ACTA DE LA SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT Sessió ordinària 22 de setembre de 2003 20.30h Sala de Plens Assistents Montserrat Tura i Camafreita, alcaldessa Oriol Bargalló i Marsal, regidor Susana Calvo Casadesús, regidora Josep Cot i Call, regidor Alicia Domínguez González, regidora Rosa Maria Esteve Pérez, regidora Oriol Fort i Marrugat, regidor Núria Fortuny i Corominas, regidora Fco. Javier García Belmonte, regidor Josep Maria Garzón Llavina, regidor Carme Guarro Fores, regidora Feliu Guillaumes i Ràfols, regidor Miguel Jimenez Anillo, regidor Antonio López Rodríguez, regidor Josep Monràs Galindo, regidor Daniel Novo i Sánchez, regidor Eva María Pazos Jiménez, regidora Ester Safont Artal, regidora Jorge Táboas Suárez, regidor Alicia Puig Romagosa, secretària José Manuel Fernández Villaverde, interventor accidental Incidències

Se n’absenten Fco. Javier García Belmonte, regidor (Punt 11) Absents Xavier Fenosa Vilarroya, regidor (S’excusa per l’absència). Marco Antonio Gómez Escobar, regidor (S’excusa per l’absència) Ordre del dia 1. Aprovació de l'acta de la sessió ordinària de 21 de juliol de 2003 2. Donar compte del canvi d'adscripció dels regidors del Partit Popular a les comissions informatives 3. Modificació del dia de celebració de les sessions ordinàries del Ple 4. Determinació de les festes locals per a 2004 5. Aprovació de la modificació 5/2003 de la plantilla i de la relació de llocs de treball del personal al servei de l'Ajuntament 6. Deixar sense efecte l'acord del Ple d'aprovació dels imports a percebre pels membres de la Corporació en concepte d'assistències 7. Personació en recurs contenciós administratiu interposat per la Delegació del Govern a Catalunya 8. Interposició d'un recurs contenciós administratiu en relació al Pla director urbanístic de Gallecs 9. Aprovació definitiva de la modificació de l'Estudi de Detall de la illa E-1 del Pla parcial Sector sud de Gallecs 10. Aprovació provisional del Pla parcial d'ordenació del Calderí 11. Aprovació inicial del Reglament del Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç

12. Creació d'una Comissió d'Estudi per a la modificació de l'Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'administració municipal en les activitats i instal·lacions 13. Creació d'una Comissió d'Estudi per a la modificació del Reglament del mercat municipal i del Reglament del mercat setmanal 14. Aprovació d'una proposta de rebuig contra els reials decrets que desenvolupen la Llei de qualitat de l'educació 15. Aprovació d'una proposta de suport a la campanya de l'Organització pel Multilingüisme anomenada 'Correus plurals' 16. Aprovació d'una proposta de suport a la Llei de foment de la pau i a la Marxa Catalana per a una Cultura de la Pau 17. Aprovació d'una proposta sobre un nou Estatut de Catalunya 18. Aprovació d'una proposta sobre els ajuts per a l'adquisició de llibres de text 19. Mocions d'urgència 20. Precs i Preguntes 1. Aprovació de l'acta de la sessió ordinària de 21 de juliol de 2003 El Ple aprova per unanimitat l’acta de la sessió ordinària de 21 de juliol de 2003. 2. Donar compte del canvi d'adscripció dels regidors del Partit Popular a les comissions informatives La Sra. Susana Calvo Casadesús, portaveu del Grup municipal del Partit Popular, ha comunicat un canvi en l’adscripció dels regidors d’aquest grup a les comissions informatives. D’acord amb allò que disposa l’art. 24 c)- del Reglament orgànic municipal de l’Ajuntament de Mollet del Vallès, Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I

Donar-se per assabentat de l’escrit de la portaveu del Grup municipal Popular en el qual comunica el següent canvi en l’adscripció dels regidors d’aquest grup a les comissions informatives: Titular

Suplent

C.I. de Serveis Generals i Territori Miguel Jiménez Anillo Susana Calvo Casadesús C.I d’Institució i Serveis Personals Susana Calvo Casadesús Miguel Jiménez Anillo El Ple se’n dona per assabentat. 3. Modificació del dia de celebració de les sessions ordinàries del Ple La proposta que ha estat dictaminada per la Comissió Informativa de Serveis Personals i Institució diu: Atès l’acord del Ple de l’Ajuntament, adoptat en sessió de 19 de juny de 2003, pel qual es determinà que les sessions ordinàries del Ple se celebrarien el tercer dilluns de cada mes, llevat del mes d’agost, a les 20 hores. Atès l’article 46 del Reglament orgànic municipal. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I

1. Determinar que el Ple de l’Ajuntament celebrarà sessió ordinària el quart dilluns de cada mes, llevat del mes d’agost, a les 20 hores.

2. Mantenir la resta de determinacions de l’acord del Ple de l’Ajuntament de 19 de juny de 2003. L’alcaldessa presenta la proposta d’acord. S’obre el debat. - El Sr. Cot demana que les sessions plenàries se celebrin en dijous perquè sinó, no es disposa de temps

suficient per a revisar les propostes i documentació de l’equip de govern, cosa que obliga a reunir-se en caps de setmana per tal de poder-ho fer. Primer l’equip de govern va decidir que fos el tercer dilluns, ara proposa que sigui el quart, i cal tenir en compte també, que amb aquesta actuació s’està obviant i menyspreant a 6174 molletans i molletanes que en les darreres eleccions varen manifestar la seva confiança a l’EpM amb el seu vot. Reitera la proposta de que els plens comencin a les 19 hores no a les 20 hores, ja que facilitarà la presència de públic a les sessions, alhora que s’evitarà que finalitzin tan tard. Diu que un treball amb el màxim consens possible de tots pel be de Mollet és l’objectiu que busca la seva formació política, no pas a la mida dels interessos particulars i partidistes de l’equip de govern. Finalment manifesta que si no es canvien el dia i l’hora dels plens el seu vot serà negatiu a la proposta.

- L’alcaldessa contesta que en l’anterior legislatura es varen fer les comissions informatives els divendres per

poder fer els plens els dimarts, dia que s’havia acordat entre tots els grups municipals, i hi havia una queixa general de tots, dels quals l’EpM a vegades en vol ser l’hereu, perquè no es fessin els divendres perquè semblava que molestava molt. Per aquesta raó es convoquen els dimarts i se celebren els dijous sent el tràmit previ a la celebració del ple. Per tant, tots els regidors tenen la possibilitat de consultar els expedients, de demanar els aclariments que considerin oportuns i la possibilitat de fer els debats per posicionar-se en un sentit o en un altre. Considera inexplicable aquesta persistència de no voler entendre que, de totes les maneres, si els plens se celebressin els dijous també enganxarien el cap de setmana, perquè les comissions informatives s’haurien de celebrar els dimarts i per complir les 48 hores s’haurien de convocar en divendres.

Sotmesa a votació la proposta, dona el resultat següent: Voten si: Calvo, Domínguez, Fort, Fortuny, Garzón, Guarro, Guillaumes, Jiménez, Monràs, Novo, Pazos, Safont, Táboas i Tura. Total: 14 Voten no: Bargalló, Cot, Esteve, García i López. Total:5 S’abstenen: Ningú. En conseqüència, és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 4. Determinació de les festes locals per a 2004 La proposta que ha estat dictaminada per la Comissió Informativa de Serveis Personals i Institució diu: Atès que el dia 21 de juliol d’enguany es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’Ordre del conseller de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, de 10 de juliol de 2003, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2004. Atès que l’article 2 d’aquesta Ordre estableix que, “a més de les esmentades, seran fixades mitjançant una ordre del conseller dues festes locals, retribuïdes i no recuperables, a proposta dels municipis respectius”.

Atès l'ofici de la Delegació Territorial del Govern a Barcelona del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, enregistrat d'entrada en data 1 d’agost de 2003, pel qual es demana que aquesta corporació proposi les festes locals corresponents a aquest municipi per a l'any 2004. Atès el que disposa l’article 46 del Reial decret 2001/1983, de 28 de juliol, de regulació de jornades de treball, hores extraordinàries i descansos. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I 1. Fixar els dies 22 de gener i 23 d’agost com a festes locals per a l’any 2004, que corresponen a la

festivitat de Sant Vicenç i a la Festa Major d’estiu. 2. Notificar aquest acord a la Delegació Territorial del Govern a Barcelona del Departament de Treball,

Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya. L’alcaldessa presenta la proposta d’acord. S’obre el debat. - El Sr. Cot manifesta que l’EpM votarà a favor de la proposta, però cal obrir un debat seriós i serè sobre el

model de participació dels barris en la festa major, sobretot la d’estiu, però sense oblidar la de Sant Vicenç. Cal potenciar el treball de les Colles de Morats i Torrats, element important, però també la participació dels barris en la seva organització i que tots estiguin de festa major, perquè això no passa amb el model actual. Per tot això, emplacen al nou regidor de Cultura, a treballar en aquesta direcció i construir entre tots un nou model de festa major més participativa.

- El Sr. Guillaumes felicita a l’EpM pel seu canvi d’actitud en relació als dies de la festa major, ja que un

dels grups municipals que conformen aquesta formació s’oposava a la seva celebració el dia del Vot del Poble.

- El Sr. Cot contesta que per la gent que forma la pluralitat de l’EpM no té tanta importància la data, com el

model de festa que s’organitza, i si el Sr. Guillaumes ha seguit aquest desenvolupament, haurà vist que les diferents sensibilitats que integren l’EpM s’hi senten còmodes. Finalment diu que aquest grup municipal és una coalició i per tant, un conjunt de forces, plural i amb diferents opinions, però són capaços de posar-se d’acord.

- L’alcaldessa explica que el Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de

Catalunya ha d’establir el calendari festiu i hi ha 12 festes que marca l’Estat, 2 la comunitat autònoma i 2 el municipi i el que es discuteix avui és, saber quins dies es vol que siguin laborals, per poder avisar les indústries per què donin festa als seus treballadors, no com se celebrarà la festa major.

Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres presents que representen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 5. Aprovació de la modificació 5/2003 de la plantilla i de la relació de llocs de treball del personal al servei de l'Ajuntament La proposta que ha estat dictaminada per la Comissió Informativa de Serveis Generals i Territori diu: Vistes la plantilla i la relació de llocs de treball del personal al servei de l’Ajuntament aprovades per acords del Ple de 26 de novembre de 2002.

Atès que amb motiu de la nova organització del govern municipal format desprès de la renovació de la Corporació s’ha posat de manifest la conveniència d’adaptar part de l’estructura orgànica d’alguns departaments de l’Ajuntament, especialment en el cas dels departaments d’Obres, Serveis i Transports i Territori i Medi Ambient en els quals s’ha produït una redistribució de competències. Atès que amb motiu de la posada en funcionament del programa “Avi com estàs?” en el marc dels serveis d’atenció domiciliària que presta l’Ajuntament també s’ha posat de manifest la necessitat de modificar l’estructura orgànica del Departament de Serveis Personals. Vistos els informes del gerent i de la Intervenció General. Atesa la reunió de 16 de setembre de 2003 de la Mesa general de negociació prevista a l’article 31 de la Llei 9/1987, de 2 de juny, d’òrgans de representació, determinació de les condicions de treball i participació del personal al servei de les administracions públiques. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I 1. Aprovar la modificació 5/2003 de la plantilla del personal al servei de l’Ajuntament, d’acord amb el

detall següent: PERSONAL FUNCIONARI

Escala d’administració general Subescala subalterna Plaça que s’amortitza: - Número de places: 1

Denominació de la plaça: subaltern/a Grup a què pertany: E Vacant: no

Escala d’administració especial Subescala de serveis especials Classe de comeses especials Plaça que es crea: - Número de places: 1

Denominació de la plaça: auxiliar tècnic/a de Seguiment dels Serveis d’Atenció Domiciliària Grup a què pertany: D Vacant: no

2. Aprovar la modificació 5/2003 de la relació de llocs de treball del personal al servei de l’Ajuntament,

d’acord amb el detall següent: Personal funcionari

Llocs de treball que s’amortitzen: - Número de llocs: 1

Denominació del lloc de treball: subaltern/a d’Equipaments Culturals

Enquadrament orgànic: Departament de Serveis Personals Complement de destinació del lloc: 13 Característiques, funcions específiques i requisits per a ocupar el lloc: les que figuren a la fitxa descriptiva del lloc de treball (fitxa número 138)

- Número de llocs: 1

Denominació del lloc de treball: cap de secció de Territori i Medi Ambient Enquadrament orgànic: Departament de Territori i Medi Ambient Complement de destinació del lloc: 28 Característiques, funcions específiques i requisits per a ocupar el lloc: les que figuren a la fitxa descriptiva del lloc de treball (fitxa número 51)

- Número de llocs: 1

Denominació del lloc de treball: cap d’oficina de Parcs i Jardins Enquadrament orgànic: Departament d’Obres, Serveis i Transports Complement de destinació del lloc: 25 Característiques, funcions específiques i requisits per a ocupar el lloc: les que figuren a la fitxa descriptiva del lloc de treball (fitxa número 98)

- Número de llocs: 1

Denominació del lloc de treball: cap de secció de Manteniment i Seguretat Enquadrament orgànic: Departament d’Obres, Serveis i Transports Complement de destinació del lloc: 26 Característiques, funcions específiques i requisits per a ocupar el lloc: les que figuren a la fitxa descriptiva del lloc de treball (fitxa número 86)

- Número de llocs: 1

Denominació del lloc de treball: cap d’oficina de Via Pública, Trànsit i Transports Enquadrament orgànic: Departament d’Obres, Serveis i Transports Complement de destinació del lloc: 25 Característiques, funcions específiques i requisits per a ocupar el lloc: les que figuren a la fitxa descriptiva del lloc de treball (fitxa número 87)

Llocs de treball que es creen: - Número de llocs: 1

Denominació del lloc de treball: auxiliar tècnic/a de Seguiment dels Serveis d’Atenció Domiciliària Enquadrament orgànic: Departament de Serveis Personals Complement de destinació del lloc: 14 Lloc tipus: col·laborador/a en dinamització Característiques, funcions específiques i requisits per a ocupar el lloc: les que figuren a la fitxa descriptiva del lloc de treball

- Número de llocs: 1

Denominació del lloc de treball: cap de secció de Serveis Urbanístics i Activitats Enquadrament orgànic: Departament de Territori i Medi Ambient Complement de destinació del lloc: 28 Lloc tipus: cap de secció A2 Característiques, funcions específiques i requisits per a ocupar el lloc: les que figuren a la fitxa descriptiva del lloc de treball

- Número de llocs: 1

Denominació del lloc de treball: cap de secció de Serveis de Qualitat Ambiental Enquadrament orgànic: Departament de Territori i Medi Ambient

Complement de destinació del lloc: 26 Lloc tipus: cap de secció B Característiques, funcions específiques i requisits per a ocupar el lloc: les que figuren a la fitxa descriptiva del lloc de treball

- Número de llocs: 1

Denominació del lloc de treball: cap de secció de Serveis de Qualitat Urbana Enquadrament orgànic: Departament d’Obres, Serveis i Transports Complement de destinació del lloc: 26 Lloc tipus: cap de secció B Característiques, funcions específiques i requisits per a ocupar el lloc: les que figuren a la fitxa descriptiva del lloc de treball

- Número de llocs: 1

Denominació del lloc de treball: cap de secció de Via Pública, Mobilitat i Transports Enquadrament orgànic: Departament d’Obres, Serveis i Transports Complement de destinació del lloc: 26 Lloc tipus: cap de secció B Característiques, funcions específiques i requisits per a ocupar el lloc: les que figuren a la fitxa descriptiva del lloc de treball

3. Aprovar les fitxes descriptives dels llocs de treball que es creen, que figuren com annex al present acord. 4. Publicar les referides modificacions en el Butlletí Oficial de la Província i en el Diari Oficial de la

Generalitat de Catalunya i trametre còpia a l’Administració de l’Estat i al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya.

