escola d’adults, que no hi caben, igual que les llars d’in-fants... diria que en aquests mo-ments de P3 queda una sola plaça en tot Salt. Si arriben dos alumnes ja s’ha d’augmentar ràtio i ja es-tem a 25, que ja és força alta. Salt segueix creixent, ja és una ciutat i amb moviment continu. Però això ja ho saben els governs, perquè a més, tristament, sortim massa als mitjans per coses que no hauria de ser, però bé...

-Si parlem d’actualitat, la pre-gunta obligada és sobre la im-mersió lingüística -Aquí tenim cap a un 75% de nens d’origen immigrant i no hi tenim cap problema, els problemes són a fora. Ofi cialment, com a totes les escoles, la nostra llengua ve-hicular és el català i no hi ha cap problema. Al contrari, les famílies agraeixen que se’ls ensenyi, uns i

altres, perquè aquí la ma-joria són estrangers o són de parla castellana. Ningú ha posat mai cap proble-ma en aquest aspecte. Aquí no és el problema principal aquest, ja hi ha sufi cients preocupacions per les famílies en sobre-viure al dia a dia, mantenir o trobar feina, etc.

-Però temeu que es pu-gui arribar a alguna im-posició en aquest as-

pecte?-Espero que no. A més, aquí ja el fem servir el castellà amb les fa-mílies que no t’entenen, no hi te-nim cap problema, no s’ha negat mai el castellà a ningú, i fi ns i tot en anglès, si fa falta, la qüestió és entendre’s i a nivell escolar no s’ha de fer batalles amb això. A classe, el català, i amb la família el que es pugui, per facilitar la comprensió i que se sentin acollides i integra-des al màxim.

-Parlem del nivell educatiu. Quin percentatge de nens continuen estudiant després de l’ensenya-ment bàsic? -No t’ho sabria dir, però hi ha de tot. D’aquesta escola, que conti-nuïn batxillerat n’hi ha pocs, cada vegada costa una mica més. Ara, pel que fa a les competències bà-siques, estem dins la mitjana dels centres de la nostra categoria. Fem el que podem. Si un nen se-gueix l’escola des dels 3 anys i fi ns a 6è, aquest nen assolirà el nivell perfectament, independentment del que digui la gent. Potser tindrà més o menys coneixements, tam-bé dependent de l’entorn, la llen-gua materna, etc.; però tindrà les capacitats bàsiques per adquirir els coneixements necessaris. Ara, el problema és que molts no fan tot l’ensenyament. Si t’arriba un noi a 6è, per exemple, que no coneix la llengua i que potser no ha estat escolaritzat anteriorment, llavors l’objectiu és sobretot alfabetitzar-lo.

-I la mainada, com ho viu? No deu ser fàcil pels que vénen, se’n van, després tornen...-No, gens. A vegades se’n van du-

6

Entrevista a en Ferran Jambert, director de l’Escola Veïnat

La Biga i la Busca

rant el període de vacances dels pares, que pot ser que sigui setem-bre o octubre, quan ja ha començat el curs. Per això, totes les escoles de Salt tenim un límit i és que si falten més de dos mesos perden la plaça al centre que estaven. Des-prés li hauran de tornar a assig-nar una plaça nova. Un d’aquests nois que vam col·locar poc abans de començar el curs, havia estat aquí fi ns a 2n, havia marxat al seu país i ara ha tornat per edat de 6è, però tot aquest temps no ha estat escolaritzat. Clar, serà molt difícil que segueixi el nivell del seu curs, de fet no recordarà gairebé ni l’idi-oma. No només a nivell d’escola, sinó en general, com a societat ca-talana, s’inverteixen uns recursos que es perden per aquesta mobili-tat. I molts d’ells no volen marxar, han nascut i se senten d’aquí, però per qüestions familiars o econòmi-ques es troben amb aquestes si-tuacions.

-Com ha de ser un professor per treballar a Salt?-Que sàpiga adaptar-se i que sà-piga treballar amb les diversitats que es troba. Contràriament al que la gent pot pensar, hi ha força gent que ve a fer pràctiques aquí

i quan acaben demanen aquí la plaça. Pot ser un repte, però molts quan ho proven després estan encantats. També perquè el perfi l d’alumnes, tot i que és molt vari-at i complex, en línies generals és mainada molt agraïda i que quan t’agafen confi ança se’n recorden molt de tu. Molts vénen a veure’t després, un cop han acabat l’es-cola, durant anys.

-Quines línies cal seguir en edu-cació, com plantegem el futur?-A nivell de primària aniria molt bé tenir més autonomia amb el currí-culum de l‘escola. Ja hi ha hagut avenços en aquest sentit, amb el decret de direccions de la nova llei, però encara costa-rà una mica portar-ho endavant. També pen-so que caldria agrupar els nens, no tant per edat sinó pel nivell. Tot això ja es comença a poder fer amb la nova LEC, però per acabar-ho d’aplicar necessites més recursos humans, més mestres, també més espais i en tenir les escoles tan plenes és molt difícil. Si pogu-

éssim reduir ràtio i tinguessis pos-sibilitat de treballar moltes estones en mitjos grups, que ja es fa pun-tualment, es podria treballar més i millor. Tot i que aquí hem mantin-gut la 6a hora, com totes les esco-les de Salt, per tant hem mantingut les plantilles de mestres.

-Així, com anirà aquest curs?-Aquest és el segon de la renova-ció del pla d’autonomia. En que-daran dos i després ja ho veurem. De fet, aquí s’ha de pensar curs a curs. Ara, el que sí que demanem és que hi hagi una continuïtat en les polítiques d’educació, que no es vagi canviant tan sovint.

Agnès Cabezas Horno

La Biga era el partit que, des del segle XV, aglutinava la classe

alta de Barcelona, és a dir, els ciu-tadans honrats, rendistes i grans mercaders que des del segle XII controlaven el poder municipal. Era un estament oligàrquic format per unes grans famílies que defen-saven els seus privilegis i controla-ven el govern. Duien a terme una política d’enllaços matrimonials i d’adquisició de terres senyorials per poder formar part de la noble-sa. La Biga, que controlava també la Generalitat, defensava unes mesures econòmiques antiprotec-cionistes i arran de la crisi del se-gle XV s’enfrontà a la Busca.La Busca era un grup polític inte-

grat per mercaders, artesans i me-nestrals, amb participació nul·la al poder municipal. Es formà per acabar amb el poder de la Biga i lluitar contra la crisi econòmica, la corrupció, la competència i els impostos abusius. Després de la creació, el 1452, del Sindicat dels Tres Estaments, que dirigí l’ofen-siva contra els ciutadans honrats, els buscaires aconseguiren que el rei Alfons IV nomenés Requesens com a lloctinent reial de Catalunya. Aquest els donà el govern munici-pal el 1453, i per privilegi reial de 1455 el Consell de Cent fou obert a tots els estaments. Però les me-sures proteccionistes i de deva-luació monetària no obtingueren

l’èxit esperat, i la Biga, apro-fi tant la divisió de la Busca, aconseguí el 1462 dissol-dre el Sindicat i executar els caps buscai-res. Això pre-cipità la llarga guerra civil catalana (1462-1472) que enfrontà els re-mences, la Busca i una monarquia afeblida per les lluites dinàstiques a una oligarquia urbana i rural i una jerarquia eclesiàstica que pre-tenien mantenir-se en el poder.

J.C.L.

7

L’amnèsia: el pitjor enemic

El castellà va ser imposat als catalans fa gairebé 300 anys. I

això només és un tast d’un inesgo-table llistat de greuges. 1715: “Que en las escuelas no se permitan li-bros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escue-las y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano.” 1716: “Que todo lo judicial que se actua-ba en lengua catalana, se escriba en adelante en idioma castella-no.” 1755: “Pena de pan y agua por cada vez que los religiosos tengan una conversación tirada en catalán.” 1772: “Que todos los mercaderes y comerciantes obser-ven la Ley del Reino llevando sus Libros de contabilidad en idioma castellano.” 1801: “En ningún tea-tro se podrán representar, cantar, ni bailar piezas que no sean en idioma castellano.” 1828: “Siendo las partidas de bautismo, de matri-monio y de defunción documentos fehacientes en todos los tribunales

del Reino, se hace preciso que se extiendan en idioma castellano, que es el idioma del Gobierno.” 1900: “A los señores maestros y maestras a que se abstengan de usar para la enseñanza idioma alguno que no sea el castellano.” 1906: “Hay que catellanizar a Cata-luña... Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza.” 1924: “Con esta fecha recuerdo al Colegio de Abogados de Barcelona que han de publicar en idioma castellano con exclusi-ón de otro alguno.” 1924: “Detin-gut l’arquitecte Gaudí per parlar en català.” 1931: articles 4 i 50 de la Constitució espanyola de la sego-na República: “El castellano es el idioma ofi cial de la República. A nadie se le podrá exigir el conoci-miento ni el uso de ninguna lengua regional. Es obligatorio el estudio de la lengua castellana, y ésta se usará también como instrumento

de enseñanza en todos los centros de instrucción pri-maria y secunda-ria de las regiones autónomas.” 1971: “Jordi Carbonell, director de la Gran Enciclopèdia Ca-talana, a la presó per parlar en cata-là.” 1984: “Un po-licia obliga a una persona a men-jar-se un paper pel sol fet d’estar escrit en català.” 2001: “A nadie se le obligó nunca a hablar caste-llano en Catalunya” (rei Joan Car-les). 2001: “El castellano ha sido siempre una lengua de riqueza y no de imposición” (Jesús Caldera, PSOE). 2011: “Sentència del Su-prem i interlocutòria del TSJC per-què el castellà sigui llengua vehi-cular a les escoles de Catalunya.”

Font: Diari Segre (Marta Alòs).

Paulí Pallàs, presoner polític de Franco

Paulí Pallàs, militant del POUM, entrà a formar part des de ben

jove a les activitats del partit mar-xista. Paulí, home de fortes convic-cions que al llarg de la seva vida el van portar a viure sempre al límit,

fi ns al punt que en la clandestinitat era el responsable dels afers mili-tars i polítics del partit. Fou empre-sonat a diversos llocs de l’ Estat espanyol (veure la Farga no 274 i 276). L’abril d’enguany va néixer a les Illes una associació a fi de preser-var la memòria del Campament de Soldats d‘Artà, construït l’any 1941, fou un camp de presoners de guerra i de presoners polítics. I, precisament, Paulí Pallàs ha estat una peça clau en tot aquest assumpte.Gràcies a la fortuna que ha preser-vat la vida i la memòria d’en Paulí, la primavera passada l’associació con-nectà amb en Paulí, el qual és una vella glòria del POUM. Que als seus 91 anys va viatjar a la ciutat d’Artà el 23 de juliol d’aquest any convidat pels Amics dels Campaments dels Soldats a fi de reviure l’experiència que hagué de viure allà, perquè Pa-llàs és un lúcid testimoni i serà una

eina immillorable per a l’estudi del Campament i la vida en els batallons de presos treballadors en general.

