Acta de la sessió de - Consorci Localret...3 ACTA DE L’ASSEMBLEA GENERAL DEL CONSORCI LOCALRET A...
34
Acta de la sessió de l’Assemblea General 23 de novembre de 2013 Barcelona, 27 de novembre de 2014
Transcript of Acta de la sessió de - Consorci Localret...3 ACTA DE L’ASSEMBLEA GENERAL DEL CONSORCI LOCALRET A...
Acta de la sessió de
l’Assemblea General
23 de novembre de 2013
Barcelona, 27 de novembre de 2014
1
2
Acta de la sessió de
l’Assemblea General
23 de novembre de 2013
3
ACTA DE L’ASSEMBLEA GENERAL DEL CONSORCI LOCALRET
A la ciutat de Barcelona, el dia 23 de novembre de 2013, a les 10:00 del matí, sota la
presidència del Il·lm. Sr. Valentí Junyent i Torras, es reuneixen a la seu de l’auditori de
l’edifici DHUB (Plaça de les Glòries Catalanes, 37-38, Barcelona) els membres de
l'Assemblea General del Consorci Localret que s’indiquen a continuació:
President:
Valentí Junyent i Torras
Representants dels municipis del Consorci:
Andreu Francisco i Roger, alcalde, Ajuntament d'Alella
Ramon Moliner Serra, alcalde, Ajuntament d’Alp
Josep Sánchez Camps, regidor, Ajuntament d’Arenys de Munt
Salvador Casas Burgués, 1r tinent d’alcalde, Ajuntament d’Argentona
Nicolás Viso Alamillos, alcalde, Ajuntament de Bagà
Núria Figueras Tuset, alcaldessa, Ajuntament de Banyeres del Penedès
Xavier Garcés Trillo, regidor, Ajuntament de Barberà del Vallès
Miquel Lupiáñez Zapata, regidor, Ajuntament de Blanes
Ignasi Giménez, alcalde, Ajuntament de Castellar del Vallès
Lluís Martínez Vallejo, regidor, Ajuntament de Castellbell i el Vilar
David Solé Gimeno, regidor, Ajuntament de Castelldefels
Francesc Martínez Vilaseca, alcalde, Ajuntament de Castellnou de Bages
Jesús Arévalo i Bravo, alcalde, Ajuntament de Cervelló
Emilia Briones Matamales, tinenta d’alcalde, Ajuntament de Cornellà de Llobregat
Noemí Cuadra Soriano, regidora, Ajuntament de Cubelles
Marta Felip Torres, alcaldessa, Ajuntament de Figueres
Carme Garrido López, regidora, Ajuntament de Granollers
Daniel Escudero Guillén, regidor, Ajuntament de La Pobla de Montornès
Pep Moret Tanyà, regidor, Ajuntament de l’Ametlla del Vallès
Pere Prat i Boix, alcalde, Ajuntament de Manlleu
Valentí Junyent i Torras, alcalde, Ajuntament de Manresa
Romuald Velasco, alcalde, Ajuntament de Martorelles
Xavier Boquete Saiz, regidor, Ajuntament de Masquefa
Francesc Sala Soriano, regidor, Ajuntament de Matadepera
Josep Maria Puiggarí Troyano, regidor, Ajuntament de Molins de Rei
M.Carmen Porro Arias, regidora, Ajuntament de Montcada i Reixac
Jonatan Martínez López, regidor, Ajuntament de Montmeló
Teresa Padrós Casañas, alcaldessa, Ajuntament de Palau-solità i Plegamans
4
Ismael Àlvarez Serrano, alcalde, Ajuntament de Pallejà
Josep Mª Rossell Bruna, regidor, Ajuntament de Piera
Xavier Amor Martín, alcalde, Ajuntament de Pineda de Mar
Lluís Melich García, alcalde, Ajuntament de Pinell de Brai
Ramon Mayoral i Ricart, alcalde, Ajuntament de Polinyà
Rafael Duarte i Molina, tinent d'alcalde, Ajuntament del Prat de Llobregat
Marc Arza Nolla, regidor, Ajuntament de Reus
Sílvia Ripoll Cayuela, regidora, Ajuntament de Roses
Filomena Cañete Carrillo, 3a tinenta d’alcalde, Ajuntament de Sant Adrià de Besòs
Amelia Arroyo Cosano, regidora, Ajuntament de Sant Andreu de la Barca
Joana Barbany, regidora, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Joan Puig Ruiz, regidor, Ajuntament de Sant Feliu de Codines
Manuel Carrión Ribas, regidor, Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
Agustí Gascón Millan, tinent d'alcalde, Ajuntament de Sant Joan Despí
Maria Isabel Lucas Moreno, regidora, Ajuntament de Sant Pere de Ribes
Montserrat Garrido Romera, alcaldessa, Ajuntament de Sant Pol de Mar
Jordi Mas Herrero, Tinent d’alcalde, Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
Jordi Torroja Fontanet, regidor, Ajuntament de Sentmenat
Lluís Biosca Alvarado, tinent d'alcalde, Ajuntament de La Seu d'Urgell
Josep Mª Canudas Costa, alcalde, Ajuntament de Súria
Begoña Floria Esberri, regidora, Ajuntament de Tarragona
Alfredo Vega López, tinent d’alcalde, Ajuntament de Terrassa
Mercè Valls, alcaldessa, Ajuntament de Torà
Núria Magrans Anglés, alcaldessa, Ajuntament de Torrefeta i Florejacs
Jordi Milà i Egea, 4rt. tinent d’alcalde, Ajuntament de Vallirana
Josep Riera, alcalde, Ajuntament de Verdú
Josep Faure i Pardo, regidor, Ajuntament de Viladecavalls
Isaac Alonso Nonell,, 3r.tinent d’alcalde, Ajuntament de Vilafant
Carles Ruiz Novella, alcalde, Ajuntament de Viladecans
Joan Vich i Adzet, alcalde, Ajuntament de Vilanova del Camí
Resta d’ajuntaments assistents:
Martí Yebras Cañellas, regidor, Ajuntament d’Alcover
Miguel Ángel Santos Méndez, tècnic, Ajuntament d’Anglès
Alejandro Acero Cherta, regidor, Ajuntament d’Arenys de Mar
José Rodríguez Jiménez, tècnic, Ajuntament de Badalona
Jordi Guasch Bea, regidor, Ajuntament de Banyeres del Penedès
Ramon Robles Gine, tècnic, Ajuntament de Barberà del Vallès
Antoni Vives i Tomàs, 3r. tinent d'alcalde, Ajuntament de Barcelona (vot)
Gerard Adanuy Mata, regidor, Ajuntament de Barcelona
5
Jaume Ciurana i Llevadot, tinent d’alcalde, Ajuntament de Barcelona
Carles Agustí i Hernández, tècnic, Ajuntament de Barcelona
Joan Trullen, regidor, Ajuntament de Barcelona
Joan Molina Molina, regidor, Ajuntament de Begues
Joan Manel Loureiro Vall, regidor, Ajuntament de Begur
Joaquim Vidal Raventós, regidor, Ajuntament de Calafell
Marcos Blázquez Garcia, regidor, Ajuntament de Caldes d'Estrac
Ramon Llobet Martí, regidor, Ajuntament de Cambrils
Jaume Morera i Sanahuja, regidor, Ajuntament de Capellades
David Vidal Morral, regidor, Ajuntament de Castellbisbal
Lidia de Llanos Serra, enginyera, Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
Jordi Eduard Perales i Giménez, regidor, Ajuntament de La Garriga
Marina Rojals del Alamo, regidora, Ajuntament de la Palma d’Ebre
Marga Bonmatí Pérez, Cap sistemes TIC, Ajuntament del Prat de Llobregat
Celestino Martín Alonso, cap de tecnologies, Ajuntament de Mollet del Vallès
Jordi Talarn Brich, regidor, Ajuntament de Mollet del Vallès
Edurne Macazaga Martín, regidora, Ajuntament de Pineda de Mar
Sergi Márquez Duran, regidor, Ajuntament de Rajadell
Montserrat Mindan Cortada, alcaldessa, Ajuntament de Roses
Josep Manel Castro González, regidor, Ajuntament de Rubí
Francesc Segarra Segarra, cap Sist. d'info., Ajuntament de Sant Andreu de la Barca
Mireia Claramunt, tècnica, Ajuntament de Sant Feliu de Codines
Mario Alguacil, director NT, Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
Lluís-Xavier Gonzàlez i Villaró, regidor, Ajuntament de Solsona
Llorenç Ros Periron, regidor, Ajuntament de Subirats
Assisteixen també a la sessió de l’Assemblea:
Miquel Buch, president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM)
Xavier Amor, president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC)
Xavier Furió, Director General de Localret
Eva Pardo Ruiz, interventora del Consorci
Exerceix les funcions de secretari, el secretari del Consorci, Jordi Cases i Pallarès.
