Accent 210

16
DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT 210 DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 2011 Periòdic popular dels Països Catalans Ajuntaments històrics del PSOE en mans del PP En aquestes darreres eleccions municipals, el PP ha aconseguit guanyar ciutats on havia gover- nat el PSOE des de principis dels anys 80. >> Països Catalans 4 Protesta antinuclear a Ascó La plataforma Tanquem les Nuclears va convocar una con- centració el diumenge 18 de setembre a la Plaça de Sant Jau- me de Barcelona en contra de l’allargament de la concessió d’explotació a Ascó. >> Països Catalans 5 Recordant Sanchis Guarner Enguany fa 100 anys del naixe- ment del filòleg i historiador valencià Manuel Sanchis Guar- ner, un dels pares de la llengua juntament amb Fuster, Valor o Estellés. >>Cultura 14 SUMARI La sentència de l'Audiència Nacional espanyola per l'anome- nat 'cas Bateragune', que impo- sa condemnes d'entre 8 i 10 anys de presó als militants de l'esque- rra abertzale Arnaldo Otegi, Rafa Díez, Miren Zabaleta, Sonia Jacinto i Arkaitz Rodríguez, ha estat rebuda amb estupor i indig- nació generalitzada a Euskal Herria. Es tracta, sens dubte, d'un fet greu, ja que constitueix la res- posta a una aposta unilateral i decidida per la pau, i revela que els poders de l'Estat no estan dis- posats a modificar la seva polí- tica obstruccionista ni a renun- ciar a la violència. >> Editorial 3, Internacional 11 TONI CUCARELLA PÀG. 2 // BOI CASTANYA PÀG. 2 // ALEIX CARDONA PÀG.3 // TONI RICO PÀG.3 ENTREVISTA “El Govern valencià no ha demostrat que la gestió privada estalvie diners públics” El passat dijous 15 de setembre es va presentar la Coordinadora Antiprivatització de la Sanitat del País Valencià (CAS-PV). Hem entrevistat a Anto- niop Portero, un dels membres, perquè ens expli- que el projecte. >>Contraportada 16 A cops de sentència contra la pau a EH Barcelona també es va concentrar en solidaritat amb els condemnats

description

Periodic popular dels Paisos Catalans. Num. 210. Del 22 de setembre al 5 d'octuree de 2011.

Transcript of Accent 210

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

210DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 2011Periòdic popular dels Països Catalans

Ajuntamentshistòrics delPSOE en mansdel PPEn aquestes darreres eleccionsmunicipals, el PP ha aconseguitguanyar ciutats on havia gover-nat el PSOE des de principis delsanys 80.

>> Països Catalans 4

Protesta antinuclear a AscóLa plataforma Tanquem lesNuclears va convocar una con-centració el diumenge 18 desetembre a la Plaça de Sant Jau-me de Barcelona en contra del’allargament de la concessiód’explotació a Ascó.

>> Països Catalans 5

Recordant Sanchis GuarnerEnguany fa 100 anys del naixe-ment del filòleg i historiadorvalencià Manuel Sanchis Guar-ner, un dels pares de la llenguajuntament amb Fuster, Valor oEstellés.

>>Cultura 14

SUMARI

La sentència de l'AudiènciaNacional espanyola per l'anome-nat 'cas Bateragune', que impo-sa condemnes d'entre 8 i 10 anysde presó als militants de l'esque-rra abertzale Arnaldo Otegi, RafaDíez, Miren Zabaleta, SoniaJacinto i Arkaitz Rodríguez, haestat rebuda amb estupor i indig-nació generalitzada a EuskalHerria.

Es tracta, sens dubte, d'un fetgreu, ja que constitueix la res-posta a una aposta unilateral idecidida per la pau, i revela queels poders de l'Estat no estan dis-posats a modificar la seva polí-tica obstruccionista ni a renun-ciar a la violència.

>> Editorial 3, Internacional 11

TONI CUCARELLA PÀG. 2 // BOI CASTANYA PÀG. 2 // ALEIX CARDONA PÀG.3 // TONI RICO PÀG.3

ENTREVISTA

“El Govern valenciàno ha demostrat que la gestió privada estalvie dinerspúblics”El passat dijous 15 de setembre es va presentar laCoordinadora Antiprivatització de la Sanitat delPaís Valencià (CAS-PV). Hem entrevistat a Anto-niop Portero, un dels membres, perquè ens expli-que el projecte. >>Contraportada 16

A cops de sentènciacontra la pau a EH

Barcelona també es va concentrar en solidaritat amb els condemnats

L’ACCENT 210DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 201102 OPINIÓ

EEqquuiippaarraarr eell ccaattaallàà ii ll’’eessppaannyyoollTONI CUCARELLA XÀTIVA

El neofalangisme espanyol (C’s,UPyD) i el vell franquisme trans-vestit (PP) branden com les tau-les de Moisès la sentència con-tra el model educatiu de la C.A.de Catalunya i exigeixen més cas-tellà a l’ensenyament. La bran-den, però, com el botxí que mos-tra l’espasa al sentenciat abansde tallar-li el coll: amb prepo-tència espanyolista i odi catala-nòfob. A les Illes el govern espan-yolista de Bauzà anuncia que noesperara cap sentència per a«equiparar català i espanyol al’escola». Si no foren uns cínicsa la manera dels nazis, potsercaldria demanar al govern delPP que ja posats a equiparar, iper poder dir que actuen des d’u-na intenció igualadora i justa,equiparara català i espanyol alsquioscs, al cinema, a la justícia,a la TDT, fins i tot als rètols delcarrer…

I tot el tuacte l’ha originat ladenúncia de tres famílies supre-macistes. Tres famílies contramilers al País Valencià -on gover-na el PP des de fa anys-, totes lesquals no han pogut matricularels seus fills en la “línia en valen-cià”. I pareu atenció que l’Euro-cambra lloa el model lingüísticde Catalunya alhora que adver-teix de les greus conseqüènciesde la "separació lingüística", unmodel, el de la separació per lallengua, que és el fa anys que esva implantar al País Valencià:“línia en valencià” i “línia encastellà”. De més a més, en arri-bar al batxillerat el “valencià”comença a desaparèixer, entred’altres causes per no ser obli-gatòria la competència lingüís-tica del professorat, i així la “líniaen valencià” perd assignaturesen favor del castellà, per més quepares i alumnes n’exigesquen "eldret de continuïnat". I en arri-bar a la Universitat, què? S’haacabat el “valencià”. Algunaengruna i prou.

Per tot plegat, m'indigna elcinisme de l’espanyolisme mili-tant, el dels seus politics i elsseus corifeus mediàtics. Tanma-teix, m’irrita prou més la res-posta acovardida, compungidasovint, dels polítics “nostres”.Amb tants arguments com tenena l’abast contra el cinisme delsespanyolistes i només saben pro-nunciar inútils declaracions d'in-tencions. La millor defensa, prouque ho diuen els que hi entenen,és un bon atac. Ataquem, doncs,la política exterminacionista delsespanyols. Que siguen ells quihagen de donar explicacions perles seues actuacions polítiquespassades i presents contra l’exis-tència del català. Hem de posar-los, als espanyols, davant elsespills en els quals s’emmirallen.

PUNT DE MIRA

Davant del desballestament de l'es-tat del benestar i de la degradaciódels drets laborals que en els darrersmesos s'ha accelerat fins a arribara una velocitat vertiginosa sorgei-xen dubtes importants. Un d'ells,en particular, afecta les genera-cions “joves”, aquelles que s'in-clouen en el 46,2% d'atur “juvenil”(de menys 25 anys) del darrer tri-mestre a l'Estat espanyol i lessegüents, que queden a prop peròqueden fora d'aquesta estadística.Aquí, el qualificatiu “juvenil” sem-bla respondre més a una estratè-gia política i econòmica que no pasa una realitat biològica. I és queaquestes generacions que quan esva constituir l'actual règim pos-tfranquista encara no havíem nas-cut, ens hem vist sotmesos a unallargament forçós de l'adolescèn-cia, si més no en el camp laboral,amb uns salaris “juvenils” quegaranteixen unes taxes d'explota-ció enormes i uns índexs de tem-poralitat descomunals. L'endarre-riment de l'edat mitja d'emancipa-ció de la llar familiar i de l'edatmínima de maternitat només sónalguns símptomes d'aquest feno-men.

Per primer cop en la història desde fa molts anys, potser segles, lesnoves generacions de treballado-res de les principals economies capi-talistes industrialitzades estanveient com les seves condicions devida empitjoraran. M'estalviaré elsuat tòpic “dels millors preparats...”però posaré èmfasi en què per pri-mer cop els nivells de consum i lesexpectatives “d'èxit social” en ter-mes capitalistes estan disminuintdràsticament. Aquestes generacionssense futur ens ha tocat viure desque tenim ús de raó un recital deretallades a base de reformes labo-rals, tractats internacionals, lleiseducatives, etc. Vam quedar foradel capitalisme keynesià de caraamable que garantia, si més no alspaïsos capitalistes industrialitzatscom el nostre, un lloc de treball iuns salaris prou amplis que ajudes-sin a garantir una demanda i un

consum elevat (amb l'ajuda de l'en-deutament privat). Ara que ja fauns anys anem surant pel mercatlaboral alguns dels nostres incrè-duls progenitors se n'adonen queel conte de fades que alguns d'ellsvan viure (feina, piset, hipoteca...)agafa un gir truculent.

D'aquest trencament de tendèn-cia històric, n'hem d'aprendre il'hem d'interioritzar a les nostreslluites. Una cosa és clara, el futursigui del color que sigui ens oferir

menys en termes materials. La pro-ducció desmesurada que ens va abo-car l'economia capitalista no tor-narà a repetir-se. El consum delnostre país no sembla que s'hagi derecuperar, per altra banda tampoccrec que sigui desitjable que ho faci.El socialisme que estem construint,no podrà competir amb el capita-lisme en termes estrictament mate-rials com ho va intentar fer el“socialisme real” durant gran partdel segle passat. Hem de lluitar per

tornar a assolir un benestar mate-rial que cobreixi les necessitatsbàsiques de les que avui cada copmés gent és exclosa, però dins del'austeritat i lluny del consumsuperflu actual. Hem de crear una

nova realitat basada en una econo-mia planificada a llarg termini quesigui ecològicament viable. Aques-ta ha de ser un dels eixos de la nos-tra utopia, del nostre socialisme.Consumirem menys, crearem mol-tes coses.

GGeenneerraacciioonnss sseennssee ffuuttuurr??COL·LABORACIÓ BOI CASTANYA

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::[email protected] SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés i Abel Caldera. PPaaïïssooss CCaattaallaannss::Cesc Blanco, Abel Caldera (coords.), Joan Ballester,Guillem Colom, Pep Giner, Andrés González. OOppii-nniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoonnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky(coord.).IInntteerrnnaacciioonnaall:: Laia Altarriba, Manel López(coords.). CCuullttuurraa:: Josep Maria Soler, Pau Tobar(coords.),Joan Sebastià Colomer, Borja Català. CCiièènn-cciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C. , Almudena Gregori, ÀlexGarcia EEssppoorrttss:: Rafael Escobar. CCoorrrreecccciióó:: MercèMauri. EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés. CCoooorrddiinnaacciióóggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera. DDiissttrriibbuucciióó:: Xavier Gispert.HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: Aquil·les Rubio,Isabel Vallet,Ramon Usall, Sergi Saladié,Paco Galia-no, Mireia Foradada

Número 210 Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

Joana Ortega assegura que “l'im-post del patrimoni perjudicarà greu-ment la classe mitjana” (Ara, 19 desetembre). Duran i Lleida ens recor-da que “qui afectarà substancial-ment és a les classes mitjanes. L’im-post no recau sobre els patrimonismés alts, que tenen altres instru-ments i mecanismes de cotització,i fins i tot d’evasió de la fiscalitat”(www.duranilleida.cat). I no podiafaltar Pilar Rahola: “Espanya odiala classe mitjana”.

En la notícia de l'Ara MiquelCodolar detallava molt honrada-ment -encara no ha arribat a clas-se mitjana-, que l'impost “afecta-rà durant els anys 2012 i 2013 elscontribuents que tinguin més de700.000 euros en béns i drets ambvalor econòmic com cases, finques,accions i participacions en empre-ses”. I per si algú s'apressava a des-envolupar el mite sentimental d'a-quell que té una casa i li fan pagaruns diners que no té (snif!) afegeixque la base imposable es determi-na “una vegada hagi descomptatdel seu patrimoni el mínim exempt,300.000 euros més pel seu habitat-ge habitual, i altres quantitats perobres d'art entre d'altres”. Qui sàpi-ga comptar pot imaginar que si al'Estat espanyol hi ha 40 milionsd'habitants i els posem en fila demés ric a més pobre, el que faci 20milions serà el que s'entén per “clas-se mitjana”. Però resulta que la

mesura, segons Rubalcaba, afecta-rà 160.000 contribuents. L'articlede l'Ara també recorda que “la taxano afecta els espanyols més rics,aquells que tenen els diners enSICAV, que són societats d'inversióde capital variable i paguen unsimpostos de menys de l'1%. Tampochauran de pagar els que inscriuenels seus béns en societats”. No entra-rem a analitzar la demagògia socia-lista i la vergonya de les SICAV peròsi als 160.000 s'afegeix uns milersd'aquests súperrics ens trobem quela “classe mitjana” a l'Estat espan-yol es troba per sobre de 39 milionsde pobres. I és tractada amb vase-lina, que és com s'ha de tractar lagent de bé: la mesura només tin-drà vigor durant els anys 2012 i2013. Quan es retallen les presta-cions a la xusma no es precisen ter-minis, es retallen i prou. Però ésclar, la xusma no escriu als diaris.

En qualsevol societat desenvo-lupada ens trobem una casta desúperrics que són els que manen,no es rebaixen a l'intercanvi dia-lèctic amb el populatxo, paguen elsdiaris, però no hi escriuen, paguenels partits però no es presenten ales eleccions. Aquests tenen elsdiners en SICAV, inscriuen els seusbéns en societats i evadeixen impos-tos. Després hi ha uns que es dedi-quen a aquest brut negoci d'haverde donar explicacions al poble ennom del seu senyor (periodistes,

polítics, catedràtics). Rahola ensdiu que l'impost “grava els estal-viadors, els complidors, els que cre-en patrimoni familiar i no s'hopelen tot”. I així aclarim qui somla resta, és a dir, els qui ens ho hempelat tot (que no era gaire).

