ACTIVITATS D’APRENENTATGE EN LLENGUA ALEMANYA A … · petites activitats a partir d’obres de...

ACTIVITATS D’APRENENTATGE EN LLENGUA ALEMANYA

A PARTIR D’IMATGES ARTÍSTIQUES

JOANA BUSQUETS FIGUERAS

CURS 2005/2006

1

ÍNDEX

1-Introducció ............................................2

2-Metodologia ............................................5

3-Conclusions ...........................................14

4-Resultats:

4.1-Materials didàctics:

1-Caspar David Friedrich: Der Mönch am Meer.............15

2-Adolph Menzel: Das Flötenkonzert .....................27

3-Otto Dix: Drei Frauen von damals .....................34

4-Der Fotograf August Sander ...........................42

5-Die Fotomontagen von John Heartfield .................56

6-Die Neue Sachlichkeit. George Grosz und Otto Dix......72

7-Paul Klee ............................................79

Redemittel zur Bildbeschreibung ....................90

4.2-Guia didàctica de cada unitat .......................91

5-Bibliografia i procedència de les imatges ............119

2

1-INTRODUCCIÓ

La llengua estrangera a l’ESO i el Batxillerat és una

matèria idònia per a tractar continguts de caire

transversal. El principal objectiu del meu projecte és

acostar l’art als alumnes d’alemany ( normalment segona

llengua estrangera), aprofundir en el coneixement de la

llengua, el context històric i la cultura germàniques a

partir d’una de les seves manifestacions més important,

les arts plàstiques i al mateix temps fomentar la

creativitat, la imaginació i la mirada crítica.

He elaborat set unitats didàctiques a partir d’una o

diverses imatges artístiques des del romanticisme fins

mitjans del segle XX. Cada unitat didàctica inclou material

de treball per als alumnes, indicacions didàctiques per al

professorat i informació sobre les imatges artístiques,

l’artista i el context històric. La proposta és que a

través de les unitats didàctiques es promogui un contacte

dels alumnes amb l’art, proporcionant-los algunes eines

d’observació i donant-los a conèixer algunes obres,

tècniques i estils. Cada unitat didàctica inclou propostes

per treballar la llengua (de descripció, d’expressió oral i

escrita, de comprensió...), i propostes per treballar

aspectes històrico-artístics i culturals. També inclouen

activitats per treballar la creativitat i la reflexió

crítica. No es descarta mai l’ús del català en punts

concrets de les activitats, ja que el nivell de llengua

alemanya que es pot assolir a la secundària no és suficient

per a respondre a determinades qüestions que plantejo a les

unitats.

3

Les diferents unitats didàctiques s’estructuren a partir

d’un o més quadres d’un autor d’àmbit germànic a partir del

romanticisme (sobretot imatges del s.XX). La tria de les

imatges o dels períodes de la Història de l’Art ha estat en

funció dels meus interessos personals (la llicència m’ha

permès aprofundir en el coneixement dels artistes

escollits) i també en funció de les obres que he pensat que

podien resultar accessibles als alumnes i fàcils de

relacionar amb el seu context històric i cultural o de

portar a una activitat més creativa. També havien d’oferir

la possibilitat de ser treballades en llengua alemanya a un

nivell no gaire alt, almenys pel que fa a algunes de les

activitats de cada unitat didàctica.

El material didàctic està pensat per a un nivell d’alemany

de finals d’A1 i A2 (destinat a alumnes que ja han cursat

el crèdit variable d’Alemany a l’ESO, és a dir que han fet

alemany dos cursos. En alguns casos es pot utilitzar part

de les unitats a finals de 4rt d’ESO). Les unitats

didàctiques estan pensades per poder ser treballades de

manera independent.

Penso que quan s’utilitzen imatges artístiques a l’aula

s’ha d’intentar que sigui sense banalitzar-les,

relacionant-les amb el context històric i artístic. Encara

que els alumnes tinguin pocs o nuls coneixements del

període històric, han d’arribar almenys a comprendre que

aquella imatge es va produir en una època i un context

concrets. El meu propòsit ha estat aconseguir-ho de manera

molt senzilla, en alguns casos amb informacions molt

bàsiques.

Al llarg dels anys que he estat impartint l’alemany com a

2ª llengua estrangera, he treballat diferents aspectes

artístics amb alumnes d’ESO i Batxillerat, he pogut

4

experimentar les possibilitats que ofereixen les imatges,

en general i les artístiques en concret, i he preparat

petites activitats a partir d’obres de tot tipus. Des de

feia temps tenia ganes d’intentar anar més enllà i

organitzar activitats més complexes, més reflexionades en

el sentit d’haver estudiat en profunditat les obres, els

artistes, el context artístic i històric. Volia organitzar

activitats que d’alguna manera captessin aspectes bàsics

per a la comprensió de les obres i dels moviments

artístics. La llicència m’ha permès poder estudiar alguns

artistes i moviments artístics i treballar-ne aspectes

interessants.

5

2.METODOLOGIA

La metodologia que he procurat seguir és la del

constructivisme social.

Aquest enfocament es fonamenta en esquemes cognitius,

destaca el desenvolupament global de la persona en entorns

educatius i suggereix que l’ensenyament i l’aprenentatge

d’idiomes es poden contemplar des d’aquesta perspectiva.

Destaca la naturalesa dinàmica de la interacció entre

professors, alumnes i tasques. Considera que l’aprenentatge

mai té lloc de forma aïllada, donant importància al context

o entorn on té lloc ( considerem entorn l’afectiu, el

social, el polític i el marc cultural). Aquest enfocament

s’oposa al simple ensenyament de l’idioma i proposa

transformar l’aprenentatge d’una llengua en una experiència

vertaderament educativa (de manera que les experiències

siguin significatives per a l’individu, per tal que aquest

pugui créixer i desenvolupar-se globalment com a persona).

També hi ha una finalitat moral, ja que l’educació mai no

està deslligada de valors.

Les unitats didàctiques proposades fonamenten les

competències comunicatives dels alumnes i un ús actiu i

pràctic de la llengua, tant a nivell parlat com escrit.

L’anàlisi formal de la llengua i la descripció de les seves

estructures no és deixada de banda, però sí tractada com un

mitjà per assolir la comunicació. El treball amb imatges és

especialment adequat per a aquest enfocament, ja que

qualsevol imatge provoca espontàniament una reacció. És

evident la importància que té tot el visual en qualsevol

tipus de comunicació.

6

Les imatges són més obertes que els textos, deixen molt més

espai per a la interpretació, i per tant per a la discussió

i fan que l’alumne s’hi hagi de confrontar de manera

activa. En aquest exercici hi entren en joc l’experiència i

el coneixement previs. La percepció i la interpretació

d’una imatge no deixa de ser subjectiva. Això possibilita

encara més la discussió (comunicació) en el grup. Es dóna

també una inversió dels tradicionals rols de professor i

alumne. Enfront una imatge no hi ha mai una única

interpretació correcta, l’alumne pot expressar-se més

lliurement. Les imatges són pretext per a la discussió

L’alumne pot participar activament, el professor pren

normalment el paper de moderador. Com que no hi ha

interpretacions totalment correctes ni incorrectes es dóna

una situació diferent a la clàssica, en què el professor

controla i avalua.

Una imatge amb les tasques adequades és una molt bona eina

per a activar els coneixements que ja tenen els alumnes i

fer que aquests ordenin i treguin partit d’aquests

coneixements. Quan a l’inici de les unitats didàctiques

proposo que es descrigui la imatge (normalment donant

alguns “Redemittel”) el que això implica és la posada en

comú dels coneixements previs (vocabulari, estructures, o

altres no tan relacionats directament amb l’idioma).

Aquesta activitat és també comunicativa.

L’observació de detalls també és un pretext per a la

comunicació a l’aula. Les imatges amb molts detalls són

especialment indicades. L’observació de detalls cal que

s’orienti i es plantegin les qüestions adequades, sobretot

en el meu projecte, on pretenc orientar l’observació a la

transmissió de continguts històrics. Les imatges amb

detalls són també eines per a treballar la memòria i

l’observació.

7

Les propostes d’activitats son força obertes, de

manera que afavoreixen l’aprenentatge autònom. Els

enfocaments constructivistes assenyalen la individualitat

dels processos d’aprenentatge. Aprenentatge autònom no vol

dir que l’alumne sigui capaç de trobar sol les solucions a

una tasca sinó que esdevingui conscient de com aprèn, de

quin és el seu procés d’aprenentatge (les seves

motivacions, mancances i capacitats...). El fet de

potenciar els processos individuals porta a un enriquiment

dins l’aula, i a una major comunicació. Algunes de les

estratègies per aconseguir una major autonomia són la

varietat de tasques, el treball en grups flexibles o les

tasques “obertes” on l’alumne pugui ser totalment lliure i

creatiu.

La interacció en el grup és clau en l’aprenentatge.

Totes les activitats estan pensades o bé per realitzar-se

en petits grups, per presentar davant del grup-classe o bé

per comentar (avaluar) en grup. És en el grup on es donen

situacions comunicatives a dins l’aula i a més, la

interacció fomenta l’aprenentatge.

He plantejat les unitats didàctiques com a “tasques”. Amb

el terme tasca s’entén una activitat que contempla tant la

recepció de continguts com la producció. La producció és el

que dóna sentit a l’aprenentatge, el fet de poder utilitzar

continguts apresos en produccions pròpies.

El tractament de la gramàtica i les estructures

sintàctiques de la llengua estrangera a partir de les

imatges artístiques. El procés d’aprenentatge cal que sigui

una descoberta i el més autònom possible. Cal que els

alumnes prenguin al màxim la iniciativa pel que fa a

8

decidir quins són els recursos lingüístics necessaris per a

una tasca (han d’aprendre a estructurar-se, a poder activar

els seus coneixements amb el màxim d’autonomia possible.

Això es pot aconseguir per exemple amb una simple posada en

comú de vocabulari a l’inici d’una activitat). No he pretès

fer un treball exhaustiu en aquest sentit, però penso que

en les tasques obertes que plantejo cal que cada docent

activi i amplii els recursos lingüístics que s’adaptin al

seu grup. Els exemples (textos) en alguns dels exercicis

de les unitats didàctiques volen ser propostes on els

alumnes han de descobrir recursos per a les seves pròpies

produccions.

Pel que fa al tractament de les imatges he partit de la

combinació de tres lectures diverses de l’obra d’art.

a)Lectura formal.

Cal que l’alumne s’interrogui sobre els elements formals de

l’obra: com ha estat realitzada, què és el que s’ha

representat i de quina manera s’ha fet, quins instruments i

quins materials s’han utilitzat (tot això també aporta

informació sobre l’època).

Aquesta lectura es fa mitjançant:

-La descripció dels elements que formen l’obra.

-La descripció dels elements del llenguatge visual

(color, llum, textura, traç, espai, el gest...)

9

-La descripció de la composició. La relació dels

elements entre ells (simetria, equilibri, moviment,

repetició...).

Els elements formals aporten un contingut expressiu i

significatiu de l’obra d’art. Els elements formals donen

lloc a una estètica, a un determinat estil. D’aquesta

manera podem relacionar l’obra amb un determinat període de

la Història de l’Art, i per tant situar l’obra dins un

determinat context històric. Tot i que evidentment aquesta

tasca no és possible, sí que he plantejat algunes qüestions

al respecte.

b)Lectura contextual.

El tema i la forma de qualsevol obra d’art tenen sentit

perquè representen un món determinat, un context on ha

estat creada.

Per relacionar l’obra amb el context podem contrastar-la

amb d’altres imatges o escrits de l’època. També es pot

vincular l’obra amb fets històrics, condicions socials,

manifestacions culturals i el pensament de l’època. En les

activitats s’inclouen textos explicatius de l’època, el

moviment artístic, l’artista o les obres.

Es tindrà en compte el punt de vista del creador, el qual

té una determinada manera d’enfrontar-se i entendre els

fenòmens de la seva època. També es pot considerar la seva

biografia personal, les seves vivències més subjectives.

Per entendre si l’obra és innovadora cal relacionar-la amb

altres manifestacions artístiques del mateix corrent.

10

També cal considerar el públic receptor d’aquestes obres, i

les possibles recepcions de l’obra no contemporànies, que

potser n’han modificat el significat o la funció.

c)Lectura temàtica

Les diferents temàtiques han sigut representades de maneres

diferents al llarg dels temps. En comparar representacions

d’un mateix tema en èpoques diferents fa que ens adonem que

hi ha hagut diferents sensibilitats al llarg de les èpoques

( també punts comuns). Això ens possibilita fer una

lectura relacionada amb la nostra realitat (per exemple un

dels quadres de Dix ens pot fer reflexionar sobre les

tipologies femenines actuals).

En les unitats didàctiques he volgut que es combinin els

tres tipus de lectures, evidentment no de manera

exhaustiva. Les lectures penso que es van plantejant a

partir de les diferents tasques o activitats:

qüestionaris, comparacions, lectures i elaboracions de

textos, presentacions orals, comentaris espontanis, recerca

sobre les imatges, relacions entre textos i imatges. El

mitjà que farem servir per comunicar la nostra

interpretació o lectura serà la llengua estrangera sempre

que sigui possible i el català. Les produccions en llengua

estrangera tenen en alguns casos la categoria de creació

artística (escrits creatius a partir d’una imatge

artística, cal·ligrames, poemes, collages...).