Un cop finalitzat l’acte d’inauguració, havent-hi el quòrum de constitució en segona
convocatòria segons el que assenyala l’article 16.6 dels Estatuts del Consorci, el
president, Valentí Junyent, declara oberta la sessió i es passen a tractar els diferents
punts de l’ordre del dia. El President proposa una alteració en l’ordre dels punts de l’ordre
del dia, ja que el Sr. Vives s’ha d’absentar abans de la finalització de la sessió, així que
passa a tractar-se, en primer lloc, el punt vuitè relatiu a:
6
1.- DEBAT I APROVACIÓ,SI S’ESCAU, DE LES PROPOSTES DE RESOLUCIÓ EN
RELACIÓ ALS OBJECTIUS DEL CONSORCI
El President cedeix la paraula als vicepresidents de Localret que presenten les
esmentades propostes.
Pren la paraula el Sr. Antoni Vives, Vicepresident de Localret, que presenta la següent
proposta d’acord:
“Proposta d’acord relativa al Projecte de Llei General de Telecomunicacions
El passat 13 de setembre 2013, el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de Llei
General de Telecomunicacions, actualment en tramitació parlamentària.
A la seva Exposició de motius es destaca que aquest projecte de llei té entre els seus
principals objectius el de facilitar el desplegament de xarxes i la prestació de serveis de
comunicacions electròniques per part dels operadors.
Des de Localret compartim aquest objectiu, atès que partim de la convicció que les
infraestructures de telecomunicacions, i en especial les xarxes de nova generació, són
elements essencials per a la innovació, la vertebració territorial i la cohesió social.
No obstant, entenem que el projecte de llei, al·legant la necessitat de “recuperar la unitat
de mercat”, vulnera les competències i limita greument les possibilitats d'actuació de les
administracions locals en l’àmbit de les telecomunicacions, alhora que incorre en
incongruències i contradiccions amb les polítiques estratègiques en matèria d'impuls i
coordinació de l'Administració electrònica i els objectius de la pròpia Agenda Digital per
a Europa i per a Espanya.
En efecte, el projecte de llei regula, per una banda, la instal·lació i explotació de xarxes
públiques i la prestació de serveis de comunicacions electròniques per part de les
Administracions Públiques (art. 9) d’una manera absolutament restrictiva.
Estableix una sèrie de condicions (com ara l’obligació de comunicar els projectes en
autoprestació o d’instal·lar o explotar aquestes xarxes o prestar serveis a tercers, a
través d’entitats o societats amb aquest objecte social que no podran rebre cap tipus de
subvenció o crèdit reemborsable, etc.) que, considerem, constitueixen càrregues
injustificades i dificulten absolutament l’actuació de les administracions públiques en
7
l’àmbit de telecomunicacions i, en concret, la prestació de serveis que, avui dia, són
absolutament indispensables per aconseguir uns serveis públics eficaços, i
especialment, en l’entorn de les denominades “ciutats intel·ligents” (així: la prestació de
serveis d’accés a Internet als equipaments municipals; el WiFi als espais públics; etc).
De fet, la pròpia Exposició de Motius del projecte de llei reconeix que “s'estableixen
condicions estrictes per a l'existència d'operadors controlats directament o indirectament
per Administracions Públiques, de manera que es garanteixi la provisió dels serveis sota
condicions de mercat i criteris d'inversor privat, evitant d'aquesta manera que es
produeixin distorsions de la competència, i amb l'objectiu de racionalitzar la despesa
pública”.
Localret comparteix el fet que la lliure competència és la millor garantia perquè els
ciutadans gaudeixin de serveis de qualitat als millors preus, però quan no hi ha
competència per falta o insuficiència de les infraestructures necessàries, la intervenció
pública no només s’ha d'acceptar sinó que fins i tot s'ha de fomentar i facilitar, com a
part del compromís de l'administració amb els ciutadans.
Així mateix, Localret considera indispensable reconèixer i facilitar l'actuació de les
administracions públiques en tots aquells supòsits de prestació de serveis de
comunicacions electròniques vinculats a l'exercici de les competències municipals.
Actualment, les administracions estan avançant en l’ús intensiu de les TIC, sobretot en
la seva relació amb els ciutadans, amb la finalitat de prestar uns serveis públics de
qualitat i eficaços, en consonància amb els objectius de l’Agenda Digital Europea i
Espanyola.
L’actual regulació prevista en la Circular de la Comissió del Mercat de les
Telecomunicacions 1/2010, de 15 de juny, per la qual es regulen les condicions
d’explotació de xarxes i prestació de serveis de comunicacions electròniques per les
Administracions Públiques, tot i que considerem que hauria de facilitar en major mesura
aquesta intervenció pública, almenys la possibilita, i reconeix que existeixen una sèrie
de serveis que, atesa la seva escassa incidència sobre la competència, han de poder
ser prestats per les administracions públiques sense subjecció al principio de l’inversor
privat. De fet, recentment, la CMT va iniciar un procés de modificació d’aquesta Circular,
atès que l’experiència en la seva aplicació ha fet palès que la majoria de projectes
municipals tenen un efecte molt limitat sobre la competència i que, per tant, es fa
necessari simplificar els procediments que, en alguns casos, han suposat càrregues
innecessàries i/o desproporcionades.
8
Les limitacions i les condicions imposades pel projecte de Llei General de
Telecomunicacions, actualment en tramitació, contradiuen aquesta idea i, en
conseqüència, incidiran en aquells projectes municipals que actualment s’estan
desenvolupant a l’empara d’aquesta regulació, suposant un clar pas enrere i,
contràriament a l’objectiu perseguit, poden generar un efecte negatiu sobre la
competència, a part de suposar, com s’ha dit, una greu contradicció amb els objectius i
polítiques esmentades en matèria d'impuls de la Societat de la Informació.
Per altra banda, i en relació al desplegament de les xarxes de comunicacions
electròniques per part dels operadors, considerem que la regulació del projecte de llei
(arts. 29 a 37), amb la voluntat de simplificar i agilitzar aquest desplegament, deixa
buides de contingut les competències municipals concurrents en aquesta matèria.
És innegable que el desplegament de les infraestructures i les xarxes de
telecomunicacions genera un impacte al territori, motiu pel qual les administracions
locals han de poder vetllar per la defensa dels interessos que els correspon tutelar; en
concret, per tal que les actuacions urbanístiques en el seu territori es facin de forma
ordenada, alhora que es garanteix el desenvolupament tecnològic i les alternatives al
dret d’ocupació de les operadores.
Des de Localret, compartim la necessària agilització dels procediments per a la
instal·lació de les infraestructures de telecomunicacions, però entenem absolutament
necessari garantir la seguretat de les instal·lacions, i que les administracions locals
puguin regular les condicions tècniques i jurídiques de com ha de portar-se a terme la
utilització del seu domini públic i, en general del seu paisatge urbà, entre d’altres
qüestions.
El projecte de llei no es remet, com ho fa l’actual LGTel, als límits al dret al desplegament
dels operadors derivats de les normatives dictades per les administracions territorials en
exercici de les seves competències, sinó que regula o remet a la regulació per part de
l’Estat, aspectes que incideixen clarament en qüestions estètiques, urbanístiques i
paisatgístiques, o en la pròpia gestió del domini públic local, atorgant una prevalença
absoluta a la normativa sectorial de telecomunicacions. En el mateix sentit, els
mecanismes de col·laboració regulats en el projecte de llei entre el Ministeri d’Indústria
i les Administracions territorials, contenen previsions que vulneren flagrantment les
competències locals, en imposar, en cas de desacord, els criteris del Ministeri sobre els
propis instruments de planificació territorial o urbanística.
En virtut del que s’ha exposat,
9
VIST que el projecte de Llei General de Telecomunicacions, aprovat pel Govern de
l’Estat, actualment es troba en tramitació parlamentària.
ATÈS que considerem bàsic reconèixer que les administracions territorials tenen una
especial responsabilitat davant dels ciutadans i constitueixen un agent primordial a l'hora
d'evitar l’escletxa digital.
ATÈS que les Administracions públiques han de poder fer un ús intensiu de les TIC,
sobretot en la seva relació amb els ciutadans, amb la finalitat de prestar uns serveis
públics de qualitat i eficaços.
ATÈS que en el desplegament de les infraestructures i xarxes de comunicacions
electròniques per part dels operadors, concorren clarament competències de titularitat
local.
El Consell d’Administració proposa a l’Assemblea General del Consorci Localret,
l’adopció dels següents:
ACORDS
PRIMER.- SOL·LICITAR la modificació del projecte de Llei General de
Telecomunicacions, en relació a tots aquells aspectes que suposen una clara vulneració
de les competències de les administracions locals pel que fa al desplegament de les
infraestructures i xarxes de comunicacions electròniques al territori, així com tots aquells
aspectes que limiten greument l’explotació de xarxes i la prestació de serveis de
comunicacions electròniques per part de les Administracions Públiques.
