Actituds:

Per a la majoria d'autors, l'actitud és una estructura cognocitivoemocional que canalitza la significació dels objectes i orienta el comportament cap als objectes.

• Les actituds són un constructe teòric: És una estructura hipotètica que s'infereix a partir de conductes observables.

És una relació: Permet explicar el vincle que hi ha entre certs objectes socials i el comportament que la gent té cap a aquests.

Tenen un caràcter dinàmic o orientador de la conducta: esperen que la gent sigui congruent amb les seves actituds a l'hora d'actuar.

Componentes de las actitudes:• 2 models més coneguts de les actituds2 models més coneguts de les actituds::

Model tridimensionalModel tridimensional : les actituds serien formades per 3 components :

CognitiuCognitiu: Conjunt d'idees i coneixements sobre l'objecte.

Avaluatiu:Avaluatiu: Sentiments positius o negatius cap a l'objecte.

Conductual:Conductual: Predisposició a actuar de determinada manera cap a l'objecte.

• Model unidimensional:Model unidimensional:

• Prioritzen el caràcter avaluatiuavaluatiu com constitutiu de les actituds.

Els aspectes cognitius i conductuals, serien constructes diferents, relacionats amb les actituds però que no formen part d'aquestes.

Organización de las actitudes:

Organització de les actituds (segons aproximacions Organització de les actituds (segons aproximacions cognitives): cognitives):

Estan estructurades jeràrquicament Configuren sistemes cognitius superiors Determinen el sistema cognitiu del subjecte.

Les actituds es poden caracteritzar per la seva posició en diverses Les actituds es poden caracteritzar per la seva posició en diverses dimensionsdimensions: :

Dimensió centroperifèrica:Dimensió centroperifèrica: quan més interconnectada aquesta amb altres actituds, més central és l'actitud.

Dimensió independent- depenent:Dimensió independent- depenent: com mes central és, mes independent se suposa.

Estable- modificable:Estable- modificable: quan mes central és més estable serà.

• El víncul de les actituds amb altres factors cognitius (valors, creences). Vol dir que un canvi d'actituds implica sovint una reestructuració cognitiva global de les persones

Formació de les actituds: Factors d'aprenentatge (teories conductistes):

Condicionament clàssic:

Grup minoritari resposta nul·la del nen Grup minoritari rebuig de la mare Grup minoritari rebuig del nen

Condicionament instrumental (relacionat amb la socialització)

actitud positiva ens els estudis aprovació dels pares

s'augmenta o manté

Modelaje: Es proposa que per a aprendre una actitud amb l'observació d'un model i les conseqüències (no solament, llavors per experiència directa) pot ser suficient per a conformar les actituds.

Formació de les actituds:

La socialització:La socialització: el procés mitjançant el qual una persona es converteix en membre competent per a desenvolupar-se en la societat o cultura, és un dels principals processos de transmissió i reproducció d'actituds (especialment importants en la infància).

Hi ha diversos agents socialitzadors:Hi ha diversos agents socialitzadors:

•Família: els pares són la primer font d'informació de l'infant

•L'escola: transmeten coneixement curricular i valors implícits sobre com són les persones, les seves relacions,etc.

Mitjans de comunicació: transmeten valors, opinions, models, etc.

Els grups: Els grups de referència, en el qual la persona s'identifica psicològicament, (tenen un paper summament important en la formació de les actituds )

deduïm que les nostres actituds són correctes

Teoría de la comparación social de Festinger (1954):

Les persones necessitarem avaluar les nostres actituds i habilitats per a saber si són correctes: si no tenim criteris objectius a l'abastament per a valorar-les, les comparem amb les dels altres.

Però la persona fa la comparança amb un biaix: buscar-la aquelles situacions que comportin una confirmació es les seves pròpies actituds

Tendirem a comparar-nos amb persones que percebem com iguals a nosaltres: d'aquesta manera, ens asseguram que les nostres actituds siguin corroborades.

coincidència

si no

intentarem modificar les nostres actituds cap a l'actitud normativa (dominant).

Teoría de la comparación social de Festinger (1954):

• D'aquesta manera s'explica com les nostres actituds acaben semblant-se a les actituds d'altres membres del grup.

•La teoria planteja també que tendim a ajuntar-nos i formar grups amb aquells amb qui compartim actituds.

