A.1.6 HIDROGEOLOGIA - aca-...

A.1.6HIDROGEOLOGIA

Planificació de l’Espai Fluvial de les conques del Baix Ter

ÍNDEX

1. OBJECTIUS............................................................................................................... 1

2. METODOLOGIA ........................................................................................................ 2

3. ELS DIPÒSITS DE TERRASSA FLUVIAL................................................................ 3

4. UNITATS HIDROGEOLÒGIQUES ............................................................................ 4

5. UNITATS HIDROGEOLÒGIQUES QUE CONFORMEN EL SUBSTRAT DE L’ESPAI FLUVIAL ......................................................................................................... 7

5.1. UNITAT EOCENA DE LA SERRALADA TRANSVERSAL (BLOC DE CABRERÈS, BLOC DEL CORB I FINESTRES I BLOC DEL ROCACORBA I OSOR) ............................ 7

5.1.1. Unitats hidrogeològiques.............................................................................. 7 5.1.1.1. Recàrrega.............................................................................................. 7 5.1.1.2. Distribució de les principals línies de flux .............................................. 7 5.1.1.3. Descàrrega ............................................................................................ 7

5.2. UNITAT TERCIARIA DEL BAIX TER (ENTRE BESCANÓ I LA DESEMBOCADURA) . 7 5.2.1. Subunitat Terciaria de la Cubeta de Bescanó-Girona.................................. 8

5.2.1.1. Unitats hidrogeològiques ....................................................................... 8 5.2.1.1.1. Recàrrega....................................................................................... 8 5.2.1.1.2. Distribució de les principals línies de flux ....................................... 9 5.2.1.1.3. Descàrrega ..................................................................................... 9

5.2.2. Subunitat Terciaria de la Cubeta de Celrà ............................................... 9 5.2.2.1. Unitats hidrogeològiques ....................................................................... 9

5.2.2.1.1. Recàrrega....................................................................................... 9 5.2.2.1.2. Distribució de les principals línies de flux ....................................... 9 5.2.2.1.3. Descàrrega ..................................................................................... 9

5.2.3. Subunitat Terciaria de la Cubeta del Baix Empordà..................................... 9 5.2.3.1. Unitats hidrogeològiques ....................................................................... 9

5.2.3.1.1. Recàrrega....................................................................................... 9 5.2.3.1.2. Distribució de les principals línies de flux ....................................... 9 5.2.3.1.3. Descàrrega ..................................................................................... 9

5.3. UNITAT NEÒGENA DE LA CONCA DE LA SELVA................................................ 10 5.3.1.Unitats hidrogeològiques............................................................................. 10

5.3.1.1. Recàrrega............................................................................................ 10 5.3.1.2. Distribució de les principals línies de flux ............................................ 10 5.3.1.3. Descàrrega .......................................................................................... 10

5.4. UNITATS PALEOZOIQUES I TARDI-HERCÍNIQUES DELS MASSISSOS DE LES GUILLERIES I DE LES GAVARRES ............................................................................ 10

5.4.1. Unitats hidrogeològiques............................................................................ 10 5.4.1.1. Recàrrega............................................................................................ 11 5.4.1.2. Distribució de les principals línies de flux ............................................ 11 5.4.1.3. Descàrrega .......................................................................................... 11

6. UNITATS HIDROGEOLÒGIQUES DELS AL·LUVIALS QUATERNARIS DE LA XARXA FLUVIAL ACTUAL......................................................................................... 13

6.1. UNITAT DE L’AL·LUVIAL DEL RIU TER (ENTRE EL PASTERAL I EL PLA DE GIRONA) ................................................................................................................... 13

6.1.1. Estratigrafia ................................................................................................ 13 6.1.2. Unitats hidrogeològiques: ........................................................................... 13


6.2. UNITAT DE L’AL·LUVIAL DEL RIU TER (SECTOR CUBETA DE CELRÀ) ............... 14 6.2.1. Estratigrafia ................................................................................................ 14 6.2.2. Unitats hidrogeològiques ............................................................................ 15


6.3. UNITAT DE L’AL·LUVIAL DEL RIU TER (SECTOR BAIX EMPORDÀ)..................... 18 6.3.1. Geologia del Quaternari ............................................................................. 18 6.3.2. Unitats hidrogeològiques ............................................................................ 22

6.3.2.1. Recàrrega/descàrrega......................................................................... 22 6.4. UNITAT DE L’AL·LUVIAL DEL RIU DARÓ............................................................. 24

6.4.1. Estratigrafia ................................................................................................ 24 6.4.2. Unitats hidrogeològiques ............................................................................ 25

6.5. UNITAT DE L’AL·LUVIAL DEL RIU TERRI............................................................. 25 6.5.1. Estratigrafia ................................................................................................ 25 6.5.2. Unitats hidrogeològiques: ........................................................................... 26

6.6. UNITATS DELS AL·LUVIALS DE L‘ONYAR, DE LA GOTARRA, D’OSOR, DEL LLÈMENA I DEL BRUGENT........................................................................................ 29

7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ..................................................................... 30

A.1.6. Hidrogeologia


1. OBJECTIUS Els principals objectius que es pretenen assolir en aquest apartat d’hidrogeologia inclòs en el marc de la Planificació de l’Espai Fluvial de les conques del Baix Ter són: • Realitzar una descripció acurada de les diferents unitats hidrogeològiques que

formen part de la zona d’estudi establint la geometria, litologies i principals característiques hidràuliques que configuren el/els sistema/es hidrogeològics.

• Analitzar i interpretar les relacions riu-aqüífer existents en cada unitat

hidrogeològica, delimitant les recàrregues/descàrregues dels diferents sistemes hidrogeològics, posant èmfasi en els sistemes al·luvials quaternaris dels principals cursos fluvials de la zona.

A.1.6. Hidrogeologia 1

2. METODOLOGIA Per tal d’assolir els objectius fixats i per la magnitud de l’estudi, la metodologia emprada en el present treball ha estat fonamentalment bibliogràfica. Al final d’aquest apartat es detallen les referències bibliogràfiques usades.


3. ELS DIPÒSITS DE TERRASSA FLUVIAL Les unitats quaternàries d’origen al·luvial, i principalment les anomenades terrasses fluvials, són de vital importància en el present capítol d’hidrogeologia amb motiu que són dipósits generalment granulars, amb un major o menor contingut en aigua i amb una relació directa, d’efluència-influència, amb el curs fluvial corresponent. Històricament el terme terrassa fluvial s’ha emprat per referir-se a escarpaments erosius que donen forma aterrassada a dipòsits fluvials plistocens i holocens; històricament, també, aquestes morfologies o escarpaments les han treballat els geomorfòlergs i s’han numerat correlativament des de les més antigues fins les més modernes, un fet que acaba generant confusió en elmoment que estudis més aprofundits permeten descobrir nivells més elevats desconeguts fins aquells moment. En aquest apartat s’han seguit criteris sedimentaris i estratigràfics, de forma que una terrassa (la que sigui) representa un dipòsit que pot tenir morfologia aterrasada o no, que té una edat determinada i que pot haver estat més o menys erosionat amb posterioritat a la seva deposició; és a dir, els criteris que en el seu dia va establir el Servei Geològic de Catalunya en iniciar el projecte de cartografia geològica de Catalunya a escala 1:25.000, i que actualment segueix l’Institut Cartogràfic de Catalunya. En aquest sentit, la numeració actual va de dipòsits més moderns a més antics, i és la següent: • Terrassa 0.-Barres actuals, es troben dins la llera funcional del riu. Holocè. • Terrassa 0’.-Barres subactuals, generalment adossades al marge de la llera

funcional del riu. Holocè. • Terrassa 1.-Primer dipòsit al·luvial d’entitat. Plistocè superior-Holocè. • Terrassa 2.-Segon dipòsit al·luvial d’entitat. Només una petita franja més propera

al riu s’interpreta inundable per períodes de retorn de 500 anys. Plistocè superior. • Terrassa 3.-Tercer dipòsit al·luvial d’entitat, generalment despenjat de les terrasses

més recents. No és inundable. Plistocè superior. • Terrasses més antigues.-No se’n reconeixen en els trams fluvials estudiats.