Al segon grup esmentat, es comp-ten uns quants que tenen més700.000 euros i no han trobat lamodalitat de frau escaient, la qualcosa explica la histèria de la “clas-se mitjana”, que és un concepteeminentment psicològic que ensaclarirà la senyora Rahola: “comsi tenir una miniempresa, un pisi un adossat a la platja fóra ser ric(...)”. Rahola menteix, perquè unperfil com el que descriu en prin-cipi no tributarà, però ens ensen-ya que estan tant acostumats a rela-cionar-se entre ells que no han entésque, tal i com està el pati, tenir unpis, una empresa i un adossat a laplatja és ser ric. Fa molts anys queno coneixen ningú que no tingui700.000 euros, ni propietats de captipus. I quan queden amb els seusamics a aquella casa tant bonica iespaiosa a un raconet idíl·lic del'Empordà fan amargues reflexionssobre “nosaltres, la classe mitja-na”.

Nosaltres, la classe mitjana

“Les noves generacions de

treballadores de lesprincipals econo-mies capitalistesindustrialitzades

estan veient com lesseves condicions devida empitjoraran”

Curiós el posicionamentdel Bloc, a la Diputació deCastelló, a favor del trans-vasament de l'Ebre. Elsarguments, lamentables.La posició, del tonto útil.El rerefons, la bogeria queels agafa a les personesquan esdevenen polítics. Itot plegat en el marc delreforçament de la perso-nalitat autonòmica. Si nofos tan greu, realmentdonaria per a una paròdiadel Xavi Castillo.

Fa un grapat d'anys, elParlament de la comuni-tat autònoma de Catalun-ya va crear una comissióper avaluar els perills i elsavantatges de les nuclears.Vaig tenir la sort de poderser present, com a públic,a la sessió. Cal dir, per sialgú estava despistat que la comissiótenia la funció d'escenificar l'avaldel Parlament de fireta a l'energianuclear. En aquell moment, un dipu-tat d'ERC, Jesús Maria Prujà, va defen-sar la bondat de les centrals, posantde manifest que amb l'escalfamentde l'aigua que sortia de refrigerar elreactor a Vandellòs els peixos serienmés grans i n'hi haurien més i elspescadors de la zona anirien de con-ya. L'informe es va aprovar i els polí-tics tots contents. L'aleshores alcal-de d'Ascó, Joan Carranza, decebut ienrabiat, inicià el seu exili.

Per aquelles èpoques ja es parla-va dels transvasament de l'Ebre, i lla-

vors bisbes i alta clerecia defensavenque no es toqués l'aigua al pas perSaragossa perquè si la Pilarica haviavolgut que passés per allà, allà caliaque es quedés. Més avall ja era unaaltra cosa.

L'alcalde del meu poble, conver-gent convençut, ha defensat en el plei en altres mitjans, que hi ha aiguaque es perd, que és la que se'n va almar, i això pot justificar el transva-sament, per exemple, del Roina -riuamb poc cabal els darrers estius i araradioactiu.

Ara, el Bloc de la Diputació de Cas-telló, suposo que en un atac de patrio-tisme autonòmic, ha decidit donar

suport al PP en la demandade transvasament. Però comque són progres i bona gent,ho fan demanant perdó, queno es molesti ningú, que novolen res que no sigui justi, per arrodonir la joia, par-len de l'aigua que es perd almar i la que aporta un riuautonòmic valencià un trosamunt. Que aquestes cosesles diguessin els del PP o delPSOE o d'alguna altra perlaespanyola, ja forma part delpaisatge, però això del Bloc,a part del tema ideològic,demostra un oportunismei una manca de sensibilitatamb el país que ho fa geniali perillós. Genial per con-vertir-los en polítics dels deveres d'una sola tacada iperillós perquè vol mante-nir un enfrontament entre

parts de la seva mateixa nació, elsPaïsos Catalans, només per un mise-rable trosset de pastís.

Ni els rius són propietat de capestat, comunitat o país -gràcies aIsrael, els palestins en saben un munt,d'això-, ni l'aigua que va al mar esperd. Ni els transvasaments són solu-ció per a res. Ni el regadiu s'ha de feren qualsevol lloc. Potser caldria dema-nar que comencessin a aplicar-se auna nova cultura de l'aigua, de lapolítica i de la dignitat. I potser quealgú demani comptes a aquests dipu-tats transvasistes.

L’ACCENT 210 OPINIÓ 03

La condemna recent d'Arnaldo Otegi, Rafa Díez i altres destacats

dirigents independentistes bascos a llargues penes d'empresona-

ment arran de l'anomenat 'cas Bateragune' ha tornat a evidenciar

el caràcter antidemocràtic de l'estat espanyol, així com la persecu-

ció d'opcions polítiques que duu a terme. La sentència ha tornat a

sacsejar el panorama polític al País Basc i ha estat rebutjada per la

gran majoria de les forces polítiques i socials basques. Amb aques-

ta condemna, l'Estat espanyol ha decidit mantenir Otegi com un

ostatge polític més en el seu poder per intentar frenar l'esquerra

independentista. S'afegeix a la campanya mediàtica que la propa-

ganda de guerra espanyola porta a terme des de fa anys, i que s'ha

intensificat arran de la victòria de Bildu a les eleccions locals i

forals, per criminalitzar i condemnar sectors cada vegada més

amplis de la societat basca. A més, cal afegir-hi el manteniment de

la repressió, l'enduriment de la situació dels centenars de preso-

ners polítics, o la més que probable il·legalització definitiva de Sor-

tu, si hem de fer cas a les declaracions recents del fiscal general de

l'Estat, Conde-Pumpido, font completament fiable de les intencions

del govern espanyol. Una vegada més, els poders espanyols ens mos-

tren la plena coincidència entre poder executiu i judicial, i la legis-

lació d'excepció instaurada els darrers anys, al voltant de l'estra-

tègia de guerra i de conculcació dels drets democràtics col·lectius

i de les llibertats bàsiques per a derrotar o almenys controlar la

incòmoda dissidència basca i seguir imposant el seu projecte nacio-

nal espanyol.

Però malgrat que el discurs, la manca de raó democràtica, i la

persecució d'idees no siguin nous, ara la situació no és la mateixa,

l'Estat avui intenta recuperar amb més mà dura la iniciativa polí-

tica que ha perdut davant l'esquerra independentista basca. L'acu-

mulació de forces al voltant de l'anomenat pol d'esquerres i sobi-

ranista, amb l'esquerra abertzale com a pal de paller, ha suposat

l'articulació d'una força plural i encara en fase de consolidació,

però que ja pot disputar l'hegemonia política al País Basc i esdeve-

nir la primera força política basca, desplaçant no només les forces

unionistes, sinó de forma molt important, la dreta autonomista i

col·laboracionista, en el que suposa un canvi històric i la veritable

clau de volta del camí basc cap a la independència.

Sens dubte la història ens ha mostrat que els avenços cap al pro-

grés i la llibertat no són sempre ni inevitables ni irreversibles, i

tant l'Estat com els qui s'han acomodat a la gestió del marc actual

disposen encara de moltes armes per impedir el canvi i seguir impo-

sant el seu domini per sobre de la voluntat democràtica del poble

basc. Però l'esquerra independentista, i el conjunt de forces que

s'aglutinen al voltant del pol sobiranista i progressista, també dis-

posen d'una gran força militant, activa i implantada arreu del país,

d'un capital polític i capacitat de lluita forjat al llarg de més de 50

anys de lluita, que és la seva millor garantia de futur.

Quan des de diversos àmbits, els mateixos que durant tants anys

han condemnat i maleït 'l'exemple basc' i fins i tot han assumint

el discurs inquisidor dels il·legalitzadors, i ara pretenen deformar-

ne el reflex per adaptar-lo als seus interessos, és més necessari que

mai recordar que ha estat la lluita de l'esquerra abertzale, i el seu

compromís irrenunciable amb la independència, la territorialitat

i la transformació socialista, la que, malgrat anys i anys de repres-

sió, il·legalitzacions, persecucions i empresonaments, ha posat les

bases que han permès impulsar un projecte polític que és compar-

tit per una part cada vegada major del poble basc.

E D I T O R I A L

Otegi, ostatgepolític de l’Estatper impedir el canvi

S'ha lluït. Sincerament, aquesta vega-da la nostra alcaldessa s'ha posat a l'al-çada de personatges com Torquemadao el grup de censors del franquisme,que encapçalats per Camilo José Cela,durant tants anys van sumir aquestnostre país en la ignorància i la incul-tura. Potser Xavi Castillo i la seua pro-posta teatral és excessivament trans-gressora per a la màxima autoritatnoveldera. El discurs del Capità Morod'Alcoi és trencador i avantguardista,d'un nivell excessiu per a unes mentstan brillants com les dels nostres repre-sentants polítics. Deu ser això Xavi:Milagrosa i els onze apòstols -a Novel-da som diferents fins i tot en això- quel'acompanyen no entenen la teua obra.Eres un incomprès i ells unes bellíssi-mes persones que no han estat educa-des per a poder entendre el teatre delsegle XXI. Per la llengua no et preocu-pes perquè els censors d'obres en valen-cià a Novelda tots parlen en valencià.Té collons la cosa, eh? I no és bonicaixò: aquesta mostra d'esquizofrèniamaniàtica compulsiva digna d'altresèpoques? Espera, un moment, no serà

que Milagrosa està enfadada amb XaviCastillo perquè l'actor d'Alcoi no la con-vertit encara en personatge de cap deles seues obres? Rita Barberà, Francis-co Camps, Carlos Fabra, Ripoll, Zapla-na... On està la perla d'Orient en totaaquesta col·lecció?

En el fons Milagrosa i la seua Cort-de vegades les corts són reials i d'al-tres de porcs- el que volen és el millorpels novelders i per això han deciditque el Rogle no es gaste diners de lagent del poble pagant a un forastercom tu. Un foraster que, val a dir,entra en la categoria de "rojo, catala-nista y separatista". Què volies ambunes credencials com aquestes? Ésmés, són tan bones persones que handecidit que la gent que voluntària-ment es volia gastar els diners ananta veure't al teatre, no ho facen pel béde la seua economia! Els argumentssón de nivell i, el més trist, és que nosón creació meua per a ridiculitzar ala senyora alcaldessa i la seua tropa,sinó que són part l'argumentari queel nostrat regidor de cultura va expres-sar per a justificar la no cessió del

Centre Cívic al Rogle.Deixant-nos deconyetes, el que ha passat a Noveldaés escandalós i digne de ser denun-ciat. No sé davant de qui i per aixòho faig amb un article. Censurar unaobra de teatre en ple segle XXI és deli-rant, patètic i ho diu tot del políticque ho fa. Milagrosa ha passat unaratlla molt perillosa: la de la lliber-tat d'expressió. Si el poble no li recri-mina voldrà dir que, efectivament,ens trobem en uns nivells de perillo-sitat màxima. En una situació queens allunya de la societat democràti-ca i lliure en què teòricament vivimi ens comencem a apropar a una menade dictadura caciquil que, per a mésinri, és molt cutre. El Capità Moro diuque "això ho paga ell". Pot ser ha arri-bat el moment de recordar-li a Mila-grosa que el Centre Cívic el paga lagent de Novelda: sí Mila, sí, la gentque t'ha demanat que envies on con-serge per a obrir la porta i fer unaactivitat cultural. Els quatre anys quevenen seran així? Que el senyor ensagafe confessats perquè més d'un ani-rem a parar a l'infern de cap...

ALEIX CARDONA COL·LABORACIÓ

DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 2011

Xavi, Valentín i Mila o la versió noveldera del “Bueno, el Feo i la Mala”

TONI RICO COL·LABORACIÓ

Autonomisme i transvasaments

ABEL CALDERA BERGA

Des que a la primavera de 2010 elPSOE de Zapatero va renunciar ales polítiques de lleuger tint social-demòcrata i va lliurar, ara ja defi-nitivament de forma explícita, lasobirania de l'estat a allò que s'haconvingut a anomenar “mercats”,que la derrota electoral del PSOEs'ha anat perfilant com l'horitzómés previsible. Una derrota que,si fem cas a les enquestes i a la ten-dència de les darreres eleccions,pot ser la més severa des de la res-tauració borbònica.

Les classes treballadores urba-nes que veien en el PSOE la garan-tia a les pensions, la sanitat i l'e-ducació gratuïta, i que juntamentamb les classes mitjanes progres-sistes constituïen el gruix electo-ral d'aquest partit tant als PaïsosCatalans com arreu de l'estat, res-ten perplexes davant l'abandona-ment sobtat i a la carrera de ladefensa de l'estat del benestar.Només cal fer un cop d'ull a lesenquestes, tant les electorals comles d'opinió, per detectar aquestatendència. Probablement sigui elresultat inevitable de l'evolucióelectoral de l'esquerra parlamen-tària dels Països Catalans: primerla crisi del comunisme oficial vaportar centenars de milers d'elec-tors a refugiar el seu vot en la social-democràcia -de forma permanento intermitent- per a defensaralmenys l'estat del benestar, totrenunciant a una transformaciósocial en positiu. Finalment, en elmoment en que aquesta socialde-mocràcia abandona la defensa fer-ma dels serveis públics, no hi hacap altre agent polític amb capaci-tat per capitalitzar electoralmentels decebuts. I davant aquesta dis-

persió apareix nítid un bloc com-pacte representat pel PP.

La conquesta d'alcaldies històriques del PSOEEn aquestes darreres eleccionsmunicipals, el PP ha aconseguitguanyar ciutats on havia governatel PSOE des de principis dels anys80. Quatre d'elles són representa-tives d'aquest canvi d'època. Bada-lona i Elx, ciutats obreres que patei-xen especialment la crisi i amb bos-ses importants de pobresa, margi-

nalitat i conflicte social.Castelldefels i Gandia, ciutats deserveis i turisme, paradigma del“desarrollisme” mediterrani i del'economia especulativa. Dosambients socials diferenciats peròon els populars estan fent forat,elecció rere elecció, en l'electorat.

Deixant de banda les casuísti-ques de la política local, el que éscert és que elecció rere elecció, men-tre el PSOE ha fluctuat amb alts ibaixos, el PP ha seguit una via ascen-dent. Des de 1991 fins a 2011, el PPha triplicat la seva base electoralen aquestes quatre ciutats, i tam-bé en moltes altres de les conurba-cions del nostre país.

La construcció d'una hegemonia social És un procés continuat de conques-ta d'una hegemonia social, conso-lidada ja al País Valencià i tambéa les Illes Balears, i que a la vistadels darrers resultats electoralstambé amenaça en penetrar par-cialment en certes zones del Prin-cipat.

Aquesta batalla el PP la focalit-za contra el PSOE, en ser aquest elseu principal rival electoral, peròva més enllà de l'electoralisme iesdevé una batalla contra la ètica,els fonaments ideològics i la histò-ria de l'esquerra i els movimentsnacionals. Allò que Sarkozy iden-tificà -per a combatre- com els valors“seixanta-vuitistes”, a l'estat espan-yol ja tenia el seu equivalent enl'”Antiespanya” franquista.