8

El Bosc dels miralls trencats. Lectures per a tot l’any: el grup de lectura de la Biblioteca Pública compleix 10 anys

Comença a ser un llarg recorre-gut: més de cent textos com-

partint els sentiments, refl exions i pensaments que les seves lec-tures ens aporten. Durant aquest temps hi ha passat força gent en el grup, però des de fa uns quants anys som els mateixos, més o menys una dotzena de ganàpies diversos units per la lectura. I hem triat un camí, el de créixer com a lectors, el de llegir la bona literatu-ra, aquells textos que aparentment són « difícils » i que uns prejudicis absurds els classifi quen per a ini-ciats però que un cop llegits amb tranquil·litat i atenció són tresors que la seva lectura et fa sentir bé per molt terribles que siguin els seus temes o personatges.Aquest any llegirem els millors au-tors de relats breus. N’hem triat uns quants, els més signifi catius

de cadascun d’ells, intercalats per la lectura de l’Ulisses de Ja-mes Joyce, la novel·la del segle XX. I ens hi acompanyaran pun-tualment, com ja va sent costum, les professores Neus Real i Mita Casacuberta i l’amic Josep Maria Clavaguera. Ells ens ajuden a anar més lluny en aquelles sessi-ons que preveiem que poden ser més intenses.Ens trobem un dijous el mes, a les vuit del vespre a la biblioteca públi-ca. Tot lector n’és ben rebut.Aquest és el programa:· 22 de setembre: Alice Munro ”Massa felicitat” Traducció de Do-lors Udina. · 20 d’octubre: Isak Dinesen “Con-tes d’hivern” Traducció de Toni Pasqual. · 17 de novembre: Anton P. Txekhov “Contes” Traducció d’Anna Estopà.

· 15 de desembre: Ernest Hemin-gway “Cuentos” Traducció de Da-mián Alou.· 19 de gener: Guy de Maupassant ”Contes de bogeria i obsessió” Traducció de Josep Maria Sala-Valldaura. · 16 de febrer i 22 de març: James Joyce ”Ulisses”. · 19 d’abril: Edgar Allan Poe “Tots els contes vol I” Traducció de Joan Solé.· 17 de maig: Quim Monzó “Vuitan-ta –sis contes”.· 14 de juny: Jorge Luis Borges ”Ficciones”.· 19 de juliol: Rudyand Kipling “10 Narraciones maestras” Traducció de Jorge Luis Borges. · 23 d’agost: Henry James “Los Amigos de los amigos” Selecció i traducció de Jorge Luis Borges.

Jordi Artigal

Paulí Pallàs, presoner polític de Franco

Paulí Pallàs va oferir una confe-rència al teatre d’Artà, on va rebre un emotiu homenatge de molts ar-tanencs i simpatitzants.A hores d’ara, en Paulí Pallàs no ha rebut cap mena d’homenatge, ni reconeixement polític a Salt per la seva trajectòria militant i comprome-sa amb la lluita política per les lliber-tats. Tot l’aparell burocràtic polític i mediàtic d’aquesta última generació, sempre han afalagat a quatre titelles servilment, perquè són la gent més ben adaptada als poders fàctics.

Agapit Alonso i Pont

9

La lògica del cargol

El decreixement és un corrent de pensament favorable a la

disminució controlada de la pro-ducció econòmica per a un nou equilibri entre l’home i la natura i entre totes les societats mateixes. La bioeconomia tracta d’abando-nar l’objectiu de créixer per créixer qüestionant la capacitat del model neoliberal de produir més benes-tar, ja que ha desembocat en un sistema especulatiu generador de repetides crisis que benefi cien a uns pocs a costa de les classes populars i del medi ambient.Els principis del decreixement són el consum racional, l’efi ciència, la moderació, la cooperació, la du-rabilitat i el reconsiderar els ins-truments d’anàlisi de l’economia. ¿Pot basar-se el funcionament de l’economia en un conjunt de xifres, sovint fraudulentes, que només mesuren el conjunt de béns i ser-veis que una societat és capaç de produir o d’adquirir en el mercat, com ara el PIB? ¿És aquest un bon termòmetre per a comparar el benestar veritable de la població, el seu grau de seguretat i felicitat, el seu nivell cultural i educatiu, la conservació dels seus ecosis-temes? ¿Poden unes dubtoses agències de qualifi cació decidir la nostra categoria i condicionar el nostre futur? La qualitat de vida no ha d’estar necessàriament relacionada amb un augment indefi nit del consum com a objectiu de l’activitat econò-mica i del desenvolupament, sinó a la satisfacció de les necessitats humanes: subsistència, protecció, llibertat, participació, justícia, oci, treball, identitat. Les energies re-novables i la nova tecnologia po-den desenvolupar substituts dels recursos que ara es malmeten. Les economies desenvolupades han contret amb el tercer món un seguit de deutes històrics a nivell econòmic i social, tant pel que fa a la importació de recursos com de mà d’obra, impactant en les con-dicions i estils de vida, en la salut i en les cultures tant d’uns com d’altres, originant uns importants moviments migratoris.

Igualment s’estima que en l’actu-alitat caldrien entre tres i vuit pla-netes més com el nostre perquè tota la població mundial tingués el nivell de vida europeu. Això hauria de comportar necessàriament la desaparició de recursos naturals i una reducció obligada del consum. El que proposa el decreixement, el símbol del qual és la fi gura del cargol, és anticipar-se a aquesta situació i canviar el model produc-tiu. En aquest sentit, desenvolupa-ment i sostenibilitat serien incom-patibles i encara més, s’afi rma que l’actual sistema econòmic s’oposa als valors humans.Es dibuixa un sistema basat en vuit pilars o ‘model de les 8 R’: revaluar (substituir els valors individualistes i consumistes per valors de coope-ració i humanistes), reconceptu-alitzar (nova visió dels conceptes d’estil de vida i qualitat de vida), reestructurar (canviar el sistemes de producció en base a l’ecoefi ci-ència), relocalitzar (autosufi ciència local per evitar els grans fl uxos i generalitzar el benestar), redistri-buir (en relació al repartiment de la riquesa, limitant per exemple la capacitat d’enriquiment), reduir (un estil de vida més senzill), reutilitzar i reciclar (allargar el temps de vida dels productes).Per aconseguir aquests canvis, es proposen mesures com redu-ir el fl ux de recursos materials i energètics del sud al nord, passar d’una agricultura intensiva a una agricultura biològica a escala lo-cal, respectuosa amb la regenera-ció natural i la salut, acabar amb la dependència del petroli i de la res-ta de combustibles fòssils, conce-bre els productes industrials com a béns durables i no de consum, tenint en compte el seu reciclatge, intercanviar coneixement i tecno-logia entre tots els països i esta-blir mecanismes de compensació per pal·liar els efectes adversos de l’emissió de gasos contaminants i l’acumulació de residus tòxics. Es proposa produir menys i millor, és a dir, la reducció de la jornada laboral i un millor repartiment del treball, evitant la producció d’una

gran varietat de productes fràgils i devoradors d’energia. Això sí, l’oci no ha de ser sinònim de consum. També la prohibició de privatitzar serveis públics essencials, la regu-lació del mercat per evitar la con-centració (multinacionals) i l’espe-culació, la limitació de la publicitat, democratitzar la propietat dels mitjans de comunicació, permetre l’autogestió, anivellar les condici-ons de salut, acabar amb la depen-dència econòmica i cultural i refer una història protagonitzada per la colonització, el desenvolupament especulatiu i la globalització, retro-bant les identitats culturals perdu-des i les tradicions pròpies.El descontentament i la desigual-tat han generat, històricament, epi-sodis molt traumàtics d’alts costos humans, amb revolucions i règims de tot tipus. Està a les nostres mans, aquesta vegada, evitar-ho. Les condicions i la tecnologia per aconseguir-ho hi són. Només fal-ta consciència social, pedagogia, consens i voluntat política, i el més difícil, tombar uns immensos in-teressos econòmics. Molta feina i molt poc temps.

Joan Corominas

10

El nitrogen i els nitrats

Un dia, quan feia classes de química, vaig preguntar als

alumnes què en sabien de l’ele-ment químic nitrogen. Entre tots van sortir moltes coses: el símbol, les principals valències, la massa atòmica (que alguns recordaven de fer problemes), el lloc que ocu-pa en la Taula Periòdica i, fi ns i tot, un alumne em va recitar l’estruc-tura electrònica de l’últim nivell de l’escorça de l’àtom. Però després els vaig preguntar: “Algú de vosal-tres ha tingut mai contacte amb el nitrogen, l’ha tocat o l’ha fet ser-vir?” I la resposta va ser un silenci absolut. Em vaig adonar aleshores de com de malament ensenyàvem la química. Fent veure que m’en-fadava els hi vaig dir: “Sou com un peix que no coneix l’aigua. Des que vau néixer heu estat en con-tacte amb el nitrogen, no sabeu que el 78 % de l’aire és nitrogen?” És que del nitrogen, tot i ser tan abundant, se’n parla poc perquè és un gas que a la temperatura ambient li costa molt de reaccionar. Parlem molt més de l’oxigen, menys abundant però responsable de la respiració, de les combustions, de l’oxidació dels metalls, de l’acidifi -cació del vi, de l’enranciament dels aliments, etc.Però això no vol dir que el nitrogen sigui poc important. Per a la Vida és fonamental ja que tots els éssers vius estem formats de compostos de ni-trogen. Uns compostos anomenats aminoàcids les molècules dels quals s’uneixen fent llargues cadenes ano-menades proteïnes que confi guren el cos de tots els éssers vius.

Però, a diferència de l’oxigen, el ni-trogen no el podem captar de l’ai-re. Els animals solament el podem aconseguir a través dels aliments. En la digestió es trenquen les pro-teïnes dels vegetals o animals que mengem i amb els aminoàcids que queden lliures fabriquem les prote-ïnes del nostre cos.Tampoc ho poden fer la immen-sa majoria de vegetals. L’han de captar absorbint per les arrels uns compostos de nitrogen anomenats nitrats que hi ha a la terra, però en poca quantitat.En un terreny sense cultivar, per exemple en una selva verge, els nitrats del sòl no s’esgoten mai perquè es reciclen. Els residus vegetals -les fulles seques i les plantes mortes- es podreixen i en aquest procés actuen uns bacteris que converteixen el nitrogen de les proteïnes en un compost anome-nat amoníac que, dissolt en l’aigua de la pluja, torna al sòl. Aleshores uns altres bacteris converteixen l’amoníac en nitrats que les plan-tes poden absorbir i aprofi tar.Però en un terreny cultivat, com que no es deixa que les plantes o els seus fruits s’hi podreixin, els nitrats del sòl s’esgoten aviat. En l’agricultura tradicional, per evitar això s’hi tirava fems.. Però en les masies d’abans, com que tenien pocs animals domèstics -la mula, un porc i unes poques dotzenes de gallines i conills-, els fems solien ser insufi cients per regenerar els nitrats del sòl. Això feia que el ren-diment de la collita fos dolent per mancança de nitrogen (i de fòsfor

i potassi, dos elements que tam-bé solen escassejar en els sòls). S’havia de deixar de forma alter-nativa part dels terrenys en “gua-ret”, sense cultivar. També s’alter-nava el cultiu de cereals amb el de plantes lleguminoses, per exemple trepadella o veces. En les arrels d’aquestes plantes s’hi formen uns nòduls que són colònies d’uns bacteris capaços d’absorbir el ni-trogen de l’aire. Aquests bacteris viuen en “simbiosi” amb la planta: la parasiten però “pagant lloguer”, ja que fabriquen nitrats que les lle-guminoses aprofi ten i, un cop se-gades, el camp resta amb nitrats sufi cients per a sembrar-hi cereals l’any següent. Però a l’any 1910 els químics ale-manys Fritz Haber i Carl Bosch van revolucionar l’agricultura in-ventant un procediment per captar el nitrogen de l’aire i convertir-lo en nitrats i sals d’amoníac (per exem-ple sulfat amònic). Van néixer així els fertilitzants químics que, a més de nitrogen, poden contenir també fòsfor i potassi. El rendiment de les collites va augmentar espectacu-larment de manera que actualment