11

Alguns aspectes de les unitats didàctiques:

Cada unitat didàctica parteix d’una imatge (o imatges). Hi

ha un primer acostament a aquesta imatge mitjançant una

activitat de lectura formal (observació, reflexió...). La

primera activitat que es planteja als alumnes és quasi

sempre una descripció (en petits grups o en el grup

classe). La finalitat és una primera confrontació amb

l’obra (observació) i evidentment l’activació dels

coneixements previs. Cal facilitar als alumnes el

vocabulari i les estructures que no coneixen, o no

recorden, com per exemple les paraules concretes per a

enumerar el que hi ha representat a l’obra ( a cada unitat

es poden utilitzar els “Redemittel zur

Bilderbeschreibung”).

Aprofitant la necessitat de descriure la imatge

s’introdueix algun aspecte gramatical o de sintaxi (la

declinació dels adjectius, l’ acusatiu ...

Normalment la segona tasca és d’aprofundiment de

l’observació o de tipus creatiu ( lligada a l’observació)

per passar a donar informació històrica o cultural

relacionada amb la imatge. Les activitats de tipus creatiu

lligades a l’observació de l’obra (hipòtesis sobre el

títol, els personatges)fan que els alumnes es serveixin

dels coneixements històrics que puguin tenir (fins i tot

poden descobrir que en tenen), o que vegin que amb una

observació acurada una obra d’art aporta força informació

històrica. El que pretenc és que la informació sobre el

context mai no s’avanci a les hipòtesis que hagi pogut fer

l’alumne, sinó que es pugui contrastar. Els alumnes poden,

12

per exemple, fer hipòtesis pel que fa als personatges

representats, l’època, la manera com estan representats

aquests personatges. Les seves hipòtesis es contrasten amb

informacions històriques sobre el quadre, el moviment

artístic dins el qual s’emmarca ... Això sí, no per a

rebatre la seva interpretació (que penso que en la majoria

dels casos serà força encertada o ben encaminada).

Se’ls demana sovint l’opinió de l’obra, si l’obra els

agrada, si els resulta artística o interessant i per què.

Crec que no s’ha d’intentar perdre de vista un dels

objectius més importants de l’observació d’una obra d’art,

el plaer estètic.

Hi ha també tasques, de reflexió i valoració

( relacionades amb valors i sensibilitat actuals) de

l’obra. En aquest apartat s’inclouen de vegades altres

imatges, en algun cas les produïdes pels propis alumnes. La

comparació estimula i facilita la reflexió crítica.

La producció creativa és present a cada unitat. Això està

en consonància amb el que ja he explicat que penso que ha

de ser una tasca (enfocament per tasques). Penso que en les

propostes de creació de cada unitat es proposen diferents

objectius: d’utilització activa d’estructures apreses, de

recerca de paral·lelismes amb altres corrents, èpoques, de

lectures crítiques ... Penso que aquestes tasques han de

obertes, la intenció és que hi hagi un espai per a la

recerca i per a propostes que puguin sortir dels propis

alumnes.

Les activitats són comunicatives (prioritzant les tasques

de grup), tot i que es combinen amb el treball individual.

Es treballen les 4 competències ligüístiques bàsiques: la

comprensió oral i lectora, i l’expressió oral i escrita.

13

Es partirà sempre del que l’alumne ja sap (cal adequar les

propostes al grup concret).

La posada en comú dels resultats és important, i tot i que

no proposo tasques pròpiament d’avaluació considero que una

posada en comú amb comentaris per part del grup i del

professorat ja és una activitat d’avaluació. El fet que

els alumnes elaborin material (escrit, oral ...)

possibilita la correcció i comentari per part del

professor.

Les unitats didàctiques aborden temes complexos amb els

quals l’alumne no està familiaritzat. Es plantegen en part

com a petits “projectes”, i cal treballar-los durant unes

quantes sessions. En constar de diverses parts (diferents

activitats), serà fàcil organitzar-les en diverses

sessions.

En principi, la llengua alemanya serà la llengua de

comunicació per a la gran majoria de tasques. En alguns

casos es plantejarà l’ús puntual de la llengua materna

(sempre justificat): per a aclarir algun aspecte molt

concret de caire lingüístic o bé per a poder dur a terme

alguna discussió que pel seu interès formatiu justifiqui

l’ús del català.

Evidentment el professorat pot fer un ús lliure de les

propostes, adaptant-les a les seves necessitats.

14

3-CONCLUSIONS:

L’elaboració de cada unitat didàctica ha implicat l’estudi

exhaustiu del context històric de les imatges, la reflexió

de quines són les activitats més idònies per a cada unitat,

així com la recollida o l’elaboració de materials (altres

imatges, textos...). Penso que m’he plantejat un treball

molt complex. L’estudi de les obres i moviments artístics

ja va resultar molt laboriós. També va ser difícil decidir

quines serien les obres adequades per a fer-ne una unitat

didàctica i com. Trobar un equilibri entre els objectius

que em plantejava (per exemple de les lectures de l’obra

d’art) i els que he acabat deixant a cada unitat també ha

estat complicat i potser en alguns casos no ho he acabat

d’aconseguir. Ha estat molt difícil intentar transmetre la

complexitat d’una expressió artística en unes activitats

que havien de resultar prou senzilles com per poder dur-les

a terme en una llengua estrangera i al mateix temps fer-les

entenedores a uns alumnes amb pocs coneixements artístics.

He pogut comprovar que elaborar material didàctic no

resulta gens fàcil.

Tampoc no resulta gens fàcil abordar tots els aspectes

d’una activitat d’aprenentatge (és la meva primera

experiència en l’elaboració de material). Per exemple, no

he proposat tasques concretes d’avaluació. M’hagués fet

falta molt més temps, tot i que ho considero un aspecte

clau i que queda pendent de desenvolupar. De totes maneres,

penso que la majoria d’activitats requereixen que es

presentin els resultats al grup i es comentin, i que es

faci una avaluació en el grup de com s’ha desenvolupat

l’activitat.

15

1-CASPAR DAVID FRIEDRICH,

DER MÖNCH AM MEER

16

Was kann man auf dem Bild sehen?

Man sieht …Man kann … sehen.Rechts…Links…Im Vordergrund …Im Hintergrund …Oben…Unten …In der Mitte…Am Horizont…Am Himmel…

Man sieht einen Mann ...

17

einen Mann Wasser

Wellen Schaum

den Himmel die Küste

Felsen Möwen

Wolken den Horizont

Wie ist der Mann? Wie ist der Himmel? Wie ist das Wetter auf dem Bild? Wie ist die Landschaft?Beschreibt das Bild. Sucht Adjektive:

blau, groβ, klein, einsam, leer, grau, riesig,

blau, dunkelblau, hellblau, neblig, bewölkt …

Was für ein Bild ist es?

Landschaft Stillleben Figur Porträt

(sucht die Bedeutung dieser Wörter)

Beschreibt den Mann:

Was für Kleider trägt er?

Was macht er? Was meint ihr, wie fühlt er sich? Welche Wörter passen zu seiner Situation?

Einsamkeit Urlaub Ruhe Spaβ Traurigkeit Sehnsucht Stress Wallfahrt Spaziergang Glücklichsein Ende Ziel Gott Frieden

Kälte Langeweile Abenteuer...

(übersetzt die Wörter aus der Liste und sucht neue Wörter)

18

Der Maler: Caspar David Friedrich

Caspar David Friedrich (1774-1840) war der romantische

Landschaftsmaler überhaupt. Seine Bilder gaben den Menschen ein

neues Naturgefühl, denn für ihn waren die Landschaften nur Spiegelbilder

der Seele der Menschen.

Das Bild: Der Mönch am Meer

Der Mann auf dem Bild ist ein Mönch, er trägt ein Ordenskleid. Caspar

David Friedrich hat das Bild Der Mönch am Meer 1808-1810 gemalt. Es

ist eines seiner ersten Ölgemälde. Er hat zwei Jahre lang daran gearbeitet.

Friedrich interessierten vor allem die Natur und die Stimmungen. In

seinen Bildern sehen wir oft Rückenfiguren: Friedrich möchte, dass wir

uns wie die Figur auf dem Bild fühlen, dass wir uns in sie

hineinversetzen.

19

Wie fühlt sich der Mönch? Warum ist er alleine am Meer?Welche können seine Gedanken sein?

20

Du bist jetzt der Mönch und schreibst eine Postkarte an jemanden (einen Freund, Freunde, eine Frau …).

Erzähle:

Wo du bist ...Warum ...Wie du dich fühlst …...

Liebe Freunde,...

Viele liebe Grüβe. Euer,

21

Was meint ihr,was für Gefühle oder Stimmungen zeigt das Bild? (Nach den Texten, die ihr geschrieben habt.)

Einsamkeit

Stille

Unendlichkeit

Traurigkeit

Freude

Frieden

Ruhe

Kleinheit

Macht der Natur

Ohnmacht des Menschen

Spaβ

...

Ist eure Postkarte lustig oder traurig?

22

RÜCKENFIGUREN

1-Eine oder zwei SchülerInnen beschreiben den anderen der Gruppe ein

Bild mit einer oder mehreren Rückenfiguren. Die anderen zeichnen, was

sie beschreiben (Bilddiktat). Die Bilder bekommt ihr vom Lehrer.

2-Jede Gruppe wählt ein Bild und denkt sich aus, welche die Situation auf

diesem Bild ist ( Wer sind die Leute? Was machen sie dort? Was für

Gefühle haben sie? ...). Jede Gruppe stellt ihre „Bildgeschichte“ den

anderen vor (mündlich) und schreibt sie nieder in Form eines Aufsatzes

(oder Gedicht, Comic ...)

Jede Geschichte wird den anderen Gruppen mündlich vorgestellt. Am Ende

könnt ihr die Geschichten vergleichen. Sind sie traurig? Sind sie lustig?

Welche Rolle spielt die Landschaft in jeder Geschichte?

23

BILDER FÜR DIE AKTIVITÄT:

24

Caspar David Friedrich

geb. 5. September 1774 in Greifswald

ab 1790 erster Zeichenunterricht

1794 - 1798 Studium an der Kunstakademie Kopenhagen

1801 prägendes Treffen mit P. O. Runge, der bedeutende Anregungen

liefert

Sommer 1801 und 1802. Erste und Zweite Rügenwanderung (1)

1806 Reise nach Greifswald und Dritte Rügenwanderung

1816 Mitglied in der Dresdner Akademie

1818 Heirat mit Caroline Bommer

seit 1818 Freundschaft mit Maler Carl Gustav Carus

1819 Rügenreise mit Carus

1824 Professor der Kunstakademie Dresden

erste Krankheit und damit verbundene Erholungsreise nach Greifswald und

Rügen

1835 Schlaganfall lähmt seine rechte Hand, er ist unfähig zu malen

gest. 7. Mai 1840 in Dresden

(1) Rügen ist eine Insel in der Ostsee. Friedrich hat dort Inspiration für

viele Landschaften gefunden.

27

2-ADOLPH MENZEL,

DAS FLÖTENKONZERT

29

Was sieht man auf dem Bild?

Im Vordergrund…Im Hintergrund…Links…Rechts...Oben links...Vorne rechts...Hinten ...In der Mitte...

Wie ist der Raum?

Welche Gegenstände (Objekte) kann man sehen?

Was machen die Leute?

30

Jede Gruppe wählt eine Person vom Bild und ergänzt die Tabelle:

Geschlecht: Mann/ Frau

Kleidung: Perücke / schwarze Jacke/ weißes langes Kleid ...

Instrument:

Wo ist er/sie? Vorne rechts/ der zweite Mann links/ am Klavier / steht

neben dem Klavier/ sitzt auf der Couch ...

Spiel in kleinen Gruppen: „Ich sehe etwas, was du nicht siehst ...“

-Was?

-Ich sehe einen Mann / eine Frau.

-Spielt er ein Instrument?

...

-Spielt er Klavier?

...

-Trägt er Perücke?(eine schwarze Jacke? ...)

...

-Ist er der erste (zweite/dritte ...) Mann links? / der Mann hinter der

Kerze?...

Überlegt:

Zwei Figuren sind auf diesem Bild wichtig. Wichtiger als die anderen.

Welche? Warum?

31

32

Was macht er?

Warum ist er eine wichtige Figur auf dem Bild?

Wer kann er sein?

An welcher Stelle ist sie auf dem Bild? Warum?

Was hängt über ihrem Kopf?

Wer kann sie sein?

WAS MEINT IHR?

1-Wann spielt die Szene?

a) Im 19. Jahrhundert (1800 …).b) Im 18. Jahrhundert (1700 …).c) Im 17. Jahrhundert (1600 …).

2-Wo?

a) Am Hof eines Königs.b) Im Palast eines Bischoffs.c) In einem Theater.

3-Wer ist der Flötenspieler?

a) Ein Diener.b) Ein Musikant.c) Ein König.

4-Wer ist die Frau auf der Couch?

a) Seine Frau.b) Eine Freundin.c) Seine Schwester.

5-Wer hat das Bild gemalt?

a) Velázquez.b) Picasso.c) Adolph Menzel.

6-Wann hat der Maler das Bild gemalt?

a) 1500.b) 1852.c) Im 20. Jahrhundert.

33

Sucht die Lösungen im Text:

Das Bild heiβt Das Flötenkonzert und der Maler Adolph Menzel (1815-

1905) hat es im Jahr 1852 in realistischem Stil gemalt. Adolph Menzel

hat im 19. Jahrhundert gelebt, aber die Szene auf dem Bild spielt im 18.

Jahrhundert. Das Konzert war im Schloβ Sanssouci, am Hof eines

Königs, Friedrichs des Groβen von Preuβen (1712-1786). Der König

spielte selber die Flöte und komponierte, er war ein guter Musiker und

Komponist. Er hat oft Konzerte in seinem Schloss Sanssouci organisiert

(in der Nähe von Berlin, damals Hauptstadt Preuβens). Der Komponist

Carl Philipp Emanuel Bach (ein Sohn von Johan Sebastian Bach) war

Musiker am Hof. Friedrich interessierte sich auch für Literatur und

Philosophie, und förderte die Kultur und die Wissenschaft. Er hat auch

Krieg geführt. Die Frau unter der Lampe ist seine Lieblingsschwester

Wilhelmine. Sie war auch sehr gebildet und liebte die Musik.