Les versions més estridents d'a-questa postura antiprogressista lespodem trobar en les actuacions d'a-juntaments com Castelldefels o Pal-ma de Mallorca, on una de les pri-meres accions dels nous governantsha estat destruir els carrils-bici ques'havien construït en l'anteriorlegislatura. O en la nova alcaldes-sa d'Elx, Mercedes Alonso, que vafer retirar el nom de la Pasionariad'uns jardins d'Elx, o el nou alcal-de de Badalona, Xavier GarciaAlbiol, que va fer suprimir del car-tell de la Diada el mot “nacional”.

Però més enllà de l'estirabot, eldiscurs del PP connecta amb elsvalors d'aquells sectors socials quevan viure un procés d'enriquiment,entre real i aparent, amb l'econo-mia especulativa dels darrers 15anys. “Comprar y vender, nuncafabricar”, alliçonava el nou alcal-de de Gandia, Arturo Torró, a undels seus fills en plena entrevistade ràdio pocs dies abans de les elec-

cions; tota una declaració de valors.El discurs antifiscal i antiburocrà-tic ha estat un eficaç mètode per acaptar amplis sectors de treballa-dors autònoms, embriagats primerper un sentiment de prosperitat iindignats posteriorment en ser aprimera línia de foc de la crisi. Iles polítiques privatitzadores a esca-la municipal s'inicien gairebé sem-pre per una de les portes que vaobrir la socialdemocràcia, la ges-tió privada de les escoles-bressol.

El mateix Torró va exemplificar

també la concepció cultural d'a-questes classes socials amb la con-tractació de Julio Iglesias i TomJones, i la celebració, després demolts anys, de corrides de toros aGandia. Contraposar un suposat“gust popular” a la cultura pejora-tivament titllada d'intel·lectual ésuna tendència que traspuen mol-tes de les actuacions del PP, junta-ment amb un desprestigi dels mes-tres i l'escola en general, exempli-ficats en les actuacions de Font deMora i de Rus titllant el professo-rat valencià de “gilipolles”.

I després de les eleccions, què?Al Principat, l'afonament del PSOEpot ser tan històric que ja hi hagent que es planteja en quantscol·legis electorals del cinturó bar-celoní, el PP superarà a Rubalcabaen vots. Un plantejament impen-sable ni tan sols en plena època demajoria absoluta aznariana. Aquestescenari representa l'afeblimentd'una postura nacional intermit-ja, el qüestionament des dels res-sorts reals del poder de certs con-sensos establerts des de fa prop demig segle, la possibilitat que s'ar-ticulin sectors socials importantsobertament espanyolistes. La dre-ta espanyolista té ara una oportu-nitat immillorable per a esdevenirun actor polític determinant alPrincipat.Això probablement intro-dueixi un element de conflictivi-tat política directa que fins ara alPrincipat era aliè a molts sectorsque es movien entorn del sobira-nisme o de certs moviments socialsvinculats a l'esquerra institucio-nal.

Aquesta previsible victòria delPP, d'altra banda, pot ajudar a pos-tergar els primers símptomes dedescomposició del seu poder abso-lut al País Valencià. Amb tot, sem-bla evident que el creixement delspopulars ja ha tocat sostre. El queno sembla que hagi tocat fons ésl'ensorrada del PSOE, a qui a l'ero-sió electoral cal sumar-li la pèrduade lideratge en l'oposició, amb l'a-parició de nous actors que alhorasón encara incapaços de prendre-li el paper central.

En tot cas, una de les conseqüèn-cies més importants del fracàs del'esquerra parlamentària és la iden-tificació de la política no institu-cionalitzada com a útil per impor-tants sectors de la població.

L’ACCENT 210DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 201104 PAÏSOS CATALANS

EVOLUCIÓ DEL PSOE I EL PP A QUATRE CIUTATS DELS PAÏSOS CATALANS

“En els darrers 20anys el PP ha

triplicat el nombrede vots en moltesciutats del país”

De la rosa a l’albatrosRadiografia del canvi a alguns dels històrics bastions de la socialdemocràcia

“‘Comprar y vender, nunca

fabricar’, alliçonavael nou alcalde deGandia a un dels

seus fills”

REDACCIÓ BARCELONA

Després de la confirmació, el pas-sat 14 de setembre, per part delministre d'indústria espanyol,Miguel Sebastián, que el seu governpretén prorrogar la llicència d'ac-tivitats de la central d'Ascó si aques-ta compleix els requisits del Con-sejo de Seguridad Nuclear, la pla-taforma Tanquem les nuclears vaconvocar una concentració el diu-menge 18 de setembre a la Plaça deSant Jaume de Barcelona. La con-vocatòria va aplegar prop de migmiler de persones.

El proper 1 d'octubre el governespanyol ha de decidir si prorrogaper deu anys més, fins el 2021, lallicència d'activitat a la centrald'Ascó.

Les irregularitats a la centrald'Ascó són diverses. Segons denun-cia “Tanquem les nuclears”, en elsdarrers quatre anys la central hapatit un centenar d'incidents,essent el més greu el de novembrede 2007, quan la fuita radioactivava arribar a fins al mar. La plata-forma també denuncia que la cen-tral emmagatzema més de 22.000bidons radioactius, del mateix tipusdels que van provocar l'encara no

acabat d'aclarir accident nuclearde Marcola, a dos-cents quilòme-tres al nord de Perpinyà.

També critiquen el paper delCSN, a qui acusen de modificar lescondicions de renovació de la lli-

cència per tal que la resolució siguipositiva. En concret, denuncienque el passat 29 de juliol, el Conse-jo de Seguridad Nuclear va emetreun informe amb 9 condicions indis-pensables per a la renovació de la

llicència aquest 1 d'octubre, peròatorgant fins a un any per a apli-car-les, i ajornant l'aplicació de 17instruccions tècniques per a des-prés de la renovació de la llicèn-cia.

REDACCIÓ VALÈNCIA

Finalment el Congrés espanyol síque debatrà la ILP que ha de per-metre recuperar les emissions deTV3 al País Valencià, d'acord ambl'article 12.2 de la Carta Europeade les Llengües Regionals i Mino-ritàries, que garanteix la recepcióde ràdios i televisions en els terri-toris que comparteixen llengües,tot i que depenguen d'administra-cions diferents.

El pas definitiu ha sigut l'ad-missió a tràmit pel Congrés de laIniciativa Legislativa Popular, queha recollit més de 650.000 signa-tures a tot l'Estat espanyol. Hi vanvotar a favor de la tramitació elPSOE i la major part dels grupsminoritaris, mentre que el PP iUPN s'hi van abstindre. La ILPnomés va rebre el vot contrari delpartit UPyD.

D'aquesta manera, la ILP fa unpas més, l'últim abans de la seuaaprovació o revocació definitiva.L'abstenció del PP en aquesta pri-mera tramitació ha augmentat les

esperances que el resultat finalsiga positiu, però tot està per veu-re tenint en compte que la llei noes podrà votar abans de les elec-cions.

En tot cas, ACPV, l'entitat pro-motora, no ha dubtat en valorarmolt positivament la notícia i havolgut reconèixer públicament "elrespecte democràtic que van mos-trar ahir tots els grups parlamen-taris del Congrés espanyol". Aixímateix, l'entitat ha agraït públi-cament "als 651.650 signants de laILP el seu suport, així com als 2.830fedataris i a la llarga llista d'ins-titucions, entitats, partits, sindi-cats i associacions que han donatsuport a la ILP i han col·laboratactivament en la recollida de sig-natures".

Malgrat aquest èxit temporal,i sense saber-ne la resolució final,els problemes no s'acaben per aACPV, que assegura que "els qua-tre anys de mobilitzacions, pro-cessos judicials, persecució políti-ca i multes ha significat per a lanostra entitat un esforç econòmic

que ha arribat a posar en perill lacontinuïtat d'ACPV, i que encaraara ens manté en una situació difí-cil que ens obliga, entre d'altrescoses, a continuar recollint dona-cions per a fer front a les multes".

Suspensió de la nit dels OctubreAls pocs dies de la bona notícia,Eliseu Climent en persona haviade comparèixer d'avant dels mit-

jans de comunicació per explicarla suspensió de la tradicional nitliterària dels Premis Octubre perdificultats econòmiques. Serà,doncs, la primera vegada en elsquaranta anys dels Premis que nose celebra aquesta gala de cloen-da d'un dels esdeveniments mésimportants de la cultura catala-na, per bé que els Premis literarisi els congressos es continuaranfent com tots els anys.

L’ACCENT 210 DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 2011 PAïSOS CATALANS 05

EEll CCoonnggrrééss eessppaannyyooll ssíí qquuee ddeebbaattrràà llaa IILLPP ““TTeelleevviissiióó sseennssee FFrroonntteerreess””

Protesta antinuclear contra Ascó

Prop de mig miler de manifestants acudiren a la plaça Sant jaume

EEnn ccoommaa ddeesspprrééss ddeesseerr ddeettiinngguuttppeellss MMoossssoossREDACCIÓ BARCELONA

Un jove de Manresa va haver deser hospitalitzat a la Unitat deCures Intensives de l'HospitalSant Joan de Déu de Manresa percauses que encara es desconei-xen després de ser detingut pelsMossos d'Esquadra. En el momentde tancar aquesta edició el jovees troba encara amb estat de comai el pronòstic no li és gens favo-rable.

Els fets van succeir el passat31 d'agost quan, segons relatendiversos moviments socials de lacapital del Bages, el jove, de nomMustapha, es trobava en uncarrer del barri vell de la capi-tal del Bages. Mentre parlavaamb un amic, una unitat moto-ritzada dels Mossos d'Esquadrava aparèixer al carrer i es va diri-gir cap a ells amb la intenció defer un control rutinari d'identi-ficació. Com que Mustapha no tépapers de residència, es va donara la fuga i es va amagar dins uncontenidor d'escombraries. Enser descobert pels Mossos, aquestno va oposar resistència. Aques-ta versió és avalada per diversostestimonis presencials, els qualstambé asseguren que els policiesestaven molt alterats.

A partir d'aquí només hi hala versió policial. Segons els Mos-sos, Mustapha va ser portat direc-tament a l'hospital per tal queel curessin d'unes petites feri-des que suposadament s'haviafet durant la fuga. Un cop a l'hos-pital, va ser custodiat en totmoment al box penitenciari pelsdos Mossos a l'espera que l'aten-gués un metge. A les vuit del ves-pre, una metgessa va trobar Mus-tapha al box penitenciari ambuna parada cardiorespiratòria.La versió donada pels dos Mos-sos fou que el detingut haviaintentat suïcidar-se.

Les persones que han fetpúblic el cas reclamen en unmanifest que se'ls doni respostaal fet de com és possible que undetingut emmanillat, trobant-sesota custòdia policial i en un hos-pital, pugui intentar suïcidar-sesense que ningú ho vegi i inter-vingui. Per a denunciar aquestcas han convocat una concentra-ció el proper divendres 23 desetembre a les vuit del vespre ala Plaça Sant Domènec de Man-resa.

REDACCIÓ BARCELONA

La ciutat de Barcelona és l'escenari tra-dicional de les principals mobilitzacionsde l'Onze de Setembre. Enguany, comtots els anys, l'esquerra independentis-ta va organitzar una programació com-pleta per a la Diada amb el clàssic epi-centre al Fossar de les Moreres. La polè-mica sentència sobre la immersió lin-güística a l'ensenyament ha sigut el temacandent a totes les mobilitzacions i acti-vitat que s'han organitzat al llarg i ampledel Principat, però no s'han deixat debanda altres qüestions com la unitat delsPaïsos Catalans o la defensa dels dretssocials i laborals.

Com ja va sent habitual, els actesde l'Onze començaren un dia abanspels diferents barris de la ciutat.A Sants, a Gràcia o a Nou Barris hihavia xerrades, parlaments i con-certs per commemorar la derrotade 1714 que va suposar la pèrdua deles llibertat nacionals a aquestapart de la nació. Entre els actes queorganitzava l’esquerra independen-tista, cal destacar la segona mar-xa de torxes "Per una Barcelona

independentista i popular" pelscarrers de Sant Andreu. La marxade torxes va aresseguir una rutahistòrica que va recórrer diferentspunts que havien tingut una sig-nificació històrica en les lluitespopulars o veïnals, tant en l'àmbitlocal com el nacional. Especialmentemotiu fou el record a la figura dellluitador andreuenc Jordi Martí-nez de Foix, caigut el 1978 i a quicada any se li ret homenatge pelsvolts del 14 d'octubre.

L'11 de setembre va començaraviat a Barcelona: a les 10 del matí,un acte de la Cajei i Maulets, alcarrer Ferran, homenatjava la figu-ra de Gustau Muñoz, patriota mortl'any 1978 a mans de la policia espan-yola. Posteriorment, a la plaça SantJaume, hi havia convocada una cas-solada contra les retallades socials,convocada per l'Esquerra Indepen-dentista del Barcelonès, a la qualacudiren un centenar de persones,entre les quals treballadores delshospitals de Sant Pau i del Dos deMaig.

Poc després, a les 12 del migdia,al fossar de les moreres, les dues

organitzacions juvenils, Maulets ila Cajei, varen fer el seu acte polí-tic conjuntament, demostrant laseva voluntat d'unió per fer fron-tals reptes de la crisi que patim.

Tot seguit, a la una, va comen-çar la manifestació per la llibertatdels presos polítics. Unes 1000 per-sones van secundar la marxa queva recórrer el centre de Barcelona,cridant consignes per l'amnistiade la Lola, en Jordi i la Marina;després d'aturar-se d'avant una bas-tida a la Via Laietana, per veurecom uns participants desplegavenuna gran pancarta en suport a Lolai Marina, la manifestació es va aca-bar a la plaça Sant Jaume amb lalectura del manifest.

A quarts de tres, al passeig delBorn, més d'un centenar de perso-nes van gaudir del dinar popularcuinat per les organitzacions juve-nils. A la vora, també, l'MDT haviaorganitzat el seu dinar.

A les cinc de la tarda, a la pla-ça Urquinaona, milers de personeses varen reunir darrera la pancar-ta "Pels drets socials i nacionals,independència i socialisme, Països

Catalans". La manifesta-

ció, convocada pertotes les organit-zacions nacionals(Cajei, Cos, Cup,Endavant, Mau-lets, Alerta Solidà-ria i Sepc) fou elbloc que comptàamb més gent, mésde 6.000 persones.Durant el recorre-gut es van repar-tir milers d'adhe-sius a favor de laimmersió lingüís-tica i en contra deles retalladessocials i nacionals,també es va cre-mar una banderaespanyola quan lamanifestació vapassar pel passeigde Lluís Com-panys, enmig decrits a favor de laindependència i elsocialisme.

