Acollida Lingüística. Entrevista a Mònica Terribas · Sense Fronteres (membre del grup Agraw...

La Corbella-13.fh11 12/6/08 16:59 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

REVISTA INFORMATIVA SEMESTRAL DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA1 3

Acollida Lingüística.Sant Jordi 2008: “El català, llengua comuna”.Empreses. Estudis sobre el català als mòbils,als catàlegs i en productes ecològics.Conscienciació lingüística.“Catavolta, el joc del català”.

juliol 2008

LA CORBELLA:MILLOR REVISTAD'ASSOCIACIONSCULTURALS 2007

Entrevista a

Mònica TerribasPeriodista i directorade Televisió de Catalunya.


Composici�n


EditorialJa en són 15!

En portadaSant Jordi 2008: «El català, llengua comuna»

Acollida lingüísticaJornades d'acollida lingüística / “Si us plau, parla'm en català”

EmpresesCatàlegs comercials / Productes ecològics / Telefonia mòbil / San Miguel

EntrevistaMònica Terribas, periodista i directora de Televisió de Catalunya

PremisLa Federació d'Ateneus de Catalunya premia La Corbella

TerritoriPaís Valencià / Maresme / Vallès Occidental / Tarragonès / Empordà

ActivismeMés de 100.000 exemplars distribuïts de la guia Què faig si...?

JoguinesFesta per la Joguina en Català

Opinió“Normalitat precària, activisme sòlid”, de Salvador Cardús

A més a mésRecull de notícies

Passem comptesQuè hem aconseguit?

03

04

06

10

16

21

22

27

28

30

32

35

La Corbella - Plataforma per la [email protected] / www.plataforma-llengua.catSeu nacional: C/ Diputació, 276. Planta baixa. 08009 Barcelona. Tel. 93 321 18 03Comissió empreses: C/ Rocafort, 242 bis. 08029 Barcelona. Tel./fax: 93 284 81 03Plataforma per la Llengua Vallès Occidental: C/ Sant Joan, 20. 08202 Sabadell. Tel. 93 725 28 35Plataforma per la Llengua País Valencià: C/ Na Teresa, 2. 46700 Gandia (La Safor). Tel. 695 19 59 08Plataforma per la Llengua Empordà: C/ del Mall 61, 2n pis. 17220 Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).Tel. 676 30 10 38

• Per aportacions econòmiques: 3025-0002-49-1433250493

Director: Jordi Manent. Redactor en cap: Francesc Reverté. Consell de redacció: Martí Gasull, Sònia Llinàsi Daniel Mundet. Han col·laborat en aquest número: Tais Bastida, Èric Bertran, Pere Campí, SalvadorCardús, Josep-Anton Fernàndez, Bernat Gasull, Àlvar Kuehn, Carol Martínez, Agustí Oriol, Gemma Ponsa,Xavi Roca, Isabel Romano i Marta Urpí. Fotografia: Pere Campí, Eduald G., Martí Gasull, Enric Mestres,Roser Ortiz i Oriol Solà. Disseny: Josep Ramon Canellas. Impressió: IMGESA.

Sumari

A més de l’edició en paper, podeu consultar La Corbella en el següent enllaç:www.plataforma-llengua.cat/la_corbella


Composici�n


Ja en són 15!

Enguany la Plataforma per la Llengua celebrarà15 anys de feina activa. Comencen a ser forcesanys d'un treball constant i rigorós per promourela llengua catalana com a eina de cohesió social.Al llarg d'aquests anys hem anat definint unestil propi que ha aconseguit avençosimportants en àmbits on potser abans ningú nohauria pensat que era possible. Amb unplantejament transversal, positiu i una manerade fer constant i decidida hem anat aconseguintmillores, de vegades petites, de vegades mésgrans, però que han anat marcant una tendènciade progrés que ha superat moltes inèrciesnegatives creades.

Així, per exemple, i per citar només dos delsàmbits on actuem, cal dir que des de fa poquessetmanes ja s'han començat a distribuir lesprimeres cerveses de San Miguel en català,concretament tant l'ampolla de 33 cl. com lallauna de San Miguel Especial. Tal comesperàvem, no és l'idioma principal però sí quehi apareix en totes les informacions bàsiquesdel producte (ingredients i altres indicacionsobligatòries). En un altre àmbit completamentdiferent, volem destacar la consolidació de laxarxa associativa de la immigració, dinamitzada

per la nostra organització i que està integradaper més d'una vintena d'entitats de personesimmigrades i d'organitzacions de suport a lespoblacions immigrades. Amb la creació de laxarxa associativa de la immigració es preténpromoure l'intercanvi intercultural i fomentar laparticipació social de les persones nouvingudesa través de l'adopció de la llengua catalana coma llengua comuna. La realització per Sant Jordide l'acte “El català, llengua comuna” permetveure la feina de fons que s'està duent a termedes de totes les entitats.

Encara queda molta feina per fer. Els reptes dela nostra llengua i cultura no són pocs. Ara tenimmés instruments i més experiència per poderfer la nostra aportació, i fer-ho cada cop millor.Un exemple d'això és el premi atorgat a LaCorbella com a millor mitjà de comunicació del'any d'associacions culturals, concedit per laFederació d'Ateneus de Catalunya. És unreconeixement per poder continuar fent la nostratasca amb més exigència i eficàcia en tots elsàmbits. Per fer-ho confiem seguir comptant ambel vostre suport i amb el de molta més gent perfer que en els propers 15 anys la llenguacatalana continuï progressant.

03

Editorial


Composici�n


>en portada

Més de vint entitatsvinculades a la immigracióorganitzen l'acte «El català,llengua comuna»

23 associacions de persones immigrades iorganitzacions de suport a les poblacionsimmigrades, d'entre les quals la Plataforma perla Llengua, van celebrar conjuntament i per quartany consecutiu la diada de Sant Jordi. Lacelebració, que es va dur a terme al Moll de lesDrassanes de Barcelona, pretenia mostrar lesdiferents cares d'una societat, la nostra, quetendeix cap a formes multiculturals i que pren lallengua pròpia com a eix vertebrador de ladiversitat.«El català, llengua comuna» va ser una vegadamés el lema sota el qual es varen aplegar lesdiferents activitats. Es tracta d'una divisa queresumeix molt bé la filosofia amb la qual lesentitats organitzadores conceben la celebraciódel Sant Jordi: la nostra realitat correspon a lad'un país multilingüe, en el qual es parlen mésde 250 llengües; en aquest context de diversitatlingüística, el català és la llengua que ens uneixa tots i a totes, és l'idioma amb el qual volemconstruir la societat i que tothom pot compartir,i per això volem que sigui la llengua comuna.Entre les activitats que es van programar per al'edició d'enguany va destacar l'espectacle delcantautor valencià Miquel Gil i de l'OrquestraÀrab de Barcelona. També vàrem comptar ambuna bona mostra de cultures d'arreu, amb lamúsica i dansa africanes d'Akliso, la dansaboliviana de Tinkuna, el concert coral de Vocesy Música para la Integración i la dansa xinesa

interpretada per l'Associació d'EstudiantsXinesos de Catalunya.Per altra banda, vàrem comptar també amb elsorprenent espectacle «La rumba amaziga ja ésaquí!» i finalment, com a cloenda, tinguérem elprivilegi de fruir de la dansa bhangra interpretadapel grup Chak dee Punjabia. La presentació del'acte va anar a càrrec de l'actor Jaskaran Santino«Brady» i de l'actriu Menh Wai Trinh. Durant elmatí es van programar activitats adreçades alpúblic infantil: hi van haver tallers de llengües ide manualitats, es van explicar contes boliviansi es van organitzar partides de Scrabble.Paral·lelament a aquestes activitats hi va haverla presentació del manifest «El català, llenguacomuna», que les entitats organitzadores vanescriure per a l'ocasió i que enguany va prologarl'escriptora Najat El Hachmi. Es tracta d'unmanifest que vol destacar el paper del catalàcom a eina d'inclusió i de cohesió socials i ambel qual es demana a la societat catalana que facidel català la llengua d'acollida. Com aconseguir-ho? Ben fàcil, simplement utilitzant el català coma llengua de relació amb les personesnouvingudes i recordant als poders públics quetenen l'obligació d'establir les mesuresnecessàries per facilitar l'exercici del dret d'usarel català als qui vénen a viure a casa nostra.

Pere CampíCampanya Acollida lingüística

04

Podeu veure el manifest a:www.plataforma-llengua.cat/doc/manifest_santjordi08.pdf


Composici�n


05

FOT

OS

: RO

SE

R O

RT

IZ /

RA

MO

N C

AM

PÍ /

MA

RT

Í GA

SU

LL.

05

FOT

OS

: RO

SE

R O

RT

IZ /

RA

MO

N C

AM

PÍ /

MA

RT

Í GA

SU

LL.

05

Organitzen: Plataforma per la Llengua, Federació d'Associacions Americanesde Catalunya (FASAMCAT), Asociación de Mujeres Ecuato-guineanas E'WaisoIpola, Asociación de Profesionales Bolivianos en Barcelona (APBB), AssociacióCatalana de Residents Senegalesos, Associació d'Amics del Poble Marroquí(ITRAN), Associació d'Estudiants i Investigadors Xinesos de Catalunya,Associació de Dones Amazigues Tamettut, Associació de Tallers Afrocatalans(ATAC), Associació de Treballadors Pakistanesos, Associació de TreballadorsImmigrants i Marroquins de Catalunya (ATIMCA), Centre Cultural Islàmic Camíde la Pau, Centro Boliviano-Catalán, Comunitat Palestina de Catalunya, CornellàSense Fronteres (membre del grup Agraw Amazic N Katalunya), El Mirador delsImmigrants, Els Altres Andalusos, Espazo Galego dos Països Catalans, Federaciód'Entitats Bolivianes a Catalunya (Fedebol), Federación de Entidades Ecuatorianasen Catalunya (FEECAT), Llactacarú (Asociación de Inmigrantes Ecuatorianos enCatalunya para la Solidaridad y la Cooperación), Rede.cat i Veu Pròpia.