El Sr. Táboas presenta la proposta d’acord. S’obre el debat. - El Sr. Cot diu que qualsevol modificació de plantilla s’ha de negociar amb els sindicats amb temps

suficient i no comunicar-ho amb 24 hores d’antelació, tal i com han dit a través d’una queixa, per la manca de temps i negociació. Considera que, amb aquesta actuació, l’equip de govern incompleix una vegada més la normativa en aquest aspecte. Afegeix que això fa palès la manca de voluntat política d’arribar a consens amb els òrgans socials, alhora que l’equip de govern demostra que continua amb les mateixes maneres de fer que en l’anterior legislatura. Manifesta que el vot de l’EpM serà l’abstenció.

- El Sr. Táboas contesta al Sr. Cot que en l’expedient hi consta una acta de la mesa de negociació amb els

sindicats, on es detalla el posicionament de cadascun d’ells. Continua dient que aquesta mesa es va convocar amb temps i forma suficient, tot i que s’intentarà fer amb és antelació. Considera que hi ha hagut una clara voluntat de negociació i que no s’ha incomplert la normativa, al mateix temps que diu que els sindicats no s’han manifestat en contra del contingut de la proposta, tot i que sí que varen demanar més antelació en les convocatòries. Finalment diu que li estranya que el posicionament de l’EpM sigui més en funció del que diuen els representants sindicals i no pel contingut de l’acord.

Sotmesa a votació la proposta, dona el resultat següent: Voten si: Calvo, Domínguez, Fort, Fortuny, Garzón, Guarro, Guillaumes, Jiménez, Monràs, Novo, Pazos, Safont, Táboas i Tura. Total: 14 Voten no: Ningú. S’abstenen: Bargalló, Cot, Esteve, García i López. Total:5

En conseqüència, és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 6. Deixar sense efecte l'acord del Ple d'aprovació dels imports a percebre pels membres de la Corporació en concepte d'assistències La proposta que ha estat dictaminada per la Comissió Informativa de Serveis Generals i Territori diu: Vist l’acord del Ple de l’Ajuntament de 28 de gener de 2003 pel qual s’aproven els imports a percebre pels membres de la Corporació en concepte d’assistències. Vist l’escrit de 28 de març de 2003 (Registre General de l’Ajuntament núm. 6813, de 3 d’abril) de la delegada del Govern a Catalunya pel qual es requereix l’Ajuntament la modificació del referit acord. Vist l’informe del gerent de l’Ajuntament. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I

Deixar sense efecte l’acord del Ple de l’Ajuntament de 28 de gener de 2003 pel qual s’aproven els imports a percebre pels membres de la Corporació en concepte d’assistències. Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres presents que representen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 7. Personació en recurs contenciós administratiu interposat per la Delegació del Govern a Catalunya La proposta que ha estat dictaminada per la Comissió Informativa de Serveis Generals i Territori diu: Atès que la Delegació del Govern a Catalunya ha interposat recurs contenciós administratiu contra l'acord de Ple adoptat en sessió de 28 de gener de 2003, que aprovava l’import a percebre en concepte de d’assistències per part dels membres de la corporació municipal, segons resolució de la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (recurs núm. 570/2003). Atès l'informe del cap lletrat del Departament de Serveis Jurídics Centrals, de data 16 de setembre de 2003. Atès que es considera convenient personar-se en el recurs contenciós administratiu per tal de defensar el manteniment i la validesa de l'acte recorregut. Atesos els articles 49 i 50 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Atès l'article 22.2.j) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I 1. Trametre a la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia

de Catalunya l'expedient administratiu relatiu al procediment d'aprovació d’assistències a percebre pels membres de la corporació.

2. Personar-se en el recurs contenciós administratiu núm. 570/2003, interposat per la Delegació del Govern a Catalunya contra l’acord del Ple, de data 28 de gener de 2003, que aprovava l’import a percebre en concepte d’assistències per part dels membres de la corporació, que es tramita davant la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

3. Designar el lletrat senyor Oriol Valls i Rovira, funcionari de carrera d'aquest Ajuntament adscrit al

Departament de Serveis Jurídics Centrals, perquè assumeixi la representació i defensa de la corporació en el recurs contenciós administratiu esmentat.

4. Notificar aquest acord a totes les persones que figuren com a interessades en l'expedient administratiu, i

fer-los avinent que tenen nou dies per poder-se personar i comparèixer en les actuacions. Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres presents que representen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 8. Interposició d'un recurs contenciós administratiu en relació al Pla director urbanístic de Gallecs La proposta que ha estat dictaminada per la Comissió Informativa de Serveis Generals i Territori diu: Atès que el Ple de l’Ajuntament en sessió de 21 de juliol va acordar d’interposar recurs de reposició contra la resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya de 3 de juny de 2003, per la qual es resolia iniciar el procediment de formulació del Pla director urbanístic de l’ACTUR Santa Maria de Gallecs. Atès que l’Alcaldia en compliment de l’acord anterior, va interposar el 22 de juliol l’esmentat recurs de reposició. Atès que el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques mitjançant resolució de primer d’agost ha desestimat el recurs de reposició esmentat. Atès que no han variat els motius que van portar a impugnar en via administrativa la resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya de 3 de juny de 2003, i que per altra banda es desconeixen els motius que han portat a la desestimació del recurs de reposició. Atès l’informe del cap de Departament de Serveis Jurídics Centrals de 4 de juny de 2003. Atesos els articles 25 i 46 de la Llei 29/1998, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Atès l’article 52.2.k) del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I 1. Interposar recurs contenciós administratiu contra la resolució del Conseller de Política Territorial i Obres

Públiques de la Generalitat de Catalunya de 3 de juny de 2003, per la qual es resolia iniciar el procediment de formulació del Pla director urbanístic de l’ACTUR Santa Maria de Gallecs, i contra la resolució del mateix òrgan de primer d’agost de 2003 desestimatori del recurs de reposició interposat contra l’anterior.

2. Designar el lletrat senyor Oriol Valls i Rovira, funcionari de carrera d'aquest Ajuntament adscrit al

Departament de Serveis Jurídics Centrals, perquè assumeixi la representació i defensa de la corporació. L’alcaldessa presenta la proposta d’acord.

S’obre el debat. - El Sr. Cot explica que el conseller Sr. Felip Puig va fer arribar el passat mes de juny un pla director per

Gallecs que contemplava un parc urbà central i preveia de qualificar de sòl urbanitzable algunes zones, concretament Can Vila, la variant de Palau, Can Banús, el Castell de Mogoda i es legalitzava la urbanització de l’Estany de Gallecs. L’Ajuntament en ple va decidir, amb el vot favorable de l’EpM, interposar un recurs en base a que el pla de la Generalitat no s’havia consultat amb els ajuntaments afectats, alhora que el representant de CiU, en aquest consistori, deia que era el pla “menys dolent”, però també s’hi oposava. Manifesta que el seu grup municipal recolzarà qualsevol iniciativa encaminada a preservar l’espai de Gallecs lliure de qualsevol nova construcció que no estigui relacionada amb l’educació mediambiental o l’activitat agrícola. Des de la seva posició, de la mateixa manera que es varen oposar a la construcció d’un cementiri, també s’oposaran a la requalificació de terrenys de Can Vila per a usos residencials i/o industrials, alhora que tampoc no volen que la part central de Gallecs sigui declarada un parc urbà, cosa que no acaben d’entendre. Els regidors de l’EpM, volen un Gallecs verd i agrícola i que sigui inclòs al PEIN. Continua dient que des de Barcelona volen esquarterar el que queda de Gallecs, CiU, com sempre, s’omple la boca de catalanisme, però no escolta la ciutadania ni els ajuntaments. Quan hi ha la “pela” pel mig, la posició nacionalista és la més còmoda i, en aquest cas, la més dretana. Proposen urbanitzar Gallecs, amb el caramel de dir que faran un parc urbà central, a Mollet defensen la zona, però amb la cadira assegurada a l’equip de govern i interposant un recurs cap a Barcelona. L’EpM demana al grup municipal de CiU que faci entendre a Barcelona el que representa per a Mollet i els seus ciutadans l’espai de Gallecs i els sentiments que desperta. Manifesta que el vot del seu grup municipal serà afirmatiu, alhora que estan completament a favor d’interposar aquest nou recurs, esperant que CiU de Mollet també s’hi comprometi.

- El Sr. Guillaumes explica que davant de la proposta parlamentària d’ERC i amb acord de CiU es va votar

una moció que finalment va desembocar en aquest projecte. D’altra banda diu que la seva posició sempre ha estat la mateixa des de fa molts anys, i és inútil dir que no ha canviat res, perquè ara hi ha un projecte de la Generalitat, que respecta el 90% de l’espai rural de Gallecs i malmet, en tot cas, el 10%, per tant, no és un mal pla per negociar. D’altra banda es posiciona d’acord amb la preservació íntegra de Can Vila i no vol que es toqui Gallecs, però amb la proposta de la Generalitat hi ha una gran taca verda al mig i només quatre taques marrons al voltant. Manifesta que el grup municipal de CiU votarà a favor del contenciós perquè no vol ni tan sols aquestes taques marrons, malgrat que el seu grup municipal, junt amb ERC incités a la presentació d’aquest projecte.

- El Sr. Cot contesta que l’EpM no té cap grup parlamentari a Barcelona i que se n’alegra del posicionament

de CiU a Mollet. - El Sr. Guillaumes diu que s’ha limitat a fer una petita reflexió de coherència a l’EpM, tal i com ha volgut

fer el Sr. Cot en la seva intervenció. - L’alcaldessa explica que la proposta va sorgir del grup parlamentari d’ERC, amb qui, segons sembla,

l’EpM no hi té cap mena de vinculació. Diu que l’EpM són tres formacions polítiques que, quan els convé, tenen història i tot el contrari. Li diu al Sr. Cot que no demani coherència als altres, ni tampoc responsabilitats, perquè fan servir una posició molt còmoda amb tot. D’altra banda li diu que l’ha sentit fent declaracions a la televisió, arran de l’Onze de Setembre, demanant el vot per IC-V, EUiA i ERC, per tant alguna relació de simpatia hi deu tenir. Finalment li diu que cal reconèixer que els companys d’ERC són més sincers i conseqüents que el portaveu que actua en nom de l’EpM, perquè en la revista “El Peix Republicà”, de febrer de 2003, reconeixien l’autoria d’aquesta proposició no de llei, la feien seva i la defensaven.

Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres presents que representen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació.

9. Aprovació definitiva de la modificació de l'Estudi de Detall de la illa E-1 del Pla parcial Sector sud de Gallecs La proposta que ha estat dictaminada per la Comissió Informativa de Serveis Generals i Territori diu: Atès que en data 11 de desembre de 2002 mitjançant Decret d’Alcaldia es va aprovar inicialment la modificació de l’Estudi de Detall d’ordenació volumètrica de l’illa E-11 del Pla parcial del sector sud de Gallecs, presentat per Zaja, SA. Atès que aquest document es va sotmetre a informació pública i es va notificar individualment a tots els propietaris inclosos dins del seu àmbit territorial. Atès que en data 29 de maig de 2003, la totalitat dels propietaris de l’àmbit van sol·licitar la introducció de les següents modificacions al document aprovat inicialment: - La reducció del número d’espais delimitats de servitud de pas: en el projecte aprovat inicialment es plantejaven quatre espais destinats a servituds de pas que es situaven entre els diferents edificis per tal de comunicar peatonalment per l’interior de l’illa els carrers Nicaragua i Francesc Ferrer i Guardia. La nova proposta consisteix en limitar a dos aquests espais, que es situarien a ambdós costats de l’edifici central de l’illa. - La possibilitat de construir altells en la planta baixa de l’edifici central, sempre que comporti una reducció equivalent de la superfície construïda de la planta primer pis, de forma que mai no es superi l’edificabilitat màxima permesa per a les dues primeres plantes. Atès l’informe del Cap d’oficina de Planejament i plànol de la ciutat i del Cap d’oficina de Llicències d’obres. Atès l’informe del Cap de departament de Territori i Medi Ambient i de la Cap de secció de Territori i Medi Ambient. Atès l’article 52.2.c) del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I 1. Aprovar definitivament la modificació de l’Estudi de detall d’ordenació volumètrica de l’illa E-11 del

Pla parcial del sector sud de Gallecs, amb la introducció de les següents modificacions:

- Limitar a dos els espais destinats a servituds de pas, que es situen a ambdós costats de l’edifici central de l’illa.

- La possibilitat de construir altells en la planta baixa de l’edifici central, sempre que comporti una reducció equivalent de la superfície construïda de la planta primer pis, de forma que mai no es superi l’edificabilitat màxima permesa per a les dues primeres plantes.

2. Trametre un exemplar de l’Estudi de detall i còpia de l’expedient administratiu a la Comissió

d’Urbanisme de Barcelona. Sotmesa a votació la proposta, dona el resultat següent: Voten si: Calvo, Domínguez, Fort, Fortuny, Garzón, Guarro, Guillaumes, Jiménez, Monràs, Novo, Pazos, Safont, Táboas i Tura. Total: 14 Voten no: Ningú.

S’abstenen: Bargalló, Cot, Esteve, García i López. Total:5 En conseqüència, és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 10. Aprovació provisional del Pla parcial d'ordenació del Calderí La proposta que ha estat dictaminada per la Comissió Informativa de Serveis Generals i Territori diu: Mitjançant Decret d’Alcaldia de data 29 d’octubre de 2002 es va aprovar inicialment el Text refós del Pla parcial d’ordenació d’iniciativa particular presentat pel Consorci de la Zona Franca i Amrey Promociones Inmobiliarias, SL, per al sector de sòl urbanitzable programat “El Calderí”, previst a la modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació urbana anomenada “El Calderí”, a l’àmbit delimitat per l’Avinguda de Burgos, l’avinguda de Badalona, la carretera C-17, el camí del Calderí, i el límit del terme municipal amb Santa Perpètua de la Mogoda. Sotmès a informació pública, s’han presentat els escrits d’al·legacions que es relacionen a continuació: a.- Troya Tres, SA. b.- Molletauto, SA, i Bertran Mañosa Pedro y Cia, Comunitat de Béns. c.- Garciauto del Vallès, SA. d.- Comunitat de propietaris del carrer Pineda Fosca, núm. 66. e.- Consell Escolar del CEIP Montseny. D’acord amb el que determinen els articles 57 del Decret Legislatiu 1/1990, de refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística (TRC), i 17 de la Llei 17/2000, d’equipaments comercials, es van sol·licitar els informes preceptius als següents organismes: - La Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya. - La Red nacional de Ferrocarriles Españoles (RENFE) - La Comissió d’Equipaments Comercials. S’han rebut els informes de: - La Red nacional de Ferrocarriles Españoles. - La Comissió d’Equipaments Comercials. No s’ha rebut informe de la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya. Donat que ha transcorregut amb escreix el termini que per a l’emissió de l’informe determinen els article 57.3 del TRC i l’article 12.2 de la Llei de Carreteres, d’acord amb l’apartat 4 de l’article 57 del TRC procedeix continuar amb la tramitació de l’expedient. . A l’escrit presentat per Troya Tres, SA., representada pel senyor Antoni Garrigosa i Ayuso, es formulen les següents al·legacions:

- Considera excessiva la previsió del Pla Parcial segons la qual l'execució de les seves determinacions s’efectuarà per mitjà d'un únic polígon d'actuació. Planteja dues alternatives: la primera, establir dos polígons d’actuació diferenciats, on les superestructures viàries previstes siguin a càrrec del centre d'activitats; i la segona, establir que l'execució i l'obtenció del sol destinat a sistemes generals siguin a càrrec de l'Administració, per expropiació, en els termes que hagi contemplat el Conveni que s'esmenta en la memòria del Pla Parcial. - Afirma que és improcedent, per manca de suport legal, la previsió continguda en el Pla Parcial derivada de la modificació del Pla general segons la qual a més de la cessió del 10% de l'aprofitament mitjà, es preveurà la cessió del 50% del major aprofitament respecte dels 128.322,59 m2 de sostre d'aprofitament que s'atribueix al Sector "El Calderí" en el Pla General vigent, que es quantifica en 12.339 m2 de sostre. A més, posa de manifest que el sostre de cessió a l'Ajuntament s'hauria de destinar a la finalitat de promoció municipal d'habitatge protegit. En relació amb aquesta al·legació, el compareixent posa de

manifest que, en tant que la previsió transcrita deriva del Pla General, es tingui par advertida la possible causa de nul·litat del mateix. - Manifesta la seva disconformitat amb els coeficients de ponderació de l’edificabilitat per fer el càlcul de l’aprofitament mitjà del sector, tot proposant una alternativa.