• Aquesta teoria planteja que l'origen de les actituds és individual, i posteriorment es nota la influència grupal. No obstant això aquesta posició ha rebut vàries critiques, pot ser que compartim actituds perquè formem part del grup, i no al revés.

Funciones de las actitudes:• Motivacionales: Actitudes como respuesta a Motivacionales: Actitudes como respuesta a

necesidades individuales o de necesidades individuales o de grupo.grupo.

Funció instrumental o adaptativa: Les actituds són mitjos per a arribar a metes desitjades o per a evitar les no desitjades, optimitzar beneficis i disminuir costos.

Funció defensiva del jo: Certes actituds ens permeten protegir-nos dels nostres impulsos inacceptables o amenaces externes.

Funció expressiva de valors: Algunes actituds permeten a la persona expressar de forma positiva els seus valors o creences i mostrar el tipus de persona que creu ser. Afirmant de la seva identitat i consolidr la imatge de si mateixa.

Funció cognitiva: Les actituds proporcionen marcs de referència per a interpretar i món que sinó, apareixeria com desorganizati caòtic. (desenvolupada per les perspectives cognitives que presentades a continuació).

Funciones de las actitudes:• Cognitives: Es basan en processos i mecanismes perceptius.

Processament de la informació: Les actituds podrien funcionar com esquemes iproporcionar-nos un marc d'interpretació del món i enteniment dels successos.

Recerca activa d'informació rellevant per a les actituds: les persones estaran motivades a exposar-se a la informació que concorda amb l'actitud i evitar la informació contradictòria per a mantenir la consonància cognitiva.

Percepció de la informació rellevant per a l'actitud: les actituds condicionen i esbiaixen la percepció de la informació i la seva avaluació.

Efectes de les actituds en la memòria: els efectes actitudinals en la memòria seriosa bipolars, són mes fàcils de recordar la informació que s'aquesta molt desacord o en contra.

Actituds i comportament:

Quan tenim temps d'avaluar i pensar:Quan tenim temps d'avaluar i pensar: La relació entre actitud i conducta estaria mediatitzada per factors cognitius i per intencions conductuals.

La intenció d'actuar estarà relacionada amb l'avaluació de costos i beneficis de l'acció, juntament amb l'estimació del valor que els altres li donen a l'acció, implicació personal i importància de l'objecte per a la persona.

Quan la resposta deu ràpida i sense reflexió,Quan la resposta deu ràpida i sense reflexió, situació en la qual se suposa que les actituds ens condicionessin de manera mes directa i automàtica al comportament.

Dos tipus de models que intenten predeir la relació Dos tipus de models que intenten predeir la relació entre actitud i comportamententre actitud i comportament

Canvi conceptual

• Alguns dels autors defensaran el característic de les actituds no és crear una resposta habitual, davant certs estímuls, sinó crear una significació especial entre li crear una significació especial entre li subjecto i l'objecte. subjecto i l'objecte.

Enteses les actituds com estructuradores d'un tipus de relacions, seriosa possible pensar que una mateixa una mateixa actitud, pot provocar respostes diferentsactitud, pot provocar respostes diferents però que estan unificades per la relació significativa que creen amb l'objecte d'actitud .

Cambio de actitudes • Teories conductistes:Teories conductistes:

Les actituds es modifiquen pels mateixos processos que es generen, els processos d'aprenentatge ( C. clàssic, C. Instrumental, o Modelaje).

Els estudis sobre la comunicació persuasiva de Hovland i col·laboradors

•Factors situacionals que poden exercir un efecte de reforçament i influenciar els processos persuasius

Característiques de la font Característiques del missatge Característiques del receptor o auditori Característiques del canal de comunicació

Características de la fuente: Credibilitat: si la font és percebuda com experta o digna de confiança, el canvi és mes gran, l'expert no serà solament influent en l'àmbit que domina sinó en qüestions referents a altres continguts.

Atractiu: quant mes positivament es valora la font, major tendència hi ha a acceptar el seu punt de vista. Els efectes de l'atracció serien donats perquè la font flama mes l'atenció, o perquè l'auditori s'identifica o vol semblar-se a la font.