La manifesta-ció va acabar a unPasseig del Bornple a rebentar, onAnna Gabriel(membre de la CUPde Sallent) i JosepVillarroya (mem-bre d’Endavant del’Horta) varen lle-

gir els manifests en nom de l’es-querra independentista. En amb-dós, s’hi reclamava la unitat de lanació i la unitat front els atacs capi-talistes i espanyolistes dins d'unacrisi mundial, recordant també lahistoria comuna que ens uneix.Ambdós, també, recordaren que lesmanifestacions del 9 d'Octubre aValència i del 31 de Desembre a Pal-ma, també són nacionals i han deformar part del calendari de mobi-litzacions. Hi hagué, com sempre,el record per als presos polítics,així com per a alguns dels indepen-dentistes que formen part de lamemòria col·lectiva pel seu com-promís, com és el cas de GuillemAgulló.

Després dels parlaments, el dol-çainer Miquel Gironés, acompan-yat per la guitarra de Robert "Pepo"(ambdós d'Obrint Pas) van inter-pretar la muixernaga i tot seguitel cantautor Pau Alabajos i Merit-xell Gené van interpretar La Inter-nacional i els Segadors. Poc des-prés 4 encaputxats pujaren a l'es-cenari i cremaren la foto del reiespanyol i una bandera francesa iuna altra d'espanyola.

Pocs dies després, es va saberque la fiscalia de l’Audiència Nacio-nal espanyola havia demanat infor-mació als Mossos per poder iden-tificar els encaputxats. Arran d’a-quest fet, es va saber també que elmateix dia dels fets els Mossos vanobrir diligències i les van remetreal jutjat corresponent.

Mobilitzacions en altres localitatsUna de les principals novetats dela diada d'enguany ha estat la pro-liferació de les marxes de torxes.N'hi va haver més de seixanta, mol-tes d'elles la vigília de l'Onze. Caldestacar la marxa de Vilafrancaque va superar els 2.000 assistentsde l'any anterior. Hi va comptaramb l'actuació dels Diables, Brui-xes i Sorollosos del Ribera, de laCatalunya del Nord i va marxar desde la plaça de la Vila fins al monu-ment a Lluís Companys.

A Reus, el dia 9 de setembre tam-bé van fer una marxa de Torxes perla independència organitzada perla Cup i el Casal Despertaferro il'AJR i Maulets. Per la nit del mateixdia es va organitzar un concert percelebrar la unió de les dues orga-nitzacions juvenils a la ciutat. Eldia 11 de matí, els actes es van tras-lladar a Tarragona on la Coordina-dora Onze de Setembre havia orga-nitzat activitats des de les 10h,entre les quals, un esmorzar popu-lar, un cercavila i un acte polític.

Per la vesprada, es féu una mani-festació unitària del Camp a Reus,convocada per l'Esquerra Indepen-dentista del Camp (EIC). Segons elsorganitzadors, unes 1.500 personesacudiren a la convocatòria, que aúltima hora hagué de modificar elrecorregut per imposició de l'Ajun-tament que, per evitar que els mani-festants acabaren al centre, els obli-gà a cloure l'acte a la vora d'un cen-tre comercial.

A Lleida, al matí es va fer una ofre-na floral al Roser i tot seguit, a les 12del migdia va començar la manifes-tació pels carrers del centre. A lamanifestació hi van acudir unes 500persones, segons els organitzadors.Posteriorment, es va convocar a unvermut i un dinar popular davantdel Casal Independentista l'OcellNegre, on hi hagué, també, un con-cert. Tots els actes van ser convocatsper l'AJ, Maulets i la Cup. La setma-na anterior, els tres casals de Ponent,el Casal Popular el Rostoll de Tàrre-ga, el Casal Popular L'Arreu de Molle-russa i el Casal Independentista l'O-cell Negre de Lleida, havien organit-zat una jornada unitària, amb unaxerrada, mostra de cultura populari concert. D'aquesta manera, les orga-nitzacions de Ponent s'han mostratmolt satisfetes perquè l'Onze ha sigutuna mostra més de la dinàmica deconfluència de l'esquerra indepen-dentista. De fet, una de les caracte-rístiques de la diada d'enguany hasigut l'enfocament més territorialque no pas exclusivament de Lleida,com en ocasions anteriors.

A Girona, tot i les traves del

L’ACCENT 210DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 201106 PAïSOS CATALANS

LL’’aattaacc aa llaa lllleenngguuaa pprrooppiicciiaa uunnaa DDiiaaddaa mmuullttiittuuddiinnààrriiaa

63 marxes de torxes per commemorar l’OnzeLa vigília de la Diada, es realitzaren marxes de torxes en 63 poblacions, que aplegarenmilers de persones. Aquesta mobilització, en que hi participa i també impulsa l'esquerraindependentista, agafa cada any més volada i s'està convertint en moltes poblacions enl'alternativa combativa a les ofrenes institucionals dels ajuntaments.

govern de CiU, s'ha repetit la com-memoració de l'Onze pel centre dela ciutat, amb el cant dels Segadorsa mig dia, cercavila pels carrers delbarri antic, un dinar popular i alvespre, la manifestació. L'any pas-sat, la manifestació de l'esquerraindependentista va reunir unes

5.000 persones i va deixar en ridí-cul la manifestació "unitària" cre-ada artificialment des de l'Ajunta-ment; enguany, de nou, milers degironines sortiren als carrers perreclamar la independència i elsocialisme.

Abans, però, a les 19h va tindre

lloc l'acte polític. Els parlamentsels va obrir el moviment anti-nucle-ar, seguit dels treballadors del True-ta en lluita contra les retallades, ide l'organització juvenil Maulets.Cal destacar la presència de la dipu-tada de Bildu al Parlament de Nava-rra, Bakartxo Ruiz, que, en nom de

l'esquerra independentista basca,va mostrat la solidaritat amb elprocés d'independència català.Finalment hi van intervindre Car-les Bonaventura, en nom de l'As-semblea Nacional Catalana, i l'al-calde de Celrà per la CUP, Dani Cor-nellà, que va fer el parlament final.

El músic Titot va entonar els him-nes per culminar l'acte.

La manifestació la va encapça-lar una pancarta sense signat ambel lema unitari de la Diada. Segonsels organitzadors, enguany, tam-bé, més de 5.000 persones hi vanparticipar.

L’ACCENT 210 DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 2011 PAÏSOS CATALANS 07

Capçalera de manifestació d’enguany

(...) Catalans i catalanes de totsels racons del nostre país, de Sal-ses a Guardamar i de Fraga a Maó,recordem la resistència de la ciu-tat de Barcelona, commemoremla desfeta que va suposar la cai-guda d'aquesta ciutat per a totsels Països Catalans.

L'Esquerra Independentistarecorda aquesta data, l'11 de setem-bre de 1714, de la mateixa mane-ra que commemora la desfeta enla batalla d'Almansa el 25 d'abrilde 1707.

Cal tindre memòria i recordarque abans de carregar contra elPrincipat, les tropes borbòniques

van atacar les comarques valencia-nes. Van cremar i destruir Xàtivael 1707, van prendre Alcoi i Dèniael 1708, i el castell de Santa Bàrba-ra, a Alacant el 1709.

Espanya i França tenien moltclar que abans d'atacar el Princi-pat, havia de caure el País Valen-cià, la part més feble dels PaïsosCatalans, per dedicar més tard totesles seues forces a prendre l'ofensi-va contra Barcelona.

Espanya i França continuenactuant de la mateixa manera. Peraixò les tropes feixistes van sepa-rar el País Valencià i el Principatper l'Ebre, i per això a hores d'ara

l'Estat espanyol pretén esborrarqualsevol petjada de catalanitat alPaís Valencià i arriba a situacionstan ridícules com tallar les emis-sions de TV3 al País Valencià.

No podem oblidar que fins i totuna vegada que el País Valencià jaestava perdut, batallons valenciansvan continuar defensant el paíspam a pam, fins arribar a Barcelo-na, i defensar-la durant el setge.Ací, al fossar de les Moreres, tam-bé foren soterrats els valenciansque hi van morir, amb la resta dedefensors de la ciutat.

Ahir, com avui, i la història ensho ha ensenyat, només hi ha una

manera de defensar Catalunya, ésdefensar tot Catalunya, tots els Paï-sos Catalans.

L'Esquerra Independentista hoha tingut, ho té i ho ha de tindresempre clar, que la construcció delpaís passar per l'articulació i la ver-tebració de tots els Països Catalans,per la coordinació de totes les llui-tes de Salses a Guardar i de Fragaa Maó, per bastir i no renunciar ala unitat de la nació catalana. (...)

(...) La burgesia catalana té pordel seu poble, per això s'alia ambl'espanyola o amb la francesa, per-què la protegesca amb la seua poli-cia, amb el seu exèrcit. Prefereixl'aliança i el servilisme a haver

FFrraaggmmeennttss ddeell ppaarrllaammeenntt aa ll’’aacctteeppoollííttiicc ffiinnaall ddeell ppaasssseeiigg ddeell BBoorrnn

DOCUMENT

d'enfrontar-se al Poble Treballa-dor Català. Perquè el capitalismeno és únicament enemic de l'és-ser humà, sinó també dels pobles.L'opressió de l'estat capitalista,dels estats espanyols i francès esfa sentir en totes les facetes dela societat, no només en l'econò-mica, també en la cultural, en lasocial i en la política, és a dir, enla nacional.

La burgesia catalana, la valen-ciana i la illenca prefereixen par-ticipar en el repartiment del pas-tís, prefereixen donar suport auns estats centralistes que volenels Països Catalans agenollats iespoliats, perquè ens tenen por.

DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 201108 EN PROFUNDITAT

OOffeennssiivvaa ccoonnttrraa llaa iimmmmeerrss El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va emetre el passat 2 de setembreuna interlocutòria que donava a la Generalitat un termini de dos mesos per aaplicar la sentència del Tribunal Suprem en què s'exhortava a que el castellàesdevingués també llengua vehicular de l'ensenyament a la Comunitat Autò-noma de Catalunya. Finalment, després de la mobilització del 12 de setembre i

de la reacció de bona pacia, el TSJC ha decidit sutat per la Generalitat de sones implicades en el mla polèmica.

ABEL CALDERA BERGA

Quin impacte tindria la sentèn-cia a mig termini si s'arribés aaplicar?Si s'arribés a aplicar, és a dir, si elsnostres governants acatessin la sen-tència, el que significaria és la(re)introducció de l'espanyol coma llengua vehicular d'alguns con-tinguts curriculars. Fins ara, lanormativa ens diu que el català ésla llengua que normalment s'hausar com a llengua vehicular.

De fet, les sentències no qües-tionen estrictament el programad'immersió lingüística -PIL-, que,recordem-ho, es tracta d'un progra-ma d'ensenyament bilingüe en quès'imparteixen continguts curricu-lars en una llengua que no és la dela majoria de l'alumnat i en el quals'apliquen estratègies d'ensenya-ment/aprenentatge en segones llengües.

Ara bé, l'esperit de la sentènciaapunta que es busca una equipara-ció d'hores entre el català i l'espan-yol (sempre que s'hagi aconseguitla normalització del català -con-cepte que la sentència no explici-ta què vol dir exactament). Si s'a-rribés a aquest punt el català per-dria un dels pocs àmbits en què és

primera llengua -fixeu-vos que tam-bé van contra l'ús preferent delcatalà a l'administració, a l'acolli-da dels immigrants..., és a dir, vancontra tot el que significa que elcatalà sigui primera llengua al seupropi territori!

I, si ara, ja usen poc el català elsnostres joves, imagineu-vos si elmissatge, des de ben petits, fos queés igual una llengua que l'altra.Tenim els dies comptats, perquènumèricament els nens catalano-parlants d'origen ja són minoria alconjunt del país. I aquest és elparany del seu bilingüisme simè-tric (i ho saben perfectament!).

La immersió lingüística ha demos-trat ser un bon model. Hem decontinuar fent pedagogia delmodel perquè hi ha bosses impor-tants de població que no hi creuen,o per contra, les denúncies noméssón agitació política de grupsespanyolistes i per tant la respos-ta ha de basar-se en la denúnciade l'espanyolisme?Crec que ho hem de saber explicar,perquè és un tema amb el qual espot manipular molt fàcilment lapoblació (a més, els contraris alcatalà, els espanyolistes, disposende molts mitjans de comunicació

d'abast estatal, que també es veuena casa nostra).

Em dol dir-ho, però també crecque en aquests últims 30 anys nohem format els mestres i els pro-fessors que el país necessitava. Quiels ha parlat des de la Universitatdel que significa realment la immer-sió lingüística i de quines són lesestratègies d'ensenyament/apre-nentatge en segones llengües?

I no cal dir la confusió, reitera-da i constant, dels polítics i delsmitjans de comunicació entre quèvol dir immersió lingüística (unconcepte tècnic que es refereix aestratègies de com ensenyar en unallengua que no és la llengua inicialde bona part de l'alumnat d'unaaula) i què vol dir ensenyament encatalà (per entendre'ns a Madrid,fan ensenyament en espanyol, iprou, per tant, en un centre en quèla majoria d'alumnes són catalano-parlants familiars o viuen en unentorn molt catalanitzat fem clas-ses en català sense tenir en comp-te les estratègiesd'ensenyament/aprenentatge desegones llengües).

Els atacs a l'escola en català faprop de vint anys que es produei-xen emparats per la maquinària

mediàtica espanyola. Això ha pro-vocat que hi hagi hagut frens aldesenvolupament de la políticad'immersió a les escoles, o auto-censura entre professorat i admi-nistració? És evident que els atacs provoquendues coses: haver de legislar d'unaforma reactiva (incorporant, perexemple, el 2007 que es podienimpartir blocs de continguts curri-culars en espanyol en determinatscontextos); i donar arguments alsprofessors contraris -que n'hi ha!-a fer les classes en català (especial-ment a l'ensenyament secundari).

Ara bé, també hi ha hagut uncert relaxament, sobretot a partirde mitjan dècada dels 90, en l'apli-cació del PIL, com es pot veure, comhe dit, en la formació inicial delsdocents. Crec que es va donar perfet un procés no del tot tancat. Defet, no és fins al 2007 en què es tor-na a parlar d'una forma clara del'actualització del programa d'im-mersió lingüística, ja que es fa evi-dent que la realitat sociolingüísti-ca del nostre país ha canviat subs-tancialment, sobretot si la compa-rem amb la dels anys 80 del seglepassat:http://www.xtec.cat/lic/intro/documenta/pil.pdf).

