Accés a l’habitatge com a dretundosarquitectura.cat/wp-content/uploads/2019/05/... · TREBALL...

TREBALL POSTGRAU I

Accés a l’habitatge com a dret

I Treball Postgrau d’Economia Social i Solidària

Francesc Blanco SalidoLaura Comas MartinezMarc Font RibasEstel Jou Pi

Índex de contigut1. Introducció.........................................................................................................................................1

1.1 Presentació...................................................................................................................................................1 1.2 Objectius........................................................................................................................................................1 1.3 Repte social..................................................................................................................................................2

1.3.1 La cultura de la propietat.............................................................................................................3 1.3.2 Preus disparats..................................................................................................................................5

2. Indagació teòrica i pràctica...........................................................................................................7 2.1 Marc teòric...................................................................................................................................................7

2.1.1 Naturalesa de l’habitatge...............................................................................................................7 2.1.2 Habitatge com a bé comercial.....................................................................................................7 2.1.3 Habitatge com a dret humà.........................................................................................................8 2.1.4 Propietat de l’habitatge...............................................................................................................10 2.1.5 Models de gestió de l’habitatge................................................................................................13

2.2 Models d’accés a l’habitatge com a dret..........................................................................................16 2.2.1 Cooperativa d’habitatge en cessió d’ús (MCU)................................................................19

2.3 Iniciatives i experiències.......................................................................................................................22 2.3.1 El Born, Princesa 49....................................................................................................................25 2.3.2 Clau Mestra.....................................................................................................................................25 2.3.3 El Pomaret.......................................................................................................................................26 2.3.4 La Balma..........................................................................................................................................27 2.3.5 Cirerers Florits..............................................................................................................................29 2.3.6 Calonge i Sant Antoni.................................................................................................................29 2.3.7 El Catllar..........................................................................................................................................30 2.3.8 Walden XXI....................................................................................................................................31 2.3.9 La Diversa........................................................................................................................................31 2.3.10 La Raval.........................................................................................................................................32 2.3.11 La Titaranya.................................................................................................................................32 2.3.12 La Tartana.....................................................................................................................................32 2.3.13 La Magrana...................................................................................................................................33 2.3.14 Can Gabarra.................................................................................................................................34 2.3.15 CoopSet..........................................................................................................................................34 2.3.16 Poc a Coop...................................................................................................................................34

2.3.17 Cooperativa 50/70....................................................................................................................35 2.3.18 Envall..............................................................................................................................................35 2.3.19 Cal Cases.......................................................................................................................................36 2.3.20 La Xarxaire...................................................................................................................................37 2.3.21 Ca La Fou......................................................................................................................................38 2.3.22 La Borda........................................................................................................................................38 2.3.23 Masoveria a Mieres...................................................................................................................39 2.3.24 Ecovila Amat................................................................................................................................40 2.3.25 Can Masdeu.................................................................................................................................41 2.3.26 Obra social PAHC Bages.........................................................................................................41

3. Conclusions.......................................................................................................................................44 3.1 Apunts finals..............................................................................................................................................44

3.1.1 Autoorganització col·lectiva......................................................................................................45 3.1.2 Coneixements tècnics..................................................................................................................45 3.1.3 Limitacions externes....................................................................................................................46

3.2 Agraïments.................................................................................................................................................48

Nota sobre l’ús del llenguatge inclusiuCom a política del grup de treball, utilitzem un llenguatge inclusiu sempre que sigui possible. Per tant,el plural d'aquesta proposta està escrit en femení, fent referència a «persones». També utilitzemparaules en gènere neutre sempre que sigui factible. L'ús del llenguatge inclusiu sorgeix d'uncompromís per contribuir a la construcció de l'equitat de gènere, entre altres equitats1.

1Els “Big Eight” dels identificadors sociales són: Gènere, Etnicitat, Raça, Religió, Orientació sexual, Habilitat, Edat, Estatus socio-econòmic. A més a més, el NAIS (US National Association of Independent Schools) afegir el següent a aquesta llista original:Imatge corporal; Educació; Estudis acadèmics; Composició de la família; Origen geogràfico/regional; Llengua materna; Estil deaprenentatge; Creencies (polítiques, socials, religioses); Globalisme/Internacionalisme.

1. Introducció

1.1 Presentació

El grup de treball de la tercera edició (2018-2019) del Postgrau d’Economia Social i Solidàra de l’Escola dela Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya està compost per membres amb trajectòries professionalsdiverses i multidisiplinars, que s’agrupen per a treballar el repte actual del Accés a l’habitatge com a dret.

L’Economia Social i Solidària dóna respostes al repte social de l’accés a l’habitatge, que més endavantdetallem amb exactitud el perquè creiem que com a societat hem arribat a convertir el dret a l’habitatge en unbé comercial i especulatiu. El marc teòric ens ofereix eines per concebre la situació que tenim de la gestióprivada i poder veure-la des d’una altra òptica: la gestió comunitària.

Diferents iniciatives i experiències arreu de Catalunya que ja estan funcionant, donen resposta a una forma devida, conviure i relacionar-nos des de la dignitat, la col·lectivitat i l’accessibilitat a l’habitatge. Fem unrecorregut amb un clar accent a les Cooperatives d’habitatge en cessió d’ús (MCU). Tot això, posant en valori visibilització aquelles iniciatives com la masoveria, l’okupació o les ecoviles que han resistit al llarg delnostre llegat i que han donat tret de sortida a altres formes col·lectives d’habitatge que actualment estanemergint.

1.2 Objectius

1. Cercar diferents models de conviure col·lectivament fora la propietat privada, posant la mirada ales Cooperatives d’habitatge en cessió d’ús.

2. Conèixer les possibilitats de gestió cooperativa per donar resposta al repte social.

Treball Postgrau I:Accés a l’habitatge com a dret

1

1.3 Repte social

L'article 47 de la Constitució espanyola estableix que totes les ciutadanes de l'Estat tenen dret a un habitatgedigne i adequat. I afegeix que els poders públics «promouran les condicions necessàries i establiran lesnormes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l'interès general perimpedir l'especulació», i que la comunitat «participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística d'enspúblics». És evident que la realitat desmenteix l'enunciat de la Constitució i que ni tothom té accés a unhabitatge «digne i adequat» ni, en moltes ocasions, les administracions públiques han regulat el sòl per«impedir l'especulació», sinó que directament l'han incentivat, amb l'aprovació de normatives que beneficiavendeterminats interessos privats en detriment de l'interès general.

Des de fa dècades, l'habitatge s'ha convertit fonamentalment en una mercaderia i, entre d'altres qüestions, aixòha provocat que qui no el pugui pagar se'n vegi exclòs. En els deu anys posteriors a l'esclat de la crisiimmobiliària (2008-2017) hi va haver 95.000 desnonaments a Catalunya, segons les dades del ConsellGeneral del Poder Judicial (CGPJ), el que equival a 43 al dia. Al conjunt de l'Estat, la xifra s'apropa als600.000. Progressivament, la tipologia de desnonaments s'ha anat modificant i els que són fruit del'impagament del lloguer han guanyat pes, fins al punt que el 2017 van representar el 65% del total aCatalunya, un percentatge que s'eleva al 85% a la ciutat de Barcelona. Les xifres, però, no retraten totl'escenari, ja que s'hi haurien de sumar els anomenats desnonaments invisibles, és a dir, aquells que esprodueixen quan s'acaba el contracte de lloguer i l'arrendatari no pot afrontar l'increment de preu quedemana el propietari. Fet que l'acaba forçant a renunciar al pis i buscar un nou habitatge, molt probablementen un barri o municipi diferent, i en un mercat amb els preus desbocats.

Però com s'ha arribat a aquesta situació? Bàsicament per un cúmul de factors. D'entrada hi ha una evidentresponsabilitat de les administracions -especialment del govern estatal, tot i que no només- per adoptar unmarc legislatiu que ha transformat l'accés a l'habitatge sobretot en un negoci, i no un dret. Alhora, hi ha elsinteressos del sector constructor, que durant anys va edificar un volum d'immobles que poc o res tenien aveure amb les necessitats de la població -entre 1997 i 2008, la dècada prodigiosa en la que va crear-se labombolla immobiliària, van construir-se a l'Estat més habitatges que a França, Itàlia i Alemanya junts-.Tampoc es pot obviar el paper de la banca, que ha tingut un paper decisiu en inflar el preu dels habitatges através del finançament dels préstecs hipotecaris, que va arribar a l'apogeu durant l'orgia creditícia de l'època


2

de la bombolla. I actualment s'hi ha de sumar el rol que hi juguen grans fons d'inversió internacionals -tambéconeguts com a fons voltors- atrets sobretot per l'elevada rendibilitat que obtenen a través del lloguer, tambégràcies a l'existència d'un marg legislatiu que els afavoreix, en detriment dels llogaters.

1.3.1 La cultura de la propietat

Hi ha, però, altres elements que configuren l'actual escenari i que expliquen les dificultats per accedir a unhabitatge digne. Anem enrere. El 1950, el 51% de la població espanyola vivia en un habitatge de lloguer, xifraque s'elevava al 90% en el cas de la capital catalana. El 1981, però, el volum de persones que residien en unacasa de propietat ja s'elevava al 70% i el 2007 va enfilar-se fins al 87%. Com a conseqüència de l'esclat de lacrisi i el tancament de l'aixeta de crèdit que ha fet impossible accedir a una hipoteca a una part creixent de lapoblació, el percentatge ha caigut els darrers anys i el 2017 se situava en el 76,7%, segons dades de l'Enquestade Condicions de Vida de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A Barcelona ciutat, la xifra baixa al 57,6%,segons l'Enquesta Sociodemogràfica de la capital catalana. Les xifres de l'Estat s'allunyen clarament d'altrespaïsos europeus, on el lloguer té molt més pes i representa més del 40% del total d'immobles a Alemanya oÀustria, per citar dos exemples significatius.

Què explica aquest canvi enorme en la tinença? El canvi s'inicia a la segona meitat dels anys 50 del seglepassat. El 1957 el govern dictatorial de Franco nomena, per primera vegada, un ministre d'Habitatge. Lacartera recau en José Luis Arrese que el 1957, quan va arribar al càrrec, pronuncia una frase que va fer-secèlebre: «volem un país de propietaris, no de proletaris». Rere la sentència s'hi amaga, i no és un detall menor,la certesa que la propietat -i, sobretot, la por a perdre-la- és un eficaç mecanisme de control social. Superadal'austeritat de la postguerra arriba l'anomenat desarrollismo de la dictadura, en què l'habitatge esdevé un delspuntals econòmics de l'economia espanyola, una situació que, amb alts i baixos, s'ha perllongat fins avui.

Com resumeix el llibre Vides hipotecades. De la bombolla immobiliària al dret a l'habitatge a partir d'aquellmoment hi ha una clara «mercantilització del dret a l'habitatge», de manera que els pisos es converteixensobretot en un «bé d'inversió» i la construcció d'habitatge es converteix, de per si, en un mitjà per generarocupació i creixement econòmic. En paral·lel, a poc a poc es va produint un canvi cultural que, a base demúltiples missatges de polítics, sectors econòmics (banca i constructors fonamentalment) i mitjans de


3

comunicació, estableix el mantra que «llogar és llençar els diners». I, alhora, s'alimenta el mite que el totxo«mai baixa de preu».

Lògicament també hi ha mesures legislatives que estimulen aquesta preponderància de la compra. Perexemple, la desgravació fiscal per la compra d'habitatges, que va aplicar-se des del 1978 fins el 2013 demanera gairebé ininterrompuda i durant algun temps fins i tot va ser vàlida per a segones i terceresresidències; o les contrareformes de la Llei d'arrendaments urbans (LAU), que regula el lloguer. En el primercas, a la pràctica el gran beneficiat és el venedor, que sap que pot apujar el preu de l'habitatge per l'equivalenta la desgravació, que en els fons no deixa de ser una ajuda aportada amb recursos públics.

En el segon, el 1985 s'aprova el que es coneix com a Llei Boyer [per l'aleshores ministre d'Economia iHisenda, Miguel Boyer] que suposa acabar amb la protecció dels preus del lloguer i la limitació delscontractes d'arrendament a cinc anys. Ras i curt, es comença a desmantellar un model que permetia plantejar-se el lloguer com una alternativa real i estable d'accés a l'habitatge. Reformes posteriors accentuen aquestasituació, amb la LAU de 2013 que escurça a només tres anys la durada dels contractes, una mesura que esrevertirà el 2019 amb un decret llei del moribund govern socialista de Pedro Sánchez, que tornarà a allargarels contractes als cinc anys.

Una altra llei fonamental en l'espiral especulativa que s'ha viscut a l'Estat espanyol és la Llei del sòl del 1998,promoguda pel Govern de José María Aznar. Entre d'altres qüestions, va suposar la liberalització de matèriescom la qualificació del sòl i va descentralitzar, sense mecanismes de control, les competències en matèriaurbanística. La normativa, també coneguda com el «tot és urbanitzable» va donar peu a la febre constructoraque viuria l'Estat en la següent dècada, amb aberracions que encara omplen de cicatrius abandonades formigóel paisatge de nombrosos municipis on abans hi havia sòl rural o agrícola. El traspàs competencial va fer quemolts ajuntaments, afectats pel sempitern infrafinançament de l'administració local, donessin al vistiplau amultitud de promocions immobiliàries per finançar els seus pressupostos en bona part gràcies als ingressosprovinents dels permisos d'obres i altres impostos i taxes lligats al totxo. Així s'alimentava encara més elcercle viciós que esclataria de ple a partir del 2007.


4

Ja en plena època de desnonaments, el 2011 el Congrés encara aprovaria una normativa per accelerar elsprocessos de desnonaments en cas d'impagament de lloguer, just el contrari del que demanaven movimentssocials emergents ja aleshores com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).