SEGON.- INSTAR el Govern de l’Estat a adoptar les mesures destinades a reconèixer
la intervenció de les administracions territorials en l’àmbit de les telecomunicacions, i a
garantir l’exercici de les seves legítimes competències, així com de les seves
responsabilitats davant dels ciutadans, a l'hora d'evitar l’escletxa digital i fomentar l’ús
de les TIC, per tal de prestar uns serveis públics de qualitat i eficaços”.
Sense més intervencions i ordenada la votació pel President s’aprova la proposta de
resolució per unanimitat.
A continuació, el President dóna la paraula al Sr. Carles Ruiz, Vicepresident de Localret,
per presentar la següent proposta.
“Proposta d’acord relativa a l’impuls del Govern Obert i la Transparència
10
El concepte “Govern Obert” implica l’establiment de mecanismes per a la transparència
dels Governs i les Administracions Públiques, creant espais de participació i
col·laboració ciutadana. I és indubtable que la tecnologia esdevé un factor clau en
aquest procés ja que proporciona el canal perquè política i ciutadania s’apropin, facilitant
l’accés a les dades i a la informació pública.
Si bé pot semblar un concepte recent, des de les Administracions Públiques ja fa anys
que es treballa en una nova forma de relació entre els gestors públics i la ciutadania,
primer creant la base jurídica que emmarca aquestes relacions, i després posant en
marxa projectes que persegueixen aquest objectiu.
En aquest sentit, es pot destacar com a exemple l’Administració Electrònica (e-
administració), entesa com la inclusió de les tecnologies de la informació i les
comunicacions (TIC) en els processos administratius, amb l’objectiu de millorar la
productivitat, l’eficiència, els processos externs i l’eliminació del paper per a optimitzar
les gestions administratives, agilitant els tràmits i reduint els costos.
Per altra banda, l’explosió de l’ús de les xarxes socials per part de la ciutadania ha fet
que des de la política es percebin aquests nous canals essencials a l’hora de vehicular
la informació i l’opinió entre la ciutadania i els polítics, sorgint el concepte de Política
2.0 com un nou espai de debat. Si a la Política 2.0 s’afegeixen espais de deliberació i
participació de manera que la ciutadania pugui fer seves les iniciatives endegades des
dels governs i, per tant, implicar-se en les decisions, llavors tenim allò que podem
anomenar Democràcia 2.0.
Ara és el moment d’anar més enllà i fer un pas endavant en la relació entre Govern i
ciutadania: el Govern Obert, que obre la porta de la gestió de les qüestions públiques a
la ciutadania, de manera que aquesta pugui tenir un grau més alt de coneixement,
informació i control sobre les actuacions de la gestió pública i, al mateix temps,
intervenir, col·laborar i participar en la seva gestió.
El Govern Obert implica accés lliure, gratuït i tècnicament senzill a les dades públiques,
als mecanismes i els procediments per a la col·laboració i participació ciutadana, i també
entre les administracions, basant-se en tres pilars fonamentals:
La Transparència: La informació pública (tot respectant les dades de caràcter
personal), és propietat de la ciutadania. L’accés ha de ser transparent, fàcil i
gratuït per poder avaluar i facilitar la rendició de comptes.
La Participació: La ciutadania, a més, ha de poder canalitzar les seves opinions
i el seu compromís cap a les polítiques públiques del seu govern, i això s’ha
11
d’entendre com una oportunitat per poder avaluar o contrastar les seves
decisions i l’execució.
La Col·laboració: L’entorn i el context socioeconòmic actual és cada cop més
complex, i això fa que sigui més necessària la col·laboració tant dels agents de
la societat civil com de les organitzacions empresarials amb l’acció de govern
per fer-la més eficient i eficaç.
Els governs, doncs, han de ser: promotors del benestar mitjançant la capacitat
regulatòria; transparents; promotors de la participació i del civisme; i eficients,
col·laboradors i generadors de coneixement.
Des de Localret creiem que els reptes que haurem d’abordar des dels ens locals per
aconseguir aquests objectius els propers anys són:
Reptes polítics: voluntat clara, forta i expressa de lideratge polític, amb
implantació de polítiques de Govern Obert com a un dels eixos centrals de l’acció
de Govern.
Reptes culturals: Els empleats públics com a part fonamental d’aquesta gestió
pública han de conèixer, saber i entendre quin és aquest nou escenari de relació
amb la ciutadania: una nova relació basada en la transparència. A la vegada cal
donar a conèixer a la ciutadania quina és aquesta nova cultura i com es pot
participar en aquest nou escenari. S’ha de potenciar el bé col·lectiu davant
l’individual, i cal incentivar la implicació en la gestió i la capacitat de rebre
informació per fer-ne un bon ús.
Reptes normatius: és necessària l’existència de normes que donin cobertura a
la transparència i al dret d’accés a la informació pública.
Reptes tecnològics: en tot aquest procés les TIC tenen un paper clau ja que
són les facilitadores per dur a terme tots i cadascun dels projectes que es vulguin
desenvolupar. Ara, tal i com es va haver d’abordar amb l’administració
electrònica, cal tornar a re-definir l’organització , els processos i sistemes per
donar suport al desenvolupament dels Govern Oberts, a l’hora d’abordar
projectes com ara, els projectes sobre dades obertes, ciutats intel·ligents,
participació ciutadana i transparència.
És per tot això que el Consell d’Administració proposa a l’Assemblea General l’adopció
dels següents:
Acords
Primer.- Reforçar el paper de Localret com la veu municipal en la implantació del Govern
Obert, per a fomentar una millora en les relacions amb la ciutadania i les empreses,
destacant el paper important a desenvolupar pel món local com a primer nivell de relació
12
entre l’administració i la ciutadania. A aquest efecte cal facilitar la col·laboració entre els
ens locals, afavorint la creació d’espais de treball on es comparteixin coneixements,
objectius i experiències, es detectin mancances i es defineixin estratègies conjuntes.
Segon.- Vetllar i fomentar els canvis tècnics i jurídics que serveixin per definir els
procediments que cal abordar per a que tot ens local pugui esdevenir Govern Obert,
especialment aquells que s’enfronten a dificultats econòmiques per a la seva
implantació.
Tercer.- Assumir el compromís de liderar conjuntament amb les entitats
supramunicipals, especialment les diputacions provincials, els consells comarcals, el
Consorci AOC, de treballar coordinadament amb l’objectiu que el desenvolupament del
Govern Obert es faci amb el millor aprofitament dels recursos públics i amb criteris de
sostenibilitat econòmica i organitzativa, eliminant duplicitats i disfuncions en l’oferiment
de serveis als ens locals, i fomentar conjuntament la seva reusabilitat”.
Sense més intervencions i ordenada la votació pel President s’aprova la proposta de
resolució per unanimitat.
La següent i última proposta és presentada pel Sr. Andreu Francisco, Vicepresident de
Localret.
“Proposta d’acord relativa al Servei Universal i desplegament d’infraestructures i
xarxes de telecomunicacions en el territori
Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) que conformen la Societat del
Coneixement, són un dels motors que permeten el creixement de l'economia moderna i
contribueixen al desenvolupament econòmic i social.
En termes generals, a Catalunya l’accés a serveis TIC està a disposició dels ciutadans,
empreses i Administracions Públiques a les zones més densament poblades, mentre
que els serveis són inadequats o totalment inexistents, en moltes àrees que no són
comercialment atractives per als operadors de telecomunicacions. Això deixa als
ciutadans, empreses i Administracions Públiques d'aquestes àrees, sense la possibilitat
de gaudir de serveis TIC d’una forma eficaç.
Localret defensa, tal com ha vingut defensant des de la seva primera Assemblea, el
paper fonamental de les administracions territorials per garantir l’accés en competència
i qualitat als serveis de telecomunicacions, que asseguri l’equilibri territorial, i per tant, la
13
superació de l’anomenada escletxa digital, vetllant alhora perquè aquesta implantació
es faci de manera ordenada i sostenible en tot el territori de Catalunya.
L’actual marc regulador, tot i que estableix que és el mercat el mecanisme d’assignació
eficient per assolir la superació de l'anomenada escletxa digital, no ha estat plenament
capaç de garantir-ho en determinades àrees del territori.
L’actual escenari regulador defineix el Servei Universal de telecomunicacions com un
conjunt definit de serveis, la prestació dels quals ha d’estar garantida per a tots els
usuaris finals amb independència de la seva localització geogràfica, amb una qualitat
determinada i a un preu assequible.