Plistocè. El criteri geològic seguit en la nomeclatura de les terrasses fluvials en aquest capítol no és exactament coincident amb l’utilitzat en el capítol de geomorfologia, en el qual es tracten únicament les formes i en el qual es tracten amb un criteri intern coherent consistent en començar a numerar els ressalts en forma de terrassa des del més baix (més modern) fins al més alt (més antic). En tractar únicament formes i no dipòsits, es dóna el cas que la numeració geomorfològica té en compte l’anomenada terrassa 0’ de la numeració geològica com la terrassa 1, de forma que aparentment existeix un desencaix en les numeracions. Per aquest motiu, tot seguit s’adjunta un quade de correlació numèrica entre les terrasses com a dipòsits tractades en aquest capítol i en base als criteris del SGC, i les terrasses com a morfologia tractades en al capítol de geomorfologia:

Numeració de terrasses

Capítol geomorfolgia Capítol hidrogeologia

Terrassa 0 Terrassa 0

Terrassa 1 Terrassa 0’



… …


4. UNITATS HIDROGEOLÒGIQUES En el marc de la Planificació de l’Espai Fluvial de les conques del Baix Ter cal definir i descriure acuradament les diferents unitats hidrogeològiques existents per tal de situar i entendre el funcionament i la influència que exerceixen aquestes unitats en el context de l’espai fluvial que aquí es tracta. El criteris seguits per definir les principals unitats hidrogeològiques han estat fonamentalment criteris geològics (morfoestructurals i litològics) i criteris hidrològics (xarxa de cursos fluvials actuals). Així doncs, i a partir dels criteris esmentats, es pot dir que hi ha 2 grans tipus d’unitats hidrogeològiques: les que configuren el substrat de l’espai fluvial i les que conformen els al·luvials quaternaris dels cursos fluvials actuals. Aquestes unitats hidrogeològiques no s’han d’interpretar com a compartiments estancs, ans el contrari, doncs poden existir relacions laterals i/o verticals de càrrega/descàrrega entre les unitats que conformen els dipòsits al·luvials quaternaris dels cursos fluvials actuals i les unitats que conformen el substrat. El punt de partida per definir les diferents unitats hidrogeològiques que conformen la zona d’estudi, ha estat la geologia definida en l’apartat A.1.3 de Geologia del present document (Fig. 1 i 2 de l’apartat A.1.3) A continuació es detallen, separades en dos blocs, les diferents unitats hidrogeològiques que presenten característiques pròpies i diferencials. En el primer grup s’enumeren les unitats hidrogeològiques que configuren el substrat de l’espai fluvial i en el segon grup, s’enumeren les unitats hidrogeològiques que conformen els al·luvials quaternaris dels cursos fluvials actuals.



Unitats hidrogeològiques que configuren el substrat de l’espai fluvial:

1. Unitat de l’eocè de la Serralada Transversal (bloc de Cabrerès, bloc del Corb i Finestres i bloc del Rocacorba i de Camós).

2. Unitat Terciaria del Ter (de Bescanó a la desembocadura)

• Subunitat Terciaria (Neogen/Paleogen) de la Cubeta de Bescanó-Girona. • Subunitat Terciaria (Neogen/Paleogen) de la Cubeta de Celrà. • Subunitat Terciaria (Neogen/Paleogen) de la Cubeta del Baix l’Empordà.

3. Unitat Terciaria (Neògena) de la Conca de La Selva.

4. Unitats paleozoiques i tardi-hercíniques dels massissos de les Guilleries i les Gavarres.

UNITAT SUBUNITATS UNITATS HIDROGEOLÒGIQUES LITOLOGIA DOMINANT

Unitat eocena de la Serralada Transversal (bloc de Cabrerès, bloc del Corb i Finestres, bloc del Rocacorba i Osor) - Calcàries de Fm. Girona (=Fm. Tavertet) Calcàries

Calcàries de Girona Calcàries Terciària de la Cubeta de Bescanó-Girona

Dipòsits al.luvials neògens Conglomerats,sorres, argiles

Calcàries de Girona Calcàries Terciària de la Cubeta de Celrà

Dipòsits al.luvials neògens Conglomerats, sorres/gresos i argiles

Unitat terciària del Baix Ter (entre Bescanó i la desembocadura)

Terciària de la Cubeta del Baix Empordà Calcàries de Girona Calcàries

Unitat neògena de la Conca de la Selva - Dipòsits al.luvials neògens Llims i argiles amb predomini de gresos al sostre

Substrat paleozoic o granític fissurat.

Substrat paleozoic o granític fracturat Roques metamòrfiques o granitoides Unitats paleozoiques i tardi-hercíniques dels massissos de les Guilleries i de les

Gavarres -

Substrat granític alterat (sauló) Granitoides alterats (sauló)


Unitats hidrogeològiques que conformen els dipòsits quaternaris dels cursos fluvials actuals:

1. Unitat de l’al·luvial del riu Ter (entre el Pasteral i Pla de Girona).

2. Unitat de l’al·luvial del riu Ter (sector de la Cubeta de Celrà).

3. Unitat de l’al·luvial del riu Ter (sector del Baix Empordà).

4. Unitat de l’al·luvial del riu Daró.

5. Unitat de l’al·luvial del riu Terri.

6. Unitats al·luvials de l‘Onyar, del Llèmena, de la Gotarra, d’Osor i del Brugent.

RIU Ter

UNITAT Al.luvial del riu Ter (entre El Pasteral i el Pla de Girona) Al.luvial del riu Ter (sector Cubeta de Celrà) Al.luvial del riu Ter (sector Baix Empordà)

UNITAT HIDROGEOLÒGICA Unitat aqüífera de la plana al.luvial

Unitat aqüífera dels dipòsits al.luvials-col.luvials

Unitat aqüífera del Ventall de Celrà

Unitat aqüífera de la plana al.luvial


Unitat aqüífera superficial

Unitat aqüífera profunda

LITOLOGIA DOMINANT Graves i gravetes heteromètriques amb sorres i llims. Passen a llims cap al sostre

Graves, gravetes, sorres i llims

Graves i gravetes amb matriu sorrenca i llimosa

Graves i gravetes heteromètriques amb sorres i llims. Cap al sostre passen a llims i argiles

Llims i sorres de gra fi Graves, gravetes, sorres, llims, llims argilosos i llots negres

Graves, sorres, llims i argiles

RIU Daró Terri Onyar, Gotarra, Osor, Llèmena UNITAT Al.luvial del riu Daró Al.luvial del riu Terri Al.luvial dels rius o rieres Onyar, Gotarra, Osor i Llèmena

UNITAT HIDROGEOLÒGICA Unitat aqüífera superficial

Unitat aqüífera profunda

Unitat aqüífera dels travertins

Unitat aqüífera al.luvial


Unitat quaternària al.luvial Unitats volcàniques Unitats quaternàries

travertíniques

LITOLOGIA DOMINANT

Graves i sorres de gra mig, que evolucionen a llims i sorres de gra fi cap al sostre

Graves, sorres, llims i argiles

Travertí detrític i calcàries travertíniques

Graves, gravetes, sorres, llims, llims argilosos

Sorres i llims amb nivells centimètrics de graves

Dipòsits al.luvials Basalts i colades piroclàstiques Travertins



5. UNITATS HIDROGEOLÒGIQUES QUE CONFORMEN EL SUBSTRAT DE L’ESPAI FLUVIAL 5.1. Unitat eocena de la Serralada Transversal (bloc de Cabrerès, bloc del Corb i Finestres i bloc del Rocacorba i Osor) La unitat de la Serralada Transversal està constituida per les serres de Cabrerès, del Corb, Finestres, Rocacorba i Osor i representa la unitat més enlairada del conjunt d’unitats hidrogeològiques que conformen el substrat de l’espai fluvial de les conques del Baix Ter. Estructuralment, la Serralada Transversal, en el seu conjunt, es correspon íntegrament a l’avantpaís plegat meridional del front orogènic surpirinenc i les estructures principals que l’afecten són falles normals de direcció NW-SE que es produiren durant el context tectònic extensional que afectà l’àrea de la Mediterrània Occidental durant el neogen i el Quaternari (Picart et al., 1996). Aquestes falles presenten desplaçaments verticals importants, dividint la Serralada en tres blocs estructurals que són d’oest a est, el bloc de Cabrerès, Bloc del Corb i Finestres i bloc de Rocacorba i Osor (Fig. 1). Estratigràficament, la sèrie representativa de la Serralada Transversal està constituïda per: a. Un sòcol paleozoic representat per roques metamòrfiques i granítiques. b. Un substrat paleogen (Eocè) suprajacent i discordant format per dos nivells

clarament diferenciables i constituïts per: (1) fàcies al·luvials i de plataforma carbonatada i (2) per fàcies deltàiques i prodeltàiques.

c. Una cobertora neògena i quaternària amb un escàs desenvolupament i que es

circumscriu en els fons de les valls principals de la serralada (riu Brugent, riu Llèmena i riera d’Osor).

d. Una irrupció de materials volcànics (quaternaris) que aprofiten les discontinuïtats

estructurals produïdes durant el context tectònic extensional neogen que afectà i enlairà la Serralada Transversal. Aquests afloraments volcànics es troben dispersos i la litologia està fonamentalment constituïda per dipòsits piroclàstics i de colades basàltiques.