Sol·licita es rectifiqui la documentació del Pla Parcial en el sentit de les al·legacions presentades. A l’escrit presentat per Molletauto, SA, i Bertran Mañosa Pedro y Cia, Comunitat de Béns; representada pel senyor Pere Bertran Mañosa, es formulen les següents al·legacions:

- Creu que està justificat plenament que en el desenvolupament del Pla Parcial es mantingui l'activitat desenvolupada per la indicada entitat mercantil i que se li permeti continuar l'activitat en lo possible en l'edificació actual. - En relació amb la zona de centre d’activitats Mollet Sud, considera que el Pla Parcial desaprofita l'ocasió per integrar a Mollet del Vallès una sèrie d'edificacions necessàries, a més del gran centre comercial, per reforçar l'activitat comercial i de serveis. El centre d’activitats es veuria reforçat amb la implantació d’edificis a més petita escala situats entre l’avinguda que uneix les dues rotondes. Encara que la normativa del Pla Parcial inclou, entre els usos que es poden desenvolupar en el Centre d’activitats, tots el que comporta l’activitat d'un concessionari d’automòbils, aquest té unes necessitats d’espai que no li pot oferir un gran centre comercial. - En relació a l'article 14 de les Normes Urbanístiques, demana que es defineixi exactament les parcel·les en que es podrà dividir la zona de Centre d’Activitats Mollet Sud, fins i tot de cara a repartir drets entre els propietaris del sector, de forma que puguin integrar l’edificació actual de Molletauto, SA., ja que pels usos permesos això seria possible.

Sol·licita s’admetin les al·legacions presentades i s’incorporin en la documentació del Pla Parcial. A l’escrit presentat per Garciauto del Vallès, SA, representada pel senyor Francisco Garcia Izquierdo, es formulen les següents al·legacions:

- Manifesta que la superfície de les finques de la seva propietat que consta en el Pla Parcial aprovat inicialment no és correcta ja que part d’aquestes finques van ser cedides a l’Ajuntament.

Sol·licita es rectifiqui la documentació del Pla Parcial i es rectifiqui la superfície de les finques de la seva propietat en el sentit de l’al·legació presentada. A l’escrit presentat per la Comunitat de propietaris del carrer Pineda Fosca, núm. 66; representada pel senyor Ginés Escarbajal Jiménez, es formulen les següents al·legacions:

- Es manifesta que es tingui en compte l'oposició dels compareixents al Pla Parcial ja que aquest afecta directament als seus habitatges.

Sol·licita es tingui en compte la seva oposició al Pla. A l’escrit presentat pel Consell Escolar del CEIP Montseny es formulen les següents al·legacions:

- Manifesta la seva disconformitat amb el Pla i en especial amb la construcció d’habitatges en el front de l’Avinguda Llibertat a la part nord de l’Escola Montseny, ja que suposaria: -Una reducció del pati. -L’enclaustrament de l’Escola amb els efectes negatius que comporta a l’alumnat. -La pèrdua d’una zona verda important de la ciutat ja que l’Escola restaria pràcticament tancada i amagada per edificacions. -Que els veïns patirien la contaminació acústica pròpia dels sorolls produït pels alumnes. -Que hi hauria risc de caiguda d’objectes a l’interior del pati, distorsionant l’activitat escolar.

Sol·licita que no es porti a terme el Pla i que sota cap circumstància es construeixi agafant pati de la façana principal de l’escola.

La Comissió d'Equipaments Comercials ha emès informe favorable al Pla Parcial. A l’informe emès per la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles (RENFE), s’efectuen les següents consideracions:

-En l’àmbit de planejament s’inclou la superfície de 450 m2s de sòl de titularitat de RENFE, als que els hi correspondria una part dels 153.000 m2 d’edificabilitat proposats al planejament. El Pla no contempla aquesta titularitat. -Per la proximitat a la traça ferroviària, la normativa gràfica i escrita del Pla parcial hauria d’estar d’acord amb la legislació sectorial. -S’ha de preveure la construcció i manteniment del tancament ferroviari de seguretat i del pas de vianants per sobre de la via, amb càrrec als promotors del Pla.

El Cap de departament de Territori i Medi Ambient i la Cap de secció de territori i Medi Ambient, han informat en el següent: Escrit presentat per Troya Tres, SA.:

-El fet de que les determinacions del Pla parcial s’executin per mitjà d’un únic polígon d’actuació es justifica en que la superfície del sector és una superfície raonable per a una execució unitària, tal com s’ha pogut comprovar en els anteriors sectors de planejament parcial executats en desenvolupament del Pla general vigent (polígons a i b del Pla Parcial Sector Sud de Gallecs i polígon únic del Pla Parcial Sa Garbí). Tot el sòl inclòs dins del sector de planejament gaudirà dels aprofitaments (aprofitament brut de 0,531656 m2st/m2s) i, per tant, haurà de fer front a les obligacions de cessió i urbanització independentment de si són o no sistemes generals, essent aquest polígon suficientment equilibrat en quan a beneficis i carregues. Les anomenades superestructures viàries són igual d’imprescindibles en l’ordenació del Pla parcial per fer funcionar el usos comercials com els residencials. -La previsió continguda en el Pla Parcial segons la qual a més de la cessió del 10% de l'aprofitament mitjà, es preveurà la cessió del 50% del major aprofitament respecte dels 128.322,59 m2 de sostre d'aprofitament que s'atribueix al Sector "El Calderí" en el Pla General vigent, que es quantifica en 12.339 m2 de sostre, deriva de la modificació puntual del Pla general vigent. Aquesta obligació derivada del Pla general es justifica en el fet, que analitzades les possibilitats del sector de planejament, es va creure que l’ordenació podria admetre un increment del sostre edificable donat que els usos proposats eren fonamentalment residencials per habitatge plurifamiliar i terciaris, optant-se per una configuració de ciutat compacte. Evidentment, com ja s’ha realitzat en altres indrets de la ciutat, aquest increment es reparteix al 50% entre els propietaris beneficiats i l’Ajuntament. Aquest criteri va quedar reflectit en la modificació puntual del Pla general vigent en virtut del conveni urbanístic signat entre l’Ajuntament i els propietaris majoritaris del sector. -En quan a la seva disconformitat amb els coeficients de ponderació de l’edificabilitat per fer el càlcul de l’aprofitament mitjà del sector, proposa una alternativa que no està justificada numèricament i per tant no pot valorar-se ja que no s’aporta cap estudi que desvirtuï el càlcul de l'aprofitament mitja del sector obrant en el Pla Parcial sotmès a informació pública.

Com a conseqüència de l’exposat caldria desestimar les al·legacions presentades. Escrit presentat per Molletauto, SA, i Bertran Mañosa Pedro y Cia, Comunitat de Béns,representada pel senyor Pere Bertran Mañosa:

-Es considera que, per tal de poder repartir correctament els drets entre els propietaris, caldria modificar el contingut de l’article de les normes urbanístiques del Pla parcial, que regula la parcel·la mínima de la zona de centre d’activitats Mollet Sud, introduint la possibilitat de parcel·lació independent del sòl corresponent als edificis destinats a taller, i fixant-se com a parcel·la mínima una superfície que sigui suficient per poder desenvolupar, si s’escau, l’activitat de Molletauto, SA, en l’edificació actual.

Com a conseqüència de l’exposat caldria estimar les al·legacions presentades.

Escrit presentat per Garciauto del Vallès, SA, representada pel senyor Francisco Garcia Izquierdo:

-Procedeix estimar l’al·legació presentada i rectificar les dades de la relació de propietaris corresponents a les finques de Garciauto del Vallès, SA, per tal d’ajustar la seva superfície al que resulta de la documentació presentada.

Escrit presentat per la Comunitat de propietaris del carrer Pineda Fosca, núm. 66, representada pel senyor Ginés Escarbajal Jiménez:

-Procedeix tenir per efectuada la manifestació indicada en l’esmentat escrit. Escrit presentat pel Consell Escolar del CEIP Montseny:

Si bé en la proposta d’ordenació del Pla parcial aprovat inicialment es contempla la construcció d’un edifici d’habitatges en el front de l’Avinguda Llibertat a la part nord del CEIP Montseny que suposarà una reducció del pati de l’escola, aquesta reducció és de 553,07 m2 de superfície que resta compensada amb un augment de la superfície destinada a equipament escolar de 5.574,45 m2s, resultant una superfície global total de 13.605 m2. La distància entre l’edifici d’habitatges en el front de l’Avinguda Llibertat i l’edifici de l’escola varia entre 11,65 metres i 14,65 metres, distàncies suficients i similars a les separacions d’edificis degut a les amplades de molts dels carrers de la ciutat. En quan al possible enclaustrament de l’Escola, s’ha de fer notar que el conjunt escolar està situat a l’interior d’un espai trapezoïdal de 13.605 m2s amb unes mides entre costats oposats d’uns 120 metres de mitjana. Aquestes mides són similars a les separacions entre edificacions de la veïna Plaça Pau Casals, espai ampli i assolellat, que no dona la sensació de ser un espai petit i enclaustrat. En quan a la possible pèrdua d’una zona verda important de la ciutat, cal dir que aquest espai actualment és un espai agrícola urbanitzable. Precisament, amb el desenvolupament del Pla parcial, s’incorporarà un nou espai urbà a la ciutat amb l’aportació d’una gran superfície de espais lliures públics de nova creació. En cap cas l’Escola restarà tancada i amagada per edificacions, sinó que quedarà delimitada per un carrer, un espai lliure públic i dues edificacions. En tot cas, vista la preocupació transmesa per la comunitat escolar, s’ha revisat la proposta aprovada inicialment, ajustant i reduint tot el possible les mides dels edificis amb front a l’Avinguda Llibertat i el carrer Àngel Guimerà, de forma que el pati de l’Escola Montseny ha augmentat respecte a la proposta inicial en 2,35 metres per cadascun d’aquests fronts. Les mides totals que es proposen fan que la reducció del pati sigui solament de 391,12 m2 de superfície, l’augment de la superfície destinada a equipament escolar serà de 5.997,12 m2s, resultant una superfície global total de 14.188 m2. La distància entre l’edifici d’habitatges en el front de l’Avinguda Llibertat i l’edifici de l’escola variarà entre 14 metres i 17 metres. També s’ha considerat convenient qualificar d’espai lliure públic el sòl no edificable situat a la part posterior de l’edifici amb front a l’Avinguda Badalona amb l’objectiu de fer més permeable els voltants de l’escola permeten millorar la comunicació entre la Plaça Nelson Mandela i el carrer Àngel Guimerà i millorar la relació de l’espai destinat a equipament escolar amb el seu entorn.

Respecte a l’informe emès per la Red nacional de Ferrocarriles Españoles (RENFE) cal fer esment que:

-En relació a les possibles expectatives d’aprofitaments urbanístics de la finca propietat de la Red nacional de Ferrocarriles Españoles esmentada a l’escrit, s’ha de dir que les finques de la seva propietat es situen totes fora de l’àmbit del Pla parcial per la qual cosa no li correspondrà cap tipus d’aprofitament. -En relació a la necessitat de grafiar les línies que delimiten les zones de domini, afecció i servitud de la línia del ferrocarril, ja que les distàncies a ferrocarrils i autovies són les mateixes, per evitar confusions s’ha optat per grafiar la línia d’edificació de la carretera C-17 que està més propera a l’àmbit objecte del planejament i per tant és la que provoca la limitació major sobre els futurs edificis.

-En quan al tancament ferroviari de seguretat al no trobar-se dins de l’àmbit, no procedeix cap tipus d’obra d’urbanització ni cap manteniment. El pas de vianants per sobre de la via del ferrocarril, com es desprèn de tota la documentació del Pla, queda inclosa dins de les despeses d’urbanització amb càrrec als propietaris de l’àmbit.

El document, l’aprovació provisional del qual es proposa, s’ha ajustat als canvis introduïts en l’aprovació provisional de la modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana a l’àmbit del Calderí. Concretament s’han introduït els següents canvis:

-Accés al Club de Tennis el Calderí, amb la incorporació d’un espai destinat a vitalitat pública des de la nova Ronda del Calderí fins als esmentats terrenys. -Agrupació en una sola peça de tota la superfície de sòl destinat a sistema d’equipaments públics situat entre la carretera C-17 i la nova Ronda del Calderí. -Modificació de l’enllaç entre les Carretera C-17 i l’Avinguda Badalona desplaçant lleugerament la rotonda, separant les entrades i sortides des de la C-17 i agrupant les calçades de la pròpia Avinguda Badalona. -Ampliació de l’àmbit del sòl urbanitzable com a conseqüència de la modificació del límit de terme municipal amb Santa Perpètua de Mogoda.

Per raons de funcionalitat dels futurs aparcaments a construir en els edificis amb front al perllongament del carrer Martí l’Humà, s’ha considerat convenient qualificar l’espai corresponent al passos peatonals entre edificis com a zona de lliure accés públic (Clau b2p), que serà ocupable en les plantes soterrani i lliure d’edificació sobre rasant, amb una servitud de pas d’ús públic a favor de l’Ajuntament. Per tal de millorar la relació entre els espais exteriors i la planta baixa destinada a usos no residencials del edifici amb front al perllongament del carrer Martí l’Humà, s’ha considerat convenient qualificar l’espai privat no edificable en planta baixa com a sistema viari. S’ha detectat un error material en la superfície total del sòl urbanitzable en el document de la modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana a l’àmbit del Calderí aprovada provisionalment, que hauria de ser de 297.013,20 m2s en lloc de la xifra de 296.305,52 m2s que apareix en els quadres. Per la qual cosa el Pla parcial incorpora la xifra correctament. Donat que en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial del Pla parcial es va detectar l’existència d’errors en les dades de la relació de propietaris, en el document que es sotmet a aprovació provisional s’ha rectificat aquestes dades. Atès l’article 52.2.c del Decret Legislatiu 2/2003 pel qual s’aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I 1. Estimar parcialment les al·legacions formulades al Pla parcial d’ordenació urbana per al sector de sòl

urbanitzable programat “El Calderi”, per les raons exposades al preàmbul d’aquest acord. 2 Aprovar provisionalment el Pla parcial d’ordenació d’iniciativa particular presentat pel Consorci de la

Zona Franca i Amrey Promociones Inmobiliarias SL, per al sector de sòl urbanitzable programat “El Calderí” previst en la modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació urbana anomenada “El Calderí”, a l’àmbit delimitat per l’avinguda de Burgos, l’avinguda de Badalona, la carretera C-17, el camí del Calderí, i el límit del terme municipal amb Santa Perpètua de la Mogoda., amb les rectificacions esmentades a continuació que s’han incorporat al document aprovat inicialment:

-Modificació de l’article de les normes urbanístiques del Pla parcial, que regula la parcel·la mínima de la zona de centre d’activitats Mollet Sud. -Rectificació de les errades detectades en les dades de la relació de propietaris. -Reducció de les mides dels edificis amb front a l’Avinguda Llibertat i el carrer Àngel Guimerà, de forma que el pati de l’Escola Montseny ha augmentat respecte a la proposta inicial en 2,35 metres per cadascun d’aquests fronts. -Qualificació com a espai lliure públic del sòl no edificable situat a la part posterior de l’edifici amb front a l’Avinguda Badalona, amb l’objectiu de millorar la comunicació entre la Plaça Nelson Mandela i el carrer Àngel Guimerà i millorar la relació de l’espai destinat a l’equipament escolar de l’Escola Montseny amb el seu entorn. -Incorporació d’un espai destinat a vialitat pública per donar accés al Club de Tennis el Calderí des de la nova Ronda del Calderí. -Agrupació en una sola peça de tota la superfície de sòl destinat a sistema d’equipaments públics situada entre la carretera C-17 i la nova Ronda del Calderí. -Modificació de l’enllaç entre les Carretera C-17 i l’Avinguda Badalona desplaçant lleugerament la rotonda, separant les entrades i sortides des de la C-17 i agrupant les calçades de la pròpia Avinguda Badalona. -Ampliació de l’àmbit del sòl urbanitzable com a conseqüència de la modificació del límit de terme municipal amb Santa Perpètua de Mogoda. -Qualificació de l’espai corresponent al passos peatonals entre els edificis a construir amb front al perllongament del carrer Martí l’Humà com a zona de lliure accés públic (Clau b2p), que serà ocupable en les plantes soterrani i que estarà lliure d’edificació sobre rasant, amb una servitud de pas d’ús públic a favor de l’Ajuntament. -Qualificació de l’espai privat no edificable en planta baixa de l’edifici amb front al perllongament del carrer Martí l’Humà com a sistema viari, per tal de millorar la relació entre els espais exteriors i la planta baixa destinada a usos no residencials

3. Trametre’l a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva si s’escau. L’alcaldessa informa que s’ha rebut un escrit, minuts abans de l’inici del Ple, sense registre d’entrada, on es demana que una persona del Consell Escolar del CEIP Montseny pugui intervenir en aquesta sessió plenària, cosa que no és possible perquè no s’ha seguit el procediment habitual. Diu que se’n pren nota i explica que amb la direcció del centre s’ha acordat que es farà una sessió informativa a l’escola, oberta a tots aquells que vulguin assistir-hi, per tal d’explicar els detalls d’aquest planejament. El Sr. Garzón presenta la proposta d’acord. S’obre el debat. - El Sr. Cot opina que quan veïns i institucions afectades per un pla parcial d’aquestes característiques

demanen la paraula i per qüestions de reglament no se’ls hi concedeix, quelcom deu fallar; per tant, és necessària la revisió d’aquest reglament. En aquest escrit es manifesta el rebuig del CEIP Montseny al pla urbanístic del Calderí, per la qual cosa un representant del Consell Escolar, on també hi està representat aquest Ajuntament, volia demanar la paraula i deixar-ne constància, a través d’un escrit signat pel seu secretari per donar fe de que és un acord ferm,. Manifesta la seva

oposició al Pla parcial, alhora que proposa la seva paralització per a una nova discussió i anàlisi dins del marc del PGOUM que està pendent. Considera que cal repensar entre tots el model de ciutat que es vol per Mollet des d’una òptica de contenció urbanística perquè, amb l’aprovació d’aquest pla i el que queda de la Vinyota, Mollet es queda sense terreny per créixer. Diu que no es necessita un nou barri amb pisos inassequibles per als joves, amb milers de nous veïns vinguts de fora i equipaments insuficients que la ciutat ja té, com és el nou hospital. Diu que una part de la ciutadania s’hi oposa i l’escrit n’és una prova prou palpable, afegint-hi les pancartes que s’estan exposant a la Sala de Plens. Diu que, sabent el gran negoci urbanístic que hi ha al darrera, potser el proper pas serà créixer cap a Gallecs. Demana a tots els grups municipals que no s’hipotequi el futur de Mollet. D’altra banda explica que el Pla preveu retallar part del CEIP Montseny la qual cosa compta amb l’oposició de pares, mares i veïns del barri. Continua dient que també deixa la porta oberta a la construcció d’una gran superfície comercial. Es pregunta si tot això ho ha d’impulsar un equip de govern majoritàriament socialista i si. així es defensa l’ensenyament públic i el petit comerç local. Manifesta que, si malgrat tot, l’equip de govern, amb l’assessorament declarat del PP, tira endavant el Pla, des l’EpM es proposa que es tinguin en consideració algunes coses que a continuació es detallen: Primer, que de l’aprofitament mitjà que li pertoca a l’Ajuntament d’una operació d’aquestes característiques, més el 50% de l’aprofitament per l’augment d’edificabilitat que contempla el Pla, i que també li pertoca, sigui destinat a promoció de vivenda pública, a través de Promosòl o cedint els terrenys a la Generalitat, amb una fórmula típus de Gallecs 2000 de Bohigas, i aconseguir preus assequibles, per tal que el jovent no hagi de marxar de Mollet. Però que no s’especuli amb els terrenys, com ja ha fet l’Ajuntament, venent-los a una empresa privada perquè hi faci pisos per després dir que són de protecció oficial. Un ajuntament, de dretes o d’esquerres mai no pot especular amb el terreny, i menys encara a Mollet, on aquest s’acaba. Segon, que en la construcció del sòl de propietat privada que quedi s’hi contempli un mínim d’un 20% de vivendes de protecció oficial, ja que és la iniciativa privada la que les fa. Tercer, des de l’EpM creuen que el pla és molt millorable en molts aspectes, com ara, que s’elimini l’edifici previst entre el CEIP Montseny i l’avinguda Llibertat, i que quedi molt clar si el parc Nelson Mandela continuarà en tota l’avinguda i per tant, traurà aquest mur de la vergonya, amb el qual no s’hi està d’acord. Diu que d’aquesta manera quedaria la façana de l’escola lliure de pisos i tant alumnes com professors respirarien una mica més. Afegeix que aquest canvi prodria repercutir en l’edificabilitat d’altres blocs de pisos previstos al Pla, per tant des de l’EpM no només es diu no al projecte, sinó que s’aporten solucions i millores i estan disposats a asseure’s amb l’equip de govern per analitzar el que els tècnics de l’EpM aconsellen. Finalment demana que no facin més demagògia, si l’EpM hagués tingut els vots suficients per congelar i replantejar aquest Pla, ja ho hauria fet, perquè el seu programa electoral parla de contenció urbanística a Mollet, per tant que no se’ls acusi de voler millorar un pla i de que volen fer pisos al Calderí. Fa menció a unes paraules del Sr. Rodríguez Zapatero que anunciava que quan manessin els socialistes la seva política urbanística giraria a l’entorn de quatre eixos, entre els quals, destacava la participació ciutadana i la promoció de la vivenda pública. Manifesta que el vot de l’EpM serà negatiu.

- El Sr. Jiménez manifesta que el grup municipal Popular sempre ha volgut impulsar aquest Pla perquè la

zona del Calderí és privilegiada per a la construcció de vivendes i el 20% d’aquestes es destinarà a habitatges de caràcter social o de protecció per afavorir els joves, per tant no creu que cap dels grups municipals presents al consistori vulgui que no existeixi aquest tipus d’habitatges. Pel que fa a l’escola diu que passar de 8000 a 14000 m2 té possibilitats molt bones, es pot construir un annex a l’escola, per exemple. Opina que el Sr. Cot està mal informant del que s’està fent, o bé no té ganes que es faci ben fet. Li diu que està acusant al PP de recolzar al PSC o assessorant-lo, però l’equip de govern és capaç de fer les coses sense que ningú li hagi de dir el que ha de fer. Reitera el seu recolzament al Pla parcial alhora que sol·licita a l’Alcaldia que aquest punt quedi damunt la taula per poder-lo explicar a l’escola i votar quan n’estiguin ben informats.

- El Sr. Guillaumes explica que el grup municipal de CiU va començar posicionant-se en contra d’aquest Pla,

més endavant es va abstenir perquè s’assemblava més al seu plantejament i ara renuncia a que hi hagi una nova zona industrial al Calderí, perquè els nois i noies de Mollet, a part de vivendes, necessiten un lloc on

treballar, però les possibilitats de Can Prat i Can Magarola són més grans del que havien previst. Pel que fa a l’escola diu que és cert que hi tindrà un edifici al davant i es retalla un tros de pati que ,té un interès sentimental pels pares i alumnes, però el resultat final serà gairebé la seva duplicació. A continuació en fa un exemple gràfic per explicar com quedarà la zona de l’escola, alhora que diu que no es possible que alumnes i professors hi quedin asfixiats, tal i com diu el Sr. Cot. Finalment explica que ell va estudiar al col·legi Nicolás Longarón, que tenia un pati i té un pati grandiós, l’institut de Mollet, ubicat a l’edifici de Correus, no tenia cap mena de pati, però al final, el que recorda un nen ,no són els edificis del davant, sinó el pati on hi ha jugat, cosa que s’hauria d’haver tingut en compte també, a l’hora de considerar el Pla.

- El Sr. Garzón contesta que no intentarà competir amb el Sr. Cot per fer demagògia perquè cal reconèixer

que cap dels altres membres de la Corporació el supera. D’altra banda diu que s’estan rebent lliçons de coherència per part de l’EpM, i n’acaba de donar dues més. Diu que cal recordar que IC-V, que forma part de l’EpM, va votat a favor de la proposta que reduïa el pati i apropava l’edifici escolar més de la que es presenta avui; el PSC discrepa plenament de la necessitat de tenir terrenys per créixer eternament, perquè en algun moment s’ha d’aturar. Considera que aquest és un discurs, propi del membres de l’Òpus de l’època del franquisme. Li diu que també l’equip de govern discrepa respecte que l’Ajuntament o administració hagi de fer habitatge de protecció oficial, perquè la llei també els permet obligar a l’empresa privada a fer-ho, i almenys el 10% del sòl que serà de propietat privada estarà destinat a construir habitatge de protecció oficial. Els joves de Mollet no han de marxar a viure fora de la seva ciutat perquè aquest Ajuntament s’ha preocupat de construir habitatges de promoció oficial i de protecció oficial, siguin construïts directament per la institució o per l’empresa privada, amb la condició de que aquests es fessin amb règim de protecció perquè finalment el que importa és la quantitat d’habitatges que es fan amb aquest règim, el seu preu i no qui és el promotor. Manifesta que l’equip de govern està allunyat de les tesis stalinistes que formen part del grup municipal del Sr. Cot. Finalment li diu que l’oblit és tan gran que no només han oblidat el que han fet fa sis mesos, quan alguns membres de l’EpM encara eren membres de l’equip de govern, fins i tot han oblidat el que varen fer l’any 1982, amb el partit polític que llavors governava, el PSUC, quan va comprar el terreny, al cap d’un temps va aprovar el pla general on preveia exactament les edificacions que hi hauria al Calderí, i concretament preveia, que l’avinguda Calderó continuava travessant el pati de l’escola.

- El Sr. Cot contesta que coincideix amb el grup municipal Popular quan diu que l’equip de govern no

necessita assessorament, però en el Ple de 21 de juliol varen votar a favor de tenir una assessora del PP, per tant si no és necessari, s’estalviaran un sou a l’Ajuntament, a més considera que és un frau que un ajuntament socialista s’hagi d’assessorar amb la secretària local del PP. Diu al Sr. Guillaumes que ha fet una conversió autèntica amb el seu canvi de posicionament, segons l’acta de ple de 25 de juny de 2002 deia, que el pla del Calderí s’havia de fer des d’un procés participatiu que inclogués la ciutadania i que no li agradava l’edificabilitat de planta més cinc i de planta més set a la zona comercial, perquè era excessiu, i es decantava més aviat, per una zona de pisos de dues o tres plantes. Li recorda que un alumne no és només els jocs al pati, a l’escola Montseny, on ell hi ha treballat volen formar ciutadans lliures i amb una bona formació reglada que requereix unes instal·lacions correctes i creu que aquest Pla no les certifica prou. Reitera que Mollet no necessita actualment un nou barri amb pisos inassequibles pel jovent, ni la vinguda de milers de veïns procedents d’altres municipis amb els equipaments insuficients que encara es té. D’altra banda diu que si IC-V va votar a favor d’aquesta proposta, es va abstenir en la votació del Pla general, però de ben segur que si el regidor estigués en aquesta sala votaria tal com ha votat l’EpM i si mai s’han equivocat ho reconeixen. Manifesta que s’està votant un pla que l’EpM no vol i els seus votants demanen que no es tiri endavant, per tant, cal que l’equip de govern deixi de fer demagògia, recordant altres temps amb unes altres condicions polítiques i el Pla que es va dissenyar llavors, que de ben segur és millorable, a l’igual que aquest. Demana que el punt quedi damunt la taula.

- El Sr. Guillaumes explica que el perquè de la seva rectificació té a veure amb un expedient que hi ha en

aquest Ajuntament, que ha tret el regidor ponent, que es remunta als anys 80. Es tracta d’una acta d’una comissió de govern on un govern del PSUC i CiU aprovava la compra d’uns terrenys per construir una escola, absolutament necessària, on hi havia de passar una avinguda pel mig. Els dos tinents d’alcalde de CiU varen fer avís d’il·legalitat, però al final quan van arribar els propietaris, el Consorci de la Zona

Franca, el primer que varen dir és que calia executar el pla. Allò volia dir que l’avinguda Calderó hi havia de passar i com a resultat l’escola s’hauria d’enderrocar. En conclusió, aquest és “el pa amb tomàquet” que va deixar un govern municipal i que s’està intentant solucionar, (barbaritat urbanística que es va fer a fi de bé, perquè Mollet necessitava escoles) i se’n guardarà de criticar l’alcaldessa que ho va fer. És per això que alguns que només hi volien planta més dos o tres, se n’adonen que per donar satisfacció als drets que té la propietat no hi ha més remei matemàtic que posar-hi planta més cinc. Finalment diu que ja que hi ha hagut canvis de posició almenys que quedi clara la de CiU, que té molt a veure amb una actuació del govern d’aleshores consultable per tothom en els expedients d’aquest Ajuntament l’any 86.

- La Sra. Calvo diu tenir la sensació que el Sr. Cot no entén o no vol entendre les interpretacions del grup

municipal Popular. El PP sempre ha estat d’acord amb les obres a la zona del Calderí, si ha demanat deixar el punt damunt la taula és perquè no han tingut l’oportunitat de poder parlar amb el Consell Escolar del centre i considera que és un projecte difícil i important per donar temps a intentar comprendre’l. Diu que ha demanat a l’equip de govern que se li expliqui bé aquest procés, i que després s’hi podria estar d’acord, perquè tot i treure uns metres al pati de l’escola, al mateix temps es duplicava la seva superfície. Quan ha rebut l’escrit del Consell Escolar del centre se n’ha adonat que, o bé estan una mica equivocats o el Consell no està suficientment informat de les obres que es faran. Per tant calen més aclariments a tots plegats. D’altra banda diu que el PP no té assessora, sinó que és de l’Alcaldia, alhora que se n’alegra per la importància que els hi dona, ja que pensava que per a l’EpM el PP ni existia o bé era una cosa apartada sense veu ni vot, ni decisions pròpies. Finalment dóna la raó al Sr. Garzón, perquè el Sr. Cot vol moltes coses i oblida que abans de formar l’actual govern, ell, com a portaveu de l’EpM va manifestar que tots els grups municipals haurien de tenir assessors, per tant cal que es posi al dia de les seves afirmacions.