El Servei Universal neix, com un concepte únic i harmonitzat per a tota la Unió Europea
(UE), l'objectiu del qual és crear una xarxa de seguretat que eviti l'exclusió social.
Durant anys, del concepte de Servei Universal ha estat exclòs l’accés a Internet
mitjançant banda ampla, donat que s’admetia una connectivitat màxima de 56 Kbps, una
velocitat que només permetia un accés a Internet mínim, allà on les operadores de
telecomunicacions no veien un retorn econòmic clar per poder invertir-hi, fet que va
permetre fer augmentar l’anomenada escletxa digital.
En aquest escenari, Localret va demanar a través de les diferents resolucions aprovades
en anteriors assemblees generals, que s’inclogués l’accés a Internet mitjançant banda
ampla dins del Servei Universal de telecomunicacions.
Amb l'aprovació de la Directiva 2009/136/CE de 25 de novembre, del Parlament
Europeu i del Consell (per la qual es modifiquen, entre altres, la Directiva 2002/22/CE),
correspon als Estats membres la facultat de determinar la velocitat de transmissió de
dades que permeti l'accés funcional a Internet, tenint en compte les específiques
circumstàncies dels mercats nacionals.
Així, el 4 de març de 2011, la Llei 2/2011 d'Economia Sostenible en el seu article 52, va
establir que la connexió a la xarxa pública de comunicacions electròniques amb
capacitat d'accés funcional a Internet, garantida pel Servei Universal de
telecomunicacions, ha de permetre comunicacions de dades en banda ampla a una
velocitat en sentit descendent d’1 Mbps.
En compliment d’aquesta previsió, el Reial Decret 726/2011, de 20 de maig, va modificar
el Reial Decret 424/2005, sobre les condicions per la prestació de serveis de
comunicacions electròniques, el Servei Universal y la protecció dels usuaris (RSU)
14
establint que, l'operador designat garantirà a cada usuari que la mitjana de velocitat de
la seva connexió, en qualsevol període de 24 hores, sigui com a mínim 1 Mbps.
El Projecte de Llei General de Telecomunicacions, aprovat el 13 de setembre de 2013
pel Govern de l’Estat, i actualment en tramitació parlamentària, recull que tots els usuaris
finals han de poder obtenir una connexió a la xarxa pública de comunicacions
electròniques des d'una ubicació fixa, sempre que les seves sol·licituds es considerin
raonables, permeten realitzar entre d’altres, comunicacions de dades en banda ampla a
una velocitat en sentit descendent d'1Mbit per segon.
Per altra banda, pel que fa a l'oferta de serveis de banda ampla o banda ampla ultra-
ràpida, molts operadors no tenen la possibilitat de prestar serveis d'usuari final, en no
disposar d'infraestructures o xarxes que els permeti oferir els serveis requerits pels
ciutadans, empreses i Administracions Públiques. Aquesta situació es reflecteix en la
manca d'una adequada competència, preus alts i serveis inexistents o inadequats.
Situació aquesta, que afecta d’una manera més greu al sector empresarial o polígons
industrials, donat que pot perjudicar considerablement l’activitat de les seves empreses.
En els darrers anys, aquesta situació de competència poc efectiva, ha estat
acompanyada per l’esforç de les administracions públiques catalanes d’impulsar el
desplegament, al màxim nombre de municipis, d’una xarxa de comunicacions
electròniques de gran amplada de banda basada en fibra òptica. Fet que ha comportat
una col·laboració intensa entre la Generalitat de Catalunya i el Consorci Localret.
Així, el 18 d’octubre de 2010 es signà el Contracte entre la Generalitat de Catalunya i
l'empresa privada Xarxa Oberta de Comunicació i Tecnologia de Catalunya, S.A (XOC),
pel desplegament d’una xarxa de fibra òptica de titularitat pública, i la seva explotació i
comercialització durant un període de 20 anys.
Així mateix, l’1 d’octubre de 2012 es signà el Contracte entre la Generalitat de Catalunya
i la UTE Telefónica de España, SAU – Telefónica Móviles España, SAU, per a la provisió
del servei de connectivitat de totes les seus de la Generalitat no incloses en l’abast del
projecte Xarxa Oberta de Catalunya, durant un període de 10 anys.
En aquesta línia, el 8 d’octubre de 2013, el Govern de la Generalitat de Catalunya aprovà
el pressupost, per als propers 3 anys, del desplegament d’XFOCAT (Xarxa de fibra
òptica de Catalunya), que incorpora els dos contractes vigents indicats anteriorment.
En termes generals, el desplegament aprovat d’XFOCAT contempla, la connexió amb
alta capacitat de fins el 73% de les seus que la Generalitat de Catalunya té repartides
15
pel territori català, i la possibilitat que els municipis puguin connectar, com a mínim, una
de les seves dependències a la xarxa d’alta capacitat.
Tanmateix, el projecte XFOCAT pretén aprofitar l’excedent de capacitat de la xarxa, per
facilitar que els operadors de telecomunicacions (mercat majorista) en puguin fer ús, i
per tant generar una oferta competitiva als ciutadans, les empreses i les Administracions
Públiques (subjecte a les condicions a determinar per la Direcció General de
Competència de la Comissió Europea).
Atès que Localret considera insuficient i necessària la revisió de les prestacions
contingudes en el Servei Universal i molt especialment la que fa referència a la “velocitat
suficient per accedir de forma funcional a Internet” de l’art. 22.1.a) de la Llei General de
Telecomunicacions, o de l’art. 25.1.a) del Projecte de Llei General de
Telecomunicacions actualment en tramitació parlamentària.
Atès que la Llei General de Telecomunicacions i el Projecte de Llei General de
Telecomunicacions actualment en tramitació parlamentària, estableixen que el Govern
de l’Estat podrà imposar altres obligacions de servei públic, motivades per raons de
cohesió territorial o d’extensió de l’ús de nous serveis i tecnologies.
Atès que l'Agenda Digital per a Europa, principal instrument per al compliment dels
objectius de l'Estratègia Europa 2020, persegueix que per al 2020 tots els europeus
tinguin la possibilitat d'accedir a connexions de banda ampla a una velocitat com a mínim
de 30 Mbps, i que, almenys, un 50% de les llars europees, estiguin abonades a
connexions de banda ampla superiors a 100 Mbps (objectius incorporats a l'agenda
digital espanyola, aprovada pel Govern al febrer de 2013).
Ateses les creixents necessitats de connectivitat dels ciutadans, empreses i
Administracions Públiques, i donat que en moltes àrees del territori català, l'oferta de
serveis de banda ampla o banda ampla ultra-ràpida es dóna en uns termes de qualitat i
competència de serveis inadequats.
Atès que el 8 d’octubre de 2013, el Govern de la Generalitat de Catalunya aprovà el
pressupost per als propers 3 anys del desplegament d’XFOCAT, que pretén aprofitar
l’excedent de capacitat de la xarxa, per facilitar que els operadors de telecomunicacions
en puguin fer ús, i per tant fomentar una millor qualitat i competència de serveis.
Atès que el desplegament d’XFOCAT, considera fonamental el paper dels municipis en
el seu desplegament, i contempla la possibilitat de generar oportunitats que permetin als
ajuntaments la millora i l’eficiència dels serveis públics en els municipis.
16
Atesa la voluntat de la Generalitat de Catalunya de signar amb el Consorci Localret, un
Conveni de Col·laboració per al desenvolupament de l’estratègia Territorial TIC en
l’àmbit local.
És per tot això que aquest Consell d’Administració proposa a l’Assemblea General del
Consorci Localret l’adopció del següents:
ACORDS
Primer.- Instar el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, perquè adopti les mesures
corresponents, que permetin revisar de forma continuada i actualitzada, les prestacions
contingudes en el Servei Universal, i molt especialment la que fa referència a la velocitat
suficient per accedir de forma funcional a Internet, garantint una velocitat real mínima
molt superior a 1 Mbps i la seva disponibilitat a preus assequibles, per tal que cap
Administració Pública, empresa o ciutadà estigui exclòs de l’accés a les tecnologies de
la informació i la comunicació, contribuint així a minimitzat l’escletxa digital.
Segon.- Instar el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme l’adopció de les mesures
corresponents que permetin a les Administracions Locals disposar, de forma àgil i
sostenible, de la informació relativa al compliment, en uns terminis raonables, de les
obligacions de prestació del Servei Universal.
Tercer.- Instar el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, perquè adoptin les mesures
reguladores que permetin disposar de serveis de banda ampla o banda ampla ultra-
ràpida en competència i a preus assequibles, estimulant especialment el desplegament
als sector empresarials, polígons industrials i zones menys poblades.
Quart.- Reconèixer el paper fonamental de les administracions territorials per garantir
l’accés en competència i qualitat als serveis de telecomunicacions, i recolzar el paper
del Consorci Localret en la interlocució i la coordinació dels Ajuntaments en relació al
desplegament d’infraestructures o xarxes de telecomunicacions en el territori.