FOT

OS

: RO

SE

R O

RT

IZ /

RA

MO

N C

AM

PÍ /

MA

RT

Í GA

SU

LL.


Composici�n


06

Acollidalingüística

La col·laboració entre la Plataforma per la Llengua i els col·lectiusde nouvinguts segueix donant fruitsAmb l'objectiu de promoure l'ús de la llengua catalana entre elscol·lectius de persones immigrades, la Plataforma per la Llengua haobert dues línies més d'actuació. Per un costat, hem estat presentsen activitats organitzades per entitats vinculades a poblacionsimmigrades, com ara a la mostra Vive! Latinoamérica, que es va fera la Farga de l'Hospitalet de Llobregat, a l'acte de celebració de l'anynou xinès, al qual ens va convidar l'Associació d'Investigadors iEstudiants Xinesos de Catalunya, o a les activitats per commemorarel Dia Internacional del Migrant, que es van fer a Barcelona. Per unaltre costat, hem col·laborat amb Wanàfrica, que és una revistamensual adreçada a persones d'origen africà. La col·laboració haconsistit en l'elaboració d'articles i entrevistes.

Durant l'últim semestre la Plataforma per la Llenguaha participat en diverses jornades al voltant de latemàtica de l'acolliment lingüístic. La primera va serdurant la Tercera Jornada d'Acolliment Lingüístic,que va tenir lloc a Girona el 16 de novembre i quefou organitzada per la Secretaria de PolíticaLingüística de la Generalitat de Catalunya. LaPlataforma per la Llengua va presentar-hi la Guiapràctica d'acollida lingüística, juntament amb altresponents de diverses institucions educatives iacadèmiques que exposaren nous materials iexperiències relacionades amb el camp del'educació i la immigració.Posteriorment, els dies 11 i 13 de desembre de2007 es va dur a terme una sessió de formaciósobre l'acolliment lingüístic en el marc de l'XI Curs

de Formació del Voluntariat Lingüístic, organitzatpel Servei de Llengües de la UAB, amb el suportdel Comissionat per a Universitats i Recerca de laGeneralitat de Catalunya. Concretament, laPlataforma per la Llengua va presentar la sessió"Dinamitzant la llengua I: l'experiència de lacampanya Acollida lingüística promoguda per laPlataforma per la Llengua", que va anar a càrrec dePuri Pinto, membre de l'àrea de Nous parlants dela Plataforma per la Llengua. Per últim, el 29 defebrer d'enguany, vam participar a la Tercera Jornadad'Acolliment Lingüístic organitzada per la Secretariade Política Lingüística, aquest cop a Tarragona. Enaquesta ocasió hi vam exposar algunes reflexionssobre el rol lingüístic dels professionals que fan laprimera acollida de les persones nouvingudes.

Participació enjornades d'acollidalingüística Gemma Ponsa

Campanya Acollida lingüística


Composici�n


L'Aziz és llicenciat en biologia ifa gairebé 5 anys que va venir aviure a Catalunya procedent deGourrama (Errachidia, Marroc).El seu bagatge lingüístic («elsmagribins tenim molta facilitatper aprendre llengües»,confessa amb humilitat) li hapermès exercirprofessionalment com aeducador a la Fundació Bayt Al-Thaquafa, on desenvolupatasques de traducció i mediaciódins l'àmbit escolar. També éscoordinador i portaveu deCornellà Sense Fronteres,entitat que col·labora amb laPlataforma per la Llengua.

Explica'ns com vas aprendreel català.El vaig aprendre inscrivint-meal Centre per a la NormalitzacióLingüística. Actualment esticfent el nivell E2. M'agrada molt,el trobo molt fàcil i crec que éspossible que totes les personesl'aprenguin. Però t'haig de dirque els catalans no m'ho vanposar gens fàcil al principi.Quan vaig arribar, la gent d'aquí,pel fet de ser estranger, emparlava en castellà. Això nonomés passava amb mi, sinóamb tots els immigrats.

En què t'ha ajudat haveraprès el català?El català és molt interessantper a la integració, per a la feinai per a la comunicació, perquèhem de parlar amb tota la gentde la societat, i sense el catalàno ho podem fer. El català ésun punt on ens podem trobartotes les cultures que convivima Catalunya. No puc aprendrel'urdú per parlar amb unpakistanès ni el mandarí perparlar amb un xinès. Totes lescultures han d'aprendre el

català perquè així podencomunicar-se fàcilment entreelles. Això no significa quehagin de renunciar a la sevacultura i llengua originals,perquè també són unaaportació al país.

Quin consell donaries alsafricans que s'estableixen alnostre país?Som africans i hem vingut aCatalunya, per això hemd'esdevenir catalanoafricans.Hem de conservar la nostracultura africana i també hem deconèixer la cultura catalana.També hem de defendre totsels nostres drets, ja que si noho fem no podrem viure aquí.Molta gent pensa que elsafricans estan endarrerits i quevénen d'un món inferior, peròla realitat és que les personesafricanes tenen moltes cosesbones per aportar. Un diaarribarem tots a conviure enpau, amb un desenvolupamentsocial equitatiu i respecte mutu.

07

Entrevista feta perPere Campí

Portaveu de l'associacióCornellà Sense Fronteres

«Tothom potaprendre el català»

Perfil

Aziz BahaEntrevista a


Composici�n


La Plataforma per la Llengua haposat en marxa, en col·laboracióamb el Consorci per a laNormalització Lingüística i laFundació Jaume Bofill, lacampanya "Si us plau, parla'men català", que preténsensibilitzar els catalans de lanecessitat de no canviard'idioma davant els nouvingutsi donar a la llengua catalana unpaper d'inclusió i cohesió social.La campanya es va presentaroficialment el passat 15 de maiga l'Ajuntament de Vic en un actepresentat per Dolors Solà,directora del Centre deNormalització Lingüística

d'Osona i Miquel Strubell,membre del Consell Consultiude la Plataforma per la Llengua,i en el qual van participardiverses persones que no tenenel català com a llengua pròpiaperò que el parlen habitualment,entre les quals Bojan Krkic (paredel futbolista) i l'escriptora NajatEl Hachmi.La campanya es difondrà arreude Catalunya a través de 90.000postals en què diversespersones nascudes fora deCatalunya o nouvingutsdemanen als catalans que elsparlem en català i on expliquenla seva bona experiència a l'hora

d'haver adoptat el català com allengua habitual de comunicació.A la campanya ja s'hi han adheritmés de 150 entitats iinstitucions de l'àmbit nacional icomarcal de Catalunya.

S'inicia la campanya“Si us plau, parla'm en català”


Reeditem la Guia pràctica d'acollida lingüística. Després d'haver-seexhaurit la primera edició de la Guia pràctica d'acollida lingüística, laPlataforma per la Llengua ha reimprès aquesta publicació amb 17.000exemplars més que es distribuiran per tot el Principat de Catalunya enescoles, serveis educatius, centres del Consorci per a la NormalitzacióLingüística i altres centres educatius i associacions diverses. Recordemque aquesta guia, que ha comptat amb la col·laboració de la FundacióLluís Carulla, està enfocada a la conscienciació dels agents educatiusi socials en l'acollida en català de l'alumnat nouvingut i les sevesfamílies. A la guia trobem informació i arguments per a l'aprenentatgedel català, a més de recursos i experiències per facilitar l'acomodamentd'aquesta població en la llengua comuna del país.

Les postals són consultables a lapàgina web www.parlacatala.cat


08


Composici�n



Composici�n


L'ús del català en els catàlegs de les granssuperfícies comercials i supermercats aCatalunya és majoritari, amb una presència enel 77% de les pàgines del total de catàlegsobservats (el 89% en els supermercats ihipermercats). Aquestes dades signifiquenuna millora important respecte de l'estudianterior elaborat per la Plataforma per laLlengua l'any 2001.Pel que fa al compliment de la Llei 1/1998 depolítica lingüística en els catàlegs, i perempreses, 11 empreses compleixen la llei entots els seus catàlegs, 4 la compleixen deforma parcial i 8 empreses no la compleixenen cap dels seus catàlegs. Aquestes darreressón: FNAC, Leroy Merlin, Bauhaus, AKI,Conforama, Hipopotamo, LIDL i el GrupAuchan (Sabeco i Alcampo). Tambéincompleixen aquesta Llei en part dels seuscatàlegs Eroski, El Corte Inglés, Ikea iDecathlon.L'estudi també analitza la presència il'acompliment de la llei en altres elements decomunicació de les empreses amb els clients,com ara la retolació dels establiments, elsrètols dels productes, els webs i l'etiquetatge

dels productes propis. El català ha augmentatla seva presència, de manera desigual, en totsaquests elements. La Plataforma per laLlengua ha comunicat a cada empresa elsdèficits observats.El treball recull una sèrie de recomanacions ales empreses, com la necessitat de complir lallei i respectar els drets lingüístics delconsumidor com a part de la responsabilitatsocial corporativa i estratègia d'excel·lènciaempresarial. També recomana al'administració catalana fer complir a lesempreses la legislació lingüística delParlament de Catalunya (que després de 10anys no se segueix respectant), vinculant elseu acompliment a l'obtenció dels permisosd'obertura i ampliacions dels establiments.Recordem que hi ha més de 150 normativesestatals que obliguen a utilitzar el castellà,mentre que el català només en té 3. A Europano existeix una llengua amb un nombre deparlants similars al català tan desprotegidalegalment.