Such die Bedeutung folgender Wörter:

Wissenschaft herrschen Krieg Preuβen förderte gebildet

Wilhelmine Friedrich der Groβe Carl Philipp Emanuel Bach

34

Was meint ihr, was sagen und denken die Leute?

Welche Musik hat der König damals gespielt?

Was kann man auβer Musik in der Szene noch hören?

Lachen

Plaudern

Klatschen

...?

Habt ihr Lust den Soundtrack des Bildes aufzunehmen? (Nicht nur die

Musik, auch alle Geräusche, Stimmen ...)

35

3-OTTO DIX,

DREI FRAUEN VON DAMALS

36

Drei Frauen von damals

1-Schaut diese drei Porträts an.

ungepflegt, schön, ausdrücksvoll, elegant, agressiv, provozierend,

männlich, verführerisch, arm, bescheiden, intellektuel, interessant,

traurig, alt, jung, grob,emanzipiert, unabhähgig...

Was bedeuten die Adjektive? Welche Adjektive passen zu jeder Frau?

Wie findet ihr die Frauen?

Wählt ein Adjektiv für jede Frau und schlägt eine Überschrift vor:

Beispiel: interessant...............................eine interessante Frau

Vergleicht die Überschrifte der verschiedenen Gruppen.

37

2-Beschreibt die Frauen (jede Gruppe eine). Wie sehen die Frauen aus?

Was tragen sie? Was kann man noch auf dem Bild sehen? Wie ist der

Hintergrund? Welche Farbe?

Was meint ihr? Sind die 3 Porträts vom demselben Maler?

Aussehen ... Kleidung ... Gegenstände /

Hintergrund,

Farben

Haltung /

Was sie

machen... 1.FRAU Hände:

runzlig,

Gesicht:

Körper:

Haare:

...

Kleid: blau,

einfach

2.FRAU

3.FRAU

Beschreibt eine der Frauen. Benutzt die Notitzen in der Tabelle.

38

Das ist eine Beschreibung, die eine Schülerin gemacht hat. Ihr könnt sie als

Modell oder Hilfe nehmen.

Die Frau auf dem Bild ist dick und kräftig . Sie trägt ein rotes Kleid und

hat blonde, lockige Haare. Ihr Gesicht ist geschminkt, ernst und etwas

aggressiv, vielleicht auch etwas traurig. Sie ist nicht mehr jung, aber

auch nicht sehr alt. Sie hat groβe Hände, eine groβe Nase, dicke Lippen,

groβe Ohren und groβe Augen. Sie ist in einem Lokal (Kabarett? Bar?).

Sie raucht, steht und schaut uns an. Im Hintergrund kann man zwei

Männer sehen, sie sitzen am Tisch und reden miteinander. Vorne sieht

man noch einen Stuhl einen Tisch und ein Glas Sekt darauf.

Die Frau ist ...

Sie trägt ...

Sie hat ...

Wie findet ihr die Bilder?

Gefallen euch die Bilder? Welches Bild gefällt euch am besten? Warum?

39

3-Wir versuchen uns das Leben der drei Frauen vorzustellen (wir stellen

uns Fragen):

Wie alt ist sie? Ist sie verheiratet? Arbeitet sie? Beruf? Hat sie Kinder? Ist

sie glückich?

Warum?... (stellt andere Fragen)

Sie ist wahrscheinlich ... .Jahre alt

Sie muss ... sein. Ich bin sicher, sie arbeitet als ...

Vielleicht ist sie verheiratet.

Ich glaube/wir glauben, sie ist arm.

Wir sind davon überzeugt, dass sie keine Kinder hat.

Ich vermute, dass ...

Was meint ihr, wann wurden die Bilder gemalt?

a) Im 19. Jahrhundert.

b) Im 20. Jahrhundert. Vor dem 2. Weltkrieg (in den 20er Jahren)

c) Nach dem 2. Weltkrieg (in den 50er Jahren)

Die Poträtierten

40

Diese 3 Frauen haben gelebt: Der Maler der drei Bilder heiβt Otto Dix und

hat diese deutschen Frauen in den 20er Jahren des 20.Jahrhunderts gemalt

(zwischen dem 1. und dem 2 Weltkrieg).

Vergleicht eure Überschriften mit den Informationen über diese Frauen.

• Die Eltern des Künstlers,1924

Die erste Frau ist die Mutter des Malers ( Otto Dix ). Sie war eine

Arbeiterin und war schon ziemlich alt, als Otto Dix sie gemalt hat.

• Bildnis der Tänzerin Anita Berber, 1925

Die zweite Frau ist eine Tänzerin. Sie hieβ Anita Berber und ist 1928 jung

gestorben. Sie war Schauspielerin und Tänzerin in den Berliner Kabaretts.

• Bildnis der Journalistin Sylvia van Harden, 1926

Die dritte Frau ist eine Journalistin und heiβt Sylvia van Harden. Sie war

damals eine moderne Frau, intellektuell und berufstätig.

Frauen damals

Frau zu sein war in den 20er und 30er Jahren des 20.Jahrhunderts nicht

einfach. Die meisten Frauen waren Hausfrauen und hatten Kinder. Sie

mussten alles zu Hause tun (und damals gab es keine Waschmaschine)

und oft arbeiteten sie auch (und verdienten dabei sehr wenig, weniger als

die Männer). Emanzipierte Frauen gab es schon, aber nicht sehr viele.

Frauen durften 1919 zum ersten Mal wählen und gewählt werden, das war

nach dem 2.Weltkrieg, zur Zeit der Weimarer Republik, die erste

Demokratie in Deutschland.

41

4-Kreatives Schreiben.

Wie könnte der Alltag dieser 3 Frauen gewesen sein? Stellt euch vor...

ihr seid: Sylvia, Anita oder Frau Dix

Ihr könnt durch Fragen Ideen sammeln:

Um wie viel Uhr stehst du auf?

Wie ist deine tägliche Routine?(isst du zu Hause oder im Restaurant? ...)

Wie fühlst du dich? Ist dein Leben interessant?

Welche Beziehungen hast du zu den Männern? (Bist du verheiratet, bist du

unabhängig?)

Kannst du Auto fahren?

Hast du einen Traum?

Wie denkst du über die Situation der Frau?

…? (stellt andere Fragen)

Habt ihr Lust, die Szenen der Bilder vorzuspielen?

42

5- Vorschlag zur Diskussion. Die Frau von heute.

Können wir Frauentypen wie Frau Dix, Anita Berber und Sylvia van

Harden heute finden? (Arbeiterin und Hausfrau, Künstlerin –Boheme- und

Intellektuelle) Ihr könnt Bilder in der Presse suchen, die ähnlich wie die

drei Bilder von den Frauen sind. Gibt es sie? Gibt es andere Typologien

von Frauen?

Was findet ihr possitiv und negativ an diesen drei Typologien von Frauen?

Was für ein Frauentyp bist du? (oder, welchen Frauentyp magst du?)

43

4-DER FOTOGRAF AUGUST SANDER

44

Beschreibt die Bilder:

Auf dem Bild rechts kann man ... sehen.

Man sieht ... ...

Welche Unterschiede kann man bei beiden Paaren sehen? Wer sitzt? Wer steht?

Was meint ihr:Wie alt sind sie?Was sind sie von Beruf? Sind sie glücklich oder traurig?Wann und warum haben sie sich fotografieren lassen?

45

Ehepaar neben Frau

Mann stehen sitzen

lächeln ernst Bäume

Blumenstrauβ Stock Stuhl

August Sander

August Sander (1876-1964) ist wahrscheinlich der berühmteste deutsche Fotograf. Er

hat viele Porträts gemacht, mehr als 2.000. Die vorherigen Bilder hat er 1912

gemacht. Sie sind Bilder von Bauernpaaren. Natürlich hat man sich damals selten

fotografieren lassen (vielleicht nur einmal im Leben) und deswegen haben sich die

Leute ihre besten Kleider angezogen.

Sander meinte, vom Aussehen eines Menschen kann man darauf schlieβen, welche

Arbeit er macht, und im Gesicht kann man lesen, ob er glücklich oder traurig ist.

46

Zwei Frauen

Welche Adjektive passen zu jeder Frau?

Arm reich zufrieden traurig ausdrucksvoll elegant arrogant müde bescheiden

schön interessant jung bürgerlich schlank…

Wie sehen sie aus? Wie sind ihre Gesichter? Ihre Kleider, Hände…? Wie alt sind sie? Was sind sie von Beruf?

Vergleicht die Frauen:

Das Mädchen ist eleganter als die ältere Frau.Wer ist reicher?Wer ist jünger?Wer ist ...?

Das Mädchen ist eleganter als die Putzfrau. Aber die Putzfrau finde ich interessanter.Sie ist wahrscheinlich ...Ich glaube/wir glauben ...

47

Verschiedene Berufe:

Diese zwei Männer haben verschiedene Berufe. Was meint ihr, was können sie von Beruf sein? Warum?

48

Zwei Typen von Familien:

Welche Familie ist origineller?

Welche Familie ist reicher?

Welche Familie ist ...?

49

Seht ihr Unterschiede?

50

Menschen sind verschieden

August Sander wollte verschiedene Typen von Menschen fotografieren (zum Beispiel

Bauern, Arbeiter, Intelektuelle …), Menschen, die Typen oder Urtypen sind, weil sie

die wichtigsten Eigenschaften einer Gruppe haben. Er wollte die Geschichte seiner

Zeit durch diese Porträts zeigen. Sein Projekt ( in verschiedenen Bücher

veröffentlicht) hieβ “Der Mensch des 20.Jahrhunderts”. Er hat die meisten Porträts bis

1945 gemacht. Er meinte, nach dem Krieg waren die Menschen nicht mehr so

unterschiedlich und deswegen auch nicht so interessant. Sanders Arbeit hat den Nazis

nicht gefallen, weil er alle Typen von Menschen portratierte (auch Kranke, Bettler,

Proletarier, verfolgte Juden…) und dabei versuchte objektiv zu sein.

Wenn wir die Porträts von Sander anschauen, wissen wir sofort, ob es sich um arme

oder reiche Menschen handelt, ob sie auf dem Land oder in der Stadt leben, oft auch

den Beruf oder die soziale Schicht.

Schaut euch wieder die Bilder an: Welche “Typen” entsprechen diese Menschen?

Findet eine möglichst allgemeineÜberschrift für die Bilder, die sehr allgemein sei, und

für ähnliche Bilder gelten konnte (Tabelle auf der nächsten Seite)

51

Putzfrau

52

Habt ihr Lust darauf, selber Fotos zu machen?

Für diese Aufgabe braucht ihr eine Kamera.

Versucht, wie Sander, verschiedene Typen von Menschen zu fotografieren. Zum Beispiel verschiedene Paare, oder Frauen, oder Männer, Arbeiter oder Handwerker (verschiedene Berufe), Intellektuelle…Ihr sollt sie nachher vergleichen und vielleich eine Austellung damit organisieren (Texte oder Überschriften und Bilder).

War es schwierig die verschiedenen Typen zu finden? Kann man heute den Beruf, die soziale Schicht der Leute auf einem Foto sehen? Habt ihr das geschafft? Warum? Warum nicht? Wenn ihr keine Kamera habt, könnt ihr versuchen, Bilder von verschieden Typen von Menschen in Zeitungen oder Zeitschriften zu finden.

53

Ein Fotograf im Krieg

Dieses Bild war ein Auftrag. Viele Soldaten haben sich fotografieren lassen, bevor sie an die Front gingen. Diese Bilder waren für die Eltern oder die Freundinnen der Soldaten. Warum haben sie das gemacht?

54

Im Krieg hat man Köln bombardiert

August Sander hat nicht nur Menschen fotografiert. Das ist Köln, die Stadt,wo er gelebt und gearbeitet hat (er hatte dort sein Atelier).Was wisst ihr über diese Stadt? Was sieht man auf dem Bild? Welcher Fluss ist das? Und die Kirche? (Sucht Informationen über Köln).

Was geschah mit der Stadt Köln?Vergleicht die Bilder. Wann ungefähr hat er diese Bilder gemacht?

55

Der Beruf des Fotografen war nicht immer angenehm. August Sander musste während

des 2.Weltkrieges Soldaten fotografieren. Manche sind später gestorben, dann kamen

die trauernden Mütter oder Witwen und er sollte das Poträt retuschieren.

Die Stadt Köln wurde im 2.Weltkrieg sehr stark bombardiert und wurde in Trümmer

gelegt. Sander freute sich darüber, die Stadt Köln vorher fotografiert zu haben, so

konnten sich die Leute an ihre Stadt erinnern.

BIOGRAPHIE VON AUGUST SANDER (1876-1964)

1876 –August Sander wird am 17.November in Herdorf an der Heller geboren (ein Dorf in Rheinland-Pfalz). Rr hat 6 Geschwister. Sein Vater ist Bergarbeiter.

1882-1890- Er besucht die Dorfschule.

1890-1886 –Arbeitet in dem Bergwerk. Er lernt einen Fotografen kennen. Sein Onkel hilft ihm, seine erste Kamera zu kaufen.

1897-1901- Arbeitet als Lehrling bei verschiedenen Fotografen.

1902-Heiratet Anna Seitenmacher. Übernimmt sein erstes Fotoatelier.

