A.1.4 CLIMATOLOGIA

Planificació de l’Espai Fluvial de les conques del Baix Ter

A.1.4. Climatologia 2

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................................ 3

2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS ........................................................................ 4

2.1. DESCRIPCIÓ DE LA CLIMATOLOGIA DE LA CONCA................................................... 4 2.2. GÈNESI DE LES TEMPESTES .................................................................................. 6 2.3. FACTORS COMUNS ALS DIVERSOS EPISODIS: PROPOSTA D’UN MODEL .................... 8 2.4. DISTRIBUCIÓ ESPAIAL DE LES ESTACIONS METEREOLÒGIQUES ............................... 8

3. VARIABLES DE L’ESTUDI CLIMATOLÒGIC.......................................................... 9

3.1. TEMPERATURA..................................................................................................... 9 3.2. PRECIPITACIÓ .................................................................................................... 12

3.2.1. Precipitacions mitjanes mensuals per estacions...................................... 13 3.2.2. Precipitacions mitges anuals ...................................................................... 20 3.2.3. Anàlisi de les precipitacions a tota la conca................................................ 20 3.2.4. Anàlisi espaial de les estacions pluviomètriques en relació a les preciptacions registrades...................................................................................... 21

3.3. HUMITAT ATMOSFÈRICA ..................................................................................... 22 3.4. EVAPOTRANSPIRACIÓ POTENCIAL ....................................................................... 22 3.5. ALTRES VARIABLES D’ESTUDI............................................................................. 23

3.5.1. Vent............................................................................................................ 23 3.5.2. Irradiació Solar ........................................................................................... 26 3.5.3. Oscil·lació Tèrmica ..................................................................................... 26 3.5.4. Dèficit Hídric ............................................................................................... 27 3.5.5. Classificacions Climàtiques ........................................................................ 28

3.6. RESUM DE LES DADES ........................................................................................ 28

4. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES .................................................................... 31



1. INTRODUCCIÓ En aquest capítol ens disposem a descriure les característiques de la climatologia de la conca del Baix Ter. Entenem com a clima el conjunt de condicions normals que determinen l’atmosfera d’un lloc determinat. Aquest fet fa que es necessitin sèries històriques dels diferents paràmetres per establir la climatologia de la zona d’estudi. Les variables considerades en aquest estudi són les següents: temperatura, precipitació, humitat, evapotranspiració potencial, vent, irradiació solar, oscil·lació tèrmica i dèficit hídric.



2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS 2.1. Descripció de la Climatologia de la Conca

La informació d’aquesta classificació climatològica està basada en l’estudi redactat pel Consorci Alba-Ter “Pla d’Ordenació Integral del riu Ter”, 2001. Degut a les grans diferències altitudinals que arriben gairebé fins als 3000 m i a les complexitats de l’orografia es produeix una gran variabilitat climàtica, accentuada en bona part per la situació de la conca en una zona fronterera entre do grans dominis climàtics: el mediterrani i el centreuropeu. La major part de la conca reb la influència del clima mediterrani. Aquesta influència determina el règim pluviomètric de la conca, carecteritzat per la gran variabiltat de les precipitacions, pluges escasses i irregulars a l’estiu, un màxim de precipitacions a la primavera i la tardor i unes temperatures suaus a l’hivern. En conjunt és doncs un clima mediterrani marítim de tendència humida i temperada, que presenta variants segons el relleu i la situació. L’única exepció a aquesta pauta es produeix a les zones costaneres de la conca, pertanyents a la comarca del Baix Empordà. Aquí hi trobem un clima de caràcter mediterrani subhumit de matís marítim. Són doncs unes condicions una mica més àrides que les que es produeixen a la resta de comarques que integren la conca. També és important apuntar les influències centreuropea, l’efecte de la continentalitat i el de la orografia del terreny que permet le formació de masses d’aire humides de caràcter convectiu. La influència centreuropea contribueix a accentuar l’eixut secundari hivernal propi dels anticiclons freds continentals, així com a intensificar les pluges de primavera i d’estiu, afavorides també pels fenòmens convectius de caràcter orogràfic, per la qual cosa són més abundants a les muntanyes i zones properes. També són degudes a l’influència centreuropea les fredurades ocasionals però intenses que apareixen irregularment a l’hivern. La complexitat orogràfica és responsable, per la seva banda, de dos fenómens trascendentals: la continentalitat i les pluges de caràcter convectiu. La continentalitat es manifesta en una important amplitut tèrmica estacional. Afecta bàsicament a aquelles zones situades a planes separades de la influència atemperadora marítma per massissos muntanyosos (depressió de la Selva). Les pluges de carcàcter convectiu influeixen principalment als massissos de lles Guilleries i el Montseny i la seva zona d’influència. Constutueixen una barrera natural a les masses d’aire humides procedents del mediterrani que, quan es troben amb muntanyes de rellevància (1000 metres d’altitud o superiors) ascendeixen per posteriorment refredar-se donant lloc a núvols de carcàcter convectiu que poden descarregar pecipitacions, sovint de carcàcter convectiu. Tot i que aquest fenomen pot produir-se durant tot l’any, és especialment significatiu durant la primavera i l’estiu.

Aquest conjunt d’influències i particularitats dificulta l’anàlisi de la climatologia de la conca. De totes maners, es poden distingir cinc zones climàtiques: la d’alta muntanya alpina i subalpina, la centreuropea, la submediterrània i la mediterrània. a. La zona climàtica d’alta muntanya alpina i subalpina Es correspon amb les muntanyes situades aproximadament per damunt dels 1500-1600 metres d’altitud, tant al Pirineu com a la serralada Prelitoral (Montseny). Es tracta d’un clima fred i humit, tot i que les precipitacions solen ser inferiors a les de les zones climàtiques centreuropees, amb nevades freqüents. Podem distingir-hi tres sub-unitats climàtiques diferents: la zona alpina, la zona subalpina pirinenca i la zona subalpina del Montseny. a.1. El clima alpí El clima alpí es dóna exclussivament al Pirineu per damunt dels 2300 metres d’altitud aproximadament. Es tracta d’un clima rigorós, fred i sovint ventós. L’absència d’estacions meteorològiques en aquesta zona fa que no es puguin aportar dades reals. Tot i així, es creu que les zones de clima alpí són més seques que les de clima subalpí, amb una precipitació mitjana anual de l’ordre de 900-1000 L/m2 força ben repartits al llarg de l’any. Bona part d’aquesta precipitació cau en forma de neu, i tot i que a la conca del Ter pràcticament no existeixen neus perpètues (llevat d’algunes geleres prop del circ d’Ulldeter), és evident que les precipitacions sòlides poden arribar a produir-se a qualsevol época de l’any, fins i tot a l’estiu. Les temperatures mitjanes anuals segurament en cap cas superen els 5ºC, en tant de les mitjanes dels mesos més freds deuen ser inferiors als –3ºC i les mitjanes dels mesos més càlids rarament superiors als 12ºC. A l’hivern el termòmetre davalla amb certa facilitat per sota dels -20ºC. a.2. El clima subalpí del Pirineu Tenen aquest tipus de clima les regions pirinenques situades entre els 1500 i els 2300 metres d’altitud. Les precipitacions, més abundoses a l’estiu, hi són de l’ordre dels 1000-1200 L/m2/any de mitjana i sovint en forma de neu als mesos freds. Els hiverns son freds (mitjanes de gener d’entre –3 i 2ºC segons l’altitud) i els estius frescos (mitjanes de juliol entre 12 i 14ºC) amb una temperatura mitjana anual que oscil·la entre els 4 i els 8ºC segons les zones. a.3. El clima subalpí del Montseny Els cims més enlairats del Montseny, per damunt dels 1500-1600 metres d’altitud acullen un tipus de clima subalpí una mica especial. Les temperaturres són similars a les de les regions subalpines del Pirineu (mitjanes anuals de 6-7ºC, mitjanes de gener a l’entorn dels 0oC i mitjanes de juliol de 14-15ºC) i les precipitacions tampoc són sensiblement diferents (1000-1100 L/m2/any de mitjana), però existeix una característica diferenciadora important: l’enclavament del Montseny enmig de la regió mediterrània fa que la influència d’aquest àmbit climàtic es manifesti amb un mínim pluviomètric estival molt acusat (sense arribar a provocar però condicions d’autèntica aridesa) i un máxim pluviomètric de tardor prou significatiu. La primavera també és humida, però no tant com la tardor. La neu sol caure amb menys abundància que a