Es presenta l'estudi El català en elscatàlegs dels grans establimentscomercials i supermercats, a Catalunya

10

Empreses

Vegeu l'estudi a:www.plataforma-llengua.cat/doc/estudi_catalegs.pdf


Composici�n


11

Tais BastidaComissió empreses

Gràfic 11. Percentatge d'ús del català en els catàlegs decadascuna de les empreses o grups empresarials observats.

Carrefour

Caprabo

Grup Miquel

Grup Bon Preu

Consum

Sorli Discau

Grup FACSA

Bricoking

Toys 'R' us

Hipercor

Decathlon

Ikea

El Corte Inglés

Eroski

Hipopotamo

Grup Auchan

LIDL

Leroy Merlin

AKI

Bauhaus

Conforama

FNAC

0% 100%20% 40% 60% 80%

Percentatge en català Percentatge sense català

SupermercatsCorte Inglés

La campanya “A taula, encatalà” -promoguda perl'Associació en Defensa del'Etiquetatge en Català (ADEC)i la Plataforma per la Llenguaamb l'objectiu d'impulsar l'úsdel català en l'etiquetatge delsproductes comercials a travésd'un augment important de lademanda- ha aconseguit elsdarrers mesos novesadhesions per tal queinstitucions i grans entitatsconsumeixin productesetiquetats en català. Es tractad'entitats importants coml'Ateneu Barcelonès, l'AgènciaCatalana de la Joventut oÒmnium Cultural. Aquestesadhesions provoquen unincrement de la demanda delsproductes etiquetats en catalài fan reflexionar les empresesque no ho fan que veuen comels productes que inclouen lanostra llengua són rendiblescomercialment.

Noves adhesionsa la campanya“A taula, en català”

Marta UrpíCampanya “A taula, en català”


Composici�n


12

Empreses

El passat 11 d'abril la Plataforma per la Llengua vafer públic als mitjans de comunicació l'estudiL'acompliment de la Llei en l'ús del català enl'etiquetatge dels productes amb segell ecològic delConsell Català de la Producció Agrària Ecològica,centrat en els productes amb denominació dequalitat. En la producció agroalimentària ecològicael distintiu està avalat pel Consell Català de laProducció Agrària Ecològica (CCPAE), l'òrganencarregat de certificar i auditar els productesagroalimentaris ecològics a Catalunya. El CCPAEestà tutelat pel Departament d'Agricultura,Alimentació i Acció Rural de la Generalitat deCatalunya.De l'informe es desprèn, en termes generals, quepel que fa a l'ús de les llengües en l'etiquetatgedels productes ecològics catalans amb segell dequalitat del CCPAE, encara hi ha productes ambaquest segell sense etiquetar en català. L'idiomamés utilitzat en l'empresa catalana a l'horad'etiquetar els seus productes és el castellà (entèscom a emprat de manera generalitzada en lainformació de l'etiqueta), present en un 91%. Ensegon lloc apareix el català amb una presència del26%. I molt més enrere quedarien els productesetiquetats en altres llengües que representarien un7% del total.Els productes amb segell CCPAE estan obligats acomplir una sèrie de normes per poder obteniraquest segell. Una de les lleis que han de complirés la Llei 1/1998 de política lingüística, concretament

l'article 34.2 on s'especifica que “els productescatalans que gaudeixen de denominació d'origen,de denominació comarcal o de denominació dequalitat i dels productes artesanals que esdistribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya hand'ésser necessàriament, com a mínim, en català”.A partir de l'estudi realitzat, vam concloure que elsproductes ecològics observats no sempreacompleixen la llei. Per tant, es distribueixen deforma il·legal en el territori. Després de més de 10anys de vigència de la llei és molt greu que tant desde l'Administració com des de les empreses nos'hagin fet els passos adients per tal d'evitar lacomercialització il·legal d'aquests productes.

Els productes ecològicscatalans encara no respectenla llengua catalana!

Carol MartínezComissió empreses

Gràfic: Idiomes de l'etiquetatge segons productestrobats

200

180

160

140

120

100

80

60

40

20

0

Vegeu l'estudi a:www.plataforma-llengua.cat/doc/productes_ecologics.pdf

Nom

bre

tota

l de

prod

ucte

s

53

185

13

Català Castellà Anglès Altres

3


Composici�n


LA

PÍN

DO

LA

SO

CIO

LIN

GÜ

ÍST

ICA ¿Quins programes i adaptacions informàtiques per a persones cegues o amb baixa

visió hi ha en català?

N'hi ha uns quants, però encara queda molt de camp per córrer per normalitzar aquestàmbit, i les administracions s'hi haurien d'implicar més.

1. Entre les adaptacions informàtiques de “Dolphin computer access” trobem els programesLunar (versió 5.30), Lunar Plus (versió 5.30), Supernova Professional (versió 5.30) i HalProfessional (versió 5.30).

2. Entre els sintetitzadors de veu per programació hi ha l'Atlas TTS Lite (versió 1.0; preu:150 euros), Loquendo (versió 6.2; preu: 1500 euros) i TTS Telefónica I+D (versió 1.0; preu:99 euros).

3. També existeix el programa Scripts, un diccionari català-castellà / castellà-català del'Enciclopèdia Catalana per a Jaws 3.31.

Per a més informació consulteu les pàgines web www.funcaragol.org (Fundació de cecs Manuel Caragol)o bé www.verbio.com (empresa especialitzada en sintetitzadors i motors de veu que inclouen el català).

13

Ja podeu trobar penjat al web de la Plataformaper la Llengua l'estudi El català a la telefoniamòbil, amb el qual l'organització dóna a conèixerels resultats d'un test realitzat a mig milerd'usuaris durant el segon semestre de 2007.L'estudi conclou que la presència del català, tanten els productes de telefonia mòbil com en elsdiversos serveis que ofereixen les companyiesoperadores, és, en termes generals, forçaprecària i que, per tant, els consumidors catalanscontinuen en situació de desavantatge respectea consumidors d'altres comunitats lingüístiques.Volem donar les gràcies a totes les personesque han participat en aquest estudi i que vanrespondre el qüestionari. Es tracta d'un test querepetirem dos cops més fins a finals de 2008 i

amb què pretenem fer un seguiment dels acordsque van signar les principals companyies detelefonia mòbil i la Generalitat de Catalunya el2007, amb els quals es vol assolir la plenapresència del català dins d'aquest sector abansdel 31 de desembre de 2008.

La Plataforma per la Llenguaelabora l'estudi El català a latelefonia mòbil

Podeu consultar l'estudi a:www.plataforma-llengua.cat/doc/catala_telefonia_2007.pdf


Composici�n


14

Per primera vegada i des del mes de març,l'empresa catalana ha decidit incloure el català enl'etiquetatge dels seus productes, una demandaque feia temps que reclamaven els consumidorsdavant la incongruència de vendre productes senseutilitzar la llengua pròpia del país, però en canvioferint-ne amb més de 15 llengües -entre les qualsno hi figurava la catalana- en una mateixa etiqueta.L'empresa comença a complir els compromisosque va anunciar a la Plataforma per la Llengua latardor de 2007, tot introduint la llengua catalana enels productes San Miguel Especial, si bé encara téproductes que no es troben en català, i a apostarper l'actitud responsable vers el consumidor, tal

com ja ho va fer en el seu moment Moritz SA -queja va sortir al mercat amb tots els productesetiquetats en català- i, posteriorment, Damm, quede tenir dos productes en català l'any 2001 (de lamarca Xibeca) va passar a tenir-los de formamajoritària l'any 2007. Moritz, ara com ara, ésl'única cervesera que empra plenament el catalàen tots els productes, tant pel que fa a les dadesobligatòries com a les addicionals. Un fet queencara no passa ni amb Damm ni amb San Miguel,que només inclouen les dades obligatòries encatalà. Seguirem la seva evolució tot esperant queben aviat adoptin un tracte plenament normal capals consumidors catalanoparlants.

San Miguel jaincorpora el català enl'etiquetatge obligatori Gemma Ponsa

Comissió empreses

Empreses

Taula 1. Evolució dels usos lingüístics en l'etiquetatge dels productes més significatius de les cerveserescatalanes Damm, San Miguel i Moritz. Període 2007-2008.

CAT

ampolla 25 cl.ampolla 33 cl.per a celíacsampolla 25 cl.llauna 33 cl.llauna 50 cl.ampolla 25 cl.ampolla 1 l.llauna 50 cl.llauna 33 cl.ampolla 33 cl.llauna 33 cl.

Producte

Font: Actualització de l'Informe sobre el català a les cerveses, Plataforma per la Llengua, 2007.Nota sobre les abreviacions dels idiomes: cat (català), esp (espanyol), port ( portuguès), angl (anglès), fr (francès), it (italià) i Alt. (altres idiomes).

2007 2008ESP PORT ANGL FR IT ALT CAT ESP PORT ANGL FR IT ALT


Composici�n


PolíticaLingüística

En el context de les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, la Plataforma per la Llengua vainstar les forces polítiques a acabar amb la situació excepcional de marginalitat que pateix el català,tant a nivell legal com d'ús, per part del Govern de l'Estat. Va plantejar 10 punts de mínims:

Decàleg adreçat a les forcespolítiques resultants dels comicisdel 9 de març per normalitzar lasituació del català Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua

1. Ple reconeixement de l'oficialitat del català pera tot l'Estat espanyol en els mateixos termesque la Constitució reconeix el castellà.