5.1.1. Unitats hidrogeològiques Del conjunt litoestratigràfic descrit, hidrogeològicament, la unitat que destaca més per la importància dels seus recursos hídrics és la unitat paleògena de les calcàries de la Formació Girona.

Calcàries de Fm. Girona (≈ Fm. Tavertet). Cabals localment importants, encara que a priori, inferiors al cabals obtinguts en la mateixa formació en la unitat de la cubeta de Bescanó-Girona. 5.1.1.1. Recàrrega La recàrrega de la unitat paleògena (calcàries de Girona) es produeix fonamentalment per infiltració pluviomètrica on aquestes formacions afloren, per connexions hidràuliques laterals i/o verticals a través de fractures i per infiltracions a través de l’al·luvial quaternari, on aquest descansa directament sobre les calcàries. 5.1.1.2. Distribució de les principals línies de flux Les principals línies de flux en les unitats paleògenes són difícilment interpretables donat el grau de compartimentació en blocs estructurals en que es troben aquestes unitats. Tot i així, les principals línies de flux que travessen aquestes unitats drenen cap a les principals línies de fractura afavorint-se el flux a través de fractures connectades entre si. 5.1.1.3. Descàrrega La descàrrega d’aquesta unitat paleògena no està del tot estudiada, encara que, no es descarta l’existència de connexions hidràuliques a través de falles amb les unitats hidrogeològiques de la cubeta de Bescanó-Girona. De tota manera, es té coneixement de diverses sorgències que drenen aquest aqüífer a través de falles que afloren en superfície, a banda dels pous, que localment exploten aquesta unitat amb cabals importants. 5.2. Unitat Terciaria del Baix Ter (entre Bescanó i la desembocadura) Els estudis hidrogeològics d’aquesta unitat, que comprèn les subunitats de les cubetes de Bescanó-Girona, de Celrà i del Baix Empordà, s’han centrat fonamentalment, en els aquífers al·luvials, i de forma quasi exclusiva en els al·luvials del riu Ter. De tota manera, s’ha constatat que els aqüífers subjacents localitzats en materials paleògens i neògens poden arribar a presentar localment i puntualment nivells productius prou importants. És per aquest motiu que s’inclou aquesta unitat terciaria en el present treball de Planificació de l’Espai Fluvial de les Conques del Baix Ter. La divisió d’aquesta unitat en les tres subunitats esmentades està basada en criteris morfològics, geològics i estructurals, doncs, tot i que la litologia dels materials d’aquestes subunitats no presenta diferències significatives en la seva naturalesa, si que es manifesten en la seva disposició estructural i geològica. En aquest sentit, es


constata que cada una d’aquestes subunitats s’emplaça en cubetes tectònicament individualitzades de la resta i amb peculiaritats geològiques i hidrogeològiques pròpies. Aquestes tres cubetes s’enmarquen en les fosses tectòniques de l’Empordà (cubeta de Celrà i cubeta del Baix Empordà) i de La Selva (sector Bescanó-Girona), ambdues separades per l’estret o congost de Sant Julià de Ramis-Celrà. Aquestes fosses tectòniques s’emmarquen en el context tectònic extensional que afectà l’àrea durant el neogen i el Quaternari i es troben, com ja s’ha esmentat, fortament compartimentades en diferents blocs, que constitueixen alts estructurals o horst i cubetes deprimides o graben (Fig. 1). A grans trets cadascuna d’aquestes tres cubetes presenta la següent disposició litoestratigràfica comuna:

a. Un sòcol rocós poc o gens permeable enfonsat (a més o menys fondaria) per la tectònica distensiva neògena i que està format per materials paleozoics i granitoïds tardi-hercínics constitutius dels relleus que limiten i encaixen cadascuna de les cubetes.

b. Un substrat paleògen que es disposa discordantment per damunt del sòcol

paleozoic i que presenta una seqüència litoestratigràfica gairebé contínua formada (de base a sostre) per: argiles i gresos vermells corresponents a la Formació Pontils, calcàries bioclàstiques corresponents a la Formació Girona, margues i nivells calcaris corresponents a la formació Banyoles, gresos de la Formació Barcons, gresos grollers de la Formació Folgueroles i alternança de gresos, conglomerats i margues corresponents al bartonià superior. Aquestes formacions tenen comportaments hidrogeològics ben diferenciats, essent les calcàries de la Formació de Girona i els gresos de la Formació Barcons les unitats litològiques més significatives en quant a recursos hídrics, constituint unitats hidrogeològiques localment importants. La continuïtat hidrogeològica d’aquestes formacions depèn en gran mesura del grau de tectonització i de la individualització en blocs en que es trobin.

c. Un substrat neogen que es disposa discordantment per damunt dels nivells

paleogens i que fossilitza gran part de les falles normals que configuren la geometria espacial (en extensió i fondària) de les cubetes estructurals esmentades. Aquest substrat neogen està constituït fonamentalment per sediments de naturalesa continental (sorres, conglomerats i argiles) els quals són interpretats com a ventalls al·luvials i col·luvials procedents dels relleus circumdants que prograden cap a centre de conca (sector de l’Empordà) a sediments de transició i/o marins. La proporció entre sediments fins i grollers marca el comportament hidrogeològic d’aquests dipòsits que, òbviament es variable, però que puntualment poden presentar nivells productius importants.

Cal destacar la irrupció de materials volcànics (neogens) resultants de l’activitat extrusiva originada per l’enfonsament de les diferents cubetes o fosses tectòniques. Aquests afloraments volcànics es troben dispersos i la litologia està fonamentalment constituïda per basalts i traquites.

d. Una cobertora al·luvial quaternària associada als cursos fluvials actuals (aquesta unitat es tracta de manera particular en l’apartat 3 del present capítol).

La importància hidrogeològica i les relacions hidrodinàmiques intra i entre les unitats paleògenes i neògenes considerades com el substrat de les unitats al·luvials i col·luvials quaternàries depèn de factors com: (1) l’extensió i la superficie aflorant de la unitat, (2) el grau de fracturació, disposició, fondaria i continuïtat lateral de la unitat i (3) del grau de conexió hidràulica vertical, lateral i/o estructural. Així doncs i a grans trets, les unitats paleògenes hidrològicament més importants (calcàries de la Formació Girona) es troben en cadascuna de les tres cubetes i en direcció a mar a fondàries majors i alhora hidràulicament més individualitzades pel sistema de falles normals que enfonsen la fosa tectònica. De tal manera que, les calcàries de Girona de la cubeta de Bescanó-Girona, que són les que es troben a menys fondaria, són les que presenten més recursos hídrics, mentre que, les que es situen a la cubeta del Baix Empordà, que es troben a més fondària, son les que presenten uns recursos hídrics més pobres. Pel que fa a les unitats neògenes, els recursos hídrics depenen de la proporció entre fracció grollera/fracció fina o argilosa, de tal manera que, les unitats neògenes més riques en recursos hídrics es troben en la cubeta de Celrà (predomini de fracció grollera), mentre que les unitats neògenes més pobres en recursos hídrics es troben en la cubeta del Baix Empordà (caracteritzades per una major fracció argilosa) i finalment, en la cubeta de Bescanó-Girona les unitats neògenes no estan gaire desenvolupades i tenen una representativitat hídrica despreciable. 5.2.1. Subunitat Terciaria de la Cubeta de Bescanó-Girona 5.2.1.1. Unitats hidrogeològiques Paleogen: Calcàries de Girona. Cabals de l’ordre de 400 m3/h. Neogen: Dipòsits al·luvials. Cabals de l’ordre de 10-15 m3/h 5.2.1.1.1. Recàrrega