cotes similars del Pirineu, però presència habitual de vents forts i de boires arrapades als cims accentúa la rigorositat del clima. b. La zona climàtica centreuropea A la conca del Baix Ter tenen aquesta climatologia els cims i els altinplans de les serrelades Prelitoral i Transversal situats per sobre dels 800-900 metres. Les precipitacions mitjanes anuals són en general abundoses, sobre els 900-1200 mm. Tot i que no hi ha cap més que pugui ser considerat com a sec, ni tans sols subàrid, hi ha un petit descens de les precipitacions durant l’hivern. Les temperatures són fresques, amb una mitjana anual que oscil·la entre els 9 i els 12 ºC amb estius temperats (al juliol es tenen mitjanes d’entre 17 i 20ºC) i hiverns moderademaent freds sense ser autènticament hivernal (mitjanes de gener d’entre 2 i 4ºC). c. La zona climàtica submediterrània A la conca del Ter corresponen al domini climàtic submediterrani les terres de la plana de Vic i els relleus circundants (altiplans del Moianés-Lluçanés, estribacions occidentals de les Guilleries i del Cabrerés) i algunes àrees del Prepirineu, a cavall entre el Ripollés i Osona. El clima submediterrani és clarament un clima de transició entre el mediterrani i el centreuropeu, amb matisos clars de continentalitat. L’influència mediterrània es fa palesa per la presència d’un mínim pluviomètic estival que, tot i així, no comporta períodes reals d’aridesa, l’influència centreuropea per un repartiment més uniforme de les precipitacions al llarg de l’any i l’influència continental per una disminució global de la temperatura amb una forta oscil.lació estacional (hiverns freds i estius francament calorosos). Com a resultat de tot aixó, la pluviometria de la zona es troba a l’entorn dels 700-800 L/m2/any de mitjana i esdevé fins i tot lleugerament inferior a la de les regions mediterrànies més humides, degut a l’efecte de’ombra pluviomètrica de les serralades Prelitoral i Transversal. Aquí però l’estació més seca és l’hivern i la més plujosa la primavera, tot i que l’influència mediterrània fa que la tardor sigui també francament humida. La temperatura mitjana anual és de l’entorn dels 12-13ºC, amb hiverns freds i glaçades freqüents (mitjanes de gener entre 3 i 5ºC) i estius relativament càlids (mitjanes de juliol de 21-23ºC). Al fons de la plana de Vic la continentalitat és francament accentuada: a l’hivern la inversió tèrmica provoca la formació freqüent de boires amb temperatures sota zero pràcticament tot el dia, mentre a l’estiu l’escalfament del fons de la cubeta dispara el termòmetre cap amunt. L’amplitut tèrmica anual absoluta d’aquesta àrea és escandalosa, amb mínimes que han baixat fins els –25ºC i máximes a l’entorn dels 40ºC. d. La zona climàtica mediterrània La zona climàtica mediterrània és la més àmplia i ocupa la pràctica totalitat de la conca. S’extén des del litoral fins als contraforts de les serrelades Prelitoral i Transversal. D’entre les seves característiques més importants, en destaquem la presència d’un període d’aridesa estival en que les precipitacions caigudes són insuficients per a mantenir la demanda d’aigua de la vegetació, de dos màxims pluviomètrics concentrats a la primavera i a la tardor així com la suavitat de les

temperatures durant l’hivern i un augment de les temperatures a l’estiu. Es poden distingir quatre unitats diferents: les planes interiors, les muntanyes humides, les planes i muntanyes litorals i el litoral. d.1. El clima mediterrani de les planes interiors És el clima propi de la depressió de la Selva (conca de l’Onyar), de la vall del Ter entre les Guilleries i el pla de Girona i en part també dels fons de vall del Brugent i del Llèmana. Es tracta d’un clima força humit i d’una certa tendència continental que, de fet, podria ser considerat de transició entre els climes mediterranis i els centreuropeus. La pluviometria hi és més aviat elevada, a l’entorn dels 700-900 L/m2/any de mitjana, amb màxims a la primavera i a la tardor, mentre que el període d’aridesa estival típic del mediterrani és molt reduït (inferior a un mes). L’hivern sol ser relativament sec i el màxim de pluges primaveral pot superar el tardoral a molts indrets, sobretot quan més propers a l’àrea d’influència de la dorsal pluviomètrica. Ni les temperatures mitjanes anuals (normalment entre 13 i 15ºC) ni les mitjanes dels mesos més freds (gener, 6-8ºC) i més càlids (juliol, 21-23ºC), reflecteixen la considerable amplitut tèrmica diària i estacional d’aquest tipus de clima. En efecte, a l’hivern les glaçades hi son freqüents com a conseqüència d’una marcada l’inversió tèrmica, però poden coincidir amb màximes ben suaus que enmascaren la suavitat climàtica que es desprén de les mitjanes. A l’estiu succeeix quelcom semblant: les nits son relativament fresques, però les temperatures màximes poden enfilar-se considerablement, donant com a resultat unes mitjanes fins a cert punt enganyoses. L’amplitut tèrmica anual absoluta d’alguns indrets pot apropar-se als 55ºC (-15ºC de mínima absoluta i 40ºC de máxima absoluta a Girona). d.2. El clima mediterrani humit de muntanya Tenen aquest tipus clima les parts més enlairades de la serralada Litoral (aproximadament per damunt dels 400 metres o fins i tot més avall al sector nord del massís de les Gavarres) així com les parts baixes de les serralades Prelitoral i Transversal, fins a uns 800-900 metres d’altitud. Les precipitacions són elevades, de l’ordre dels 800-1000 L/m2/any de mitjana, amb un període d’aridesa estival molt curt -inferior a un mes- o fins i tot inexistent, i dos màxims pluviomètrics clars a la primavera i a la tardor (el de primavera supera clarament el de tardor cap a les Guilleries i la serralada Transversal per efecte de la dorsal pluviomètrica). Les temperatures mitjanes anuals són de l’ordre de 12 a 14ºC i es mantenen en general suaus tot l’any (mitjanes de gener entre 5 i 7ºC i mitjanes de juliol a l’entorn dels 20ºC), amb glaçades només ocasionals a l’hivern i estius poc calorosos. La suavitat d’aquest tipus de clima fa que sigui comparable a determinats climes oceànics més que als típicament mediterranis. d.3. El clima mediterrani de les planes i muntanyes litorals Aquest tipus de clima és propi de les planes interiors de l’Empordà i de la major part de la serralada Litoral (massissos de les Gavarres i de Cadiretes). Les precipitacions són una mica més elevades que al litoral i oscil.len entre els 600 i els 800 L/m2/any de mitjana, però el màxim pluviomètric segueix coincidint amb la tardor. El període d’aridesa estival es redueix a dos mesos (juliol i agost). Les temperatures mitjanes anuals son properes als 15ºC i els hiverns un xic més freds que al litoral (mitjanes de