Autoritat: Si la font és percebuda com capaç d'imposar sancions a la disconformitat els seus missatges tindran majors efectes persuasius

Grau d'intencionalitat percebut per l'auditori: si la persona percep que la font té interessos personals a convèncer, es rebutgés mes el missatge. No obstant això, la declaració explicita de persuadir, pot tenir repercussions positives si no implica una amenaça ni suggereix un estatus d'inferioritat o incompetència de l'auditori.

Acte credibilitat: si la font té confiança i seguretat en si mateixa i en el que comunica tindrà majors efectes de persuasió.

Características del mensaje: Organització del contingut: depèn de la interacció entre el tipus de missatge amb les característiques de l'auditori.

Ordre de presentació: si es presenten dos missatges seguits i s'avalua l'impacte després d'un període de temps, el major efecte ho tindrà el primer missatge (efecte de primacia). Si es presenten els missatges per separats per un interval de temps i s'avaluen els seus efectes immediatament després de l'ultimo, aquest tindrà mes impacte en el canvi d'actituds (efecte de referència).

To emocional del contingut: En nivells moderats és efectiu per a canviar les actituds, atès que si els nivells són molt alts es creen reaccions defensives o de rebot, i si són molt baixos no crida l'atenció.

Características del receptor o auditorio:

Características del canal de comunicación:

Diferències individuals: persones amb baix autoestima serien més influenciables perquè dubtarien més de les seves opinions.

Expressió publica de la posició: si s'ha fet pública de la posició amb anterioritat és mes difícil el canvi.

Els missatges cara a cara tindrien més efectes que els missatges indirectes

Cambio de actitudes

Teories funcionals: Teories funcionals:

Aquestes teories proposen que el canvi tindrà lloc quan l'expressió de la vella actitud ja no satisfaci la necessitat que originava.

Teories de la consistència: Teories de la consistència: Teoría de´l’equilibri (Heider )

Teoría de la disonància cognitiva ( Festinger),

Suposarien que les creences constitutives de les actituds estan organitzades de forma coherent i consistent i que la persona intenta sempre mantenir la major consistència possible en el seu sistema cognitiu

Teoría de la autopercepcion de BemTeoría de la autopercepcion de Bem

Teoría de la gestión de impresionesTeoría de la gestión de impresiones

Teorías de la consistencia: •      Teoria de l'equilibri de Heider:Teoria de l'equilibri de Heider: Les persones tendriam una necessitat de mantenir

consistència en les seves relacions, en particular , tendència psicològica a organitzar els seus coneixements sobre les coses en estat d'equilibri en el qual les idees coexisteixen sense tensió.

Teoria de la disonància cognitiva (Festinger):Teoria de la disonància cognitiva (Festinger): Defensa que les actituds de les persones es basen en les seves creences sobre els objectes, i que entre aquestes creences, pensaments i l'acció caldria haver un estat d'equilibri. Si hi ha alguna inconsistència, això comporta al malestar de la persona i la persona intentés resoldre'l.

El grau de disonància experimentada per mantenir cognicions contràries vindrà determinada per factors diversos:

quantitat d'elements dissonants; grau d'importància d'aquests elements; A major , més disonància Situacions de compromís personal

Disonàncies per:Disonàncies per: Justificació de l'esforç Toma de decisions en situació de lliure elecció Comportament contraactitudinal a partir de pressions externes Desacord altra gent en temes importants per a nosaltres

Contradicció d'expectatives en situació grupal.

Ampliar en elmanual

Alternativas a la disonancia cognitiva:

Teoria de l’autopercepció de Bem:Teoria de l’autopercepció de Bem: No seria necessari fer referència a desequilibris interns ni disonàncies, sinó que hi ha suficient amb considerar les conductes. Des d'aquesta teoria serien les actituds serien acte atribucions inferides de la mateixa conducta.

•

Teoria de la gestió d'impressionsTeoria de la gestió d'impressions: El canvi d'actituds quan han tingut una conducta contraactitudinal seria causat per l'interès social de parer consistent ( no per la necessitat interna de ser-lo).

Resistencia a la persuasión • Teoria de la inoculació:Teoria de la inoculació: L'exposició d'una persona a arguments

senzills contra la seva creença o actituds, proporciona motivació i habilitat per a elaborar arguments que reforcin la seva actitud inicial i li permetin resistir a la persuasió en ocasions futures.Saber que estarem davant d'un intent persuasiu: ens permet preparar contraarguments.