11

El nitrogen i els nitrats

España, Aeña i altres xantatgistes

a Europa, tot i haver-hi molta més població i menys camps cultivats que en el segle XIX, sempre es produeixen excedents agrícoles.Però ara ha aparegut un altre pro-blema. Si els pagesos d’abans te-nien pocs fems, els d’ara en tenen massa. En les grans explotacions ramaderes actuals, amb mils de caps de bestiar, sobretot de porcs, es produeixen grans quantitats d’excrements que barrejats amb l’aigua necessària per mantenir neta la instal·lació, constitueixen els anomenats “purins”, que cal recollir en grans dipòsits i eliminar. Són un bon adob per la terra, però tots els “massa” són dolents. Si no es reparteixen bé produeixen en el sòl una excessiva quantitat de nitrats que, arrossegats per l’aigua de la pluja, penetren les capes freàtiques contaminant els pous i

l’aigua potable de moltes poblacions.Els nitrats no són verinosos ni can-cerígens. De fet les verdures i fruites –encara que siguin de cultiu ecològic- en contenen, però es creu que inge-rits en excés poden produir en algunes persones, sobretot en nens petits, un principi d’anèmia per bloqueig de l’hemoglobina de la sang. També s’ha parlat de la possibilitat, molt més remota, d’induir la formació de subs-tàncies nocives –nitrosamines- en persones amb problemes gàstrics. Per això la Unió Europea fi xa que en l’aigua potable el contingut de nitrats no pot excedir de 50 mg per litre. En

l’aigua potable de Salt, segons la cir-cular que la companyia ens va envi-ar, la quantitat de nitrats és de 8 mg per litre. És curiós que en la majoria d’aigües minerals, malgrat fi gurar en l’etiqueta la composició química, no està indicada la quantitat de nitrats. ¿És que no en tenen o que preferei-xen no parlar-ne?

Joan Serrat

Hi havia una vegada un bonic aeroport a pocs quilòmetres

d’una tranquil·la i endreçada ciutat anomenada Girona, capital d’una regió situada a la costa oest del mar Mediterrani i sota la imponent serralada dels Pirineus, just allà on aquests enfonsen els peus al mar, i aquesta peculiar situació geogrà-fi ca i els nombrosos atractius deri-vats l’havien convertit en una terra eminentment turística, visitada as-síduament per centenars de milers d’habitants de tot el continent.En un país com la majoria de països del món, tots aquests factors junts haurien propiciat un perfecte funci-onament de l’aeroport, sincronitzat amb el ritme i el batec de la capital i de la seva àrea d’infl uència. Però resulta que el país d’aquest conte, Catalunya, tenia una peculiaritat: tot i tenir uns orígens molt antics i una llarga experiència en la pròpia governació, estava sotmès al país veí d’ençà que tots dos s’enfronta-ren en una guerra per una absurda qüestió dinàstica que aquest últim resolgué al seu favor, i ja sabeu, nens i nenes, que “qui té el cul llo-gat no seu pas quan ell vol...”De manera que, després de tres

segles d’aquesta situació de do-mini militar i polític per part d’Es-panya (que així és com es deia el país veí que es va fer amo del d’aquest conte; o España, en VO), en el moment de fer aquesta nar-ració ens trobem que en el nostre camp d’aviació, construït a la joliua plana del poble de Vilobí d’Onyar, es donava una sorprenent equació matemàtica: a Aena, companyia representant del poder estatal sobrevingut, no li donava la gana d’ajustar a la baixa els preus que cobrava a les companyies aèries; les companyies, que eren bàsica-ment de low cost, s’emprenyaven perquè, deien, pagaven massa, te-nint en compte la categoria relativa-ment modesta de les instal·lacions aeroportuàries; les institucions catalanes (amb diners públics re-tornats d’Espanya, ja que aques-ta, arrogant-se el paper d’Estat sobirà, controlava al seu aire els impostos) pagaven / subvencio-naven les companyies perquè es quedessin, però tot i així, aquestes se n’anaven al gran aeroport de la capital del país, Barcelona, perquè hi tenien més avantatges, avantat-ges que les autoritats d’aquest ae-

roport, situat al Prat de Llobregat, els oferien intencionadament per atreure-les.Però aquesta atracció tenia uns efectes perversos, malèvols, ja que, a més de perjudicar l’aeroport de Vilobí (i un altre de dimensions semblants situat al costat de la ciutat de Reus, cent quilòmetres al sud de Barcelona), que perdia vols i per tant capacitat dins l’es-tructura econòmica de la regió de Girona, molt basada en el turisme, com hem dit, es perjudicava a si mateix, ja que, acumulant compa-nyies de baix cost en comptes de constituir-se en origen i destinació de grans línies internacionals, es consagrava (motu proprio!) com

12

España, Aeña i altres xantatgistes

Conferència inaugural a l’Espriu a càrrec de Narcís Badosa

a aeroport de segona fi la, que és justament lo que volien a la capital del país tutelar, Madrid, decidits a tota costa a reservar en exclusiva per a l’aeroport de Madrid-Barajas el paper de primer aeroport de tot el seu domini territorial.Val a dir que, segons les cròniques d’aquells dies, en aquesta caram-bola frenètica i embogida també hi tenien part de culpa les entitats gironines, ja que uns pocs anys abans s’havien deixat engalipar pel partit de la dreta quan gover-nava a Espanya, amb el caramel de fer passar per sota la ciutat de Girona la nova via del tren de gran velocitat: si haguessin sigut una mica llestos i no s’haguessin dei-xat enganyar per aquest truc tan infantil, el TGV hauria circulat molt abans i hauria tingut una llampant

estació a l’aeroport (ja que la nova línia hi passava a tocar), i compa-nyies com la de low cost Ryanair no haurien tingut pas la temptació de deslocalitzar-se de Vilobí i fotre el camp cap al Prat.I, segons expliquen els mateixos cronistes, també hi tenia a veure, i molt, la impotència del Govern tute-lat de la Generalitat de Catalunya, que si no hagués estat el Govern de la senyoreta Pepis (en expressió d’algun d’ells), hauria fet quadrar l’esmentada companyia irlandesa i les seves insistents catxes: “Ens amenaces d’anar-te’n de Girona? Molt bé: doncs ara ni Girona ni Barcelona, no tindràs! A veure com l’entomes, aquest xantatge...”Així estaven les coses, doncs, en el moment de fer aquesta narració. Només ens queda explicar que, en

aquest panorama tan difícil i tan desolador, tots els esforços giro-nins per aconseguir, malgrat tot, tenir rutllant i rendible la magna activitat turística –sobretot estival– donaven com a resultat una mag-nífi ca morterada que al capdavall acabava cobrant-se-la cada any la xantatgista España (“O pagueu sense piular o us cardarem enca-ra més, traient-vos de les mans la vostra autonomia de joguina”).Aquesta operació tota ella d’alta enginyeria fi nancera era conegu-da i és coneguda encara en els cercles econòmics més selectes com “el Negoci d’en Robert amb les cabres”.I aquí hi ha un gos, aquí hi ha un gat, aquest conte s’ha acabat (o no)

Fermí Sidera Riera

Com ja és habitual, la inaugura-ció de curs de l’Espriu s’inicia

amb una conferència, aquest any a càrrec de Narcís Badosa, coor-dinador del Pla de Ciutadania de Salt, educador social i pedagog.La seva exposició s’ha desenvolu-pat en tres vessants que fan refe-rència al món en què es troben els joves estudiants que el dia 12 han començat la seva etapa postobli-gatòria: l’explosió de la tècnica i la

ciència, el canvi econòmic i els va-lors amb què aquests nois i noies s’incorporaran al món dels adults. Pel que fa al primer dels punts, ha posat en evidència la relació que hi ha entre el temps i la informa-ció, sobretot en com es reparteix el temps i com se selecciona la infor-mació, assenyalant la necessitat de saber buscar, saber refl exionar, saber dialogar i saber cooperar. Del segon aspecte, l’economia

13

Conferència inaugural a l’Espriu a càrrec de Narcís Badosa

Manifest: SOMESCOLA.CAT

i les seves característiques, ha fet notar que actualment, el nivell d’ocupació és proporcional al ni-vell de formació i sembla que la tendència s’accentua, la persona qualifi cada està en més bona po-sició que qui no ho està. Més tard, en parlar dels valors, ha destacat la necessitat de pensar en quins valors es vol viure: “saber, saber pensar i saber actuar”, aquest se-

ria l’objectiu, i fer-ho a través o per mitjà de la refl exió.El fi nal de la seva exposició ha servit per mirar Salt i la seva re-alitat. Citant Ferran Adrià, que diu que a la cuina s’hi pot ser amb tres actituds: estar-hi, sentir-se’n part o tenint-hi part, Badosa ha deixat clara la necessitat d’implicació dels joves en el seu municipi. Pregun-tar-se “què puc fer per Salt”, “en

què em puc implicar?”, és superar l’individualisme perquè millori la si-tuació de cada individu. Dos eslògans han servit per tancar l’acte:LA JOVENTUT ÉS EL MOTOR DE TOTS ELS CANVIS iEXISTIR ÉS PENSAR I PENSAR ÉS COMPROMETRE’S.

El passat dilluns dia 12 de se-tembre unes 200 persones ens

vam manifestar davant la plaça de l’ajuntament per mostrar el nostre rebuig vers la Sentència del Tribu-nal Superior de Justícia de Catalu-nya en que qüestionaven el nostre model lingüístic a l’escola.La co-munitat educativa davant d’aques-ta nova agressió no ens podem quedar de braços plegats perquè destruir la immersió és un mètode d’extermini lingüístic. L’objectiu: la imposició i l’extermini d’una cultura i d’una nació. La llengua és un dels símbols d’identitat del nostre poble i la nos-tra cultura. No ens podem perme-tre cap pas més enrere en la pèr-dua d’identitat, la nostra cultura, si no som nosaltres i els nostres in-fants i joves que seran els catalans del futur, qui la preservarà?.El català és la llengua de les nos-tres escoles, ho ha estat des de fa molt anys i ho ha de continuar es-sent per molts anys més. El català és aquell punt comú que uneix a tots els infants i joves, és el que ens permet comunicar-nos els uns amb els altres sense cap mena de tipus de distinció.Per aquest motiu la comunitat edu-cativa de Salt sotasigna el Manifest SomEscola.cat i perquè tothom pu-gui adherir-s’hi a nivell personal si ho desitja o bé a nivell institucional.