Cinquè.- Col·laborar i treballar de forma coordinada, amb tots els agents que intervenen
en el desplegament d’XFOCAT, especialment amb la Generalitat de Catalunya, per tal
de fer sentir la veu del món local, detectar les oportunitats que permetin la millora dels
serveis públics, i impulsar la cobertura de xarxes de Nova Generació especialment, als
sector empresarials o polígons industrials.
Sisè.- Instar el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, perquè adopti les mesures
corresponents a nivell normatiu que permetin la intervenció pública per garantir el
17
desplegament de les infraestructures i xarxes de comunicacions electròniques en els
respectius territoris d’acord amb tot el que s’ha exposat anteriorment.
Sense més intervencions i ordenada la votació pel President s’aprova la proposta de
resolució per unanimitat.
2.- APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR
El president dóna la paraula al Secretari, el Sr. Jordi Cases.
Se sotmet a la consideració de l’Assemblea General l’aprovació de l’acta corresponent
la qual s’aprova per unanimitat i sense esmenes.
3.- APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DEL CONSORCI
El Sr. Cases explica aquest punt.
“Atès que des del moment de la creació del Consorci Localret, l’any 1997, aquest es
configura com a un instrument de cooperació local per a la defensa dels interessos
municipals en l’àmbit de les comunicacions electròniques, les noves tecnologies i
l’administració electrònica.
Atès que per raons diverses, entre les que cal destacar les exigències legals derivades
de la Llei 42/1995, de 22 de desembre, de les Telecomunicacions per Cable, els Estatuts
del Consorci estableixen que aquest només estarà integrat per municipis i que es
comptarà amb la participació de la Federació de Municipis de Catalunya i de l’Associació
Catalana de Municipis, que no s’integren com a membres formals del consorci.
Atès que, donada l’activa participació de les Diputacions catalanes i dels Consell
Comarcals en l’estratègia pública de la cooperació municipal en els àmbits propis del
Consorci Localret. L’Assemblea General del Consorci, l’any 2004 va aprovar una
modificació dels Estatuts del Consorci, en virtut de la qual s’estableix un mecanisme de
participació preferent de les Diputacions i els Consells Comarcals en els òrgans de
govern del Consorci, reconeixent-los una situació jurídica particular “d’entitats
vinculades” que, sense integrar-se com a membres de ple dret del Consorci, gaudeixen
d’un conjunt de drets i obligacions que els permet, entre d’altres qüestions, participar en
els òrgans de govern del Consorci.
18
Atès que les necessitats actuals postulen, de forma clara, a favor que les entitats locals
de caràcter territorial es puguin integrar en el Consorci Localret com a membres de ple
dret.
Atès que el Consell d’Administració del Consorci ha acordat la presentació a
l’Assemblea General de la proposta de modificació dels Estatuts, segons les línies
estratègiques següents:
1. Possibilitar la integració en el Consorci Localret de les entitats locals
catalanes de caràcter territorial, de manera que el Consorci quedaria integrat per
• Municipis catalans que han expressat la seva voluntat d'integrar-se en el
Consorci.
• Entitats locals catalanes de caràcter territorial que hagin expressat la seva
voluntat d'integrar-se en el Consorci. En aquest sentit podran formar part
del Consorci: les Diputacions Provincials catalanes, els Consells
Comarcals i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
• L'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de
Catalunya, segons el règim actual.
2. Actualització dels objectius i finalitats del Consorci: sense modificar la finalitat
i àmbit material d’actuació de Localret, que continua ubicat en el camp de les
comunicacions electròniques, les noves tecnologies i l’administració electrònica,
s’aprofita la modificació estatutària per actualitzar moltes de les tasques que
s’estan desenvolupant.
3. Òrgans de govern: la possible integració de noves entitats locals de caràcter
territorial en el termes que s’ha indicat anteriorment, obliga a modificar la
composició dels òrgans de govern del Consorci, per tal que totes les entitats que
el puguin integrar tinguin representació en els òrgans de govern.
4. Correccions i adequacions legals: s’aprofita la modificació estatutària per
corregir algunes qüestions d’ordre tècnic i adequar els Estatuts a les darreres
modificacions normatives.
Vistos els articles 271 Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text
refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i els articles 316 i 322 del Decret
179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el reglament d’obres, activitats i serveis dels
ens locals.
19
Atenent a l’article 14.1, apartat a) dels estatuts que atribueix a l’Assemblea General la
competència per a l’aprovació de la modificació dels Estatuts, aquesta Presidència
proposa a l’Assemblea General l’adopció dels següents:
ACORDS
Primer.- Aprovar inicialment, i en el cas que no es presentin reclamacions ni
al·legacions, definitivament la modificació dels Estatuts del Consorci Localret, d’acord
amb la redacció donada en el text refós que s’adjunta.
Segon.- Notificar a tots els membres associats l’acord inicial de modificació dels estatuts
i donar-los un termini d’un mes comptador des de la recepció de la notificació perquè
presentin, en el seu cas, les esmenes que estimin convenients, amb el benentès que si
no se’n presentessin, es donaria per aprovat definitivament l’acord un cop transcorregut
l’esmentat termini.
Tercer.- Disposar el sotmetiment de l’acord esmentat al tràmit d’informació pública,
mitjançant anunci en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el
termini establert a l’article 160.1, en relació a l’article 313.3 del Decret 179/1995, de 13
de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, a
efectes d’efectuar, en el seu cas, les al·legacions i les esmenes corresponents”.
Es sotmet a votació l’aprovació de la proposta d’acord que fa referència a la modificació
estatutària, que s’aprova per unanimitat i sense esmenes.
4.- APROVACIÓ DEL COMPTE GENERAL DEL PRESSUPOST 2012
El Secretari cedeix la paraula a la interventora la Sra. Pardo qui explica el Compte
general del Pressupost 2012.
“Atès que s'ha format el compte general del Consorci local LOCALRET, corresponent a
l'exercici 2012, format pels comptes, estats i documentació que detalla l'article 209 del
Reial decret llei 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora
de les hisendes locals.
Vist l'informe i la documentació de la Comissió Especial de Comptes de 10 de juliol de
2013 que informa favorablement del compte general del Consorci.
Atès que l’informe del compte general del Consorci Localret per a l’exercici 2012 ha estat
sotmès al preceptiu tràmit d’informació pública en els termes establerts a l’article 212.3
20
del Reial decret llei 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei
reguladora de les hisendes locals.
Atès el certificat del secretari conforme l’expedient ha estat sotmès al tràmit d’informació
pública pel termini de quinze dies, sense que s’hagin presentat reclamacions o
al·legacions a la documentació que forma l’expedient del compte general de 2012.
És per tot això que en virtut del que disposa el Reial decret llei 2/2004, de 5 de març,
pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aquesta
Presidència proposa a l’Assemblea General del Consorci l’adopció dels següents
Acords
Primer. Aprovar el compte general del Consorci local Localret de l’exercici 2012,
integrats pels estats bàsics següents:
.
Estats i comptes anuals
- Balanç de situació: en tancar l’exercici dóna un actiu de 2.027.143,96€, un passiu de
2.327.072,95€ i un resultat de l’exercici de -299.928,99€.
- Compte de resultats: en tancar l’exercici dóna un resultat de -299.928,99€.
- Liquidació del pressupost: en tancar l’exercici dóna uns drets pendents de
cobrament corrents de 441.130,72€, unes obligacions corrents pendents de pagament
de 117.466,23€, uns romanents totals d’1.528.962,78€ i un resultat pressupostari ajustat
de 210.058,89€.
- Estat demostratiu dels drets a cobrar i les obligacions a pagar corresponents a
pressupostos tancats: en tancar l’exercici dóna uns drets pendents de cobrament de
208.351,15€ i obligacions pendents de pagament per import de 17.019,60€.
- Estat de tresoreria: en tancar l’exercici dóna unes existències finals d’1.226.561,92€.
Annex als estats i els comptes anuals.
- Estat de modificació de crèdit: en tancar l’exercici dóna unes modificacions en els
crèdits pressupostaris per un import total de 423.542,49€.
- Estat de romanent de tresoreria: en tancar l’exercici dóna un romanent de tresoreria
per a despeses generals d’1.516.436,68€.
- Estat de situació de moviment d’operacions no pressupostàries: en tancar l’exercici
dóna un saldo pendent de cobrament de 71.491,90€ i un saldo pendent de pagament
de 191.571,71€.
- Estat de despeses i ingressos inicialment aprovats: dóna un total d’ingressos i de
despeses d’1.707.636,30€ respectivament.
- Relació de modificació de crèdits de despeses i de les previsions d’ingressos
inicialment aprovats: en tancar l’exercici dóna un total de modificacions de 423.542,49€.