1903- Gewinnt seine erste Medaille als Fotograf . Sein erster Sohn wird geboren (er wird noch einen Sohn und eine Tochter haben).

1910- Die Familie zieht nach Köln um. Dort eröffnet er ein Atelier.

1914- 1.Weltkrieg. Er wird Soldat.

1918- Ende des Krieges. Er fängt an, Porträts im Westerwald zu machen (von Bauern).

1920-Er fängt an, sein Projekt “Mensch des 20.Jahrhunderts” zu organisieren.

1929- “Antlitz der Zeit” veröffentlicht.

1934-“Antlitz der Zeit”wird von den Nazis verboten. Sein Sohn Erich muss ins Gefängnis, weil er Mitglied der Kommunistischen Partei Deutschlands ist.

56

1939- 2.Weltkrieg. Sander versteckt 40.000 Negative im Keller seines Hauses. (viele werden nachher durch Brandtstiftung verlorengehen). Er zieht nach Kuchhausen (ein kleines Dorf) um. Sein Haus und sein Atelier in Köln werden im Krieg bombardiert.

1944- Sein Sohn stirbt im Gefängnis.

Nach dem Krieg wird Sander viele Austellungen machen. Er wird aber nicht mehr so aktiv als Fotograf sein.

1964- Er stirbt am 20. April im Alter von 87 Jahren.

57

5-DIE FOTOMONTAGENVON JOHN HEARTFIELD

58

Welche Botschaften kann man auf dieser Fotomontage über Hitler lesen?

Übersetzt sie (mit Hilfe eines Wörterbuches):

DER SINN DES HITLERSGRUSSES:

Millionen stehen hinter mir:

Kleiner Mann bittet um groβe Gaben:

59

Auf der Fotomontage sieht man zwei Männer (einer ist Hitler).

Was machen sie?

Wer ist kleiner? Wer ist gröβer? Warum?

Wer grüsst? Was bekommt er?

Wer ist der „kleine Mann“?

Was sind „Millionen“?

Warum sagt er “Millionen stehen hinter mir”?

Warum kann man das Gesicht des groβen Mannes nicht sehen?

John Heartfield (1891-1968)

John Heartfiel wurde 1891 geboren und ging 1913 nach Berlin. Dort

wollte er Künstler werden. Heartfield wurde ein Künstler, aber ein

besonderer: er schnitt und kombinierte Fotos, er machte Fotomontagen,

eine ganz neue Technik damals. Die Fotomontage ist eine spezielle Form

der Kollage, die aus Fotografien besteht. Oft ist sie satirisch und sehr

kritisch. Er hat mehrere Fotomontagen für die Zeitschrift AIZ (Arbeiter

Illustrierte Zeitung, eine kommunistische Zeitschrift) gemacht.

Was kritisiert die Fotomontage „Millionen stehen hinter mir“?

60

Ironie

Übersetzt die Überschrift:

ALLES IN SCHÖNSTER ORDNUNG:

Ist auf dieser Fotomontage alles „in Ordnung“? Warum nicht?

Was kann man auf dem Bild sehen?

Chaos Säule Trümmer Blumen einen Tisch Politiker ....

61

In Gruppen sollt ihr die folgenden Fotomontagen analysieren und danach im Plenum vorstellen. Ihr braucht dafür historische Informationen.

Was ist das Thema der Fotomontage?

Botschaften der Fotomontage übersetzen.

Beschreibung. Was sieht man auf der Fotomontage?

Wie sind die Proportionen. Was ist gröβer oder kleiner?

Was kritisiert Heartfield damit?

62

Redemittel zur Präsentation der Fotomontagen:

Diese Fotomontage hat John Heartfield 193.... gemacht.

Auf der Fotomontage sieht man ...

Man kann lesen ... (übersetzen)

Das Thema der Fotomontage ist ...

Heartfielt kritisiert .../ er ist gegen ... / er meint, ...

Wir finden die Fotomontage ...

John Heartfield hat gesagt:

“Den Krieg kann man nur mit der Sprache des Krieges bekämpfen“

“benutze die Fotografie als Waffe”

Was meinte er damit?

70

Eine Fotomontage gegen den Krieg

71

Was sieht man auf diesem Bild?

Mann sieht ...Auf der Leinwand sieht man ...Da ist ...Da sind ...

Was bedeuten die Wörter?

Mahnung:

Heute noch seht ihr im Film den Krieg in anderen Ländern:

Doch wisset: wenn ihr nicht einig euch wehrt, mordet er morgen auch euch!

Welches ist das Thema der Fotomontage?

Ist die Fotomontage kritisch? Warum?

Ist sie aktuell? Warum?

72

ein Kinoeine Leinwand Publikum(Zuschauer)KriegsszeneFrau mit KindTöteVerletzte...

Heartfiel hat diese Fotomontage im Jahr 1937 gemacht. Die Japaner hatten damals die Mandschurei angegriffen.

Macht selbst eine Fotomontage:

1-Ersetzt die Elemente der Fotomontage Mahnung (Leinwand und Publikum) durch aktuelle Bilder. Die Fotos könnt ihr in Zeitungen suchen.

2- Macht selbst eine Fotomontage in Heartfields Stil (sie muss aber aktuell sein). Ihr braucht ein aktuelles Thema. Wichtig ist, eine gute Botschaft zu finden.

Benutzt Fotos aus Zeitungen, Schere, Uhu, und... seid kritisch!

73

6-DIE NEUE SACHLICHKEIT.GEORGE GROSZ UND OTTO DIX

74

Künstler, die kritisch mit der Gesellschaft sind

75

1-Beschreibt das Bild (siehe „Redemittel zur Bildbeschreibung“). Im Vordergrund sieht man … In der Mitte …Im Hintergrund …Rechts, links …

einen Priester, Soldaten, einen Nachttopf, ein Gebäude, Feuer,

Rauch, das Hackenkreuz, ein Bierfaβ, Monokel(Brille), Zeitungen,

Krieger, Scheiβe, eine Fahne , böse Gesichte, Waffen, Krawatte ...

2-Gruppenarbeit. Jede Gruppe übernimmt eine Bildperson und beschreibt sie.

Gesicht: Er hat ein dickes Gesicht

Sein Gesicht ist dick

Augen

Ohren:

Haare:

Andere Merkmale: Er hat rote Wangen...

Seine Wangen sind rot

76

Was tragen sie? Was machen sie? Versucht auch zu erraten, welchen “Beruf” diese Bildpersonen haben können.

Kleider, Objekte, was sie machen ....

Beruf? Oder politische ...

Mann vorne/mitteEr trägt eine blaue KrawateIm Kopf hat er ...In der Hand hat er ...

Jurist (er ist auch ein Nazi)

Mann vorne links

Mann vorne rechts

Mann in der Mitte

Männer oben/ hinten

c) Stellt die Resultaten im Plenum vor. Die anderen Gruppen sollen ihre Tabelle ergänzen.

77

Was ist das Thema des Bildes? Jede Gruppe soll eine Überschrift für das Bild vorschlagen. Begründen.

3-Lest folgende Informationen und beantwortet die Fragen.

Steckbrief des Bildes:

George Grosz“Die Stützen der Gesellschaft”, 1926Öl auf Leinwand, 200x180cm Staatliche Museen zu BerlinPreuβische Kulturbesitz, Nationalgalerie

Wie heiβt das Bild? (übersetzt den Namen)Was meint ihr, warum hat Georg Grosz das Bild so gennant?

Zur Kunstbewegung “Die Neue Sachlichkeit”

Zur Zeit der Weimarer Republik (1918-1933) ist in Deutschland eine sehr Kritische Bewegung entstanden. Sie hat die soziale, politische und wirtschaftliche Wirckichkeit gezeigt und kritisiert. Sie wurde Neue Sachlichkeit gennant. Auβer der Malerei umfaβt die Neue Sachlichkeit die Literatur, Photographie, und Spielfilme. Bevorzugte Themen waren Arbeits- und Alltagsleben in den Groβstädten (auch Verbrechen und Prostitution) und politische Satiren. Dadurch übten die Künstler scharfe Kritik an den sozialen Zuständen der 20er und 30er Jahre.1937 haben die Nazis eine Austellung organisiert: “Entartete Kunst”. Dort zeigten sie Werke , die sie als Antikunst bezeichneten. Die Künstler

78

erhielten Berufsverbot: sie dürften nicht mehr arbeiten. Viele Werke der Neuen Sachlichkeit wurden in dieser Austellung gezeigt.

Übersetzt:

Neue Sachlichkeit

Bewegung

Altagsleben

Satire

Antikunst

die Künstler erhielten Berufsverbot

Entartete Kunst

Der Maler Grosz

George Grosz (1893-1959) war Maler und Graphiker und, zusammen mit Otto Dix, der wichtigste Vertreter der Neuen Sachlichkeit. Er war immer sehr kritisch, nicht nur in seinen Bilder und Zeichnungen. 1926 gründete er zusammen mit anderen Künstlern eine Gesellschaft für Politik, Wissenschaft und Kunst. 1933, als die Nazis in die Regierung kamen, emigrierte er nach New York. Die Nazis zeigten seine Werke in der Austellung “Entartete Kunst” von 1937.

Schaut euch das Bild noch einmal an. Was meint ihr, was könnte die Nazis gestört haben?

79

Groβstadt, Triptychon, Otto Dix (1927/28)

Was meint ihr, was „stört“ an diesem Bild? Warum? Was wollte Dix mit diesem Bild zeigen/kritisieren?

Wie war damals die Situation in Europa? Wie zeig das Bild diese Situation?Was ist drinnen? Was ist draussen?

Wenn ihr heutzutage ein solches Tryptichon malen solltet, was würdet ihr in der Mitte darstellen? Und in den Nebenseiten? Macht selbst ein aktuelles Tryptichon (zum Beispiel mit Bilder aus Zeitungen oder Zeitschriften. Ihr könnt auch selber zeichnen oder malen). Stellt es im Plenum vor.

80

7-PAUL KLEE

81

Der Schweizer Maler Paul Klee (1879 bis 1940) hat in verschiedenen Stilen

gemalt. Viele von seinen Werken haben die moderne Kunst beeinflusst.

Er hat abstrakte Bilder gemalt:

82

Die Abstraktion

“Die Komponisten arbeiten mit Tönen, die Maler mit Farben und Formen.

Paul Klee wollte nur eine Harmonie zwischen den Elementen eines Bildes

finden. Er hat die Natur nicht angeschaut, sondern nur auf dem Bild

experimentiert, mit Formen und Farben … Ein Bild ist eine Welt in sich”.

Es gibt viele Parallelen zwischen Klees Bildern und der Musik. Klee

meinte, man kann den Rhythmus auf einem Bild darstellen, und auch die

Polyfonie und Harmonie. Paul Klee war auch Musiker. Er spielte Geige.

Kannst du Rhythmus, Polyfonie, Harmonie ... auf diesen Bildern sehen?

83

Paul Klee hat manchmal wie ein Kind gemalt:

Paul Klee hat auch manchmal wie ein Kind gemalt. Er hat seiner Fantasie

freien Lauf gelassen oder die Welt interpretiert.

Anfang des 20. Jahrhunderts dachten viele Maler (zum Beispiel Picasso),

sie sollten sich von der Tradition befreien und ganz anders malen, frei wie

ein Kind, oder wie die Primitiven (z. B. die prähistorischen Menschen oder

manche afrikanische Kulturen)

84

Wie findet ihr dieses Bild? Schreibt eine Geschichte.

spontan abstrakt ausdrucksvoll realistisch schön naiv kalt kreativ

fantasievoll bunt perfekt sensibel originell interessant komisch

Wie ist der Goldfisch? Warum ist er golden und leuchtet? Wie sehen die

anderen Fische aus? Wie sieht es auf dem Meeresgrund aus? Wo

schwimmen die Fische hin? Paul Klee erzählte mit seinen Bildern

Geschichten. Fällt dir zu dem Bild Goldfisch eine Geschichte ein?

Es war einmal ein Goldfisch auf einem dunklen Meeresgrund… Er war

ganz anders als die Fische dort, er war viel gröβer und leuchtete. Er

wollte nur nett sein und leuchtete den anderen Fischen den Weg nach

Hause, denn es war sehr dunkel auf dem Meeresgrund. Aber die kleinen

Fische waren sehr neidisch und flohen vor ihm …

Es war einmal ein Goldfisch auf einem dunklen Meeresgrund. Warum

war er eigentlich golden und leuchtete? Als der Fisch klein war, hat

jemand (ein Seemann) eine Glühbirne (und Batterien auch!) ins Meer

geworfen (manche Seeleute sind sehr schlampig) und der Fisch (er hieβ

Fritz) hat Glühbirne und Batterien geschluckt. Seitdem kann er ganz gut

sehen, und auch lesen. Er hat nur Probleme beim Schlafen, denn es ist

immer sehr hell.

Es war einmal ein böser Goldfisch, der die kleinen Fische fraβ. Natürlich

flohen alle vor ihm, als sie ihn sahen ... Er war leicht zu sehen, denn er

leuchtete wie eine Nachttischlampe.

85

Es war einmal ein Goldfisch ...

Diese zwei Bilder können auch Themen für eine Geschichte (oder ein

Gedicht) sein. Beobachtet sorgfältig alle Elemente. Zuerst werden wir sie

beschreiben und analysieren (durch Fragen) und nachher unserer Fantasie

freien Lauf lassen.

1-Welche Elemente sieht man auf dem Bild?

Was sieht man im Hintergrund?

Warum hat das Mädchen ein Herz als Brust?Wie ist sein Gesicht? Warum?

Wie spät ist es?...

2-Wie viele Zwerge sieht man?