La recàrrega de la unitat paleògena (calcàries de Girona) es produeix fonamentalment per infiltració pluviomètrica on aquestes formacions afloren (sector meridional de la cubeta) per connexions hidràuliques amb les unitats paleògenes enlairades corresponents a la Serralada Transversal i per infiltracions a través de l’al·luvial quaternari que descansa directament sobre les calcàries de Girona. L’aqüífer neogen té una recàrrega molt limitada i depèn quasi exclusivament de la infiltració pluviomètrica, encara que, localment, existeix connexió hidràulica vertical entre els materials neogens i l’al·luvial quaternari suprajacent i tampoc es descarta una descàrrega des del neogen de La Selva al neogen de Bescanó-Girona (sector Pla de Salt). 5.2.1.1.2. Distribució de les principals línies de flux Les principals línies de flux en les unitats paleògenes són dificilment interpretables donat el grau de compartimentació en blocs estructurals en que es troben, mentre que, en les unitats neògenes les línies de flux segueixen les direccions predominants dels paleocanals que la conformen (de S a N en el sector meridional de la cubeta i de NW a SE en el sector septentrional). 5.2.1.1.3. Descàrrega La descàrrega d’aquesta unitat paleògena no està del tot estudiada i no es coneixen conexions hidràuliques amb d’altres unitats geològiques, tot i així, es té coneixement de diverses sorgències que drenen aquest aqüífer a través de falles que afloren en superfície, a banda dels pous amb cabals importants que exploten aquesta unitat. L’aqüífer neogen té una descàrrega hidràulica entre els materials neògens i l’al·luvial quaternari. 5.2.2. Subunitat Terciaria de la Cubeta de Celrà 5.2.2.1. Unitats hidrogeològiques Paleogen: Calcàries de Girona amb cabals de l’ordre de 5-10 m3/h i gresos de les formacions Barcons i Folgueroles amb cabals de <10 m3/h. Neogen: Dipòsits al·luvials. Cabals de l’ordre de 15 m3/h 5.2.2.1.1. Recàrrega La recàrrega de les formacions paleògenes és molt limitada i depèn exclusivament de la infiltració pluviomètrica on aquestes formacions afloren (sector meridional de la cubeta) i de les possibles infiltracions a través de l’al·luvial quaternari, sobretot, de la riera de Palagret la qual resta seca gairebé tot l’any.

L’aqüífer neogen també té una recàrrega molt limitada i depèn quasi exclusivament de la infiltració pluviomètrica, encara que localment existeix connexió hidràulica entre els materials neogens i l’al·luvial quaternari. 5.2.2.1.2. Distribució de les principals línies de flux Les principals línies de flux en les unitats paleògenes són dificilment interpretables donat el grau de compartimentació en blocs estructurals en que es troben les unitats, mentre que, en les unitats neògenes les línies de flux seguirien una direcció predominant de sud a nord adaptant-se al traçat dels paleocanals neogens. 5.2.2.1.3. Descàrrega La descàrrega d’aquesta unitat paleògena no està del tot estudiada, encara que no es descarten connexions hidràuliques de descàrrega en profunditat (a través de falles) amb d’altres unitats hidrogeològiques aigües avall. Localment, el sistema també descarrega a través de pous amb cabals relativament importants. L’aqüífer neogen té una descàrrega hidràulica entre els materials neogens i l’al·luvial quaternari. 5.2.3. Subunitat Terciaria de la Cubeta del Baix Empordà 5.2.3.1. Unitats hidrogeològiques Paleogen: Calcàries de Girona. Cabals de l’ordre de 5-10 m3/h. 5.2.3.1.1. Recàrrega La recàrrega de les formacions paleògenes és molt limitada i depèn exclusivament de la infiltració pluviomètrica on aquestes formacions afloren (sector meridional de la cubeta) i de les possibles infiltracions a través de l’al·luvial quaternari suprajacent. No es descarta una recàrrega en profunditat (a través de falles) des d’altres unitats hidrogeològiques. 5.2.3.1.2. Distribució de les principals línies de flux Les principals línies de flux en les unitats paleògenes són difícilment interpretables donat el grau de compartimentació en blocs estructurals en que es troben. 5.2.3.1.3. Descàrrega


La descàrrega d’aquesta unitat paleògena no està del tot estudiada, encara que no es descarten connexions hidràuliques de descàrrega en profunditat (a través de falles) al mar. Localment, el sistema també descarrega a través de pous amb cabals relativament importants. L’aqüífer neogen no es té en consideració. 5.3. Unitat neògena de la Conca de La Selva La conca de La Selva és una fosa tectònica limitada per les unitats enlairades del massís de les Guilleries, a l’oest; de la Serralada Transversal, al nord; del massís de les Gavarres, a l’est; i de les estribacions septentrionals de la Serralada Litoral Catalana. Aquesta fosa tectònica s’emmarca en el context tectònic extensional que afectà l’àrea durant el Neogen i el Quaternari i, per tant, es troba fortament compartimentada en diferents blocs, que constitueixen alts estructurals i cubetes deprimides (Fig. 1). El sòcol d’aquesta fosa està constituït per materials metamòrfics d’edat paleozoica i granitoids tardi-hercínics, els quals es corresponen amb els materials que afloren en els relleus enlairats circumdants. Els dipòsits terciaris, àmpliament desenvolupats, corresponen principalment a materials neogens que fossilitzen gran part de les estructures tectòniques alpines i els sediments paleogens que en aquesta conca tenen poca o molt poca presència. A grans trets, els sediments neogens estan formats per dipòsits al·luvials i col·luvials amb predomini de fracció llim-argilosa a base i amb fracció grollera (gresos arcòsics) a sostre. La potència d’aquests sediments neogens s’estima de fins a 200 m. Cal destacar la irrupció de materials volcànics (neogens) resultants de l’activitat extrusiva originada per l’enfonsament de la cubeta tectònica. Aquests afloraments volcànics es troben dispersos i la litologia està constituïda fonamentalment per basalts olivínics. 5.3.1.Unitats hidrogeològiques Neogen: Dipòsits al·luvials. Cabals de l’ordre de 3-10 m3/h. 5.3.1.1. Recàrrega L’aqüífer neogen té una recàrrega quasi exclusivament associada a la infiltració pluviomètrica, encara que localment existeix connexió hidràulica des dels materials al·luvials quaternaris. També, encara que poc important, pot existir connexió hidràulica des dels materials paleozoics i tardi-hercínics encaixants de la fosa.

5.3.1.2. Distribució de les principals línies de flux Les principals línies de flux en les unitats neògenes segueixen una direcció cap al centre de conca seguint, d’una banda, el traçat dels paleocanals neogens i, d’una altra, els pendents de la topografia actual. 5.3.1.3. Descàrrega L’aqüífer neogen té, localment, una descàrrega hidràulica entre els materials neogens i l’al·luvial quaternari constituïnt-se com un sòl aqüífer, encara que, també descarrega a través de pous amb cabals relativament importants. 5.4. Unitats paleozoiques i tardi-hercíniques dels massissos de les Guilleries i de les Gavarres Els massissos de les Guilleries i de les Gavarres constitueixen dues unitats de relleu enlairades que es caracteritzen per estar formades per unitats litològiques paleozoiques metamorfitzades i per unitats granítiques tardi-hercíniques, les quals tenen importància, no sols com a unitats encaixants, sinó com a unitats litològiques constitutives del sòcol rocós de les diferents cubetes terciàries anteriorment descrites (Fig. 1). La sèrie estratigràfica paleozoica, i també els granitoids i dics tardi-hercínics emplaçats en el seu conjunt, a banda de trobar-se afectats pel diastrofisme hercinià, estan afectats per les estructures resultants de l’orogènia alpina conformant unes unitats de relleu amb unes estructures tectòniques que es van sobreposant a les anteriors. Així doncs, des d’un punt de vista hidrogeològic aquestes unitats paleozoiques i granítiques poden constituir tres unitats aqüíferes: (1) sòcol rocós fracturat; (2) sòcol rocós fissurat; i (3) sòcol rocós alterat (sauló). Les dues primeres afecten de la mateixa manera tant les unitats paleozoiques com les granítiques i constitueixen aqüífers d’escàs interés hídric, mentre que la tercera unitat només es desenvolupa sobre un sòcol granític i constitueix, quan geològicament és possible, un únic aqüífer lliure amb les unitats neògenes i/o quaternàries amb les que pot haver-hi contacte lateral. 5.4.1. Unitats hidrogeològiques Sòcol rocós (paleozoic o granític) fissurat: Cabals de < 1m3/h. Sòcol rocós (paleozoic o granític) fracturat: Localment, poden donar-se cabals importants, sempre que existeixi connexió hidràulica en profunditat a través de fractures d’àmbit regional.


Sòcol granític alterat (sauló): En general cabals poc importants, encara que, aquest fet depèn de la extensió, de la potència i de la connexió hidràulica lateral d’aquesta unitat amb unitats neogenes i/o quaternàries. 5.4.1.1. Recàrrega Aquestes unitats tenen una recàrrega quasi exclusivament associada a la infiltració pluviomètrica. 5.4.1.2. Distribució de les principals línies de flux Les principals línies de flux en aquestes unitats són difícilment interpretables donat el grau de fissuració i fracturació en que es troben, tot i així, les principals línies de flux que travessen aquestes unitats drenen cap a les les principals línies de fractura afavorint el flux a través de fractures connectades entre si. Per altra banda, en la unitat de sauló, les línies de flux s’ajusten als pendents de la topografia actual. 5.4.1.3. Descàrrega Aquestes unitats descarreguen a través de petites sorgències que drenen a través de fractures. No es descarta connexió hidràulica en profunditat a través de fractures amb les unitats neògenes que rebleixen les foses tectòniques descrites amb anterioritat.