Comunitat Educativa de Salt.

Manifest. SOMESCOLA.CATEl Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestio-nen el paper del català com allengua vehicular de l’ensenyament

a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra un delselements bàsics de l’escola cata-lana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys igràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social.Davant d’això, les persones, en-titats i centres educatius sotasig-nantsAFIRMEM:- Que l’escola catalana és un mo-del educatiu consolidat, basat en la no separació dels infants ijoves per raó de llengua i que fa possible el coneixement de les dues llengües ofi cials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.- Que la immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diversesinstitucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic efi cient en el Marc Europeude les Llengües.- Que aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal.liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalu-nya, respecte al castellà, en dife-rents àmbits.

- Que l’actual model d’escola és el resultat dels esforços de tota la so-cietat, especialment de lacomunitat educativa, que amb un consens absolut entorn del model lingüístic, i amb la implicació de pares, mares i del professorat, ha treballat diàriament per tenir una escola catalana, democràtica i de qualitat.- Que amb l’arribada d’un nombre important de famílies nouvingudes durant la primera dècada del se-gle XXI, aquest model d’escola ha ajudat a mantenir la cohesió social del país i s’ha demostrat efi caç en l’acollida i l’arrelament dels infants i joves de les darreres onadesimmigratòries. A més, situa un nou escenari de multilingüisme que afavoreix l’excel.lència en lacompetència comunicativa.SUBRATLLEM:- Que la immersió lingüística ha de continuar essent un dels principals actius per aconseguir una societat cohesionada, en què no hi hagi se-paració entre comunitats ni discri-minacions de cap mena.- Que les sentències del Tribu-nal Suprem espanyol amenacen aquest model d’escola i de societat i obren la porta a demandes inte-ressades que poden posar en perill la cohesió social de Catalunya.- Que cal actuar contra aquestes agressions de manera positiva, re-

14

Manifest: SOMESCOLA.CAT

L’escola Mas Masó de Salt dóna la benvinguda al nou curs escolar 2011-2012

forçant el model d’escolacatalana i millorant la seva efi càcia per garantir un bon coneixement de les llengües ofi cials que pos-sibiliti l’ús del català en els àmbits socials, econòmics i culturals.EN CONSEQÜÈNCIA:- Rebutgem les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra l’escola catalana i les demandes que les han inspirades.- Fem una crida a continuar refor-çant el model d’escola catalana i a lluitar amb tots els mitjansdemocràtics per no posar en perill la nostra cultura i la nostra cohesió

social.- Animem les persones, les entitats i tota la co-munitat educativa a comprometre’s de ma-neraactiva en suport d’una escola catalana en llen-gua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llen-gua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, de-mocràtica i lliure.

Són les 5 de la tarda, els nens i nenes de l’escola Mas Masó

de Salt es dirigeixen cap a la sorti-da de l’escola. Avui, però, no és un dia normal, hi ha la reunió d’inici de curs. A fora els esperen les se-ves mares i els seus pares i tornen a entrar a l’escola. Les famílies entren cap al gimnàs on es farà la primera part de la re-unió i els fi lls i fi lles es queden al pati on els esperen els monitors que de seguida els explicaran els jocs que faran mentre els seus pa-res estan a la reunió. A aquesta reunió estan convoca-des totes les famílies de l’escola de P-4 a 6è. D’aquesta manera es fomenta la participació dels pares i mares en aquesta primera reunió d’inici de curs. La reunió consta de dues parts, la primera on es reuneixen totes les famílies i mestres al gimnàs de l’escola, el director els dóna la benvinguda institucional, es fa un repàs de les normes bàsiques de funcionament de l’escola i es pre-senta tot el claustre, i la segona, en la qual les famílies es reunei-xen amb els tutors/es dels seus fi lls i es tracten temes més especí-fi cs del curs en qüestió. Aquest és el segon curs que la re-unió d’inici de curs de l’escola Mas Masó s’organitza d’aquesta ma-nera i els resultats d’assistència

són del voltant del 85%. Cada any són més les famílies que assistei-xen a la reunió d’inici de curs. Aquesta reunió està inclosa com a activi-tat dins una estratègia del Pla d’Autonomia de Centre (PAC), que ofereix el Departament d’Ensenyament i que té com a fi nalitat potenciar la cohesió social i la par-ticipació de les famílies a l’escola, a banda de la millora dels resultats educatius.

Escola Mas Masó

15

Un sistema democràtic molt curiós!

La immersió lingüística està greument amenaçada. Arran

de la sentència del Tribunal Su-prem Constitucional hem entrat en una nova situació en què el Català a les escoles es troba totalment desprotegit i posant en perill un model educatiu vigent des de prin-cipis dels anys 80 i reconegut per la Unió Europea. Tornem a afron-tar agressions i desafi aments a la nostra llengua, tornem a trobar-nos davant de confl ictes que s’havien considerat superats. Aquest nou atac a la llengua catalana és total-ment injust i inadmissible; la nostra llengua ha de ser vehicular a l’es-cola i a tots els espais socials.Actualment a Catalunya es troben zones amb una gran minoria de catalanoparlants, i l’escola és l’úni-ca via per poder difondre la nostra cultura. Tot aquest aldarull és sim-plement “una mala idea” per tor-nar a encendre unes cendres que només fumejaven. La intenció és

revifar aquestes cendres? Aprendre llengües és quelcom fona-mental per als infants. Els idiomes aporten més cultura i més oportu-nitats per moure’s en una societat cada vegada més multicultural. La voluntat d’entesa i l’educació per a la integració és el que cal practicar tenint en compte la pluralitat lingü-ística de Catalunya.M’indigna que, “inexperts de torn” s’atreveixin a qüestionar la feina dels docents i les necessitats més properes dels alumnes. Els nens i nenes no tenen cap tipus de pro-blema per passar d’un idioma a l’altre. Quan els hi posem cançons en francès, es miren sorpresos i senten curiositat per les paraules que han escoltat. Quan els nens de casa comencen a parlar l’anglès, els pares se senten orgullosos, els fan anar a classes particulars, per saber-ne més. Quan se’ls hi pre-gunta en castellà tots responen i tots el parlen (l’aprenen al carrer,

amb la tv, ràdio, llibres, dibuixos, contes, informàtica, festes, músi-ca, cinema...). Aleshores, per què molesta tant el català? Quin pro-blema hi ha?, o és simplement per tocar la moral? Si es treballa, es viu i es forma una família a Catalunya, aleshores, per què aquest rebuig pel català? Saber llengües és molt important i obre un munt de possibilitats pel futur dels alumnes.El vertader mal no és la llengua catalana, és la incomprensió i la ignorància dels adults. Nosaltres els ciutadans, no hem de permetre que ens tornin a posar “pals a les rodes”. N’estem ben tips. Com gosen malgastar un temps preciós que hauria de sevir per buscar solucions als grans pro-blemes del país? Immigració, crisi econòmica, sanitat, ensenyament, famílies que viuen en precarietat , atur, desigualtats... Vergonya hauri-en de tenir, quan avui dia moren en el món, diàriament, milions d’infants per manca d’aliments! I es posen amb la nostra llengua? Au vinga, que ja n’hi ha prou de ximpleries!No volem dependre d’un estat que no ens deixa viure en pau. No vo-lem ser part d’un estat que no ens ha respectat mai. Volem la via de-mocràtica cap a la independència.*No deixeu de mirar la foto que acompanya aquest text. A Cam-botja sí que ens estimen, mireu els nostres colors!

Júlia Pujolràs Casadevall.

16

Sta. Maria del Mar i centre comercial Les Arenes

Les nostres mascotes

Hem començat la temporada de les excursions un bon grup de

gent, i molta de nova, el dia 15 de setembre. Vam anar a esmorzar a Sta. Susana. Continuem el viatge en direcció a Barcelona per visitar 22@Barcelona, una iniciativa de renovació urbana i un nou model de ciutat. A continuació visita a l’església gòtica de Santa Maria del Mar, situada al Barri de la Ribe-ra, construïda entre els anys 1329-1383, es considerada l’església gòtica acabada.Seguidament ens vam desplaçar al restaurant l’Escut de Vallirana per dinar, buffet lliure. A la tarda vam visitar el centre co-mercial Les Arenes de Barcelona, i el seu mirador. A l’hora programada varem iniciar el viatge de tornada durant el qual es va informar de la propera ex-cursió, a més de les activitats de la setmana del Casal de Jubilats: un curset de ball, country i sarda-nes. Arribada a Salt a un quart de vuit

del vespre, donant les gràcies a totes les persones que ens acom-

panyaren a l’excursió.

Toni Moiset

El pèl de la teva mascota tam-bé és important

El pèl dels gossos ha de tenir una cura específi ca, ja que els prote-geix de diverses malalties, així com del fred i dels rajos solars no-cius per a la seva pell. Per aquesta raó cal cuidar-lo i no permetre que es danyi, ja que pot donar lloc a problemes posteriors. Podem ob-servar que els primers símptomes, quan hi ha problemes en la salut del pelatge del nostre gos, són una caiguda excessiva de pèl o unes picors constants. Per evitar que això passi, hem de tenir en compte uns quants con-sells que ens poden ajudar a fer que el nostre gos tingui un pèl més bonic i saludable. La neteja hi juga un paper predominant , però tam-bé cal tenir-los sempre ben ras-pallats. Aquestes dues coses són primordials, encara que no sufi ci-ents, ja que altres factors com l’ali-mentació, els paràsits i la genètica

també juguen papers importants a l’hora que el gos tingui el pèl sa.

El meu gos arrossega molt el cul per terra. Això és un símpto-ma de cucs? Què cal fer?El fet que el gos arrossegui el cul pel terra és indicatiu d’una molès-tia o picor en aquesta zona i, per tant, es rasca per alleujar-se. La majoria de vegades provoquen aquesta molèstia o picor les glàn-dules anals, unes glàndules situ-ades lateralment i internament a l’anus que excreten una secreció hormonal juntament amb les fem-tes i, quan estan molt plenes, els molesta. Quan us trobeu amb això cal portar-lo al veterinari perquè les buidi i, d’aquesta manera, li desa-paregui la picor. Si cal, el veterinari us podrà ensenyar a buidar-les de manera que pugueu fer-ho vosal-tres mateixos si es repeteix.. No es pot descartar que pugui es-tar parasitat per cucs, ja que quan

aquests surten a l’exterior per l’anus també els provoquen mo-lèstia en aquesta zona.