“Numèricament, els nens catalanoparlants d’origen ja són minoria al conjunt del país”

ABEL CALDERA BERGA

Quines eines tenen els mestresper a lluitar contra una hipotè-tica aplicació de la sentència? La primera eina som nosaltresmateixos. La carrera docent tra-dicionalment ha estat vinculadaa actituds vocacionals, una menade sacerdoci laic al servei d'unsvalors on la llibertat, la igualtati la solidaritat passen per davantd'una retribució no gaire genero-sa i una consideració social moltper sota de l'esforç i el desgast quo-tidià. Amb això vull dir que elsdocents considerem com a missióirrenunciable mantenir la cohe-sió nacional del nostre país, la qualcosa implica mantenir la immer-sió i sabotejar qualsevol intentextern de desballestar-la. Això estradueix a no obeir la sentènciadel tribunal des de la nostra tra-dicional autonomia a l'aula. "Notoca", aprendre les taules de mul-tiplicar en castellà, o "no toca"separar els alumnes perquè un par-tit polític franquista així ho exi-geix. I davant de qualsevol intentper forçar-nos a fer cas a uns juris-

tes catatat orgade les dla solidta mil d

Quina p

“La missió ir docents, ma del nostre p obeir la sent

“Sprocam

percafei

e20cés

XAVIER DIEZ, MESTRE I PORTA PERE MAYANS, SOCIOLINGÜISTA

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 210

ABEL CALDERA BERGA

El passat 12 de setembre milers de perso-nes es van concentrar davant els ajun-taments de més d'un centenar de poblesi ciutats del Principat per protestar con-tra la sentència. La convocatòria prove-nia de somescola.cat, una plataformaimpulsada per Òmnium Cultural que agru-pa gran part del teixit social catalunyès,sobretot del món educatiu. En les diver-ses convocatòries també hi havia unanodrida presència de l'esquerra indepen-dentista, tant del municipalisme de laCUP com del sindicalisme estudiantil delSEPC o de militància que treballa en elssindicats de mestres USTEC i CGT. Tam-bé força actius i presents foren les enti-tats i plataformes de la constel·lació sobi-ranista. De fet, els discursos contra lasentència han basculat aquests dies entrela defensa del model d'immersió com afactor de cohesió del país i la reclamacióde ruptura amb un estat que no respec-ta la voluntat popular del poble català.

La resposta del món educatiu ha estatunànime i sense fissures. Rebuig abso-lut a la sentència i determinació de des-obeir-la quan es pretengui aplicar. Encanvi, des del món polític, si bé tambéhi ha hagut un rebuig frontal, s'ha vol-gut esquivar -especialment des de CiU-qualsevol gest de no acatament. El PSC,per la seva banda, va ser explícit en ladefensa de l'actual model fins al puntque el propi Rubalcaba el va defensar enpúblic durant la festa anual del PSC aGavà. L'estratègia d'aparèixer com a defen-sors de la pluralitat cultural, però, s'en-

fonsà quan un dia després de les decla-racions de Rubalcaba el Tribunal Consti-tucional admetia a tràmit el recurs delgovern espanyol contra la Llei de l'Occi-tà, que protegia la llengua pròpia de laVall d'Aran.

Des de les files espanyolistes, nomésCiutadans ha volgut obertament i ambintensitat capitalitzar una sentència queés fruit de denúncies individuals de mili-tants del seu partit. En canvi, des del PPhi ha hagut una reacció de cautela, cons-cients que el que menys els convé a horesd'ara és activar el vot de la por en con-tra seva. És evident que en aquest sen-tit, la suspensió cautelar de la sentènciajuga molt a favor dels interessos del vir-tual guanyador de les eleccions del pro-per 20N.

Qui ha intentat fer un pas més enllàa nivell parlamentari -o un joc d'oportu-nisme, segons el punt de vista que hocontempli- ha estat SI. A través d'unaparaplataforma, escolaencatala.cat, hanpretès impulsar una ILP per "blindar" elcatalà com a llengua vehicular de l'en-senyament. Aquesta ILP no ha estat nitan sols admesa a tràmit per la mesa delparlament de la Ciutadella, amb majo-ria convergent, al·legant la seva "incons-titucionalitat". Analitzant la propostad'ILP, aquesta no blinda definitivamentla immersió -de fet, la LEC ja consideravehicular el català, i la sentència del TSderiva de la sentència contra l'estatut-,però també genera molts dubtes que laproposta pugui ser titllada d'inconstitu-cional i d'atènyer aspectes no legislablesper la Generalitat.

ssiióó lliinnggüüííssttiiccaart del teixit social dels Països Catalans contra la sentèn-spendre la sentència mentre es resol el recurs presen-Catalunya. L'ACCENT hem volgut donar veu a dues per-món educatiu per tal que valorin diversos aspectes de

MMoobbiilliittzzaacciióó ssoocciiaall ii rreeaacccciioonnssppoollííttiiqquueess

lanofòbics, caldrà una uni-anitzada a nivell de centre,deu juntes de personal, i dedaritat dels més de seixan-docents de la pública.

postura exigiu que pren-

gui la consellera Irene Rigau entot aquest assumpte?Desitgem que estigui a l'alçada deles circumstàncies històriques.Això vol dir ser coherent amb elsvalors que ha afirmat defensar.Encara que això suposi el risc delseu processament i inhabilitació,i qui sap, fins i tot, si un destísimilar al de diversos polítics i sin-dicalistes bascos que estan essentempresonats per no acatar aques-ta continuïtat del franquisme ano-menada monarquia parlamentà-ria. Si mai passés això, potser enstrobaríem en la paradoxa històri-ca de ser la primera vegada que esconvoqués vaga per demanar la no-dimissió. Perquè de fet, i sobre laqüestió lingüística, la Conselleraha defensat el mateix que nosal-tres hem defensat des de la nostraconstitució el 1978, tres anys abansdels traspassos en educació i unadècada abans de l'aplicació gene-ralitzada de la immersió.

Què reclameu al conjunt de lasocietat que faci per defensar laimmersió? Una de les coses que més em sor-

prèn del debat sobre la interlocu-tòria del suprem, és que tothomhagi oblidat que la immersió és vul-nerable arran de la sentència del'Estatut, de l'any passat. El pro-blema és que aquest estatut dismi-nuït i retallat del 2006, ens agra-di o no, fou refrendat en referèn-dum pel poble de Catalunya. Pertant, l'opinió del Constitucional idels jutges del suprem no té caplegitimitat, perquè el poder judi-cial, en democràcia, ha d'estar sot-mès a la sobirania popular i a leslleis que aquesta determina (i l'Es-tatut ho és), i no a les manipula-cions dels partits que demanen sig-natures als carrers perquè deixemd'existir. En aquestes circumstàn-cies, si la via judicial parcial, con-tinuadora de la justícia franquis-ta, prossegueix el seu camí, hau-rem d'esperar que la societat cata-lana remati la feina que va iniciarel 10 de juliol de 2010. Això és, aca-bar de passar per davant d'una poccoratjosa classe política, i iniciarel procés de ruptura administra-tiva amb un estat per al qual elcatalà, i els catalans, representenun incòmode destorb.

rrenunciable dels antenir la cohesió nacional

aís, es tradueix a no tència”

Si la via judicialossegueix el seumí, haurem d'es-rar que la societatatalana remati lana que va iniciarl 10 de juliol de10: iniciar el pro-s de ruptura amb

l'estat”

VEU DEL SINDICAT USTEC A LES COMARQUES GIRONINES

L’ACCENT 210DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 201110 INTERNACIONAL

MARC FONT JERUSALEM

Palestina. Estat 194 de les NacionsUnides. Des de fa uns dies, és gai-rebé impossible caminar per qual-sevol ciutat o poble de Cisjordàniasense trobar-se amb banderoles ones llegeix aquest missatge en àrabi en anglès. Es tracta de la darre-ra campanya que l'Autoritat Nacio-nal Palestina (ANP) ha llançat permostrar el suport de la població ala iniciativa de buscar el reconei-xement de l'ONU a un estat pales-tí basat, en principi, en les fron-teres prèvies a la Guerra de junyde 1967. I és que, si no hi ha unasorpresa monumental d'últimahora, en els propers dies s'arriba-rà al punt culminant de l'estratè-gia dissenyada pel president del'Autoritat Nacional Palestina(ANP), Mahmud Abbas, i el primerministre, Salam Fayyad, quan elprimer acudeixi a l'Assemblea Gene-ral de l'organització internacionalbuscant ampliar el reconeixementpalestí.

Abbas, conegut popularment comAbu Mazen, va confirmar diven-dres 16 -a través d'un missatge tele-visiu- que la proposta s'adreçaràprimer al Consell de Seguretat del'ONU, perquè l'objectiu és quePalestina es converteixi en mem-bre de ple dret de l'organització,fet pel qual necessita l'aval d'aquestorganisme. El també líder de l'Or-ganització per a l'Alliberament dePalestina (OAP), però, és conscientque els Estats Units exerciran elseu dret de veto com a membre per-manent del Consell de Seguretat,de manera que el reconeixementtotal no tirarà endavant. Ara bé,els nord-americans poden quedar-se aïllats en el seu posicionamenti perdre influència en el món àrab.

L'alternativa passarà aleshoresperquè Palestina es converteixi enestat observador de l'organització,el rang que té actualment el Vati-cà. Això evita el filtre del Consellde Seguretat i implica rebre el votfavorable de 128 membres de l'As-semblea General, una fita que elspalestins tenen garantida, ja quesegons diverses fonts comptarienamb el suport d'uns 140 estats.

Crims de guerra israeliansL'OAP actualment és una entitatobservadora de l'ONU, però no gau-deix de les prerrogatives que tin-dria Palestina si accedeix al rangd'estat observador, condició que liobriria les portes de dotzenes deconvencions i agències de lesNacions Unides. El més important,sens dubte, seria l'accés al Tribu-nal Internacional de Justícia i alTribunal Penal Internacional.Segons explica Valentina Azarov,

de l'organització de drets humansal-Haq, això permetria perseguirels assentaments jueus a Cisjordà-nia i Jerusalem Est -on viuen actual-ment més de 500.000 colons- coma crims de guerra, ja que violen lalegalitat internacional i la Conven-ció de Ginebra. Aquesta opció és laque preocupa més al govern israe-lià, encapçalat per Benjamin Netan-yahu, i és un dels motius que expli-ca l'oposició frontal a l'intent pales-tí de buscar el reconeixement inter-nacional prescindint d'unesnegociacions bilaterals que fa mésd'un any que són inexistents, a cau-

sa precisament de la negativahebrea a congelar la construcciód'habitatges als assentaments enterritori palestí.

Des de l'executiu israelià s'al·legaque el moviment palestí "mata"qualsevol opció de reprendre lesmal anomenades negociacions depau i en els darrers mesos el seuequip diplomàtic s'ha dedicat, ambel suport dels Estats Units, a inten-

tar sumar esforços per evitar untriomf palestí a l'ONU. A l'hora dela veritat, però, només alguns estatsde la Unió Europea, com Aleman-ya, Holanda o la República Txeca,han confirmat que votaran en con-tra d'un major reconeixement pales-tí, mentre que el Regne Unit i Fran-ça no han aclarit què faran. Lesopinions públiques d'aquests paï-sos, però, avalen aclaparadoramentl'Estat palestí, segons una enques-ta publicada recentment. Tant elsEstats Units com la UE, en el seuconjunt, aposten per unes negocia-cions bilaterals que des dels acordsd'Oslo de 1993 no han servit permillorar la situació palestina, comdemostren l'establiment de cente-nars de check-points, la construc-ció del mur de l'apartheid a Cisjor-dània o l'ampliació dels assenta-ments, entre d'altres.

En el seu objectiu d'aturar la ini-ciativa, els Estats Units han amena-çat de tallar l'ajuda econòmica a l'Au-toritat Palestina (uns 450 milionsde dòlars anuals) si recorre a l'ONUen comptes de les negociacions direc-tes amb Israel. És l'estat hebreu,però, qui ja ha passat directamentals fets. Amb l'argument que la vota-ció a les Nacions Unides derivarà enmanifestacions violentes -malgratque una enquesta recent palestinamostrava un rebuig gairebé unàni-me per part àrab a aquesta opció-,l'exèrcit israelià ha posat en marxal'operació Llavors d'Estiu. Entre d'al-tres aspectes, ha suposat entrenar iarmar els equips de seguretat delsassentaments perquè puguin disper-sar els hipotètics manifestants pales-tins disparant granades de so i potsde gas lacrimogen.

Els responsables militars tam-bé han decidit marcar dues líniesvermelles en els teòrics puntscalents on podrien haver-hi pro-testes. Si els palestins superen laprimera, serà el moment d'usar elmaterial per dispersar els manifes-tants, mentre que si sobrepassenla segona els soldats tindran per-mís per disparar a les cames delsque es mobilitzin. Tot i que els assen-taments violen la legalitat inter-nacional, no hi ha hagut cap tipusde condemna de l'operació Llavorsd'Estiu. Integrants de la Lliga deDefensa Jueva -una organització

considerada terrorista tant pelsEstats Units com per Tel Aviv- viat-jaran als territoris ocupats per "aju-dar" els colons dels "ocupants" pales-tins que "els atacaran".

Sense acabar amb l'ocupacióEntre els palestins no hi ha una-

nimitat a l'hora de cercar el reco-neixement de l'ONU pel seu hipo-tètic estat, amb l'argument que

sobre el terreny poques coses can-viaran i l'ocupació israeliana con-tinuarà. Rami Saleh, director admi-nistratiu del Jerusalem Legal AidCenter, apunta que l'acció, més sim-bòlica que altra cosa, només servi-rà "per posar més pressió" interna-cional sobre Israel i els Estats Units,però que també té el risc d'acabarprovocant el "col·lapse" de l'Auto-ritat Palestina si es confirma ladesaparició de l'ajuda nord-ameri-cana. La investigadora sud-africa-na Virginia Tilley apuntava fa unsdies que tot plegat pot acabar ambla creació de bantustans a Cisjor-dània seguint el model sud-africà-sense connexió territorial a cau-sa de la presència d'uns assenta-ments que no desapareixeran sob-tadament- , que dificultin molt lesfutures aspiracions polítiques pales-tines.

Finalment, Jamal Juma, coordi-nador de la campanya Stop the Wall,lamenta que "moltes organitza-cions, intel·lectuals i activistespalestins no podem donar suporta la iniciativa, perquè ni tan solsen coneixem el contingut. El lide-ratge palestí l'ha tirat endavantsense cap discussió oberta i ara volque els ciutadans l'hi donin unsuport incondicional. Tot plegat,mostra un problema profund detransparència, rendició de comp-tes i participació popular entre elsnostres polítics". Sigui com sigui,la realitat és que aquests dies elspartidaris palestins de solucionarel conflicte amb la instauració d'unúnic estat a la Palestina històrica-amb la igualtat de drets de tots elsque hi visquin- han quedat com-pletament eclipsats.