Figura 1. Unitats geològiques i estructurals. Font: Mapa geològic de Catalunya a escala 1:250.000.



6. UNITATS HIDROGEOLÒGIQUES DELS AL·LUVIALS QUATERNARIS DE LA XARXA FLUVIAL ACTUAL 6.1. Unitat de l’al·luvial del riu Ter (entre El Pasteral i el Pla de Girona) El tram del riu Ter entre El Pasteral i el Pla de Girona presenta geomorfològicament 2 parts clarament diferenciables: (1) el tram entre Anglès i Bescanó, on el riu travessa unes terrasses més o menys encaixades, i (2) el tram entre Bescanó i Girona, on el riu flueix per una plana al·luvial més oberta (Pla de Salt, Girona i Sarrià de Ter). Els sediments quaternaris més representatius d’ambdós trams corresponen a dipòsits al·luvials de la plana del riu Ter i, en menor mesura, a dipòsits de ventall al·luvial i col·luvials que es desenvolupen al peu de les Gavarres (sector oriental) i al peu de la Serralada Transversal (sector nord-occidental). 6.1.1. Estratigrafia Terrassa T2 Els dipòsits al·luvials de la terrassa T2 ocupen la major part de la plana al·luvial que s’extén entre l’estret d’Anglès-Bescanó i el pla Bescanó-Girona. Aquests dipòsits estan formats per graves i gravetes heteromètriques amb sorres i llims que, cap a sostre, passen a llims i argiles de plana d’inundació. Aquesta unitat es situa topogràficament a uns 5-10 m del curs del Ter i presenta un gruix irregular que en cap cas supera els 15 m. Aquests sediments de la terrassa T2 s’interpreten com a sediments dipositats per un corrent de règim torrencial anastomosat. Plistocè Superior. Terrassa T1 Afloren a banda i banda del riu Ter i de les rieres tributàries. Terrassa amb matriu sorrenca abundant a la base, que cap al sostre passa a llims argilosos. El conjunt és discordant amb la terrassa T2 i el seu gruix és irregular amb un màxim de 9 m i es situen 4 m per sobre de la cota del riu. Aquests dipòsits s’interpreten com a sediments al·luvials transportats per corrents de règim laminar anastomosat, encara que la part superior d’aquests sediments es corresponen a dipòsits de plana d’inundació. Holocè. Terrassa T0’ Aquests dipòsits afloren als costats del curs actual del riu Ter i de les rieres tributàries i estan constituïts per graves, gravetes, sorres i llims amb un gruix irregular de l’ordre de 2-3 m i es situen a uns 2 m per sobre de la cota topogràfica del riu. S’interpreten com a

sediments al·luvials dipositats per corrents de règim anastomosat i meandriforme. Holocè. Terrassa T0 Aquests dipòsits afloren a les lleres actuals del riu Ter i de les rieres tributàries i estan constituïts per graves, gravetes, amb un contingut baix de llims. Aquests dipòsits presenten morfologies lenticulars i abombades amb gruixos màxims de 2 m. Són discordants respecte a T0’ i s’interpreten com a dipòsits de barres fluvials actuals. Holocè. Dipòsits col·luvials Afloren damunt els relleus terciaris i paleozoics dels vessants de les Gavarres (sector oriental) i al peu de la Serralada Transversal (sector occidental) aprofitant la morfologia de les valls tributàries. Aquesta unitat té una extensió cartogràfica força limitada i està constituïda fonamentalment, per llims i sorres de gra fi amb gruixos irregulars d’ordre mètric. Plistocè Superior-Holocè. 6.1.2. Unitats hidrogeològiques: Les unitats aqüíferes quaternàries del sector comprès entre El Pasteral i el Pla de Girona són: Unitat aqüífera de la plana al·luvial Unitat aqüífera de tipologia lliure formada pel conjunt sedimentari de les terrasses T2 i T1. Les captacions que s’emplacen en aquesta unitat presenten fondàries molt variables i el nivell freàtic mitjà es localitza a fondàries de 6-10 m. Els cabals d’extracció d’aquesta unitat són força importants. Unitat aqüífera dels dipòsits al·luvials-col·luvials En els vessants dels relleus que encaixen la cubeta de Bescanó-Girona es produeix un escolament subsuperficial a través de la unitat de dipòsits al·luvials-col·luvials. Unitat aqüífera de tipologia lliure amb un nivell freàtic mitjà situat a una fondària de l’ordre dels 5 m, que és sorgent pendent avall i amb cabals d’extracció inferiors a 1m3/h.


De l’anàlisi de la informació geològica i piezomètrica es pot deduïr que existeix una connexió entre l’aqüífer de la plana al·luvial i l’aqüífer neogen de comportament lliure de la cubeta (veure apartat 2.2. d’aquest capítol). Cal recordar, que en aquest sector les unitats neògenes estan poc desenvolupades. 6.1.2.1. Recàrrega La recàrrega del sistema aqüífer quaternari, en sentit ampli, prové en gran part de la infiltració pluviomètrica directa. Tot i així, no es descarta, sobretot, en el sector d’Anglès-Bescanó, que el riu Ter i cursos tributaris recarreguin la unitat aqüífera quaternària de la plana al·luvial. 6.1.2.2. Distribució de les principals línies de flux La distribució de les principals línies de flux s’adapten a l’esquema següent:

• El Ter recarrega l’aqüífer en el sector Anglès-Bescanó-Pla de Salt. • El Ter drena l’aqüífer en el sector nord del Pla de Girona-Sarrià de Ter.

6.1.2.3. Descàrrega Seguint l’esquema anterior, la descàrrega de l’aqüífer quaternari al riu es produeix en el sector nord del Pla de Girona-Sarrià de Ter. Per altra banda, existeix una descàrrega de l’aqüífer a través de les captacions existents que exploten els seus recursos hídrics. 6.2. Unitat de l’al·luvial del riu Ter (sector Cubeta de Celrà) La cubeta de Celrà és una petita cubeta geomorfològica situada en el límit suroccidental de la plana del Baix Empordà, concretament entre el congost de Celrà a l’oest i l’estret de Sobrànigues a l’est. En aquest tram el traçat del riu Ter presenta un marcat caràcter meandriforme. Els sediments quaternaris més representatius de la cubeta de Celrà corresponen a dipòsits al·luvials de la plana del riu Ter i, en menor mesura, a dipòsits de ventall al·luvial i col·luvial que es desenvolupen al peu de les Gavarres i Pre-Gavarres.

6.2.1. Estratigrafia La seqüencia litoestratigràfica que es detalla a continuació es pot veure en la figura 2. Terrassa T3 Els dipòsits al·luvials de la terrassa T3 afloren al NW de la cubeta, entre el riu Terri i la plana de Celrà i està constituïda per gravetes i sorres que cap a sostre passen a llims i argiles; la base de la unitat és erosiva i discordant respecte els materials terciaris. Aquesta unitat es situa topogràficament a uns 30-40 m per sobre de la cota del riu Ter i el màxim gruix observat no supera els 15 m. Aquests dipòsits s’interpreten com dipòsits al·luvials d’un curs fluvial meandriforme. Plistocè Superior. Terrassa T2 Els dipòsits al·luvials de la terrassa T2 ocupen la major part de la plana al·luvial de Celrà i estan formats per graves i gravetes heteromètriques amb sorres i llims que, cap a sostre, passen a llims i argiles de plana d’inundació. Aquesta unitat es situa topogràficament a uns 5-10 m del curs del Ter i presenta un gruix irregular que en cap cas supera els 15 m. Aquests sediments de la terrassa T2 són discordants respecte a la terrassa T3 i s’interpreten com a sediments dipositats per un corrent de règim torrencial anastomossat. Plistocè Superior. Ventall al·luvial de Celrà Aquesta unitat aflora al peu de les Pre-Gavarres recobrint part del substrat paleozoic i terciari i està formada per graves i gravetes en una matriu sorrenca i llimosa. En les parts proximals del ventall la fàcies litològica és més grollera, mentre que en les parts distals la fàcies litològica és més fina. Cap al nord, aquest ventall al·luvial s’interdigita amb els dipòsits al·luvials de la terrassa T2. El gruix de la unitat és irregular i assoleix un màxim de 10 a 14 m. Plistocè Superior. Terrassa T1 Afloren a banda i banda del riu Ter i de les rieres de Palagret i Sant Martí Vell. Terrassa amb matriu sorrenca abundant a la base, que cap al sostre passen a llims argilosos. El conjunt és discordant amb la terrassa T2 i el seu gruix és irregular amb un màxim de 9 m i es situen 4 m per sobre de la cota del riu. Aquests dipòsits s’interpreten com a sediments al·luvials transportats per corrents de règim laminar anastomosat, encara que la part superior d’aquests sediments es corresponen a dipòsits de plana d’inundació. Holocè.