- L’alcaldessa considera que tots els grups municipals presents al Consistori, tenen l’obligació de tractar

aquest tema amb el rigor i la seriositat que es mereix, per tant si el que es busca són els aplaudiments del públic, tots en saben de fer frases brillants i tots poden dir que aniran als tribunals i on calgui, per deixar sense efecte el Pla general del 82. Però passarà el mateix que va succeir amb la Pista Trebol i s’haurà d’indemnitzar a aquells als que se’ls va donar drets urbanístics l’any 82, per tant la primera de les coses que reclama als regidors que vulguin parlar com a tals, és que les lliçons de la història s’incorporin a les seves neurones. D’altra banda, diu que ja n’hi ha prou de fer demagògia barata i de dir mentides perquè resulta que la zona del Calderí és urbanitzable, amb previsió de construir-hi 1650 vivendes, des de l’any 1982, amb un expedient signat per la Sra. Anna Bosch, que ha fet campanya amb el Sr. Cot. Per tant, si reclama l’herència d’aquella alcaldessa ha de reclamar també els seus acords. Explica que una vegada que un sòl es qualifica d’urbanitzable es generen drets urbanístics en els propietaris, si l’Ajuntament no atorga llicència, ha d’indemnitzar pel valor d’allò que es podia construir i que no es permet de fer, cosa que també va fer la Sra. Bosch, de la qual el Sr. Cot se’n reclama hereu. Manifesta que l’ha respectada sempre, fins que l’ha escoltat dir dalt d’un escenari que el model de Mollet és un desastre, quan ella en va aprovar el Pla general. Denegar una llicència amb un aprofitament urbanístic a la Pista Trebol va costar a aquesta ciutat, només per 3000 m2, 170 milions de pessetes i encara avui, l’Ajuntament no és propietari d’aquell terreny. Es pot fer demagògia barata i es pot dir que no es deixarà construir, però immediatament després, s’ha de dir d’on es trauran els mils de milions de pessetes que val indemnitzar a aquells propietaris que tenen drets urbanístics i als que no se’ls permetrà edificar. Si es diu això i d’on es trauran els diners, es manifestarà d’acord en dir que no es farà un bloc que no agrada a l’escola Montseny, sinó s’estan fent discursos de cara a la galeria. Si el Sr. Cot vol aplaudiments del públic, ho té molt fàcil perquè no és a ell a qui demanaran responsabilitats i al que portaran als tribunals, serà al govern municipal. Aquest govern ha fet una altra cosa més intel·ligent, d’esforç, dedicació i anys, que és, que en el moment que fent ús d’allò que va aprovar l’Anna Bosch, els promotors entren un pla parcial que compleix fil per randa amb el que està aprovat, es denega, cosa amb la que tothom hi va estar d’acord en una sessió extraordinària i urgent, perquè no tinguessin temps de dur l’Ajuntament als tribunals, i en aquell mateix Ple, s’aprovaven uns nous models urbanístics amb l’abstenció de CiU que en aquells moments demanava un polígon industrial. Explica que ha parlat amb la direcció de l’escola, el consell escolar, els grups de mares i pares que ho han demanat, per tant no és cert que no dialoga, ha fet quelcom que el Sr. Cot és incapaç de fer, i és que encara que sap que no els agrada, que vindran al ple amb una pancarta, la seva obligació com a alcaldessa és, explicar-los-hi el funcionament de les lleis urbanístiques, que es pot i que no es pot fer. Tot i haver estat el Sr. Cot director

de l’escola Montseny, potser ningú li va explicar que estava envoltada de propietat privada i que fins i tot la porta que s’utilitzava per entrar, abans de fer la plaça Nelson Mandela, no era d’accés públic. Diu que totes aquestes coses cal recordar-les, fins i tot mostra un document del 22 d’abril de l’any 82, relatiu a un acord, en el qual atenent a les necessitats de no demorar l’inici de la construcció d’una escola per les necessitats de construcció d’un nou centre educatiu, s’atorga una llicència i es notifica a la Generalitat de Catalunya; atenent que els serveis jurídics i econòmics de l’època li diuen a l’alcaldessa que ha pres un acord il·legal perquè no pot autoritzar la construcció d’una escola en un lloc on hi passa un carrer, la setmana següent escriu a sota, sense signar: “En la lectura del acta realizada el dia 30 de abril de 1982 se aclara que donde dice otorgar debe decir no otorgar”, per tant aquesta escola no existeix. Diu al Sr. Cot que no actuarà tal i com ho va fer la Sra. Bosch, aquesta escola legalment no existeix i el que fa aquest Pla parcial és rectificar els disbarats de l’aprovació d’un pla que preveia 1650 habitatges en una zona que és urbanitzable des del Pla de l’any 82, reduir-los, ampliar al doble el pati de l’escola, donar-li accés públic, i per tant, si el Sr. Cot troba una solució millor, que no sigui la dels seus tècnics assessors, el que no s’hauria de fer és aquesta demagògia fàcil i barata, dient que aquest bloc es traurà i es faran els altres de 9 plantes perquè l’alcaldessa no hi està d’acord; sempre ha defensat que els edificis de no habitatges poden ser alts, però no les vivendes, per tant la proposta que fa el Sr. Cot en un intent de quedar bé amb el públic present a la sala de plens, està dient que es traslladi l’edificabilitat d’aquest bloc als altres blocs i que per tant, s’incrementi l’alçada, en definitiva és l’antítesi de la ciutat de la que després s’omple la boca dient que vol defensar. Li diu que abans de prendre cap decisió, cal que revisi l’expedient, que li diu a la Generalitat de Catalunya que li cedeix 10 mil metres, que no ha tingut mai l’escola Montseny, edificar una escola quan s’acaba d’aprovar un Pla general que diu que hi passa una avinguda, etc. Això és conseqüència de la denegació d’un Pla parcial, cosa que el Sr. López sap, ja que va felicitar l’equip de govern per haver aturat aquell Pla parcial que complia els requisits legals, que el govern del PSUC amb la Sra. Bosch al front, havia aprovat; el Sr. Guillaumes ha manifestat que també hi era CiU i va fer observació d’il·legalitat en la “Comisión Municipal Permanente”, perquè no existia la Comissió de Govern, també hi són les actes, i també va fer observació d’il·legalitat el representant socialista, i els que hi eren, inclosa ella mateixa, saben que aquest és un dels motius del trencament del pacte de progrés a Mollet del Vallès. Per tant, diu, que la història no es pot canviar, però l’obligació de l’equip del govern és la de reconduir els disbarats del passat, fer quelcom que sigui legal, que compleixi, que resolgui el problema de l’escola, que permeti espai per a altres equipaments, perquè cap altre pla urbanístic té tanta previsió de serveis generals per a la ciutat com aquest. I no val tampoc aquesta altra cosa tan demagògica de que ens falta un hospital, que no és per manca de terreny, sinó perquè qui l’ha de construir no ho fa. Per tant cal que el Sr. Cot vigili una mica, perquè no és només un líder social, és un regidor que ve obligat a complir la legalitat.

- El Sr. Cot diu a l’alcaldessa que deixi de fer teatre i que governi, que faci cas a la veu de la ciutadania i

busqui una solució a aquest problema. Els veïns, ciutadans, pares i mares de l’escola, el Consell Escolar, la tercera part del consistori, 6174 persones de Mollet, no volen que es tiri endavant aquest Pla. Li diu que deixi també d’invocar l’any 82 i deixi tranquil·la també la Sra. Bosch. D’això en fa més de 20 anys i la Sra. Tura en fa 16 que governa i ella mateixa sap que les condicions socials i polítiques de l’any 82 eren molt diferents a les actuals i si en aquell temps hagués agafat una assessora del PP, de ben segur que des de la seva posició d’extrema esquerra, li hagués agafat un cobriment de cor. L’EpM demana que no es tiri endavant aquest Pla, no volen aplaudiments i l’equip de govern tindrà la seva col·laboració si es va en aquesta direcció, sinó hi votaran en contra.

- L’alcaldessa contesta al Sr. Cot que no en farà de teatre, governarà, i això vol dir prendre decisions amb les

quals, a vegades, no tothom hi està d’acord i no fer complaences a aquells que són presents a la Sala de Plens. I ja que invoca els seus 6000 vots, l’equip de govern ho farà amb els seus 13000. D’altra banda li explica que al personal de confiança de les institucions en general, se li ordena que efectuï determinats treballs en el sí del consistori, a banda del carnet que portin a la butxaca.

Sotmesa a votació la proposta de deixar l’assumpte sobre la taula dona el resultat següent: Voten si: Bargalló, Calvo, Cot, Esteve, García, Jiménez i López. Total: 7

Voten no: Domínguez, Fort, Fortuny, Garzón, Guarro, Guillaumes, Monràs, Novo, Pazos, Safont, Táboas i Tura. Total: 12 S’abstenen: Ningú. En conseqüència, es denegada, amb el vot en contra de la majoria de membres de la Corporació. Sotmesa a votació la proposta d’aprovació provisional del Pla parcial, dona el resultat següent: Voten si: Calvo, Domínguez, Fort, Fortuny, Garzón, Guarro, Guillaumes, Jiménez, Monràs, Novo, Pazos, Safont, Táboas i Tura. Total: 14 Voten no: Bargalló, Cot, Esteve, García i López. Total:5 S’abstenen: Ningú. En conseqüència, és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 11. Aprovació inicial del Reglament del Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç La proposta que ha estat dictaminada per la Comissió Informativa de Serveis Personals i Institució diu: Atès l'article 159 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, l'apartat 3 del qual estipula la necessitat que els serveis municipals disposin d’un reglament que reguli el seu funcionament. Atès l'article 162.2 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, sobre la tramitació per a l'aprovació dels reglaments dels serveis municipals. Atesos els articles del 62 al 66 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, en relació al procediment per a la formació i aprovació dels reglaments de serveis. Atès l'acord del Ple de l'Ajuntament de 29 d’abril de 2003, pel qual s’aprovà la formació del Reglament del Servei “ Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç” i s’aprovà la creació de la comissió encarregada de redactar l’avantprojecte d'aquest reglament. Vist l’avantprojecte de reglament informat favorablement per la Comissió d'estudi creada pel Ple, en sessió de 15 de setembre de 2003 . Vist l'informe del cap de Secció de la Secretaria Tècnica de les Empreses Municipals de 16 de setembre de 2003. Es proposa que el Ple de l'Ajuntament

A C O R D I 1. Aprovar inicialment el Reglament del Servei municipal “Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció

Precoç “, d'acord amb el text adjunt. 2. Sotmetre el present acord i el projecte de reglament a informació pública durant el termini de trenta dies,

mitjançant la publicació d'un anunci al Butlletí Oficial de la província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a un dels mitjans de comunicació escrita diària i en el tauler d'anuncis de la Corporació,

per a la formulació de reclamacions i al·legacions, i tenir-lo per aprovat definitivament en el supòsit que no se'n formulessin.

3. Trametre a l'Administració de l'Estat i a la de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies,

l'acord d'aprovació definitiva del reglament i la còpia íntegra i fefaent d'aquest. 4. Publicar-lo íntegrament en el Butlletí Oficial de la província, inserir-lo al tauler d'anuncis de la

Corporació i anunciar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la referència del Butlletí Oficial de la província en el què s'hagi publicat íntegrament el text d'aquest reglament.

La Sra. Guarro presenta el contingut de la proposta d’acord. S’obre el debat. - La Sra. Calvo manifesta que el grup municipal Popular es posiciona d’acord amb aquest reglament perquè,

com tot servei, necessita un reglament de funcionament. Que sigui millorable o no, amb el temps es veurà, primer cal endegar-lo. Té entès que ja existia i s’ha adequat a la normativa vigent. El vot del grup municipal Popular serà favorable.

- El Sr. Cot manifesta que molts aspectes d’aquest reglament són positius i per tant hi votaran a favor. No

vol entrar en el tema del consell de participació, ja que saben que no hi havia prou consens. El centre s’ha d’ampliar gradualment perquè no hi ha suficient personal per atendre’l i les instal·lacions s’han de millorar, cosa que contempla el reglament.

- La Sra. Guarro contesta que la normativa actual demana un consell de participació, però hi ha un esborrany

a punt d’aprovar que modifica aquest aspecte i, tenint en compte que el tractament en els centres d’atenció precoç poden tenir només uns mesos de durada, per la qual cosa el consell és molt difícil. Quan a les instal·lacions i mitjans, diu que fa uns mesos s’hi va afegir una psicòloga més per donar sortida a la demanda que es té, a més de cedir la Casa dels Petits, que es trasllada a la nova escola bressol, per donar més espai i despatxos i millorar el servei.

Sotmesa a votació la proposta, dona el resultat següent: Voten si: Bargalló, Calvo, Cot, Domínguez, Esteve, Fort, Fortuny, Garzón, Guarro, Guillaumes, Jiménez, López, Monràs, Novo, Pazos, Safont, Táboas i Tura. Total: 18 Voten no: Ningú. S’abstenen: García (absent en la votació). Total: 1 En conseqüència, és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 12. Creació d'una Comissió d'Estudi per a la modificació de l'Ordenança reguladora de la intervenció integral de l'administració municipal en les activitats i instal·lacions La proposta que ha estat dictaminada per la Comissió Informativa de Serveis Generals i Territori diu: Atès que en data 20 de juliol de 1999, el Ple de l’Ajuntament aprovà definitivament l’Ordenança reguladora de la intervenció integral de l’administració municipal en les activitats i instal·lacions, la qual va entrar en vigor el dia 4 d’agost de 1999. Atès que desprès de quatre anys de vigència d’aquesta ordenança, i vista l’experiència en la seva aplicació, es considera convenient ajustar alguna de les seves determinacions.

Atès que des de l’entrada en vigor de l’ordenança s’han promulgat un seguit de normes que modifiquen la legislació d’intervenció integral de l’administració ambiental, per la qual cosa també cal modificar alguns dels seus articles per tal d’adaptar-la a la normativa vigent. Atès l’informe del Cap de Departament de Territori i Medi Ambient i de la Cap de Secció de Territori i Medi Ambient de data 9 de setembre de 2003. Atesos els articles 60 a 66 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I 1. Modificar l’Ordenança reguladora de la intervenció integral de l’administració municipal en les activitats

i instal·lacions. 2. Designar una Comissió d’estudi encarregada de redactar el text de l’avantprojecte de l’ordenança, la qual

estarà integrada pels membres de la Corporació i pel personal tècnic següent: Membres de la Corporació: - Sr. Josep Maria Garzón i Llavina - Sr. Miguel Jiménez Anillo - Sr. F. Xavier Garcia Belmonte - Sra. Núria Fortuny Corominas Personal tècnic: - Sr. Xavier Ludevid i Massana - Sr. Oriol Valls i Rovira - Sra. Pilar Laso Oliveros - Sr. Angel de Vicente Jofre - Sra. Alícia Puig Romagosa Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres presents que representen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 13. Creació d'una Comissió d'Estudi per a la modificació del Reglament del mercat municipal i del Reglament del mercat setmanal La proposta que ha estat dictaminada per la Comissió Informativa de Serveis Generals i Territori diu: Atès que el Ple de l’Ajuntament va aprovar, en la seva sessió de 6 de juliol de 1989, el Reglament del mercat no sedentari setmanal de Mollet del Vallès. Atès que el Ple de l’Ajuntament va aprovar, en la seva sessió de 15 de juliol de 1994, el Reglament del Mercat Municipal de Mollet del Vallès. Atès que es considera necessària la revisió d’ambdós reglaments degut al temps transcorregut des de la seva aprovació i la conveniència d’adequar-los a les necessitats actuals d’aquesta Ciutat. Vist l’informe del Cap de la secció Secretaria Tècnica de les Empreses Municipals de 22 de juliol de 2003. Atesos els articles 58 al 66 i 159 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, en concordança amb l’article 162 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya, relatius a la tramitació i aprovació dels reglaments dels serveis i les seves modificacions.

Atès l’article 9 del Reglament Orgànic Municipal. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I 1. Aprovar la formació de la modificació del Reglament del Mercat Municipal de Mollet del Vallès i del

Reglament del mercat no sedentari setmanal de Mollet del Vallès. 2. Aprovar la creació de la comissió encarregada de redactar els avantprojectes de les modificacions dels

esmentats reglaments amb la següent composició: Membres de la Corporació: Sr.Josep Monràs i Galindo , que la presidirà Sr. Xavier Fenosa i Vilarroya Sr. Josep Maria Garzón i Llavina Sr. Feliu Guillaumes i Ràfols Sr. Miguel Jiménez Anillo Personal Tècnic: Sr. Oriol Valls i Rovira Sr. José Manuel Fernández Villaverde Sra. Alícia Puig i Romagosa Sr. Jordi Joan Pujol i Rius Sr.Jordi Cortina i Carreras El Sr. Monràs presenta la proposta d’acord. S’obre el debat. - El Sr. Cot considera que en la comissió informativa corresponent no s’han explicat prou els

condicionaments que motiven la creació d’aquesta comissió d’estudi. Voldria saber quins problemes hi ha en el reglament del mercat municipal i setmanal actual perquè s’hagi de retocar. Manifesta que el seu vot serà afirmatiu.