86

Wo sind sie? Warum?

Welche Elemente kann man auf dem Bild erkennen?

Warum sind die Farben so dunkel?

Es war einmal ein Mädchen….

Es war einmal ...

Welche Verben braucht ihr für euer Märchen? Findet die Präterita von

diesen Verben.

Vorschlag:

Wer hat Lust, ein Fantasie-Bild zu malen? (ein „Märchenbild“) Nachher

sollt ihr euch eine Geschichte ausdenken ...

87

Paul Klee hat auch manchmal seine Gefühle gemalt:

Paul Klee. Selbstporträt, 1919

Beschreibt den Mann auf dem Bild.

Augen Er hat geschlossene

Augen

Seine Augen sind

geschlossen/zu

Er macht die Augen

zuMund, Lippen

Nase

88

Kopf, Hals

Haare, Bart

Gesicht

Sonstiges... Keine Ohren...

Was meint ihr, warum macht Paul Klee die Augen zu?

Wie fühlt er sich?

traurig verzweifelt froh gleichgültig ruhig entspannt angespannt

deprimiert alleine glücklich enttäuscht

Was meinst du? Was ist ihm passiert? Warum macht er so ein Gesicht?

89

Dieses Bild heiβt “Versunkenheit”. Es ist ein Selbstporträt, das Paul Klee

1919 gemalt hat. Er hat dieses Bild zu einer Zeit gemalt, als er sich traurig

und pessimistisch fühlte (nach dem 1.Weltkrieg). Paul Klee wollte sich

von der Realität distanzieren: Er macht die Augen zu, er fühlt sich

enttäuscht und traurig.

Kannst du ein Selbstporträt malen (oder zeichnen)? Versuch zu zeigen, wie

du dich fühlst. Erzähle es.

90

Paul Klee. Sein Leben.

Paul Klee wurde am 18.Dezember 1879 in Münchenbuchsee (Schweiz)

geboren. Paul lernte als Kind Geige spielen, aber er zeichnete auch viel

(zum Beispiel auf seinen Schulheften). Nach dem Abitur musste er sich

zwischen der Musik und der Malerei entscheiden. Er ging nach München

und lernte dort Zeichnen und Malen.

1906 heiratete er seine Frau Lily. Ein Jahr später wurde ihr Sohn Felix

geboren.

In München lernte er andere Maler kennen. Sie gründeten einen

„Künstlerklub“ und sie nannten sich „Blauer Reiter“.

1920 wurde Paul Klee Lehrer an der berühmten Kunstschule „Bauhaus“.

1933 musste er von den Nazis, die seine Bilder verboten hatten, aus

Deutschland flüchten und ging wieder in die Schweiz.

1935 hatte er in der Kunsthalle Bern eine groβe Ausstellung mit allen

seinen Werken.

Ein Jahr später begann seine schwere Krankheit und 1940 starb er. In dem

Jahr vor seinem Tod hat er noch 1.253 Bilder gemalt.

91

REDEMITTEL ZUR BILDBESCHREIBUNG

Man sieht…Man kann…sehen

+ AKKUSATIV

Im Vordergrund…Im Hintergrund...Unten..Oben…In der Mitte…Vorne...Hinten...Rechts…Links...

Da ist....

+ NOMINATIV

realistischabstraktexpressivsachlich

buntblauschwarz-weiβgraugrell

BILDBESCHREIBUNG

Neben...Hinter...Über...Unter... + DATIVAuf...An...Zwischen......

92

ist / sindsteht /stehenliegt /liegenhängt /hängen

INDICACIONS DIDÀCTIQUES:

CASPAR DAVID FRIEDRICH, DER MÖNCH AM MEER

Als inicis del segle XIX la cultura alemanya viu un

renaixement cultural importantíssim. El romanticisme es

manifestarà en totes les arts (particularment en la

música). Caspar David Friedrich és l’exponent més important

pel que fa a la pintura.

Caspar David Friedrich va néixer a la petita ciutat

universitària de Greifswald, al mar Bàltic, el 1774. El seu

pare fou un fabricant de sabó i Friedrich va ser educat en

una rígida moral protestant. Als 20 anys va deixar

Greifswald per anar a l’Acadèmia de Copenhague, i al cap de

4 anys va ingressar a l’Acadèmia de Dresde, ciutat on va

viure fins que va morir, l’any 1840.

Friedrich no s’inicia a la pintura a l’oli fins el 1807-

1808, i ho fa amb un paisatge religiós: La creu a muntanya.

Aquesta obra, com tota la resta, no reflecteix un lloc

geogràfic determinat sinó un estat poètico-místic sentit en

forma de paisatge. Amb els seus quadres, Friedrich preten

apel·lar l’esperit. Com altres romàntics, assigna a la

creació artística el paper d’intermediari entre Déu i

l’home. En els seus paisatges hi trobem un silenci opressor

i quan l’ésser humà hi és present té un paper de simple

espectador davant el misteri de la natura, sobre la qual

s’estén tot el que és diví.

Friedrich se sent reflectit en les figures d’esquena que

apareixen a molts dels seus quadres: “Haig d’estar sol i

93

saber que estic tot sol per poder contemplar i sentir

plenament la Natura. Haig de lliurar-me al que m’envolta,

unir-me als meus núvols i roques per ser el que sóc.

Necessito la solitud del meu col·loqui amb la natura”.

Monjo a la vora del mar (1809-1810) és un dels seus

paisatges més impressionants: el caputxí és una minúscula

figura en un paisatge que transmet una increïble solitud

metafísica.

L’activitat

Der Mönch am Meer:

El primer objectiu de l’activitat és la descripció (i

observació) del quadre i per tant l’adquisició de

vocabulari i recursos lingüístics necessaris. Si cal, també

de repàs d’estructures gramaticals ( acusatiu de l’article

o l’indefinit i, si els alumnes ja ho coneixen, de

l’adjectiu).

En la segona part es fan preguntes perquè l’alumne doni una

descripció més detallada dels elements del quadre, perquè

s’adoni de quin gènere es tracta (paisatge amb figura) i

adquireixi vocabulari (sobretot adjectius: hi ha una petita

llista que els alumnes poden ampliar). Després se’ls demana

detalls sobre la figura: Primer es descriu el que es veu

(el vestit, la posició, el que fa ... ), després es

pregunta pel possible ofici de l’home (o dona!) per passar

a intentar trobar vocabulari per a descriure quin pot ser

el seu estat interior. D’alguna manera passem aquí a una

“interpretació” del quadre. Abans que els alumnes mirin la

llista amb vocabulari per associar a l’estat anímic de la

figura (segons la seva interpretació) es pot discutir en

94

català què és el que suggereix o transmet el paisatge, el

perquè, el contrast de dimensions ...).

A continuació els alumnes reben un petit text amb

informació sobre l’obra. Saben el títol del quadre i per

tant “l’ofici” i sexe del personatge. També s’explica al

text la intenció de Friedrich que l’espectador

s’identifiqués amb els seus personatges (quasi sempre

Rückenfiguren).

El següent pas és que escriguin un possible pensament del

monjo (que és possible comparar amb la resta fent una

petita exposició a classe, penjant els quadres), i a

continuació s’identifiquin amb ell i en primera persona,

com a monjos, escriguin una postal a una a una persona o

persones concretes (amic, amics, pares ... ). L’escrit de

la postal ha d’estar en consonància amb el pensament que

han escrit abans. El contingut pot ser més o menys lliure

però es tracta d’explicar on és, per què, com hi ha

arribat, què hi fa o què hi farà, etc... Les preguntes

sobre el contingut es formularan entre tot el grup en

alemany i serviran com a guia per escriure la postal.

Un cop escrits els textos cal posar-los en comú i veure

quines són les diferències entre les diferents produccions

(per exemple quins són els més banals, o irònics, i quins

tristos, espirituals...). S’associaran els escrits de les

postals amb els conceptes en alemany proposats. La

discussió o comentaris sobre les diferències

d’interpretació de la situació del personatge es poden fer

en català.

Després cal que reflexionin en llengua materna sobre per

què han fet aquesta interpretació i si hi ha algun element

formal que els l’hagi suggerida.

95

Rückenfiguren

Bilddiktat per grups. Amb els mateixes expressions donades

al principi de l’activitat per a la descripció del quadre

del monjo i amb el vocabulari necessari per a cada quadre,

que buscaran ells mateixos, els alumnes descriuen per

parelles el nou quadre a la resta del grup (grups de 4 o

6). Els altres en dibuixen un esbós. La correcció es fa

comparant els dibuixos amb l’original.

Per grups analitzaran un dels quadres (una possibilitat és

triar el mateix per a tota la classe per poder comparar les

diferents propostes al final) i s’imaginaran la història

entorn els personatges del quadre (els han de donar una

identitat i explicar què hi fan en el lloc, com i per què

hi ha arribat, quins són els sentiments que els provoca el

paisatge, si hi haurà un desenllaç ... Les preguntes que

han elaborat anteriorment per a escriure la postal del

monjo els poden servir de fil conductor). La presentació

es pot fer oral. També es poden penjar els quadres amb els

escrits, com una petita exposició. Al final es comenten els

resultats i les possibles diferències en les històries.

96

ADOLPH MENZEL, DAS FLÖTENKONZERT

Adolph von Menzel (Breslau,1815- Berlín 1905), va ser un

pintor molt reconegut a la seva època, sobretot per les

seves escenes històriques. A partir del segle XX se

l’admira per les seves pintures de gènere (pel tractament

de la llum i la originalitat de les composicions, sobretot

d’interiors).

Va néixer a Breslau, fill d’un litògraf, i als tretze anys

ja participà en una exposició. El 1850, ja a Berlín, fou

nomenat membre de la Königliche Akademie der Künste (Reial

Acadèmia de les Arts) i tres anys més tard, professor. Les

escenes històriques, sobretot les bèl·liques, li van donar

fama arreu d’Europa. Fins i tot va ser condecorat amb un

títol nobiliari.

Menzel va relacionar-se amb els cercles intel·lectuals

berlinesos de l’època, als quals pertanyia també el

novel·lista Theodor Fontane.

Menzel és considerat un clàssic representant del realisme

berlinès, no obstant, en algun període mostren trets

impressionistes.

Famoses són les composicions històriques sobre la vida de

Frederic el Gran (1712-1786) . El quadre escollit per a

l’activitat, Das Flötenkonzert Friedrich des Groβen in

Sanssouci, pintat el 1852 mostra el rei en una de les seves

activitats preferides, tocant la flauta, en una escena no

exempta de certa ironia (mentre la figura de la germana

preferida de Friedrich la trobem al centre de la composició

i sota una llum que no li fa cap falta, els músics han de

llegir les partitures amb espelmes). Menzel va pintar un

97

gran nombre de quadres de la vida de Friedrich II en totes

les seves facetes, des de escenes intel·lectuals a escenes

bèl·liques.

L’activitat:

La primera activitat és una simple enumeració dels elements

del quadre. Proposo que es faci en petits grups i que es

comparin i es complementin entre elles (hi haurà molts

detalls que alguns grups no hauran vist i altres sí).

Després, cada grup descriurà un dels personatges (han de

triar-lo i omplir la petita Tabelle). La posada en comú es

fa mitjançant el joc Ich sehe etwas, WAS du nicht siehst

... Un membre del grup comença. Els altres han d’endevinar

de qui es tracta a partir de preguntes.

Al final, se’ls demana que diguin quins dos personatges

creuen que són més importants a la composició i per què –

formalment. La “solució” és a la pàgina següent, que no han

de mirar. Cada grup exposa les seves conclusions (en

català).

A la pàgina següent trobem els dos personatges. Els alumnes

han de contestar a les preguntes dels requadres. Els

resultats es posaran en comú.

A continuació hi ha un test sobre el quadre que també es

fa en petits grups. Les solucions del test es troben al

text que ve a continuació, on es dona informació de l’obra,

del pintor i de Frederic el Gran. Cal que els alumnes

busquin les solucions al text. Es posa en comú la correcció

i s’aclareixen els dubtes de comprensió que hi pugui haver.

98

A continuació hi ha una sèrie de termes que seria

interessant de comprendre i/o comentar.

Activitat creativa.

Els alumnes ja tenen informació sobre l’obra i cal que

escriguin els possibles pensaments o paraules dels

personatges (no cal dir que es poden fer variacions a la

proposta).

L’altra proposta és buscar una banda sonora pel quadre i

enregistrar-la (a casa o al laboratori d’idiomes). Cal que

primer la planifiquin: decideixin els sorolls, la

progressió, si hi haurà acció (un petit argument) o no, si

hi haurà diàlegs o comentaris, quin ambient volen

transmetre ... És important que escullin la música

adequada, de l’època (se’ls pot proporcionar).

Els resultats es presentaran a la resta de grups.

99

OTTO DIX, DREI FRAUEN VON DAMALS

El pintor alemany Otto Dix està considerat juntament amb

George Grosz com un dels representants més importants del

corrent pictòric “Neue Sachlichkeit” (Nova Objectivitat),

corrent que fou batejat així pel crític d’art G.F.

Hartlaub, arran de l’exposició que va organitzar el 1925.

Tot i l’heterogeneïtat dels artistes, els uneix un

llenguatge figuratiu, una voluntat política i un

replantejament de l’art en la seva funció social (segons

Dix: “D’art ja en fan prou els expressionistes. Nosaltres

volem veure les coses nues i clares, quasi sense art”).

El món quotidià reflectit a les obres de Dix gira entorn de

tres temes principals: la guerra, el sexe i els retrats.

Crida l’atenció que subratlli aspectes desagradables,

sobretot en els temes referits a la guerra i a la societat

de postguerra ( sovint retrata els mutilats de guerra, la

pobresa, la prostitució, la desigualtat, per exemple en el

conegut Grossstadt-Triptychon).