Terrassa T0’ Aquests dipòsits afloren als costats del curs actual del riu Ter i de les rieres tributàries i estan constituïts per graves, gravetes, sorres i llims amb un gruix irregular de l’ordre de 2-3 m i es situen a uns 2 m per sobre de la cota topogràfica del riu. S’interpreten com a sediments al·luvials dipositats per corrents de règim anastomosat i meandriforme. Holocè. Terrassa T0 Aquests dipòsits afloren a les lleres actuals del riu Ter i de les rieres tributàries i estan constituïts per graves, gravetes, amb un contingut baix de llims. Aquests dipòsits presenten morfologies lenticulars i abombades amb gruixos màxims de 2 m. Són discordants respecte a T0’ i s’interpreten com a dipòsits de barres fluvials actuals. Holocè. Dipòsits col·luvials: Afloren damunt els relleus terciaris i paleozoics dels vessants de les Gavarres i Pre-Gavarres, aprofitant la morfologia de petites valls amb una extensió cartogràfica força limitada. Aquests dipòsits estan constituïts per llims i sorres de gra fi amb gruixos irregulars d’ordre mètric. Holocè.

Perfils geològics de les terrasses quaternàries

Figura 2. Perfils geològics de les unitats quaternàries. Font: Mapa geològic de Catalunya a escala 1:25.000; full de Sarrià de Ter. Unitats geològiques representades als perfils: Qv2m, ventall al·luvial de Celrà; Qt3, terrassa 3; Qt2, terrassa 2; Qt1, terrassa 1; Qt0’, terrassa 20’; Qt0, terrassa 0; Qcd, con de dejecció. 6.2.2. Unitats hidrogeològiques Les unitats aqüíferes quaternàries de la cubeta de Celrà que es detallen a continuació es poden veure en la figura 3). Unitat aqüífera del Ventall al·luvial de Celrà Unitat aqüífera de tipologia lliure on s’emplacen la major part de les captacions amb una fondària mitjana de l’ordre dels 14 m i on el nivell freàtic mitjà es localitza a fondàries d’entre 8 i 10 m. Els cabals de bombeig poden oscil·lar entre 5 i 15 m3/h; normalment un bombeig de 4-5 hores deixa el pou sec. Unitat aqüífera de la planal al·luvial Unitat aqüífera de tipologia lliure formada pel conjunt sedimentari de les terrasses T2 i T1. Les captacions que s’emplacen en aquesta unitat presenten fondàries molt variables (d’entre 7 i 18 m) i el nivell freàtic mitjà es localitza a fondàries de 6’5 m en règim dinàmic i a uns 5 m en règim estàtic. Els cabals d’extracció poden superar sense problemes els 150 m3/h.


Unitat aqüífera dels dipòsits al·luvials-col·luvials En els vessants de les Gavarres es produeix un escolament subsuperficial a través de la unitat de dipòsits al·luvials-col·luvials. Molts masos existents en la zona tenen pous que exploten aquesta unitat. Aqüífer lliure amb un nivell freàtic mitjà situat a una fondària de 6 m, que és sorgent pendent avall i amb cabals d’extracció inferiors a 1m3/h. De l’anàlisi de la informació geològica i piezomètrica es pot deduïr que:

• existeix una connexió hidràulica entre la unitat aqüífera del Ventall al·luvial de Celrà i l’aqüífer de la plana al·luvial, i que,

• també existeix una connexió entre l’aqüífer de la plana al·luvial i l’aqüífer

neogen de comportament lliure de la cubeta (veure apartat 2.2. d’aquest capítol).

Aquest fet de connexió hidràulica permet entendre aquest conjunt com a un únic sistema aqüífer format per diverses unitats geològiques. 6.2.2.1. Recàrrega La recàrrega del sistema aqüífer quaternari, en sentit ampli, prové en gran part de la infiltració pluviomètrica directa. Tot i així, a l’alçada del congost de Celrà existeix un flux de recàrrega, d’orientació SW-NE, que va del riu Ter fins a la unitat aqüífera de la plana al·luvial. La unitat aqüífera del Ventall de Celrà s’alimenta de les aportacions hídriques que provenen dels torrents de les Gavarres. 6.2.2.2. Distribució de les principals línies de flux A la sortida del congost de Celrà les línies de flux indiquen que el riu és influent, fet que condiciona la direcció preferent de les línes de flux que presenten, en aquest sector, una orientació SW-NE. Aquesta orientació de les línies de flux, s’imposa a l’orientació S-N, de les línies de flux procedents del Ventall al·luvial de Celrà. A partir del punt de confluència entre el Ter i el Terri les línies de flux indiquen un drenatge des de la riba esquerra cap al riu i una recàrrega de la riba dreta procedent del riu. 6.2.2.3. Descàrrega La descàrrega de l’aqüífer quaternari al riu es produeix únicament des de la riba esquerra. Per altra banda, existeix una descàrrega de l’aqüífer a través de les moltes captacions existents que exploten els seus recursos hídrics.



Figura 3. Mapa piezomètric i de fluxes del sistema aqüífer quaternari a la Cubeta de Celrà. Font: GEOSERVEI, Informe hidrogeològic per la determinació dels perímetres de protecció de les captacions de proveïment municipal de Flaçà (Gironès).



6.3. Unitat de l’al·luvial del riu Ter (sector Baix Empordà). La plana del Baix Ter, s’estén, d’oest a est, des del congost de Colomers fins al litoral de la badia de l’Estartit. Al sud, limita amb els relleus terciaris de les Pre-Gavarres, les Gavarres i el massís de Begur; al nord, amb els relleus neògens de Jafre-Verges, amb la serra paleògena de Valldevià i amb el massís mesozoic del Montgrí. La plana del Baix Ter s’ha format a partir de l’acumulació de materials al·luvials (graves, sorres, llims i argiles) que s’han dipositat damunt d’un substrat de materials neogens i paleogens preexistent. 6.3.1. Geologia del Quaternari Geologia superficial A l’àrea compresa entre Jafre i Torroella de Montgrí i entre Corçà i l’Escala, els ambients sedimentaris característics que constitueixen la plana són dipòsits d’inundació i desbordament. En aquesta àrea, encara es poden distingir en superficie les antigues lleres del riu que es generaren a conseqüència de les successives rectificacions del corrent fluvial durant períodes d’avinguda (vegeu figura 4). En el front de la plana, la dinàmica sedimentària ha permès la formació i el modelat d’un sistema litoral format per cordons de dunes i maresmes amb nombrosos estanys i llacunes (la majoria desapareguts) que s’estenen des del front litoral de l’Estartit fins la Platja de Pals. En les zones marginals de la plana és caracteristica la presència de sediments lacustres soms assossiats a estanys interiors (Estany d’Ullastret, Estany de pals, Estany de Bellcaire) que progressivament, des del segle XIX, es van anar dessecant artificialment per a usos agrícoles.



Figura 4. Geologia superficial a la plana del Baix Ter. Font: GEOSERVEI, Informe hidrogeològic sobre els efectes que es poden derivar de les noves captacions projectades per a l’abastament de la Mancomunitat de Palafrugell al Terme Municipal de Gualta (Baix Empordà).



Geologia profunda La paleomorfologia del substrat de la plana al·luvial queda definida per un conjunt de paleocanals que representen l’antiga xarxa de drenatge del sistema Ter-Daró (vegeu figura 5). A Colomers, el substrat de la plana al·luvial es localitza a una profunditat de 18-20 m, mentre que a partir de Canet de Verges, la seva profunditat augmenta tant en la direcció actual del riu Ter com en direcció al Corredor d’Albons, fins assolir una profunditat de 50-60 m. Els materials que formen el rebliment de de la plana al·luvial s’ordenen verticalment en dues unitats sedimentàries, que de base a sostre són: a) la unitat terrassa T2 i b) la unitat terrassa T1. Ambdues unitats estan separades per una discordança erosiva que indica un període de nivell del mar baix.



Figura 5. Geologia profunda a la plana del Baix Ter. Font: GEOSERVEI, Informe hidrogeològic sobre els efectes que es poden derivar de les noves captacions projectades per a l’abastament de la Mancomunitat de Palafrugell al Terme Municipal de Gualta (Baix Empordà).