2. Ús normal del català al Congrés i al Senat.

3. Modificació de les més de 150 normatives queimposen únicament el castellà tant en el dominilingüístic català com arreu de l'Estat.

4. Ús del català en els documents personalspúblics que emet l'Estat, en monedes i segells.

5. Assoliment del caràcter plurilingüe de l'Estat enl'ús institucional.

6. Exigència i equiparació del català al castellà enles places públiques i el funcionariat de l'Estat.

7. Normalització de la relació dels ciutadans ambl'Estat perquè puguin emprar el català sensenecessitat de traducció i que siguincorrespostos en la mateixa llengua.

8. Concessió de llicències als mitjans decomunicació privats d'àmbit general a tot l'Estattenint en compte la pluralitat lingüística i l'úsque en facin de les diverses llengües.

9. Reconeixement explícit de la unitat de la llenguaen totes les actuacions.

10.Reconeixement ple de l'occità i aplicacióescrupolosa de la Carta Europea de les llengüesregionals o minoritàries per a aquesta llengua.

La Plataforma crea una comissió de Nous parlants. El proppassat 9 de febrer, l'Executiva de laPlataforma per la Llengua va aprovar la creació de la Comissió de Nous parlants, formada perpersones que no tenim el català com a primera llengua però que l'hem adoptat com a llenguahabitual. La comissió vol potenciar la creació i difusió d'un discurs a favor del català que s'adaptimillor a la realitat social i demogràfica del nostre país. La idea del català com a llengua comuna ésla llengua que compartim, cadascú des dels seus orígens diversos, i que ens dóna accés a laciutadania. Entre els nostres projectes més immediats hi ha l'elaboració de documents en què esdesenvoluparan aquestes idees (el primer, sobre el conceptede llengua comuna), i que es presentaran en debat públic,així com la producció d'una guia per a nous parlants.

Josep-Anton FernàndezComissió de Nous parlants

15


Composici�n


Entrevista

Vostè porta més de 15 anys treballant a la televisiópública catalana. ¿Durant aquest temps i aquestaexperiència a la televisió constata una maduresai una consolidació en l'evolució del periodisme enels mitjans públics catalans i en català?De fet, porto més de 20 anys treballant-hi, perquè laprimera col·laboració que vaig fer amb la casa va serel 1987, quan vaig presentar una edició del Vostèjutja. Per tant, porto 21 anys. Vaig començar atreballar amb en Joaquim M. Puyal i el seu equip el1988-89, en els programes Tres pics i repicó i La vidaen un xip. I sí, crec que hem madurat en el sentit queen el nivell de formats i de propostes i de know how,de saber fer televisió. S'ha millorat molt. A nivelld'innovació, no tant. És a dir, hem millorat a nivell defàbrica, de factura, però no hem fet moltes méscoses noves del que va començar a fer TV3 els anys80. Vull dir que l'època de La vida en un xip, delPersones humanes, de l'Àngel Casas show,Ciutadans, dels nous formats que feia l'Escribano,aquesta època, que era una etapa de TV3 quepodríem dir que fins i tot era antropològica en elsentit que era necessari recuperar algunes coses idefinir un marc lingüístic, un marc territorial,geogràfic, històric, institucional que no teníem,malgrat aquests condicionants que evidentmentdeterminaven una part d'aquests formats, estàvemen una etapa de molts contrastos nous. Ara tinc lasensació que estem fent una televisió que haconsolidat una línia d'informació claríssima. És unareferència informativa important, és una televisió queha optat molt pel format de documental, de lainformació, etc. Però en canvi hem perdut una mica

la nostra vessant com a televisió d'entreteniment aCatalunya. Això ha volgut dir que la nostra gent encarano troba prous espais per passar-s'ho bé en la nostrallengua amb els formats que tenim avui dia.

Això pel que fa a la concepció, ¿però des d'unpunt de vista lingüístic el català no ha de ser unallengua per a tots els registres i per a tots elsusos? Una televisió pública no hauria de reflectiraquesta pluralitat?Sí, però la realitat és inacabable. Per la mateixa reglade tres podríem dir: ¿no hi hauria d'haver TV3 perpoder parlar d'accidents de trànsit, de coses violentesi de sang i fetge? No hauríem de tenir un programade sang i fetge que només parlés del sang i fetge? Ijo et diria que no cal, ja que en realitat la llengua noha de manar els continguts, la llengua ha de ser unvehicle transmissor. Aleshores els continguts són allòon nosaltres donem pes com a oferta de televisiva.Aquí el criteri no pot ser la llengua, ja que aquesta had'expressar tot el món en tots els registres possibles,sinó: el que nosaltres fem ho fem en català. Nosaltresoptem per no fer un programa de groguisme o menysgroc que altres televisions. No hi optem perquècreiem que la nostra societat no ho demana o perquècreiem que el nostre sentit del que és el servei públicno va per aquí. I ho fem en català perquè ho fem toten català. Aleshores si decidíssim fer un programarosa ho faríem tot en català, naturalment. Però crecque no és la línia que té TV3.

Entrevista feta perJordi Manent i Francesc Reverté

16

Mònica Terribas

Periodista i directorade Televisió de Catalunya1

1. Aquesta entrevista va ser feta poc abans que MònicaTerribas fos nomenada directora de TVC.


Composici�n


Mònica Terribas i Sala (Barcelona,1968). És periodista llicenciadaper la Universitat Autònoma deBarcelona i doctora per laUniversitat de Stirling (Escòcia).Ha estat professora titular delDepartament de Periodisme iComunicació Audiovisual de laUniversitat Pompeu Fabra.També ha escrit o editat algunsllibres sobre el món de lacomunicació i l'audiovisual. Hacol·laborat o conduït diversosprogrames de Televisió deCatalunya (TVC), i ha dirigit ipresentat el programa de TV3La nit al dia (setembre del 2002- maig del 2008). Des del 8 demaig d'enguany és la novadirectora de Televisió deCatalunya.

Perfil

“El K3 és el viver deTV3. Allà és on es crienels nostres peixos”


Composici�n


18

Entrevista

“Si decidíssim fer unprograma rosa, ho faríemtot en català, naturalment”

Observem que hi ha com una doble moral entremolts telespectadors catalans. És a dir, “la nostra”no pot fer Crónicas marcianas però la miraven a Tele5 quan la feien. ¿No creu que estem dient que encatalà només podem fer certs programes, i d'altresmés lligats a l'oci i considerats “baix de sostre” no?Jo crec que això no és veritat perquè, per exemple,La cosa nostra del Buenafuente va néixer aquí. Elsgrans programes d'humor i les grans fàbriquesd'entreteniment són catalanes. Gestmusic és català,Mediapro és català, El Terrat és català. I ens hem desentir molt orgullosos d'això. I jo n'estic. Jo treballoa la televisió pública i jo estic molt orgullosa que elmeu país i sobretot la meva televisió hagi sigut capaçde crear una indústria audiovisual com la que tenimque està fent el millor cinema independent a travésde Mediapro, que són pel·lícules importants de lesque s'estan fent al cine, i programes de Gestmusic.Alguns d'ells són programes que depassen el que hade fer una televisió pública. No són programes que ami m'entusiasmin per a una televisió pública i entencque es facin en una tele privada, ja que sóndinàmiques de valors i d'alteració de mercats,sobretot en el camp discogràfic, que jo crec que unatele pública no els ha de potenciar. Però no hemd'oblidar que el fenomen Buenafuente neix a TV3 ique aquest entreteniment ha funcionat en aquestacasa. Jo no crec que hi hagi una doble moral. Hi haprogrames ben fets adequats als públics nostres i hiha programes que no s'adeqüen al nostre públic.

Des de la Plataforma per la Llengua nosaltresvalorem i creiem que són pilars importants de la

fortalesa del català la immersió lingüística d'unabanda, el català com a llengua vehicular del'administració, i TV3 (i per extensió tot el quesignifica la CCMA). Comparteix aquesta afirmació?Absolutament. Penso que l'escola és fonamental, peròavui dia crec que després del sistema educatiu no hiha cap altra cosa que els mitjans de comunicació. Aixòsi parlem de nivell de pilars per sostenir una llengua.A mi em preocupa molt que no hi hagi consciènciad'això. Vull dir que l'imaginari d'un territori, d'un país od'unes institucions no estigui ben associat a unsmitjans. I a mi de vegades em pregunten: “Però tudes d'on parles?”. I jo dic: “Jo parlo des d'aquí. Joestic aquí. Parlo des d'aquí i, per tant, parlo des delmeu país”. No és una qüestió política ni de pertinençaa cap partit ni d'adscripció a cap partit. És una qüestióde pertinença a un país. I ja està. La llengua que joestic utilitzant és la meva i la fidelitat és a la mevallengua, al meu territori i a les meves institucions. Situ tens clar des d'on parles aleshores no tens capconflicte. La qüestió lingüística és una qüestió de enquina llengua està fet aquest mitjà. És evident que elsmitjans públics tenen una llei que els regula, en elnostre cas, i que marquen clarament que el català ésla llengua vehicular i que no hi ha discussió.