En la seva obra es pot veure una recuperació de la

tradició pictòrica alemanya pel que fa al seu interès en

captar minuciosament la realitat. Amb aquesta tècnica

minuciosa aconsegueix crear una distància amb el que

representa. Tot i aquesta fredor, en les seves obres,

sobretot en els retrats, no s’aprecia una crítica agressiva

( com en el cas de Grosz), i més aviat una profunda

comprensió de l’ésser humà i una gran capacitat

d’observació. Als anys vint s’interessa sobretot per

l’ésser humà, i sempre cerca personatges característic de

la seva època. A través dels retrats d’aquest període, Dix

aconsegueix retratar la societat urbana dels anys vint.

Alguns dels seus retrats eren encàrrecs, però la majoria

se’ls buscava ell mateix en cafès, al carrer o entre les

100

seves amistats. Dix aconsegueix pintar tipologies humanes,

però sense caure en el clixé.

“ L’essència de cada persona s’expressa en el seu aspecte

exterior; l’exterior és l’expressió de l’interior, és a dir

que ’exterior i interior són idèntics. I això és així de

tal manera que fins i tot les arrugues, la posició, les

mans, les orelles, dones informació al pintor d’allò

espiritual del seu model. I això fins i tot més que els

ulls i la boca”.

L’activitat:

1-Observació i descripció.

a- En petits grups, els alumnes han de relacionar adjectius

de la llista amb cada retrat. Poden proposar altres

adjectius. Cal que proposin un títol per a cada retrat,

declinant l’adjectiu. Els resultats es posen en comú ( si

pot ser també “visualment”, escrivint els adjectius al

costat dels retrats en un lloc –pissarra, paper a la paret

...- que ho pugui veure tot el grup ...).

b- Cada petit grup fa la descripció d’una de les dones. Amb

ajuda de la Tabelle recopila els detalls del quadre i fa

una descripció escrita. He inclòs una descripció adaptada

de la d’un alumne com a possible model, que també es pot

utilitzar com a lectura. Depenent del nivell del grup cal

treballar la declinació de l’adjectiu, sobretot en

acusatiu. Penso però que a partir de la descripció es poden

101

extreure els recursos mínims necessaris per a elaborar les

de les tres dones.

Cal que la descripció que ha fet cada grup sigui presentada

en ple ( els altres grups han d’endevinar de quina de les

tres es tracta ...) i penjada a la paret on tothom pugui

llegir-la.

2-A partir de l’observació i la descripció que ja han fet

han de deduir/veure alguns dels trets de la personalitat o

la vida de les dones. Els alumnes tornen a la Überschrift

i fan hipòtesis sobre l’ofici de les dones. Es pot comentar

quin són els elements formals que donen informació sobre

les dones ( català). Compararan el que han deduït o suposat

a partir del retrat amb informació sobre les retratades i

sobre les dones de l’època en general.

Els tres retrats proposats en l’activitat són per tant a la

vegada molt personals i molt representatius de la seva

època, de la societat urbana. El fet que siguin retrats de

dones permet també observar quina és la situació de la dona

d’aleshores.

3-Exercici d’escriptura creativa.

Els alumnes ja tenen informació de les dones i es tracta

que a partir del que saben s’imaginin com podia ser la seva

vida. La proposta és que en grups formulin preguntes, que

es posaran en comú i serviran per a “imaginar-se” la vida

de cada una de les dones. L’exercici pot ser presentat en

forma d’entrevista. Hi ha la possibilitat d’intentar

reproduir el quadre, amb una disfressa i elements molt

senzills que reprodueixin el fons –una roba, paper pintat

... . Evidentment cal que els alumnes ho preparin a casa.

102

En cas de fer-ho així és molt interessant fer fotos i

comparar-les amb els quadres respectius.

Al final es valoraran conjuntament (oralment i en català)

els resultats: la informació que han elaborat els grups, si

les respostes són plausibles, la correcció lingüística, si

s’entenia la informació, i en cas de reproduir l’escena, si

s’ha captat l’atmosfera del quadre (colors, formes ...).

4-Discussió (en català).

Activitat de discussió sobre la situació de la dona

actualment.

Es poden buscar retrats de dones que puguin resultar

similars a les dels quadres. Les poden treure tant de

fotografies particulars com de revistes o diaris.

103

DER FOTOGRAF AUGUST SANDER

August Sander (1876-1964) és potser el fotògraf més

important del s.XX a Alemanya. Indubtablement és el més

popular, i el que realitzà una obra de major magnitud.

Fotografies seves com per exemple “Camperols” o “El

carboner” han passat a formar part del patrimoni visual de

tots els alemanys. Sander es guanyava la vida com a

retratista, però a banda del seu negoci va plantejar-se

mostrar la realitat del seu temps a través dels retrats,

fotografiant el que ell anomenava “arquetips”. En una època

en que la majoria de retrats es feien a l’estudi, Sander

sortí a buscar els seus models al carrer. El seu projecte

“Der Mensch des 20.Jahrhunderts” (L’home del s.XX) té un

valor sobretot documental, però es tracta d’un document de

tipus sociològic.

Sander intenta retratar un gran ampli ventall social de

manera objectiva ( la seva fotografia presenta certes

afinitats amb el moviment pictòric “Neue Sachlichkeit”,

nova objectivitat) i retrata amb la mateixa objectivitat

comunistes i socialdemòcrates, rics i pobres, burgesos,

camperols, obrers, intelectuals, marginats socials, malalts

i deficients (“si fem retrats autèntics, aleshores

aconseguim un mirall de l’època en que aquests homes

viuen”). Es tracta d’un ideal radicalment oposat al de John

Heartfield, que preten utilitzar la fotografia com a arma

política. Tot i aquesta actitud “objectiva”, els nazis van

confiscar la seva publicació “Anlitz der Zeit” (rostre del

temps), primer volum de les sèries projectades “L’home del

s.XX”, perquè la concepció d’home de Sander diferia

104

radicalment de la dels nazis. Sander hi inclou absolutament

totes les tipologies.

Sander persegueix l’arquetip.( “ Les fotografies de la

primera carpeta -“Anlitz der Zeit”- són fetes al

Westerwald. Aquesta gent que coneixia des de la infantesa,

i a causa del seu lligam amb la natura, em semblaven ideals

per a la meva idea. Així vaig començar i tots els tipus

que vaig trobar els vaig subordinar a un arquetip, amb les

característiques del universal humà”).

Sander també va fotografiar la ciutat de Colònia abans de

la guerra, mogut pel sentiment de tristesa que li provocava

veure com molta gent havia perdut el paisatge, les ciutats,

de la seva infantesa a la Primera Guerra Mundial, sobretot

a França. L’experiència de la guerra i el

naciolalsocialisme el va marcar profundament (el seu fill

gran va ser empresonat pel seu ideari polític, i morí poc

després de sortir de la presó, va perdre el seu taller i

els nazis van confiscar la seva publicació “Anlitz der

Zeit” i li van prohibir exercir com a fotògraf). Després de

la guerra es traslladà a viure a pagès, on va continuar

fotografiant. De totes maneres, els homes ja no li

semblaven tan interessants, opinava que eren massa

semblants entre ells, que ja no hi havia arquetips. Es va

dedicar sobretot a la fotografia de la natura i a ordenar

la seva enorme producció.

L’activitat

L’objectiu d’aquesta unitat didàctica és que els alumnes

copsin la intenció de Sander de retratar diferents

tipologies humanes, i així obtenir una imatge del seu

temps.

105

En el primer exercici simplement pretenc que observin i

dedueixin ( si cal amb ajuda) que es tracta de gent de

pagès, tot i la indumentària de diumenge (cal observar les

mans i els rostres, i fins i tot fer-los veure si cal que

els vestits són els de diumenge, i se’ls han posat per la

ocasió, el retrat). Si és necessari, se’ls proporciona

“Redemittel”(recursos lingüístics) per a la descripció, i

també se’ls pot ajudar en la reflexió: Les dues parelles

són molt semblants (edat, grup social...) però la relació

entre ells és completament diferent (expressió de la cara,

posició en el retrat). Pretenc que s’adonin de l’agudesa i

subtilitat de Sander en fer aquests retrats, aparentment

tan semblants.

Segon exercici: comparació. Els retrats de les dues dones

són sensiblement més diferents entre si que els anteriors.

Cada dona representa una tipologia, marcada en aquest cas

per la classe social i l’ofici. Aquí es comença a veure el

mètode del fotògraf. La proposta és realitzar una

descripció de cada foto i després una comparació. És el

moment d’introduir el tema del comparatiu i el superlatiu

(o revisar-lo).

El mateix exercici es pot fer amb les tres sèries següents

de parelles de fotografies, que presenten diferències

substancials entre elles:

1) L’escriptor i el paleta ( l’intelectual i el

treballador), tot i que és impossible endevinar l’ofici

del primer.

2) La família burgesa i la família d’artistes,

bohèmia. Les diferències són en el posat i la posició que

ocupen en la foto i en la indumentària. Es poden fer

suposicions pel que fa a la vida que porten i les feines

que fan, el lloc on viuen.

3) El grup de nens d’una escola rural i el grup de

nens de carrer d’una ciutat (Colònia). Els primers s’han

106

vestit per a la ocasió, i els acompanyen els professors.

Són nens de pagès però es veuen ben cuidats. La foto del

grup de ciutat sembla més espontània. Es tracta d’un grup

de nens de treballadors i semblen aplegats per a la foto

mentre campaven pel carrer. Alguns es cuiden dels més

petits, i tot i que hi ha una adult a la foto no sembla que

es tracti d’una classe per les diferències d’edat, tampoc

no sembla que s’hagin vestit per a la ocasió. L’escenari és

un carrer de barri humil, els altres són al bosc.

Un cop acabats els exercicis d’observació i comparació de

fotografies la proposta és llegir el text sobre Sander i

reflexionar sobre les seves fotos i la seva intenció de

retratar arquetips i a través d’ells donar una imatge de la

seva època.

La proposta següent és intentar esbrinar quins són els

arquetips que Sander vol mostrar en cada una de les

fotografies vistes. Es tracta que els alumnes proposin un

títol per a cada fotografia, que tingui caràcter general i

descriptiu de l’ofici o grup social a què pertanyen els

models. A continuació se’ls donarà la “sol·lució”, els

títols que Sander va posar a cada una de les seves

fotografies. També es pot discutir si en cada cas hi hauria

una proposta d’arquetip o categoria més generals.

Els títols són:

• Bauernpaar aus dem Westerwald 1912 ( matrimoni de pagesos

del Westerwald)

• Bauernpaar aus dem Westerwald 1912

• Lycealschülerin 1928 (Estudiant d’institut)

• Putzfrau 1928 (Dona de fer feines)

• Bürgerliche Familie, 1923 (Família burgesa)

107

• Künstlerfamilie, (Família d’artistes)

• Maurer 1930 (Paleta)

• Schriftsteller 1931 (Escriptor)

• Dorfschulklasse 1932 (Classe d’escola de poble)

• Groβstadtkinder 1930 (Nens d’una gran ciutat)

(en aquesta activitat proposo que els grups escriguin o

enganxin les seves propostes en una foto que pugui ser

vista per tot el grup, així es podran comparar i discutir

les propostes, després s’hi pot afegir la solució)

Activitat final: Fer fotos de diferents tipologies humanes.

A l’hora de realitzar aquesta activitat s’ha de tenir molt

en compte les possibilitats dels alumnes de poder accedir a

models fotogràfics i pensar els possibles arquetips en

funció d’això. Encara que es tinguin dubtes sobre l’èxit de

l’objectiu, es pot plantejar igualment i comprovar a

posteriori si les fotografies són o no representatives

d’una tipologia. Es poden plantejar fins i tot objectius

molt senzills: retratar avis o àvies, per exemple. Després

es poden comparar les fotos i veure si es podrien ordenar

en altres categories referents a la classe social o grup

cultural (una categoria que Sander no havia pogut tenir

gaire en compte, excepte en alguns retrats de gitanos de

l’època). La reflexió també pot girar entorn el poder de

les imatges com a testimonis d’una època. També es poden

comparar tipologies de Sander amb les realitzades pels

alumnes.

108

Considero que per a aquesta activitat l’ús de la llengüa

materna és indispensable. Les descripcions i comparacions

(poden ser per exemple escrites i després presentades en

ple) han de ser en alemany, però la majoria de comentaris

resultaries massa complicats d’entendre i de formular.

També proposo que el treball es faci sempre en grups, per

escrit (les descripcions i comparacions) i s’exposin en

ple, oralment i també visual (penjant els textos, de manera

que tothom pugui llegir-los, per exemple). Cal confrontar

les diferents propostes, per exemple les diferents

propostes de títols per a cada foto que puguin fer els

diferents grups.

Ein Fotograf im Krieg

Adjunto una petita activitat amb tres fotografies

relacionades amb la Segona Guerra Mundial i una biografia

de Sander, on també es pot seguir la història d’Alemanya.

109

DIE FOTOMONTAGEN VON JOHN HEARTFIELD

John Heartfiel (Helmut Herzfelde, 1891-1968), és considerat

l’inventor del fotomuntatge polític, una técnica que

desenvolupà amb altres dadaïstes berlinesos. Ell en feu un

ús satíric i l’utilitzà com a eina de denúncia social i

política. Es tracta d’una tècnica molt innovadora i

estretament relacionada amb els avanços de l’època pel que

fa a la fotografia i molt influenciada per la premsa (i

l’ús que va començar a fer aquesta de les imatges sobretot

a partir de la 1ª Guerra Mundial). Heartfield evidentment,

utilitza les fotografies de manera radicalment diferent:

incisivament crítica, irònica i amb una forta càrrega de

denuncia (seu és el lema “fes servir la fotografia com a

arma”).