1.3.2 Preus disparats

La conseqüència més evident de les polítiques en matèria d'habitatge de les darreres dècades és l'encarimentdels preus, amb independència que sigui de compra o de lloguer, tot i alguns períodes de recessió com elsanys immediatament posteriors a l'esclat de la bombolla. A Barcelona ciutat, per exemple, els lloguers hanpassat d'una mitjana de 408,27 euros mensuals l'any 2000 a 948,86 el tercer trimestre del 2018, el quesuposa un increment del 132%. L'evolució no guarda cap relació amb l'evolució dels sous o del cost de lavida. En el mateix període, l'índex de preus al consum (IPC) ha crescut a Catalunya un 56,3%, segons lesdades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Pel que fa a la compravenda, els habitatge de segona mà hanpassat de costar una mitjana de 138.000 euros al conjunt del Principat al 2000 a més de 200.000 el 2017.

L'evolució, però, té diverses tendències i es passa d'un increment accelerat -tant en compra com en lloguer-fins el 2007-2008, a una caiguda de preus fins el 2013-2014 i, des d'aleshores, un augment novamentdisparat dels preus. Si a tot plegat s'hi suma l'evolució a la baixa de bona part dels sous i la precarització deles condicions laborals d'una part significativa de la població s'entén que el còctel hagi estat letal per a moltespersones.

Ara bé, aquest context advers també ha provocat el sorgiment d'un moviment -o diversos!- en defensa deldret a un habitatge digne, com ara la PAH, sorgida inicialment per aturar els desnonaments, o mésrecentment el Sindicat de Llogateres i Llogaters o els sindicats de barris i grups d'habitatge de moltsmunicipis i barris. Més enllà de les mobilitzacions, la pressió d'aquestes i altres organitzacions, coml'Observatori DESC, també s'ha traduït en l'aprovació de mesures els darrers anys destinades a pal·liar algunsdels efectes més perversos de la mercantilització extrema de l'habitatge. Un exemple clar és la llei 24/2015 demesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.


5

Entre d'altres qüestions, la normativa, aprovada el 2015 pel Parlament de Catalunya, obliga els grans tenidorsa reallotjar obligatòriament les famílies en cas de desnonar-les i permet l'expropiació temporal durant tresanys dels pisos de grans tenidors que faci dos anys que estan buits. La normativa, de les més ambicioses ques'han aprovat a l'Estat, va estar en suspens durant més de dos anys com a conseqüència del recurs al TribunalConstitucional que va presentar-hi el Govern espanyol sota la presidència de Rajoy i que va ser retirat a finalsdel 2018 per l'executiu de Sánchez.

Paral·lelament els darrers anys també han guanyat força i suport social l'okupació d'habitatges i han revifatmecanismes com les cooperatives d'habitatges, que ja havien tingut una presència important dècades enrere is'han d'explorat d'altres que guanyen presència com l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús. Així mateix,qüestions com la regulació del preu dels lloguers, que gairebé no tenien presència en l'agenda política imediàtica fa una dècada, s'han convertit en demandes recurrents, si bé de moment no s'ha implementat. Totplegat contribuiria a garantir un veritable dret a l'habitatge, especialment complicat en un Estat en quèl'habitatge de lloguer social tot just representa l'1,5% del total de parc de pisos, molt allunyat del 30% delsPaïsos Baixos, el 25% d'Àustria o el 20% en què se situen països com Suècia o Dinamarca.


6

2. Indagació teòrica i pràctica

2.1 Marc teòric

2.1.1 Naturalesa de l’habitatge

L’habitatge no és només una teulada, unes parets i unes estances moblades. L’habitatge pot ser moltes méscoses depenent de com es conceptualitzi i depenent de l’ordenament jurídic que se’n derivi. Hi ha qui elconcep com un bé que es pot comprar i vendre i serveix per enriquir-se. També hi ha qui el concep com undret humà que s’ha de garantir d’una manera digna per absolutament tothom.

2.1.2 Habitatge com a bé comercial

• Preeminència del valor de canvi

La concepció actual de l’habitatge com a bé comercial neix del paradigma de l’economia política liberalclàssica dels segles XVIII i XIX (Adam Smith, David Ricardo, James Mill, etc.). Segons aquest punt de vista, laterra, el treball, la natura, els serveis diversos, etc., tot són béns susceptibles de ser mercantilitzats. Elshabitatges, doncs, no resten fora d’aquesta lògica i es poden comprar i vendre a pler si generen benefici iprosperitat a la persona propietària.

Des d’un punt de vista més abstracte, aquesta idea només contempla el valor de canvi dels béns. És a dir,l’única cosa que es té en compte (o el factor que més rellevància té) a l’hora de produir, comprar, consumir oprotegir, és el preu/valor pel qual pot ser bescanviat. Per exemple, el valor d’una llar segons la concepcióclàssica seria el seu preu i per tant només hi podrien tenir accés aquelles persones que són capaces deproporcionar els diners equivalents al preu demanat. Anant més enllà, si una persona o una unitat deconvivència que ja habita un pis no és capaç de pagar el valor establert pel propietari, dita persona o unitat de


7

convivència perdria el dret a romandre-hi. Aquests drets, al mateix temps, són establerts i fets respectar perun ordenament jurídic que és la plasmació de la concepció clàssica que s’esmenta adés.

• Llei del sòl de 1998

La Llei 6/1998 era aprovada el 13 d’abril d’aquell any pel govern espanyol del Partit Popular i, ja abordada alcapítol anterior, exercia jurisprudència també sobre sòl català. Segons la norma, tot el sòl es declaraurbanitzable, tret que estigui expressament prohibit. Això posava en el mercat de cop i volta una quantitatingent de terreny per edificar habitatges. Per tant, era una mesura que desregulava i mercantilitzava molteshectàrees de sòl i els edificis que allí s’hi construïssin estarien subjectes a les regles del lliure mercat comqualsevol altre bé o servei.

Com a conseqüència, la Llei 6/1998 va consagrar la concepció de l’habitatge com a valor de canvi. El quese’n va derivar és que moltes persones van veure en aquelles terres ermes que posseïen una font de diners através de l’especulació. Existia una llei que els emparava el seu dret a enriquir-se mitjançant la venda d’aquellsterrenys i l’únic paràmetre que s’havia de tenir en compte era la llei de l’oferta i la demanda. Laimplementació d’aquesta idea de l’habitatge sovint ha creat una situació en què les persones o famílies ambmenys capacitat econòmica no han pogut pagar el valor de canvi assignat a un habitatge. En no haver lleisque obstaculitzessin o mitiguessin de manera efectiva aquestes externalitzacions del mercat, parts de lasocietat no han estat capaces de gaudir d’una llar digna on viure-hi.

2.1.3 Habitatge com a dret humà

• Preeminència del valor d’ús

Per altra banda, existeix una concepció actual que posa l’èmfasi en un altre aspecte de l’habitatge: el seu ús.Aquesta endinsa les seves arrels en l’economia política marxista clàssica del segle XIX (Karl Marx i FriedrichEngels), tot i que sense estructurar com a teoria política ha existit de manera natural en multitudd’experiències comunitàries mil·lenàries. Segons aquest punt de vista, allò que prima a l’hora de valorar iintercanviar una llar és el seu valor d’ús. En altres paraules: per a què es pot fer servir un habitatge (criarcriatures, recuperar-se, tenir sexe, cuidar, establir relacions, etc.).


8

D’acord amb aquest punt de vista, l’habitatge no estaria concebut com un bé que es pot comprar i vendre,sinó com un dret humà inalienable. L’accés a una casa digna on s’hi pot viure i on s’hi pot reproduir la vidaés l’objectiu primordial aquí. Com que el valor de canvi resta en un segon terme les persones o unitats deconvivència tenen garantit aquest dret sempre i quan usen l’habitatge de manera correcta i sense ànim delucre. La implementació d’aquesta idea de l’habitatge en ocasions ha creat una situació en què administracionspúbliques o col·lectius autoorganitzats han expropiat o ocupat sòl/edificis per donar-los un ús que creienlegítim sense abonar als propietaris el valor de canvi que aquest havia estipulat d’acord amb les regles dellliure mercat.

• Article 47 de la Constitució

Aquest manera d’aproximar-se a l’habitatge s’ha reflectit a l’ordenament jurídic espanyol (i de retruc català)en l’article 47 de la Constitució espanyola del 1978: “Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatgedigne i adequat. Els poder públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents perfer efectiu aquest dret, regulant l’ús del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació. Lacomunitat participarà de les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics”.

Aquesta norma ha donat empara durant dècades a polítiques d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO,construïts per les institucions públiques i oferts a preus per sota del mercat o amb condicions de pagamentavantatjoses per la persona compradora) i també d’ajudes al lloguer i la compra. Dites pràctiques trenquen leslleis del mercat lliure que només valoren l’oferta i la demanda per establir el preu. Contràriament, s’enfoquenen les necessitats d’aquelles parts de la societat que no poden accedir a l’ús d’un habitatge digne amb els preusdel mercat convencional. Així doncs, es posa el valor d’ús per sobre del valor de canvi.

Fet i fet, a l’Estat espanyol i a Catalunya conviuen dues concepcions pel que fa a la naturalesa de l’habitatge:una que prima el seu valor de canvi i altra que prima el seu valor d’ús. Segons David Harvey, aquesta és la“primera contradicció del capitalisme”, això (aplicat a l’àmbit de l’habitatge) vol dir que existeix una tensióentre d’una banda la demanda del lliure mercat de regular els preus i les condicions de pagament d’acord ambl’oferta i la demanda i de l’altra el dret de tota la població a accedir a un habitatge digne. La contradicció s’haresolt donant preeminència a un paradigma o l’altre depenent de les forces socials que han exercit més


9

pressió en la lluita constant per l’hegemonia. La plasmació d’aquesta tensió també s’ha reflectit en el règim depropietat que ha tingut l’habitatge en cada moment històric.

2.1.4 Propietat de l’habitatge

La propietat d’un habitatge, el dret a usar-lo, vendre’l, modificar-lo, etc. La naturalesa de la propietat d’un bétan essencial per l’ésser humà com és una llar ha estat motiu de disputa i lluita constant al llarg de la història.Això és així sobretot si es té en compte les concepcions tan diferents que existeixen sobre l’habitatge que(com s’ha esmentat abans) poden arribar a ser antagòniques. Les tensions s’han resolt fonamentalment entres direccions: la propietat privada, la propietat pública i la propietat cooperativa/comunal/comunitària.

Propietat privada

• Basada en el dret a la propietat privada

De nou, David Harvey assenyala el dret a la propietat privada com la quintaessencia del capitalisme. L’accés ala propietat privada és l’accés a la llibertat, a l’autorealització, i el seu consum ha d’estar garantit. Atenent alparadigma que concep l’habitatge com un bé que es pot comprar i vendre, una llar estaria, doncs, inseridadins la categoria de propietat privada que genera valor de canvi i que es regeix per les normes de l’oferta i lademanda.

• Lucre com a finalitat de l’habitatge

Així doncs, el lucre esdevé una finalitat legítima i el dret a crear benefici amb un habitatge està per sobre eldret al seu ús. Això genera situacions com la que denuncia aquell conegut lema: “Gent sense cases i casessense gent”. Això és, propietaris que no posen a la venda els immobles perquè no n’obtindrien prou benefici iels deixen buits i persones que no poden accedir a una llar perquè no poden pagar els preus establerts pelmercat.

Aquest tipus de situacions són concebudes com a assumibles dins el paradigma de la propietat privada, ja queaquesta és regeix per la iniciativa individual/privada, que és concebuda com la millor manera d’ubicar elsfactors econòmics en el joc de la compra-venda: capital, treball, recursos naturals..., i per tant també


10

l’habitatge i el seu preu. Dit d’una altra manera: si una persona té una propietat privada té dret a lucrar-se’n isi això té com a conseqüència que altres persones no puguin accedir a un dret bàsic, això últim és unaexternalització assumible del mercat.

• Rol institucions públiques: salvaguarda del valor de canvi

Dins la conceptualització de l’habitatge com a valor de canvi i de la propietat privada com a part essencial dela vida politicoeconòmica, l’ordenament jurídic salvaguarda i promou el dret a la propietat privada per sobrede qualsevol altre dret. Consegüentment, les institucions públiques (com a ens creats, regits i regulats perl’ordenament jurídic) no són, sinó corretges de transmissió d’aquesta manera d’entendre l’habitatge. Això esmaterialitza en polítiques públiques que fomenten la tinença privada d’immobles, que defensen la propietatprivada davant d’amenaces i que reprimeixen a qui la intenta destruir.

Propietat pública

• Basada en el dret a un habitatge digne

Tot just acabada la Segona Guerra Mundial (SGM), el 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides vaaprovar la Declaració Universal dels Drets Humans. A l’article 25, apartat 1, es considera habitatge digneaquell on els ciutadans o les famílies poden viure amb seguretat, pau i dignitat. Aquesta concepció té encompte que una llar digna és essencial per l’adequat desenvolupament de l’ésser humà. Per tant, aquestaparadigma encoratja l’adopció de polítiques públiques de provisió d’habitatge digne.

• Rol institucions públiques: tensió entre el dret a un habitatge digne i el lucre

Com es desprèn del paràgraf anterior, les institucions fa bastant dècades que exerceixen un paper actiu creantun parc d’habitatge de titularitat pública, HPO. No obstant això, amb el pas del temps i amb la influència quehan guanyat les pràctiques politicoeconòmiques neoliberals aquest rol de les institucions públiques ha canviat:a diferència dels HPO posteriors a la SGM, en les darreres dècades es dóna la possibilitat de lucrar-se ambdits immobles. És a dir, l’objectiu principal segueix sent afavorir a persones i famílies l’accés i l’ús d’una casaen condicions més avantatjoses que les del mercat convencional. Però, de retruc, també es dóna accés a lapropietat privada.


11

En altres paraules, les administracions construeixen els HPO, els venen a les persones i famílies i les casesdesprés d’un període establert esdevenen un immoble de propietat privada. Per tant, el lucre (tot i no serl’objectiu principal) es pot convertir en una finalitat de l’habitatge de titularitat pública. Aquesta és la maneraen què s’ha resolt la tensió entre garantir el dret a un habitatge digne i la promoció de l’economia de mercat.

Propietat cooperativa/comunal/comunitària

• Basada en el dret a un habitatge digne

Tal i com passa en el cas de la propietat pública dels habitatges, la propietat cooperativa també està basada enla llar digna concebuda com un dret. Tanmateix, va un pas més enllà i es veu afectada per corrents polítiquesi ideològiques que des dels 80 i 90 han incrementat la seva influència.