Els parlars i dialectes estan prou representats enels mitjans públics catalans? Falla alguna cosa?No. Falta presència territorial. El fet que País Valenciài Illes Balears -a part dels conflictes que teniminstitucionals ara, que també ho fan més difícil-tinguin menys presència de la que podríem havertingut si haguéssim aconseguit traduir una televisió


Composici�n


“La nostra gent encara no troba prous espaisper passar-s'ho bé en la nostra llengua ambels formats que tenim avui dia”

19

de parla catalana i no autonòmica. En definitiva, elmodel de les televisions autonòmiques han sigut elreflex d'“el estado de la autonomías”. “Café paratodos”: tothom té la seva tele i, per tant, que ningúno envaeixi ningú. No hi ha la concepció que TV3 ésuna riquesa més per al País Valencià sinó que, quanreben TV3, hi ha una part de la població que ho repcom una colonització i això té una lectura perversa.Penso que hem perdut territorialitat i en perdreterritorialitat lògicament perds accents. O sigui quela poca presència del País Valencià i de les Illes enels continguts de TV3, o de la Catalunya Nord, fa quees converteixi bàsicament en les corresponsalies queanecdòticament un cop cada “x” temps, quan hi hanotícia, hi ha una informació amb l'accent que toca.

¿Creu que és el moment que un presentador, perexemple una persona d'origen senegalès, presentiun telenotícies en català, amb l'accent propi?Crec que res d'aquestes coses s'han de forçar. Ni elsaccents, eh? És com el tema de les dones. Jo mai hesigut partidària de forçar les coses. La nit al dia elpresento jo i llavors fa que hi hagi gent que digui si etsagressiu o no ets agressiu, cosa que no diuen d'enJosep Cuní, per exemple, i podrien dir-ho en la mateixamesura, però segurament a mi m'ho diuen perquè hi haun estereotip associat al gènere femení i no al masculí.Jo crec que no s'han de forçar les coses. En el momentque hi hagi un bon periodista que sigui procedent delSenegal i parli en català i treballi a TV3 hi entrarà, i hientrarà amb normalitat. Les coses han d'anar al ritmeque va la vida. Penso que no li hem de donar una quotaa res. Que les coses han d'arribar per normalitat.

Hi ha un percentatge significatiu de catalans queno veuen televisió en català. ¿Aleshores què creuque s'ha de fer perquè aquest percentatge, queno s'acosta mai o pràcticament mai a televisionspúbliques o privades en català, s'hi pugui acostar?¿Què és el que falta o què es pot fer des delGovern o des de les mateixes televisions o elsmateixos periodistes?Crec que la qüestió lingüística cada vegada ensdetermina menys. L'excusa de la llengua ja no ensha de servir gaire. Les generacions noves canvienindistintament de canal igual que la meva mare ho faara i no sap en quin canal ha vist un programa. Dicque el tema de la militància amb la llengua relacionadaamb els mitjans cada vegada té menys importància.Les nostres generacions, la gent que puja, elscompanys del meu fill a l'escola, discriminen poc.Fan els que els interessa i juguen amb els que elsinteressa. Penso que les generacions que vénenveuran el Polònia si els interessa. I si La nit al dia elsinteressa, ho veuran. I si no, no ho veuran. I nosaltresel que hem de fer és bona televisió reflectint lescoses que realment creiem que són útils.

Però els canals de televisió en català no arriben atothom o no els veuen per igual totes lescomarques de Catalunya...Hi arribarà. Tard o d'hora. Però no ens enganyemd'una cosa: la indústria té molt de pes. Si nosaltres noaconseguim entrar a sectors que són fonamentalscom els videojocs, com les coses amb els que juguenels nens, malament. L'única batalla real d'això queesteu dient és el K3. El K3 és el viver de TV3. Allà és


Composici�n


20

Entrevista

“No hi ha la concepció queTV3 és una riquesa més peral País Valencià”

on es crien els nostres peixos. Si perdem la batalladel K3 ho perdem tot. Els nostres nens han de ser delSúper 3, i no per una qüestió de llengua només, sinód'això que estem dient, pels valors. No crec amb latelevisió pública per la llengua i pel país, sinó pelsvalors. Estem creant una societat que té uns valorsdeterminats. I quan nosaltres optem per no fer rosaestem creant una societat amb uns valorsdeterminats. I quan nosaltres optem per un modeld'informació determinada en la qual no entrem en elssuccessos és que estem creant un model de societat.I això és una inversió de futur. A nivell educatiu. I aixòal marge de la llengua i al marge de tot. Per tant, quandic que el K3 és el nostre viver, vull dir també ambvalors. I això és la batalla fonamental. El tema lingüísticés molt important, i cal incorporar-lo amb molta

normalitat, però sobretot és important tenir clar quinmodel de televisió per a quin model de país.

En aquest sentit, ¿creu que estem encarant bé elfutur de la televisió catalana en el món audiovisual?Jo crec que sí. Som una absoluta rara avis. La nit al dia,per exemple, és una cosa insòlita en una tele, avui. Enaquests moments, a l'Estat espanyol jo no podria feraquest programa a cap altra tele. El programa que jofaig no el podria fer enlloc més. I això trasllada unadeterminada estètica i cura pel llenguatge audiovisualque segurament no fan altres teles. Perquè nosaltreshem invertit amb estètica audiovisual. Nosaltres esteminvertint correctament, no només amb llengua i cultura,sinó també i sobretot amb un tipus de televisió que téuna determinada factura i qualitat.

¿Creu que dins de Catalunya mateixhi ha prou representació dels diversosparlars i dialectes catalans? Són justesles crítiques que de vegades es fan?S'ha fet aquest esforç territorial, peròmoltes vegades queden diluït percrítiques absurdes que duren i es fanpolèmiques llarguíssimes. La llenguade Lo Cartanyà és un cas claríssim.

¿Què n'opina del tancament delsrepetidors de TV3 al País Valencià iquina creu que és la solució perquèTV3 es vegi amb normalitat en aquestterritori?El que jo no puc entendre és que comhi ha responsables polítics que noveuen com una riquesa el fet que la

seva població pugui tenir com mésmitjans de comunicació i canals detelevisió millor. La llengua, alcapdavall, és un factor secundari: éstot allò que comunica un mitjà decomunicació.

Quina és la clau perquè l'espai decomunicació català funcioni?La clau per un espai de comunicaciócatalà és que tothom pugui veure-hotot a tot arreu, no? És el que hauriade ser. I ja està, és l'única solució.

Diuen que el Bruce Willis, quan elsenten parlar en català, no els hi sonabé, que no hi ha un argot prouespontani català. Què passa: que amb

el català només es pot ser seriós?No, jo crec que jo. El Mikimoto vacrear un argot propi de llenguatgejuvenil absolutament bo. Va crear unamanera de parlar i va quallar. I eradivertit i era nostre i era propi. I elBuenafuente després va venir i va ferun bilingüisme estrany que va quallar,també.

És bo que des d'un punt de vistalingüístic hi hagi teleporqueria encatalà?Depèn del que consideristeleporqueria. Jo crec que hi hadeterminats programes que ja estàbé que siguin a altres televisions, finsi tot a televisions privades en català.

QÜ

ES

TIO

NA

RI


Composici�n


Premis

La revista La Corbella de laPlataforma per la Llengua haguanyat un dels Premis Ateneus,que atorga cada any la Federaciód'Ateneus de Catalunya (FAC).En concret, la revista ha guanyatel premi als mitjans decomunicació d'associacionsculturals. La Plataforma per laLlengua, a més, ha estat finalistad'una altra categoria, lad'innovació, a la qual s'hipresentava el web del'organització, www.plataforma-llengua.cat.Els guardons es van lliurar el 12de desembre de 2007 en el marcd'un acte que es va celebrar al'Espai Francesca Bonnemaisonde Barcelona. Després de recollirel premi, el director de La Corbella, Jordi Manent, va definir la revistacom a "modesta però bonica" i va destacar: "Si parlem en termes familiars,i tenint en compte que hi ha molts tipus de famílies, la revista ha tinguttres pares: la Sònia Llinàs en seria la mare, jo el pare i en FrancescReverté el pare adoptiu, que va donar un nou impuls a la segona etapa".Finalment, Manent va donar la recepta per treure cada cop un productemillor: "El secret es troba en 5 ingredients: constància, eficàcia, il·lusió,rigor i modernitat".

El jurat dels premis ha estat format en aquesta edició per la responsabled'acció social d'Abacus Cooperativa, Victòria Civit, l'ex-conseller deCultura, Ferran Mascarell, la periodista Rut Martínez i l'ex-president dela FAC Francesc Melià.

La Federació d'Ateneus deCatalunya premia La Corbella

21


Composici�n


Territori

Nova edició de la guiaQuè faig si...? per alPaís Valencià, amb25.000 nous exemplars

Podeu descarregar-vos la guia a:www.plataforma-llengua.cat/doc/guia_quefaigsi_pv.pdfPer a més informació:www.plataforma-llengua.cat/paisvalencia

22

Àlvar KuehnPlataforma per la Llengua País Valencià

Suggerir idees i alternatives d'actuació a totes aquelles personespreocupades per l'ús del català i que poden tindre dubtes davant dedeterminades situacions de la vida diària relacionades amb elvalencià. Eixe és l'objectiu de la guia Què faig si...? Algunssuggeriments que poden ésser útils per afrontar situacionsquotidianes pel que fa a l'ús del valencià, de la Plataforma per laLlengua. Cal dir que es tracta de la segona edició, amb més de25.000 exemplars editats.