L’Estat palestí irrita els EUA i fa embogir Israel

“Des de lexecutiuisraelià s'al·lega queel moviment palestí

"mata"”

Els palestins volent pressionar Israel em el seu merder

L’ONU debatrà els propers dies el possible reconeixement internacional dePalestina, un fet que no implicarà la fi de l'ocupació però que ha estat rebutamb amenaces des de Washington i amb alarma a Tel Aviv

“Els EUA han amenaçat de tallar

l'ajuda econòmica al'Autoritat Palestinasi recorre a l'ONU ”

L’ACCENT 210 DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 2011 INTERNACIONAL 11

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a [email protected]

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

IKER BIZKARGUENAGA GASTEIZ *

La sentència de l'Audiència Nacio-nal per l'anomenat 'cas Bateragu-ne', que imposa condemnes d'en-tre 8 i 10 anys de presó als mili-tants de l'esquerra abertzale Arnal-do Otegi, Rafa Díez, Miren Zabaleta,Sonia Jacinto i Arkaitz Rodríguez,ha estat rebuda amb estupor i indig-nació generalitzada a Euskal Herria.Gairebé tots els agents -tots, a excep-ció del PP i de l'anecdòtic UpyD-l'han desqualificat perquè la con-sideren un atac directe al procésde solucions obert en aquest país.Es tracta, sens dubte, d'un fet greu,ja que constitueix la resposta a unaaposta unilateral i decidida per lapau, i revela que els poders de l'Es-tat no estan disposats a modificarla seva política obstruccionista nia renunciar a la violència.

Tot i això, paradoxalment, elconjunt de la societat basca enténla decisió del tribunal presidit perAngela Murillo -la mateixa magis-trada a la qual el Tribunal Supremva tombar una altra sentència con-tra Arnaldo Otegi per parcialitatmanifesta- com la major declara-ció de debilitat política de l'Estatespanyol els últims anys. Així hoexpressa l'historiador i militantindependentista Floren Aoiz en unarticle ("Espanya cau en picat i nohi ha ningú a la cabina", Gara, 13de setembre) en què descriu unEstat impotent per respondre alscanvis que s'estan produint a Eus-kal Herria. Aquesta és una apre-ciació molt compartida en aquestpaís, on es comença a assumir queels mandataris espanyols no tenenoferta política per fer i que l'únicque aconsegueixen amb aquest tipusde maniobres és ampliar la distàn-cia existent entre l'opinió públicabasca i l'espanyola.

Aquest mateix temor l'hanexpressat els últims dies políticscom el lehendakari, Patxi López(PSOE), i articulistes espanyols queconeixen la realitat social d'Eus-kal Herria. La seva por es fonamen-ta en el toc d'alerta que van supo-sar els resultats de Bildu el 22 demaig i la constatació que la des-afecció respecte al que significa elprojecte espanyol creix cada copmés.

Es pot dir, en cert sentit, que lasentència del 'cas Bateragune' ésuna resposta de manual per partde qui encara no ha pogut adaptar-se al nou escenari i tira amb el quepot. Com si anés amb un pilot auto-

màtic mentre decideix qui condueixla nau i en quina direcció. Real-ment, i malgrat el mal que ha feta l'esperança de molta gent i a lesvides dels condemnats i les sevesfamílies, la decisió ha sonat a Eus-kal Herria com sona una veu enllau-nada, antiga, com una cinta pre-gravada que no han sabut canviarquan tocava. S'ha rebut com unamaniobra desesperada d'algú a quili han canviat el guió de l'obra i jano entén res. Aquestes paraules nosón retòrica, és realment el quepensa una gran majoria de bascosi basques. Per això, la resposta haestat ferma (mentre escric aques-tes línies es prepara una massivamobilització de resposta a Bilbao),però serena.

La batalla políticaAquesta serenitat, per contra, fatemps que l'han perdut els repre-sentants de l'Estat. Per comprovar-ho només cal mirar les portadesdels principals diaris de tirada esta-tal els últims mesos i mesurar l'o-di i la impotència que destil·len alstitulars. Cal admetre que no elshaurà resultat fàcil fer-se a la idea

de la situació. Havien construït unrelat, el de la victòria militar con-tra el gran enemic, l'únic que teniacapacitat de concitar adhesionsindestructibles, el que podien expo-sar davant la seva opinió públicaper tapar les seves misèries, i de lanit al dia s'han vist davant la cons-tatació que aquesta victòria ja ésimpossible -abans tampoc hauriaestat factible, però la simple espe-rança d'assolir-la era el seu majorde reclutament davant la societatespanyola- i que la batalla polítical'estan perdent.

Perquè, no ho oblidem, és depolítica del que aquí es tracta. Estemdavant d'un conflicte de naturale-sa política que enfronta a una nació,Euskal Herria, que vol aconseguirla seva plena sobirania i, en aquestcas, un Estat, l'espanyol que l'hiimpedeix. I l'esquerra abertzale vasaber fer una lectura encertada delmoment en què es trobava aquestconflicte quan, precisament de lamà dels ara condemnats i de moltsaltres companys, va decidir que lasituació estava prou madura perpassar de la fase de resistència ala del canvi de cicle.

Ja fa temps, almenys des de lasegona meitat dels 90, amb l'Acordde Lizarra-Garazi (del 12 de setem-bre de 1998), el conjunt de l'esque-rra independentista basca va con-cloure que el procés d'assimilacióideat en la Transició havia fracas-sat, i que la societat basca dema-nava un altre estadi, un altre marcpolític. Aquesta havia estat la sevagran victòria, la d'aquells que esvan enfrontar directament a lareforma postfranquista.

Però amb el temps també vancomprovar que encara que aquestvell model havia mort, el nou noacabava de néixer, que l'Estat haviaaconseguit impedir que es passés aun nou estadi. Que havia aconse-guit establir una situació de blo-queig, d'intercanvi de cops, en quèes trobava cada vegada més còmo-de. El marc autonòmic havia fra-cassat, però almenys podien impe-dir el canvi de cicle polític. I aques-ta constatació va portar l'esquerraabertzale a obrir un profund debat(del qual ja s'ha parlat aquí en ante-riors ocasions) del qual va sortiruna aposta inequívoca per la unióde forces sobiranistes, una unitat

fonamentada en l'acció exclusiva-ment pacífica i democràtica queaconseguís l'adhesió de la majoriade la societat basca i que desbor-dés els dics que havia aixecat l'Es-tat. Una aposta de pau i democrà-cia que va agafar els mandatarisespanyols amb el peu canviat.

Impotent davant la pauPreparat per la guerra, l'Estat espan-yol s'està veient impotent en lapolítica. Potser de tant repetir-ho,s'havia cregut el seu propi relat,havia pensat que estava davant d'unenemic acorralat, feble. L'Estat esva oblidar del que l'esquerra abert-zale sí que recordava, que del quees tracta és de política. I de la nital dia s'ha trobat amb una unitatde forces independentistes que téun suport electoral inèdit i que haassolit una quota de poder institu-cional molt important, i que a mésté perspectives de ser la primeraforça a Euskal Herria i de mante-nir la seva aposta fins al final, ambtotes les conseqüències. I ara l'Es-tat no sap què explicar als seus. Demoment, mentre s'adapta, es limi-ta a fer el de sempre, és a dir, col-pejar i reprimir, i idear sentènciescom la que avui ens ocupa. I ho fatot i saber que això suposa la sevatomba política a Euskal Herria.

Però pot ser que en aquestmoment a l'Estat no hi hagi ningúque pugui canviar l'estratègia, quel'ajudi a adaptar-se. Ho va dir elmateix Rafa Díez el dia que es vaconèixer la sentència: l'esquerraabertzale sempre ha pensat queaquest és un conflicte d'Estat, peròara veu no hi ha Estat per abordar-lo. Fins i tot el que és una apostade solució la veuen com un proble-ma, perquè no tenen alternativa.

Per això, en aquest país la gentés conscient que Espanya pot fermal. Ho ha demostrat amb escreix.També ara, amb una sentència ambregust de venjança. Però cada vega-da hi ha més gent que pensa queestem davant dels últims cops d'unboxejador sonat. I a l'altra bandadel ring, l'esquerra abertzale man-tindrà viva una aposta que sap queés guanyadora. La que van traçarArnaldo, Rafa, Sonia, Miren,Arkaitz i molts altres. Perquè l'es-querra abertzale no va néixer perresistir, sinó per guanyar.

*Iker Bizkarguenaga és periodista del diari Gara

UUnnaa sseennttèènncciiaa qquuee mmoossttrraauunn EEssttaatt sseennssee aalltteerrnnaattiivvaa

Otegui no podrà eixir de la presó,de moment

L’ACCENT 21012 ECONOMIA DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 2011

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barce-lona // Assemblea de Joves de Cardedeu // AteneuCorberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ate-

neu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4. Vilafranca // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // AteneuPopular Arrels Doctor Otero 11,Beniarrés //Ateneu Popular Rocaus de Sallent Santa Llúcia// Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3, Barcelona //Ateneu Popular la Sèquia Manresa// Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia // La Barra-queta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa, València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular QuicoSabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular La Traca C. Travessia,15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // Escola Valenciana Josep Grollo, 91// El Forn Giro-na //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Terrassa // GER Pi 25.Ribes // Ges Insurrecte Colomer,11,1r B.Torelló // L'Ocell Negre - Casald'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UUV Baró St. Petrillo, 9 València // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

MIREN ETXEZARRETA BARCELONA

És curiós el debat generat entornde la hipotètica sol·licitud que s'hanplantejat fer alguns rics espanyolsde que se'ls augmentin els seusimpostos, seguint l'exemple delsseus col·legues dels Estats Units,Alemanya i França. En el fons ésun tema menor que ha rebut unagran atenció mediàtica. Sembla queun de molt ric i modern exigeixque es demani a l'Estat que aug-menti la imposició sobre la sevafortuna per realitzar la seva apor-tació a la sortida de la crisi, afe-gint a més sobre quines bases i taxesd'imposició es podria fer. Hi ha quis'impressiona per aquest patriotis-me dels acabalats i considera queés una envejable actitud digna deser copiada. Què bons i què "pro-gres" són els rics de certs països,mentre que els nostres rics seguei-xen negant-se a assumir aquestestaxes voluntàries! Perquè, això sí,els rics espanyols, per si de cas, demoment es neguen rotundament aaquesta possibilitat.

Aquest és un petit indicador quemostra àmpliament fins a quinpunt estem perdent el nord en l'a-nàlisi social. Resulta que ara elsque posseeixen les més grans for-tunes són els que decidiran si serano no gravats i en quines formes inivells, usurpant una de les poquesatribucions que li resten encara al'Estat de regular la vida social.Només si als rics els sembla bé,podran ser gravats i seran ells aixímateix els que decidiran sobre l'a-bast d'aquesta imposició. És total-ment el fisc al revés. Enlloc de serl'Estat el que disposi el sistemaimpositiu que consideri més ade-quat, es troba ara en una posicióen la qual els filantrops adineratsli diran el que ha de fer. És el poderdels diners tan fort que se li admetque estableixi el seu sistema d'im-posició? Potser encara és més greuque els que guien l'opinió públicaho presentin com un fet positiu,en comptes de mostrar la seva veri-table naturalesa d'absorció d'undels pocs reductes que li queden al'acció pública.

Filantrops amb intenció d'inci-dir en l'actuació pública hi ha hagutsempre i en seguirà havent en elfutur, però que aquesta suposadafilantropia arribi a determinar unapart important del sistema fiscalno deixa de ser una ocupació escan-dalosa de l'autoritat democràtica.

Des de la crisi dels setanta, elsimpostos van disminuir en tot elmón occidental i a l'Estat espan-yol han estat disminuint princi-palment en les dues últimes dèca-

des. I ara aquests rics que tant hanpressionat per a disminuir impos-tos als trams econòmics més alts,pretenen presentar-se com a ciu-tadans responsables que estan dis-posats a pagar una mica més, si ésen els seus termes: es permetendeterminar "què és un ric"; des dequin nivell de riquesa es pot comen-çar a pagar; quant podrien pagar;a quina partida s'haurien de dedi-car aquests fons. Entre altres coses,

ni se'ns ocorre pensar en l'absurdi en l'enorme greuge comparatiuque suposa. Pot la resta de la ciu-tadania dissenyar el sistema fiscal

al que serà sotmesa? Si això no ésla usurpació del poder democràtic,caldrà explicar-lo.

Fins i tot ara, existeixen sufi-cients figures fiscals per a millo-rar la recaptació dels més rics sen-se grans modificacions legals, sen-se recórrer a les aportacions gra-ciosament ofertes. Bastaria que esrevisessin les exempcions a l'im-post de societats, o establir gravà-mens superiors a figures com laimposició als fons d'inversió i lesSICAV, o que es recuperés la ano-menada imposició a l'estalvi queestableix una taxa d'imposició mésbaixa per als interessos i dividendsque el còmput d'ingressos totalsque regiria fins a fa poc, o s'incre-mentin els tipus d'imposició alstrams més alts de l'IRPF. Per noparlar de les possibilitats que ofe-reix la millora del control del fraufiscal -és curiós que entre algunsd'aquests molt rics que demanenser taxats, a França, per exemple,apareix algun nom que fins a famolt poc era conegut pel seu graude frau fiscal-. Que comencin perpagar el que el sistema fiscal elspot exigir que paguin i ara eludei-xen amb enginyoses fórmules fis-cals legals.

El sistema econòmic i social

actual no precisa de filantropia,requereix de drets i actuacions fis-cals que assegurin als ens públicsla capacitat de participar de for-ma regulada legalment, i senseexcepcions en la riquesa creada perla societat.

L'objectiu dels més rics no ésingenu: pretenen avançar-se a que,davant l'enorme acumulació deriquesa per part d'uns pocs, aques-ta es qüestioni, pretenen que no es

posi en qüestió el seu dret a seguirsent molt rics, es presenten comfilantrops en lloc d'absorbidors dela riquesa social i s'afanyen a limi-

tar el cost que estan disposats apagar per tot això.

Fins i tot és necessari revisar elsnúmeros amb cura. Encara que ésuna proposta d'altre caire, pensemque en les recents propostes de recu-perar l'Impost sobre el Patrimonii un impost a la banca, es preveuque el primer ingressi 1.080 milionsd'euros i el segon entorn de 1.000milions, mentre l'antic Impostsobre el Patrimoni en el seu últimexercici de vigència va recaptar2.212 milions. Filantropes progres-sistes a més de més de pagar menys?Intel·ligent combinació… per alsrics.

La suposada filantropia d'aquestsmolt rics aconsegueix disposar del'aparell de l'Estat com ells vulguin,pagar menys del que haurien de fersi l'opinió pública realment pren-gués consciència de la seva privi-legiada situació i, a més, quedarcom persones profundament preo-cupades per la situació social. Quefantàstica operació d'imatge!