21
- Actes d’arqueig d’existència a caixa final de cada exercici i conciliació de xifres en cas
de discrepàncies amb els saldos comptables: en tancar l’exercici dóna una existència
final d’1.226.561,92€.
Estats i comptes anuals Localret, SA
- Balanç de situació: en tancar l’exercici presenta un actiu de 918.474,58 €, un passiu
de 908.787,14 € i un resultat de l’exercici positiu de 9.687,44 €.
- Compte de resultats: en tancar l’exercici presenta un resultat positiu de 9.687,44 €.
- El Balanç de situació al tancament de l’exercici presenta uns deutors de 343.940,46 €
i uns creditors de 35.906,67 €.
- Estat de tresoreria: al tancament de l’exercici presenta una saldo disponible de
523.484,57 €.
Segon. En compliment de l’article 223.1 del Reial decret llei 2/2004, de 5 de març, pel
qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, trametre
l’expedient a la Sindicatura de Comptes de Catalunya.
Consorci LOCALRET, exercici 2012
CONCEPTES
DRETS
RECONEGUTS
NETS
OBLIGACIONS
RECONEGUDES
NETES
AJUSTOSRESULTAT
PRESSUPOSTARI
a. Operacions corrents 1.732.313,46 1.835.258,01 -102.944,55
b. Altres operacions no financeres 11.751,60 -11.751,60
1.Total operacions no financeres (a+b) 1.732.313,46 1.847.009,61 -114.696,15
2.Actius financers
3.Passius financers
RESULTAT PRESSUPOSTARI DE L'EXERCICI 1.732.313,46 1.847.009,61 -114.696,15
AJUSTOS
4.Crèdits gastats finançats amb romanent de treso. despeses generals 287.272,52
5.Desviacions de finançament negatives de l'exercici 37.482,52
6.Desviacions de finançament positives de l'exercici 324.755,04
RESULTAT PRESSUPOSTARI AJUSTAT 210.058,89
22
EXERCICI 2012
1. Fons líquids 1.226.561,92 1.113.170,81
2. Drets pendents de cobrament 720.563,77 1.123.046,66
+ del Pressupost corrent 441.130,72 314.582,94
+ del Pressupost tancat 208.351,15 655.334,52
+ d´Operacions no pressupostàries 71.491,90 158.482,61
- d´Operacions no pressupostàries 410,00 5.353,41
3. Obligacions pendents de pagament 326.057,54 357.328,26
+ del Pressupost corrent 117.466,23 118.140,91
+ del Pressupost tancat 17.019,60 38.072,71
+ d´Operacions no pressupostàries 191.571,71 201.114,64
- d´Operacions no pressupostàries
I. romanents de tresoreria total (1 + 2 - 3) 1.621.068,15 1.878.889,21
II. Saldos de dubtós cobrament 92.105,37 145.146,90
III. Excés de finançament afectat 12.526,10 53.797,00
IV. romanent de tresoreria despeses generals (I - II - III) 1.516.436,68 1.679.945,31
IMPORTS
ANY ANTERIORCOMPONENTS
IMPORTS
ANY
23
BALANÇ A 31 DE DESEMBRE DE 2012
(xifres expressades en euros)
Notes de
la memòria 2012 2011
ACTIU NO CORRENT 44.271,09 61.838,76
Immobilitzat intangible 5.1 1.528,95 2.740,67
Immobilitzat material 5.2 31.302,94 47.607,89
Inversions financeres a llarg termini 6.1 11.439,20 11.490,20
ACTIU CORRENT 874.203,49 988.860,83
Deutors comercials i altres comptes a cobrar 343.940,46 784.013,07
Clients per vendes i prestacions de serveis 6.2 343.928,23 783.944,66
Altres deutors 12,23 68,41
Periodificacions a curt termini 6.778,46 6.747,30
Efectiu i altres actius equivalents 523.484,57 198.100,46
918.474,58 1.050.699,59
Notes de
la memòria 2012 2011
PATRIMONI NET 813.075,31 803.387,87
Fons propis ECPN i 8 813.075,31 803.387,87
Capital 60.101,00 60.101,00
Capital escripturat 60.101,00 60.101,00
Reserves 743.286,87 820.576,10
Resultat de l'exercici 9.687,44 (-)77.289,23
PASSIU NO CORRENT 29.489,68 920,00
Provisions a llarg termini 9 29.489,68 -
Deutes a llarg termini 7 - 920,00
Altres deutes a llarg termini - 920,00
PASSIU CORRENT 75.909,59 246.391,72
Provisions a curt termini 3.364,50 2.576,75
Deutes a curt termini 7 - 107.820,97
Altres deutes a curt termini - 107.820,97
Creditors comercials i altres comptes a pagar 35.906,67 64.329,90
Proveïdors 7 (-)159,41 23.111,02
Altres creditors 7 i 10 36.066,08 41.218,88
Periodificacions a curt termini 36.638,42 71.664,10
918.474,58 1.050.699,59
ACTIU
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU
TOTAL ACTIU
PATRIMONI NET I PASSIU
24
Sense més intervencions i ordenada la votació pel President s’aprova el compte general
del Pressupost 2012 per unanimitat.
5.- APROVACIÓ DEL PRESSUPOST DEL CONSORCI 2014 I DOCUMENTACIÓ
COMPLEMENTÀRIA.
El Secretari cedeix la paraula a la Sr. Xavier Furió, Director General del Consorci que
explica la proposta de Pressupost 2014.
“Atès el que disposa l’article 15.3 dels Estatuts del Consorci sobre la facultat de
l'Assemblea General reunida per aprovar el pressupost de l'Entitat.
Vista la proposta de pressupost general del Consorci per a l’exercici 2014 elaborada per
la Direcció General i informada per la Interventora del Consorci.
És per tot això, que en virtut del que disposen els articles 169 i següents del Reial decret
legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de
les hisendes locals, el Consell d’Administració proposa a l'Assemblea General del
Consorci l’adopció dels següents:
COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS CORRESPONENT A L'EXERCICI ACABAT EL 31 DE DESEMBRE DE 2012
(xifres expressades en euros)
Notes de
la memòria 2012 2011
OPERACIONS CONTINUADES
Import net de la xifra de negocis 12.5 i 13.1 267.206,87 647.896,37
Aprovisionaments 12.1 2.449,68 9.145,23
Altres ingressos d'explotació 13.1 468.536,59 187.000,00
Despeses de personal 12.2 (-)643.392,73 (-)678.585,53
Altres despeses d'explotació 12.3 (-)187.644,00 (-)216.401,94
Amortització de l'immobilitzat 5.1 i 5.2 (-)18.991,64 (-)26.481,11
Altres resultats d'explotació 12.4 121.489,96 116,18
9.654,73 (-)77.310,80
Ingressos financers 32,71 21,57
Despeses financeres - -
32,71 21,57
9.687,44 (-)77.289,23
Impostos sobre beneficis 10.3 - -
9.687,44 (-)77.289,23
RESULTAT D'EXPLOTACIÓ
RESULTAT DE L'EXERCICI
RESULTAT FINANCER
RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS
25
ACORDS
Primer.- Aprovar el pressupost general del Consorci LOCALRET per a l’exercici 2014 i
que presenta el següent resum per capítols:
Pressupost d’ingressos
Capítol III ...................................................... 377.000,00
Capítol IV ..................................................... 1.279.361,18
Capítol V ........................................................... 43.529,94
TOTAL INGRESSOS ................................... 1.699.891,12
Pressupost de despeses
Capítol I ........................................................ 1.276.330,29
Capítol II .......................................................... 374.859,83
Capítol III ............................................................. 3.850,00
Capítol VI .......................................................... 44.851,00
TOTAL DESPESES ...................................... 1.699.891,12
Que exposat al públic sense al·legacions, esdevindrà aprovat definitivament. Amb
l’aprovació definitiva es donarà la conformitat a la documentació que consta a l’expedient
i s’aprovaran de forma expressa les bases d’execució del pressupost i la plantilla de
personal del Consorci per a l’exercici 2014.
Segon.- Aprovació del funcionament pressupostari del Consorci en règim d’intervenció
després de la limitada d'obligacions i la nota d’intervenció de drets prevista a l’article 219
del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei
reguladora de les hisendes locals.
Tercer.- De conformitat amb el que disposa l’article 29.1 dels Estatuts del Consorci i
l’article 319 del decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres,
activitats i serveis, les aportacions econòmiques dels municipis consorciats, per a
l’exercici 2014, seguiran sent les establertes per l’Assemblea General de 26 d’octubre
de 2011 en la quantia de zero coma cent disset euros (0,117 euros) per habitant i any,
amb un mínim de cent euros (100 euros) per municipi.