La publicació de l'opuscle és la segona part d'un projecte iniciat l’any2006 amb l'edició d'una guia adaptada a la situació social i legal delcatalà a Catalunya. Eixa publicació va tindre continuïtat amb un segonllibret adaptat a la realitat del País Valencià. Aquests materials, però,es van esgotar ben prompte davant de la gran demanda, i ara laPlataforma per la Llengua ha decidit fer l'esforç d'editar-ne una novaversió, amb 25.000 exemplars més, que es distribuïxen i espresenten arreu del País Valencià. Així, ja l'hem presentada al CasalJaume I i a la Universitat d'Alacant, a Vila-real, Castelló, Alcoi iGandia, unes presentacions que han aplegat un gran nombre depersones. Tot seguit, entre els mesos de maig i juny estàrem aVilamarxant, Gata, Xàtiva, Sueca, Sagunt i València, convidats perdiverses associacions i institucions.L'objectiu de la guia, a través d'un disseny amé i d'una estructuraque vol ser didàctica, és suggerir tot un seguit d'idees que hem anatarreplegant i que poden ser d'utilitat en determinats moments.L'objectiu final d'este llibret és ajudar que cadascú pose el seu grad'arena en la seua vida diària per a assolir la plena normalització delvalencià. Alhora, la guia oferix informació útil sobre la llengua i sobreel seu context històric i geogràfic.


Composici�n



Composici�n


24

Territori

La Plataforma per laLlengua Maresme començael 2008 amb empenta

El començament del 2008 haestat molt intens per a laterritorial del Maresme, ja quehem organitzat un munt d'actes.El més significatiu va tenir lloc el19 d'abril, quan, dins dels actesde Sant Jordi, vam organitzar elCorrefoc per la Llengua a Arenysde Mar, amb la col·laboració del'Ajuntament d'Arenys de Mar.Amb la Colla del Basilisc i elsseus diables i timbalers vam ferun recorregut pels carrers de lavila. També ens hi acompanyarenels Tabalers de Caldes. Abans decomençar el recorregut, elsBastoners d'Arenys i l'Aranyot,el Drac d'Arenys, ens vanmostrar alguns dels seus balls.La participació ciutadana va sermolt important, tant en els ballsde l'inici al Calisay com duranttot el recorregut fins a arribar alfinal de la festa a la plaça del'ajuntament. En resum, podemdir que la iniciativa va ser un èxiti ens plantegem que aquestcorrefoc hagi estat només elprimer i que el Correfoc per laLlengua d'Arenys es converteixien un clàssic de la nostraterritorial.

Però no només hem fet aixòaquests primers mesos del2008. El mateix cap de setmanaque fèiem el Correfoc a Arenysde Mar també érem presents aCanet de Mar, on teníem unataula muntada a la Mostrad'Entitats. Durant els mesos degener i febrer també vampresentar a la biblioteca deCanet de Mar els llibresL'institut de la Vergonya, d'Èric

Bertran, i La llengua que ens vaparir, de Jordi Solé i Camardons.Per últim, durant el mes defebrer, es van fer duespresentacions de la guia Quèfaig si... a l'Institut Domènech iMontaner de Canet de Mar perals alumnes de primer i segonde batxillerat.

Isabel RomanoPlataforma per la Llengua Maresme

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/maresme


Composici�n


25

El Vallès Occidental,amb el País Valènciaper reclamar que esvegi TV3 Èric Bertran

Plataforma per la Llengua Vallès Occidental

Amb la intenció de mostrar la solidaritat amb AccióCultural del País Valencià (ACPV) i amb les personesafectades pel tancament de les emissions de TV3,la Plataforma per la Llengua del Vallès Occidental,conjuntament amb la Coordinadora d'Associacionsper la Llengua (CAL), vam organitzar, cap a mitjanfebrer, una xerrada a Sabadell que va aplegar ungran nombre de persones.

La presentació de la conferència va anar a càrrecde Josep Abad i de Jordi Cuixart, representants deles organitzacions. Van resumir breument la situacióde persecució lingüística que es viu al País Valenciài van fer una breu introducció del conferenciant id'ACPV. La presentació de la situació delsreemissors de la Corporació Catalana de MitjansAudiovisuals al País Valencià va anar a càrrecd'Antoni Royo, delegat a Castelló d'ACPV.

Royo va explicar que ja fa 23 anys que es vaninstal·lar, per part d'ACPV, els reemissors que vanfer possible la recepció de TV3. Aquests reemissorses van pagar mitjançant subscripció popular, a basede bons, que van adquirir milers de valencians. Ara,la Generalitat Valenciana els ha obert expedient peremetre "en una freqüència no autoritzada", tot i queaquesta ni l'ocupa ni és previst que l'ocupi ningú.Els ha imposat una multa de 300.000 euros i hademanat als jutjats autorització per tancar elsreemissors. En el cas del d'Alacant, han aconseguitaquesta autorització, i han deixat el sud del PaísValencià sense el senyal. En canvi, el jutge de

Castelló s'ha negat a autoritzar-la, i s'està a l'esperadel pronunciament del de València. Amb l'objectiude poder pagar la multa, ACPV ha editat una làmina,cedida pel pintor Antoni Tàpies, que es ven alsimbòlic preu de 10 euros com a forma desolidaritat.

Royo va demanar a la gent “que doni a conèixer eltema i que generi indignació entre els ciutadans,perquè pressionin els partits i les corporacionsmunicipals, perquè ells, al seu torn, pressionin alministre d'Indústria perquè aturi aquest intent deprivar els valencians de la lliure recepció dels canalsde TVC".

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/vallesoccidental

FOT

O: E

UD

ALD

G.


Composici�n


Territori

Joguines, Voluntariat per laLlengua, Sant Jordi... Xavi Roca

Plataforma per la Llengua Empordà

El passat 23 de desembre la Plataforma per la LlenguaEmpordà va organitzar un acte a Sant Feliu de Guíxolsa favor de la normalització lingüística en el camp deles joguines, emmarcat dins la campanya d'àmbitnacional "En català, jugues?". Es va muntar una taulainformativa, es va fer un espectacle infantil i unacagada del Tió amb obsequis per a tothom i tambées van repartir cartes als reis en diferents comerçosi centres cívics locals. D'altra banda, a inicis del mesde març es va iniciar el Voluntariat per la Llengua aSant Feliu de Guíxols amb el suport de la Plataformaper la Llengua Empordà. La iniciativa la promou elServei Comarcal de Català del Baix Empordà, el

Consorci per a la Normalització Lingüística, laPlataforma per la Llengua Empordà i l'Ajuntament deSant Feliu. En aquesta primera promoció s'han creatuna vintena de parelles. Finalment, i per segon anyconsecutiu, el 23 d'abril la Plataforma per la LlenguaEmpordà va editar uns punts de llibre amb referènciesa Sant Jordi i a la llengua catalana per distribuir-losper establiments, centres cívics i entitats de SantFeliu de Guíxols, i pel centre de la població. L'edicióha comptat amb el suport de la Caixa Girona i del'Ajuntament de Sant Feliu.

Agustí OriolPlataforma per la Llengua Tarragonès

La Plataforma per la Llengua Tarragonès ha complert 6 mesos d'existència, període durant el qual ha treballatinformant a establiments de Tarragona i Valls que incompleixen la llei sobre quins són els drets lingüístics delconsumidor. Fins ara, s'han detectat 105 establiments que infringeixen la Llei 1/1998 de política lingüística, il'organització s'ha adreçat a tots ells per carta informant-los de la legislació vigent i demanant-los que s'hiadaptin. La legislació catalana estableix l'ús de com a mínim el català en la retolació interna i externa, les cartesde menús i serveis i en l'atenció oral, sense perjudici de l'ús d'altres llengües.L'organització demanarà també als ajuntaments de les poblacions afectades que vinculin el compliment de lalegislació lingüística catalana a la concessió dels permisos d'activitat, tal com es demana per a la resta delegislació vigent. També recomanarà a les dues administracions que informin els establiments oberts al públicsobre aquesta legislació i que se'ls doni el suport necessari per adequar-se a la llei. Segons l'organització,aquestes mesures són necessàries per tal de millorar el servei i la qualitat del comerç local i per garantir queen el futur aquests establiments no es trobin davantles sancions de l'Agència Catalana del Consum.

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/emporda

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/tarragones

26

La Plataforma per la LlenguaTarragonès informa sobre els dretslingüístics dels consumidors a 105establiments que incompleixen la llei


Composici�n


27

La guia Què faig si...? Algunssuggeriments que poden ésserútils per afrontar situacionsquotidianes pel que fa a l'ús delcatalà arriba ja a la terceraedició, de la qual se n'han fet100.000 exemplars. LaPlataforma per la Llengua vaeditar per primer cop la guial'any 2006, i entre les tresedicions ja se n'han distribuït114.000 exemplars, cosa quesignifica un esforç del'organització perquè aquestmaterial s'estengui al màximarreu del país.¿És de mala educació continuaruna conversa en català quanalgú se'm dirigeix inicialment encastellà? Les cartes i els menúsd'un restaurant han d'ésser enllengua catalana? Em pucqueixar perquè un producte noestà etiquetat en català? Quinaimportància té el català dins elcontext mundial? Què puc fer joper millorar l'ús de la llengua?Sovint en la nostra vidaquotidiana ens trobem ambsituacions relacionades amb l'úsde la llengua catalana que devegades se'ns fan difícils

d'encarar o se'ns plantegendubtes sobre quins són elsnostres drets o sobre laimportància real de la nostrallengua. Aquesta guia tél'objectiu de suggerir tot unseguit d'idees que poden serd'utilitat en determinatsmoments, amb el propòsit quecadascú posi el seu gra de sorraper assolir la plena normalitzaciódel català. Alhora, ofereixinformació útil sobre el català isobre el seu context històric igeogràfic, i inclou tot un seguitd'adreces d'entitats iorganismes oficials on enspodem adreçar per fer unareclamació o per demanarinformació sobre qualsevol delsaspectes tractats.Des de la primera edició, la guias'ha convertit en una eina moltútil, fet que prova la granacceptació que ha tingut: lesdues primeres edicions es vanesgotar ràpidament, i laPlataforma per la Llengua s'havist obligada a fer-ne una nova

edició, revisada, millorada iactualitzada amb les dades mésrecents sobre la situació delcatalà.