gener entre 7 i 8ºC), tot i que les glaçades no són habituals. Les mitjanes estivals son similars a les del litoral (entorn dels 23ºC), però l’allunyament del mar provoca una major amplitut tèrmica, amb màximes més altes i mínimes més baixes que a la costa. d.4. El clima mediterrani litoral Correspon a una estreta franja ran de costa que inclou la plana del Baix Ter i els massissos del Montgrí i de Begur. Les temperatures mitjanes anuals són les més altes de tota la conca (superiors als 16ºC) i les precipitacions, en canvi, són les més baixes, d’entre 500 i 600 L/m2/any de mitjana. Els hiverns són poc freds, amb glaçades gairebé excepcionals (temperatures mitjanes de gener properes als 10ºC), però força influenciats per la tramuntana. Als estius la proximitat del mar determina temperatures diurnes suaus contrarrestades per nits xafogoses, amb molt poca amplitut tèrmica, per la qual cosa les temperatures mitjanes es mantenen elevades (superiors als 23ºC al juliol). La major part de les pluges es concentren a la tardor i el període d’aridesa estival es francament llarg, de tres mesos com a mínim (juny, juliol i agost). Un element molt important d’aquest clima és la presència de la tramuntana que hi pot assolir gran violència. Aquesta violència és en part deguda a que al marge oriental dels Pirineus el relleu genera una situació semblant a la que existeix en els canals estrets i això fa que la velocitat dels corrennts pugui ser particularment alta. Aquesta velocitat contribueix, per una banda a augmentar l’evaporació i a accentuar l’acció de secada sobre els éssers vius i per una altra a fer més sensible el fred a l’hivern. 2.2. Gènesi de les tempestes

Podem classificar els aiguats en dues tipologies (Novoa, M., 1984): Pluges ordinàries: són aquelles precipitacions provocades per una causa principal, com el pas d’un front fred o calent, l’entrada d’una onada de fred, la penetració d’un fort anticicló, o bé l’existència d’inestablitat atmosfèrica. Aquest tipus de pluja no acostuma a provocar avingudes. Pluges extraordinàries: són aquelles provocades per l’existència d’un marc geogràfic i l’ocurrència simultània de varis fenòmens aleatoris. Aquestes circumstàncies són: la presència d’estribacions muntanyoses, una situació de superfície desencadenant de vent de llevant i per últim la presència de gotes fredes com a conseqüència de corrents d’alçada, o bé a fronts freds que fan de catalitzadors de la precipitació.

• Cadenes muntanyoses: les cadenes sensiblement paral·leles al litoral que afecten a les conques del Ter contribuint a la precipitació són: les serralades Litoral, Prelitoral, Transversal i Prepirinenca. L’aire humit mediterrani és forçat quan arriba a aquestes cadenes a un ràpid ascens que provoca un descens de la seva temperatura i que pot provocar la seva saturació. Segons la temperatura i la humitat de l’aire, la condensació pot produir-se a més a prop o més lluny del litoral.

• Situació en Superfície: la situació tipíca en superfície és la denominada d’est. Aquesta, ve determinada per una zona d’altes pressions situada a l’Europa continental o al Golf de Biscaia i una zona de baixes pressions centrades al mar Balear o al nord

d’Àfrica. Aquesta situació crea uns corrents de vent d’aire de direcció E-NE denominat vent de Llevant.

• Vent de Llevant: o també denominat Llevantada es presenta normalment a la primavera i a la tardor, essent estrany en una altra estació. Prové d’Europa continental i presenta un caràcter molt humit degut al seu pas per la Mediterrània pel Golf de Lleó. La seva direcció és E-NE i el seu gruix va de 600 a 900 m. A Catalunya té caràcter intens només en 8 o 10 ocasions a l’any i la seva duració pot anar d’unes poques hores a 1 ó 2 dies. Aquest vent empeny i aixeca l’aire humit del Mediterrani i l’obliga a un ràpid ascens o s’interna a través de les valls dels rius fins a les estribacions pirinenques i forçadament ascendit pot condensar-se. A aquest fet hi pot contribuir la presència d’un front fred o una gota freda produint un efecte catalitzador que ocasiona una ràpida condensació i la precipitació conseqüent.

• Situació en altura: la situació anteriorment descrita en superfície com d’est pot produir aiguats excepcionals a la costa si aparereix de forma complementària al pas d’un front fred o a l’existència d’una gota freda. La gota freda té el seu origen en els corrents d’alçada que són de compensació atmosfèrica i la direcció dels quals és d’oest a est, amb nombrosos meandres, la qual cosa dóna lloc a desprendiments de les anomenades “gotes”. La gota freda o “depressió freda en alçada”, es manifesta com una depressió en les topografies de les superfícies isobàriques a partir d’un cert nivell, essent generalment en la de 500 mb. on més clarament es defineix, mentre que en superfície pot no ser visible o venir acompanyada circumstancialment de frontogènesi. Aquest camuflatge en superfície és extraordinàriament eficaç a la conca mediterrània, fins al punt que sota condicions propícies es dóna el cas que a la presència en altura d’una massa d’aire polar li correspon en superfície una massa típicament mediterrània, calenta i molt humida, creant-se una situació de gran inestabilitat potencial, la qual constitueix una condició necessària però no suficient per tal que es desenvolupin pertorbacions de mesoescala responsables de pluges torrencials i les conseqüents inundacions (Font Tullot, 1983 i Novoa, 1984). La Figura 1 mostra les situacions tant en altura com en superfície necessàries per tal que es produeixi una tempesta de caràcter extraordinari. Respecte a la relació existent entre les gotes d’aire fred i les inundacions, es dedueix que no totes les gotes fredes produeixen inundacions ni que totes les inundacions són degudes a la presència de gotes d’aire fred. Així, la presència d’una massa d’aire fred per damunt dels 5000 m no es suficient per a donar lloc a una forta inestabilitat i precipitacions abundants. En el nostre cas, el més important és la circulació ciclònica creada per aquesta massa d’aire fred, la qual, en aquest cas, sí que pot extendre’s fins a capes més baixes (es manté la “depressió” tot i que la temperatura no té perquè ser molt inferior a la del seu entorn). Pel que respecta a les inundacions al llevant peninsular i a Catalunya, la massa d’aire fred arrossega en el seu extrem més oriental aire molt humit i càlid a les capes baixes, el qual incideix, si la posició del vòrtex és favorable, normalment o quasi normalment a les cadenes muntanyoses del litoral (Llasat, M. C., 1987).