Tinc un gos aspiradora. Tot el que arreplega per terra, s’ho menja. Com puc reconduir aquesta situació?Hi ha molts gossos que anome-nem aspiradora perquè es fi quen a la boca qualsevol cosa, tant si és comestible com si no; la majoria de vegades arriben a empassar-s’ho, cosa que provoca una posterior mala digestió o, en els pitjor dels casos, un tap a l’intestí. En aquest cas, han d’entrar a quiròfan perquè se’ls extregui el cos estrany que els està provocant el tap a l’intestí. L’origen d’aquest problema sovint prové de l’instint de supervivència de l’animal d’ingerir tot l’aliment possible ara per si en falta demà. Acostuma a ser un problema d’educació. Cal marcar-li una bona jerarquia , seguida d’unes

17

Les nostres mascotes

Curs de balls d’envelat

Les Vetes. Tallers de memòria

bones pautes. Si des de ben pe-tit se li ensenya a menjar quan el propietari ho decideix i mai quan ho vol l’animal, no hi ha aquest problema. Serà important marcar-li un horari a l’hora de menjar, que consistirà en dues, tres o quatre preses segons l’edat de l’animal, i en el cas que no s’ho acabi, mai se li deixarà el menjar restant, sinó que es retirarà i es podrà afegir en la següent presa.

El meu gos es llepa molt els peus del darrere. És símptoma

d’alguna malaltia?El fet que un gos es llepi les po-tes del darrere acostuma a indicar que té algun tipus de molèstia en aquella zona.Si es llepa les mans i els peus amb molta freqüència, segurament té picor d’algun tipus. Si es llepa les potes de darrera per la zona de més amunt o, fi ns i tot, se les mos-sega, a part de poder indicar que té picor, a vegades també pot voler dir que hi ha dolor.En ambdós casos s’aconsellaria portar-lo al veterinari per explicar-li el cas.

Puc aconseguir ensenyar el meu gos cadell a fer els pipins i les caques en una caixa similar a la dels gats ? Els gossos aprenen a fer pipí i caca pel tipus de substrat.Quan es vol ensenyar a fer les ne-cessitats damunt de papers de dia-ri, en el moment en què observem que l’animal té la intenció de fer

caca i/o pipi, hem d’agafar-lo i por-tar-lo damunt els papers de diari. Podrien fer les seves necessitats a la safata amb sorra si així ho volguéssim. És un problema quan no veiem el gos o estem fora de casa. En aquest cas s’haurà de deixar l’animal en una habitació coberta de papers de diari excepte un extrem, on posarem el seu llit i l’aigua; d’aquesta manera l’animal només tindrà l’opció de fer les se-ves necessitats damunt dels pa-pers de diari. Amb els dies anirem retirant els papers de diari (comen-çant pel voltant del seu llit) fi ns que al fi nal només deixarem papers de diari a l’extrem de l’habitació opo-sat al seu llit. Si es disposa d’un lloc on es pugui fer el mateix però amb diverses safates en lloc de diaris, podrem aconseguir ense-nyar-li a fer les seves necessitats en aquestes safates.

Informació proporcionada per Vetxarxa

L’associació KINBEDEBALL or-ganitza un curs de balls d’en-

velat al Pavelló de Salt. Tots els divendres a les 8 del vespre. El curs consta de 20 sessions, 10 fi ns Nadal i 10 a partir del gener fi ns Setmana Santa aproximadament.

Els balls són: pasdoble, fox, vals, txa-txa-txa, rumba, merengue, tan-go, swing, rock, etc. No són balls de competició, són balls per poder ballar a les festes majors i sales de ball. El preu de 10 sessions és de 90€ per parella.

Us podeu apuntar a kinbedeball@ya.com o bé al tel. 972 23 21 70 (Magda).

Els tallers de memòria que ofe-reix la Fundació Privada les

Vetes estan adreçats a persones amb difi cultats cognitives inicials.Els exercicis que es realitzen estan destinats a exercitar una capacitat cognitiva en concret (tot i que al-hora se’n treballin més d’una), per tant treballem: la capacitat d’aten-ció, el llenguatge, la fl uïdesa ver-bal, els diferents tipus de memòria (a llarg termini, recent, de treball, semàntica, …), l’associació, les funcions executives, el càlcul, el

raonament, la concentració, la cre-ativitat, la visualització, etc.A part dels exercicis realitzats en cada sessió, els participants s’endu-en material per fer a casa, que han de portar fet a la propera classe.Cada taller consisteix en 10 hores de formació, dues sessions per setmana d’una hora cada sessió (dimarts i dijous de 17h a 18h).Us convidem a participar d’aquests tallers, que són una manera molt adequada d’exercitar la memòria i te-nir les funcions cognitives en forma.

Els dos tallers que es faran a la tardor són els següents:- Del 20 de setembre al 20 d’octu-bre (dimarts i dijous de 17h a 18h a la seu de l’Hotel d’Entitats Les Bernardes de Salt (C/ Sant Dionís, 42).- Del 25 d’octubre al 29 de novem-bre (dimarts i dijous de 17h a 18h a la Seu de l’Hotel d’Entitats Les Bernardes de Salt (C/ Sant Dionís, 42). El preu d’inscripció és de 20 euros. Informació i inscripcions: 972 40 10 14 (Mònica Palomo)

18

Commemoració del dia de la Gent Gran

Setmana de la mobilitat a l’Espriu

Neix l’ETECAM

La Residència Les Vetes orga-nitza el dia 5 d’octubre, a dos

quarts de sis de la tarda, a l’Audi-tori de la Coma Cros, una xerrada sobre l’Alzheimer i la projecció de la pel·lícula ¿Y tu quién eres?

Sinopsi de la pel·lícula: els Rivero, una família que se’n va de vacan-ces, deixa a Madrid la seva fi lla Ana (Cristina Brondo), que està opositant, i l’avi Ricardo (Manuel Alexandre), que instal·len en una residència durant aquest període. Allà Ricardo, coneixerà Andrés (López Vázquez), el seu company d’habitació i amic. Junts recorda-ran vivències de joventut, algunes de tendres i divertides. Però a mesura que passa l’estiu, el mal d’Alzheimer afectarà més Ricardo. Director: Antonio Mercero.

L’acte comptarà amb la presèn-cia de professionals experts en el tema, i en fi nalitzar la projecció hi haurà piscolabis.

L’ETECAM és l’Escola Tècni-ca de l’Espectacle de la Casa

de la Música de Salt-Girona. Sor-geix de la unió de tots els cursos de tècniques de l’espectacle que s’imparteixen dins l’àrea de forma-ció del projecte Casa de la Músi-ca. Ja estan en marxa 3 cursos del període 2011-12, així com les inscripcions a: www.etecam.cat -Curs de Tècnic de so de directe-Curs de Tècnic de so d’estudi-Teoria i pràctica de la il.luminacióActualment té dues seus; la seu de les classes teòriques és a l’edi-fi ci de la FACTORIA CULTURAL COMA-CROS de Salt i la seu de les assignatures de pràctiques és a LA MIRONA.Podeu seguir tota la seva activitat

a través del web http://www.ete-cam.cat/ o del FACEBOOKEl projecte Casa de la Música sor-geix com a una iniciativa sociomu-sical des de la iniciativa privada i amb la participació de les admi-nistracions, per tal de dinamitzar l’escena musical del territori i fo-mentar la utilització de la música com a eina d’integració social. La primera Casa de la Música neix a Mataró, la primavera del 2005, des de la sala Clap. La segona sorgeix a Salt i Girona, el setembre del mateix any al voltant de l’activitat musical de La Mirona. El gener de 2006 s’incorpora al projecte l’Hos-pitalet (Salamandra) i les darreres cases a arribar han estat Terrassa i Manresa.

La Casa de la Música Salt-Girona és un projecte coparticipat per l’Institut Català de les Indústries Culturals de la Generalitat de Ca-talunya (ICIC), la Diputació de Gi-rona, l’Ajuntament de Salt i RGB Management – Sala La Mirona.El projecte Casa de la Música gira al voltant de 4 àmbits: -Formació - Creació - Exhibició (Concerts) - Dinamització i participació ciuta-dana.Dins l’àmbit de creació, hi ha diver-sos apartats, com la formació mu-sical, la formació escolar i la for-mació tècnica, que és la que dóna lloc a l’ETECAM.

L’Institut Salvador Espriu s’ha adherit a la setmana de la mo-

bilitat que se celebra entre els dies 22 i 29 de setembre. La immensa majoria dels alumnes ja fan una mobilitat sostenible, perquè vé-nen a peu, però era la voluntat del Centre fer prendre consciència de la necessitat de crear una hàbits entre els joves que els portin a ser, ja de grans, consumidors de sis-temes de transports que no mal-metin el medi ambient, que siguin saludables per als usuaris i els que no ho són i que resultin més

econòmics per als usuaris mateixos i per la societat en conjunt. És per això que s’ha fet una campanya per fer notar l’exis-tència d’aquesta setmana de la mo-bilitat, i, per això, rebran un “premi” aquells alumnes que acreditin, amb un carnet lliurat el

19

Una cinquantena d’oients del programa “Frec a Frec” de

Ràdio Salt van navegar el passat 27 d’agost en el bergantí Cyrano per aigües de la costa de Tarrago-na. Després de poder apreciar en directe la navegació a vela del vai-xell, van baixar a terra per fer una graellada de peix.El programa “Frec a Frec” està diri-git i realitzat per Pili Fernández i es posa en antena els divendres de les 11 del matí a les 2 de la tarda, i es pot escoltar pel 97.7 de la FM.

Oients del Frec a Frec naveguen en un bergantí

Setmana de la mobilitat a l’Espriu

Setmana de la Mobilitat Sostenible a Salt

primer dia i segellat oportunament, que han vingut cada dia amb bici-cleta i, a més, han estat puntuals. Aquest premi consisteix en un es-morzar gratuït al bar del centre.Aquesta activitat compta amb l’ad-hesió de l’AMPA del centre i de l’associació “Mou-te amb bici”.

El passat divendres 23 de se-tembre, dins de la Setmana de

la Mobilitat Sostenible i Segura, a les sis de la tarda, al Passeig Ciu-tat de Girona es va portar a terme l’activitat “Posa a punt la teva bici”. Es tractava d’una inspecció tècni-ca per a bicicletes dirigida als par-ticulars.

També es van lliurar els premis d’un concurs de dibuixos per nens fi ns a 12 anys, en el que hi van participar 423 alumnes d’escoles de Salt. El primer premi ha estat per Maria Martil Beltran, el segon per Àlex Valencia i el tercer per Núria Fabrella.Entre els participants es va sorte-

jar una bicicleta i altres premis. Motos Tràfach i Mou-te en bici hi van col·laborar. El dissabte dia 24 a dos quarts de deu, al Parc de les Deveses, sortint del Centre de Recursos de la Gent Gran, es va fer la “Pas-sejada per un Itinerari saludable” per tal de descobrir l’entorn tot caminant. Seguidament, al ma-teix Centre de Recursos de la Gent Gran, es va portar a terme el “Taller de visibilitat”, impartit per la Policia Local per donar a conèixer els dispositius perso-nals per fer-se veure als espais

compartits amb vehicles, amb la fi nalitat de reduir els accidents. Va haver-hi un obsequi pels partici-pants. Amb el lema “Estalvia benzina, regala aire net”, la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura busca de conscienciar la ciutadania dels avantatges de desplaçar-se a peu, en bicicleta o transport públic.