La guia Què faig si...? ja arribaa la tercera edició amb més de100.000 exemplars distribuïtsarreu del país

Activisme

Francesc RevertéPlataforma per la Llengua

Podeu descarregar-vos la tercera edició de la guia a:www.plataforma-llengua.cat/doc/guia_quefaigsi.pdf


Composici�n


28

Centenars de nens i nenes van participar un anymés en la quarta edició de la Festa per la Joguinaen Català, que es va celebrar el passat 22 dedesembre al passeig de Sant Joan de Barcelona.Aquesta jornada lúdica que la Plataforma per laLlengua organitza cada any té l'objectiu dereivindicar que les joguines que els infants rebencada any per aquestes dates siguin etiquetadesi tinguin les instruccions en la nostra llengua.La festa va comptar amb nombroses activitatsadreçades especialment als més petits: uncastell inflable, ludoteques, tallers didàctics,actuacions del grup d'animació La Tresca i laVerdesca i de la rondallaire Sílvia Llorente, jocsmecànics amb Guixot de 8, jocs de PC i lapresència d'un patge reial que va recollir lescartes dels infants per portar-les als Reis Mags.La campanya es va complementar, a més, ambl'edició de prop de 20.000 cartes als Reis amb

el tradicional encapçalament "Estimats ReisMags d'Orient" i que conclouen amb una peticióper als tres Reis: "Poder jugar en català".La festa s'engloba en la campanya "En català,jugues?", que busca conscienciar les empresesde la importància de tenir en compte la nostrallengua a l'hora de comercialitzar productesorientats als infants en el nostre país; i, alhora,demana a les administracions una legislacióespecial pel que fa a la llengua de jocs,joguines, vídeos, videojocs i altres materialsdirigits als nens i joves que es comercialitzen aCatalunya. Finalment, també es vol convidartota la població a tenir en compte la llengua al'hora de comprar els regals per als més petitsi promocionar i donar a conèixer l'oferta existentde joguines que hi ha en català.

Centenars d'infantsparticipen en l'ediciód'enguany de la Festaper la Joguina en Català

Joguines

Francesc RevertéPlataforma per la Llengua

Descarregueu-vos la carta als Reis Mags a:www.plataforma-llengua.cat/doc/carta2007.pdf.


Composici�n



Composici�n


Opinió

En una entrevista publicada en un dels primersnúmeros del Debat Nacionalista, a finals delsanys 80, hi afirmava -ho escric de memòria- quel'objectiu del nacionalisme no podia ser l'aspirara aconseguir que tots els catalans tinguessin“consciència nacional”, sinó que l'estat final delnostre combat era la “no-consciència nacional”.No sé si vaig saber-me explicar prou bé, llavors.Però, en tot cas, em referia al fet que la“normalitat” nacional s'aconsegueix“naturalitzant” la pertinença al país, aconseguintque aquesta adhesió esdevingui un fet donatper descomptat i no pas una afirmacióreivindicativa. Certament, tots els pobles lliurestenen la seva oportunitat ritual de celebrar elseu patriotisme, però l'habitual és que, demanera explícita, només ho facin en aquestesocasions. Tota la resta del temps, la pertinençanacional es manifesta de manera implícita, ocom diu Michael Billig, de manera “banal”. Perdir-ho així, l'objectiu és poder ser nacionalment-i viure nacionalment- en català sense ni adonar-te'n.Ara bé, l'assoliment d'aquesta “naturalització”de la pertinença a la nació no pot arribar totasola, per una simple adhesió individual i lliure.I menys quan hom està sotmès a lespretensions nacionalitzadores d'un Estat quedisposa de totes les eines necessàries peraconseguir que allò que es naturalitzi sigui elseu propi projecte nacional i no pas el nostre.Per tant, el procés de construcció nacional, quan

no es té un Estat propi, viu sotmès a una dobletensió: per una banda, cal mantenir el combatque desemmascari les pretensions de l'adversarii, d'altra banda, és necessari simular unanormalitat que encara no s'ha aconseguit, és adir, poder viure “com si” ja fóssim un país lliure.La meva opinió és que a Catalunya hem jugatprou bé l'eina de la normalitat. De Cavall Fort aTV3, de l'Enciclopèdia Catalana a Vilaweb, delsSetze Jutges al Rock Català que omplia el PalauSant Jordi, la simulació de normalitat hafuncionat de manera més que raonable i ambèxit. En canvi, se'ns ha escapat dels dits lanecessitat de mantenir el combat contra lespretensions assimiladores de l'espanyolisme.Ho hem semblat tant, de normals, que per amolta gent les reivindicacions i les actitudscombatives els han acabat semblantinnecessàries. La militància catalanista,especialment en el terreny de la llengua, s'haanat perdent amb el pretext que ara l'únicimportant era triar en funció de la qualitat il'interès, i no de la llengua. No fa massa, sentiaun antic càrrec públic de l'administració catalanaque justificava la seva inclinació per les versionsespanyoles de les traduccions de novel·lesestrangeres emparant-se en el supòsitabsolutament incert que solen ser de mésqualitat.El problema a resoldre, doncs, és el de ladesigualtat dels dos processos. La simulació denormalitat ha de ser prou important com per

Normalitat precària,activisme sòlid Salvador Cardús i Ros

Membre del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua

30


Composici�n


31

seduir una gran majoria, mentre el combatdirecte ha de continuar, necessàriament, a càrrecde minories. Ara bé: es necessita una minoriaamb una massa crítica suficient com per liderarla normalitat que s'ofereix a la majoria. I,lamentablement, aquesta minoria, que existeix,no ha arribat a constituir la massa crítica suficientcom per tenir la capacitat transformadora quenecessitem.Ens trobem, doncs, amb unes minoriescombatives que, a excepció de certesexpressions patològiques que s'hi solen adherir,treballen de manera molt intel·ligent, sí, peròque no tan sols són massa petites, sinó queencara podrien perdre més efectius. De maneraque, sense crear un estat d'alarma generalitzatni voler generar catastrofismes que seriencontraproduents amb l'objectiu de la“normalitat” nacional, ara mateix ens caldriareforçar i ampliar l'activisme però amb una visióestratègica i amb tècniques de combatinnovadores, en la línia que ja fa anys treballa laPlataforma per la Llengua.Caldria sortir, en definitiva, de l'atzucac quesuposa que persones absolutament lleials al país-sobretot gent jove però no tan sols joves-, queja el viuen amb normalitat, a més,s'incorporessin a la militància. Penso, és clar, enel voluntariat que s'organitza a l'entorn de lesparelles lingüístiques, que hauria de créixer demanera exponencial. Però també imagino,posem per cas, una campanya on cada

subscriptor o cada lector de l'AVUI es proposésaconseguir un altre subscriptor o lector. Quinaseria la reacció davant d'un incrementd'aquestes característiques? Doncs que tota laresta de mitjans hauria de moure fitxa, a favordel català, i que els nostres dirigents políticsvisualitzarien de manera més clara quina ésl'exigència nacional dels catalans.Naturalment, una bona planificació estratègicahauria de determinar quines accions sónprioritàries. Però si no som capaços, a més,d'incrementar quantitativament l'activismenacional i lingüístic, podríem engegar a dida totsels esforços de normalització tan tenaçmenttreballats i que, paradoxalment -segurament hihavíem d'haver comptat-, han desmobilitzatsectors de catalans que han perdut de vista quela normalitat en la que viuen és, encara,dramàticament precària.


Composici�n


L'ACM i la Plataforma per la Llenguasignen un conveni per promoure l'ús delcatalà als municipisL'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Plataforma per laLlengua han signat un conveni de col·laboració amb la finalitat dedifondre i promoure l'ús de la llengua catalana als municipis. Elconveni contempla el foment i la sensibilització dels ajuntamentsenvers l'acollida lingüística de persones nouvingudes, i per això, laPlataforma per la Llengua posarà a disposició dels més de 900 enslocals associats a l'ACM els materials que ha editat sobre aquestamatèria, com ara la guia Què faig si...? o la Guia pràctica d'acollidalingüística. De la mateixa manera, la Plataforma per la Llenguafacilitarà a l'ACM mocions relatives a la promoció i extensió de l'úsde la llengua catalana perquè aquesta entitat les faciliti als seusajuntaments associats. El conveni també recull la col·laboració ambles iniciatives i serveis que es posin en marxa i que tinguin unavinculació directa amb el món local, com per exemple exposicionssobre el foment de l'etiquetatge i el cinema en català.

L'Acadèmia de la Llengua catalanaManuel i Miquel-Àngel Sayrach apleguen en el llibre Pas a pas, camí de l'alba. Memòria de l'Acadèmiade Llengua Catalana (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2007) la història d'aquestaacadèmia i d'un grup de persones actives i compromeses amb el país i la seva llengua que, entre 1953i 1965, en ple franquisme, van reprendre l'activitat cívica i cultural que en l'època de la Renaixença java dur a terme l'Acadèmia Catalanista i altres institucions científiques, literàries i culturals. Podríem dirque l'Acadèmia de Llengua Catalana, igual que l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana durantla II República o bé La Crida als anys 90 del segle passat, són entitats precursores de la Plataformaper la Llengua.