Figura 1: Situació en superfície i en altura necessàries per a la formació de tempestes (Novoa, 1984).

Hi ha diversos motius i causes que poden generar inundacions. Aquestes causes són: les pluges torrencials, la fusió ràpida de neus per un augment sobtat de les temperatures, les limitacions en el desguàs dels rius a la zona costanera, obstruccions en els llits dels rius produides per lliscaments amb formació de preses naturals, els moviments sísmics o les obres mal construides o deficientment situades. En aquest apartat ens centarem únicament en el diferent origen en la formació de les tempestes, que com es veurà a continuació influeix en la discretització hidrològica de la conca. En aquest sentit, les inundacions produides per aiguats torrencials, poden estar produides per:

• Aiguats litorals • Aiguats piriencs • Fortes tempestes de mar que afecten a poblacions costaneres.

Aquí no es tractarà d’aquest darrer punt per considerar-se fora de l’abast d’aquest capítol. Distribució Temporals dels Aiguats: una particularitat de les tempestes és el seu caràcter totalment aleatori, en quant a intensitat, temps en què es produeixen i espai sobre el que cauen. També és destacable remarcar que tampoc segueixen cap

hipotètica sèrie d’anys secs i humits. Així, per al seu estudi no n’hi ha prou amb disposar de sèries històriques – generalment inferiors a 130 anys – sinó que serien necessàries sèries de períodes d’entre centenars a fins i tot milers d’anys per a poder fer una evolució sobre la seva intensitat i la seva freqüència d’aparició (Novoa, 1984). Distribució Estacional dels Aiguats: així com l’ocurrència en el temps de les tempestes no segueix cap patró, no succeeix el mateix ambla seva distribució al llarg de l’any. La majoria dela aiguats es produeixen en un intèrval de tres mesos entre el 15 d’agost i el 15 de novembre amb principal efecte durant la tardor. En la Figura 2, es representa per als aiguat més representatius ocurreguts al segle XX, la zona de concentració pluviomètrica més important. El mapa ens mostra que la conca del Ter està inclosa dintre de dues franges horitzontals separades per una línia obliqua que diferencia les zones dominades per tempestes de caràcter litoral de les zones dominades per tempestes de caràcter pirinenc. La frontera aproximada entre la influència mediterrània i la pirinenca es situa aproximadament al nord de la comarca d’Osona. La franja inferior correspon de manera aproximada a la conca del Baix Ter en la qual les pluges més importants acostumen a produir-se fins al 18 d’octubre (amb major freqüència entre el 10 i el 18 d’aquest mes. Aquestes tempestes són d’influència litoral. A la franja superior, amb pluges de caràcter pirinenc, les fortes tempestes solen produir-se després del 18 d’octubre. Aquest comportament podria explicarse degut al desplaçament del front polar, i en conseqüència, per la posició dels corrents de compensació (Novoa, 1984).

Figura 2: Temporals més importants del s. XX per zones d’influència, (Novoa, 1984).



Distribució Geogràfica de les Tempestes: la distribució geogràfica és totalment dispersa, sembla ser que és a les capçaleres dels rius pirinencs on han estat més freqüents, degut a presència de grans estribacions muntanyoses que obliguen a un ràpid ascens de les corrents de llevant. És darrera de la Serralada Transversal, que talla perpendicularment la direcció dels temporals de llevant, on es deixa notar la major incidència amb una gran densitat de temporals originats per la coincidència d’ambdós factors (aiguats produits per influència litoral i pirinenca), veure Figura 2. Els aiguats litorals es localitzen a les zones properes a la costa i tenen com a principal característica una curta durada (al voltant de les poques hores) i una gran intensitat (fins a 100 mm en una hora). La situació atmosfèrica típica presenta una depresió localitzada a la zona de les Balears que, conjuntament amb un anticicló al nord de la península, genera un fort vent de llevant. La presència d’una gota d’aire fred que irrumpeix en superfície de forma ràpida és l’element catalitzador que pot provocar l’aixecament d’aquest aire de llevant carregat d’humitat. Els tres factors que causen les intenses pluges en aquests sectors responen a la rapidesa amb què es genera la tempesta provoquen una avinguda immediata –flashflood–, a la velocitat que adquireixen les aigües a causa de grans pendents longitudinals dels torrents, i de la gran quantitat d’arrosegalls que transporten les aigües com a conseqüència de la forta erosió que es produeix en les zones de capçalera,sovint massa deforestades. En l’actualitat, les inundacions en els nuclis urbans degudes a fortes tempestes locals acostumen a ser més catastròfiques que en poques dècades enrera (Saurí, D., 1993). Els aiguats pirinencs són carecteritzats per la seva mitjana intensitat i la llarga durada de les pluges (que poden arribar fins a dos o tres dies). En aquest cas se sol produir un desplaçament d’una depresió des del sud de la península cap a la zona de les Balears. L’aire és molt més calurós i necessita de les alçades pirinenques per a condensar la seva humitat i precipitar. La presència d’un front fred situat cap a l’oest pot servir com a catalitzador. Les quantitats de pluja solen ser força grans (entre 300 i 400 mm, o més) però repartides d’una manera regular al llarg de tots els dies que dura l’aiguat. Les avingudes que s’esdevenen són lentes i la seva evolució pot ser força previsible. Al Baix Ter aquest tipus d’inundació, en l’actualitat no té gaire importància des que a mtjan els anys seixanta es van aixecar els embassaments de Sau-Susqueda-el Pasteral, que entre altres utilitats serveixen de laminador de les aigües de extraordinàries. Antigament aquest tipus d’aiguats eren els més catastròfics ja que negaven gairebé tota la plana de l’Empordà (Saurí, D., 1993). 2.3. Factors Comuns als Diversos Episodis: Proposta d’un Model

Llasat fa un estudi detallat de 5 episodis plujosos que van produir inundacions a Catalunya (Llasat, M. C., 1987) entre els anys 1962 i 1983. De l’estudi en surten unes pautes generals i un possible model per a situcions d’inundacions de les quals en el present estudi només citarem aquelles que afectin de manera significativa a la conca objecte d’estudi:

- Sempre es produeixen a la tardor. - Les pluges més importants s’inicien a la tarda, la qual cosa indica la relació

amb el cicle d’escalfament diürn i apunta al seu caràcter convectiu. - Màximes quantitats de pluja recollides durant la tarda i la nit. - Les màximes quantitats de pluja recollides superen sempre els 200 mm.

- Presència d’un anticiclo a Europa que afavoreix el fluxe del SE i dóna lloc a una inversió de subsidiència sobre el Mediterrani occidental.

- En cap cas es va registrar un front fred sobre la zona afectada per les inundacions.

- Penetració d’aire càlid sobre el Mediterrani occidental. - Temperatura del mar molt elevada, sobretot al llevant peninsular i a Algèria. - Presència d’aire fred al Golf de Biscaia o a l’oest de la Península, així com

al nordoest d’Itàlia. - És freqüent que a més de la incidència en superfície d’aire humit al

mediterrani, hi hagi hagut prèviament una entrada d’aire atlàntic humit a través de la Península.