*Miren Etxezarreta és catedràtica emèri-ta d'Economia Aplicada de la Universitat

de Barcelona i doctora per la LondonSchool of Economics

Article extret de la planawww.kaosenlared.info

Impostos a la carta

Els empresaris s’han reunit per tractar la crisi

“Ara pretenen presentar-se com aciutadans responsa-bles que estan dis-posats a pagar una

mica més”

“Existeixen suficients figures fis-cals per a millorar larecaptació dels més

rics sense grans modificacions legals”

RICHARD STALLMAN*

Les protestes d'Anonymous a la websón l'equivalent en Internet d'unamanifestació massiva. És un erroranomenar-ho hacking (intel·ligèn-cia lúdica) o cracking (trencar laseguretat). LOIC, el programa queel grup utilitza, fou preconfigurat,per tant, no requereix de granenginy per ser executat, i no tren-ca la seguretat de cap computado-ra. Els manifestants no han inten-tat prendre el control de la pàginaweb d'Amazon, ni extreure cap dadade MasterCard. Més bé, hi entrenper la porta principal, la qual sim-plement no pot donar a bast ambel volum de visites.

És també un error anomenaraquestes protestes "atacs DDoS". Unatac DDoS, parlant amb precisió,es realitza amb milers de compu-tadores "zombis": algú trenca laseguretat dels equips (generalmentamb un virus) i en pren el controlde forma remota, després els uti-litza com "botnet", i els dirigeixsincronitzadament segons la volun-tat (en aquest cas, per a sobreca-rregar el servidor). Per contra, elsmanifestants d'Anonymous gene-ralment posen els propis equips adisposició de les protestes.

La comparació correcta és mésbé amb la multitud que la setma-na passada va protestar a les ten-des Topshop. Aquests manifestantsno van irrompre en els locals, nise'n van dur cap producte, peròsense cap dubte van causar algunstrastorns al propietari, que a mésexerceix com a "conseller" delGovern britànic -per poder conti-nuar amb l'extracció de diners eva-dint impostos, és de suposar.

No m'agradaria gens que la mevabotiga (suposant que en tinguerauna) fóra objecte d'una protesta

semblant. Tampoc li ha agradat aAmazon ni a MasterCard, i elsclients en van quedar irritats, comsegurament també els que espera-ven comprar a Topshop el dia deles protestes.

Internet no podria funcionar siels llocs web foren freqüentmentbloquejats per multituds, de lamateixa manera que una ciutat nopot funcionar si els seus carrersestan permanentment plens demanifestants. Però abans de recla-mar mesures enèrgiques en contra

d'aquestes protestes en Internet,cal tenir en compte la raó per laqual s'està protestant: en Internet,els usuaris no tenen drets. Com elcas WikiLeaks ha demostrat, el quefem en Internet, ho fem sota con-cessió condicional.

En el món físic, tenim el dretd'imprimir i vendre llibres. Si algúvol impedir-ho, haurà de dirigir-se a un tribunal. Aquest dret no éstan sòlid en el Regne Unit (pensemen les "super-injunctions" [N.T."super mesures cautelars"]), peròalmenys, existeix. No obstant això,

per publicar un lloc web necessi-tem els serveis d'una empresa ges-tora de noms de domini, un pro-veïdor d'Internet, i freqüentmentuna empresa d'allotjament web, iqualsevol d'aquests intermediarispoden ser pressionats perquè enstallen el servei.

Als EUA cap llei requereix explí-citament aquest nivell de precarie-tat. Més aviat, està incorporada enels contractes que nosaltres matei-xos hem permès a aquestes empre-ses establir com a normal. És comsi tots visquérem en habitacionsllogades i els propietaris poguerendesallotjar-nos en qualsevolmoment, sense previ avís.

La lectura també s'ha tornat pre-cària. En el món físic, podem com-prar un llibre amb diners en efec-tiu, i una vegada que el posseïm,podem donar-lo, prestar-lo o ven-dre'l a qualsevol altra persona.Tenim també la llibertat de con-servar-lo per a nosaltres. No obs-tant això, en el món virtual els dis-positius de lectura vénen amb gri-llons digitals que n'impedeixen ladonació, el préstec o la venda, comaixí també amb llicències que pro-hibeixen aquestes pràctiques. El2009, Amazon va utilitzar una por-ta del darrere del seu lector de lli-bres electrònics per eliminar deforma remota milers d'exemplarsdel llibre "1984" de George Orwell.El Ministeri de la Veritat ha estatprivatitzat.

En el món físic, tenim el dret apagar amb diners i rebre diners -fins i tot de manera anònima. EnInternet, només podem rebre dinersamb l'aprovació d'organitzacionscom ara PayPal o MasterCard, i la"seguretat de l'estat" registra elspagaments minut a minut. Lleisamb "presumpció de culpabilitat"com la Digital Economy Act, este-

nen aquest model de precarietat ala connexió a Internet.

Tot el que fem en la nostra prò-pia computadora també és contro-lat per uns altres quan s'usa pro-gramari no-lliure. Els sistemes deMicrosoft i d'Apple apliquen gri-llons digitals -característiques espe-cialment dissenyades per crear res-triccions als usuaris. La possibili-tat de seguir usant un programa ouna funcionalitat també és precà-ria: Apple va col·locar una portadel darrere en l'iPhone per elimi-

nar de forma remota les aplicacionsinstal·lades. En Windows s'ha detec-tat l'existència d'una porta deldarrere que permet a Microsoft exe-cutar canvis en el programari sen-se demanar permís.

Vaig començar el moviment delProgramari Lliure per reemplaçarel programari no-lliure que contro-la l'usuari per programari lliureque en respecta la llibertat. Ambel Programari Lliure, almenyspodem controlar el que fan els pro-grames a les nostres pròpies com-putadores. El programa LOIC uti-

litzat en les protestes d'Anonymousés lliure; en l'específic, els usuarispoden llegir el codi font i canviar-lo, de manera que no es poden impo-sar funcions malicioses com Win-dows i MacOS poden fer.

En l'actualitat, l'estat dels EUAés un nexe de poder per als inte-ressos corporatius. Ha de fingir ser-vir al poble, i per tant tem que laveritat es filtri. D'ací la raó de lescampanyes paral·leles contra Wiki-leaks: per sufocar-la tot aprofitantla precarietat d'Internet i limitarformalment la llibertat de prem-sa.

La supressió de Wikileaks és equi-parable al setge de manifestantsen una plaça de Londres. Els atacspreventius per part de la policiaprovoquen una reacció; la gent,indignada, comet petites infrac-cions que després són utilitzadesper a distreure l'atenció de lesgegantesques infraccions comesesper de l'estat. Així, a Gran Bretan-ya es va arrestar un estudiant perhaver-se penjat de la bandera, peròno a l'individu (probablement unpolicia) que li va trencar el crania un estudiant. De la mateixa mane-ra, els estats tracten d'empresonarels manifestants d'Anonymous encomptes d'empresonar els tortura-dors i els assassins oficials. El diaque els nostres governs perseguis-quen els criminals de guerra i ensdiguen la veritat, el control de lesmultituds d'Internet podrà passara ser el nostre problema a resoldremés urgent. M'alegraré molt si arri-be a veure aquest dia.

*Stallman.org. Article publicat amb laLicencia Creative Commons Reconeixe-

ment-Sense Obra Derivada. Traducció de L'ACCENT.

L’ACCENT 210 CIÈNCIA I TECNOLOGIA 13DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 2011

Els Mossos encerclen una protesta de la mateixa manera com volen encerclar la disidència a internet

El setge a WikiLeaks

“Internet no podria funcionar siels llocs web foren

freqüentment bloquejats per

multituds”

“Els estats tractend'empresonar els

manifestants d'Anonymous en

comptes d'empresonar elstorturadors i els

assassins oficials”

L’ACCENT 210DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 201114 CULTURA

Borja Català MANISES

Joan Fuster, Enric Valor, VicentAndrés Estellés. L'assagista, elnarrador i gramàtic, el poeta. Pràc-ticament sense excepcions aqueststres són els noms que vénen a la ment quan hom es pregunta quines

foren les figures més destacades de les lle-tres valencianes en la segona meitat delsegle XX, especialment en el període derepresa del tardofranquisme. Aquestatria, però, deixa fora una de les grans per-sonalitats que donà el País Valencià enaquell mateix període, el filòleg i historia-dor Manuel Sanchis Guarner, nascut aValència fa ara 100 anys.

Nebot del canonge Josep Sanchis Sive-ra, erudit valencianista que es féu càrrecde la seua educació en quedar orfe,Manuel Sanchis Guarner es va llicenciaren dret a la Universitat de València i esdoctorà en filosofia i lletres. Durant laseua etapa com a estudiant universitaris'implicà en l'incipient moviment valen-cianista i fou un dels fundadors d'AccióCultural Valenciana, entitat que tenia perobjectiu promoure l'apropament dels estu-diants a la societat i el foment del rigoruniversitari en l'erudició local.

Al principi dels anys trenta marxà aMadrid per ampliar estudis i es va formarcom a historiador i filòleg al Centro deEstudios Históricos. Allà entrà en contacteamb importants filòlegs com Américo Cas-tro i, sobretot, Tomás Navarro Tomás.Aquest darrer el féu participar en l'elabo-ració de l'Atlas Lingüístico de la PenínsulaIbérica, ambiciós projecte que quedà inte-rromput per l'aixecament feixista de 1936.

Aquests treballs li van permetre realitzardiversos viatges de recerca per la pell debrau i conéixer el lingüista mallorquíFrancesc de Borja Moll.

D'abans de la guerra mereixen esment dosfets. El 1932 Sanchis Guarner fou un dels sig-nants de les normes Castelló, el que signifi-cava que el País Valencià acceptava la pro-posta fabriana de normativa ortogràfica. Elsegon aspecte que cal destacar és la publica-ció el 1933 de la La llengua dels valencians,un assaig en què Guarner aclaria que els par-lars dels sud del Sénia no eren altra cosa que

una variant de la llengua catalana, sense queaquesta vinculació els restara valor. L'obraha continuant reeditant-se.

Durant la guerra el filòleg va servir enel bàndol republicà i arribà a obtenir elgrau de capità d'artilleria. Després de laderrota passà per un camp de concentra-ció de Salamanca i una presó de Madridfins que el 1943 obtingué la llibertat provi-sional i el seu amic Moll li va aconseguiruna plaça de professor d'alemany a un ins-titut de Palma. A l'illa es va implicar en lavida cultural local i també treballà en l'e-

laboració del Dicciona-ri català-valencià-bale-ar. El 1959 tornà a laseua ciutat d'origen onféu classes de francésen secundària i méstard entrà a la Univer-sitat de València onaconseguí la plaça delingüística valenciana;acabà sent degà de lafacultat de filologia.

Considerat l'intro-ductor de la filologiamoderna al País Valen-cià, la seua immensatasca intel·lectual(entre el 60 i el 70publicà assajos com Elspobles valencians par-len els uns dels altres,La Renaixença al PaísValencià o La ciutat deValència. Fou, a més,fundador de l'InstitutInteruniversitari de

Filologia Valenciana), laseua figura cívica, la defensa de la unitatde la llengua i el seu caràcter dialogant elvan fer esdevenir un dels objectius de l'ex-trema dreta autòctona i va patir dosatemptats amb bomba, una de les quals noarribà esclatar. El 1981 el seu cor es va atu-rar definitivament, si bé resulta difícilcreure que la seua mort fóra natural: ésben sabut que la inacció de la justícia enla investigació dels atemptats l'afectà pro-fundament. Eliseu Climent ho afirmà mol-tes vegades: “A Sanchis Guarner el matà lajustícia espanyola”.

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

Aquesta darrera setmana que dei-xem enrere ha estat especial-ment nefasta per la cultura cata-lana. Tres homes, cadascun d'ellsimplicats, a la seva manera, en

la defensa del país i les classes populars, enshan deixat en aquest breu lapse de temps.

El primer ha estat en Josep Termes, cate-dràtic d'història contemporània, que moríel 9 de setembre. Fill d'una família pagesade la Terra Alta emigrada a Barcelona nas-qué el 1936. Estudià a la Universitat de Bar-celona i, fins a mitjan anys setanta, va par-ticipar de la cèl·lula d'intel·lectuals delPSUC de la qual n'acabà sortint. Es doctoràamb la tesi Anarquismo y sindicalismo enEspaña: La primera Internacional (1864-1881)i, a partir d'aquest moment, la seva tasca secentrà en l'estudi del moviment obrer ipopular i la seva vinculació amb el catala-nisme. La seva tesi al voltant dels orígensdel catalanisme, que en Termes situava al si

de les classes populars, s'enfrontava a la

visió idealista clàssica i també a les inter-pretacions marxistes més esquemàtiques isimplificadores. L'interès dels seus planteja-ments, en paraules d'en Pierre Vilar, rau enel fet que “en lloc de cridar l'atenció sobre elfet polític, que és obra de les classes, la cridasobre el fet sociològic i humà, que és l'he-rència global de la llengua, de els tradi-cions, i que, essent un fet de masses, és dedomini popular”. De totes maneres, iseguint encara amb en Vilar, cal entendreque, “quan es diu que la burgesia és directo-ra en un moviment nacional, es vol dir que,en certs moments de la història, és ella inomés ella que pot -pels seus mitjans econò-mics- donar vida política eficient a l'esmen-tat moviment”.

Dos dies després, mentre es desenvolupa-va la Diada, ens arribava la noticia que l'es-criptor Jordi Pere Cerdà havia mort. Nascutel 1920 a Sallagosa, a l'Alta Cerdanya, sota elnom d'Antoni Cayrol, anà encarrilant laseva vida cap a la creació literària, en espe-cial la poesia, la dramatúrgia i la rondallís-

tica. La seva veu sabia combinar el llenguat-ge clàssic amb les expressions de ressonàn-cia més popular. A partir de la dècada delsseixanta, s'establí a Perpinyà, on obrí unallibreria i, des d'aquesta talaia, es dedicà a

la promoció de la cultura catala-na

Finalment, el 16 setembreens deixà també l'actor JordiDauder. Va néixer a Badalonael 1938 al si d'una família tre-balladora vinculada al móndel teatre. El seu pare, dra-maturg i republicà, va serempresonat quan en JordiDauder era petit i, aquestaexperiència el va marcattota la vida. Va decidir dedi-car-se a la interpretació illuitar pels ideals d'allibe-rament nacional i socialdel seu poble, un demandaque proclamava als quatrevents cada cop que hocreia convenient. Malgrataquesta voluntat de dedi-car-se a la interpretació,la seva carrera no comen-çà fins arribats els anysvuitanta. A partir d'a-quest moment, la sevapresència ha estat cons-tant als escenaris, alscinemes i a les pantalles

de televisió.