20

Programa Suma’t

Durant sis mesos seixanta jo-ves saltencs, d’entre 18 i 24

anys, que no tenen el graduat es-colar han participat al programa Suma’t. Els principals objectius del programa Suma’t són augmentar l’ocupabilitat de les persones jo-ves que busquen feina, estimular la formació i l’aprenentatge de les persones que han abandonat el sistema educatiu prematurament i acompanyar i estimular el desen-volupament de les competències bàsiques i tècniques necessàries per a la seva inserció laboral.El programa Suma’t, gestionat per l’Àrea de Joventut i l’Àrea de Promo-ció Econòmica de l’Ajuntament de Salt i subvencionat pel Departament d’empresa i ocupació, ha assolit que dels seixanta joves participants, qua-ranta-vuit hagin superat el 75% de la formació.Des de la fi nalització de la formació fi ns al mes d’octubre, els/les joves participants han entrat en la fase d’empresa, en què s’han formalitzat diferents contractes de formació en l’especialitat en la qual s’han format.

Els tècnics i tècniques de l’ajuntament segueixen treballant per cercar més empreses interessades a col·laborar en el projecte Paral·lelament, els/les joves partici-pants en el programa Suma’t han formalitzat la seva matrícula a l’Institut Obert de Catalunya (IOC) pel proper curs, per tal de poder treure el graduat escolar d’Educació Secundària Obli-gatòria. La formació, que s’ha estès des del març fi ns a l’agost, els ha proporcio-nat:- 100 hores de formació en compe-tències claus: entrenament mitjançant activitats pràctiques i dinàmiques de grups de les principals habilitats, co-neixements i actituds necessaris per un bon desenvolupament en la vida i en la feina. Han treballat compe-tències de comunicació, matemàti-ques, digitals, d’iniciativa, d’aprendre a aprendre, d’interacció amb el món físic i competències cíviques.- 288 hores en quatre especialitats professionals:- Auxiliar de comerç: atenció al client, comandes, operacions auxiliars de

punt de venda i inclou el carnet de carretó elevador i ús de transpalet. - Auxiliar de magatzem: operacions auxiliars d’emmagatzematge, prepa-ració de comandes, atenció al client i inclou el carnet de carretó elevador i de plataforma elevadora.- Ajudant de cambrer: preparació de cafeteria, bar i sala previ al servei, aprovisionament i emmagatzematge i servei en barra, sala i banquets.- Auxiliar d’operari de fusteria metàl-lica: traçat de xapes i perfi ls, muntatge i instal·lació d’elements estructurals, lectura de plànols i especialitat de sol-dadura tig, mig-mag, electrode).Els tutors del programa Suma’t de l’Ajuntament de Salt s’encarreguen de tutoritzar el procés d’estudi del gradu-at escolar a l’IOC i de fer el seguiment dels/de les participants insertats/des a les empreses, així com assessora-ment en el procés de recerca de feina en aquells casos convenients.

21

A partir d’un tub

Potser un dels materials que més s’han aprofi tat per realitzar activitats d’aprofi tament i reconversió creativa, ha estat els tubs de cartró que per-duren un cop ja esgotat un rotlle de paper higiènic, Fins i tot, els que ara ja tenim una edat… recordem haver emprat aquells tubs semirígids del mític paper ELEFANTE (aleshores marca única i reina dels WC) per construir elements que ens servien per jugar o bé estris funcionals o decoratius de tota mena.

A les escoles, esplais i centres de lleure encara es van elaborant les tí-piques anelles per guardar tovallons, els posallapis, els organitzadors de material d’escriptori, les maraques estridents i casolanes, els embolcalls per regals i sorpreses… i també un bon grapat de personatges (titelles, fi gures del pessebre, personatges extravagants) i diversitat d’animals que sorgeixen del tub, més per l’ingeni del creador que pel que suggereix la seva forma cilíndrica , allargassada, de color trist i poc vistós.

Així doncs, només cal fer un petit exercici d’imaginació per aconseguir integrar el tub de cartró (que es pot tallar, doblegar, enganxar, modelar…) en la forma o objecte que s’ha previst crear. I si a més s’utilitzen i com-binen recursos i tècniques de dibuix, pintura i encolada es confegiran objectes i volums, que de ben segur faran les delícies dels més xics.Tot seguit podeu veure una galeria d’imatges de petits tresors elaborats amb tubs i decorats per una munió d’inquietes mans infantils.

22

Recentment he anat descobrint artistes plàstics que, potser encara atrets pel record de certes creacions in-fantils, han continuat integrant aquest humil material en les seves obres. És el cas de la jove parisenca Anas-tassia Elías, creadora de pintures, collages, fotomuntatges i moltes il·lustracions per nens.

L’artista utilitza els tubs de paper higiènic com a base per construir tota una sèrie de petites escultures en forma de deliciosos diorames (anomenats ROULEAUX) que intenten recrear en el seu interior: paisatges, records, fragments de contes o tendres instants quotidians. Amb molta paciència Anastassia retalla petites formes i fi gures del mateix color del tub, i amb l’ajuda d’unes pinces les encola i va formant diversos plans a l’interior del cilindre. És un curiós treball que requereix una bona dosi de sensibilitat, destresa i creativitat abans de generar amb èxit els diminuts diorames, que al ser exposats a la claror natural o artifi cial s’enriqueixen pels sorprenents efectes de llum i ombra.Ja ho veieu, els recursos de l’art i el reciclatge no tenen límits! Us engresqueu a crear petites meravelles a l’interior de tubs, llaunes, capsetes i altres materials per reciclar?

Carme Garriga

A partir d’un tub

23

La teta catalana, un exemple de generositat

Entreorelles

De mamelles n’hi ha de molts tipus: grans, petites, dures,

toves, fl àccides, llises, suaus, as-pres. Amb el mugró gran com un ou ferrat, o petit com un botó, rela-xat o de punta. Però si n’hi ha al-guna que destaca pel seu caràcter acollidor, amable i generós és la teta catalana.Prou ho saben els espanyols que des de fa més de 300 anys s’hi han estat alletant, que l’han espremut per treure-li tota la llet possible. La teta catalana, la dida d’Espanya, que ha alletat a milions d’espanyols, sense repòs, incansable, inesgota-ble, generació rere generació.

Però la teta catalana està can-sada. Ja no és aquella teta jove, innocent, jovial, sempre oberta on tothom s’amorrava, sempre a punt per acollir qualsevol boca asse-degada de nutrients. Finalment la teta catalana s’ha vist el cul i no està disposada a continuar sent la font d’aliment d’aquells que durant tant de temps l’han maltractada, l’han insultada i l’han vexada.Ara ja té molt clar que no vol que cap veí continuï aprofi tant-se de l’esforç que li suposa haver de tenir el pit a punt cada dia, ple a vessar, perquè tothom qui vulgui s’hi amorri a plaer, sense donar-li

ni tan sols les gràcies. Per això, la teta catalana s’ha alçat, amb els mugrons enlaire, desafi ant el cel, per cridar ben fort:Adéu Espanya! Aneu a mamar-la a un altre lloc! (Extret del Bloc d’en Pere Llufa)

M.O.P.

Q- Com vas, Josep?J- Doncs mira, Quimet, gaire-

bé vaig de quatre grapes. No ve-gis l’esquena el mal que em fa.Q- Els anys no perdonen, Josep! Masses sacs t’has fotut a l’esque-na durant molts d’anys i ara ho pa-gues!J- Ja tens raó, ja. El que aniria bé pels humans seria el que he llegit moltes vegades en aquests cor-reus que envien per internet, de fer la vida al revés.Q- Ara sí que no t’entenc.J- Si, home, ara naixem i morim, doncs fer-ho a la inversa.Q- Explica’t una mica més bé.J- Mira, s’hauria de començar la vida morint, així ja hauríem supe-rat un trauma. Després et desper-tes en una residència d’avis i vas millorant cada dia, a més de cobrar una pensió sense treballar.Q- Carai, Josep!, això és somiar truites! Tot i que estic molt d’acord amb aquesta idea. Després d’es-tar jubilat i cobrar la pensió, què passaria?J- Després de passar el temps de la jubilació et foten fora de la re-sidència d’avis i comences el teu primer dia laboral. Tenint en comp-te que aquest primer dia de treball, l’empresa et regala un rellotge d’or.Q- Un rellotge d’or?, per què?

J- Quimet, ja saps la tradicional collonada, d’algunes empreses, de regalar un rellotge al treballador quan hi porta uns anys treballant-hi.Q- Tens raó, no hi havia caigut. Continua.J- Quan ja portes uns quaranta anys treballant i comences a ser bastant jove, et retires de la vida laboral. Aleshores és quan comen-ces a disfrutar de la joventut. Vas de festes, cubates, birres, sexe. No vegis, et poses les botes! Però és clar, t’has de començar a pre-parar per a la vida d’estudiant.Q- Redeu, Josep! Em deixes fava-girat! N’hi ha que tenen molta ima-ginació! Continua, continua, què faríem després?J- Bé doncs, comences a estudiar en el teu col·legi, jugant amb els amics i sense cap tipus d’obliga-ció. Et vas fent més petit fi ns que arribes a ser un nadó.Després et passes nou mesos fl o-tant, tranquil, amb calefacció cen-tral, servei d’habitació. És a dir, de conya!Q- La cosa com acaba, Josep?J- És molt clar, abandones aquest món en un “orgasme”.Q- Quina felicitat seria abandonar aquest món d’aquesta manera!, però bé, ens hem de conformar amb la realitat.

Q- Canviant de tema, què me’n dius de la clatellada que ens han fotut a la nostra llengua amb la sentència dels Tribunals? (TSJC i TS).J- Ves per on!, a la meva mare li va fotre una bufetada, un dels soldats africans de les tropes del dictador, quan varen entrar a Girona en acabar la guerra civil, pel fet d’es-coltar-la parlant en català. Ara, tal com dius, ja ens foten clatellades, que és el mateix. O sia que, per un costat o l’altre, continuem igual.Q- Josep, amb una diferència, en aquella època havies de callar i ara, ni a mi ni a molts dels ca-talans, no ens tapa la boca cap d’aquests imperialistes i ciutada-nistes que només busquen sortir a les capçaleres dels diaris.J- Verdaderament, llegint els co-mentaris d’articles de diaris digi-tals i blocs personals de fora de Catalunya, t’adones que el “con-tingut (no la llengua) vehicular” de

24

Entreorelles

El parc d’aigües braves de la Pilastra supera amb nota l’organització de la primera competició

la majoria d’ells és la ignorància de la realitat catalana.Només de néixer, la primera parau-la que vaig escoltar va ser en ca-talà. Vaig créixer parlant en català. No vaig aprendre a escriure perquè un capoll feixista m’ho impedia, però ho vaig fer a la democràcia. I ara uns toca-ous volen que els nostres joves successors catalans retrocedeixin en el temps?. Ho te-

nen clar. Crec que han punxat en el lloc que més ens fa mal.Q- Josep, crec que hem trobat una medicina per la teva esquena. Cada vegada que t’emprenyes et poses més dret.J- No te n’enfotis, però tens raó, ja

no hi pensava en el mal d’esquena.Q- Vaig tirant cap a casa, Josep, que el plat de la taula quedarà fred. Apa, ja ens veurem demà.