L’ecologisme ha fet que, a més de l’accés a un immoble digne, la sostenibilitat ambiental sigui un factor tambéa considerar a l’hora de construir un habitatge. Per la seva part, el feminisme ha problematitzat les relacionssocials als espais privats: no hi ha prou amb accedir a un casa apropiada, les estructures d’aquestes han detenir en compte els condicionants de gènere. Al mateix temps, el paradigma del comú hi afegeix a la propietatcooperativa un altre requisit: el dret a un habitatge digne no pot atomitzar i promoure vides individuals, sinóque els habitatges han d’estar gestionats de manera tan comunitària com sigui possible.

Així doncs, la propietat cooperativa dels habitatges, mentre cerca garantir el dret a una llar digna com en elcas de la propietat pública, desborda aquesta última. Hi afegeix més ingredients amb la intenció de configurarl’accés a l’habitatge com un acte polític transformador i un dels pilars d’aquesta transformació és l’eliminaciódel lucre personal.

• No permet el lucre com a finalitat de l’habitatge

Després de dècades de polítiques de provisió d’habitatge públic per part de les institucions que amb el pas deltemps han esdevingut una manera (regulada) de crear petits propietaris, grups de diversos indrets del món esplantegen la necessitat d’evitar l’enriquiment i l’especulació. És així com es comença a configurar el concepted’habitatge cooperatiu i la cessió en ús.


12

Segons la cooperativa d’habitatge Sostre Cívic: “El Model de Cessió d’Ús (MCU), o model Andel, es basa enuna cooperativa d’usuàries i habitatges on la propietat dels immobles resideix en mans de la cooperativa a lavegada que els seus membres es beneficien d’un ús indefinit i transferible de l’habitatge a canvi d’una entradainicial retornable i una quota mensual assequible”. Aquests projectes, doncs, no admeten la compra-venda delshabitatges, el lucre està vetat ja que l’objectiu és generar habitatge digne, assequible i a llarg termini.

• Rol institucions públiques: garantir el dret a un habitatge com a bé comunal i no comercial

El paper de l’administració és a la pràctica d’una certa ambivalència. Per una banda, la majoria d’institucionsde Catalunya segueixen instal·lades en el model d’iniciativa privada majoritària amb una acció públicarestringida a limitar les externalitzacions del mercat mitjançant els HPO i les ajudes puntuals. Per altra banda,a poc a poc més institucions estan considerant la possibilitat de cedir durant 50 o 75 anys sòl de titularitatpública a cooperatives d’habitatge. D’aquesta manera adopten el punt de vista de la propietat cooperativa del’habitatge per garantir, per una banda, el dret a un habitatge digne i, per l’altra, fomentar models de vidacomunals. Finalment, així se supera també un dels defectes de l’habitatge públic criticat pels nous movimentspolítics transformadors: el lucre privat.

2.1.5 Models de gestió de l’habitatge

El tipus de propietat de l’habitatge influeix en bona mesura la seva gestió. Si bé, el procés de decisió sobrecom usar aquest bé, el seu ús en si i l’objectiu que persegueix tenen una entitat pròpia, que s’explicaran enaquest apartat. Més concretament, s’analitzarà dos models de gestió de l’habitatge: la gestió privativa i lagestió comunitària. Totes dues poden ser antagòniques, però també es poden hibridar i complementar.

Gestió privativa

• Objectiu: benestar individual o intrafamiliar

En el cas de la gestió privativa d’una llar se cerca exclusivament el benestar individual o intrafamiliar. Aixòés, la prioritat és garantir el dret a un refugi, un espai de reproducció social, només a una persona o unaunitat de convivència. Aquesta convivència ha d’estar regulada, tant a dins la casa com envers el seu entorn,


13

per la legalitat vigent i en conseqüència ha de seguir un comportament mínimament cívic (per exemple: nopot haver-hi violència, ni accions contaminants, etc.). Tanmateix, no implica, si més no a priori, unavinculació sociopolítica fora de la unitat de convivència.

És a dir, la persona o família que gestiona privativament una llar no té perquè vincular-se ocoresponsabilitzar-se del que passa al seu voltant, més enllà de no infringir la llei. De la mateixa manera, unagestió privativa de l’habitatge comporta que en el procés de decisió sobre com usar aquest bé no hi ha espaisper incloure l’opinió/visió d’agents externs a la llar. En resum, aquesta és una situació on dues realitats (lainterna a l’habitatge i l’externa a l’habitatge) són alienes l’una a l’altra, no hi existeixen vasos comunicants i, sin’hi ha, són estrictament juridicolegals.

• La propietat dóna dret la gestió

En aquesta realitat privativa i excloent el dret a decidir sobre la gestió de l’habitatge i la gestió mateixa vedeterminat per la propietat de l’immoble. Només aquella persona (o persones) que ostenta la propietat estàautoritzada legalment a utilitzar, modificar o vendre la casa. És una visió, doncs, basada en el paradigma ques’ha exposat més amunt: l’habitatge com a propietat privada i com a bé comercial privat. Si en un momentdonat existeix l’actuació d’un agent extern que no és propietari, dita intervenció ha d’estar legalmentautoritzada per la persona propietària i tindrà els límits que aquesta posi.

• Representació individual com a mètode

Si al paràgraf anterior s’exposava que la gestió privativa es fonamenta en el model de l’economia liberal, lapropietat privada i la motivació comercial, el mètode per decidir els termes de la gestió també s’hi basen. Lagestió privativa pren la representació, i més concretament la representació individual, com a mitjà perparticipar del procés de presa de decisions. El propietari o propietària es representa a si mateix tant a la mésmundana reunió veïnal com al més protocol·lari/reglat procés jurídic. S’ha de matisar, però, que en espaisinformals com ara les reunions de veïnat o de comunitat pot haver diversos graus de deliberació iparticipació: es pot decidir per consens o per votació, poden haver-hi càrrecs electes o no, la freqüència de lesreunions (i per tant el procés democràtic) pot ser major o menor, etc. Però en qualsevol cas, el procés de


14

presa de decisions acostuma a estar vinculat a qüestions estrictament relacionades amb l’immoble i s’acara desd’una vessant merament individual/familiar.

Gestió comunitària

• Objectiu: benestar col·lectiu

En el cas de la gestió comunitària de l’habitatge se cerca el benestar col·lectiu o comunitari. Si bé, com elsmodels no acostumen a ser purs aquí també conviuen diverses formes de gestió: en els habitatges cooperatiussovint existeixen espais privatius i espais col·lectius. Es tendeix, però, a crear tants espais comuns com siguipossible i a gestionar-los col·lectivament (per exemple: bugaderia, biblioteca, abocador, etc.). A més, el marcdeixa de ser la satisfacció pròpia o familiar i es basa en la cooperació i solidaritat.

D’acord amb això, es para molta atenció a la relació entre les persones que habiten les llars i la comunitat quel’envolta. Això, a priori és també una característica de la gestió privativa (l’ús d’un immoble privativament nopot incomodar les persones de l’entorn), però supera aquesta concepció. Consegüentment, l’objectiu no ésnomés respectar la llei i no generar un impacte negatiu en la comunitat, sinó generar-hi tant impacte positiucom sigui possible, alhora que es garanteix una vida digna per qui habita la llar. De tal manera, dins elsprocessos de presa de decisió es creen espais per encabir l’opinió/visió d’agents externs a la llar (ja siguind’altres cases o de col·lectius de la comunitat).

• L’ús dóna dret a la gestió

La gestió comunitària descansa en la concepció de l’habitatge com un dret i del valor d’ús com a mesura. Aixídoncs, el que dóna dret a decidir sobre la gestió de l’habitatge i la gestió mateixa ve determinat per l’ús del’immoble. Com s’explicava adés, el títol de propietat de l’habitatge el té la cooperativa, no la persona o unitatde convivència que hi viu, si bé qui gestiona els espais privatius és la persona, o persones, que l’usa. Pel que faals espais comuns, són gestionats pel conjunt de veïns de manera igualitària i amb la participació d’altrescol·lectius externs a l’habitatge quan els espais estan oberts a aquests.


15

• Democràcia directa com a mètode

La propietat cooperativa/comunal/comunitària té com a pilar fonamental la democràcia directa. Els processosde decisions són col·lectius per naturalesa i tothom que hi participa té veu i vot. En aquest sentit no esdiferencien gaire de la concepció liberal de la representació individual. No obstant això, aquí s’incorporenaltres elements com ara la deliberació, el decisió per consens (almenys tant com sigui possible), lainstitucionalització de normes per facilitar la inclusió per grups no privilegiats, etc.

A més, en processos de democràcia directa pot primar la legitimitat per sobre la legalitat. Això és, com aquestmodel té com a meta no només la satisfacció d’una necessitat individual/familiar, sinó la transformació il’apoderament col·lectiu, en ocasions es poden crear situacions en què la voluntat d’assegurar un dret que esconsidera legítim pot desbordar la legalitat i es pot optar per prendre decisions que desobeeixen la llei pergarantir-lo (per exemple: allotjar-hi una persona, o persones, sense estatus legal).

2.2 Models d’accés a l’habitatge com a dret

Diferents iniciatives i experiències emergeixen quan un dret és vulnerat. No és menys amb el dret al’habitatge, on s’han expressat diferents experiències i iniciatives que donen resposta al accés a l’habitatge coma dret, partint de la gestió comunitària, o inclús des de la gestió pública en alguns casos (veure Imatge 1).L’Economia Social i Solidària posa l’accent en aquest repte social i comença a experimentar amb diferentsmodels de propietat cooperativa, comunal i/o comunitàris.

Existeixen gran diversitat de models i poden presentar variacions entre ells segons al lloc o les casuístiques del’emplaçament concret. Els models no són receptes tancades, si no que poden combinar-se entre si peradaptar-se a les característiques i necessitats de les persones que busquen habitatge com del parc existent enaquell indret concret.

En el següent treball posem émfasi al model de Cooperativa d’habitatge en cessió d’ús (MCU), tot i que,posem en valor i visibilització algunes iniciatives i experiències que formen part del nostre llegat i que handonat un tret de sortida emergent a les MCU. Aquests models d’accés a l’habitatge són variats, com pot ser


16

les cooperatives d’habitatge, la masoveria, l’okupació i/o les ecoviles, moltes d’elles partint de l’òptica degestió comunitària i/o propietat col·lectiva/comunal.

Evolució de les cooperatives d’habitatge Si ens cenyim a Barcelona, podem classificar l'evolució de les cooperatives d'habitatge en quatre períodes,segons recull l'obra L'economia social i solidària Barcelona, d'Anna Fernàndez i Ivan Miró. Durant el primer terçdel segle XX la Llei de Cases de Barates, de 1911, propicià que s'impulsi el sistema cooperatiu,fonamentalment a través de promocions de 10 a 20 habitatges, que potenciaven la propietat de l'habitatge. El1957 a la ciutat hi havia 34 cooperatives de cases barates, que reunien 1949 socis. La segona etapa arriba a ladècada de 1960, amb el boom de la promoció cooperativa d'habitatges, portat a terme per cooperatives deconsum o moviments cristians de base. La capacitat d'actuació va ser important, fins al punt que el 1988 a totCatalunya hi havia 160.000 habitatges construïts per cooperatives, un 10% del total de l'habitatge de primeraresidència.

La tercera etapa s'enceta al voltant de la dècada dels noranta del segle XX i està marcada per les fórmulesvinculades a sindicats i al moviment veïnal. Per exemple, el 1989 es crea Habitatge Entorn SCCL, a iniciativade CCOO, però oberta a persones no afiliades al sindicat. La seva voluntat era intervenir en el mercatd'habitatge assequible i facilitar l'accés dels treballadors a un habitatge digne, de qualitat i a un preu per sotadel mercat. Des del 1993 fins al 2014, Entorn va promoure 6.647 habitatges -gairebé tots protegits- a 55municipis, la majoria de la zona metropolitana. Lligada al moviment veïnal hi ha Sogeur, que ha construït uns4.000 habitatges. En dues dècades, el cooperativisme d'habitatges va aixecar 20.000 pisos a Catalunya, quasitots de protecció oficial.

Finalment, ja en ple segle XXI irromp el model cooperatiu en cessió d'ús (MCU), amb Sostre Cívic com aprincipal exponent i experiències, entre d'altres, com la Borda, al barri de la Bordeta.

Referents internacionalsEls Andel danesosDinamarca és un dels grans referents en l'habitatge cooperatiu gràcies al model Andel. El 8% de les llars delpaís escandinau són propietat d'aquestes cooperatives privades, que tenen el seu origen a l'inici del segle XX.


17

El seu boom, però, arriba a partir de la segona meitat dels anys 70. En aquest model, cada cooperativa té lapropietat d’un conjunt residencial i el gestiona, sigui un bloc de pisos o un conjunt de cases. Els seus socisposseeixen una acció o participació -el significat literal de la paraula ‘andel’- en aquesta propietat que elsatorga un dret d’ús indefinit i heretable dels seus habitatges amb un lloguer tou i un vot en els espais degestió i decisió de la cooperativa. La cooperativa pot regular l’accés a través de llistes d’espera o permetre acada membre escollir a qui vol vendre la seva participació, però no pot dissoldre’s i vendre els seus habitatgesseparadament com a propietat privada.

Ara bé, el model s'ha pervertit en certa manera els darrers anys, ja que el govern danès, de caràcterconservador, va obligar les cooperatives a permetre que els seus membres poguessin utilitzar les sevesparticipacions com a garantia per accedir a préstecs personals. Això, juntament amb l’alça de preus que vagenerar la desregulació del mercat immobiliari, va fer que, malgrat ser les cooperatives les que autònomamenti en assemblea decideixen el preu de les participacions dintre dels marges fixats per llei, aquest acabés pujanttambé: la participació passava a tenir un valor de mercaderia i ningú estava disposat a quedar-se enrere.

