Activitat pràctica de comentari de text- Història

ACTIVITAT PRÀCTICA

DE COMENTARI DE TEXT

HISTÒRIC

Empar Gallego, professora d’’Història i Geografia

http://historiaenpresent.blogspot.com/




• Podeu fer servir l’activitat seguint l’ordre de les diapositives o bé anar a l’apartat que interesse prement el botó de l’enllaç.

• Podeu acompanyar els alumnes en l’anàlisi i comentari a l’aula, deixant el temps que considereu oportú o bé fer servir-la d’exemple.

• L’anàlisi i comentari és orientatiu, podeu modificar allò que considereu convenient.

• A la darrera diapositiva trobareu enllaços d’interés que m’han proporcionat les idees per fer aquesta activitat pràctica. Als autors vull expressar-los el meu agraïment.

Cóm utilitzar aquesta presentacióCóm utilitzar aquesta presentació

El text és un document que pot ser observat, analitzat i interpretat com qualsevol altre producte humà. En

el fons, comentar un text no és molt diferent de comentar un vestit,

una escultura o la configuració urbanística d‘ una ciutat. Com tots

els productes humans, està carregat de valors i d‘ intencions.

ACTIVITAT PRÀCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTÒRIC

Les fonts històriques ens permeten extraure informació dels fets o del període històric.

La seua anàlisi i comentari precisa de coneixements del tema i d’un mètode.

COMENCEM


EL TEXT QUE ANEM A ANALITZAREL TEXT QUE ANEM A ANALITZAR

“Per tant, si s’aparta del pacte social allò que no és a la seua essència, trobarem que es redueix als termes següents: cadascú de nosaltres posa en comú la seua persona i tot el seu poder sota la suprema direcció de la voluntad general; rebent també a cada membre com part indivisible del tot. De manera immediata, (....) aquest acte d’associació produeix un cos moral i col.lectiu composat de tants membres com veus té l’assemblea. Aquesta persona pública, que és un producte de la unió de tota la resta, (...) pren ara el nom de República o de cos polític, que els seus membres l’anomenen estat quan és passiu, sobirà quan és actiu. (...). En quant als associats, prenen col.lectivament el nom de poble i s’anomenen més concretament ciutadans en tant que són partícips de l’ autoritat sobirana, i súbdits en tant que estan sotmesos a les lleis de l’estat.”Jean-Jacques Rousseau. El contracte social; o siga principis del dret polític, 1762. Llibre Primer

1. EL TREBALL PREVI

2. LA NATURALESA DEL TEXT

3. EL CONTEXT HISTÒRIC

4. L’ ANÀLISI I EL COMENTARI

RECORDEM LES PAUTESRECORDEM LES PAUTES

5. LES CONCLUSIONS I VALORACIÓ DEL TEXT

1. EL TREBALL PREVI

a) HAS DE LLEGIR EL TEXT DETINGUDAMENT.

b) AL MATEIX TEMPS, ANOTA ELS TERMES QUE NO ENTENGUES I ELS QUE SIGUEN CLAU PER CONSULTAR EN UNA ENCICLOPÈDIA.

“Per tant, si s’aparta del pacte social allò que no és a la seua essència, trobarem que es redueix als termes següents: cadascú de nosaltres posa en comú la seua persona i tot el seu poder sota la suprema direcció de la voluntad general; rebent també a cada membre com part indivisible del tot. De manera immediata, (....) aquest acte d’associació produeix un cos moral i col.lectiu composat de tants membres com veus té l’assemblea. Aquesta persona pública, que és un producte de la unió de tota la resta, (...) pren ara el nom de República o de cos polític, que els seus membres l’anomenen estat quan és passiu, sobirà quan és actiu. (...). En quant als associats, prenen col.lectivament el nom de poble i s’anomenen més concretament ciutadans en tant que són partícips de l’ autoritat sobirana, i súbdits en tant que estan sotmesos a les lleis de l’estat.”Jean-Jacques Rousseau. El contracte social; o siga principis del dret polític, 1762. Llibre Primer


pacte social (o contracte social) és una expressió utilitzada en filosofia i en política en al.lusió a un acord real o hipotètic realitzat en un grup pels seus membres.

essència

voluntad general la voluntad que emana d’un grup d’individus, d’un col.lectiu pel bé comú (es contraposa a la voluntad particular, al bé particular).

república

ciutadà

autoritat sobirana sobirania, poder.

súbdit

pacte social (o contracte social) ´És una expressió utilitzada en filosofia i en política en al.lusió a un acord real o hipotètic realitzat en un grup pels seus membres.

essència Allò que constitueix la naturalesa pròpia d’una cosa.

voluntad general La voluntad que emana d’un grup d’individus, d’un col.lectiu pel bé comú (es contraposa a la voluntad particular, al bé particular).

república Cos polític d’una comunitat; organismes i institucions d’una comunitat.

Forma de govern en què la sobirania resideix en una assemblea.

ciutadà Que gaudeix de drets civils i polítics dins d’un Estat.

autoritat sobirana Sobirania, poder.

súbdit Sotmés a una autoritat, a un poder.