- El Sr. Monràs contesta que per tal d’analitzar el reglament i preveure els problemes que puguin sorgir es

crea la comissió per revisar-lo. - L’alcaldessa explica que en totes les comissions que es creen hi ha un representant de cada grup, inclosa

l’EpM, per tant quan es fa cal que es digui, ja que sempre hi ha queixes de que no es potencia la participació.

Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres presents que representen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 14. Aprovació d'una proposta de rebuig contra els reials decrets que desenvolupen la Llei de qualitat de l'educació La proposta que ha estat dictaminada per la Comissió Informativa de Serveis Personals i Institució diu: Atesa la resolució 1784/VI del Parlament de Catalunya per la qual s'acorda interposar recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de quatat de l'educació.

Atès l'acord de la Comissió de Govern d'aquest Ajuntament, de maig de 2002, donant suport a la manifestació convocada pel MUCE per expressar el rebuig al document de bases de l'anomenada "Llei de Qualitat de l'Educació". Atesos el Reial decret 830/2003, de 27 de juny, pel que s'estableixen els ensenyaments comuns de l'educació primària; el Reial decret 831/2003, de 27 de juny, pel que s'estableix l'ordenació general i els ensenyaments comuns de l'educació secundària obligatòria; i el Reial decret 832/2003, de 27 de juny, pel que s'estableix l'ordenació general i els ensenyaments comuns del batxillerat. Atès que en la disposició addicional primera de cadascun dels tres reglaments esmentats en el paràgraf anterior l'àrea de Societat, Cultura i Religió s'imposa com a avaluable, amb un valor horari equivalent al que fins ara tenien les matemàtiques, la llengua o les ciències naturals, i havent-la d'aprovar per poder passar de curs. Atès que la separació Església-Estat constituïa un dels greus contenciosos històrics al nostre país que, amb l'arribada de la democràcia s'havia resolt definitivament per la via del consens, i que la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus és un dels drets fonamentals de l'Estat. Atès que l'Estat espanyol és aconfessional, i que existeix la llibertat de rebre i impartir ensenyament religiós de tota mena, així com de rebre i impartir ensenyaments vinculats amb el laïcisme, l'agnosticisme i l'ateisme com a expressions culturals, socials o filosòfiques. Atès que l'ensenyament religiós, sobretot del catolicisme, queda garantit en l'àmbit privat i queda provat que és de lliure accés a tothom, sigui de la condició social que sigui. Atès que estem en una societat cada cop més plural, tant des del punt de vista cultural com religiós. Es proposa que el Ple de l'Ajuntament

A C O R D I 1. Manifestar la seva preocupació i el seu rebuig a aquesta iniciativa empresa per l'executiu central, que

podria vulnerar drets i llibertats fonamentals de les persones que no volen que els seus fills rebin ensenyament específic vinculat al fet religiós.

2. Considerar que els reials decrets 830/2003, 831/2003 i 832/2003 podrien anar en contra de la societat

laica que proclama la Constitució. 3. Demanar al Ministeri de Cultura i Educació que retiri aquestes disposicions dels esmentats reials decrets

que desenvolupen la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació. 4. Demanar al Govern de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis i

Comarques i a la Federació de Municipis de Catalunya que manifestin també el seu rebuig a aquesta mesura, i que duguin a terme les accions legals que es considerin més oportunes.

5. Traslladar aquests acords al govern de l'Estat Espanyol, a la Generalitat de Catalunya, tant al Consell

Executiu com al Parlament, a les Corts Generals, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l'Associació Catalana de Municipis i Comarques.

Sotmesa a votació la proposta, dona el resultat següent: Voten si: Bargalló, Cot, Domínguez, Esteve, Fort, Fortuny, Garzón, Guarro, Guillaumes, López, Monràs, Novo, Pazos, Safont, Táboas i Tura. Total: 16

Voten no: Calvo i Jiménez. Total: 2 S’abstenen: Ningú. En conseqüència, és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 15. Aprovació d'una proposta de suport a la campanya de l'Organització pel Multilingüisme anomenada 'Correus plurals' La proposta que ha estat dictaminada per la Comissió Informativa de Serveis Personals i Institució diu: Atesa la campanya de l’Organització pel Multilingüísme, anomenada “Correus plurals” que té per finalitat la normalització lingüística de les diferents llengües de l’Estat a Correus. Atès que aquesta campanya es basa en els següents punts: -Que l’ús exclusiu del castellà en el logotip d’una empresa pública estatal com és Correus no respecta l’esperit de l’article 3 de la Constitució espanyola ni els principis bàsics que regulen la doble oficialitat lingüística a Catalunya d’acord amb l’article 3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i la legislació que el desplega. -Que considerem especialment greu que Correus, que fins ara incloïa en la retolació de les seves oficines a Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana un logotip bilingüe (“Correus i Telègrafs” i “Correos y Telégrafos”), opti per un nou logotip que només té versió castellana. Al País Basc, i part de Navarra, Correus emprava el logotip bilingüe “Posta eta Telegrafoak” i “Correos y Telégrafos”. A Galícia Correus emprava el logotip bilingüe “Correos e Telégrafos” i “Correos y Telégrafos”. -Que els Estats democràtics plurilingües reconeixen una denominació plurilingüe oficial al nom de l’Estat i a les empreses i institucions estatals. Així, per exemple, a Suïssa l’empresa estatal de correus té la denominació en alemany, francès, italià i romanx (Die Post, La Poste, La Posta i La Posta); a Bèlgica, en neerlandès, francès i alemany (De Post, La Poste i Die Post); a Finlàndia, en finès i suec (Posti i Postem), i al Canadà, en anglès i francès (Post i Postes). A la Gran Bretanya Royal Mail i Post Officce usa oficialment el gal·les i el gaèlic escocès, llengües amb 580.000 i 70.000 parlants respectivament, en el seu logotip. Atès que Catalunya, com a nació que és, encara ha de normalitzar la situació de molts elements que la identifiquen per tal de garantir la seva continuïtat i també els drets i llibertats de la ciutadania del nostre país com a tal, inclosos els lingüístics. Atès que l’art. 3.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que “la llengua pròpia de Catalunya és el català” i l’art. 3.2 “l’idioma català és l’oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà, oficial a tot l’Estat espanyol”. Atès que Mollet del Vallès és una ciutat que pertany a Catalunya i que ha participat sempre en la defensa i promoció de la cultura i la identitat catalana. Atès que la Llei 24/1998, de 13 de juliol, del Servicio Postal Universal y de Liberalización de los Servicios Postales de les Corts Generals reconeix explícitament que el servei postal universal és un servei d’interès general i que, dins d’aquesta consideració, part de les prestacions de l’esmentat servei són considerades servei públic. Atès que la consideració d’un servei com a servei públic obliga, entre d’altres, a acomplir els principis d’universalitat en l’accés i d’equitat, per la qual cosa, tots els usuaris que satisfacin unes condicions tenen

dret a la seva prestació i, a més, a rebre el mateix tracte per part d’aquest servei. Així doncs, la ciutadania també té dret a ser plenament atesa –tant de forma oral com escrita- en qualsevol llengua oficial. Atès que la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística del Parlament de Catalunya estableix a l’art. 9.1 que les diverses administracions públiques a Catalunya, així com les institucions i empreses que en depenen i també els concessionaris que presten els seus serveis han d’emprar al català. Atès que la mateixa llei, malgrat que estableixi a l’art. 32.3 que “La senyalització i els rètols d’informació general de caràcter fix i els documents d’oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d’estar redactats, al menys, en català. Aquesta norma no s’aplica a les marques, els noms comercials i els rètols emparts per la legislació de la propietat industrial.”, cal considerar que “Correus” no és només una simple marca o nom comercial, sinó la denominació popularment coneguda d’un servei d’interès general que en alguns aspectes és d’interès públic com és el Servei Postal. Atès que aquesta disposició estableix que cal assolir la igualtat entre els ciutadans i ciutadanes pel que fa a drets i deures lingüístics amb la promoció de les accions pertinents i la superació dels obstacles que la dificulten. Atès que el mandat constitucional de respecte per la diversitat lingüística de l’Estat ha de referir-se també a la prestació de serveis públics, amb protecció especial dels poders públics, i que a diversos Estats europeus i plurilingües com Suïssa, Bèlgica, Finlàndia i fins i tot al Regne Unit apliquen aquest principi als seus serveis públics. Atès que després de 20 anys de rètols bilingües a les oficines de la Societat Estatal Correus i Telègrafs SA, ara s’ha introduït un nou “logotip” de denominació d’aquest servei exclusivament en castellà i que s’aplicarà així a tots els elements distintius del servei. Atès que aquest Ajuntament des de 1998 ja ha manifestat el seu suport en anteriors campanyes de l’esmentada Organització pel Multilingüísme. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I 1. Manifestar el seu suport a la campanya “Correus plurals” 2. Expressar el seu suport i reiterar-lo a les campanyes “Documents plurals”, “Segells plurals” i “Euros

plurals”. 3. Demanar al Ministerio de Fomento i a Correus que també s’empri el català en el seu nou logotip, i que la

versió catalana del logotip aparegui tant als rètols de les oficines com a les bústies, carrets de repartiment, vehicles i altres elements de la seva propietat radicats, estacionats, emmagatzemats o instal·lats en aquest municipi, en les instal·lacions postals de qualsevol naturalesa que donen servei a aquest municipi i en totes les instal·lacions postals de tots els municipis de Catalunya, les Illes Balears, la Comunitat Valenciana i en tots el municipis de llengua catalana d’Aragó, També que aquesta disposició s’apliqui igualment pel que fa a l’occità a la Vall d’Aran.

4. Demanar també que Correus empri en tota la documentació d’abast estatal i internacional una denominació de l’empresa en castellà, català, gallec i basc (Correos, Correus, Correos, i Posta). Això comprèn tota la papereria originada i usada en els serveis centrals de Correus, el servei de filatèlia, les publicacions, la pàgina web, etc.

5. Traslladar aquest acord al Govern de l’Estat Espanyol, a la Generalitat de Catalunya, tant al Consell

Executiu com al Parlament, a les Corts Generals, a la Diputació de Barcelona, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis. També traslladar-los al senyor Víctor

Calvo-Sotelo Ibáñez-Martín, president de Correus, al senyor Ramón Marín Molina, director de Correus a Catalunya i també a l’Organització pel Multilingüísme.

Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres presents que representen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 16. Aprovació d'una proposta de suport a la Llei de foment de la pau i a la Marxa Catalana per a una Cultura de la Pau La proposta que ha estat dictaminada per la Comissió Informativa de Serveis Personals i Institució diu: Atesa la Llei de Foment de la Pau, aprovada per unanimitat del Parlament de Catalunya, el passat 25 de juny. Atès el contingut d’aquesta llei, la filosofia de la qual queda reflectida en el preàmbul que, entre d’altres coses, diu: “La pau és un bé que només adquireix plenitud quan és universal. En el context internacional actual hi ha factors diversos que atempten contra la pau: la tensió i les diverses formes de violència no paren d’augmentar en un món perillosament sobrearmat i amb àrees que tenen problemes de subalimentació; la producció i la venda d’armament genera un comerç de gran importància econòmica; la desigualtat afavoreix el fanatismes; la lluita acarnissada per a extreure i explotar les primeres matèries justifica tota mena d’abusos i condemna a la marginació i a la misèria sectors molt significatius de la població d’arreu del món. Sovint l’esperit bèl·lic i la confrontació s’instal·len en el si de la societat, cada vegada més competitiva i més insensiblement insolidària envers els col·lectius marginats de les riqueses del desenvolupament social. Cal impulsar una nova cultura de la pau basada en l’abolició de la guerra i en el compromís d’arribar a acords pacífics que solucionin els conflictes; la pràctica de la no-violència; la promoció dels drets humans; el respecte dels drets dels infants; la promoció del desenvolupament econòmic i social sostenible; la reducció dels desequilibris econòmics i socials fins a eradicar la pobresa; la construcció de la seguretat global i el desarmament progressiu; l’esforç per a protegir el medi natural de les generacions presents i futures; el respecte i el foment de la igualtat de drets i oportunitats de les dones i els homes, i l’eliminació de les formes de racisme, xenofòbia i dels actes d’intolerància.” Atès que l’Ajuntament de Mollet del Vallès, en nom de la Ciutat, s’ha manifestat reiteradament a favor de la pau, de la Cultura de Pau i per la defensa plena dels Drets Humans que comencen pel dret a la vida i el rebuig a la violència, i ha signat l’adhesió a la Declaració Universal dels Drets Humans i la Carta Europea de Defensa dels Drets Humans a la Ciutat. Atès el Manifest de la Marxa Catalana per a una Cultura de Pau-2003 que proposa diverses mesures i actuacions a favor de la pau i contra la violència i la guerra, algunes de les quals encaixen perfectament amb l’esmentada Llei de Foment de la Pau, i amb les pràctiques, actituds i criteris d’aquest Ajuntament. Atès que aquest Ajuntament dedica quantitats superiors a l’1% dels seus ingressos propis a la solidaritat internacional, a la cooperació al desenvolupament i a la pau. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I 1. Manifestar la seva satisfacció per l’aprovació unànime al Parlament de Catalunya de la Llei de Foment

de la Pau, el passat dia 25 de juny de 2003. 2. Reiterar, amb aquest motiu, la voluntat d’aquest Ajuntament de treballar per un món amb pau,

convivència i solidaritat.

3. Manifestar el seu acord en allò essencial del Manifest de la Marxa Catalana per una Cultura de Pau-2003,

que es concreta en els següents punts:

-Que l’actuació de les institucions públiques ho sigui en coherència amb la Llei de Foment de la Pau.

-Que l’Estat dediqui el 0’7% dels ingressos propis, o del PIB a la solidaritat internacional i a la cooperació al desenvolupament, d’acord amb les instruccions de les NNUU.

-Que les institucions públiques, d’acord amb la Llei de Foment de la Pau, cal que tendeixin a dedicar un percentatge (a l’entorn d’un 0’3%) dels ingressos propis a projectes de Cultura de Pau.

-Que l’Estat i els membres de la Unió Europea dediquin el pressupost d’un dia de despesa militar a projectes de Cultura de Pau.

-Que pugui instal·lar-se al Castell de Sant Ferran de Figueres, si així ho acorda el Consorci del Castell de Sant Ferran, on hi participa l’Ajuntament de Figueres, un espai dedicat a Centre Mundial de Cultura de Pau.

-Que l’Estatut de Catalunya i les Constitucions d’Espanya i d’Europa incloguin el rebuig a la guerra i la defensa de formes no-violentes per a la resolució de conflictes.

4. Comunicar aquest acord a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis

de Catalunya, sol·licitant-los que prenguin acords similars. 5. Traslladar aquest acord al Consell d’Europa, a la Comissió Europea, al Parlament Europeu, al Parlament

de l’Estat, al Parlament de Catalunya al Govern de l’Estat, al Govern de la Generalitat, a l’Ajuntament de Figueres i a Forces de Pau no Violents.

Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres presents que representen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 17. Aprovació d'una proposta sobre un nou Estatut de Catalunya La proposta que ha estat dictaminada per la Comissió Informativa de Serveis Personals i Institució diu: Atès que l’aspiració a l’autogovern ha estat una constant històrica del catalanisme polític expressada de molt diverses formes, però entesa sempre com un dret col·lectiu. Des dels inicis de la transició, aquesta aspiració va constituir un valor majoritari i la seva plasmació va venir de la mà del pacte que va donar lloc a l’Estatut de Sau, refrendat majoritàriament a les urnes, i que ha proporcionat, en el marc de la Constitució Espanyola de 1978, el període autonòmic més durador de la història. Pel que fa als municipis, cal recordar que el projecte d’Estatut de Núria, elaborat per la Ponència dels 46, fou àmpliament plebiscitat pels municipis i posteriorment pel poble català abans d’arribar a les Corts Generals amb una indiscutible legitimitat i suport popular. Amb aquest procés, es tracte de donar una empenta definitiva i una legitimitat indiscutible a aquest històric procés, obrint les portes de la discussió a tots els ajuntaments catalans. Atès que actualment, vint-i-quatre anys més tard, és necessari adaptar l’exercici de l’autogovern a les condicions socio-econòmiques, tecnològiques i culturals del segle XXI. El marc de relació entre els pobles és dinàmic i cada cop més les relacions entre pobles són més plurals i diversificades. És així com es pot garantir a la ciutadania la resolució eficient i eficaç de les seves necessitats, plantejant una relació entre iguals i responent a les noves demandes que es plantegen. Atès que davant d’aquesta situació, el món municipalista manifesta el seu suport a l’inici d’un nou procés estatuent, que s’ha de fer amb el màxim de representació política i de consens, i que ha d’establir el marc

institucional que haurà de regir a Catalunya en el marc de l’Estat Espanyol i el sistema polític de què vulgui dotar-se lliurement el poble català en el futur. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I 1. Promoure l’establiment d’un nou marc de relacions amb l’Estat, que garanteixi la preservació de la

identitat catalana, impulsant el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, tenint en compte que aquesta acció és l’expressió del dret col·lectiu a l’autogovern i que no suposa cap renúncia en un procés obert i respectuós amb la voluntat popular per tal d’ampliar l’autogovern de Catalunya, obtenint més capacitat de decisió i actuació en totes aquelles matèries que siguin bàsiques per al progrés i la qualitat de vida dels catalans i catalanes.

2. Constatar el ferm compromís de l’Ajuntament de Mollet del Vallès en l’assumpció de cotes més altes

d’autogovern. 3. Lamentar que els treballs desenvolupats en aquesta direcció pel Parlament de Catalunya, no ha conduït a

l’aprovació d’un nou text estatuari en la present legislatura. 4. Instar el Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i totes les forces polítiques catalanes a que

iniciïn el procediment d’un nou text estatuari per la via del màxim consens possible i amb un procés participatiu, que reflecteixi les legítimes aspiracions d’obtenir un més alt grau d’autogovern.

5. Exigir que aquest nou Estatut garanteixi el reconeixement de Catalunya com a Nació el seu

desenvolupament futur, l’articulació d’un nou marc competencial i de relacions entre Catalunya i Espanya, i un millor finançament per desenvolupar de manera eficaç l’acció de govern, en totes aquelles qüestions que afectin de manera directa la qualitat de vida i el progrés dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

6. Demanar que es potenciï, a través del nou estatut, el paper dels municipis en la configuració i construcció

del futur de Catalunya. Sotmesa a votació la proposta, dona el resultat següent: Voten si: Bargalló, Cot, Domínguez, Esteve, Fort, Fortuny, Garzón, Guarro, Guillaumes, López, Monràs, Novo, Pazos, Safont, Táboas i Tura. Total: 16 Voten no: Calvo i Jiménez. Total: 2 S’abstenen: Ningú. En conseqüència, és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 18. Aprovació d'una proposta sobre els ajuts per a l'adquisició de llibres de text La proposta que ha estat dictaminada per la Comissió Informativa de Serveis Generals i Institució diu: Atès que cada any el Ministerio de Educación , Ciencia y Deporte convoca beques i ajuts per als alumnes que cursen ensenyaments de Batxillerat, Formació Professional i estudis universitaris superiors. Així mateix es convoques ajuts per al alumnat del segon cicle d’Educació Infantil, per als alumnes amb Necessitats Educatives Especials i per a l’alumnat d’ Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria.

Segons la informació publicada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya la beca comprèn diferents tipus d’ajuts: el compensatori, el de desplaçament, l’ajut per a l’ adquisició de llibres de text i material didàctic complementari, l’ajut de residència obligatòria per raó d’estudis fora del domicili familiar, etc. Atès que en molts casos aquests ajuts són insuficients, algunes comunitats autònomes estan implementant programes per a la gratuïtat dels llibres de text a l’ensenyament obligatori, iniciativa que encara no ha emprès la Generalitat de Catalunya. Atès que aquest Ajuntament ja ha manifestat la seva preocupació per aquesta temàtica en el ple de 30 de novembre de 2000 donant suport a la campanya impulsada per la Federació d’Associacions de pares d’alumnes de Catalunya (FAPAC) a favor d’una legislació que faci possible la gratuïtat dels llibres de text a l’ensenyament bàsic i obligatori i , sol·licitant que el material didàctic i els llibres de text siguin propietat del centre educatiu i estiguin a disposició de l’alumnat i que per tant s’estableixi com a dotació bàsica necessària per al funcionament dels centres educatius. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I

1. Demanar al Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, que mentre no es traspassi la competència i la gestió al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya de les beques i ajudes a l’estudi, augmenti la assignació pressupostària per als ajuts a l’adquisició de llibres de texts i altre material didàctic complementari. Al mateix temps, que aquests ajuts els facis extensius a la etapa d’educació infantil i a tot l’alumnat matriculat als centres sostinguts amb fons públics.

2. Instar a la Generalitat de Catalunya que engegui un programa destinat a garantir la gratuïtat dels llibres

de text a l’ensenyament obligatori, per tal de facilitar al màxim l’accessibilitat a l’educació i reforçar l’Estat del Benestar del qual disposa Catalunya.

3. L’Ajuntament recollirà la informació dels centres educatius que determinin les necessitats reals d’ajuts

per a l’adquisició de llibres de text i altre material didàctic complementari per a l’alumnat de Mollet del Vallès, i continuarà destinant recursos a programes educatius complementaris per a alumnes amb especials dificultats d’aprenentatge, així com altres ajudes socials com ara el menjador escolar d’aquelles famílies que compleixin els barems establerts per la Regidoria de Serveis Socials així com ajudes per a escolarització en escoles bressol, etc.

4. Traslladar aquests acords a la Generalitat de Catalunya, tant al Consell Executiu com al Parlament, al

Govern de l’Estat Espanyol, a les Corts Generals, a la federació de Municipis de Catalunya , a l’Associació Catalana de Municipis, al Consell Escolar Municipal, als Consells Escolars dels CEIP i IES del nostre municipi i a totes les AMPA’s existents a la nostra ciutat

Sotmesa a votació la proposta s’aprova per unanimitat dels presents i per tant, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 19. Mocions d'urgència 19.1. Moció d'urgència sobre intervencions pels aiguats. Moció que presenta al Ple de l’Ajuntament de Mollet del Vallès el Grup Municipal de l’Entesa per Mollet. Atès que els darrers xàfecs produïts els dies 5 i 7 de setembre han comportat, inundacions de baixos, talls d’alguns vials i alguns danys materials, que tot i lamentar-los i efectuar les millores necessàries perquè no torni a passar, cal dir que la intensitat de les pluges, que van fer que tots dos dies fossin la població catalana

amb més litres d’aigua per metre quadrat i per minut, els col·lectors generals i la xarxa de clavegueram va funcionar molt millor del que ho hauria fet en anys anteriors. Atès que la situació geogràfica de Mollet del Vallès té una incidència negativa en les repercussions dels aiguats, ja que presenta un desnivell en el terreny molt lleu i la ciutat està ubicada a la Conca del Besòs, molt a prop de l’esmentat riu, i també hi passen dues rieres –la Riera Seca i el Torrent Caganell-, les quals coses obliguen a que es tingui més cura a l’hora de prendre mesures per evitar els efectes perniciosos dels aiguats, Atès que una evacuació d’aigües incorrecta afecta directament en el benestar de la nostra ciutadania, ja que pot provocar danys materials tant a béns privats com a béns d’ús públic, Atès que la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les Bases del Règim Local estableix al seu art. 26.1 apartat a) que tots els municipis han de garantir, entre d’altres, el servei de clavegueram i que el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya marca al seu art. 7.1 que les entitats locals han de fer efectiu el principi d’eficàcia,

Atès que aquest Ajuntament va redactar un Pla director de millores de la xarxa de clavegueram que ha vingut executant des de l’any 1990 fins l’actualitat, queden encara algunes actuacions, ja que encara resten alguns elements de la xarxa de clavegueram heretats d’un altre temps que no poden complir adequadament les funcions, Atès que s’ha mostrat molt eficient el sistema de contenció d’avingudes que suposen els aiguamolls de Can Salvi i la bassa de Can Benito, Atès que durant la tardor es va difondre a la població un tríptic fet per Protecció Civil “Què fer en cas de pluges intenses” Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I 1. Instar l’Agència Catalana de l’Aigua, depenent del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de

Catalunya que prengui el més urgentment possible les mesures necessàries per tal de mantenir, en els trams descoberts, la llera de la Riera Seca o Riera de Merdans neta i en condicions acceptables, de tal manera que en cas de pluges torrencials no produeixi un embús d’efectes negatius per la nostra població i, en concret, per la ciutadania del barri de Lourdes.

2. Seguir aplicant en propers exercicis el Pla Director de millores en la xarxa de clavegueram que tant bons

resultats ha donat fins l’actualitat 3. Agrair la col·laboració a la ciutadania, i demanar que continuïn col·laborant, sobretot en un estiu tan

calorós que ha avançat la caiguda de fulles seques que dificulten els drenatges dels embornals. 4. Agrair la col·laboració, a la Brigada d’obres, a la Policia Municipal, als Mossos d’Esquadra, als

voluntaris de Protecció Civil i al cos de bombers de la Generalitat de Catalunya 5. Traslladar aquest acord a l’Agència Catalana de l’Aigua, al Departament de Medi Ambient de la

Generalitat de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Federació d’Associacions de Veïns de Mollet del Vallès i a totes les Associacions de Veïns i Veïnes del nostre municipi.

El Sr. Cot argumenta la urgència de la moció dient que avui han vist núvols negres i s’han apressat, quan ha començat a ploure, a demanar la neteja de rieres, que es facin aquests estudis i evitar noves inundacions. Malauradament el que els ha portat a presentar aquesta moció d’urgència és la por de que vingui una gran tempesta que embussi els torrents i rieres si no estan a punt.

S’obre el debat. - L’alcaldessa manifesta que, per tal que l’equip de govern no sigui acusat de bloquejar els debats

d’actualitat, votarà a favor de que la moció sigui declarada d’urgència. Diu però, que cal deixar constància que els grups a l’inici d’aquest mandat varen prendre un acord de com tramitarien les mocions i el grup de l’EpM, amb aquesta moció, els ha vulnerat tots. Continua dient que, si bé és veritat que ha seguit el procediment que estableix el ROM, i per tant, res a dir-hi i per això està sobre la taula, la secretària n’ha donat lectura i s’està discutint la seva urgència, també és veritat que si en lloc de fer-ho el grup de l’EpM ho hagués fet qualsevol dels altres grups presents al consistori, l’equip de govern seria acusat de voler buscar guanys electorals, d’haver trencat consens, de no ser dialogants, etc. Per tant, allò que apliquen als demés que s’ho apliqui l’EpM. A la Junta de Portaveus el Sr. Cot ha dit que tenint en compte els aiguats que han caigut aquesta mateixa tarda era urgent que es discutís aquest tema, però no ha plogut tant. Finalment li diu que si un altre dia aquest procediment el sol·licita un altre grup no tindrà força moral per acusar-lo d’haver trencat el consens i el mecanisme del qual tots s’havien dotat.

- El Sr. Guillaumes recorda que a la Junta de Portaveus, l’EpM ja es va saltar el primer principi que s’havia

acordat per què els debats fossin àgils en el Ple, per tant “s’han passat pel folre” tots els acords que havien pres, per una cosa tan important i democràtica, com és que els plens siguin prou àgils perquè la gent els vingui a escoltar i els segueixi.

- La Sra. Calvo manifesta que el grup municipal popular votarà favorablement la moció, perquè considera

que afecta a Mollet, però ara per ara no s’ha produït cap aiguat. Sotmesa a votació la urgència de la moció, s’aprova per unanimitat dels membres presents que representen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. Es passa a debat una esmena presentada per l’equip de govern que a continuació es detalla. Atès que els darrers xàfecs produïts els dies 5 i 7 de setembre han comportat, inundacions de baixos, talls d’alguns vials i alguns danys materials, que tot i lamentar-los i efectuar les millores necessàries perquè no torni a passar, cal dir que la intensitat de les pluges, que van fer que tots dos dies fossin la població catalana amb més litres d’aigua per metre quadrat i per minut, els col·lectors generals i la xarxa de clavegueram va funcionar molt millor del que ho hauria fet en anys anteriors. Atès que la situació geogràfica de Mollet del Vallès té una incidència negativa en les repercussions dels aiguats, ja que presenta un desnivell en el terreny molt lleu i la ciutat està ubicada a la Conca del Besòs, molt a prop de l’esmentat riu, i també hi passen dues rieres –la Riera Seca i el Torrent Caganell-, les quals coses obliguen a que es tingui més cura a l’hora de prendre mesures per evitar els efectes perniciosos dels aiguats, Atès que una evacuació d’aigües incorrecta afecta directament en el benestar de la nostra ciutadania, ja que pot provocar danys materials tant a béns privats com a béns d’ús públic, Atès que la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les Bases del Règim Local estableix al seu art. 26.1 apartat a) que tots els municipis han de garantir, entre d’altres, el servei de clavegueram i que el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya marca al seu art. 7.1 que les entitats locals han de fer efectiu el principi d’eficàcia,

Atès que aquest Ajuntament va redactar un Pla director de millores de la xarxa de clavegueram que ha vingut executant des de l’any 1990 fins l’actualitat, queden encara algunes actuacions, ja que encara resten alguns elements de la xarxa de clavegueram heretats d’un altre temps que no poden complir adequadament les funcions,

Atès que s’ha mostrat molt eficient el sistema de contenció d’avingudes que suposen els aiguamolls de Can Salvi i la bassa de Can Benito, Atès que durant la tardor es va difondre a la població un tríptic fet per Protecció Civil “Què fer en cas de pluges intenses” Es proposa que el Ple de l’Ajuntament:

A C O R D I

Primer. Instar l’Agència Catalana de l’Aigua, depenent del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que prengui el més urgentment possible les mesures necessàries per tal de mantenir, en els trams descoberts, la llera de la Riera Seca o Riera de Merdans neta i en condicions acceptables, de tal manera que en cas de pluges torrencials no produeixi un embús d’efectes negatius per la nostra població i, en concret, per la ciutadania del barri de Lourdes. Segon. Seguir aplicant en propers exercicis el Pla Director de millores en la xarxa de clavegueram que tant bons resultats ha donat fins l’actualitat Tercer. Agrair la col·laboració a la ciutadania, i demanar que continuïn col·laborant, sobretot en un estiu tan calorós que ha avançat la caiguda de fulles seques que dificulten els drenatges dels embornals. Quart. Agrair la col·laboració, a la Brigada d’obres, a la Policia Municipal, als Mossos d’Esquadra, als voluntaris de Protecció Civil i al cos de bombers de la Generalitat de Catalunya Cinquè. Traslladar aquest acord a l’Agència Catalana de l’Aigua, al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Federació d’Associacions de Veïns de Mollet del Vallès i a totes les Associacions de Veïns i Veïnes del nostre municipi. El Sr. Fort presenta el contingut de la proposta dient que s’està parlant de quelcom tan important com són els sistemes d’evacuació d’aigües, el clavegueram, les contencions d’avingudes, les possibilitats d’inundació, etc. Un tema com aquest l’EpM el col·loca com una urgència, i ja han dit l’alcaldessa com altres grups municipals que es tractarà, perquè no sigui dit que no es vol fer, però un tema com aquest no es pot considerar d’urgència. Per tant, en la mesura que s’ha pogut, amb el temps que dona el reglament, 1 hora, s’ha intentat reconduir algunes expressions de la primera moció que no quadraven amb la realitat. Considera que quan un tema és tan transcendent cal tractar-lo abans, perquè ara es farà un nyap, ja que la proposta de l’EpM no està prou adaptada a la realitat, i la de l’equip de govern, amb ¼ d’hora, pot ser de consens que pugui haver i aprovada amb el màxim de vots possible d’aquesta Corporació, destinada a un tema tan important, com els efectes que puguin produir uns aiguats a la ciutat. A continuació fa menció a les pluges produïdes els passats dies 5 i 7 de setembre, que varen ser excepcionals per la quantitat de litres caiguts, per tant parlar dels xàfecs concrets que hi varen haver i les conseqüències que podien tenir. D’altra banda cal citar el pla de millores de la xarxa de clavegueram, que es va aprovar l’any 1990, que s’està treballant i ha donat efectes molt positius a diversos barris de la ciutat. Cal esmentar també el sistema de contenció d’avingudes que suposen els aiguamolls de Can Salvi i la bassa de Can Benito, tema de gran importància per evitar que les aigües de la riera de Gallecs provoquin efectes directes cap a la Rambla Nova. Explica que una vegada més s’està editant, un tríptic en relació a que fer en cas de pluges intenses, per tant, totes aquestes coses adapten, adeqüen un acord a la realitat molletana. Opina que cal continuar aplicant el pla director abans esmentat perquè està produint grans millores a la xarxa de clavegueram i per evitar inundacions. Evidentment cal instar a l’Agència Catalana de l’Aigua, amb la seva responsabilitat, a que continuï exercint les seves funcions, però també cal esmentar la col·laboració ciutadana que també és necessària i que cal conscienciar. Manifesta el seu agraïment a la Policia Municipal, als Bombers de la Generalitat, voluntaris de Protecció Civil, etc, la seva feina que va evitar molts danys en aquesta situació excepcional. Finalment reitera que amb aquesta modificació es pretén adequar a la realitat dels dies 5 i 7 un acord amb el que

fonamentalment l’equip de govern hi està d’acord, però que aquests aspectes fan que sigui més exactament adaptat al que la corporació municipal pot expressar en relació a les inundacions i els seus efectes. S’obre el debat. - L’alcaldessa explica que la moció de l’EpM parla de la Riera de Merdans i dels problemes que pot arribar a

produir al barri de Lourdes, hi afegeixen la Riera Seca i l’Estació de França, però fa 18 anys que la Riera de Merdans va ser desviada i no passa pels altres dos llocs esmentats, sinó que pel darrera de la Merck anant directament al Besòs.

- El Sr. Cot reitera que no és necessari esverar-se quan hi ha un problema si abans no es prenen les mesures

necessàries. Diu que amb l’acord que l’EpM ha proposat es demana que es netegi la llera de la Riera Seca o Riera de Merdans; es demana la neteja del col·lector situat al carrer del Bosc que canalitza les aigües que van a raure al barri de Can Pantiquet, concretament a l’avinguda d’Antoni Gaudí i que encara que va ser una tempesta excepcional la dels passats dies, es pot tornar a repetir; es demana la neteja el vial de desconnexió d’aigües fluvials de la Ronda dels Pinetons. Es demana tot això i no cal dir que no feia falta, que no era d’urgència o que l’esmena que es presenta millora l’altra. Es manifestarà d’acord amb l’esmena si el que es vol és que no es torni a inundar Mollet amb unes properes pluges. D’altra banda diu que amb el retard que se’ls lliuren algunes informacions, o bé, com se’ls contesten telegràficament algunes preguntes que entren per instància, poden portar a equivocacions d’aquesta mena. L’objectiu és que la ciutat estigui preparada per una situació de pluja que els meteoròlegs han anunciat. Li diu a la Sra. Calvo que ell no coneix el temps, coneix el Sr. Folch, l’home del temps de Mollet, però ningú no sap si podrà ploure molt o no, però les mesures, siguin les que siguin, són per evitar un mal major.

- L’alcaldessa diu al Sr. Cot que ha parlat de la Ronda dels Pinetons i del carrer del Bosc que són dues zones

que estan en obres, i efectivament, on hi ha obres les pluges arrosseguen fang i provoquen més problemes, però la conclusió no pot ser no fer l’obra. Com que totes aquestes coses estan en el pla director i la majoria estan executades o en fase d’execució, cal insistir en un instrument del que es varen dotar fa molts anys i que ha donat els seus fruïts, perquè les pluges del 5 i 7 de setembre, fa 20 anys, haurien provocat més problemes, i essent respectuós amb aquells que en varen tenir de problemes.

- El Sr. Cot contesta que s’està demanant la neteja del col·lector que hi ha al carrer del Bosc, la neteja

d’aigües pluvials de la Ronda dels Pinetons per preveure que no caigui un xàfec i es torni a inundar. Diu que es tergiversa el que demana i és lògic que no s’entengui la proposta que ha presentat.

Sotmesa a votació l’esmena a la totalitat presentada per l’Equip de Govern, s’aprova per unanimitat dels membres presents que representen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. 20. Precs i Preguntes Precs - Precs del Sr. Cot. 1.- Demana més cura a les respostes de les instàncies i sol·licituds que presenta l’EpM. El fet que se’ls respongui telegràficament, de manera vaga o ambigua, endarrerint alguna resposta o no ajustant-se a la pregunta o petició que es formula, provoca l’endarreriment de la seva tasca d’oposició. És per això que demana que se’ls faci arribar de manera genèrica en el seu moment. 2.- Demana que l’Ajuntament de Mollet del Vallès s’encarregui d’un estudi detallat sobre el coneixement, l’ús i la percepció que tenen els molletans i molletanes del Museu Abelló.

3.- Sol·licita la publicació de les ordres del dia a la web municipal, així com les actes dels darrers plens. Considera que és una petita mesura que permet potenciar la comunicació i la participació dels veïns i veïnes en la vida política del municipi. 4.- Demana informació detallada de les perforacions, obres i altres tipus d’intervencions que s’estan efectuant a l’antic abocador, al costat del camp de futbol Germans Gonzalvo, el que s’ha fet i el que s’hi farà, independentment dels usos que s’hi vulguin desenvolupar en un futur. Això ja ho varen demanar el passat dia 3 de setembre, però la resposta no s’ha cenyit exactament a la petició. 5.- Demana la informació completa i detallada del projecte conegut com a Arboretum de la zona dels Pinetons. 6.- Demana l’informe preceptiu del Departament de Sanitat referent a aquelles intervencions que s’estan fent a l’antic abocador, ja que els consta que hi havia materials tòxics, i per tant, ajudarà a entendre o poder fer propostes sobre les possibles activitats que s’hi puguin desenvolupar. Això es va demanar el dia 9 de setembre i han rebut l’informe de la Junta de Residus el dia 19, però no el que demanaven de l’informe de Sanitat. 7.- Demana els documents i informes tècnics, inclòs l’expedient d’activitats de l’edifici de la nova Casa de la Vila. Ho varen sol·licitar el dia 10 de setembre i van rebre resposta el dia 15 demanant-los que especifiquessin els problemes de l’edifici per poder respondre millor. Evidentment han demanat la totalitat de la documentació, independentment del llistat de problemes que pugui tenir l’edifici. - Precs del Sr. Bargalló. 1.- Demana que es respongui a la instància efectuada el passat 13 d’agost on es demanava la modificació dels horaris de parcs i jardins públics de la ciutat pel que restava de l’estiu, per tal que la ciutadania hagués pogut romandre més estona a la fresca, enmig de l’onada de calor. 2.- Demana, atenent a les esmenes que s’han fet a partir de la presentació de la moció d’urgència, si l’equip de govern podria respondre als requeriments que ha fet l’EpM via instància, com per exemple una còpia exacta del contracte i plec de clàusules administratives, i condicions de prestació de serveis de neteja viària, clavegueram i recollida de brossa i l’estudi que ha elaborat l’empresa, del manteniment del clavegueram complert i al detall, sol·licitat via instància el passat 15 de setembre. Preguntes - Preguntes del Sr. Jiménez. 1.- En quina situació es troba el projecte del polígon industrial Can Prat?. 2.- Quin personal té contractat Sorea per al funcionament de Mollet?. És exclusiu de la ciutat?. 3.- En quina situació es troba l’hospital que s’ha de construir?. 4.- Per què els contenidors de matèria orgànica es netegen poc?. 5.- Com està el tema del senyal de cediu el pas al carrer Sant Ramon amb Àngel Guimerà?. I la cruïlla que està pendent al passatge Sant Miquel amb avinguda Llibertat? 6.- L’equip de govern té constància de la quantitat d’obertura de locutoris telefònics que hi ha a la ciutat?. Existeix alguna normativa per al seu control? 7.- Existeix alguna normativa especial per a les botigues de tot a cent, o un euro, en aquest cas, que obren festius i diumenges? 8.- S’ha produït alguna saturació en l’escolarització de nens i nenes de la ciutat?. En quines escoles?. Han estat cobertes totes les places? - Preguntes del Sr. Bargalló.

1.- S’han pres mesures per solucionar el tema de les pudors que desprenen alguns embornals de la ciutat en determinades zones de la ciutat?. S’han netejat a fons les arquetes sifòniques que estan connectades als embornals i que fan que amb una capa d’aigua es puguin retenir les pudors?. En cas no sigui així quan es farà?. 2.- L’EpM ha donat suport a diverses entitats de Mollet, amb motiu del dia sense cotxes i en el marc de la setmana de la mobilitat sostenible. Per què s’ha trigat més d’un mes en atendre les peticions d’aquestes organitzacions que volien saber quina disponibilitat tenien, d’espai i vies públiques per desenvolupar les activitats que proposaven?. Per què l’Ajuntament, havent de preveure i programar actes per aquesta celebració va efectuar la resposta el dimarts abans, sense donar temps a planificar les activitats?. - Preguntes del Sr. López. 1.- Quines mesures legals calen per poder presentar propostes a la Comissió de Govern?. 2.- L’equip de govern és coneixedor de que el bus urbà no efectua totes les parades previstes per manca de temps?. 3.- Es farà algun tipus d’actuació en aquells carrers de la ciutat que estan en mal estat?. 4.- Què es farà respecte l’EUPMA, que no té afluència d’alumnes i a més el cost de la matricula és molt alt?. 5.- L’equip de govern és coneixedor dels actes incívics que es produeixen al barri de Riera Seca, on fins i tot els veïns han arribat a denunciar curses de motos i cotxes?. 6.-S’ha demanat danys i prejudicis a l’empresa que no va arreglar bé els desperfectes en despatxos de l’Ajuntament, ja que s’inunden quan plou?. 7.- Es farà la correcta senyalització d’obres a la part de l’autopista a l’alçada de la deixalleria?. 8.-Per què s’ha anul·lat la convocatòria prevista amb el Consell de Solidaritat i Cooperació?. Es tornarà a convocar aviat?. 9.- Quan es constituirà l’Institut Municipal d’Educació? - Preguntes de la Sra. Esteve 1.- Quin tipus de control hi ha en les instal·lacions de la fira de la Festa Major?. Es milloraran de cara a l’any que ve?. 2.- Els treballadors que estan treballant a l’antic abocador, que emet gasos tòxics, tenen les mesures de seguretat i salut laboral que corresponen?. L’alcaldessa diu que cal triar una via per parlar d’un mateix tema, perquè no es pot fer a través d’instància, fer-ne un prec i després una pregunta, per tant totes aquelles qüestions que han preguntat que ja estan respostes per instància, no seran respostes, perquè sinó, no té cap sentit el fet que determinat personal administratiu i uns responsables polítics hagin dedicat unes hores a respondre-ho. El Sr. Garzón contesta respecte el polígon de Can Prat que es varen obrir les plíques de la subhasta la setmana passada, es procedeix a la seva adjudicació i a l’inici d’obres properament. Els locutoris telefònics són una activitat que funciona en règim de notificació d’obertura i que no requereixen autorització prèvia. Respecte el passatge Sant Miquel i avinguda Llibertat explica que s’està pendent de les obres d’eixamplament de la vorera per tal de solucionar el problema de visió dels vehicles que surten del passatge. No es té constància que el bus urbà no faci totes les parades. Tots els aparells de la fira de festa major presenten un certificat signat per un enginyer on consta que la instal·lació efectuada és correcta i adaptada a la llei. La Sra. Safont explica que es va rebre una instància a través del Registre d’Entrades, amb data 3 de setembre i que va ser resposta el dia 10, on s’especificava la causa de les pudors dels claveguerams. Del dia sense cotxes també es va rebre una instància que va ser resposta els dies 19 i 22 de setembre respectivament. Els contenidors de matèria orgànica es netegen 32 vegades l’any, en el període de juliol, agost i setembre, se’n fa una neteja setmanal, cosa que fa constar l’empresa concessionària, però l’episodi de calor sofert aquest estiu ha accentuat possiblement les pudors, però als serveis tècnics municipals no els consta que no s’hagi efectuat

la neteja pertinent, per tant el seguiment es pot considerar correcte. Pel que fa a l’antic abocador es va rebre una instància de data 3 de setembre que es va respondre el dia 10 del mateix mes. La Sra. Domínguez contesta que, pel que fa a P3, aquest és el segon any que s’incrementen els grups a les escoles, per la qual cosa les escoles tenen saturació de places, s’han pogut escolaritzar tots els nens i nenes, però és evident que si el proper curs no hi ha nous centres escolars oberts (Can Besora i Can Pantiquet) hi haurà problemes. L’Institut Municipal d’Educació està constituït, encara que els seus òrgans de govern no s’hagin reunit. El Sr. Guillaumes respon que de la vorera del carrer d’Antònia Canet se n’ha de distingir dues unitats, una s’ha fet nova i l’altra està prevista que sigui renovada per abans de mig any. El Sr. Fort manifesta que el Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació no ha ajornat cap convocatòria amb una data concreta, ja que es va fer un sondeig amb les diferents entitats i no totes estaven d’acord amb la data que es proposava. Es convocarà immediatament per valorar la Quinzena de la Solidaritat. Pel que fa a Rambla Nova i Riera Seca es va contestar una instància on es deia que no hi havia problemes especials de qualsevol altre estiu, quan la gent jove surt al carrer; tot i així està convocada una reunió amb els veïns de Riera Seca per intercanviar informació i millorar la situació. Pel que fa a les propostes a la Comissió de Govern contesta que suposa que es fa referència a la Marxa Catalana per una Cultura de la Pau que es va desestimar com estava presentada, es va fer una proposta millor, vinculada al foment de la pau i que s’ha aprovat avui. L’alcaldessa contesta pel que fa a presentar propostes de caràcter general, per part dels grups de l’oposició, que a la Comissió de Govern es tracten temes que el govern municipal decideix tractar. Evidentment si fan una proposta que s’assumeix perquè es considera interessant i la fan seva es tractarà i tot el contrari. Però si es refereixen a la proposta que s’ha presentat poca estona abans de la Comissió de Govern que s’ha celebrat avui, no és correcte. Pel que fa al personal de Sorea no pot dir exactament el nombre de persones, però hi ha determinat personal amb dedicació plena a Mollet i alguns directius cobreixen una zona més àmplia. En referència al nou hospital, actualment ja hi ha acord de les tres persones jurídiques que han de configurar el consorci i estan pendents de l’informe que ha d’emetre la Conselleria d’Economia. Pel que fa a l’EUPMA es va respondre ja a la instància presentada. Les obres de reparació d’aquells elements de construcció d’aquest edifici, que no estan prou ben fets, els ha de recol·locar l’empresa constructora i els ha de substituir sense cap càrrec. El Sr. Monràs contesta que va haver-hi una modificació horària respecte els comerços de “tot a cent” que tenen una obertura horària aproximada de 60 hores, per tant poden obrir quan ho considerin oportú, sempre i quan, no sobrepassin el nombre d’hores, en benefici del petit comerç, segons la llei que va establir la Generalitat de Catalunya. L'alcaldessa aixeca la sessió a les 23:25h, de la qual, com a secretària, estenc aquesta acta. La secretària Vist i plau

L’alcaldessa