FUCVAM UruguayDes de 1970, la Federación Uryguaya de Cooperativas de Vivienda por Ayuda Mutua (FUCVAM) haimpulsat el model de Producció Social del Hàbitat, basat en l’autogestió, el suport mútu i la propietatcol·lectiva. Aquest model ha tingut tan èxit que ha estat exportat a varis països d’Amèrica Llatina.

Des dels seus inicis, FUCVAM va optar per impulsar la formació de cooperatives d’usuàries que construienels seus habitatges per suport mútu, model que es va defensar durant la dictadura (1973-1985), i que vaadquirir un rol polític i social determinat. Al 1983, davant el desmantelament de les centrals sindicals i lapersecusió de líders del moviment obrer, la Federació va asumir la responsabilitat de desafiar obertament elrègim, impulsant una vaga de pagaments contra el Banc Hipotecari Federal. FUCAM va conseguir mantenirla institució financera al servei del moviment cooperatiu, també va despertar un ampli moviment popular queva acabar amb el gobern militar.


18

Actualment, la Federació no només impulsa el dret a l’accés a l’habitatge, sinò que s’expressa a diferentsnivells de la societat uruguaya, des de l’urbanisme fins a la vida política nacional i econòmica, impulsantdiverses cooperatives de consum, de producció i de crèdit, que articulen una economia local.

2.2.1 Cooperativa d’habitatge en cessió d’ús (MCU)

Imatge 1: Guia MÉS ENLLÀ DE LA COMPRA I EL LLOGUER GUIA SOBRE ELS MODELS ALTERNATIUS D’ACCÉS I TINENÇA DEL’HABITATGE. Editada pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

El MCU posa en relleu el valor d’ús de l’habitatge i no els seu valor de mercat, apostant per ladesmercantilització d’aquest reivindicant-lo com a dret fonamental per al desenvolupament de la vida. Aquestmodel permet a les persones sòcies de la cooperativa tenir accés a l’ús indefinit a un habitatge a un preu persota del de mercat (pagament d’una quota inicial i mensualment una quota d’ús). Alhora, aquest modelpretén fugir de la visió individualista a l’accés a l’habitatge, i vol afrontar aquest dret des d’una esfera


19

col·lectiva, situant al centre de l’activitat la persona i no el capital. Podem resumir els pilars del MCU en elssegüents punts:

El dret d’ús de l’habitatge: El dret d’ús el tenen les persones sòcies de la cooperativa, i en principi aquestdret no pot ser transferit a tercers (a no ser que en els estatuts de la cooperativa s’especifiqui el contrari, isigui aquesta la que marca les condicions i el preu). D’aquesta manera s’assegura que l’habitatge no entra enel mercat especulatiu. Les sòcies poden gaudir de l’habitatge per un llarg període de temps o de maneraindefinida (per a immobles o sòls de titularitat pública, la sessió pot ser de fins a 75 anys, cosa que permetplanificar-hi tot un projecte de vida). D’aquesta manera, podem dir que aquest model és alhora estable iflexible. El que dóna l’estabilitat a aquest model és el caràcter indefinit en el temps de la cessió, la qual cosapermet a les persones que hi veuen poder adequar i modificar el seu espai de vida al llarg d’aquesta i adaptar-lo a cada moment vital. El dret d’ús només finalitza quan els habitants així ho demanen; i es pot transmetreentre les persones que conviuen a l’habitatge (la composició de les unitats de convivència pot variar al llargdel temps) o a les seves descendents sempre i quan aquestes siguin també sòcies de la cooperativa. Alhora, eldret d’ús aporta flexibilitat, ja que només renunciant al dret d’ús, es permet deixar l’habitatge que s’ocuparecuperant l’aportació de capital inicial. A més a més, permet a les persones sòcies canviar d’habitatge dins dela mateixa cooperativa.

La propietat cooperativa: La cooperativa és la propietària de tots els habitatges de l’immoble, les personessòcies no tenen propietat individual sobre el seu habitatge, i per tant, queda impossibilitada la seva venda. Lapropietat per part de la cooperativa es manté al llarg del temps, ja que allò important és garantir el valor d’úsde l’habitatge enfront el seu valor de canvi; per tant ens trobem davant d’un model no especulatiu.

L’aportació de capital inicial de les sòcies i la quota mensual dóna dret a les persones habitants a l’ús indefinitde l’habitatge. Aquest dret d’ús sempre és atorgat per la cooperativa (tot i que es pot transmetre entrepersones convivents o als seus descendents, si s’exposen en els estatuts), que serà l’encarregada d’assignar unhabitatge que quedi buit a una altra sòcia expectant amb les mateixes condicions de les quals gaudia la sòciaanterior.

L’autopromoció: Les futures residents dels habitatges són les promotores i impulsores del projecte, assumintla responsabilitat derivada de tots els aspectes del projecte en el marc de les assemblees generals. L’autogestiópermet evitar intermediaris i en conseqüència disminueix el cost de l’operació immobiliària, i alhora, la feina


20

voluntària de les sòcies fa que el cost de les tasques d’administració, secretaria... es redueixi. Això permet quela cooperativa pugui fixar les quotes que abonaran les unitats de convivència a un preu més baix.

A més de retallar els beneficis vinculats a la promoció i la gestió, es poden retallar despeses si les personessòcies treballen en la construcció, rehabilitació i condicionament dels habitatges (construint habitatgespensats per ser completats al llarg del temps) i també si les administracions cedeixen els espais on poderdesenvolupar el projecte.

Autogestió i arrelament: Aquest és un altre dels grans trets diferencials del model d’habitatge en cessió d’ús:la participació dels futurs residents en tot el procés de promoció i manteniment. És evident que moltesvegades es necessitarà assessorament i suport tècnic per part de professionals, però la presa de decisions i quidecideix què i com es fa en cada moment seran les persones sòcies. Així, el grup promotor haurà de decidirsobre models de convivència i quines quotes pagaran, però també quins espais necessites i quins materials deconstrucció. D’aquesta manera augmenta la corresponsabilitat i l'apoderament de la comunitat; les personessòcies són les protagonistes del procés. El model cooperatiu sense ànim de lucre permet organitzar-se demanera democràtica, horitzontal, transparent i participativa. Una altra vessant del model és el fet de podercedir alguns dels espais comuns al veïnat, que fa que es puguin crear més vincles amb el teixit social del barrio poble on es troba el projecte, cosa que afavoreix l’arrelament de les persones sòcies al territori que habiten.

Comunitat i espais compartits: Aquests tipus de projectes permeten canviar la concepció de l’espaidomèstic, aportant maneres de viure de caire més comunitari sense haver de renunciar a l’espai privat. El fetde compartir espais pot ajudar a teixir xarxes de suport mutu, alhora que ens permet gaudir d’uns espais quenormalment no es tenen en habitatges particulars. Les persones usuàries decidiran sobre el model deconvivència que voldran impulsar en el futur edifici, això permet obrir el debat de quins serveis iequipaments es volen o no incorporar als espais comuns.

Sostenibilitat: El fet de que les futures habitants de l’edifici participin en la definició d’aquest, possibilita laposterior gestió col·lectiva dels sistemes d’instal·lacions; i permet introduir ja en la fase de disseny sistemespassius i actius d’estalvi energètic i millora del confort. D’aquesta manera es redueix l’impacte ambientalalhora que suposa un reducció dels consums i un estalvi econòmic. A més a més, la cooperativa té la capacitatd’escollir els materials de construcció que s’empraran en l’edifici (ja sigui de nova planta o rehabilitat) podentescollir així materials menys agressius tan amb el medi com amb les persones que habitaran aquell edifici.


21

Mercat social: Les cooperatives en cessió d’ús formant part del mercat social: satisfan una necessitat alhoraque també promouen xarxes d’interrelació amb altres cooperatives o entitats de diferents àmbits(subministraments, provisió d’aliments, empoderament de grup, l’arquitectura, el finançament…). Lapromoció, construcció o rehabilitació, gestió i administració dels habitatges tenen activitat econòmicaassociada, cosa que fa que es tingui l’oportunitat d’impulsar i dinamitzar el teixit de l’ESS.

2.3 Iniciatives i experiències

Per escollir les 26 iniciatives i experiències s’ha seguit els criteris de selecció, que s’han basat principalmentpartint dels criteris bàsics de la sectorial d’habitatge cooperatiu i transformador de la XES que fan referènciaal Model per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i que són els següents:

1. No lucre i propietat col·lectiva

Bàsiques: Es manté la propietat col·lectiva al llarg del temps, de durada indefinida, Cooperatives sense ànimde lucre, No hi ha recuperació de la quota d’ús, Limitar el capital social retornable respecte el total de lainversió, Finançament col·lectiu

Recomanable: No heredabilitat del dret d’ús, exceptuant situacions de convivència prèvia. Es promou un ússocial dels locals i no se’n permet especulació, Es fomenta que les sòcies donin ús social a altres immoblesque puguin tenir, i no se’n permet l’especulació, Evitar elements d’individualització (no divisió horitzontal...).

2. Autogestió i comunitat

Bàsiques: Totes les persones habitants són sòcies, Responsabilitat i projecte liderat per les persones sòcieshabitants, de forma voluntària, Esforç en l’apoderament i formació de les sòcies, Intenció de vidacomunitària, mínim de suport mutu, Transparència cap a l’entorn. Recomanable: Incorporació d’espais comunitaris i altres recursos compartits

3. Habitatge assequible i inclusiu

Bàsiques: Traspàs de l’ús de l’habitatge a través de la cooperativa, Criteris d’accés transparents, Es mantél’assequibilitat al llarg del temps, Limitar l’aportació inicial per facilitar l’accessibilitat.


22

Recomanable: Inclusiu i divers (gènere, diversitat funcional, origens, tipologies d’UEC’s...), Mencanismes desuport mutu en l’àmbit econòmic (despesa inicial, quotes...).

4. Creixement i replicabilitat

Bàsiques: Es comparteixen els coneixements amb el sector i a l’entorn, Accions per fomentar i difondre elmodel.

Recomanable: Fons col·lectiu per fomentar el model i nous projectes (o a nivell d’entitat/projecte o a nivellde sectorial)

5. Corresponsabilitat amb l’entorn i dret a l’habitatge

Bàsiques: Ser membres de la Xarxa d’Economia Solidària, Intencionalitat de corresponsabilitat amb l’entorn ivinculació al territori Implicació en la lluita pel dret a l’habitatge. Recomanable: Fer Balanç social de la XES, Intercooperació i fomentar el mercat social, Aposta per lasostenibilitat mediambiental

Des de la sectorial d’habitatge cooperatiu i transformador de la Xarxa d’Economia Solidària s’entén quel’habitatge cooperatiu s’impulsa pels següents elements, entre els quals els bàsics en determinen el seu nucliprincipal, configurant-se com a imprescindibles en tot projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Tot ique entenem que les característiques recomanables també són pròpies del model, i per tant tambépromogudes i assumides des de la sectorial i les entitats que hi participen, el context actual n’aconsella certaflexibilitat i generar un equilibri entre la gestió de la diversitat i inclusió dels diferents projectes i blindar elmodel i potenciar-ne la dimensió transformadora.


23

Les iniciatives i experiències seleccionades són les següents:

NOM EMPLAÇAMENT

1 Princesa 49 (El Born) Carrer Princesa, 49 Barcelona

2 Casa dels Mestres Carrer Ginjolers. Sant Cugat del Vallès

3 El Pomaret Carrer del Pomaret. Barcelona

4 La Balma Carrer Espronceda 131-135 El Poblenou. Barcelona

5 Cirerers Florits Pla dels Cirerers, 2-4 Barcelona

6 Calonge i Sant Antoni Carrer de la Sala, 24. Calonge i Sant Antoni

7 El Catllar Tarregona

8 Walden XXI Carretera de Girona, 15 Sant Feliu de Guíxols

9 La Diversa Edifici de La Bordeta. Sant – Montjuic. Barcelona

10 La Raval Manresa

11 La Titaranya Valls

12 La Tartana Molins de Rei

13 La Magrana Sarrià

14 Can Gabarra Dosrius

15 CoopSet Sant Pere de Ribes

16 Poc a Coop Bages

17 Cooperativa 50/70 Cerdanyola

18 Envall Envall, la Vall Fosca

19 Cal Cases Santa Maria d’Oló

20 La Xarxaire Passeig Joan de Borbó, 11 Barcleona

21 Ca la Fou Cabrera d’Anoia

22 La Borda Carrer de la Constitució, 85-89 Barcelona

23 Masovaria a Mieres Mieres

24 Ecovila Amat Sant Privat d’en Bas

25 Can Masdeu Barcelona

26 Obra Social PAHC Bages Manresa


24

2.3.1 El Born, Princesa 49

Nom: El Born (Princesa 49)

Emplaçament: Carrer Princesa, 49 Barcelona

Coordenades: 41.386577,2.181896

Propietat del sòl / immoble Sòl públic Sòl privat Edifici públic X Edifici privat

Tipus de construcció: Reforma d’edifici plurifamiliar entre mitgeres (nucli urbà)

Anys cessió: 75 anys

Any signatura contracte: 2016 (signatura del dret de superfície amb l’Ajuntament)

Lloc web: http://www.sostrecivic.coop/es/node/114

Estat: Vivint

Equips tècnics: Sostre Cívic

Descripció:

Rehabilitació integral d’un edifici, concebuda des de la participació dels veïns de la cooperativa, que proporcionacinc habitatges i dos espais comunitaris. El projecte ha aconseguit millorar l’eficiència energètica de l’edifici, gràciesa la disposició de plaques solars, a un dipòsit d’aigües pluvials i un sistema d’aprofitament d’aigües grises per alreciclatge i la calefacció centralitzada de biomassa. A més, a l’interior dels habitatges s’ha aïllat la façana amb suro iargila, per regular-ne la temperatura i la humitat i minimitzar el soroll exterior.Los socios de Sostre Cívic y futuros inquilinos de Princesa, 49 han hecho una. Todos estos socios-usuarios cumplenlos requisitos marcados por el ayuntamiento para optar a un alquiler social y han realizado talleres participativospara definir los aspectos del proyecto.Mientras que las obras de rehabilitación las realiza Aprise Catalunya, una empresa de inserción social, lafinanciación de las mismas corre cargo de otra cooperativa, Coop57.

