ACTIVITAT 1. ELABORACIÓ DE MAPES DE RISCS. · ACTIVITAT 1. Elaboració de mapes de riscs 2. Els...
6
MICOCAT - REDUCCIÓ DEL COTINGUT EN MICOTOXINES EN BLAT DE MORO A CATALUNYA ACTIVITAT 1. ELABORACIÓ DE MAPES DE RISCS. ESPORC I FUNDACIÓ MAS BADIA ACTIVITAT 1. Elaboració de mapes de riscs 1. Les zones de cultiu 2. Els barrinadors (Sesamia nonagrioides) 3. La data de sembra 4. El cicle
Transcript of ACTIVITAT 1. ELABORACIÓ DE MAPES DE RISCS. · ACTIVITAT 1. Elaboració de mapes de riscs 2. Els...
MIC
OC
AT
- R
EDU
CC
IÓ D
EL C
OTI
NG
UT
EN
MIC
OTO
XIN
ES E
N B
LAT
DE
MO
RO
A C
ATA
LUN
YA
ACTIVITAT 1. ELABORACIÓ DE MAPES DE RISCS. ESPORC I FUNDACIÓ MAS BADIA
ACTIVITAT 1. Elaboració de mapes de riscs
1. Les zones de cultiu
2. Els barrinadors (Sesamia nonagrioides)
3. La data de sembra
4. El cicle
MIC
OC
AT
- R
EDU
CC
IÓ D
EL C
OTI
NG
UT
EN
MIC
OTO
XIN
ES E
N B
LAT
DE
MO
RO
A C
ATA
LUN
YA
Zones de cultiu de blat de moro a Catalunya
1
2 3
ACTIVITAT 1. Elaboració de mapes de riscs 1. Zones de cultiu
Es poden distingir tres grans zones: 1. Regadius de Lleida; 2. Comarques gironines; i 3. Comarques interiors de Catalunya (Osona i la Garrotxa).
MIC
OC
AT
- R
EDU
CC
IÓ D
EL C
OTI
NG
UT
EN
MIC
OTO
XIN
ES E
N B
LAT
DE
MO
RO
A C
ATA
LUN
YA
La major part del blat de moro de Catalunya es conrea en regadiu. En algunes comarques interiors (Osona i la Garrotxa) és on hi ha un major percentatge conreat en secà.
Superfície de regadiu (%)
Parcel·la de blat de moro farratger de secà a Malla (Osona) la campanya 2016
ACTIVITAT 1. Elaboració de mapes de riscs 1. Zones de cultiu
Superfície de blat de moro de regadiu i secà - 2014
MIC
OC
AT
- R
EDU
CC
IÓ D
EL C
OTI
NG
UT
EN
MIC
OTO
XIN
ES E
N B
LAT
DE
MO
RO
A C
ATA
LUN
YA
El blat de moro per a gra es conrea com a segon cultiu (doble cultiu) principalment a algunes zones dels Regadius de Lleida.
ACTIVITAT 1. Elaboració de mapes de riscs 1. Zones de cultiu
Zones amb blat de moro per a gra com a segon cultiu - 2015
MIC
OC
AT
- R
EDU
CC
IÓ D
EL C
OTI
NG
UT
EN
MIC
OTO
XIN
ES E
N B
LAT
DE
MO
RO
A C
ATA
LUN
YA
Les zones amb major risc d’atac del barrinador Sesamia nonagrioides són les Comarques Gironines (excepte la Garrotxa) i els Regadius de Lleida.
Sesamia nonagrioides
< 60 hores
60 – 120 hores
> 120 hores
Número d’hores anuals amb tmínima < -2◦C
ACTIVITAT 1. Elaboració de mapes de riscs 2. Els barrinadors
MIC
OC
AT
- R
EDU
CC
IÓ D
EL C
OTI
NG
UT
EN
MIC
OTO
XIN
ES E
N B
LAT
DE
MO
RO
A C
ATA
LUN
YA
Dates de sembra més tardanes possibles, en funció del cicle, per tal que la maduresa fisiològica sigui anterior al 15 d’octubre
CICLE 700 CICLE 600
CICLE 500 Sembra 1 de juliol
Sembra 1 d’abril
Sembra 1 de juny
Sembra 1 de maig
Sembra 15 de juny
Regadius de Lleida i del litoral de Girona. 1 de juny (cicle 700, 600 i algunes zones 500); 15 de juny (el Segrià i l’Alt Empordà cicle 500)
Comarques interiors (Osona i la Garrotxa). 1 de maig (cicle 700, 600 i 500)
Dades meteorològiques majoritàriament del període 2007-2015 (9 anys) 45 estacions meteorològiques del Servei Meteorològic de Catalunya Integral tèrmica sembra – maduresa fisiològica (30-35 % humitat del gra)
IT = ∑ ((tmax + tmin)/2)-6 ; si tmax>30 °C s’agafa 30 °C
• Cicle 700 2060 ◦C • Cicle 600 1995 ◦C • Cicle 500 1930 ◦C
ACTIVITAT 1. Elaboració de mapes de riscs 3. La data de sembra