- Notable inestabilitat condicional i convectiva a gran part de la troposfera. Segons els valors dels ascensos mínims necessaris, les pluges més importants es produeixen a la cadena litoral o a les cadenes interiors de major alçada.

- En tots els casos l’orografia és el factor desencadenant de l’episodi. A l’existir inversió de subsidiència és possible que en ocasions es produeixi l’efecte dispar.

- Pertorbació d’origen atlàntic. - Totes les conclusions anteriors indiquen que es tracta d’episodis de

mesoescala. 2.4. Distribució Espaial de les Estacions Metereològiques

Les dades presents d’aquest estudi han estat preses de les següents xarxes d’estacions metereològiques: Taula 1: Localització de les estacions climatològiques

Municipi Comarca Organisme XUTM YUTM Altitud (m)

Banyoles El Plà de l’Estany XMET-SMC 482863 4662623 157

Vilobí d’Onyar La Selva XAC-SMC 478610 4637295 120

Cassà de la Selva El Gironès XAC-SMC 494050 4636080 176

Fornells de la Selva El Gironès XAC-SMC 485145 4640535 99

Girona El Gironès INM 480115 4638937 127

La Tallada d’Empordà El Baix Empordà XAC-SMC 505225 4656000 20

Monells El Baix Empordà XAC-SMC 499842 4647460 60

Parlavà El Baix Empordà XAC-SMC 504719 5652081 13

Torroella de Montgrí El Baix Empordà XAC-SMC 512750 4652202 3

La Vall d'en Bas La Garrotxa XAC-SMS 454797 4665659 463

Olot La Garrotxa XMET-SMS 457225 4671358 422

XMET: Xarxa Metereològica de Catalunya,XAC: Xarxa Agrmetereològica de Catalunya, SMC: Servei Metereològic de Catalunya, INM: Instituto Nacional de Meteorología



3. VARIABLES DE L’ESTUDI CLIMATOLÒGIC 3.1. Temperatura

La temperatura de l’aire és, juntament amb la humitat atmosfèrica i la precipitació una de les informacions metereològiques més importants. A continuació s’inclouen les dades mensuals de Temperatura de les estacions XMET de l’any 2001 pertanyents al Servei de Meteorologia de Catalunya. El primer gràfic inclou la temperatura mitja mensual comparada amb la precipitacio mensual caiguda; la segona grafica mostra les temperatures mitjes mínimes i màximes mensuals; el tercer gràfic compara la temperatura màxima absoluta mensual amb la temperatura mínima absoluta mensual; per últim, l’ultim gràfic mostra quants han estat els dies de glaçada mensuals. Banyoles

-5

0

5

10

15

20

25

30

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)

-25

0

25

50

75

100

125

150

Pre

cip

itac

ió (

mm

)

Precipitació T mitjana

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)

Mitjana de T mín. Mitjana de T màx.

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)

T mín. absoluta T màx. absoluta

0

5

10

15

20

25

30

35

40

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Die

s d

e g

laça

da

Dies de glaçada (T mín =< 0°C)

Begur

-5

0

5

10

15

20

25

30

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)

-25

0

25

50

75

100

125

150

Pre

cip

itac

ió (

mm

)


-5

0

5

10

15

20

25

30

35

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)


-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)


0

5

10

15

20

25

30

35

40

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Die

s d

e g

laça

da


Cassà de la Selva

-5

0

5

10

15

20

25

30

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)

-25

0

25

50

75

100

125

150

Pre

cip

itac

ió (

mm

)


-5

0

5

10

15

20

25

30

35

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)




-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)


0

5

10

15

20

25

30

35

40

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Die

s d

e g

laça

da


Fornells de la Selva

-5

0

5

10

15

20

25

30

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)

-25

0

25

50

75

100

125

150

Pre

cip

itac

ió (

mm

)


-5

0

5

10

15

20

25

30

35

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)


-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (°

C)


0

5

10

15

20

25

30

35

40

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Die

s d

e g

laça

da


La Bisbal de l’Empordà

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)

-25

0

25

50

75

100

125

150

175

Pre

cip

itac

ió (

mm

)


-5

0

5

10

15

20

25

30

35

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)


-15-10

-5

0

510

15

20

2530

35

40

45

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)


0

5

10

15

20

25

30

35

40

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Die

s d

e g

laça

da


La Tallada d’Empordà – Mas Badia –

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)

-25

0

25

50

75

100

125

150

175

Pre

cip

itac

ió (

mm

)


-5

0

5

10

15

20

25

30

35

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)




-15-10

-5

0

510

15

20

2530

35

40

45

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)


0

5

10

15

20

25

30

35

40

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Die

s d

e g

laça

da


Olot

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)

-25

0

25

50

75

100

125

150

175

Pre

cip

itac

ió (

mm

)


-5

0

5

10

15

20

25

30

35

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)


-15-10

-5

05

10

15

20

25

3035

4045

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (°

C)


0

5

10

15

20

25

30

35

40

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Die

s d

e g

laça

da


Torroella de Montgrí

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)

-25

0

25

50

75

100

125

150

175

Pre

cip

itac

ió (

mm

)


-5

0

5

10

15

20

25

30

35

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)


-15-10

-5

0

510

15

20

2530

35

40

45

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)


0

5

10

15

20

25

30

35

40

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Die

s d

e g

laça

da


Vilobí d’Onyar

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)

-25

0

25

50

75

100

125

150

175

Pre

cip

itac

ió (

mm

)


-5

0

5

10

15

20

25

30

35

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)




-15-10

-5

0

510

15

20

2530

35

40

45

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)


0

5

10

15

20

25

30

35

40

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Die

s d

e g

laça

da


La Vall d’en Bas

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)

-25

0

25

50

75

100

125

150

175

Pre

cip

itac

ió (

mm

)


-5

0

5

10

15

20

25

30

35

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)


-15

-10

-5

0

5

1015

2025

3035

40

45

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Tem

per

atu

ra (

°C)


0

5

10

15

20

25

30

35

40

gen

feb

mar ab

r

mai jun jul

ago

set

oct

nov

des

Die

s d

e g

laça

da


A continuació es mostren el mapa de temperatures mitjanes anuals corresponent a les conques del Baix Ter. Aquesta informació ha estat extreta de Pons, X. 1996 i de Ninyerola, M., Pons, X., Roure, J.M. 2000.