•Teoria de la reactància:Teoria de la reactància: les persones tindríem la necessitat de sentir que actuem lliurement i sense pressió . si la persona sent una amenaça a la seva llibertat reaccionés desfavorablement i es negués a realitzar la conducta en contra de la seva actitud. Podent adoptar conductes oposades a l'intent persuasiu.

Rellegint el canvi: énfasis en el control social. • Teories convencionals:Teories convencionals:

• Plantegen les actitud com una posició mental individual. • Grup considerat un context.

• Idea implícitaIdea implícita Hi ha actituds correctes i unes altres no,

Diferenciació entre comportaments “normals” i “anormals”,

Possibilitat de l'enginyeria “ social” (intervención per a “millorar” la sociedad)

Podent provocar efectes perversos ( de control d'uns grups sobre altres): aquells grups consideratsdisfuncionals a l'ordre social serien grups diana cap a qui es dirigirien estratègies de modificació d'actituds.

Les actituds s'han d'entendre en el context de les relacions de poder entre grups, cap destacar llavors el seu component ideològic. Els grups entreteixeixen formes de veure el món que li són pròpies, creant una cultura de grup o ideologia.

Las perspectivas discursivas

• Se centren en la interacció quotidiana, en el parla i en el discurs:interacció quotidiana, en el parla i en el discurs: El que interessa són les practiques col·lectives, és a dir accions que tenen un significat per a la accions que tenen un significat per a la gent que participa. gent que participa.

• El grup no és considerat un simple context sinó que és una font d'actituds. Si diem que les actituds es caracteritzen per la relació significativa entre un subjecte i un objecte, és el grup el qual defineix que és i que no és significatiu és el grup el qual defineix que és i que no és significatiu

• Les actituds es relacionen amb el seu ús social lligats a la reproducció sociallligats a la reproducció social i al control.

• Les actituds serien la materialització de la ideologia del grup en el pensament Les actituds serien la materialització de la ideologia del grup en el pensament de l'individu:de l'individu: suposarien l’incorporació en la persona dels valors i visió del món dels grups de pertanyia i/ o referència.

• L'estudi de les actituds s'orienta a comprendre el paper de les actituds en la comprendre el paper de les actituds en la relació les entre persones.relació les entre persones. La persona interpreta activament ( tenen agència) sobre la base de regles i normes socials situades en un context determinat.

•

Aproximació al concepte de discurs:

Un discurs és un conjunt d'idees, valors, opinions que s'articulen en les practiques lingüístiques dins de certes posicions institucionals, situades històricament i que construïx un objecte d'una determinada manera.

(característica clau) ja que l discurs defineixen l'objecte sobre el qual es parla, les persones possibles en la interacció, a qui es dirigeix, que es pot

dir i que no en un determinat discurs.

Relació d'interdependència entre discursos i institucions:

Les institucionsdiscursos

limiten les condicions de producció

sustentan relació de poder

Implicacions per al concepte de actituts: Actituds estan situades:

Les versions sempre es troben situades en un context particular: objectius, o contextos diferents poden dur a actituds diferents. D'aquesta manera , s'hauria d'esperar variabilitat en les actituds i expressions d'una persona , atès que dependran d'allò que es pretenen aconseguir.

la variabilitat de versions, és comuna i solament en poques ocasions es corregeixen,

La incomoditat que experimentem si algun ens diu que som incoherents pot estar relacionada amb el fet que en la nostra societat, la inconsistència esta mal vista, per tant podria ser una incomoditat davant la contradicció com un valor social.

El context retòric:

Totes les actituds estan situades en un context argumentatiu mes solament quan es tracta de temes polèmics, la gent té arguments per a discutir i defensar el seu punt de vista, i se situa a favor o en contra d'una determinada controvèrsia.

Les actituds comporten tant sols una posició favorable o desfavorable, sinó també voluntat i capacitat d'entrar en polèmica: Les critiques i justificació son part integrals de les actituts: sense el context argumentatiu no hauria actituds.

Las actituts serien llavors pràctiques avaluatives: maneras de parlar que ens permiteixen posicionar-nos a favor o en contra de certa situació.