Quart.- Aprovar la documentació annexa al pressupost i, en concret, la plantilla orgànica
de personal del Consorci d’acord amb els articles 25 i següents del Decret 214/1990,
pel qual s’aprova el reglament de personal al servei de les entitats locals.
26
Cinquè.- Sotmetre l’expedient al tràmit d’informació pública, amb la publicació d’anuncis
en els butlletins oficials corresponents”.
Sense més intervencions i ordenada la votació pel Sr. President, s’aprova per unanimitat
la proposta de Pressupost del Consorci 2014.
6.- RATIFICACIÓ I CONVALIDACIÓ DELS ACORDS ADOPTATS PER LA COMISSIÓ
DELEGADA, PEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ I PER LA PRESIDÈNCIA, DES DE
LA DARRERA SESSIÓ DE L’ASSEMBLEA GENERAL.
El Secretari pren la paraula per explicar el punt 6 de l’ordre del dia.
“Vist que per respondre a necessitats urgents de funcionament del Consorci el Consell
d’Administració, en diverses sessions, ha adoptat acords que si bé han estat executius
des del mateix moment de la seva adopció, per més seguretat jurídica, requereixen un
acord de convalidació de l’òrgan estatutàriament competent.
Atès el que disposen el Reglament d’obres, serveis i activitats dels ens locals de
Catalunya, el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i l’article 67
de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques
i del procediment administratiu comú, en relació amb la convalidació dels actes
administratius, aquesta Presidència proposa a l’Assemblea general l’adopció del
següent:
Acord
Únic. Ratificar i convalidar, a tots els efectes administratius, els acords del Consell
d’Administració i de la Presidència del Consorci Localret que es relacionen a
continuació, amb indicació de la data d’adopció de l’Acord i el resum del seu contingut:
- Acord del Consell d’Administració de 28 de novembre de 2012, relatiu a la no
disponibilitat dels crèdits corresponents a la paga extraordinària del personal del
Consorci Localret i Localret SA.
- Acord de la Comissió delegada de l’Assemblea General de 12 de desembre de
2012 relatiu a la dissolució del Consorci ITCat.
- Acord de la Comissió delegada de l’Assemblea General de 12 de desembre de
2012 sobre la modificació de la forma de gestió dels serveis del Consorci
Localret.
- Acord del Consell d’Administració de 10 de juliol de 2013 sobre l’aprovació de la
proposta modificada del Conveni marc de col·laboració entre la Generalitat de
Catalunya, mitjançant el Departament d’Empresa i Ocupació, i el Consorci
27
Localret per al desenvolupament de l’estratègia territorial TIC en l’àmbit local,
que s’annexa al present acord”.
Es sotmet a votació el punt 6 de l’ordre del dia, que s’aprova per unanimitat, si bé la Sra.
Begoña Floria Esberri, regidora de l’ Ajuntament de Tarragona, s’absté en relació a la
ratificació de l’Acord de la Comissió delegada de l’Assemblea General de 12 de
desembre de 2012 relatiu a la dissolució del Consorci ITCat.
7.- CANVI DE MEMBRES ALS ÒRGANS DE GOVERN. ADHESIÓ I SEPARACIÓ DE
MEMBRES DEL CONSORCI.
El Sr. Cases presenta aquest punt.
“Atès que els Estatuts del Consorci Localret disposen que els representants dels
municipis en els òrgans de govern del Consorci hauran de ser necessàriament membres
electes de les respectives corporacions i seran nomenats i substituïts lliurement pels
respectius municipis consorciats (art. 11.2).
Atès que els articles 14.1 i 31 dels esmentats Estatuts disposen que correspon al Plenari
de l’Assemblea general l'elecció dels membres del Consell d’Administració, dels
membres de la Comissió delegada i dels vocals de la Comissió especial de comptes.
Atès que l’article 20 estableix que correspon al Consell d’Administració del Consorci
adoptar els acords d'admissió dels nous membres.
Atès que l’article 32 disposa que la separació dels membres del Consorci s'autoritzarà
per Acord de l’Assemblea General, sempre que existeixi una causa justa i la institució
dissident estigui al corrent del seus compromisos adquirits i garanteixi la liquidació de
les seves obligacions pendents.
Vistos els acords adoptats pel Consell d’Administració del Consorci en relació a
l’admissió de nous membres i al nomenament de representats.
Vistos els articles 312 a 324 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el
reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, i els articles 113 a 115 de la Llei
26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les Administracions Públiques
de Catalunya, aquesta Presidència proposa a l’Assemblea General l’adopció dels
següents:
28
ACORDS:
PRIMER.- DESIGNAR com a membres del Consell d’Administració, i per tant, de la
Comissió delegada de l’Assemblea, els següents vocals:
- Com a representant de la Demarcació Nord-est, Tram 1, el Sr. Jordi Martí
Deulofeu, Alcalde de l’Ajuntament de Sant Pere Pescador, en substitució del Sr.
Roger Torrent i Ramió, Alcalde del Ajuntament de Sarrià de Ter.
- Com a representant de la Demarcació Nord-est, Tram 2, el Sr. Ignasi Giménez
Renom, Alcalde de Castellar del Vallès, en substitució del Sr. Estanislau Puig i
Artigas, Alcalde de l’Ajuntament de l’Escala.
SEGON.- DESIGNAR com a membre de la Comissió Especial de Comptes:
- El Sr. Francesc Martínez Vilaseca, Alcalde de Castellnou de Bages, en
substitució del Sr. Ignasi Giménez Renom, Alcalde de Castellar del Vallès.
TERCER.- ACORDAR la separació dels següents membres del Consorci, en tant en
quant compleixen els requisits estatutaris:
1. Ajuntament dels Omells de na Gaia
2. Ajuntament de Sales de Llierca
3. Ajuntament de Cassà de la Selva
4. Ajuntament de Sant Ramon
5. Ajuntament d'Oliana
6. Ajuntament de Cistella
7. Ajuntament d'Albagés
8. Ajuntament de Vimbodí i Poblet
QUART.- DONAR COMPTE dels nomenaments acordats pel Consell d’Administració
del Consorci, que es relacionen a continuació:
1.- Nomenament del Sr. Jordi Mas Herrero, regidor de l’Ajuntament de Santa
Coloma de Gramenet, com a membre del Consell d’Administració i la Comissió
delegada de l’Assemblea de Localret, per delegació de la Il•lma. Sra. Núria
Parlón Gil, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet.
2.- Nomenament de la Sra. Joana Barbany i Freixa, regidora de l’Ajuntament de
Sant Cugat del Vallès, com a membre del Consell d’Administració i la Comissió
delegada de l’Assemblea de Localret, en substitució del Sr. Jordi Puigneró i
Ferrer, regidor de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
29
3.- La Federació de Municipis acorda el nomenament del Sr. Xavier Amor i
Martín, president de l’entitat i alcalde de Pineda de Mar en substitució del Sr.
Manuel Bustos Garrido.
4.- La Diputació de Barcelona acorda el nomenament del Sr. Carles Rossinyol i
Vidal, President delegat de l’Àrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves
Tecnologies de l’entitat, en substitució del Sr. Marc Castells Berzosa.
CINQUÈ.- DONAR COMPTE de les admissions de nous membres, acordades pel
Consell d’Administració del Consorci, que es relacionen a continuació.
1. Ajuntament de Castellnou del Bages
2. Ajuntament de Gimenells i el Pla de la Font
3. Ajuntament dels Hostalets de Pierola
4. Ajuntament de la Galera
5. Ajuntament de l’Albiol
6. Ajuntament d’Arbolí
7. Ajuntament de Collsuspina
8. Ajuntament de Martorelles
9. Ajuntament de Torrelameu
10. Ajuntament de Foradada
11. Ajuntament de l’Aldea
12. Ajuntament de Riells i Viabrea
13. Ajuntament de Vilanova de Sau
14. Ajuntament de Pinell de Solsonès
15. Ajuntament de la Pera
16. Ajuntament de Marganell
17. Ajuntament de Pont de Molins
18. Ajuntament de Vilamalla
19. Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà
20. Ajuntament de Bot
21. Ajuntament de Llobera
22. Ajuntament de Tavertet
23. Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor
24. Ajuntament de Clariana de Cardener
25. Ajuntament de Montclar
26. Ajuntament de Malla
27. Ajuntament d’Ullastret
28. Ajuntament de Castell de l’Areny
30
29. Ajuntament de Corçà
30. Ajuntament de Mas de Barberans
31. Ajuntament de Rupit i Pruit
32. Ajuntament de Pinell de Brai
33. Ajuntament de Vilanova d’Escornalbou
34. Ajuntament de Guixers
35. Ajuntament d’Ulldemolins
36. Ajuntament de Vilalba Sasserra
37. Ajuntament de Sant Llorenç de la Muga
38. Ajuntament de Garrigàs
39. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor
40. Ajuntament de les Oluges
41. Ajuntament de Montmaneu
42. Ajuntament de Sant Martí Vell”.
Sense més intervencions i ordenada la votació pel Sr. President, s’aprova per unanimitat
la proposta.
