Aaron Perez WP3

7/17/2019 Aaron Perez WP3

http://slidepdf.com/reader/full/aaron-perez-wp3 1/11

Informàtica Tecnològic

[Escriba aquí una descripción breve del

documento. Normalmente, una descripción

breve es un resumen corto del contenido del

documento. Escriba aquí una descripción

breve del documento. Normalmente, una

descripción breve es un resumen corto del

contenido del documento.]

DOFINS

Aaron Pérez

alumne



ÍNDEX

1 Introducció ........................................................ ................................................................. .................. 1

2 Anatomia ............................................................................................................................................. 3

3 Evolució................................................................................................................................................ 4

4 Característiques ...................................................................................................... ............................. 5

5 Reproducció i sexualitat....................................................................................................................... 6

6 Hibridació .......................................................... ................................................................. .................. 7

7 Alimentació ....................................................... ................................................................. .................. 8

8 Comunicació dels dofins ......................................................... ............................................................. 9



Indormàtica Tecnològic

1

1

INTRODUCCIÓ

El dofí és un mamífer aquàtic de l'ordre dels cetacis, que també inclou les

balenes i marsopes. És carnívor, excel·lent nedador, remarcable per les sevesfacultats psíquiques, que viu en uns mars temperats i càlids.

Les espècies més comuns són 12, tot i que la més coneguda és la del dofícomú. Aquest animal pot nadar a 63 km/h sense provocar turbulències, saltarfins a 7 m d'altura fora de l'aigua, submergir-se ràpidament i durant forçatemps, i disposa com a qualitat única entre els animals, d'un veritablellenguatge sonor i ultrasonor de 400 "paraules"; esta dotat d'un cervell

comparativament tan desenvolupat com l'humà, manifesta una gran sensibilitatpel que fa al dolor i al plaer, demostrada amb les seves relacions amb l'home.Existeix una ciència dedicada al seu estudi anomenada dofinologia.

Per dofins s'entén dos grups odontoceti amb semblances físiques però senseafinitat taxonòmica:

- Delphinidae També coneguts com a dofins marins- Platanistoidea de les aigües dolces dels rius indis com l'Indus i el

Ganges.

Amb el cos fusiforme i el cap gran, el musell allargat i un sol espiracle a la partsuperior del cap (orifici respiratori que molts animals marins tenen com acontacte de l'aire o aigua amb el seu sistema respiratori intern), són carnívorsestrictes i estan entre les espècies més intel·ligents que habiten el planeta. Es




2

troben relativament a prop de les costes i sovint interaccionen amb l'ésserhumà.

Com altres cetacis, els dofins utilitzen els sons, la dansa i el salt per comunicar-se, orientar-se i aconseguir les seves preses, a més utilitzen l'ecolocalització. Avui dia, les principals amenaces a què estan exposats són de naturalesaantròpica.

Els dofins mengen en un dia una quantitat d'aliment equivalent a un terç delseu pes. S'alimenten bàsicament de peixos i calamars que agafen amb lesseves dents còniques i esmolades. També mengen gambes, crancs i pops.




3

2 ANATOMIA

Les espècies pertanyents a la família Delphinidae posseeixen un cos fusiforme,adaptat a la natació ràpida. L'aleta de la cua, anomenada caudal, s'utilitza per a

la propulsió, mentre que les aletes pectorals són usades per al controldireccional de la natació. Els patrons bàsics de coloració de la pell són tons degris, amb major claredat en el ventre i rangs més foscos en el llom. Sovint escombina amb línies i taques de diferent tint i contrast.

Igual que altres odontocets, al cap posseeixen el meló, un òrgan esfèric queutilitzen per a l'ecolocalització.

En diverses espècies de la família, les mandíbules s'allarguen, formant unmusell prim distintiu. Posseeixen dentició homodonta, amb un nombre de pecesdentals que oscil·la de 20 a 50 en cada mandíbula. Respiren a través d'un solorifici a la part superior del seu cap, anomenat espiracle.

El seu cervell és gran, amb l'escorça cerebral bastant desenvolupada encomparació amb la mitjana dels mamífers.




4

3 EVOLUCIÓ

Esquelet articulat del dofí del Pacífic de costats blancs.

Anatomia d'un dofí tipus.

Durant molt temps es va pensar que els dofins, juntament amb la resta delscetacis, eren descendents de mamífers terrestres, els mesoniquis, ordre extintd'ungulats carnívors. No obstant això, els estudis genètics han demostrat queen realitat els cetacis (inclosos els dofins) estan més emparentats amb elsartiodàctils, dels quals es van separar fa uns seixanta milions d'anys, els

artiodàctils més propers serien els hipopòtams. Es calcula que durant l'Eocè (alvoltant de cinquanta milions anys enrere), els ancestres dels cetacis esrefugiaven a l'aigua, de manera similar als moderns tragúlids.

Evidències fòssils demostren que els odontocets van aparèixer al Miocè. Elsprimers dofins coneguts pertanyen a la família Kentriodontidae. Aquests dofinsprimitius ja tenien un desenvolupat sentit de l'ecolocació i l'òrgan del meló. Elsesquelets dels dofins moderns presenten dos petits ossos en la zona sacra de

la columna vertebral, que correspon a vestigis de la pelvis.