Dades:Unitats de convivència: 5 habitatges (espais privatius) Superfície del projecte: Habitatges entre 45 i 65 m2 + 3 (o2?) espais comunitaris

Aportacions i quotes: Aportació inicial de 9000€ i quota mensual de 450-500€

Imatge:

2.3.2 Clau MestraNom: Clau Mestra (Les casetes dels mestres)

Emplaçament: Carrer Ginjolers. Sant Cugat del Vallès

Coordenades: 41.446607, 2.070845


Tipus de construcció: Reforma cases “unifamiliars”

Anys cessió:

Any signatura contracte:


25

Lloc web: https://sostrecivic.coop/projectes/clau-mestra

Estat:


Descripció:

Les Casetes dels Mestres, que havien estat abandonades anys abans, han estat protagonistes de la lluita veïnal peldret a l’habitatge a la Floresta. Després d’un seguit d’ocupacions, el juny de 2014, davant l’estat de deterioramentgeneral que presentava l’immoble, van ser ocupades de nou pel col·lectiu 6 claus com a mitjà de pressió per forçarl’Ajuntament a donar un ús d’habitatge social a l’edifici. L’acció va comptar amb el suport de diferents col·lectiussocials i polítics. Al llarg del següent any es va donar un procés de negociació a on Sostre Cívic va actuar com aagent mediador entre el col·lectiu i l’Ajuntament. L’ocupació finalitzà el març del 2015, en el moment que es vaarribar a un acord entre les parts i es van signar les condicions per a la constitució d'un dret de superfície de l'edificien favor de la cooperativa per promoure habitatges d'HPO en règim de cessió d'ús. A tal efecte, el 10 de juliol de2015 Promusa va obrir el procés d’inscripció de les possibles adjudicatàries dels habitatges de “Les Casetes delsMestres” i el projecte va començar a caminar, ja teniem grup!! Així va nèixer Clau Mestra. L’edifici existent, quehistòricament albergava els mestres destinats a la zona, consta de planta baixa i primera, amb una organitzaciótipològica assimilable a la de cases en filera. La construcció actual, a banda de la situació d’abandonament, és moltbàsica amb carències en l’aïllament i la impermeabiltzació, alhora que l’estructura portant està en bon estat. Elprojecte contempla la rehabilitació integral de l’immoble i la seva ampliació per permetre l’accés a tots els habitatgesi incrementar la superfície habitable. Les ampliacions es plantegen com a volums construïts amb un sistemaconstructiu i acabat diferent al de l’edifici existent, proposant una construcció en fusta, de construcció en sec, méslleugera i fàcil de construir. El projecte té la voluntat de ser nZEB (edificis de consum d’energia quasi nul, en anglès)i consta amb una auditoria en Bioconstrucció per garantir els objectius d’eficiència energètica i sostenibilitat. Espreveuen 11 habitatges, un espai col·lectiu de 38m2, i també un altre espai col·lectiu efímer a l’espai lliure. Un delsespais col·lectius serà compartit amb el barri, amb voluntat de teixir xarxa veïnal. Per mitjà del procés participatiu deco-disseny dut a terme durant l’any, el grup d’usuàries ha millorat la distribució dels habitatges incrementant laflexibilitat i simplificant-ne la distribució. Els habitatges (10 d’uns 60m2 i 1 habitatge de 38m2) són tots passants, is’organitzen al voltant d’un bany i vestíbul centrals, que permeten diferents distribucions i usos a cada bandad’aquest nucli central.

Dades:Unitats de convivència: 11 habitatges (espais privatius) 10 de 60m2 i 1 de 38m2Superfície del projecte: 1 espais comunitari interior de 38m2 i espai comunitariefímer a l’espai lliure

Aportacions i quotes:

Imatge:

2.3.3 El PomaretNom: El Pomaret

Emplaçament: Carrer del Pomaret Barcelona

Coordenades:41.408263, 2.121389

Propietat del sòl / immoble Sòl públic Sòl privat Edifici públic Edifici privat x

Tipus de construcció: Reforma d’edifici “unifamiliar” aïllat

Anys cessió:

Any signatura contracte: 2013

Lloc web: https://sostrecivic.coop/projectes/pomaret


26

Estat: Vivint


Descripció:

Pomaret és un projecte de masoveria urbana situat al barri de Sarrià de Barcelona i el primer projecte decohabitatge de l'entitat a la ciutat de Barcelona. Es tracta d'una casa antiga i desocupada que necesstiava serrehabilitada. Gràcies a un acord entre el propietari de l'immoble i Sostre Cívic, 6 famílies s'hi van instal·lar al 2013.Amb una quota mensual molt tova i unes condicions prèviament pactades amb el propietari de rehabilitació, les 6famílies conviuen en un projecte comunitari. La casa, aïllada, compta amb 500 metres quadrats útils i 400 metresquadrats de jardí. Té una classificació energètica B.

Dades:Unitats de convivència: 6 unitats de convivènciaSuperfície del projecte: 500m2 útils de casa + 400m2 útils de jardí


Imatge:

2.3.4 La BalmaNom: La Balma

Emplaçament: Carrer Espronceda 131-135 (El Poblenou)

Coordenades: 41.406159, 2.203277

Propietat del sòl /immoble

Sòl públic X Sòl privat Edifici públic Edifici privat

Tipus de construcció: Obra Nova

Anys cessió:

Any signaturacontracte:

Lloc web: https://sostrecivic.coop/projectes/la-balma-poblenou

Estat:

Equips tècnics: SostreCívic/LaCol/LaBoqueria/Gestió Integral/Arç Cooperativa/Col·lectiu Ronda/El Crític

Descripció:

Projecte seleccionat en el concurs de solars municipals per impulsar l’habitatge cooperatiu a la ciutat perl'Ajuntament de Barcelona, en el solar del Poblenou (C. Espronceda, 131-135. Barcelona)La Balma és un grup heterogeni i intergeneracional, des de nadons fins a persones sexagenàries i amb tipologiesfamiliars molt diverses. Hi trobem famílies monoparentals, parelles, parelles amb fills, adults cohabitant i unitatsindividuals (des de joves fins a persones ja actualment jubilades). Aquesta diversitat del grup és la riquesa perencarar el projecte de vida comunitària. Formen el grup 33 persones agrupades en 17 unitats de convivència. Unesquantes persones del grup motor viuen al barri del Poblenou, hi han viscut, hi treballen o hi tenen una relaciódirecta.Una de les majors singularitats i potencialitats del model d’habitatge cooperatiu és la implicació com a futuresusuàries i usuaris de manera activa en el desenvolupament de les diferents fases del procés de promoció: creaciód’una organització social, presa de decisions de forma col•lectiva, co-disseny, etc. Són processos democràticsd’autoorganització i cooperació on les sòcies i socis prenen un rol de centralitat. En aquest sentit, la gestióparticipativa tant del procés com del seu resultat pren una gran rellevància.


27

Com ha estat el procés?El grup es va anar gestant entre els mesos de setembre i octubre, i es va ampliar i enfortir a partir dels tallerspromoguts i dinamitzats per Sostre Cívic, en el marc de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) on vancoincidir amb la voluntat de formar part del grup per optar al solar de Poblenou.Com a cooperativa tenen el suport d'equips tècnics especialitzats en les tasques que no podem assumir per partdels socis, com és el cas del projecte arquitectònic, on compten amb la col•laboració de LaCol i LaBoqueria, equipsespecialitzats en la dinamització de processos de participació en l’àmbit de l’arquitectura i l’habitatge cooperatiu.A partir de dinàmiques participatives, s’han definit segons les necessitats i inquietuds actuals del grup els usos inecessitats dels espais comunitaris. Han repensat el programa de l'habitatge col•lectiu per adaptar-lo al model devida que imaginen les futures usuàries.El projecte comunitari de barri:El grup vol fomentar formes de convivència més comunitàries, que potenciïn la interrelació entre les persones quehabiten l’edifici i també amb el barri i persones externes a la cooperativa, i aconseguir construir un edifici quenecessiti el seu entorn.Així, es vol destinar un pis a entitats socials, implicar les associacions del barri cedint un local a la planta baixa iimplicar les persones del barri en el desenvolupament comunitari d’aquest, duent a terme diferents petits projectesper millorar la qualitat de vida de les persones del barri.El projecte arquitectònicEl projecte La Balma el formen 33 persones agrupades en 17 unitats de convivència, en un solar del CarrerEspronceda 131-135 (El Poblenou), un espai de 472 m2 de superfície.S’ha decidit que es volen espais flexibles i polivalents que evolucionin amb el grup en funció dels canvis tant de lesunitats de convivència com de les pròpies persones que habitaran l’edifici: incorporació de nous membres,naixements, processos de creixement dels nens-adolescents, processos d’envelliment dels adults,... Així, lestipologies parteixen d’un mòdul bàsic de 50m2 i partir de l’annexió d’unitats habitables de 16m2 considerades espaicomú d’ús privatiu a termes legals permeten créixer i decréixer els habitatges. Aquestes peces són cedides per lacooperativa a les unitats familiars que ho necessitin en cada moment, per tant, esdevé un mecanisme per gestionarels canvis alternatiu a la rotació. Aquestes proposta és viable pel fet que la gestió de l’edifici és responsabilitat de lamateixa comunitatEls habitatges redueixen la seva superfície (5-10%) per posar en comú serveis com la bugaderia, l’estudi, habitacions de convidats o trasters, permetent així que la col•lectivització no suposi un sobrecost, sinó el contrari,un estalvi i un guany de superfície i de qualitat de vida.El projecte arquitectònic compta amb 225m2 de superfície interior destinada a espais comunitaris, més zones semi-exteriors i exteriors, on hi trobem els següents usos: Sala d’estar – menjador, sala polivalent, biblioteca i espai detreball, una bugaderia per planta, espai de salut i cures connectat amb habitacions auxiliars, habitacions perconvidats, emmagatzematge comú i individual per plantes, coberta equipada: horts productius i zona d’estarexterior, aparcament de bicicletes, espai d’eines i zona taller i aparcament. S’ha treballat el projecte amb criteris ambientals per aconseguir un edifici passiu que sigui un refugi de pobresaenergètica. Aquesta consciència s’amplia al model de mobilitat i de consum. Per un costat, es potencien els espaisper bicicletes i es posa el debat en la necessitat del cotxe i la construcció de l’aparcament. Per altre costat, apostaper un consum ecològic relacionant la cooperativa amb cooperatives de consum de l’entorn i per l’autoproduccióamb horts a coberta.La gestió dels residus de la cooperativa (amb espais específics en planta baixa) i la voluntat de tancar el cicle del’aigua amb el medi natural (retorn d’aigua de pluja al subsòl i pous per a subministrament d’aigua per al rec iconsums no potables) són accions directes que es sumen a totes les anteriors per reduir la petjada ecològic il’impacte ambiental de la comunitat.

Dades:

Unitats de convivència: 17 unitats de convinència (33 persones). Les tipologiesparteixen d’un mòdul bàsic de 50m2 i partir de l’annexió d’unitats habitables de 16m2considerades espai comú d’ús privatiu a termes legals permeten créixer i decréixer elshabitatges. Els habitatges redueixen la seva superfície (5-10%) per posar en comúserveisSuperfície del projecte: espai de 472 m2 de superficie (225m2 de superficie interior)

Aportacions i quotes: Aportació inicial de € i quota mensual de €

Imatge:


28

2.3.5 Cirerers FloritsNom: Cirerers Florits

Emplaçament: Pla dels Cirerers, 2-4 Barcleona

Coordenades: 41.447534, 2.178844



Tipus de construcció: Obra nova

Anys cessió:


Lloc web: https://sostrecivic.coop/projectes/cirerers-florits-roquetes

Estat: 1r Trimestre de 2019: inici de les obres

Equips tècnics: Sostre Cívic / Celobert /Coop de mà / Matriu / El Risell /Arç Cooperativa / Sostre Cívic

Descripció:

Des de l'any 2017 impulsem Els Cirerers (grup impulsor constituit el setembre de 2017), un projecte d'habitatgecooperatiu que s'ha consolidat amb el procés participatiu de disseny que ha implicat a les sòcies que formen part delgrup impulsor, a l'equip tècnic de Sostre Cívic, als arquitectes de Celobert i amb el suport de Matriu.El projecte es situa a la plaça de les Dones del barri de Roquetes de Barcelona. Aquest any 2019 iniciarem laconstrucció de l'edifici, que compta amb 7 plantes i un total de 29 habitatges d'entre 40 i 70m2 i diversitat d'espaiscompartits: estudi, sala polivalent, locals, cuina, terrasses... pensats per donar resposta a les necessitats de lacomunitat.

Dades:Unitats de convivència: 29 habitatges (espais privatius) de Superfície del projecte: Terreny de 428m2 / entre 40 i 50m2 de mitjana de cada espaiprivatiu + 771m2 d’espai d’ús comunitari


Habitatge 40m2 Aportació inicial*: 22.860€ / Quota mensual: 455€/mes Habitatge 60m Aportació inicial*: 31.200€ / Quota mensual: 682€/mes2222222222222 2Habitatge 70m Aportació inicial*: 33.825€ / Quota mensual: 750€/mes2222222222222 2*Segons els estatuts de SC l usuari no pot endeutar-se amb un préstec bancari peraquestaaportació inicial. En el cas de deixar el projecte, es retornen per un nou usuario en unmàxim decinc anys.

Imatge:

2.3.6 Calonge i Sant AntoniNom: Calonge i Sant Antoni

Emplaçament: Carrer de la Sala, 24. Calonge i Sant Antoni

Coordenades: 41.860047, 3.077169


Sòl públic Sòl privat Edifici públic X Edifici privat

Tipus de construcció: Reforma d’edifici plurifamiliar

Anys cessió:



Estat: Es preveu que s’acabin el 2n trimestre de 2019

Equips tècnics: Sostre Cívic / Celobert SCCL / iLabSo / L’apòstrof / Gestió integral / Col·lectiu Ronda


29

Descripció:

El projecte s’ubica al centre de Sant Feliu de Guíxols, en un edifici actualment en desús. És a 6 minuts a peu de laplatja, estació de bus, piscina i gimnàs municipal, mercat i tots els serveis com el CAP, centre mèdic, hospital aPalamós o Girona. El projecte planteja fer una reforma integral de l’actual edificació per construir uns vint-i-setapartaments sobre els 50 m2 amb habitació, una petita cuina, sala-menjador, bany ampli i adaptat. El projectecomptarà també amb amplis espais comunitaris com sales polivalents, cuina, menjador, biblioteca-ordinadors,bugaderia, pàrquing, trasters, etc. Des del grup impulsor es realitzaran tallers participatius amb els arquitectes delprojecte per definir conjuntament els espais, usos i acabats. En aquests moments s’està treballant en l’estudi deviabilitat del projecte, que contempla la vessant de normativa urbanística, proposta arquitectònica, el pla econòmic ifinancer.