Manel Oliveras

Les instal·lacions del Parc d’Aigües Braves de la Pilastra ha acollit la

3a prova de promoció aigües braves. Aquesta prova ha comptat amb la participació de més de 100 palistes que han disputat dues mànegues sobre un recorregut d’eslàlom amb 14 portes i que han participat en les habilitats d’estil lliure.Malgrat que les instal·lacions del Parc d’Aigües Braves encara no estan totalment fi nalitzades, la valoració, tant per part de l’orga-nització com per part dels partici-pants, ha estat molt bona. La millor mostra de la bona valoració de les noves instal·lacions és que alguns clubs ja s’han interessat per pro-gramar entrenaments a les instal-lacions que, per iniciativa del Club Piragüisme Salt-Ter, ha promogut l’Ajuntament de Salt amb el suport del Consell Català de l’Esport i de la Diputació de Girona.

No volem acabar sense agrair les tasques de suport a l’organització dels socis i simpatitzants del Club, sense els quals hauria estat molt difícil poder organitzar aquesta prova.

Club piragüisme Salt-Ter

25

26

Diada del Jubilat

El dia 25 de setembre es va ce-lebrar la XXXVII ª DIADA DEL

JUBILAT durant la qual es van dur a terme diversos actes dels que aportem algunes fotos testimoni-als.Els actes van començar amb el Concurs Provincial de Petanca per Jubilats amb el corresponent lliurament de premis, seguit d’una missa a l’Església parroquial i fi na-litzant amb el Dinar de Germanor a la pista coberta de la zona es-portiva. Durant aquest últim acte i després d’un breu parlament del president del Casal, Sr. Toni Moiset, i l’Alcal-de de Salt, Sr. Jaume Torramadé, es va fer un homenatge a les pa-relles casades fa més de 50 anys i al Padrí i Padrina del Casal de Jubilats.El Padrí i la Padrina són respec-tivament: Josep Mollera Vilarassa, de 83 anys, i Josefa Roses Costa, de 90 anys.Les parelles de casats fa més de 50 anys són: Joan Genové Barre-ra i Consol Marcó Vidal - Cesareo del Rio Lambea i Mari Carmen Royo Andres - Francesc Solé Juliá i Mª Teresa Badia Rocafort - Joa-quim Vilá Crous i Maria Villarrubia Gauchia - Francesc Vilar Mercader i Estrella Capella Font.A continuació vam poder degustar un suculent menjar amb un bon ambient de germanor i, per a la digestió, ball a càrrec del conjunt Aurora Grup.

27

Diada del Jubilat

Fotos Martí Artalejo

28

Quatre nits de nuvis... de tres

Direcció : Josep Mª Fàbregas

Intèrprets: Repartiment: Berta Claparols, Alba Cordonet, Carla Ferrerós, Anna AgellEpisodi 1: Miquel Claparols, Car-me Jiménez, Jordi García Episodi 2: Ramon Adroher, Sílvia Ramos, Marta FàbregasEpisodi 3: Estefania Trias, Martí Ferrer, Marta EnsesaEpisodi 4: Eric Millan, Nora Chave-ro, Salvador Chavero

El dia 2 de setembre es va presen-tar al teatre de Salt una comèdia molt ben interpretada i dirigida que va agradar a tothom. Hi va assistir molta gent del poble de Salt. Es una comèdia apta per a tothom i així es va veure refl ectit amb la presència de molta gent del po-ble. Es una reivindicació que li fem sempre - des de La Farga - al di-rector de Temporada Alta.Ens presenten un divertiment re-partit en quatre episodis, la conne-xió dels quals és la lluna de mel

de dos casats de nou. No us espanteu que digui de tres, ja que en aquestes quatre nits hi surten tres personat-ges en comptes dels dos habituals. A cadascuna de les parts se’ns presenten situacions absurdes i divertides, sovint més reals que aquelles que es poden presentar a la vida. Ens trobem en un reguitzell de dobles sentits i insinuacions, malentesos i tocs desvergonyits.Va ser una hora i mitja de rialles que varen fer la delícia del públic

assistent. Se’ls va acomiadar amb forts aplaudiments, agraint-los l’esforç d’uns actors amateurs que per nosaltres varen ser uns grans professionals.

Josep Pla

29

L’anellament al Parc de les Deveses de Salt Fitxa 8

La bosqueta vulgar a casa nos-tra és un ocell estival, que hi-

verna a la sabana a l’oest d’Àfrica, des del Senegal fi ns a Nigèria i Camerun, juntament amb d’altres antílops africans ben coneguts com zebres, girafes i rinoceronts. A l’època de nidifi cació en canvi, es distribueix des del Marroc fi ns al sud-oest d’Alemanya, Suïssa i Bèlgica, i la podem considerar una espècie típica dels ambients medi-terranis.És un ocell de mida petita, d’uns 13 cm de longitud, de tons verds i grocs amb un cap aplanat i de forma molt estilitzada, i en la seva discreta coloració ressalta un groc llimona de la gola, pit i ventre. La bosqueta vulgar prefereix ambi-ents relativament càlids i secs per nidifi car, com brolles i boscos secs amb clarianes i un bon sotabosc arbustiu, però també la podem tro-bar en ambients més humits, com els boscos de ribera. Construeix un niu petit en forma de cassole-ta que l’instal·la en algun arbust o bardissa, la posta és de 3 o 5 ous i són incubats per la femella. Com molts ocells que ens visiten a

l’estiu, s’alimenta de tot tipus d’in-sectes que els captura entre els arbustos.La bosqueta vulgar és relativa-ment comuna com a reproductora a Salt, si bé a partir de les dades

de l’estació d’anellament científi c d’ocells sembla ser que aquests darrers anys hi ha hagut una re-gressió del nombre de captures. Tot i això, és una espècie molt fi -del al lloc de cria, ja que s’han re-capturat diversos exemplars ane-llats en anys anteriors, i de fet, és l’espècie anellada a Salt que s’ha controlat al cap de més dies del seu anellament, així el rècord és el d’una bosqueta vulgar que es va anellar l’agost de 2004 per primera vegada i es va recapturar el 2010 del mateix mes, després de 2.212 dies, 6 anys més tard.

Carles Pibernat Viñets

Fotos: Miguel Ángel Fuentes

La bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)

30

31

El raspinell comú és un ocell petit, d’uns 12 o 13 cm de lon-

gitud, de formes allargassades i característic d’ambients forestals i arbrats. A les parts superiors del cos presenta una coloració mar-ronosa amb petites taques blan-ques, mentre que les inferiors són d’un blanc apagat. Té un bec llarg i un xic corbat, que li serveix per extreure petits insectes amagats a les fi ssures i escletxes de l’es-corça dels arbres. Sovint el podem veure enfi lant-se en espiral per la soca nua, recolzant-se amb la cua rígida i punxeguda, per capturar insectes per alimentar-se. Normal-ment a mesura que puja per l’es-corça va emetent un característic “tit” i quan arriba a la capçada surt volant cap a la base d’un altre tronc proper, on realitza la mateixa operació. Així, gràcies al seu bec i a la capacitat de grimpar en escor-ces nues, pot aconseguir aliment que no està a l’abast de la resta d’ocells insectívors.És un ocell comú i molt sedentari, es distribueix arreu del país i apa-reix en tot tipus de boscos de la ter-

ra baixa fi ns a l’alta muntanya, com pinedes, alzinars i rouredes, tot i que prefereix boscos madurs amb arbres grans, amb escorces velles i en descomposició, que presenten més aliment i disponibilitat de forats i escletxes on ubicar el niu. Tot i que nidifi ca en forats naturals, accepta

caixes nius especials, sempre i quan es trobin enganxades directa-ment al tronc. Omple el niu d’her-bes seques i folre el conjunt amb plomes, pèls i bocins d’escorça. La posta és de 4 o 5 ous, que són covats per la femella durant uns 15 dies, més o menys els mateixos que transcorren abans que els polls abandonin el niu. Al Parc de les Deveses es troba molt ben distribuït, especialment a les vores arbrades que resse-gueixen els boscos de ribera i a les formacions d’alzines, roures i pins amb un sotabosc ben escla-rissat. Segons les dades de l’esta-ció d’anellament científi c d’ocells, des de l’any 1999 s’han anellat un total de 73 raspinells comuns, dels quals gairebé el 40% s’han tornat a capturar, fet que demostra la fi deli-tat i el caràcter sedentari d’aquest ocell. Així mateix, i gràcies a l’ane-llament científi c, sabem que quasi el 90% dels raspinells anellats cor-responen a exemplars joves, és a dir, amb menys d’un any de vida, la qual cosa sembla indicar l’inte-rès d’aquest espai per la cria i la dispersió juvenil.

Jordi Nonell Ventura

Fotos: Miguel Ángel Fuentes

L’anellament al Parc de les Deveses de Salt Fitxa 9

El raspinell comú (Certhia brachydactyla)

32

EMERGÈNCIES

Bombers 085Emergències sanitàries 061Mossos d’Esquadra 088Policia Local 972249192

SERVEIS MUNICIPALS

Ajuntament 972249191Biblioteca Pública de Salt 972240322Biblioteca Massagran 972405062Cementiri Municipal 972240506Centre Obert Infantil 972406363Centre Obert juvenil 972243210Centre recursos Gen Gran 972011655Consorci Benestar Social 972235105Coma Cros 972231681Deixalleria 972238811Escola de Belles Arts 972244235Estació Jove 972405007Integració i convivència 972246576Mercat Municipal 972233826Museu de l’Aigua 972402148Ofi cina Ambiental 972235128Ofi cina Habitatge Salt-70 972402276Ofi cipa de Promoció Econòmica 972405295Pavelló d’Esports Municipal 972240012Piscina Municipal 972236021Ràdio Salt 972249151 972249152Sala Auditori La Mirona 972200122Teatre de Salt 972402004

CENTRES D’ENSENYAMENT

CEIP Les Deveses 972941290CEIP El Gegant del Rec 972232127CEIP El Pla 972406106CEIP La Farga 972235637CEIP Mas Masó 972941382CEIP Silvestre Santaló 972238619CEIP Veïnat Gertrudis Moret 972400092CIFO 972405570Escola d’Adults 972241410Escola de Música del Gironès 972213262Escola U. Fisioteràpia Garbí 972405130E. d’Educació Especial La Maçana 972235930IES Salvador Espriu 972240246IES Vallvera 972231919Institut SES 972234975Ntra.Sra. Del Roser (Dominiques) 972233681Pompeu Fabra 972405702UOC (U. Oberta de Catalunya) 972405067Vilagran 972241757

LLARS D’INFANTS

Escola Bressol El Lledoner 972238388Escola Bressol El Carrilet 972237580El Barrufet 972231299Petit Jardí 972237927Petit Príncep 972236559

ALTRES TELÈFONS D’UTILITAT

Aigües de Girona, Salt i Sarrià 972201737Casa de Cultura “Les Bernardes” 972234695Casal de Jubilats de Salt 972230498 Secretaria 972238578Centre d’Atenció Primària (Salt 1) 972243737Centre d’Atenció Primària (Salt 2) 972439136Centre de dia (Les Bernardes) 972425267Correus 972237081Geriàtric Torras 972400563Hotel d’Entitats 972242088 972241128Jutjat de Pau 972234012Ludoteca (Les Bernardes) 972245233Llar de Jubilats “Les Bernardes” 972232663 972239061Mossos d’Esquadra 972245446Notaria de Salt 972230100Parc Hospitalari Martí i Julià: Hospital Psiquiàtric 972182500 Hospital Santa Caterina 972189000 Consultes externes 972182626 Diagnòstic per Imatge 972182620Parròquia de Sant Cugat 972234686Parròquia de Sant Jaume 972236190Piscina coberta 972236021Residència assistida “Les Vetes” 972401014Residència Geriàtrica “Nostra Llar” 972239199Tanatori del Gironès 972249050

ESCOLES DE MÚSICA I DANSA

Nou Espiral 972242999Interval 972440483

TAXIS

Giro-Taxi 972221020Taxi Girona/minusvàlids 972222323 972203377

DAVESA, Major, 20 972230568Dies: 1, 9, 12, 17 i 25 d’octubre.