1. EL TREBALL PREVI

c) TORNA A LLEGIR MOLT A POC A POC i SUBRATLLA LES IDEES MÉS IMPORTANTS DEL TEXT.

d) AL MATEIX TEMPS, DIVIDEIX EL TEXT EN PARTS. EN AQUEST CAS EN PODEN SER TRES.

“Si s’aparta del pacte social allò que no li pertany a la seua essència, trobarem que es redueix als termes següents: cadascú de nosaltres posa en comú la seua persona i tot el seu poder sota la suprema direcció de la voluntad general; rebent també a cada membre com a part indivisible del tot (...)

En quant als associats, prenen col.lectivament el nom de poble i s’anomenen més concretament ciutadans en tant que són partícips de l’autoritat sobirana, i súbdits en tant que estan sotmesos a les lleis de l’Estat.”

De manera immediata, (...) aquest acte d’associació produeix un cos moral i col.lectiu composat de tants membres com veus té l’assemblea. Aquesta persona pública, que és un producte de la unió de tota la resta,(...) pren ara el nom de República o de cos polític, que els seus membres l’anomenen estat quan és passiu, sobirà quan és actiu (...)


l’autor exposa què és el PACTE SOCIAL

És d’allò del que tracta el text

MIREM DE COMPRENDRE CADA PART

“Si s’aparta del pacte social allò que no li pertany a la seua essència, trobarem que es redueix als termes següents: cadascú de nosaltres posa en comú la seua persona i tot el seu poder sota la suprema direcció de la voluntad general; rebent també a cada membre com a part indivisible del tot (...)

El pacte social consisteix en posar en comú la pròpia persona i el seu poder sota la voluntad general.

1


De manera immediata, (...) aquest acte d’associació produeix un cos moral i col.lectiu composat de tants membres com veus té l’assemblea. Aquesta persona pública, que és un producte de la unió de tota la resta,(...) pren ara el nom de República o de cos polític, que els seus membres l’anomenen estat quan és passiu, sobirà quan és actiu (...)

2

explica què suposa el pacte social

Es un acte d’associació que dóna lloc a un cos moral i col.lectiu que rep el nom de República o cos polític

i quins en formen part Els membres amb veu (vot) composen l’assemblea


Col.lectivament són poble i són ciutadans partícips de la sobirania i són també súbdits sotmesos a les lleis de l’Estat.

En quant als associats, prenen col.lectivament el nom de poble i s’anomenen més concretament ciutadans en tant que són partícips de l’autoritat sobirana, i súbdits en tant que estan sotmesos a les lleis de l’Estat.”

3

explica què són els membres d’aquesta associació (= cos polític, república)


PEL SEU ORIGEN?

PEL SEU CONTINGUT i FORMA?

primària, històrica

secundària, historiogràfica

polític econòmic cultural social

tractat opinió jurídic manifest

proclama

testimoni

memòria

Pel seu origen, és una font primària; pel seu contingut és un tractat de filosofia política.


3. EL CONTEXT HISTÒRIC

MARC HISTÒRIC

L’AUTOR

DESTINATARIS

Situa el text en l’espai i en el temps

Quins aspectes ens ajuden a entendre el text, la seua intenció?

Dirigit a una persona o grup o a un col.lectiu ample?

L’obra de Rousseau El Contracte social, publicada el 1762 a França, s’inscriu en el moviment de renovació intel.lectual de la Il.lustració, que s’èstén des de finals del segle XVII i el segle XVIII arreu d’Europa, principalment a Anglaterra, Alemanya i França, en l’època de l’Antic Règim.Les idees principals d’aquest moviment, anomenat “Segle de les Llums” (enllumenar l’obscurantisme de les tradicions, les religions revelades i les supersticions, rebutjades per irracionals), poden sintetitzar-se en:

la confiança en la raó com a guia del coneixement humà, una visió optimista del món, creença en el progrés continu de la humanitat de la mà de la Ciència (encara que Rousseau no participa d’aquesta idea) i la recerca de la felicitat terrenal dels individus.l’esperit crític com forma de censura a l’autoritat, dogmes i doctrines imposades com vertaderes, posat de manifest amb l’anticlericalisme i la negació del poder diví

3. EL CONTEXT HISTÒRIC: marc espacio-temporal

3. EL CONTEXT HISTÒRIC: l’autor i destinataris

Rousseau (1712-1778), és un filòsof il.lustrat ginebrí. El tractat al que pertany aquest fragment és posterior al Discurs sobre les ciències i les arts i al Discurs sobre l’origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes.Ambdues obres causaren polèmica al negar en elles el progrés constant de la humanitat, un dels suposats més ferms de la Il.lustració. En elles defensa que en “l’estat de naturalesa” existia igualtat entre els homes, però amb la civilització i el progrés apareix la propietat i amb ella la desigualtat social i la infelicitat humana.El contracte social és un tractat de filosofia política amb a finalitat d’exposar les seues idees polítiques.L’obra serà rebutjada a França, des d’on Rousseau haurà de fugir a Suïssa. En Ginebra aquesta obra i altres seran prohibides i cremades a la foguera.El text tè un destí públic, adreçat a la comunitat científica, i tindrà una gran influència en les teories polítiques i en la Revolució Francesa.