Dades:

Unitats de convivència: 14 habitatges (espais privatius) Superfície del projecte:

• Habitatges entre 40 i 55 m2 i espais comunitaris

Aportacions i quotes:Aportació inicial de entre 12.000€ i 15.000€, quota mensual de 300€

Imatge:

2.3.7 El CatllarNom: El Catllar

Emplaçament: El Catllar. Tarragona

Coordenades: 41.179346, 1.328823


Tipus de construcció: Reforma d’edifici plurifamiliar entre mitgeres (nucli urbà)


Any signatura contracte: 2016 (signatura del dret de superfície amb l’Ajuntament)


Estat: Vivint


Descripció:

El projecte vol donar resposta al problema particular de l’habitatge assequible i adaptat per a la gent gran, proposantun model de tinença col·lectiva de l’immoble. Aquest nou model proposa un envelliment actiu a on la participació deles usuàries en la governança democràtica de la promoció, des del disseny, fins a la gestió de la mateixa comunitat,esdevé central. Sostre Cívic proposa desenvolupar aquest projecte de cohabitatge per a gent gran amb lareconstrucció d’un dels edificis del complex fabril, la Nau Vella (La Teixidora). El projecte contempla la construccióde 30 habitatges tutelats, emmarcats en la normativa sectorial de la Generalitat sobre aquest forma d'habitatgedotacional. Per aquest projecte es plantegen espais privatius (apartaments) amb les prestacions bàsiques i d'espaireduït, i per contra, es proposen amplis espais col·lectius i serveis compartits, que constitueixen fins a un 30% de lasuperfície construïda. Com sempre en els projectes de Sostre Cívic, es prioritza l’espai col·lectiu i els llocs detrobada pel foment de la comunitat i el suport mutu Es proposa un projecte que implementi criteris de sostenibilitat ieficiència energètica, i que alhora sigui respectuós amb el valor arquitectònic, històric i social del lloc.

Dades:Unitats de convivència: 5 habitatges (espais privatius) Superfície del projecte: Habitatges entre 45 i 65 m2 + 3 (o2?) espais comunitaris

Aportacions i quotes: Aportació inicial de 9000€ i quota mensual de 450-500€


30

2.3.8 Walden XXINom: Walden XXI

Emplaçament: Carretera de Girona, 15. Sant Feliu de Guíxols

Coordenades: 41.782832, 3.026819

Propietat del sòl / immoble Sòl públic Sòl privat Edifici públic Edifici privat X

Tipus de construcció: Reforma d’hotel en desús (nucli urbà)

Anys cessió: -

Any signatura contracte: -

Lloc web: http://sostrecivic.coop/walden-xxi-sant-feliu-de-gu%C3%ADxols-girona

Estat: Estudi de la viabilitat del projecte


Descripció:

El projecte vol donar resposta al problema particular de l’habitatge assequible i adaptat per a la gent gran, proposantun model de tinença col·lectiva de l’immoble. Aquest nou model proposa un envelliment actiu a on la participació deles usuàries en la governança democràtica de la promoció, des del disseny, fins a la gestió de la mateixa comunitat,esdevé central. Sostre Cívic proposa desenvolupar aquest projecte de cohabitatge per a gent gran amb lareconstrucció d’un dels edificis del complex fabril, la Nau Vella (La Teixidora). El projecte contempla la construccióde 27 habitatges tutelats, emmarcats en la normativa sectorial de la Generalitat sobre aquest forma d'habitatgedotacional. Per aquest projecte es plantegen espais privatius (apartaments) amb les prestacions bàsiques i d'espaireduït, i per contra, es proposen amplis espais col·lectius i serveis compartits, que constitueixen fins a un 30% de lasuperfície construïda. Com sempre en els projectes de Sostre Cívic, es prioritza l’espai col·lectiu i els llocs detrobada pel foment de la comunitat i el suport mutu. Es proposa un projecte que implementi criteris de sostenibilitat ieficiència energètica, i que alhora sigui respectuós amb el valor arquitectònic, històric i social del lloc.

Dades:

Unitats de convivència: 21 habitatges (espais privatius) Superfície del projecte:

• Habitatges: 50 m2 • Espais comunitaris: sales polivalents, cuina, menjador, biblioteca,

bugaderia, pàrquings, trasters, etc.

Aportacions i quotes:Aportació inicial de 5.000 €, quota d’ús (de l’habitatge) de 750€/unitat deconvivència i quota de serveis assistencials: 600€/persona.

2.3.9 La DiversaNom: La Diversa

Emplaçament: Edifici de La Bordeta (Sants – Montjuic). Barcelona

Coordenades:


Tipus de construcció: Edifici en bon estat

Anys cessió: 28 anys + 2 anys prorrogables


Estat: Vivint

Equips tècnics: La Dinamo

Descripció:

El projecte “la Diversa” està conformat per famílies molt vinculades amb el barri de Sants i que en algun moment,davant l’alt preu de l’habitatge, s’han plantejat marxar fora del districte. La Diversa vol ser un “experiment d’accés alsòl privat i de transformació d’aquest sòl per treure’l de les dinàmiques especulatives” “intentar fer el més universal iinclusiu” aquest model d’habitatge: “Planteja un accés a l’habitatge més avantatjós respecte els models tradicionals”.I és que Daví recordava que amb aquest model d’habitatge “el preu està per sota del de mercat i les persones queaccedeixen compleixen uns requisits de rendes i de patrimoni”.

Dades:Unitats de convivència: 10 habitatges (espais privatius) Superfície del projecte??

Aportacions i quotes: Aportació inicial de 4.000 € i quota mensual de 350-400€


31

2.3.10 La RavalNom: La Raval

Emplaçament: Carrer Hospital, 1-3 / Plaça Hospital, 10. Manresa

Coordenades: 41º 43’ 31.7” / 1º 49’ 44.3”

Propietat del sòl / immoble Sòl públic X Sòl privat Edifici públic Edifici privat

Tipus de construcció: Solar públic

Anys cessió: 75 anys + 15 anys prorrogables


Lloc web: -

Estat: Grup constituït / Espera d’adjudicació per concurs


Descripció:

L'Ajuntament de Manresa ha aprovat treure a concurs públic la cessió, en regim cooperatiu, d'un solar de 820metres quadrats al centre històric. L'objectiu és que l'adjudicatària es faci càrrec de construir i gestionar un edificiamb fins a 18 pisos. D'aquests, estableix el plec de clàusules, un 30% seran de protecció oficial. Amb la mesura, hareconegut el cap del servei d'Urbanisme, Ricard Torres, el consistori podrà impulsar la creació de nous habitatges,ja que "és incapaç de tirar endavant tot el que el pla general preveu com a foment de la intervenció al centrehistòric". La iniciativa és pionera a la ciutat i serà un dels primers processos d'aquest tipus que es duran a termearreu del país. El plec estableix que la cooperativa haurà de cedir a l'Ajuntament un local a la planta baixa que seràdestinat a activitats de caràcter social. Entre els criteris per a l'adjudicació hi ha que el nou edifici aposti perl'ecoeficiència. A més, ha afegit, com a mínim el 30% dels pisos hauran de ser de protecció oficial.

Dades:Unitats de convivència: s’hi preveu la construcció de 18 habitatges, en un solar de820 m2

Aportacions i quotes: -

Imatges:

2.3.11 La TitaranyaNom: La Titaranya

Emplaçament: Valls

Coordenades: -

Propietat del sòl / immoble Sòl públic Sòl privat Edifici públic Edifici privat

Tipus de construcció: Finca de sòl privat

Anys cessió: -


Lloc web: -

Estat: En procés de constitució


Descripció: -

Dades: -

2.3.12 La TartanaNom: La Tartana

Emplaçament: Can Bofill. Molins de Rei

Coordenades: 41.411054, 2.042537


Tipus de construcció: Finca en sòl privat

Anys cessió: -



32

Lloc web: http://canbofill.coop/

Estat: Constituïda / En procés de recollida d’aval social per al finançament

Equips tècnics: La Dinamo / Coop57

Descripció:

Fa 15 anys que hi vivim en règim de masoveria i produïm aliments amb criteris agroecològics per a la PACA (Acordper a la Producció i el Consum Agroecològic). Ara, els propietaris l’han posat a la venda, fet que d’entrada ensobliga a abandonar l’espai. Davant d’això, hem decidit donar la volta a la situació i fer un salt en la gestióagroecològica de tota la finca, incloent-hi també la constitució d’una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús, ambl’acompanyament de la Fundació La Dinamo i el finançament ètic i solidari del Coop57 per fer front a la compra irehabilitació necessàries. Una alternativa a l’onada especulativa sobre Collserola. El principal valor de Collserola ésla seva diversitat biològica. Per conservar-la és fonamental mantenir el desenvolupament equilibrat i sostenible del’activitat agrària i forestal, que al llarg dels segles ha modelat el paisatge. En els darrers 62 anys s’ha perdut un72% de la superfície agrària de Collserola, passant de 1749ha a 490ha (Consorci del Parc Natural de Collserola iArran de Terra). L’especulació amb les propietats dins del Parc Natural dificulta iniciar i tirar endavant projectesagraris, ramaders i forestals, ja que l’accés a la terra està fortament condicionat per les pressions immobiliàries. Lesperspectives dels propietaris de les finques de treure un profit econòmic a curt termini xoquen frontalment amb lesnecessitats i ritmes agroforestals. Poc a poc, el parc es va convertint en una residència de luxe: masies al voltant deCan Bofill han estat comprades amb aquesta intenció i actualment es venen/lloguen per 2 milions d’euros/6000 €mensuals.

Aquesta onada especulativa sobre Collserola ve provocada per un context més general que afecta l’accés al’habitatge de manera global. La precarietat en l’accés a l’habitatge impossibilita projectes de vida a llarg termini, unfet agreujat si ens ubiquem en projectes agroecològics entorn de Barcelona.

Dades: Unitat de convivència: 4 habitatges cooperatius en règim d’ús


2.3.13 La MagranaNom: La Magrana

Emplaçament: Carrer General Vives 4-6 de Sarrià, Barcelona

Coordenades: 41.402492, 2.115927


Tipus de construcció: -

Anys cessió: -


Lloc web: https://magranacoop.wordpress.com/

Estat: En procés de constitució


Descripció:

Magrana Coop, es una Cooperativa d’Habitatge que busca fomentar i expandir un nou model d’habitatge sostenible icooperatiu. La realitat actual ens porta a la necessitat de cercar noves vies d’accés a l’habitatge que garanteixin unpreu assequible i que alhora fomentin una interrelació entre els membres de la comunitat i el seu entorn. Així doncs,la Magrana busca donar resposta a les necessitats d’habitatge de totes les persones sòcies i crear una xarxa ded’habitatge cooperatiu a través de la cessió d’ús i del l’accés a l’habitatge per vies que no fomentin l’especulació nila precarietat de les persones sòcies.

Dades: -


Imatge:


33

2.3.14 Can GabarraNom: Can Gabarra

Emplaçament: -

Coordenades: -



Anys cessió: -


Lloc web: -

Estat: En procés de creació de l’idea


Descripció:

Dades: -


2.3.15 CoopSetNom: CoopSet

Emplaçament: Dosrius

Coordenades: -


Sòl públic Sòl privat Edifici públic Edifici privat X


Anys cessió: -


Lloc web: -

Estat:En procés de constitució de la cooperativa, i en procés d'adquisició d'una masia en sòlprivat.


Descripció:

Dades: -


Imatges:

2.3.16 Poc a CoopNom: Poc a Coop

Emplaçament: Bages

Coordenades: -




34

Anys cessió: -


Lloc web: -

Estat: Ja constituït en cooperativa i en procés de recerca d'una masia privada


Descripció:

Dades: -


2.3.17 Cooperativa 50/70Nom: Cooperativa 50/70

Emplaçament: Cerdanyola

Coordenades: -



Tipus deconstrucció:

Obra nova

Anys cessió: -


-

Lloc web: -

Estat: Constituits com a cooperativa / En procés d’adquisició d’un solar públic

Equips tècnics:

Descripció:

La idea és construir un conjunt d'uns 20-30 habitatges d’uns 50/60 m2, així mateix comdiversos espais comuns: menjador i cuina comunitària, gimnàs, biblioteca, bugaderia, salad’atenció sanitària, taller, piscina terapèutica, jardins, horts,..Respecte a la forma d’adquisició i adjudicació dels habitatges utilitzarem la coneguda coma Cessió o Dret d’ús, la qual cosa significa que la Cooperativa (totes les persones queviurem allà) en serà la propietària i administradora de tot l’immoble

Dades: -

Aportacions iquotes:

-

2.3.18 EnvallNom: Envall

Emplaçament: Envall, la Vall Fosca

Coordenades: -




Obra nova

Anys cessió: -


-

Lloc web: http://www.envallcooperativa.cat/

Estat: Vivint i alhora en obres

Equips tècnics: Perviure

Descripció: ENVALL COOP som una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús i de treball, que neixamb l’objectiu de revitalitzar el poble d’Envall, situat a la Vall Fosca, tant a nivellpoblacional, arquitectònic i socioeconòmic.Els socis promotors d’Envall Cooperativa som els nous veïns d’Envall, que vam donar vidaal poble després d’estar més de 25 anys deshabitat i que, des de fa molts anys i amb


35

diverses iniciatives, hem consolidat i rehabilitat tres edificis (on vivim) i hem adquirit lapràctica totalitat dels solars del poble, fet que ens va motivar a crear una cooperativad’habitatge en cessió d’ús per tal de reconstruir la resta del poble i donar-li vida.Envall és un petit poble situat a la Vall Fosca (municipi de La Torre de Capdella), comarcadel Pallars Jussà.Avui Envall compta amb 6 habitants permanents, amb dues cases obertes tot l’any i unatercera que funciona de segona residència.Entenem l'habitatge cooperatiu com un bé d'ús (i no d'inversió) i com un dret fonamental pera tota persona que no ha de ser mercantilitzat, ni se'n pot especular. Per això apostem perun projecte col·lectiu, participatiu i solidari.La propietat dels solars i dels edificis és d'ENVALL COOP, per tant, de totes les personessòcies que la integren: el patrimoni és comú i irrepartible.Els i les sòcies de la Cooperativa tenen accés a l'habitatge a través d'un dret a ús ipartiicipen activament en la seva gestió. Aquest dret és ple i vitalici, sense cap limitaciótemporal ni restriccions (excepte les imposades per l'ordenament jurídic), de duradaindefinida.El dret a ús és adjudicat per la Cooperativa i es pot transmetre durant dues generacions. Acada fase d'habitatges d’ENVALL COOP, l'Assemblea General establirà les condicions enels nous atorgaments de dret d'ús.Les persones sòcies poden ser usuàries d'un habitatge o local comercial i també dels espaiscomunitaris, fent una aportació de capital inicial i pagant una quota mensual assequible.El dret a ús d'un habitatge o local s'extingirà en cas de baixa del soci o sòcia. En aquest casrecuperarà l'aportació de capital inicial i ENVALL COOP assignarà l'habitatge a una altrasòcia de la llista d'espera.Amb aquest model, des d'ENVALL COOP volem eliminar els beneficis especulatius lligats al'habitatge, oferir a les persones sòcies un habitage digne a un preu assequible i de caràcterestable, però que alhora sigui flexible alhora de renunciar al dret a ús.