Membre del partit comunista alemany (KPD) que serà

fortament reprimit pel règim nazi, entre 1929 i 1938 va

participar en el disseny de diverses revistes d’esquerres,

entre elles l’AIZ (Arbeiter Illustrierte Zeitung), per a

les quals realitzà diversos fotomuntatges. El 1933 va

emigrar perseguit pels nazis.

Segons Heartfield “...sota l’impacte de la guerra

imperialista del 1914-1918, els fonaments de la cultura i

la moral van començar a esfondrar-se. Als artistes se’ls

escapaven els esdeveniments. El llapis era massa lent i el

sobrepassaven les mentides de la premsa burgesa. Els

artistes revolucionaris s’hi esforçaven, però van quedar

enrere i no van aconseguir plasmar cada fase de la lluita

proletària”.

110

Heartfield composava els seus fotomuntatges amb

ordenacions visuals coherents i homogènies, per la qual

cosa procurava suavitzar les transicions entre els elements

muntats,i això l’obligava a un acurat retoc de les

fotografies muntades. Les seves intencions eren narratives

i els significats devien quedar clars per a l’espectador.

Eren “alteracions conscients del primer significat d’una

fotografia”.

La tècnica del fotomuntatge va envair les cobertes de

llibres i revistes, els fotomurals i cartell i va acaber

siguent la tècnica que més bé va expressar la cultura

urbana i industrial a gran part d’Europa els anys

d’entreguerres (molt important també a la URRS, amb noms

com Rodchenko). Tots els fotomuntadors de l’època pretenen

tenir un accés el gran públic amb un procediment artístic

possible gràcies a la reproducció tècnica ( art i la

tècnica s’uneixen i sorgeix un nou model d’artista que

utilitza les noves tècniques (cinema, fotografia,

impremta...) com a procediments artístics, troba la forma a

partir de la funció.

L’activitat

1-Anàlisi d’un fotomuntatge, “Der Sinn des Hitlers Grusses.

Millionen stehen hinter mir” (Portada de la revista AIZ,

amb una àcida visió de la salutació nacionalsocialista) .

Al títol de l’activitat ja se’ls dóna el terme

“fotomuntatge”, així doncs cal comentar-lo i un cop traduït

el text i contestades les preguntes també veure quin tipus

d’orientació política tenia l’artista, analitzar com està

fet, quines són les proporcions dels elements del

fotomuntatge –els mateixos alumnes l’han de situar en el

seu context històric.

111

Important és que quedi clara l’ ambigüitat del terme

“Millionen” ( persones o diners) .

A continuació els alumnes llegiran un petit text sobre John

Heartfiel i la tècnica del fotomuntatge.

Anàlisi d’un segon fotomuntatge: “Alles in schönste

Ordnung”. Al títol de l’apartat hi figura la paraula

“Ironie”. A partir d’aquí resulta fàcil d’entendre la

intenció del fotomuntatge i respondre a les qüestions. A

continuació hi ha informació sobre les intencions de John

Heartfield pel que fa al seu art.

2-Activitat d’anàlisi de diferents fotomuntatges (en petits

grups).

L’objectiu és que els alumnes analitzin els fotomuntatges a

nivell formal (descripció) i els situin en el seu contexte

històric. Cada grup escull un fotomuntatge i al final

s’exposen els resultats. Cal que el professor controli

l’activitat i proporcioni algunes informacions històriques,

tot i que els alumnes poden fer ells mateixos la recerca.

Fotomuntatges proposats per a aquesta activitat:

Nach zwanzig Jahren: Väter und Söhne. Aquest

fotomuntatge, aparegut a AIZ el setembre de 1934,

“conmemora” els vint anys de l’esclat de la primera Guerra

Mundial. A la dreta hi ha el general Karl Litzmann, veterà

de guerra i membre del partit nazi. La seva presència

suggereix que les actituds militars que van sacrificar tota

una generació encara pervivien al tercer Reich. Amb aquest

muntatge no només recorda la primera guerra sino que alarma

amb la possibilitat que n’esclati una altra.

Goebbels-Rezept gegen die Lebensmittelnot in

Deutschland. AIZ , ocubre 1935. Recepta de Goebbels contra

la manca d’aliments a Alemanya. En el comentari proposa

112

substituir el llard i la mantega per jueus. Evidentment es

tracta d’humor negre. Reflecteix la situació d’amenaça dels

jueus. Els alumnes poden esbrinar quina és la situació

legal dels jueus l’any 35, i quins són els fets i lleis en

contra més importants ocorreguts fins ara. També poden

cercar informació sobre la crisi en què es troba el país, i

relacionar els fets.

Spiegelein, spiegelein an der Wand, wer ist der

stärkste im ganzen Land? Die Krise, (Portada d’AIZ nª23,

agost de 1933). Imatge de Hitler que fa al·lusió a l’escena

de la madastra de la Blancaneus (conte popular alemany,

recollit pels germans Grimm: Schneewittchen).

Durch Licht zur Nacht. (Portad d’AIZ nº 18, maig

1933). Joseph Goebbels (1897-1945) va ser nomenat ministre

de Propaganda el 1933. L’edifici del parlament, Reichstag,

crema al fons, hi ha una llauna de combustible amb

l’inscripció: “Deterding-Goering and co./Oli d’incendis de

primera qualitat” que fa referència a Detering, empresari

petroler que ajudava els nazis i a Göring, que fou acusat

d’haver provocat l’incendi del parlament el febrer de

1933, acusant els comunistes, per justificar mesures en

contra seva. El 1933 els Nazis van prohibir una llarga

llista de llibres considerats degradants, i van ser cremats

en múltiples fogueres a tot Alemanya.

Madrid 1936.¡No pasarán!¡Pasaremos! (AIZ VI, nº15

Novembre 1936) . Fotomuntatge fet en solidaritat amb la

guerra civil espanyola i especialment amb la ciutat de

Madrid, assetjada per l’exèrcit franquista...

Els grups presenten el seu fotomuntatge a la resta. També

poden elaborar “fitxes” amb la informació bàsica. Després

es poden esposar els fotomuntatges amb la informació al

costat.

Nur keine Angst-Er ist vegetarier, fa referència al

fet que Hitler era vegetarià.

113

3-En l´última activitat, l’objectiu és que els alumnes

siguin creatius i facin ells el seu propi fotomuntatge,

aprofitant els recursos que han après o anant més enllà.

(utilitzant la crítica social i política, la ironia, els

diferents recursos formals que han anat observant:

superposició de fotos, contrast de mides, contrast

d’imatges...) És important que aquesta activitat sigui

comunicativa, que es comparteixin el procés i els resultats

amb el grup classe. La proposta (que evidentment pot ser

modificada) és que els alumnes elaborin el seu propi

fotomuntatge en un petit grup. Hi ha la possibilitat

d’organitzar una petita exposició amb les obres. També es

pot fer una presentació del fotomuntatge a tot el grup (de

totes maneres penso que primer cal deixar espai a la

interpretació per part dels altres alumnes).

Com a activitat introductòria plantejo la possibilitat de

fer un fotomuntatge variació del de Heartfield “Mahnung”

per dues raons: perquè es vegi la vigència actual de l’obra

de Heartfield i perquè fer-ne una variació també pot

resultar una manera fàcil de començar a fer fotomuntatges

propis i perdre la por (simplement es tracta de substituir

els dos elements del fotomuntatge:el públic i la imatge de

la pantalla, per dues imatges actuals). A partir d’aquí els

alumnes poden agafar altres fotomuntatges de Heatfield com

a punt de partida i “actualitzar-los” amb continguts

polítics i socials d’avui en dia.

114

DIE NEUE SACHLICHKEIT. GEORGE GROSZ UND OTTO DIX

George Grosz (1893-1959), és juntament amb Otto Dix el

màxim representant d’aquest corrent pictòric que el 1925 el

crític d’art G.F.Hartlaub anomenà “Neue Sachlichkeit” (nova

Objectivitat). Grosz també formà part del grup dadaísta

berlinès. (per a més informació sobre la “Neue

Sachlichkeit” i Otto Dix vegeu la unitat “Drei Frauen von

damals”)

Els temes de Grosz són altament punyents i corrossius;

critiquen les classes dominants I els seus sistemes de

valors. Utilitza de manera constant la crítica i la ironia,

fet que provocà que les seves obres es prohibissin i fins i

tot es veié obligat a deixar Alemanya i refugiar-se als

Estats Units. La “Neue Sachlichkeit” és un moviment

artístic d’entreguerres, una època de gran crisi a tots

nivells, sobretot econòmic. Les dues obres escollides per a

la unitat didàctica reflexen i denuncien aquesta crisis: a

Die drei Säulen der Gesellschaft, la política, i a

Groβstadttriptychon, les desigualtats socials.

L’activitat

George Grosz, die drei Säulen der Gesellschaft

La primera activitat és de descripció de l’obra en general

i, en petits grups, de cada un dels personatges. La segona

part de l’exercici pot anar lligada amb l’aprenentatge de

la declinació de l’adjectiu. Els grups posen en comú el que

han observat ( cal que es completi la Tabelle amb les

informacions dels altres). Hi ha una pregunta pel que fa al

possible “ofici” o orientació política del personatge

observats. A partir d’aquestes suposicions i la seva posada

115

en comú (amb ajuda del català) es planteja “endevinar” quin

és el tema de l’obra i proposar un títol (Überschrift) que

cal explicar.

Un cop proposats els títols, els alumnes reben informació

de l’obra (títol real, autor ...). La comparació amb els

títols que han proposat ells és automàtica. Cal que copsin

la ironia del títol de l’obra.

A continuació hi ha un text sobre el moviment artístic die

Neue Sachlichkeit . Es pot fer una activitat de comprensió

lectora a partir de conceptes clau (depenent del nivell

del grup).

El segon text (més sencill) parla de l’autor. És important

que es comenti el fet de la prohibició de les obres de

Grosz i de l’exposició “Entartete Kunst” (es pot buscar

informació a internet amb el buscador google.de).

Otto Dix, Groβstadt, Tryptichon

L’obra de Dix és una altra exemple d’un art crític amb una

determinada situació social i també un pretext perquè els

alumnes facin una activitat creativa. La pregunta que

se’ls planteja és que descriguin els elements crítics de

l’obra ( els que “molesten”) , que s’adonin del contrast

entre el que passa a dins (quadre central) i el que passa

al carrer (laterals).

La proposta és que en grups o individualment elaborin un

Tryptichon amb temes d’actualitat. Es tracta que busquin

imatges contradictòries. Es pot fer amb fotografies de

diaris o revistes. Cal posar un títol a l’obra.

Els resultats es presentaran oralment al grup i es pot

muntar una exposició a classe.

116

PAUL KLEE

Paul Klee (Berna 1879- 1940), va néixer en el si d’una

família de músics i durant tota la vida va compaginar la

seva activitat com a dibuixant i pintor amb la de

violinista. Klee és un pintor complex, degut a les

diferents etapes per les que passa la seva producció

pictòrica. Des d’uns inicis simbolistes i expressionistes,

una etapa infantilitzant, fins a una abstracció molt

propera a Kandinskij, Es tracta d’un artista que

experimenta constantment i està en contacte amb l’evolució

de la pintura de la primera meitat de segle XX, però tampoc

no té una evolució exactament lineal. A banda, el seu art

és sempre líric i imaginatiu i penso que crida l’atenció

dels adolescent perquè és harmònic i “agradable a la

vista”, tot i que penso que molt difícil de desxifrar per a

ells. El meu intent d’explicar-lo es recolza en tres

aspectes de la seva obra:

L’activitat

La primera activitat comença amb l’observació de tres

quadres abstractes, i la constatació que l’artista ha

“jugat “ amb formes, però que aquestes formes no imiten la

natura, o almenys el nostre entorn visual, no són quadres

realistes. Aquesta informació s’obté de la lectura d’un

text. En el text s’esmenta la vinculació de Klee amb la

música

Molt important per a Klee va ser el seu contacte amb

Kandinskij i la seva manera d’entendre l’abstracció.(tots

dos van ser professors a la Bauhaus). L’artista contempla

el quadre com una realitat independent de la natura i

investiga les relacions formals i de color, al contrari

117

d’altres artistes que parteixen de les formes de la natura.

Molt important és la seva formació musical, ja que

estableix vincles entre pintura i música, i investiga si la

pintura pot representar conceptes més propers a la música i

en principi no visuals, com per exemple el ritme o la

polifonia. El ritme l’”aconseguirà” mitjançant la

repetició o variació de formes, i la polifonia amb l’estudi

de les relacions entre els colors. No anirá tan lluny com

Kandinskij, que atribuïa a cada color una nota concreta (i

feia composicions fins i tot “dodecafòniques” combinant

aquest colors). Els dos últims quadres que plantejo per a

l’activitat són Fuga, i Polifonia. Es pot comentar si es

pot apreciar harmonia o ritme en els quadres.

Klee és un artista que medita i experimenta amb les formes

i el color (quines són les relacions entre elles i què és

el que poden transmetre) . No entén l’abstracció com a

extreta de la realitat sinó que es concentra en el quadre

entenent-lo com una realitat per se, i les relacions són

pictòricament pures. O sigui, el representat no depén de la

realitat exterior. No fa com altres pintors, que a partir

d’un objecte (per exemple, un arbre) obtenen, per exemple

simplificant-ne les formes, una obra abstracta. Ell

treballa a partir d’elements desvinculats de la realitat

(colors, formes geomètriques simples), i els combina i

experimenta amb diferents propòsits.