6.3.2. Unitats hidrogeològiques A grans trets, en l’àrea del Baix Empordà es poden diferenciar dues unitats hidrogeològiques: 1) unitat hidrogeològica superficial i 2) unitat hidrogeològica profunda. Ambdues unitats es corresponen amb les unitats geològiques T1 i T2 descrites anteriorment. Així, en el sector de Colomers a Verges es pot parlar d’un únic aqüífer lliure, mentre que en la zona de Torroella de Montgrí es pot parlar de dos aqüífers, un de superficial lliure, localment semiconfinat i un de profund, separats per un aqüitard intermitg. Ambdues unitats aqüíferes passen lateralment en direcció a mar cap a dos aqüitards, un de superficial o superior i un de profund o inferior amb salinitat congènita. Les captacions actuals de Torroella de Montgrí, de la Mancomunitat de Pals i de l’Escala capten les aigües subterrànies de la base de la unitat terrassa T2, es a dir de l’aqüífer profund, que presenta una transmissivitat molt elevada, fet que en determinades zones permet l’extracció de cabals força superiors als 360 m3/h. 6.3.2.1. Recàrrega/descàrrega En la piezometria del Baix Empordà (Fig. 6) pot observar-se que, en línies generals, en el sector entre Colomers i Ullà-Gualta, el riu Ter actua com a línia de drenatge de l’aqüífer lliure superficial. Aquesta dinàmica es capgira en períodes de grans avingudes. Així doncs, la recàrrega del sistema aqüífer lliure superficial , en sentit ampli, prové de la infiltració pluviomètrica directa i dels excedents de reg. La recàrrega de l’aqüífer profund es produeix a través de la seva connexió amb l’aqüífer lliure superficial i, sobretot, per drenatge de les formacions llimoses suprajacents que el semiconfinen. Les captacions de la Mancomunitat de Palafrugell, en la zona de Gualta, provoquen una depressió piezomètrica que, en èpoques estivals, arriba a ser força important.



Figura 6. Mapa piezomètric a la plana del Baix Ter. Font: GEOSERVEI, Informe hidrogeològic sobre els efectes que es poden derivar de les noves captacions projectades per a l’abastament de la Mancomunitat de Palafrugell al Terme Municipal de Gualta (Baix Empordà).



6.4. Unitat de l’al·luvial del riu Daró El riu Daró, afluent del riu Ter, circula de S a N i de SW a NE pels vessants septentrionals de les Pre-Gavarres, des de les proximitats de La Bisbal fins a l’alçada de Gualta, on conflueix, a través d’un canal artificial, amb el riu Ter. 6.4.1. Estratigrafia Els dipòsits sedimentaris que configuren el rebliment al·luvial de la plana del riu Daró provenen de l’erosió dels dipòsits terciaris deltaics i de ventall al·luvial que afloren en els vessants septentrionals de les Pre-Gavarres (Fig. 7). Els dipòsits quaternaris poden classificarse en les següents unitats: Dipòsits de ventall al·luvial Graves i gravetes de litologies variades amb matriu sorrenca. Són dipòsits molt degradats que presenten una morfologia cònica i de gruixos de 3 a 7 m. S’interpreten com a dipòsits de ventall al·luvial i són correlacionables amb els dipòsits de la T2. Aquests dipòsits tenen una bona representació cartogràfica a l’est de La Bisbal, en el sector de La Fonteta i Vulpellac. Plistocè. Dipòsits de terrasses L’estructura sedimentària d’aquesta unitat es correspon a una disposició típica de terrasses fluvials representada pels dipòsits de les terrasses T2, T1, T0’ i T0 dels rius Daró i Rissec. Aquests dipòsits sedimentaris tenen una major representativitat cartogràfica al sud de les poblacions de La Bisbal d’Empordà i Corçà. Les terrasses T1 i T2 estan constituïdes per fàcies proximals, caracteritzades per graves i sorres de gra groller i mig que verticalment, cap a sostre, evolucionen a fàcies distals caracteritzades per llims i sorres de gra fi. Les terrasses T0’ i T0 es corresponen amb els dipòsits subactuals i actuals de les lleres del Daró i el Rissec. Cadascuna d’aquestes terrasses limita amb l’anterior mitjantçant una discordança erosiva. Plistocè a Holocè. Dipòsits plana al·luvial Dipòsits formats per argiles, llims i sorres de gra fi i groller amb intercalacions de canals de graves i gravetes, que es distribueixen irregularment al llarg de la plana i que s’han dipositat com a aports dels antics cursos del Daró i altres tributaris. El gruix

d’aquests dipòsits és de l’ordre de 6 m i són cartografiables al nord de La Bisbal fins la seva confluència amb el riu Ter.


Figura 7. Mapa geològic, de gruix de recobriment quaternari i perfil geològic longitudinal del riu Daró a la seva confluència amb el riu Ter. Montaner, J; Solà, J. i Mas Pla, J. (1999).

El relleno pleistoceno y Holoceno de la llanura aluvial del río Daró (Baix Empordà, Girona) Avances en el estudio del Cuaternario Español. Pallí, L. i Roque, C. (Ed.). 6.4.2. Unitats hidrogeològiques A partir de les unitats estratigràfiques descrites (Fig. 7) es poden establir tres unitats hidrogeològiques que coincideixen cronoestratigràficament amb la seqüència descrita en el Ter, sector del Baix Empordà. Aquesta seqüencia és la següent: a) dipòsits de terrassa T2; b) dipòsits de terrassa T1; i c) dipòsits més superficials de plana al·luvial i terrasses T0’ i T0. A grans trets, es pot parlar d’un aqüífer superficial lliure i d’un aqüífer profund semiconfinat per la presència d’un nivell de llims que actua com a aqüitard. La recàrrega de l’aqüífer profund es produeix a través de la seva connexió amb l’aqüífer lliure superficial i, sobretot, per drenatge vertical de les formacions llimoses suprajacents que el semiconfinen. 6.5. Unitat de l’al·luvial del riu Terri El riu Terri, afluent del riu Ter, circula pels terrenys de morfologia més o menys plans que s’extenen des de l’est del llac de Banyoles fins al riu Ter, just a l’extrem més nord-occidental de la cubeta de Celrà. Els sediments quaternaris més representatius de la conca del Terri corresponen a dipòsits al·luvials i, en menor mesura, a dipòsits de ventall al·luvial i col·luvial que es desenvolupen al peu del relleus que solca el propi riu Terri i els seus afluents. Dintre de la conca del Terri també tenen força importància, en quant a extensió, els dipòsits de travertins que es desenvolupen en la capçalera. 6.5.1. Estratigrafia La seqüencia litoestratigràfica que es detalla a continuació es pot veure en la figura 8. Travertí detrític Dipòsits de travertins detrítics massius que poden contenir nivells de travertins laminars i que conformen la plana inclinada que es desenvolupa entre Banyoles i Cornellà de Terri, anomenada plans de Mata i de la Formiga. El gruix del dipòsit va dels 40 m, (puntualment s’assoleixen els 60 m de potència) fins a desaparèixer lateralment. Aquests dipòsits representen el rebliment de la paleomorfologia del substrat pliocè continental i eocè i s’interpreten com el resultat sedimentari d’un medi


fluvial procedent de les aigües de desguàs de l’Estany de Banyoles cap al SE. En aquests travertins es trobà una mandíbula humana atribuïda a un homo nehandertal. Calcàries travertíniques Calcàries travertíniques laminars que s’interpreten com travertins de tipus escullós que es produïren pel vessament laminar dels excedents d’aigua de l’estany. Aquesta unitat constitueix un dic d’acrecció que ha permés la pujada progressiva de les aigües del llac. Aquest dipòsit es localitza just en el subsòl de la població de Banyoles i la seva potència és de l’ordre dels 10 m. Plistocè Superior. Terrassa T3 Els dipòsits al·luvials de la terrassa T3 afloren a banda i banda del Terri i són els sediments al·luvials amb més extensió cartogràfica. Aquesta unitat està constituïda per graves, gravetes i sorres que cap a sostre passen a llims i argiles; la base de la unitat és erosiva i discordant respecte els materials terciaris i els dipòsits travertínics de la capçalera. Aquesta unitat es situa topogràficament a uns 30 m per sobre de la cota del riu Ter i a uns 3-4 m de la llera actual del Terri. El gruix màxim observat no supera els 10 m. i s’interpreten com dipòsits al·luvials d’un curs fluvial meandriforme. Plistocè Superior. Terrassa T2 Els dipòsits al·luvials de la terrassa T2 ocupen una extensió cartogràfica de la conca del Terri molt reduïda i estan formats per graves i gravetes heteromètriques amb sorres i llims que, cap a sostre, passen a llims i argiles de plana d’inundació. Aquesta unitat presenta un gruix irregular que en cap cas supera els 15 m. Aquests sediments de la terrassa T2 són discordants respecte a la terrassa T3 i s’interpreten com a sediments dipositats per un corrent de règim torrencial anastomossat. Plistocè Superior. Terrassa T1 Els dipòsits al·luvials de la terrassa T1 ocupen una extensió cartogràfica de la conca del Terri molt reduïda i estan formats per graves i gravetes (abundants còdols travertínics) amb matriu sorrenca abundant a la base, que cap al sostre passen a llims argilosos. El conjunt és discordant amb la terrassa T2 i el seu gruix és irregular amb un màxim de 5 m. Aquests dipòsits s’interpreten com a sediments al·luvials transportats per corrents de règim torrencial anastomosat, encara que la part superior