5

4 CARACTERÍSTIQUES

Comportament

Els dofins són sovint considerats com uns dels animals més intel·ligents delplaneta. La comparació d'intel·ligència entre diferents espècies és complicada,degut entre altres coses, per les diferències en l'aparell sensorial, les maneresde resposta, i la naturalesa de la cognició. No obstant això, el comportamentdels dofins s'ha estudiat extensament, tant en captivitat com en la naturalesa.

Conducta social

Els dofins són animals socials que viuen en grups familiars. En llocs amb unagran abundància d'aliments, aquests grups poden excedir els 1.000 individus.Els dofins poden establir forts llaços socials, on fins i tot alguns individus ferits omalalts són cuidats per altres, fins i tot ajudant-los a respirar en portar-los a lasuperfície si fos necessari.

Els dofins mostren desenvolupament de cultura, una cosa que per molt temps

es va creure que era únic de l'ésser humà (i possiblement d'altres espècies deprimats). Al maig del 2005, es van descobrir a Austràlia dofins de l'Indus-Pacíficque ensenyaven a les seves cries a usar les eines, cobrint els seus musellsamb esponges per protegir-los mentre s'alimenten. Aquest coneixement éstraspassat per les mares a les seves filles, a diferència dels primats, on elconeixement és generalment transmès a ambdós sexes.

Els dofins també poden participar en actes d'agressió cap a altres dofins. Un

dofí mascle adult és molt probable que presenti en el seu cos diverses cicatriusproducte de mossegades. Els dofins mascles participen en aquests actesd'agressió, a causa dels conflictes entre companys i la competència de lesfemelles.




6

5 REPRODUCCIÓ I SEXUALITAT

La còpula dels dofins succeeix cara a cara. L'acte real sol ser breu, però es potrepetir diverses vegades en un lapse de temps curt.

El període de gestació varia segons les espècies. El petit tucuxi té una gestaciód'11 a 12 mesos, mentre que per a l'orca el període de gestació és de prop de17 mesos. Només tenen una cria. En general, l'activitat sexual comença a unaedat primerenca, fins i tot abans d'arribar a la maduresa sexual. L'edat de lamaduresa sexual varia segons l'espècie i gènere. Els dofins són coneguts pertenir relacions sexuals per raons diferents de la reproducció.




7

6 HIBRIDACIÓ

S'anomena hibridació a l'aparellament entre un mascle i una femella de duesespècies diferents, pertanyents al mateix gènere. En el cas de la família

Delphinidae es donen els anomenats balfins. Hi ha pocs registres en captivitat,no existint en la vida lliure. Els registres es refereixen a l'encreuament d'unafemella de dofí mular i un mascle de falsa orca, obtinguts en un parc aquàtic deles illes Hawaii.




8

7 ALIMENTACIÓ

Existeixen diversos mètodes d'alimentació entre i dins de les espèciespertanyents a la família Delphinidae. Peixos i calamars són l'aliment principal,

però la falsa orca i l'orca també s'alimenten d'altres mamífers marins. Elsdelfínids utilitzen diverses tàctiques de caça: moltes vegades cacen usant laseva velocitat, però també usen l'ecolocalització per buscar preses enterradesen la sorra. Els dofins que cacen peixos agrupats en bancs formen grups iacorralen a aquests perquè se separin de la resta del grup. Altres dofinsacorralen a les seves preses en la riba d'una platja, i després aprofiten les onesper capturar-los, encara que aquesta és una tàctica arriscada. Orques i falsesorques tenen moltes altres tàctiques de caça, a causa de l'àmplia gamma depreses que consumeixen. A part de les tàctiques ja esmentades, també

aguaiten a les seves preses o donen cops a bancs de gel per desequilibrar-les.




9

8 COMUNICACIÓ DELS DOFINS

Aquests animals utilitzen un sistema de comunicació, basat en l'emissió desons anomenats "clics", que no només utilitzen per a caçar sinó també per a

conèixer als seus companys, detectar depredadors, orientar-se en mar obert,etc. Tot i que cada vegada es té més clar el funcionament del "sònar", encara hiha investigadors i treballs per a conèixer més a fons el sistema de captació id'emissió d'aquests sons.

Podem observar la situació dels ulls a la cara dels dofins, un a cada costat dela cara, que li impedeix veure-hi de front. A l'aigua, a 60 m de profunditat ja notenim llum. A través del sònar poden veure-hi a través de les seves orelles.

Contínuament estan emetent sons d'alta freqüència, i quan el so xoca amb unobjecte, un grup de peixos... aquest rebota i és captat pel sistema auditiu deldofí, segons la direcció i potència d'aquests senyals, sabrà si es tracta d'unaroca, d'una embarcació o d'un suculent grup de sardines.

Vocalitzacions

Els dofins són capaços de realitzar una àmplia gamma de sons utilitzant sacs

aeris nasals situats a sota de l'espiracle. Existeixen tres categories de sons:- Xiulets de freqüència modulada.- Ràfegues d'impulsos de sons.- Clics (utilitzats per a l'ecolocalització).

Aaron Perez WP3

Documents

Transcript of Aaron Perez WP3