Temperatura_mitjana_anual_bt.shp15-1614-1513-1412-1311-12

Concabt.dwgXarxa Hidrogràfica

N

Figura 3: Mapa de les temperatures mitjanes anuals per a les conques del Baix Ter. 3.2. Precipitació

Definim precipitació com la quantitat d’aigua total caiguda sobre una determinada superfície tant en forma sòlida com líquida. La precipitació, com s’ha indicat anteriorment, és un dels factors definitoris del clima d’una certa regió, així com paràmetre clau en el cicle hidrològic i en la determinació dels usos del sòl. Les estacions metereològiques a partir de les quals s’ha dut a terme l’estudi de la precipitació del a conca del Baix Ter es mostren a la Taula 2. Taula 2: Localització de les estacions climatològiques

Codi Estació Comarca XUTM YUTM Altitud (m) 0360 Les Planes d’Hostoles La Garrotxa 462760 4655508 347 0361-A Amer La Selva 466945 4650861 182 0365-E St. Martí de Llémena Gironès 470753 4653928 256 0367 Aeroport – Girona C. B. La Selva 480115 4638937 127 0370-B Girona Antic Institut Gironès 485457 4648331 95 0370-A Girnoa – Bell Lloc Gironès 484188 4646792 90 0369 Llambilles Gironès 488943 4640615 143 0384 Jafre Baix Empordà 500000 4657261 44 0385 Torroella de Montgrí Baix Empordà 510185 4654338 15 0385-N Torroella de Montgrí (Coll) Baix Empordà 512251 4656346 140 0275 Sils La Selva 478956 4628763 76 0363-O St. Hilari Sacalm La Selva 461817 4638395 736 0357 Susqueda La Selva 461481 4648637 370 0388 Bas La Garrotxa 455909 4662950 479



3.2.1. Precipitacions mitjanes mensuals per estacions

Les dades següents han estat facilitades per l’ACA. Estació metereològica de Sils En el següent gràfic es mostra quina ha estat l’evolució de la precipitació a l’estació de Sils durant els anys 1941 i 1999:

Evolucio de la Precipitació anual 1941-1999

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

Any

Pre

cip

itac

ió (

mm

)

Pac (mm) Pmitja (mm)

I la mitja mensual de precipitació durant aquest període de temps té la següent distribució:

Precipitació mitja mensual (mm) gener febrer març abril maig juny juliol agost set. oct. nov. des. 50.4 46.1 54.4 61.9 63.9 49.8 21.9 47.7 85.1 110.5 69.8 63.0

Precipitació mitja Mensual

0.0

20.0

40.0

60.0

80.0

100.0

120.0

gener

febrer

març

abril

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

desembre

Mesos

Pre

cip

itac

ió (

mm

)


Estació metereològica de Susqueda En el següent gràfic es mostra quina ha estat l’evolució de la precipitació a l’estació de Sils durant els anys 1941 i 1999:


0200400600800

10001200140016001800

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

Any

Pre

cip

itac

ió (

mm

)





0.0

20.0

40.0

60.0

80.0

100.0

120.0

gener

febrer

març

abril

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

desembre

Mesos

Pre

cip

itac

ió (

mm

)




Estació metereològica del Les Planes d’Hostoles En el següent gràfic es mostra quina ha estat l’evolució de la precipitació a l’estació de Sils durant els anys 1941 i 1999:


0

500

1000

1500

2000

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

Any

Pre

cip

itac

ió (

mm

)





0.020.040.060.080.0

100.0120.0140.0

gener

febrer

març

abril

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

desembre

Mesos

Pre

cip

itac

ió (

mm

)


Estació metereològica d’Amer En el següent gràfic es mostra quina ha estat l’evolució de la precipitació a l’estació de Sils durant els anys 1941 i 1999:


0200400600800

1000120014001600

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

Any

Pre

cip

itac

ió (

mm

)





0.0

20.0

40.0

60.0

80.0

100.0

120.0

gener

febrer

març

abril

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

desembre

Mesos

Pre

cip

itac

ió (

mm

)




Estació metereològica de Sant Hilari Sacalm En el següent gràfic es mostra quina ha estat l’evolució de la precipitació a l’estació de Sils durant els anys 1941 i 1999:


0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

Any

Pre

cip

itac

ió (

mm

)





0.0

20.0

40.0

60.0

80.0

100.0

120.0

gener

febrer

març

abril

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

desembre

Mesos

Pre

cip

itac

ió (

mm

)


Estació metereològica de Sant Martí de Llémena En el següent gràfic es mostra quina ha estat l’evolució de la precipitació a l’estació de Sils durant els anys 1941 i 1999:


0200400600800

100012001400160018002000

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

Any

Pre

cip

itac

ió (

mm

)





0.0

20.0

40.0

60.0

80.0

100.0

120.0

gener

febrer

març

abril

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

desembre

Mesos

Pre

cip

itac

ió (

mm

)Precipitació mitja Mensual



Estació metereològica de Aeroport Girona-Costa-Brava En el següent gràfic es mostra quina ha estat l’evolució de la precipitació a l’estació de Sils durant els anys 1941 i 1999:


0200400600800

1000120014001600

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

Any

Pre

cip

itac

ió (

mm

)





0.0

20.0

40.0

60.0

80.0

100.0

120.0

gener

febrer

març

abril

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

desembre

Mesos

Pre

cip

itac

ió (

mm

)


Estació metereològica de Llambilles En el següent gràfic es mostra quina ha estat l’evolució de la precipitació a l’estació de Sils durant els anys 1941 i 1999:


0200400600800

1000120014001600

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

Any

Pre

cip

itac

ió (

mm

)





0.0

20.0

40.0

60.0

80.0

100.0

120.0

gener

febrer

març

abril

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

desembre

Mesos

Pre

cip

itac

ió (

mm

)




Estació metereològica de Girona-Bell Lloc En el següent gràfic es mostra quina ha estat l’evolució de la precipitació a l’estació de Sils durant els anys 1941 i 1999:


0200400600800

1000120014001600

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

Any

Pre

cip

itac

ió (

mm

)





0.0

20.0

40.0

60.0

80.0

100.0

120.0

gener

febrer

març

abril

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

desembre

Mesos

Pre

cip

itac

ió (

mm

)


Estació metereològica de Girona –Antic Institut En el següent gràfic es mostra quina ha estat l’evolució de la precipitació a l’estació de Sils durant els anys 1941 i 1999:


0

500

1000

1500

2000

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

Any

Pre

cip

itac

ió (

mm

)





0.0

20.0

40.0

60.0

80.0

100.0

120.0

gener

febrer

març

abril

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

desembre

Mesos

Pre

cip

itac

ió (

mm

)




Estació metereològica de Jafre En el següent gràfic es mostra quina ha estat l’evolució de la precipitació a l’estació de Sils durant els anys 1941 i 1999:


0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

Any

Pre

cip

itac

ió (

mm

)





0.0

20.0

40.0

60.0

80.0

100.0

120.0

gener

febrer

març

abril

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

desembre

Mesos

Pre

cip

itac

ió (

mm

)


Estació metereològica de Torroella de Montgrí En el següent gràfic es mostra quina ha estat l’evolució de la precipitació a l’estació de Sils durant els anys 1941 i 1999:


0200400600800

10001200140016001800

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

Any

Pre

cip

itac

ió (

mm

)





0.0

20.0

40.0

60.0

80.0

100.0

120.0

gener

febrer

març

abril

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

desembre

Mesos

Pre

cip

itac

ió (

mm

)




Estació metereològica de Torroella de Montgrí-Coll En el següent gràfic es mostra quina ha estat l’evolució de la precipitació a l’estació de Sils durant els anys 1941 i 1999:


0200400600800

1000120014001600

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

Any

Pre

cip

itac

ió (

mm

)





0.020.040.060.080.0

100.0120.0140.0

gener

febrer

març

abril

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

desembre

Mesos

Pre

cip

itac

ió (

mm

)


Estació metereològica de Bas En el següent gràfic es mostra quina ha estat l’evolució de la precipitació a l’estació de Sils durant els anys 1941 i 1999:


0200400600800

10001200140016001800

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

Any

Pre

cip

itac

ió (

mm

)





0.0020.0040.0060.0080.00

100.00120.00140.00160.00

gener

febrer

març

abril

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

desembre

Mesos

Pre

cip

itac

ió (

mm

)




3.2.2. Precipitacions mitges anuals

La Taula 3 mostra les precipitacions mitjanes anuals durant el període de 1940 a 1998 a les estacions estudiades: Taula 3: Precipitació mitja anual de les estacions de la conca del Baix Ter així com de les estcaions més properes que poden resultar significatives per a l’anàlisi de la pluja caiguda.