d’aquests sediments es corresponen a dipòsits de plana d’inundació. Plistocè Superior-Holocè Inferior. Dipòsits al·luvials-col·luvials Dipòsits que afloren al nord de la conca del Terri, associats, sobretot, a les rieres de Matamors i Remença que circulen d’oest a est al sud de l’Estany de Banyoles. Aquests dipòsits estan constituïts per sorres i llims amb nivells centimètrics de graves. La potència d’aquests sediments es de l’ordre dels 7 m i s’interpreten com el resultat d’una sedimentació de caràcter fluvio-torrencial de les rieres esmentades amb aports col·luvials laterals. Fini Plistocè-Holocè. Terrassa T0’ Aquests dipòsits afloren als costats del curs actual del riu Terri i de les rieres tributàries i estan constituïts per graves, gravetes (amb còdols travertínics), sorres i llims amb un gruix irregular de l’ordre de 2-3 m i es situen a uns 2 m per sobre de la cota topogràfica del riu. S’interpreten com a sediments al·luvials dipositats per corrents de règim torrencial trenat. Holocè. Terrassa T0 Aquests dipòsits afloren a les lleres actuals del riu Terri i de les rieres tributàries i estan constituïts per graves, gravetes, amb un contingut baix de llims. Aquests dipòsits presenten morfologies lenticulars i abombades amb gruixos màxims de 2 m. Són discordants respecte a T0’ i s’interpreten com a dipòsits de barres fluvials actuals. Holocè. 6.5.2. Unitats hidrogeològiques: Unitat aqüífera dels travertins Aquest aqüífer té certa importància hídrica degut a un bon desenvolupament càrstic de la unitat. En el pla de la Mata i de la Formiga existeixen pous amb cabals d’extracció elevats.


Unitat aqüífera al·luvial Unitat aqüífera de tipologia lliure formada pel conjunt sedimentari de les terrasses T3, T2 i T1. Aquesta unitat aqüífera es recarrega a través del Terri, donant pous amb certa importància hídrica en les proximitats del traçat actual del curs. En les zones de terrassa més allunyades del curs fluvial el nivell de saturació arriba a desaparèixer. Aqüífera dels dipòsits al·luvials-col·luvials Aquests dipòsits són hidrogeològicament importants en el pla de les rieres de Matamors i Remençar que circulen d’oest a est al sud de l’Estany de Banyoles, i tenen un comportament de tipologia lliure. Hidrogeològicament aquesta unitat està connectada amb els nivells de terrasses en el sector de confluència entre aquestes rieres i el Terri.



Figura 8. Mapa geològic entre l’estany de Banyoles i l’inici del desenvolupament de les unitats de terrassa del riu Terri. Font: Mapa geològic de Catalunya a escala 1:25.000, full de Banyoles. Les unitats geològiques representades al perfil són: Qtam, travertins al·luvials; Qt3, terrassa 3; Qtvb, travertins de vessament; Qlld, llots carbonatats de l’estany; Qac2, dipósits al·luvials-col·luvials d’edat terrassa 2; Qt0, terrassa 0; Qlla, dipòsits de llera actual.



6.6. Unitats dels al·luvials de l‘Onyar, de la Gotarra, d’Osor, del Llèmena i del Brugent Els dipòsits quaternaris associats a aquests cursos fluvials són de poca importància en quant a recursos hídrics i estan poc estudiats per la qual cosa es desconeix la seva relació de recàrrega/descàrrega respecte als rius que les han format i respecte al substrat terciari que les soporten. En la majoria dels casos les unitats hidrogeològiques terciàries subjacents són, en quant a recursos hídrics, molt més interessants i són les que localment s’exploten. En aquest sentit aquests rius i rieres circulen per sobre d’un substrat terciari que en gairebé tots els casos té una importància hidrogeològica major que les unitas al·luvials quaternàries que es desenvolupen al llarg del seus traçats. Així doncs, tenim que la Gotarra i l’Onyar circulen per sobre del substrat neogen de la conca de La Selva, que la Llèmena i el Brugent circulen i s’encaixen en el substrat paleogen de la Serralada Transversal i finalment, que la riera d’Osor drena el substrat Paleozoic i tardi-hercínic de les Guilleries. De totes maneres, i a grans trets, en cadascun d’aquest rius i rieres, es poden diferenciar tres tipus d’unitats hidrogeològiques segons la seva naturalesa. Així, es pot parlar de: • Unitats quaternàries al·luvials: Dipòsits de poca extensió i circumscrits en els fons

de les valls. • Unitats volcàniques: Unitats hidrogeològiques desenvolupades sobre mantells

piroclàstics (aqüífers de tipologia lliure) i unitats hidrogeològiques desenvolupades sobre basalts (aqüífers fissurats).

• Unitats quaternàries de travertins: Unitats hidrogeològiques més o menys

importants en funció de la seva extensió cartogràfica, de la seva potència i, sobretot, del grau de desenvolupament càrstic que presentin. Travertins de Llorà i de Sant Feliu de Pallerols.


7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES IGME (1987). Estudio hidrogeológico de los acuíferos del Ampurdán (Girona):

Subsistemas 71.1 “Baix Fluvià-Muga” y 71.2 “Baix Ter”. Instituto Geológico y Minero de españa.

Mas Pla, J; Bach, J; Linares, R; Montaner, J; Trilla, J i Pallí, L. (1999). Aportación a la

cronología del Cuaternario de la depresión del Baix Empordà (Girona). Avances en el estudio del Cuaternario Español. Pallí, L. i Roque, C. (Ed.)

Mas Pla, J. i Oliveres, S. (1997) Estudi hidrogeològic del sector situat entre el vessant

nord de les Gavarres i la plana del Ter. Projecte CICYT-AMB 95/0867. Unitat d’Hidrogeologia-UAB.

Mas, J; Pallí, L. y Bach, J. (1989). Geologia de la plana del Baix Empordà. Estudis del

Baix Empordà, 8. Montaner, J; Solà, J. i Mas Pla, J. (1999). El relleno pleistoceno y Holoceno de la

llanura aluvial del río Daró (Baix Empordà, Girona) Avances en el estudio del Cuaternario Español. Pallí, L. i Roque, C. (Ed.)

Picart, J; Solà, J; Montaner, J; Mató, E; Llenas, M; Losantos, M; Berástegui, X. y

Agustí, J. (1996). La sedimentación neógena en los márgenes de la cuenca del Empordà. Geogaceta, 20 (1): 84-87

SGC (1994). Mapa Geològic de Catalunya, E: 1/25.000. Full de Torroella de Montgrí

296-2-2 SGC (1997). Mapa Geològic de Catalunya, E: 1/25.000. Full de Sarrià de Ter 296-1-2 SGC (1996). Mapa Geològic de Catalunya, E: 1/25.000. Full de Banyoles 295-2-1 SGC (2001). Mapa Geològic de Catalunya, E: 1/25.000. Full de La Bisbal d’Empordà

334-2-1 Treballs inèdits: CGS, Compañía General de Sondeos, S.A. (2000) Aqüíferos del Bajo Ter. GeoServei, Projectes i Gestió Ambiental, S.L. (2002). Estudi sobre els criteris tècnics

que han de delimitar i condicionar les expectatives d’extraccions d’àrids en l’ambient dels aqüífers del Baix Ter.

GeoServei, Projectes i Gestió Ambiental, S.L. (2002). Informe hidrogeològic per la determinació dels perímetres de protecció de les captacions de proveïment municipal de Flaçà (Gironès).

GeoServei, Projectes i Gestió Ambiental, S.L. (2000). Informe hidrogeològic sobre els

efectes que es poden derivar de les noves captacions projectades per a l’abastament de la Mancomunitat de Palafrugell al Terme Municipal de Gualta (Baix Empordà).

GeoServei, Projectes i Gestió Ambiental, S.L. (1999) Avaluació del potencial

hidrogeològic dels aqüífers de la cubeta de Celrà en el Terme Mpal. de Celrà.


A.1.6 HIDROGEOLOGIA - aca-...

Documents

Transcript of A.1.6 HIDROGEOLOGIA - aca-...