8.- PRESENTACIÓ DE L’INFORME DE GESTIÓ
Presenta l’Informe de Gestió el Sr. Xavier Furió, Director General de Localret. Fa un
resum de les activitats més destacades durant aquest període de 2 anys. Recorda que
els pilars fonamentals en que es basa l’actuació de Localret és, per una banda, fomentar,
impulsar i coordinar el desenvolupament de les Infraestructures i Tecnologies de la
Informació i la Comunicació en l’àmbit dels ens locals catalans i, per l’altra, representar
i defensar els interessos dels ens locals, en l’àmbit de les TIC, davant d’altres institucions
i organismes. Des del punt de vista de l’eficiència és important destacar la tasca duta a
terme en relació a l’Agregació de la Demanda en Serveis de Telecomunicacions en
funcionament des de el 2006. Com a processos actius cal esmentar el del Consell
Comarcal del Maresme, Consells Comarcals Vallès, Comarques Gironines, Comarques
Catalunya Central, Demarcació de Tarragona amb la seva Diputació, més altres
concursos individuals de municipis. Estan involucrats uns 300 municipis amb un estalvi
mitjà d’un 40%,(9 milions d’euros). Com a nou procés cal destacar el que afecta a la
demarcació de Barcelona, en el qual hi participen 190 ens més la pròpia Diputació de
Barcelona, amb un import de licitació de 21 milions a 2 anys. A nivell d’eficiència, també
cal parlar de la Plataforma electrònica de Contractació de les Administracions Públiques
(PECAP), activa des de 2006, amb 131 Ens adherits. S’han dut a terme un total de 519
subhastes amb un 15% d’estalvi mitjà (20,5 milions d’euros).
31
En l’àmbit de les Infraestructures, fa esment al Conveni per al desenvolupament
d’infraestructures i xarxes de telecomunicacions en actuacions urbanístiques de nova
creació, que té per objecte dotar als ajuntaments d’infraestructures de
telecomunicacions de titularitat municipal amb possibilitat d’accés als operadors i
assessorar-los en la redacció i supervisió de les obres relatives a projectes de
telecomunicacions. S’ha aplicat a 213 municipis adherits amb 1.012 actuacions
gestionades (152 en el període 2012-2103), i 1.600 quilòmetres d’infraestructura de
telecomunicacions executada a cost residual. Fa esment al Projecte XFOCAT (Xarxa de
fibra òptica de Catalunya), i a la col·laboració i coordinació amb la DGTSI i els diferents
agents implicats.
En l’àmbit de Coneixement i Tecnologia cal destacar els projectes relatius a les Smart
Cities, o la plataforma Consensus, que permet al municipis gestionar els seus processos
participatius a la xarxa, en aquest moment hi ha 58 ens adherits, o la plataforma Mira
TV, plataforma Web que permet als ajuntaments comunicar i difondre continguts
audiovisuals a Internet, amb 44 Ens adherits, i l’esquema d’evolució és alliberar el codi
i posar-lo a disposició dels ajuntaments, facilitar que el ajuntaments puguin
desenvolupar mòduls addicionals i potenciar l’assessorament en l’ús i factor crítics d’èxit.
Pel que fa als tallers i jornades organitzades, cal destacar 3 línies; d’ estalvi (p.ex. Taller
d’Eficiència Energètica i Monitorització en Equipaments Municipals), d’ organització
interna (p. ex. Jornada Crisi i Perspectives de futur de l’Administració Electrònica) i de
promoció dels municipis (p. ex. Jornada City Apps, la Ciutat al Mòbil).
Dins l’àmbit jurídic, enumera les matèries en les que s’ha centrat l’assessorament
jurídics als ens consorciats durant aquests dos anys: principalment, el desplegament de
xarxes de telecomunicacions i els requisits legals per a l’explotació i/o prestació de
serveis de comunicacions electròniques mitjançant xarxes de titularitat municipal (fixes
o sense fils). Altre tema molt actiu, és la defensa dels interessos de les Administracions
Locals davant les consultes públiques, iniciatives i projectes de llei que puguin incidir en
les seves competències o la seva actuació en l’àmbit de les telecomunicacions, tant a
nivell europeu (p.e x. Resposta del Consorci Localret a la consulta pública sobre el
Projecte de directrius de la Unió Europea per a l’aplicació de les normes sobre ajuts
d’Estats al desplegament ràpid de xarxes de banda ampla), a nivell estatal (p.ex;
Proposta d’Esmenes del Consorci Localret al projecte de llei general de
telecomunicacions), a nivell autonòmic (p. ex. Resposta del Consorci Localret a la
consulta pública del CTTI sobre el projecte de prestació de serveis de connectivitat per
el mercat majorista d’operadors així com per a seus assimilades, a partir de la xarxa
desplegada per raó de l’encàrrec de serveis de connectivitat per les seus de la
Generalitat de Catalunya), o del propi Organisme Regulador (p. ex. Resposta del
Consorci Localret a la consulta pública en el procediment relatiu a la Modificació de la
32
Circular de la CMT 1/2010, per la qual es regulen les condicions d’explotació de xarxes
i la prestació de serveis de comunicacions electròniques per les administracions
públiques).
Pel que fa a qüestions organitzatives, destaca que durant aquest període s’ha produït la
integració de Localret, SA al Consorci. La societat resta inactiva i tota l’activitat està
centrada al consorci.
Per últim i per resumir les àrees d’actuació al 2014, destaca que cal mantenir l’impuls
en el desenvolupament de projectes d’eficiència (Agregacions de demanda i compartició
de recursos); cal identificar i impulsar totes les sinèrgies que es puguin derivar a favor
dels ens locals en virtut del desplegament de XFOCAT i, finalment, cal impulsar i
assessorar en les tecnologies que donen suport a les iniciatives de govern obert
(transparència, col·laboració i participació). Tot això, dins el marc dels objectius
principals de Localret que, com s’ha dit, són el fomentar, impulsar i coordinar el
desenvolupament de les Infraestructures i Tecnologies de la Informació i la Comunicació
en l’àmbit dels ens locals catalans, així com representar i defensar els interessos dels
ens locals, en l’àmbit de les TIC, davant d’altres institucions i organismes.
9.- INFORME DEL PRESIDENT
El president pren la paraula. Dóna les gràcies als assistents i explica que la trobada
d’avui és una mostra del present de Localret des de la seva creació al 1997. Localret
està viu, està vigent i té sentit i ha de continuar tenint sentit. Localret és transversal, amb
més de 800 ajuntaments consorciats i prova d’això és que la Comissió Executiva està
constituïda per representats de tots els grups polítics amb alta representativitat municipal
arreu de Catalunya.
L’objectiu del Consorci cal recordar-lo sovint, ja que aquest component històric no acaba
de ser conegut per molta gent i és responsabilitat nostra donar-lo a conèixer. Fa esment
dels processos que s’han dut a terme durant aquests dos anys, sobretot, la simplificació
de l’estructura i activitat econòmica del Consorci, la inactivitat de la societat anònima, i
la reducció de professionals del Consorci, que ara té un pressupost 1.700.000 euros. Ha
calgut adaptar-se a un context de recursos escassos, amb menys subvencions, sense
anar en detriment dels serveis que s’ofereixen als ens adherits. La modificació dels
estatuts reflecteix una nova realitat. S’incorporaran en essència en els òrgans de govern
del Consorci, i específicament en la Comissió Executiva i el Consell d’Administració, els
Consells Comarcals, les Diputacions i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
33
L’objectiu màxim és continuar treballant com a lobby municipalista per defensar els
interessos dels ajuntaments. Cal reforçar dos idees bàsiques, que han de mantenir viu
l’esperit de Localret: Cooperar és més important que competir: cal compartir projectes
entre ajuntaments, ja que Catalunya és pionera en les TIC; i que les administracions han
d’anar juntes, i treballar de manera coordinada i unitària.
El President finalitza el seu informe, tot felicitant al Sr. Jordi Puigneró pel seu recent
nomenament com a Director General de la Direcció General de Telecomunicacions i
Societat del Coneixement de la Generalitat de Catalunya.
A continuació dóna pas a l’acte de cloenda.
9.- QÜESTIONS SOBREVINGUDES
No se’n presenten
10.- PRECS I PREGUNTES
La Sra. Filomena Cañete, 3a tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs,
vol fer una reflexió per solucionar el tema de la Llei accés electrònic a l’administració, ja
que troba dificultats en algunes administracions per obtenir documentació electrònica.
La Direcció general de Localret es posa a disposició per comentar aquests problemes.
EL PRESIDENT EL SECRETARI