Estació P mitja anual (mm) Les Planes d’Hostoles 1037.76 Amer 932.67 St. Martí de Llémena 995.42 Aeroport – Girona C. B. 766.02 Girona Antic Institut 887.73 Girnoa – Bell Lloc 778.86 Llambilles 812.06 Jafre 712.35 Torroella de Montgrí 675.83 Torroella de Montgrí (Coll) 625.17 Sils 724.50 St. Hilari Sacalm 800.17 Susqueda 968.13 Bas 1082.56

P mitja estació (mm)

0.00

200.00

400.00

600.00

800.00

1000.00

1200.00

Les

Pla

nes

d’H

osto

les

Am

er

St.

Mar

tí de

Llé

men

a

Aer

opor

t – G

irona

C. B

.

Giro

na A

ntic

Inst

itut

Girn

oa –

Bel

l Llo

c

Llam

bille

s

Jafr

e

Tor

roel

la d

e M

ontg

rí

Tor

roel

la d

e M

ontg

rí (

Col

l)

Sils

St.

Hila

ri S

acal

m

Sus

qued

a

Bas

Estacions

Pre

cip

itac

ió (m

m)

P mitja estació (mm)

A la Figura es mostra la precipitació mitjana anual corresponent a les conques del Baix Ter, expressada en mm. Aquesta informació ha estat extreta de Pons, X. 1996 i de Ninyerola, M., Pons, X., Roure, J.M. 2000.

Precipi_mit_anual_bt.shp1100-11501050-11001000-1050950-1000900-950850-900800-850750-800700-750650-700600-650


N

Figura 4: Mapa de la precipitació mitjana anual per a les conques del Baix Ter. 3.2.3. Anàlisi de les precipitacions a tota la conca

En el següent gràfic es mostra quina ha estat l’evolució de la precipitació a l’estació de Sils durant els anys 1941 i 1999:


0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

Any

Pre

cip

itac

ió (

mm

)






Distribució Mensual de la Precipitació

0.0

20.0

40.0

60.0

80.0

100.0

120.0

Gen

er

Feb

rer

Mar

ç

abril

mai

g

juny

julio

l

agos

t

set

oct

nov

des

Mesos

Pre

cip

itac

ió (

mm

)

Prec. mitja Mensual (mm) Prec. mitja Anual (mm)

De l’anàlisi de les dades anteriors, es desprèn que el clima de la les conques del Bais Ter respon a una tipologia de clima mediterrani de carcàcter en gran part humit tal i com s’havia apunta a l’inici del capítol. Es poden apreciar diverses característiques típiques de la climatologia mediterrània. La primera dada important és la mitjana de precipitació a tota la conca que es situa en 799 mm que pot ésser considerada com a típic del mediterrani humit. Un altre fenomen d’interès és la gran irregularitat de les pluges tant a nivell estacional com d’un any a l’altre. Pel que respecte a les diferències de carcàcter estacional, destaquem la presència de dos màxims, un a la primavera i l’altre a la tardor amb més rellevància però la punta de tardor. Del gràfic de la mitjana mensual de precipitacio també es veu la presènsia clarament marcada del període de sequera estiuenc (el mínim absolut de precipitació es situa al juliol) així com la presència d’un mínim relatiu que abraça tota l’estació hivernal. 3.2.4. Anàlisi espaial de les estacions pluviomètriques en relació a les preciptacions registrades. Per a facilitar l’anàlisi, s´ha procedit a classificar les estacions pluviomètriques en funció de les diferents àrees esmentades a l’inici del present capítol. S’han definit dues zones climàtiques:

• Zona climàtica centreuropea • Zona climàtica mediterrània

• Zona climàtica mediterrània de les planes interiors • Zona climàtica mediterrània humida de muntanya • Zona climàtica mediterrània de les planes i muntanyes litorals • Zona climàtica mediterrània litoral

No es diposen dades d’estacions pertanyents tant al clima mediterrrani humit de muntanya, donades les carccterís terístiques gegràfiques d’aquesta climatologia. En tot cas establim la següent distribució de les estacions: Taula 4: Distribució climàtica de les estacions.

Clima Estació A – Centreuropeu Susqueda, Bas, St. Hilari Sacalm B – Mediterrani de les planes i muntanyes litorals Jafre C – Mediterrani litoral Torroella de Montgrí (totes) D – Mediterrani de les planes interiors Sils, LesPlanes d’Hostoles, Amer, St. Martí

de Llémena, Girona (totes), Llambilles

Si representem les dades de les estacions agrupades per zones climàtiques i divides en funció de la precipitació caiguda estacionalment obtenim el següent gràfic:

Distribució estacional de les percipitacions segons el clima

0.0050.00

100.00150.00

200.00250.00

300.00

A B C DGrups climàtics

Pre

cip

itac

ió (

mm

)

Hivern (des., gener, febrer) Primavera (març, abril, maig)Estiu (juny, juliol,agost) Tardor (set., oct., nov.)

De les dades anterior treiem la conclusió que en totes les zones el pic de precipitació es produeix a la tardor si bé enla zona climàtica centreuropea practicament no hi ha diferència entre la precipitació caiguda a la primavera i la tardor. Destacar també la presència en tots els grups climàtics la presència del període d’aridesa estival, si bé en el clilma centreuropeu, aquest mínim és menys acusat que a l’hivern.



Regim_pluviometric_estacional_bt.shpTHPETPHETPEHETPHPTEH


N

Figura 5: Mapa dels règims pluviomètrics estacionals per a les conques del Baix Ter (Pons, X. 1996 i de Ninyerola, M., Pons, X., Roure, J.M. 2000).

A la Figura 5, les inicials E, H, P i T signifiquen estiu, hivern, primavera i tardor respectivament, i l’ordre en que apareixen a la llegenda indica, en ordre decreixent, la precipitació mitjana en cada una de les estacions. 3.3. Humitat Atmosfèrica

Entenem com humitat atmosferica la quantitat de vapor d’aigua contingut en l’aire. Quan l’adjectiu és suprimit, s'entén que es tractem de la humitat relativa, definida com la relació Relació entre la quantitat de vapor d’aigua contingut en un volum d’aire i la que aquest contindria si estigués saturat. S'expressa en tant per cent (0 = sequedat absoluta; 100 = saturació). És un paràmetre climatològic de gran valor que pot ser relacionat amb l’existència de núvols, la precipitació caiguda, la visibilitat de l’aire i en especial mesura amb la temperatura. En aquest estudi es disposen de les dades de humitat relativa totes elles expressades en tant per cent.