4. L’ANÀLISI I COMENTARI

- - PER FER L’ANÀLISI DEL TEXT FES-TE SERVIR DEL TREBALL PREVI QUE HEM REALITZAT REDACTANT UN RESUM AMB ALLÒ FONAMENTAL

- FES EL COMENTARI: ÉS L’EXPLICACIÓ DEL CONTINGUT i LA SEUA RELACIÓ AMB EL FET, PROCÉS O MOVIMENT.

4. L’ANÀLISI i COMENTARI

La idea central del text és l’exposició dels termes del pacte social. Aquest pacte consisteix en posar cadascú en comú la pròpia persona i el propi poder, això és, la llibertat i drets personals sota la voluntad general (la voluntad de tots) i a canvi es rep la llibertat i els drets dels membres com un tot. A continuació explica el resultat d’aquest acte contractual i que resumidament podem expressar així: aquest acte associatiu en el que tots participen per igual, es constitueix en un cos moral i col.lectiu, que és el cos polític o República, Estat quan és passiu i Sobirà quan és actiu, en el qual els seus membres són col.lectivament poble i conformen l’assemblea. Cada membre manté una doble relació: és a la vegada ciutadà que participa de la sobirania (voluntad general) i subdit sotmés a les lleis de l’Estat (les lleis de l’Estat que emanen de la voluntad general).

El contracte social representa per a Rousseau una forma d’associació política en la qual cadascú renuncia a la seua llibertat natural per guanyar la llibertat civil.Segons Rousseau, el pas de l’estat de naturalesa a l’estat social el realitza la humanitat mitjançant un contracte social en el qual participen tots per igual. En conseqüència, tots els homes han de ser iguals. La sobirania és el que Rousseau anomena “voluntad general” i resideix en el poble (en tots i cadascun dels seus membres) i la seua expressió es manifesta amb les lleis votades directament pel poble en assemblea. El ciutadà és sobirà en tant que participa de la voluntat general; i és súbdit, encara que lliure, atés que en obeir la llei que com a ciutadà ha contribuït a crear, obeeix a una voluntad que és la seua pròpia. Així, la llibertat natural és superada amb la llibertat civil que emana de la voluntad general, que busca el bé comú i no la voluntad particular.


Amb aquest discurs, Rousseau s’adhereix a la teoria contractualista que formulà Locke en Dos tractats sobre el govern civil el 1690, Rousseau difereix amb altres pensadors il.lustrats en què la sobirania per a Rousseau té dues característiques: és inalienable, i per això no es pot delegar; i és indivisible, i per això s’oposa a la divisió de poders. Encara que es delegue la funció de governar, la sobirania radica en el poble de qui emanen tots els drets i poders de l’estat. En conseqüència, la millor forma de govern és la República. Precisament d’aquest principi de sobirana es dedueix el concepte de democràcia, en el sentit de govern del poble i és el pilar de l’Estat, creat amb l’acord comú de la voluntad general orientada al bé comú.



• TRACTA D’ EXTREURE ALGUNA CONCLUSIÓ DEL TEXT i DE FER UNA VALORACIÓ (transcendència, importància, influència..)-

• RECORDA QUE NO ÉS UNA OPINIÓ PERSONAL.


Igual que en altres pensadors il.lustrats, en Rousseau queda de manifest el rebuig de l’absolutisme i de la teoria del poder diví en afirmar l’existència tant de la igualtat natural dels homes com de la igualtat civil i la sobirania del poble.

De la fonamentació que fa de la sobirania popular es dedueix el principi de democràcia, obrint el camí a les doctrines democràtiques del segle XIX, i anant més enllà de la sobirania nacional del liberalisme polític triomfant en les revolucions liberals de finals del segle XVIII i del primer terç del XIX.

La importància del text de Rousseau rau en la influència que aquestes idees tindran en els revolucionaris americans i francesos, igual que la resta de pensadors il.lustrats, com Montesquieu. Així, la proclamació de l’existència de drets naturals i inalienables, la igualtat en drets i lleis, la sobirania nacional, el dret a la participació dels ciutadans en les lleis... estan presents en la Declaració d’Independència dels EUA (1776), en la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (1789) i en totes les constitucions liberals que concretaren aquests principis en una organització política real i que desmatellaren l’Antic Règim.

http://www.educahistoria.com/javierosset/contemporanea.php

Recursos para la Historia del Mundo Contemporàneo del professor Javier Osset

http://www.educahistoria.com/reportajes/comtex/index.html

Portal educativo EducaHistoria

http://1eso.wordpress.com/tag/analisis-de-textos-historicos/

Blog de Daniel Gómez, profesor de Geografia e Historia en Badajoz. Són recursos i activitats pensats per a lumnes de 1r d’ESO, d’una éxtraordinària didàctica.

http://iris.cnice.mec.es/kairos/metodologia/comentario/comentario_03.html

KAIROS. Metodologia

ENLLAÇOSENLLAÇOS



Activitat pràctica de comentari de text- Història

Education

Transcript of Activitat pràctica de comentari de text- Història