Dades: -


-

Imatge:

2.3.19 Cal CasesNom: Cal Cases

Emplaçament: Santa Maria d’Oló

Coordenades: -


Sòlpúblic

Sòl privat Edifici públic Edifici privat X

Tipus de construcció: Reforma

Anys cessió: -


2007

Lloc web: www.calcases.info

Estat: Vivint

Equips tècnics: Autogestió comunitària

Descripció: Característiques: La cooperativa és la propietària de casa i terrenys. Fomenta la


36

comunitati projectes de treball productiu dins la cooperativa. El projecte de Cal Cases estàaixoplugat dins d’una Cooperativa d’Habitatge en Model de Cessió d’Ús.En la nostre recerca d’altres maneres de fer vam topar amb el problema de l’habitatge.En el moment que ens trobàvem de la bombolla especul.lativa immobiliària (just abansdel Boum-Boum) i amb la necessitat d’estabilitat a llarg termini vam optar per la comprade l’habitatge. Però teníem clar que no volíem esdevenir propietaris al menysindividualment i va ser com vam conèixer les Cooperatives d’Habitatge en Model deCessió d’Ús, una manera legal de col.lectivitzar la propietat, i en vam constituir una CanCases SCCL.Els Models de Cooperatives d’Ús (MCU) són una manera més d’accedir a l’habitatgeque ja funcionen fa més de 100 anys als països escandinaus (Model Andel), Alemania(Wohnprojekte) i també a llatinoamèrica (FUCVAM).La cooperativa es constitueix amb l’objectiu de facilitar als seus socis l’accés a unhabitatge de caràcter social, econòmica i ambientalment sostenibles.Concretament, les finalitats de la cooperativa son:

1. Millorar l’accés a l’habitatge mitjançant un nou model d’accés no especulatiusegons el qual la propietat de l’habitatge recau en la cooperativa, i els seuscooperativistes disposen del dret d’ús indefinit de cadascun dels habitatges ide les parts comunes.

2. Eliminar els beneficis purament especulatius i aconseguir finançament ètic isolidari.

3. Fomentar la diversitat cultural, econòmica i generacional de les diferentspersones, i la seva interrelació a través d’espais comuns que permetindesenvolupar activitats lúdiques, comercials o de serveis que enriqueixin laconvivència social, respectin el medi ambient i cobreixin mancances de serveisper a la comunitat.

4. Fomentar l’autogestió, la participació i la codecisió en el disseny, laconstrucció, la gestió i el manteniment de l’habitatge, eliminant costos deintermediaris i fomentant una implicació activa dels usuaris.

5. Donar prioritat a l’aspecte ambiental econòmicament assolible a travésd’habitatges de disseny passiu o de baix consum energètic i la generació local,descentralitzada i autogestionada d’energia renovable. I, en el mateix sentit,fomentar durant la vida dels habitatges l’assoliment de cicles locals i tancatsd’energia, aigua i residus.

Dades: Persones: 30 persones adultes i infants


Imatge:

2.3.20 La XarxaireNom: La Xarxaire

Emplaçament: Passeig Joan de Borbó, 11 Barcleona

Coordenades: -




Obra nova

Anys cessió: -


-

Lloc web: https://www.facebook.com/pg/laxarxaire/about/?ref=page_internal

Estat: Constituits com a cooperativa


37

Equips tècnics:

Descripció: Concurs públic

Dades: -


-

Imatge:

2.3.21 Ca La FouNom: Ca La Fou

Emplaçament:Ca la Fou, Camí de Ca la Fou, s/n Vallbona d´Anoia (Barcelona)

Coordenades:



Anys cessió: -


Lloc web: https://calafou.org/ca

Estat:

Equips tècnics:

Descripció:

Estem creant des de la societat civil un espai cooperativista, pacífic i sostenible per al desenvolupamentd'alternatives productives, tecnològiques i de vivendes. Un espai auto-organitzat que inclou des de naus industrialsper a activitat industrial, artesanal i creativa, espais comuns per a la realització de trobades i activitats vàries, fins avivendes dignes.Hem adquirit col·lectivament una antiga colònia industrial que compta amb 28.000 m2 d'espai productiu i 27vivendes. Estava en desús i notablement deteriorada implicant una pèrdua del patrimoni industrial i la memòriacol·lectiva de tota una regió. La seva mida i varietat d'espais aprofitables per a iniciar aquest projecte cooperatiuintegral ens ha enamorat.La fórmula que utilitzem per a l'accés a les vivendes és la compra de la cessió del dret d'ús per part de lacooperativa i, per als espais productius, el lloguer a preus socials amb serveis i recursos compartits entre totes lespersones implicades en el projecte.

Dades: -


2.3.22 La BordaNom: La Borda

Emplaçament:Carrer de la Constitució, 85 – 89Barcelona

Coordenades: 41.369574, 2.134926


38



Tipus de construcció: Obra nova



Lloc web:laborda.coop

Estat: Vivint

Equips tècnics: La Col

Descripció:

Habitatges La Borda és una cooperativa d’habitatges de propietat col•lectiva i autoorganitzada que neix entorn lareivindicació de la Plataforma Can Batlló és pel Barri, sota la idea «construïm habitatge per construir comunitat». Elprojecte el formen una seixantena de persones, que promouen un edifici de 28 habitatges amb protecció oficial en elperímetre de l’antic recinte fabril de Can Batlló, a Sants, Barcelona

Dades:

28 habitatges de 3 mides: petit (40 m2), mitjà (55 m2), gran (70m2) + espais comuns(cuina-menjador, espai de treball compartit, bugaderia, espai polivalent, espai perconvidats, espai de salut i cures, magatzem per plantes, i espais exteriors i semi-exteriors com el pati i els terrats, tots ells articulats al voltant d’un pati central)


El preu de l’obra gira al voltant d’uns 2.400.000€Hi ha una quota inicial per socis i sòcies habitants de 200€. Aquesta serveix peresdevenir soci/a de la cooperativa.En segon terme, una aportació de capital social de 15.000€ per cada una de lesunitats de convivència o habitatges de la cooperativa. Aquest import es retornable encas de canvi de domicili. El capital social conjunt de la cooperativa serveix com acapital inicial per a demanar el crèdit que possibilitarà la construcció.

Imatge:

2.3.23 Masoveria a MieresNom: Masoveria a Mieres

Emplaçament: Municipi de Mieres (Garrotxa, Girona)

Coordenades:


Sòl públic Sòl privat Edifici públic Edifici privat X


Anys cessió: Depén contracte i pla de treball

Lloc web:http://www.mieres.cat/lajuntament/habitatge/masoveria-urbana/

Estat: En cosolidació

Equips tècnics: Ajuntament de Mieres

Descripció:

Per tal de respondre a la demanda d’habitatge al municipi, la regidoria d’Urbanisme i Medi Ambient ha posat enmarxa un programa de mobilització d’habitatges buits que consisteix en oferir als propietaris diversos ajuts iavantatges per estimular-los a arrendar aquests habitatges i obtenir la seva progressiva millora i condicionament.

Quins avantatges té la masoveria urbana?


39

a) Recuperació d’habitatges en desús

b) Progressiva millora i condicionament de l’habitatge i/o finca.

c) Assessorament legal i tècnic al llarg de la duració del contracte de masoveria

d) Subvenció del cost de la cèdula d’habitabilitat i el certificat energètic, amb un topall màxim de 120€ per cada un dels documents.

e) Bonificació del 90% de l’IBI mentre duri el contracte de masoveria urbana, amb un màxim de 5 anys.

f) Bonificació del 95% de la quota de l’ICIO de les obres realitzades en el marc del contracte de masoveria urbana.

Dades:

Del 2015 a 2018 han estat redactant el reglament, realitzant una diagnosi al poblesoble un cens dels habitatges buits i donant a conèixer el programa de mediació queofereix l’Ajuntament. Podem dir que, actualment, està en fase de consolidació almunicipi.

Aportacions i quotes:S’arriba a un acord entre propietari/a i arrendatàri/a amb un pla de treball tal derehabilitar l’habitatge.

Imatge:

2.3.24 Ecovila AmatNom: Ecovila Amat

Emplaçament: Puig Amat, Sant Privat d’en Bas (Garrotxa, Girona)

Coordenades:

Propietat del sòl / immoble Sòl públic Sòl privat x Edifici públic Edifici privat


Any signatura compra: 2015

Lloc web: https://jardiamat.net/

Estat: En construcció


Descripció:

El projecte es centra avui en la creació gradual d’un Alberg Ecològic Cooperatiu, una Fusteria-EbenisteriaArtesanal, alguns espais d’Habitatge, i un Centre de Recerca i Formació en alternatives econòmiques,sostenibilitat, salut holística i arts.

Dades:

Del 2017-23: Reconstrucció de les runes de les 3 edificacions de l’any 1730(1.500m2) per tenir espais d’habitatge, acollida i treball.2017-20: Creació de la Fusteria-Ebenisteria Artesanal i de l’Alberg Ecològic Cooperatiu.

2020-25: Transmissió de la propietat a una cooperativa autogestionària de treball i d’habitatge.


Imatge:


40

2.3.25 Can MasdeuNom: Can Masdeu

Emplaçament: Can Masdeu, Camí Sant Llàtzer, 12 Barcelona

Coordenades:

Propietat del sòl / immoble Sòl públic Sòl privat x Edifici públic Edifici privat

Tipus de construcció: Reforma i regeneració

Anys cessió: okupació

Any: 2001

Lloc web: www.canmasdeu.net

Estat: Vivint


Descripció:

La vall de Can Masdeu es una xarxa de projectes que resisteix al ritme de les estacions la voracitat d’una ciutatsense límits. Un acte de desobediència creativa al món dels diners, del fum i les ordenances, del soroll i la velocitat.Una proposta de cooperació col·lectiva i convivència entre generacions als peus de Collserola i amb les arrels a NouBarris. La vall compren 35 hectàrees de sol qualificat com a ‘equipaments’, forma part del Parc Natural de Collserolai es propietat de l’Hospital de Sant Pau. Tanmateix, des del punt de vista de l’ús, la custodia activa d’aquest territorirurbà l’estem exercint els col·lectius que des de l’any 2001 l’hem recuperat com a espai agrícola i social. Aquestaxarxa mobilitza centenars de persones, vinculades a algun dels quatre projectes de la vall i convençudes de que laterra es de qui la treballa. Reivindiquem la defensa agroecològica de Collserola i una gestió pública de la vall, peròentenem lo públic sobretot com a recuperació dels comuns, es a dir, espais i recursos sostrets a la lògica mercantil iautogestionats per la comunitat.

Dades:

Ahora mismo somos 25 personas y 6 niños, mas invitados. Con este númeroestamos ya al límite, básicamente por una cuestión de espacio físico. En los HuertosComunitario hay unas 100 personas y la capacidad de crecimiento también eslimitada, en este caso por disponibilidad de agua. Nuestra agua viene de losaquíferos de la zona y en verano es escasa. En los huertos suele haber lista deespera.


Imatge:

2.3.26 Obra social PAHC BagesNom: Obra Social PAHC Bages

Emplaçament: C/ Amigant, 10, Ateneu La Sèquia, Manresa

Coordenades:

Propietat del sòl / immoble Sòl públic Sòl privat Edifici públic Edifici privat x

Anys cessió: okupació

Any: 2015

Lloc web: http://www.pahcbages.blogspot.com

Estat: Vivint


Descripció:

A diferència d’altres PAHs, du la “C” de “Capitalisme”, perquè no tan sols lluitem contra les Hipoteques i els Bancs,que també, si no que ho duem més enllà per lluitar contra les injustícies que produeix aquest sistema capitalistadepredador dels més febles i que només està al servei de les elits de la societat. Que la manera de funcionar de la


41

PAHC és assembleària, el que significa que tothom hi té dret a opinar, que ningú és més que ningú i que totes somimportants.Que encara que la PAHC la formem persones, afectades o no, el que compta és el grup, l’equip, laintel·ligència col·lectiva. Cap persona individualment pot tractar de situar-se ella o les seves opinions per sobre deles necessitats del col·lectiu.Que la PAHC, com a moviment social de denúncia, de lluita als carrers, dedesobediència civil, està al costat d’altres moviments de la ciutat i la comarca que també estan en lluita contra lesdecisions dels nostres governants que dia rere dia ens estan conculcant els nostres drets des del dret a un habitatgedigne, raó per la qual es va crear la primera PAH. Que la PAHC, quan els hem necessitat, hem tingut sempre alnostre costat a tots aquests col·lectius, tant en les nostres accions com a tot el suport i recolzament que ens hagiestat necessari.