A més a més

32


Composici�n


Palestra, unaentitat cívica ide formacióL'historiador i soci de laPlataforma per la LlenguaLluís Duran ha publicatIntel·ligència i caràcter.Palestra i la formació delsjoves (1928-1939)(Editorial Afers, Catarroja

- Barcelona, 2007). El llibre ressegueix la històriade Palestra, una organització nacional de lajoventut catalana que proposava una reformamoral per als joves catalans dels anys trenta, queaspiraven a una Catalunya lliure, democràtica ioberta al món. Palestra fou una entitat originalpel que fa a la seva constitució, important perquèformava quadres pel país però també perquèagrupava il·lustres intel·lectuals i activistescatalans, com Pompeu Fabra o Josep MariaBatista i Roca.

Una calaixera de recursoslingüísticsDins de les recomanacions que regularment usfem d'iniciatives relacionades amb la promociódel català, volem proposar-vos avui que visiteu elweb La Calaixera de llengua i país(www.lacalaixera.cat), un projecte del'Ajuntament de Girona que ofereix un recull denombrosos recursos lingüístics a partir d'enllaçosa diverses webs entre els quals podreu descobrireines de tot tipus per fomentar l'ús de la llenguai per poder viure plenament en català, agrupatsen 33 categories, com Aprenentage de la llengua,Informàtica, Cultura tradicional, Hostaleria,Entitats nacionals i un llarg etcètera. El nom i eldisseny del web volen recordar les calaixeres defusta que utilitzaven reconeguts estudiosos de lallengua per tenir-hi ordenades alfabèticament lesfitxes amb les paraules que anaven cercant per al'elaboració de treballs com el Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover, o elDiccionari etimològic i complementari de lallengua catalana de Joan Coromines.

33


Composici�n


Neix Cine a la carta, un videoclub on-lineA finals del 2007 naixia Cine a la carta, el videoclub via web, unainiciativa del jove informàtic Arnau Campamà. De fet, Campamà vaidear aquest videoclub on-line com a projecte de final de carrera, il'ha pogut dur a la pràctica creant una empresa amb l'ajut de cincinversors. Destaquem Cine a la carta (www.cinealacarta.com owww.cinealacarta.cat) perquè no només és dels primers a serpresents en el mercat, sinó també perquè -que sapiguem fins ara-és l'únic videoclub on-line que ofereix la seva web en cinc llengües,entre les quals el català, i perquè permet veure pel·lícules en català,castellà, anglès, basc i gallec, sempre que el doblatge existeixi enla llengua corresponent. L'usuari trobarà, de moment, unes 230pel·lícules, un 15% de les quals són doblades al català. El sistemade pagament és força senzill (SMS, targeta de crèdit o sistemaPaypal), i el lloguer d'una pel·lícula, que es veu en sistemastreaming, és de 2 euros i mig o 3 euros. Cal felicitar les iniciativesprivades que tenen present la nostra llengua com a valor de mercat.

Les ascencions de Verdaguer al PirineuUn dels pares de la llengua catalana moderna fou Jacint Verdaguer, gran puntalde la Renaixença. Se sap que Verdaguer, a més de mossèn, poeta i bon lletraferit,era un excursionista nat. El llibre Les ascencions de Verdaguer al Pirineu(Cossetània Edicions, Valls, 2008), de Bernat Gasull i Roig, un dels membresfundadors de la Plataforma per la Llengua, ressegueix, a través de 29 itineraris,les travesses i els cims que el poeta va atènyer durant els anys 1882 i 1883 perla serralada pirinenca, entre els quals el Canigó, l'Aneto o la Pica d'Estats. Aquestllibre és una guia de muntanya els itineraris de la qual van acompanyats per lesdescripcions que Mossèn Cinto feia durant les travesses. Llengua, terra i gent,sempre lligats!

34

A més a més


Composici�n


Damm afegeix el català en la informació de l'etiquetadels ingredients de l'AK Damm.

San Miguel treu al mercat les primeres cervesesetiquetades en català (ampolla de 33 cl i llauna SanMiguel Especial) amb les informacions bàsiques delproducte.

Campanya “A taula, en català”: adhesions de l'AgènciaCatalana de Joventut, l'Ateneu Barcelonès i ÒmniumCultural, que ja sumen 255 adhesions.

Creació del segell de qualitat i de distinció digitalQPECAT (qualitat per la compra de ProductesEtiquetats en Català).

L'empresa Sport Forum i la casa de joguines KingJouet fan els catàlegs en català.

El catàleg d'IKEA de l'any 2007-2008 es comença arepartir en català als domicilis, però només en formatCD-ROM. Compromís de l'empresa sueca de repartirel catàleg imprès del 2008-2009 en català.

Decathlon: augmenta la presència del català en laretolació i fullets de productes.

Elaboració i difusió d'un document on es comparenles 149 disposicions que imposen el castellà en tottipus d'etiquetatge de productes a Catalunya respectede l'única disposició amb un sol article que obliga aetiquetar en català un grup molt restringit de productes.

Posada en marxa del programa Voluntariat per laLlengua, impulsat per la Secretaria de PolíticaLingüística, amb el resultat de 8 parelles lingüístiquesi un balanç bo de l'eficàcia del mètode (desembre2007 - maig 2008).

Arran de l'estudi sobre l'ús del català en l'etiquetatgede productes ecològics amb el segell CCPAE, algunesempreses mostren la voluntat de rectificar i normalitzarla presència del català en l'etiquetatge.

Dinamització de la xarxa de la immigració coordinadaper la Plataforma per la Llengua, creada el 2004, i queactualment ja la compon 22 entitats.

L'exposició itinerant “La llengua en l'etiquetatge deles grans marques” arriba a 47 emplaçamentsdiferents (en 45 municipis), el darrer dels quals alVendrell (abril-maig del 2008).

Distribució de 90.000 postals en el marc de lacampanya “Si us plau, parla'm en català”, impulsadaper la Plataforma per la Llengua i amb la col·laboraciódel Consorci per a la Normalització Lingüística i laFundació Jaume Bofill.

Participació en diversos programes d'Infos Idiomes,de Barcelona TV, i col·laborció amb la revista Wanàfrica.Els continguts d'ambdós mitjans van dirigits als nouscatalans.

Celebració de la diada de Sant Jordi amb l'acte “Elcatalà, llengua comuna”, organitzat per 22 entitatsde persones immigrades. El pròleg del manifest ésredactat per l'escriptora Najat El Hachmi.

Participació al Vive! Latinoamérica, a l'any nou xinèsi al Dia internacional del migrant.

Treball en xarxa amb 9 universitats del Principat deCatalunya.

Atenció d'unes 2000 queixes i reclamacions per ladiscriminació del català.

35

Passem comptes

Èxits de l'últim mig any�


Composici�n


Vull fer-me soci Vull ser voluntari i col·laborar en les diferents accions

Plataforma per la Llengua. Diputació, 276, planta baixa - 08009 Barcelona - [email protected]

T’interessa col·laborar amb la Plataforma per la Llengua?Omple aquest formulari i fes-nos-el arribar a l’adreça:C/ Diputació, 276. Planta baixa. 08009 Barcelona. O bé entra al nostre web, www.plataforma-llengua.catO bé truca al 93 321 18 03. O bé envia’ns un correu electrònic a [email protected]

Signatura

Nom i cognoms:

Adreça:

Població: Codi postal:

Telèfon: Mòbil:

A/e:

Edat: Professió:

Quota: Soci protector Especial Normal Reduïda(mínim 25 euros al trimestre) (15 euros al trimestre) (10 euros al trimestre) (5 euros al trimestre)

En el cas de fer-te soci segueix omplint la butlleta

Entitat Oficina DC Número de Compte

Número de compte

Periodicitat de pagament: Trimestral Anual

En aplicació de l'article 5.2 de la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, la Plataforma per la Llengua - Col·lectiu Esbarzer informa del següent: Les dades decaràcter personal que ens faciliteu s'inclouen en el fitxer "dades socis i col·laboradors de la Plataforma per la Llengua - Col·lectiu l'Esbarzer", d'acord amb allò previst per l'Ordre de BEF/419/2003,d'1 d'octubre, per la qual es regulen els fitxers automatitzats que contenen dades personals. Les dades del nostre fitxer s'usaran per a trametre els butlletins electrònics, la revista La Corbella i per adifondre les activitats de la Plataforma per la Llengua, així com tota aquella informació que la pròpia Plataforma consideri d'especial interès pels seus socis i col·laboradors/es. Existeix la possibilitatd'exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les dades que se subministren, adreçant-se a la persona titular de la Plataforma per la Llengua (Diputació, 276 baixos 08009 Barcelona).

“Catavolta, el joc del català”.Aquest és el nom d'una novacampanya de conscienciació queacaba d'endegar la Plataforma perla Llengua. Es tracta d'un joc sobrela nostra llengua que des de famesos s'està distribuint perInternet i que té l'objectiu detrencar tòpics i de facilitarinformació útil sobre la situació,vigència, ús i legislació del català.Tot, d'una manera didàctica, lúdicai amena, a través d'una ruleta queplanteja 10 preguntes quepermetran posar a prova elconeixement real que tenim sobreaquests i altres aspectesrelacionats amb la nostra llengua.Les persones que encertin les 10respostes del joc obtindran diversospremis. Entreu-hi i jugueu-hi

Encara no has jugat al“Catavolta, el joc del català”?www.plataforma-llengua.cat/catavolta

Acollida Lingüística. Entrevista a Mònica Terribas · Sense Fronteres (membre del grup Agraw...

Documents

Transcript of Acollida Lingüística. Entrevista a Mònica Terribas · Sense Fronteres (membre del grup Agraw...