ESCATLLAR, Guilleries, 23 972230103Dies: 5, 13 i 21 d’octubre.

ANNA JUBERO, Major, 157 972233518Dies: 2, 10, 18 i 26 d’octubre.

PEYA, Pla de Salt, 15 972441001Dies: 7, 15, 23 i 31 d’octubre.

NIETO, Àngel Guimerà, 75 972233645Dies: 3, 11, 19, 27 i 29 d’octubre.

ORDIS, Pg. Països Catalans, 71 972237704Dies: 4, 20 i 28 d’octubre.

MUÑOZ, Pg. Països Catalans, 145 972243412Dies: 6, 14, 22 i 30 d’octubre.

ROCAS, Major, 269 972231249Dies: 8, 16 i 24 d’octubre.

FARMÀCIES de Guàrdia: mes d’OCTUBRE

33

Elaboració:En primer lloc salpebrar les galtes al vostre gust. Posar-les da-munt una superfície plana ben estirades i col·locar-hi al damunt la meitat d’un tall de pernil dolç, la meitat d’un tall de bacó, 2 prunes i a continuació cobrir les prunes amb l’altre meitat del pernil dolç i el bacó. Embolicar les galtes i lligar-les amb un tros de cordill apte per a la cuina. A continuació, posar les galtes en una cassola o safata amb oli i afegir-hi la tomata, la pastanaga, la ceba i els alls i posar-ho a coure al forn.Quan les galtes estiguin mig cuites tirar-hi un raig de conyac i deixar-les coure 15 minuts més. Llavors posar-hi un raig de vi

ranci i deixar-ho coure fi ns que les galtes estiguin al punt. Servir el plat acompanyat d’un allioli negat.

Recepta de la sra. CONSOL BOSCH REIXACHDel grup de Les Cuineres de Salt.

Ingredients:

· 4 galtes de porc desossades i obertes· 4 llesques de pernil dolç· 4 talls de bacó· 8 prunes sense pinyol· 1 tomata· 1 ceba· 1 pastanaga

Ingredients per a 6 persones:

· 700 g de llom de salmó· 2 cullerades de farina· 100 ml de llet· 250 ml de nata líquida· 1 rovell d’ou· 1 làmina de pasta de full· 1 llimona

Galtes de porc farcides

Salmó en croûte (França)

Preparació:Treu les escates i espines del salmó. Renta i pica en brins el cibulet i el fonoll.En una olla, fon 300 g de mantega i afegeix-hi la farina, ofega-ho tot durant 2 o 3 minuts, sense deixar de remenar. Afegeix-hi la llet i la nata a poc a poc. Porta-ho a ebullició, en foc suau i remou perquè no s’enganxi. Assaona-ho amb sal, pebre i un rajolí de suc de llimona. Apaga el foc i deixa-ho refredar.Estén la massa de pasta de full i posa-la en una placa per forn untada amb mantega. Posa al cim el llom de salmó, condimenta-ho amb sal i cobreix-ho completament amb la salsa de nata. Embolica el peix amb la mas-sa de pasta de full fi ns a formar un paquet i tanca les vores pressionant com si fos una empanada. Deixa-ho reposar a la nevera durant 30 minuts.Treu el paquet i pinta’l amb el rovell d’ou batut. Posa-ho al forn preescalfat durant 20 minuts i el cous fi ns que estigui daurat.Serveix a la taula amb fulles d’enciam, baies vermelles i branquetes de fonoll.

· 1 manat de cibulet· 1 branqueta de fonoll fresc· Mantega, sal i pebre blanc

· 1 cabeça d’alls· conyac· vi ranci· allioli negat· pebre· oli· sal

34

Temperatures i pluviometria

Temperatures i pluviometria del mes d’agost de 2011

Agost / Dies 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15Temperatura Mínima 18 18,5 17 17,5 19 21 20 16,5 14 16,5 14,5 17 17 17,5 18,5 Temperatura Màxima 30 31 32 32,5 33,5 33 29 27 28 31,5 32,5 33,5 32,5 33,5 33,5 T. Mínima Deveses 13,7 16,5 14 17 17 19,8 16 14,1 11,6 11 10,6 11,9 14,6 16,1 17,5 Pluja/mm. 0,7 0,4 0,4Humitat (%) 69,3 64 71,7 69 67,7 74,7 63,7 64,7 62 63 65,3 62 58,7 68,7 68,7 Agost / Dies 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31Temperatura Mínima 18 18 17 18,5 17 14 15 15 19,5 20 19 11,5 12 13,5 16,5 17,5 Temperatura Màxima 34 34 33,5 33,5 36 36,5 37,5 35,5 32,5 34,5 33 27 30 30 31 31,5 T. Mínima Deveses 16,1 15,7 16,4 17,4 14,5 11,5 12 11,5 17,5 17,6 12,6 10,3 11,9 14 14,6 15,6 Pluja/mm. 2,1 Humitat (%) 65,7 63,7 70 64 52 52 45 63,7 76 76,3 74 64 69 67,7 71,3 75

Dies de pluja: 4Màxim en un dia: 2,1 el dia 26 d’agostPluja acumulada: 3,6 (mm)Temperatura màxima: 37,5° el dia 22 d’agostTemperatura mínima: 11,5° el dia 27 d’agostTemperatura mínima Deveses: 10,3° el dia 27 d’agost

Fonts: Museu de l’Aigua i Gerard Taulé (Salt-XOM)

Naixements, casaments i defuncions

Casaments

Juan Nierga JuanElena Bazyleva 2/08/2011

David Vila PanequeNatalia Diaz Calleja 5/08/2011

Alonso Mañero PardilloIsabel Galan Pérez 30/07/2011

Gabriel Masoliver PairoNóemi Gonzalez Carrasco 22/08/2011

Nuno Daniel Bórges CarvalhoNatalia Garcia de la Cruz 29/08/2011

Jorge Lazaro BercedoBeatriz Martin Taboada 29/08/2011

Naixements

Jeinabou Diallo Soure 19/07/2011Gundou Sankareh 21/07/2011Mawa Sylla 25/07/2011Fatoumata Diakite Diakite 30/07/2011Erik Torner i Salazar 31/07/2011Steven L. Rodriguez Mosquera 31/07/2011Eric Pérez Porcel 31/07/2011Bilal Boufalfal 31/07/2011Oumoul Kayirou Diakite 31/07/2011Adam Benchahed 31/07/2011Sara Daniela Nuñez Funes 1/08/2011Marc Crespo Morales 1/08/2011Gaël Rubio Duplay 2/08/2011Alejandro N. Sabaly Espinosa 2/08/2011Aya Abdessamie 2/08/2011Yu Xiang Chi 4/08/2011Chaimae Imoula 5/08/2011Fatoumata Gumaneh 6/08/2011Nathaly Lucia Ayesta Carias 7/08/2011Eliana C. da Silva Gonçalves 7/08/2011Noelia Jimenez Andrade 7/08/2011Queralt Vilardell i Sibina 11/08/2011Alice Juliette Benitez Matute 12/08/2011Simrah Birdi 13/08/2011Jan Ezquioga Merino 14/08/2011Aya Ouassar 15/08/2011Tene Coulibaly 15/08/2011Inas Kalai 15/08/2011Marta Cano Parra 16/08/2011Ayman Adedayo Adiamo 16/08/2011Josep Lluís Rosales Vaca 18/08/2011Melanie Herreros Lozano 19/08/2011Younes Ghaffour 20/08/2011Hadja Fatumata Sidibeh 20/08/2011Josiah Samba 21/08/2011Jihan Jorfi Lakhal 22/08/2011Ahlam el Ghalbzouri 22/08/2011Saliou Seyai 23/08/2011Aya el Jouhri 24/08/2011Aisa Jawneh 24/08/2011Israe Benali 24/08/2011Mohamed Amine Soulss 25/08/2011

Nora Bataller Caula 25/08/2011Eric Diaz Moya 25/08/2011Carla Prat Pineda 26/08/2011Abdelali Ait Tamghart 26/08/2011Yixin Elisabet Chen 26/08/2011Ligia Scriba 26/08/2011Fatoumata Sawaneh 27/08/2011Irene Asensio Jóver 28/08/2011Maya Moreno Mejia 30/08/2011Enzo Montes Peñin 30/08/2011Aya Chaouki 31/08/2011Mamadou Sidibe 1/09/2011 Jambra Dieng de la Iglesia 3/09/2011Doae Boureza 3/09/2011

Defuncions

Francisco Buil Mayral, 93 anys 24/08/2011Elayd Bougtib, 39 anys 25/08/2011Julian Carpintero M. de la Peña, 69 anys 26/08/2011Ana Boada Mora, 49 anys 29/08/2011Francisco Pérez Ramos, 37 anys 28/08/2011Rosa Vilardell Porcell, 75 anys 30/08/2011Catalina Puigbert Tubert, 87 anys 02/09/2011José Torrent Torrent, 83 anys 07/09/2011Maria Boada Riera, 95 anys 11/09/2011Wenping Wu, 19 anys 12/09/2011Juan Brunso Feliu, 77 anys 14/09/2011

35

Evolució de les temperatures i pluviometria. De l’1 al 31 d’agost de 2011

Encreuats

Sopa de lletres

Solucions:

L’acudit foll

El temps

Pluviometria

autonomiallibertatindependentconsellerfuncionaridiputatestatutsenadorparlamentregidorajuntamentambaixador

Evolució de les temperatures

· Hi ha dues paraules que t’obri-ran moltes portes: “Estira i Em-peny”.· L’important no és saber, sinó tenir el telèfon del que sap.· No sóc un complet inútil ... Si més no serveixo de mal exem-ple.· Errar és humà ... però donar la culpa a un altre, és més humà encara.

Els Luthiers

Horitzontal1) Casa amb rodes que engan-xem al cotxe.5) Et cal reservar-lo si no vols dormir al carrer.6) El pots agafar per anar de Barcelona a Mallorca

Vertical2) Ho fas quan marxes a un altre lloc, sobretot durant les vacan-ces.3) Ho fas a la platja i a la piscina4) Si no en tens, no pots volar.