Dades:

Ja són 12 els blocs alliberats de la SAREB per la campanya de l'Obra Social de laPAH, d'un total d'una trentena de blocs en mans de fons voltors, la Banca i laSAREB.Aquest és el quart bloc d’habitatges que alliberem a la ciutat en poc més de divuitmesos, des que vàrem iniciar la campanya d’Obra Social a Manresa. Durant aquestperíode l’Obra Social al Bages ha acollit un total de 100 persones, 41 d’elles menorsd’edat, de 34 famílies. El quart bloc alliberat per la PAHC a Manresa, la ciutat del 25% del parc d'habitatgebuit, amb prop de 9.000 pisos que no compleixen seva funció social; Manresa, laciutat amb un govern incapaç de liderar la lluita per l'habitatge digne; Manresa, laciutat on, un cop més, la mobilització popular de la Plataforma d'Afectades per laHipoteca del Bages torna a garantir el dret a l'Habitatge a famílies que han perdut elseu sostre.Setmana darrera setmana l'assemblea de la PAHC Bages es va omplint ambpersones que viuen la desolació de perdre l'habitatge i el lloc de recer de la sevavida i de la seva família.A la PAHC acollim, acompanyem i donem suport a les persones contra els bancs icontra el sistema polític i jurídic que els dóna suport.



42

Mapa interactiu d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús:

En el següent mapa s’hi pot consultar el nom i la localització de les iniciatives, sempre segons l’informació ala que s’ha pogut arribar. Hi ha MCU dels que tan sols sabem la localitat on es troben, i d’altres les adrecesconcretes.

Link: https://www.instamaps.cat/visor.html?businessid=832b48f6987615f9f351236af39b2d2e&3D=false

Aquest mapa pretén ser una eina oberta i que es vagi desenvolupant amb el temps. Les iniciatives que espoden trobar avui són les 22 MCU que s’han seleccionat.

Imatge 2: Mapa interactiu de les 22 MCU seleccionades.


43

3. Conclusions

3.1 Apunts finals

L’anàlisi realitzat en aquest treball intenta entendre quina és la situació actual a Catalunya l’habitatge i coms’hi ha arribat. També pretén posar de manera succinta llum sobre els elements teòrics que expliquen la sevanaturalesa. I, per acabar, recull tot d’experiències d’habitatge cooperatiu a territori català.

A l’hora de l’anàlisi s’ha triat el model de propietat comunitària i gestió cooperativa de l’habitatge perquè esveu com el paradigma que té més potencial a l’hora de garantir l’habitatge com a dret fonamental per tothom.A més a més, perquè es concep com un paradigma que s’enquadra dins els postulats de l’Economia Social iSolidària.

Tanmateix, mitjançant l’avaluació dels casos i experiències reals s’hi detecten limitacions. Aquest model enl’actualitat no dóna resposta a la major part de la població i sobretot a col·lectius en situació de vulnerabilitatque són la part més afectada per la problemàtica de l’accés a l’habitatge digne. Això és així atès que esrequereix d’una certa autoorganització col·lectiva, amb elevats coneixements tècnics i per limitacions externesa la iniciativa.

Promoure, consolidar i fer més accessible el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un dels reptesactuals que des de l’Economia Social i Solidària s’ha d’entomar i debatre. Entenem que el paper de lespolítiques públiques que prioritzin l’accés a l’habitatge i l’aposta des de la gestió municipal, són claus enaquest sentit. Amb tot, l’objectiu de promoció, consolidació i accessibilitat no només s’aconseguirà a través dela iniciativa pública, sinó que els moviments socials han de seguir fent feina des de baix per desbordar aquellsmarcs que imposen els agents del mercat capitalista i que les institucions públiques no s’atreveixen o no volensuperar.


44

3.1.1 Autoorganització col·lectiva

En l’autoorganització col·lectiva podem observar que la formació del grup de persones que formaran partdel projecte és un element clau del procés, ja que serà el nucli que es consolidarà durant tot el procés. Ésconvenient que es formi de manera sòlida i sense presses. En aquest punt, apareixen els primers reptes quecal afrontar: Per una banda el temps de dedicació que requereix aquesta fase. I no només aquesta, des que ungrup de persones s’ajunten amb la convicció de tirar endavant un projecte d’habitatge cooperatiu fins ques’entra a viure poden passar anys. Si per una banda és necessari aquest temps per a poder tenir una bona baserelacional dins el grup, que les decisions siguin meditades, amb visió de futur i a la vegada sigui un procésque apoderi i es converteixi en palanca de canvi social, per altra pot ser un temps que no tothom vulgui opugui esperar, i per tant topem amb una primera barrera la del temps, treball i dedicació que requereixenaquest tipus de projectes. Un altre repte és la de poder pensar i donar resposta al creixement o disminució delgrup ja sigui perquè les unitats de convivència decideixen marxar o se n’incorporen de noves, ja sigui perquèles mateixes unitats de convivència varien la seva composició o perquè el lloc que es troba per anar a viurenomés permet acollir part de les unitats, o per contra, falten més membres per poder dur a terme el projecte.Mentre anem definint el projecte, els anys passen, i la vida canvia. Algunes unitats familiars poden decidirtenir descendència, d’altres es separen, d’altres necessiten poder acollir els seus pares i mares a casa per poderacompanyar-los en els últims anys... i per tant, s’han de trobar els mecanismes per poder assumir aquestescanvis dins el grup, i que això no generi tensions. En la primera etapa del projecte són moltes les feines queha de realitzar el grup (aconseguir emplaçament i finançament, definir el projecte, sol·licitar permisos...). Calno deixar de banda els aspectes relacionals i emocionals, i no passar sempre per davant la construcció física.

3.1.2 Coneixements tècnics

En els coneixements tècnics és recomenable un suport professional per l’acompanyament que agilitzi ifaciliti el procés:

En la promoció immobiliària: estudis de viabilitat, programació, direcció del projecte, gestió de riscos, recercadel solar, negociació amb tercers, organització financera i jurídica...), s’ha de ser capaç d’empoderar el grup idonar-li el màxim d’eines per prendre les seves desicions de manera autònoma. La cooperativa decideix,administra i gestiona; els equips tècnics assessoren i aporten coneixements específics. La transparència il’autocrítica constant són imprescindibles. No es tracta de tenir espais comuns com en una propietat


45

individual on cada habitatge té un tros del terrat o li correspoenne un percentatge de metres quadrats segonsla mida del seu immoble, sinó d’espais pensats per la vida en col·lectiu. També compartir instal·lacions /revisió dels usos dels espais comuns al llarg de la vida de la cooperativa espais polivalents. En lescaracterístiques del model cooperatiu hi ha una voluntat de qüestionar els valors i les pràctiquespreestablertes als que l’arquitectura haurà de donar resposta. Hi ha diferents escales de participació: dissenycol·lectiu de l’infraestructrua comú, elecció d’opcions d’habtiatge, apropiació dels espais. Flexibilitat: potenciarl’apropiació a la possibilitat d’adaptació en fase de projecte, permetre ampliar la seva superfície o facilitar elcanvi d’habitatge gràcies a la varietat tipològica. L’autogestió de l’edifici per part de la mateixa comunitatdacilita el desenvolupament. La flexibilitat ha d’aplicar-se a tots els espais vivibles de l’edifici, tant els privatscom els comunitaris. Per assegurar la continuïtat dels projectes al llarg del temps i defensar la funció social del’habitatge, no és suficient crear estructures, és a dir, cooperatives. S’han de formar cooperatives capaces degestionar-les i reproduir-les. La replicabilitat del sistema a través de la transferència de coneixements irecursos econòmics és la base de creixement del model. Aquest procés comporta que les personesdesenvolupin una sèrie de destreses a la vegada que un aprenentatge polític i social, ajuda a la creació devincles dins el grup, generar relacions de confiança i aprendre a resoldre conflictes.

3.1.3 Limitacions externes

Diferents limitacions externes són aspectes claus del debat sobre els reptes del model en cessió d’ús, i calposar sobre la taula a quins sectors de la població arriba la informació de l’existència d’aquest model, i quinescapes de la població tenen veritable accés a ell.

Una de les limiacions del model MCU és que no tothom pot accedir-hi. Experiències com les següents,faciliten la inclusivitat i la diversitat. El sistema cooperatiu afavoreix una major diversitat en la composició deles unitats de convivència, que va més enllà del model tradicional de família nuclear heteronormativa.

Les aportacions inicials dineràries en la major part de les experiències són una limitació d’accés al model perpart de les classes populars. A l’Estat Espanyol no hi ha existència de línies de finançament públiques

específiques per aquestes aportacions inicials.

Un altre limitació més social és la cultura de la propietat privada enfront a la propietat col·lectiva: els debatsno s’han de tenir només pensant en la comunitat que accedirà a viure immediatament, si no també incloent


46

les unitats de convivència que entraran en un futur més llunyà i considerant tota la vida de la cooperativa.Mantenir en totes les discusions aquesta visió del projecte cooperatiu com un equipament col·lectiu enfrontuna resposta a una necessitat individual.

Les entitats financeres són imprescindibles per la immensa majoria de casos, les condicions que imposinaquestes entitats pot suposar determinar, i molt, la naturalesa i la viabilitat dels projectes. En el sistema

financer convencional, la voluntat explícita d’allò col·lectiu enfornt a les individualitats fa que els respectiuscomitès de riscos refusin sistemàticament aquest tipus d’operacions. I en el cas que busquessin garantiesindividuals, tampoc es trobaria una solució fàcil, ja que en la majoria de casos són les classes populars les queaccedeixen al model. Classes que entre altres coses es caracteritzen bàsicament per no oferir garantiessolvents a ulls d’una entitat financera si no es vol sacrificar la indivisibilitat de la propietat, s’haurà de poder

comptar amb un grup de persones capaç d’oferir suficients garanties individuals. En conseqüència, s’estaràlimitant l’accés al model precisament a aquelles persones que més el poden necessitar, perdent la seva vocaciód’universalitat i tornant-se elitista.

Suport financers específics: en alguns casos, aquests suports passen per l’existència d’una banca pública quefinancia tant les promocions com, de forma individual, les aportacions inicials de capital de persones sòcies(Uruguay) / Ajudes de l’administració que són línies de subvenció per la cooperativa o per les unitats deconvivència. (França i Alemanya) gràcies a les subvencions un % dels habitatges abona una quota menor

A l’Estat Espanyol el finançament ve de les entitats del sistema de finances ètiques i transformadores.Limitació dels fons disponibles per part de les entitats de finances ètiques per afrontar un creixementquantitatiu de projectes d’habitatge cooperatiu suposa un factor limitant per l’extensió del model

És la cooperativa en el seu conjunt i no les unitats de convivència, la que s’endeuta i aporta les garantiescol·lectives associades. La gestió dels projectes es porta a terme sota criteris no lucratius, de manera que laseva vida econòmica bascula bàsicament entre dos vectors: la reducció de les quotes mensuals i de lesaportacions inicials per un costat, i la consolidació d’un patrimoni col·lectiu i irrepartible per l’altre. Cal tenirel debat de: més espais comuns espais privatius més petits o menys unitat de convivència. Com més unitats,,,,,,,,,,,,,, ,

més a repartir els costos dels espais comunitaris. Qualitat dels espais i els materials que s’empren. Es tendirà aperseguir o desitjar que els habitatges tinguin majors qualitats possibles, tant en lo referent a dimensions com


47

en acabats i prestacions. En la primera fase de recerca de l’edifici o sòl i la realització d’estudis previsd’inversió i viabilitat... Usualment els grups necessiten comptar amb suport professional per superar aquestaprimera fase, i per tant han de fer front a les primeres despeses.

Tanmateix, s’ha de tenir en compte el sòl, si és públic o privat i com intervé l’administració. Ha d’intervenirl’administració? Com? Fins on? Si es destinen diners a aquest model, deixen de destinar-los a altres? Enstrobem que el sòl públic és molt escàs i entre en debat de si estem traient sòl d’HPO per a construir MCU?El projecte d’habitatge cooperatiu pot tenir un paper motor en el desenvolupament local i sostenible delsterritoris, que faci de paraigües i lideri altres projectes transformadors com cooperatives de consum, grups decriança compartida... Les plantes baixes es poden destinar al barri o poble. Els espais comunitaris fan detransició entre l’àmbit públic i el privat dels habitatges.

Per a què aquests projectes siguin realment iniciatives generades per la pròpia comunitat, requereixend’entremats organitzatius. Per una banda, estructures rígides capaces de marcar el rumb general, com lesassemblees generals. Per altra banda, mecanismes més àgils i flexibles que permetin abordar qüestionsquotidianes: grups de treball, comissions, juntes... És important definir la responsabilitat i autonomia de cadaestructura, i dirimir en quins espais es prendrà cada desició. S’han de reconèixer en quins aspectes elcooperativisme és capaç de delegar algunes decisions i en quines volen tenir el control absolut. És importnatser conscients dels rols que assumeixen les persones en projectes d’aquesta embargadura i precaver laconcentració de poder, informació o coneixements. Limitar la duració dels càrrecs representatius amb la

finalitat d’assegurar la distribució d’informació i poder entre els membres.

3.2 Agraïments

S’agraeix a totes les iniciatives i experiències que estan en funcionament i que han apostat per reivindicar ladignitat de l’habitatge a partir de la gestió comunitària. Aquestes ens donen esperança i energia per continuarconstruint realitats que superin els reptes actuals, per revertir la concepció de l’habitatge com a valor de canvii, sobretot, per continuar amb la reivindicació de l’accés a l’habitatge com a dret inalienable.


48

Accés a l’habitatge com a dretundosarquitectura.cat/wp-content/uploads/2019/05/... · TREBALL...

Documents

Transcript of Accés a l’habitatge com a dretundosarquitectura.cat/wp-content/uploads/2019/05/... · TREBALL...