RReeccoorrddaanntt MMaannuueell SSaanncchhiiss GGuuaarrnneerr,,iinntteell··lleeccttuuaall vvaalleenncciiaanniissttaa

AAqquueesstt sseetteemmbbrree eess ccoommpplleeiixxeenn eellss cceenntt aannyyss ddeell nnaaiixxeemmeenntt ddeell ffiillòòlleegg ii hhiissttoorriiaaddoorr,, uunn ddeellss ggrraannss nnoommss ddee lleess lllleettrreess vvaalleenncciiaanneess ddeell sseeggllee XXXX

SSeettmmaannaa nneeggrraa ppeerr aa llaaccuullttuurraa ccaattaallaannaa

L’ACCENT 210 DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 2011 CULTURA 15

Adrià Pujol i Cruells BARCELONA

No és freqüent poder llegiruna monografia, una recercaescrita a l'estranger on elsprotagonistes siguem nosal-tres, on l'objecte d'estudi

sigui la nació catalana dividida per lafrontera francoespanyola. I, més concre-tament, costa de trobar científics socialsinteressats en la idea de nació expressadaen aquest racó de món, interessats en elsmecanismes psíquics, socials i culturalsque la vehiculen.

El proppassat Onze de Setembre es pre-sentava al públic català un llibre curiós.Parlem de Catalunya, One Nation, TwoStates, dels antropòlegs nord-americansAlexander Alland Jr (professor emèritd'etnologia a la Universitat de Columbia aNova York) i Sonia Alland (traductora ietnòloga). La jove editorial Pol·len n'hafinançat la traducció mitjançant el mèto-de del micromecenatge, concretament a laplataforma web anomenada Verkami, i laresta de costos s'han avançat des de laimpremta El Tinter, situada a la Vilad'Horta.

I dèiem que es tracta d'un llibre curiós,perquè és el resultat d'una recerca etno-gràfica feta a la Catalunya Nord, durantmés de deu anys, sobre la resistència pací-fica de la gent a l'assimilació cultural, abanda i banda de la frontera. Però la sevaoriginalitat rau, no tant en la temàtica,

sinó en el fet que els autors siguin nord-americans. A més a més, com ells confes-sen al llibre, la investigació començà a laCatalunya Nord, però aviat s'estengué peraltres punts dels Països Catalans, car s'a-donaren que el "cas català" era més com-plex i ric del que s'esperaven.

Tenim l'oportunitat d'afrontar la nos-

tra història i el nostre present des d'unaòptica estrangera. Per les seves pàginesdesfilen centenars de situacions que ensajuden a comprendre com les personesestipulen la seva identitat, a favor o encontra d'idees, realitats i somnis. Enpoques paraules, no és fàcil viure en cata-là i sentint-se d'una nació, quan dos Estatsmés grans treballen per ofegar la realitat

cultural i social d'ungrapat de persones.

En paral·lel, elsautors afegeixen totun seguit de lúcidesreflexions sobreaquest racó de món,i les comparen ambd'altres llocs ambproblemàtiquessemblants. Refle-xions, en tot cas,que són actuals,però que falquenles seves arrels enun passat com-plex. La Catalun-ya Nord vindria aser el laboratorion comprovarl'anorreamentcultural i socialque es practicaen diversesparts del món.

Al llibre tro-bareu el tracta-ment acurat de lahistòria catalana per bé que molt resumi-da i destinada a un públic forà, la NovaCançó, la Universitat Catalana d'Estiu, lallengua, els costums, la vida quotidiana, lapolítica i l'esport, el batec social, el trempde l'activisme cultural, els vaivens econò-mics, fins i tot l'oblit institucional d'una

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

Entre 1936 i 1938 tingueren lloc 3enormes judicis a Moscou d'an-tics líders del Partit Comunista.Els acusats havien de defensar-se dels càrrecs de conspiració

amb les potències occidentals per assassi-nar Stalin i d'altres líders soviètics, des-membrar la Unió Soviètica i restaurar elcapitalisme.

Fins 1936 la purga més gran havia estatel 1933 amb 400.000 persones expulsadesdel partit. El primer judici (agost de 1936)anava adreçat contra l'anomenat Centreterrorista Trotskista-Zinovievista, al quals'acusava entre d'altres de l'assassinat deSergei Kirov. En el segon (gener de 1937),contra 17 persones tretze dels acusats vanser afusellats, i la resta van ser condem-nats a treballs forçats als camps de tre-ball. En el tercer (març de 1938, “Judicidels Vint-i-Un”), contra 21 acusats de per-tànyer a l'anomenat Bloc dels Trotskistesi de Dretes, tots els principals acusats vanser executats.

També es va jutjar secretament en untribunal militar diversos generals de l'E-xèrcit Roig, en un judici secret (Cas del'Organització Militar Trotskista Anti-Soviètica). Tukhatxevski i vuit altscomandants militars més van ser execu-

tats el 12 de juny de 1937. La Purga de l'E-xèrcit eliminà a tres dels cinc mariscals,tretze dels quinze comandants d'exèrcit,vuit dels nou almiralls, etc. En total, uns30.000 membres de l'Exèrcit Roig arres-tats i executats.

Segons les notes de l'antic oficial del'OGPU, Alexander Orlov els mètodesemprats per extraure informació i confes-sions (quasi tots els acusats es van decla-rar culpables) eren tortures com pallissesrepetides, caigudes simulades, mantenirels presoners drets o sense dormir durant

dies, o amenaces de detenir-ne i executar-ne els familiars.

En l’àmbit repressiu el salt qualitatiude la Gran Purga consisteix en què alsempresonaments i les expulsions es vaafegir l'assassinat en massa de centenarsde milers (681.692 oficialment) d'opositorsal Comitè Central, molts d'ells fidels a laURSS i la revolució, mentre les detencionsmassives provoquen l'aparició dels campsde concentració. Però a més la Gran Purgaté una significació política molt impor-tant car dels sis membres del Politburó

original de la Revolució d'Octubre de 1917que encara vivien, l'únic supervivent vaser Stalin. Zinoviev, Kamenev, Sokòlni-kov, Krestinski i, més tard, Trotski aMèxic, van ser executats. Dels membreselectes del Politburó del període entre laRevolució d'Octubre i la mort de Lenin el1924, quatre van ser executats (Trotski,Zinoviev, Kamenev i Ríkov) i Tomski es vasuïcidar. Stalin, Molotov i Kalinin vansobreviure. Dels 1.966 delegats al XVIICongrés del PCUS al 1934 (el darrer abansdels judicis), 1.108 van ser detinguts i lamajoria van morir. 98 membres del Comi-tè Central (d'un total de 139) van serdetinguts. A més dels militants del partitl'onada repressiva es va adreçar a la peti-ta burgesia rural, les minories ètniques"perilloses", les famílies dels repressa-liats, antics oficials tsaristes, exmembresde partits opositors i els sabotejadors del'agricultura i la indústria.

Davant d'aquests fets els “amics de laURSS” (Sartre entre ells) d'arreu del mónvan guardar un trist silenci. Diversespurgues van explicar-se com l'eliminacióde les possibilitats d'espionatge i sabotat-ge en vistes a l'esperada guerra amb Ale-manya però aquesta versió, complaentamb la direcció del moment, no concordaamb la indefensió i la imprevisió amb quèla URSS va afrontar l'atac alemany de1941.

“En poques paraules, noés fàcil viure en català isentint-se d'una nació,

quan dos Estats més granstreballen per ofegar la rea-

litat cultural i social d'ungrapat de persones”

realitat que pugna per nodesaparèixer.

Felicitem-nos, tanmateix, de la inicia-tiva de Pol·len Edicions, que té la intenciód'anar oferint-nos volums de CiènciesSocials, i de temàtica catalana en la sevamajoria.

LLaa ggrraann ppuurrggaa ((PPaarrtt 22))HHiissttòòrriiaa

RReesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa CCaattaalluunnyyaa,, OOnnee NNaattiioonn,, TTwwoo SSttaatteess

CCaattaalluunnyyaa aammbb uullllss nnoorrdd--aammeerriiccaannss

L’ACCENT 210DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 D’OCTUBRE DE 201116 CONTRAPORTADA

A. GINÉS SÀNCHEZ VALÈNCIA

El passat dijous 15 de setembrevau fer una primera presentaciópública a València, però ja dúieubastants mesos funcionat. Expli-ca'ns l'origen de la coordinado-ra.Uns quants companys, de tendèn-cies assembleària i llibertària, coin-cidírem a la Plataforma en defen-sa i millora de la sanitat públicade València, on després d'uns mesosde rodatge i de coincidir amb orga-nitzacions socials autoproclama-des majoritàries, ens adonarem queaquella fórmula era inviable i inútilper assolir allò que cercàvem. Pos-teriorment, i després d'uns mesosde traves burocràtiques i malgratl'escàs temps de què disposem, cons-tituírem la CAS-PV (CoordinadoraAntiprivatització de la Sanitat delPaís Valencià) com una associacióassembleària, d'individus i sensedelegació de cap tipus d'organitza-ció que intente imposar la seuavoluntat per interessos partidis-tes, i vam adoptar el model de fun-cionament de CAS-Madrid atenental seu dinamisme i constància, mal-grat no tindre cap vinculació orgà-nica. La nostra associació és inde-pendent i lliure de qualsevol altra,encara que n'hi haja semblances.En tot el procés hem rebut el suportde sindicats assemblearis i de clas-se (COS, CGT i CNT).

La sanitat pública ja fa anys ques'està privatitzant al País Valen-cià; per què naix la coordinado-ra en aquests moments? La privatització de la sanitat públi-ca es pot remuntar, com a mínim,fins a la Llei 15/97, de l'era Aznar,que obria les portes a la privatit-zació de la gestió pública per mit-jà de concessions administratives.Al País Valencià, els millors exem-ples són els hospitals d'Alzira,Dénia, Torrevella o Manises, peròel llistat n'és llarg. Actualment estàen mans privades més del 30% dela sanitat valenciana.

Davant d'açò, els agents socialsmajoritaris han organitzat movi-ments de protesta però sempre con-trolats i poc constants. La Platafor-ma, com he dit abans, intentà donaruna major empenta a les mobilit-zacions però la dinàmica dels inte-ressos de grup no permetia avan-çar al ritme necessari a mesura que

avançava la privatització. És doncs,davant la ineficàcia d'altres fór-mules que hem apostat per la CAS-PV: transparent, horitzontal i àgil.

Quines són les principals amena-ces a la sanitat pública en aquestsmoments? Ens pots explicar qui-nes han sigut les estratègies de

l'administració valenciana perprivatitzar la sanitat? Han can-viat amb el temps? Les amenaces que té la sanitat públi-ca i que sorgeixen amb la posadade llarg de les privatitzacions sónla baixa qualitat dels serveis pres-tats, el material de baix cost ques'usa sense contrastar, ingressos ialtes ràpides a més de la derivaciódels malalts crònics a hospitals

públics de gestió pública pel seu altcost. En l'atenció primària, l'eli-minació dels programes reals depromoció i de prevenció de la salut.En la política laboral, una dismi-nució del ràtio personal sanitari /llit a més de la disminució del sala-ri en un 20%, l'augment de les horesde treball posant en perill la pobla-ció per saturació del personal i lamassificació. Per últim, està enmarxa la idea del copagament (orepagament), on la població hauràde pagar una taxa per consulta, ser-vei d'hostaleria o un percentatgesuperior per receptes, incloent-hiels pensionistes. Açò significa quecrearan un gueto de malalties (imalalts) infectocontagioses no ate-ses per manca de recursos propis,que acabarien estenent-se i rece-rririen uns recursos econòmicsencara majors a llarg termini perpoder-les aturar.

El Govern valencià, tanmateix,assegura que la gestió privada ésuna qüestió fonamentalment eco-nòmica: l'administració s'estalviadiners. Però això encara no ho handemostrat. El que sí que tenim sóndades rigoroses d'altres països onles formules privatitzadores s'hanrevertit perquè eixien entre un 30o 40% més cares; és el cas d'Escò-cia. Ací, malgrat la crisi, no pareixque es vaja a aturar la privatitza-ció, cosa que ens porta a la conclu-sió que la unitat existent entre l'ac-ció dels governs i el capital demos-

tra que són patrons d'un mateixvaixell.

Dóna la sensació que al País Valen-cià la consciència ciutadana delvalor dels serveis públics estàadormida. Ho veieu així? Possiblement siga així, però estem

convençuts que el treball ben fet,honest, transparent i horitzontaldonarà lloc a una nova etapa queja s'albira de mobilització per larecuperació dels drets perduts i elsque ens queden per conquerir.

Per contra, el col·lectiu de treba-lladors de la sanitat pública hasigut històricament bastant mésreivindicatiu, no? Sí, però el mal exemple dels diri-

Des de 1974 està vinculat a la sanitatpública valenciana.Com a estudiant d'in-fermeria i després com a infermer hapassat per diversos hospitals, centresd'especialitats i centres de salut de zonesrurals.Des d'un primer moment ha estatimplicat en les lluites conta la injustícialaboral i social. Actualment és membrede la Coordinador Antiprivatització dela Sanitat del País Valencià (CAS-PV), laqual es va presentar el passat dijous 15a la Sociatat Coral el Micalet de Valèn-cia.

Antonio Portero,membre de la

CAS-PPV

ENTREVISTA

“El Govern valencià no ha demostrat que la gestió privadaestalvie diners públics”

“ Actualment està en mans

privades més del30% de la sanitat

valenciana”

“Intentarem fixarnoves regles de joc

per a que la poblaciótinga l'oportunitat

de gestionar els seuspropis recursos”

gents politicosocials, a més d'unaposició de classe acomodada uni-des al clientelisme laboral existentsen la sanitat pública fan que el con-junt de treballadors tinga por o novulga comprometre's en la lluita.

Com a organització, quin objec-tius us marqueu a curt i mitjàtermini? A curt termini hem d'ampliar labase de socis, instaurar el funcio-nament assembleari i entaular rela-cions amb les organitzacions afins.A mitjà termini, volem intervenirel màxim possible en conferències,xerrades i col·loquis a tots els llocson ens vulguen escoltar, donar infor-mació i crear consciència de ladimensió del problema. En aquestsentit, tenim previst ocupar espaisprivatitzats per alertar la poblaciói els mitjans de comunicació. A llargtermini, un dels objectius és la dero-gació de la Llei 15/97 per acabar ambaquesta xacra, que, en definitiva,és un atracament en tota regla. Aixímateix, farem campanya contra l'a-plicació del copagament per ser dis-criminatori i intentarem fixarnoves regles de joc per a que lapoblació tinga l'oportunitat de ges-tionar els seus propis recursos con-juntament amb els professionalssanitaris de forma transparent ihoritzontal, perquè ho considerempossible i humanament desitjable:tindríem una sanitat infinitamentmillor i més econòmica.