Der Goldfisch

La segona activitat gira entorn les obres d’estil

“infantilitzant”. Aquest tipus de pintura, que anirà

realitzant més o menys sempre al llarg de la seva carrera

és especialment poètica. De vegades irònica. Hi ha elements

118

realistes, però d’una realitat que habita més aviat en la

fantasia del pintor.

El 1911 Paul Klee, després d’haver vist una exposició dels

grup Die blaue Reiter va escriure un article a la revista

suïssa Die Alpen: “ Encara poder trobar-nos amb els orígens

primigenis de l’art, tal com els trobem normalment als

museus etnològics o a casa a l’habitació dels nens (...)

aquí també la corrupció és posible: quan els nens entren en

coneixement amb obres d’art perfectes i tracten d’imitar-

les. Un fenòmen paral·lel és el dels dibuixos de malalts

mentals, i no és cap insult parlar aquí de bojeria. De fet,

tot això s’hauria de prendre molt més seriosament que els

museus, si del que es tracta és de reformar l’art actual”.

El retorn a les formes “primitives”, o més senzilles és un

fenòmen de la pintura de principis de s.XX (l’exemple més

conegut seria potser Picasso) en un intent de desfer-se de

la tradicció pictórica de segles i començar de nou. Les

pintures d’aquestes característiques de Klee són

especialment poètiques, imaginatives i moltes vegades

iròniques. Tot i no ser abstractes, la realitat que

transmeten és la d’un món imaginatiu, oníric ... Moltes

vegades tenen una càrrega simbólica personal.

Es tracta d’una activitat lúdica d’interpretació i creació,

entrant i participant en certa manera del món imaginatiu de

Klee.

Les preguntes que plantejo penso que poden ajudar a

l’observació i a la interpretació (subjectiva) dels

quadres. Es tracta que els alumnes també plantegin

preguntes que fomentin una interpretació creativa. Crec que

és una activitat ideal per a realitzar en petits grups i

després exposar en ple.

Hi ha la possibilitat d’ampliar aquesta activitat fent que

els alumnes (individualment o per grups realitzin un quadre

“infantilitzant” amb elements que desvetllin la fantasia i

119

suscitin interpretacions. Els altres grups poden fer-ne una

interpretació. Es poden contrastar les diferents

interpretacions amb la intenció de l’autor o autors, si és

que n’hi ha hagut alguna.

Selbstporträt

Klee va participar i viure activament alguns dels

esdeveniments històrics més importants de la primera meitat

del s.XX.(1ª Guerra Mundial, república dels consells a

Múnich ...) Tots aquests esdeveniments el van afectar

profundament a nivell personal, i tot i que d’entrada la

seva pintura pugui semblar freda i poc lligada als

esdeveniments.

Activitat:

Observació del quadre “Versunkenheit” (1919). Preguntar-se

què transmet el rostre representat. Preguntar-se per què

tanca els ulls i donar hipòtesis. A continuació se’ls dóna

a conèixer el títol i els sentiments que van moure Klee a

pintar aquest autoretrat. Confrontar-ho amb les seves

hipòtesis.

Proposta de realització i posterior presentació d’un

autoretrat que transmeti l’estat d’ànim.

120

BIBLIOGRAFIA:

PANOFSKY, E., El significado de las artes visuales,

Infinito, Buenos Aires.

PANOFSKY, E., Estudios sobre iconología, Alianza Univ.nº

12, Madrid 1972.

GOMBRICH, E., Hª del Arte, Alianza, Col. Forma, Madrid.

DONDIS, D.A.,La sintaxis de la imagen. Introducción al

alfabeto visual, G. Gili, Barna. 1985.

CHARPENTIER, M., Bild als Spechanlass. Kunstbild, Goethe-

Institut, München, 1988.

EICHHEIM, H., WILMS, H., Das Bild im Deutschunterricht,

Goethe-Institut. München, 1980.

MACAIRE, D., HOSCH, W., Bilder in der Landeskunde,

Fernstudieneinheit 11, Deutsch als Fremdsprache,

Langenscheidt, München 1996.

WILLIAMS, M., BURDEN, R., Psicología para profesores de

idiomas. Enfoque del constructivismo social, Cambridge

University Press, Cambridge 1997.

BIMMEL,P., RAMPILLON,U., Lernerautonomie und

Lernstrategien, Fernstudienangebot, Langenscheidt, 2000

BISCHOF,M., KESSLING,V., KRECHEL,R., Landeskunde und

Literaturdidaktik. Fernstudienangebot, Langenscheidt, 2003

CAÑADA,M.D. , ESTEVE, O. “La interacción en el aula desde

el punto de vista de la co-construcción de conocimiento: un

121

planteamiento didáctico “ a MUÑOZ C.(cord) Trabajos en

lingüística aplicada. Resla 2001

FUNK,H., KOENIG,M., Grammatik lehren und lernen,

Fernstudienangebot, Langenscheidt, 2003

MACAIRE, D., HOSCH, W., Bilder in der Landeskunde,

Fernstudieneinheit 11, Deutsch als Fremdsprache,

Langenscheidt, München 1996.

NEUNER, G., HUNFELS, H., Methoden des fremdsprachlichen

Deutschunterrichts. Eine Einführung. Fernstudieneinheit 4.

Deutsch als Fremdsprache, Langenscheidt, Kassel 1993.

BIBLIOGRAFIA I PROCEDÈNCIA DE LES IMATGES DE CADA UNITAT

1-Caspar David Friedrich: Der Mönch am Meer.

BIBLIOGRAFIA:

Història Universal de l’Art (J. Milicua, dir.) Ed.

Planeta . Vol.8

KOHLHOFF, K., Die Alte und die Neue Nationalgalerie, Nicolai

Verlag. Berlin 2004.

122

PECCATORI, S. ZUFFI, S., Friedrich. La naturaleza y el

individuo en el romanticismo alemán. Electa Bolsillo.

Madrid 1999

WOLF, N., Caspar David Friedrich, Taschen. Colònia 2003.

http:// de.wikipedia.org/wiki/Romantik

PROCEDÈNCIA DE LES IMATGES:

• Der Mönch am Meer

a KOHLHOFF, K. Die Alte und die Neue Nationalgalerie,

Nicolai Verlag, Berlin 2004.

• Mann und Frau in Betrachtung des Mondes

a http:// de.wikipedia.org/wiki/

Caspar_David_Friedrich_028jpg

• Der Wanderer über dem Nebelmeer

a http://de.wikipedia.org/wiki/


• Kreidefelsen auf Rügen

a http:// de.wikipedia.org/wiki/


123

http://de.wikipedia.org/wiki/

2-Adolph Menzel: Das Flötenkonzert.

BIBLIOGRAFIA:


Planeta . Vol.8

KOHLHOFF, K., Die Alte und die Neue Nationalgalerie,

Nicolai Verlag. Berlin 2004.

http://www.kidlane.de/01inhalt/personen/f/friedrich_II/them

a.html

http://de.wikipendia.org/wiki/ Adolph_von_Menzel

http://www.dhm.de/lemo/html/biografien/MenzelAdolph/

PROCEDÈNCIA DE LES IMATGES

• Das Flötenkonzert Friedrich des Groβen in

Sanssouci, 1852

a KOHLHOFF, K., Die Alte und die Neue Nationalgalerie,


Els retrats:

• Wilhelmine von Bayreuth

• Friedrich der Groβe

a: http://www.fen-

net.de/er/einzelthemen/1000_jahre_erlangen/zeitung02_16.htm

124

• Carl Philipp Emanuel Bach

a:

http://de.wikipendia.org/wiki/Bild:Bach_Carl_Philipp_Emanue

l_1jpg

3-Otto Dix: Drei Frauen von damals.

BIBLIOGRAFIA:

KARCHER,E., Otto Dix, Südwest Verlag, München 1986

MICHALSKI, S., Neue Sachlichkeit, Taschen, Köln 2003

Història Universal de l’Art (J. Milicua, dir.) Ed. Planeta

. Vol.9

PROCEDÈNCIA DE LES IMATGES

• Die Eltern des Künstlers II,1924

a MICHALSKI, S., Neue Sachlichkeit, Taschen, Köln 2003

• Bildnis der Tänzerin Anita Berber, 1925

• Bildnis der Journalistin Sylvia van Harden, 1926

a KARCHER,E., Otto Dix, Südwest Verlag, München 1986

125

4-Der Fotograf August Sander.

BIBLIOGRAFIA:

Sander, August, Anlitz der Zeit, Schirmer/Mosel, München

1990

August Sander, Stedelijk Museum Amsterdam 1996

Rolf Sachse, August Sander, Köln wie es war, Kölnisches

Stadtmuseum, Köln 1988

August Sander, Fundación Caja de Pensiones, Madrid 1986

August Sander “In photography there are no unexplained

shadows”, Kulturstiftung Stadtsparkasse, Colònia 1997

GÜNTER,R., Fotographie als Waffe,, zur Geschichte und

Ästhetik der Sozialfotografie, Rowohlt , Reinbek bei

Hamburg 1982.




• Lycealschülerin 1928

• Putzfrau 1928

126

• Bürgerliche Familie, 1923.

• Künstlerfamilie,1929

• Mestre paleta 1930

• Schriftsteller 1931

• Dorfschulklasse 1932

• Groβstadtkinder 1930

a August Sander, Stedelijk Museum Amsterdam 1996

• Soldat, Westerwald 1945

a August Sander, Fundación Caja de Pensiones, Madrid 1986

• Die Rheinfront von der St.Heribertkirche aus gesehen,

Hängelbrücke

• Rheinfront-Dom bis ST.Martin, nach Kriegsende

a Rolf Sachse, August Sander, Köln wie es war, Kölnisches

Stadtmuseum, Köln 1988

127

5-Die Fotomontagen von John Heartfield.

BIBLIOGRAFIA:

REIHE HANSER John Heartfield, Krieg im Frieden.

Fotomontagen zur Zeit 1930-1938. Carl Hanser Verlag,

München 1972

VVAA Història Universal de l’Art. El s.XX, Vol.IX,

Planeta. Barcelona 1989

SAN MARTÍN, F.J. (ed), La Fotografia en el arte del siglo

XX Diputación Foral de Álava 2000

ECKHARD SIEPMANN, John Heartfield, Gabriele Mazzotta ed.,

Milano 1978

DAVID EVANS, John Heartfield, Arbeiter Illustrierte

Zeitung /Volks Illustrierte 1930-38, Kent, New York 1991

GÜNTER,R., Fotographie als Waffe,, zur Geschichte und

Ästhetik der Sozialfotografie, Rowohlt , Reinbek bei

Hamburg 1982.


• Nach zwanzig Jahren: Väter und Söhne (AIZ nº 37,

Setembre 1934, pp. 592-93), p110

a ECKHARD SIEPMANN, John Heartfield, Gabriele Mazzotta ed.,

Milano 1978

128

• Goebbels-Rezept gegen die Lebensmittelnot in

Deutschland (AIZ nº43, 24 Oct. 1935. p.688) p.319

• Spiegelein, spiegelein an der Wand, wer ist der

stärkste im ganzen Land?” “Die Krise” (AIZ nº 33,

Agost 1933) p.149

• Der Sinn des Hitlergrusses. (AIZ nº 42, octubre 1932)

p.95

• Durch Licht zur Nacht (AIZ nª 18, Maig 1933) p.119

• Alles in schönste Ordnung (AIZ nº25, juny 1933) p.133

• Madrid 1936.¡No pasarán!¡Pasaremos! ( VI, nº15

Novembre 1936) p.415

• Mahnung ( VI nº4, octubre 1937) p.475

a DAVID EVANS, John Heartfield, Arbeiter Illustrierte

Zeitung /Volks Illustrierte 1930-38, Kent, New York 1991

6-Die Neue Sachlichkeit. Grosz und Dix.

JENTSCH, R., Georg Grosz, los años de Berlin, Electa,

Venecia 1997

MICHALSKI, S., Neue Sachlichkeit, Taschen, Köln 2003

129


Planeta. Vol.9

Die KOHLHOFF, K., Die Alte und die Neue Nationalgalerie,



• George Grosz, Die Stützen der Gesellschaft, 1926

Nationalgalerie, Berlin

• Otto Dix, Groβstadt, Triptychon 1927/28 Stuttgart,

Galerie der Stadt Stuttgart

A MICHALSKI, S., Neue Sachlichkeit, Taschen, Köln 2003

7-Paul Klee.

BIBLIOGRAFIA:

PARTSCH,S., Klee, Taschen, Koln 2000

SCMALENBACH, W., Paul Klee. Die Düsseldorfer Sammlung,

Presler Verlag, München 1986.

130

DÜCHTING,H., Paul Klee, Malerei und Musik, Prestel, München

2005


• Fuge in Rot, 1921

• Neue Harmonie, 1936

a DÜCHTING,H., Paul Klee, Malerei und Musik, Prestel,

München 2005

• Der Goldfisch , 1925

a Història Universal de l’Art (J. Milicua, dir.) Ed.

Planeta. Vol.9

• Scheidung abends, 1922

• Versunkenheit, 1919 (Litografia pintada amb

aquarel·la)

a PARTSCH,S., Klee, Taschen, Koln 2000

• Versunkenheit (dibuix)

a Grandes Maestros del siglo XX. Klee, Ediciones Nauta,

Barcelona 1972

131

ACTIVITATS D’APRENENTATGE EN LLENGUA ALEMANYA A … · petites activitats a partir d’obres de...

Documents

Transcript of ACTIVITATS D’APRENENTATGE EN LLENGUA ALEMANYA A … · petites activitats a partir d’obres de...