Es diposen dades procedents deles estacion XTEC i XAC del Servei de Meteorologia de Catalunya des de l’any 1997 (Anuaris del Servei de Meteorologia), però a la zona d’estudi, les dades només arriben a l’any 1999. Dades estacions any 2001. Estacions gen feb. mar. abr. mai. jun. jul. ago. set. oct. nov. des. Any Banyoles 81 72 78 74 71 60 65 63 76 84 76 75 73 Vilobí d'Onyar 83 80 77 79 75 72 75 73 79 84 82 85 79 Cassà de la S. 87 82 82 78 77 70 76 73 80 90 82 86 80 Fornells de la S. 85 81 78 77 74 68 72 71 80 86 81 87 78

La Bisbal d'E. 87 81 81 75 72 63 68 65 72 85 77 82 76 La Tallada d'E. 87 80 84 76 76 71 81 78 80 92 81 85 81 Monells 85 79 79 74 71 63 69 66 75 87 79 84 76 Parlavà 87 79 82 76 76 71 80 76 82 94 84 87 81 Torroella de M. 84 76 82 72 74 70 80 78 77 91 75 81 78 Olot 78 72 75 73 75 68 74 68 82 80 79 84 76 Vall d'en Bas 76 74 71 70 73 69 74 70 78 75 78 84 74

Dades estacions any 2000. Estacions gen feb. mar. abr. mai. jun. jul. ago. set. oct. nov. des. Any Banyoles 73 75 70 79 78 70 67 62 75 83 76 81 74 la Bisbal d'E. 91 d.i. d.i. d.i. d.i. 82 84 74 79 86 86 88 84 Olot 83 82 75 81 85 78 77 68 82 90 84 83 81

Dades estacions any 1999. Estacions gen feb. mar. abr. mai. jun. jul. ago. set. oct. nov. des. Any la Bisbal d'E. 87 74 88 85 89 76 73 75 78 85 81 86 82 Olot 80 68 73 75 82 76 72 76 79 81 85 78 77

Per altra banda també disposem de dades procedents mitjanes de l’Instituto Nacional de Meteorología de l’estació metereològica de L’aeroport Girona – Costa Brava del període comprès entre 1973 i 1990: Estacions gen feb. Mar. abr. mai. jun. jul. ago. set. oct. nov. des. Any Girona 77 73 71 71 70 67 62 68 72 76 77 75 72

De les dades s’extreu que la humitat relativa a tota la conca del Baix Ter és bastant elevada (la mitjana anual de cap any és inferior al 70%) tot i que existeix un període estival en el qual hi ha un petit decreixement de la humitat. 3.4. Evapotranspiració Potencial Hi ha dos modes pels quals l’aigua precipitada és capaç de tornar a l’atmosfera en forma de vapor d’aigua. Per un costat hi ha l’evaporació de l’aigua continguda en grans volums d’aquesta (mars, oceans, llacs, …) i per l’altre l’anomenada evapotranspiració (ET). Els factors que afecten a l’ET són els que afecten a l’evaporació i la transpiració. Pel que respecte a l’evaporació, és controlodada bàsicament pel subministrament d’energia per a proporcionar el calor suficient per a la vaporització i per l’habilitat per a transportar el vapor fora de la superfície d’evaporació. La radiació solar és la principal font d’energia calorífica. L’habilitat de transport de vapor depèn de la velocita del vent sobre la superfície d’evaporació així com així com del gradient d’humitat específica en l’aire per sobre d’ella (Chow, V. T., 1994). Definim la evapotranspiració potencial (EVP) com la evapotranspiració que es pot produir en una superfície ben coberta de vegetació quan el subministrament d’humitat



és ilimitat. La EVP real cau per sota d’aquest valor potencial a mesura que el sòl s’asseca (Chow, V. T., 1994). A continuació mostrem el mapa de l’evapotraspiració potencial de Catalunya expressada en mm el·laborat en base a la metodologia descrita per Thornthwaite. Aquesta consisteix en una fórmula empírica basada en la correlació entre la temperatura mitja de l’aire i la taxa de transpiració de les plantes (Llamas, 1993):

( )a

p ltLAE 106.1=

on: Ep: l’EVP mensual expressada en mm LA: factor de correcció que dóna les hores possibles de llum en funció de la latitud del punt d’estudi, la duració del dia i el número de dies al mes. Dóna la duració mitja possible del sol en unitats de 30 dies iguals de 12 hores cada un. t: temperatura mitja mensual de l’aire en ºC. L i a, factors depenents de l’índex de calor, definit com ( ) 514.15tI = La nomenclatura de la llegenda està basada ambla classificació climàtica establerta per Candolle que a continuació es presenta (Thornthwaite, 1955): Taula 5:Classificacions de les regions tèrmiques.

Climes Símbol Nom donat per Köppen

Zona equivalent (de Candolle)

Límits climàtics

A Tropical plujosa Megatèrmica Mes més fred, temperatura sobre 18º C.

C Templada càlida Mesotèrmica Mes més fred, entre -3º C. y 18° C.

Forestal1

D Boreal Microtèrmica Mes más fred, menys de -3º C.; més càlid, sobre 10°C.

Nevos² E Nevosa Hequistotèrmica Mes més càlid, menys de 10° C. Sec3 B Àrida Xeròfila Precipitació anual inferior a R4. 1 Amb prou precipitació per a la vegetació forestal. 2 Massa fred per a la vegetació arbòria. 3 Massa sec per a la vegetació arbòria. 4 Definida com la precipitació crítica i expressada com R = 0,44(T - k) on T correspon a la temperatura mitja anual i k és una constant el valor del qual es definiex es dedueix de la concentració estacional de pluges.

Evt_bt1.shp572_a_712712_a_855


N Figura 6: Mapa de la evapotranspiració mitjana anual (en mm) per a les conques del Baix Ter (Pons, X. 1996 i de Ninyerola, M., Pons, X., Roure, J.M. 2000).

3.5. Altres Variables d’Estudi 3.5.1. Vent Definim el vent que actua en una determinada superfície com el moviment de l’aire de forma paral·lela a aquesta superfície, prescindint de la possible component vertical d’aquest. Com ja s’ha indicat en el capítol anterior, el vent és un factor determinant en el fenómen de l’evapotranspiració potencial. La magnitud i la direcció del vent depèn en gran mesura de les característiques geogràfiques de la zona d’estudi. L’anàlisi del vent pren especial rellevància en aquest estudi degut a que gran part de l’àrea de la conca del Baix Ter (la zona més oriental corresponent a les comarques del Plà de l’Estany, el Gironès i sobretot el Baix Empordà) pateix de temporals de tramuntana (vent del nord) que poden arribar a ser magnituds molt elevades. La tramuntana és un vent molt normal a la zona del món on estem situats, però una gran part de Catalunya no n’és sensible a conseqüència de l’efecte barrera que fan els Pirineus. En canvi, a l’extrem oriental d’aquesta serralada, el relleu genera una situació semblant a la generada en canals estrets, la qual cosa provoca qua les velocitats del vent puguin arribar fins valors realment elevats. La tramuntana és un vent descendent, que ha perdut la seva humitat en passar per terres d’altitud elevada, la qual cosa fa que tingui poca humitat. Aquest fet pot ser una possible causa que expliqui la relativament baixa pluviositat del Baix Empordà (Badia, J., 1984) En la Taula 5, es mostra la classificació dels vents en funció de la velocitat seguint l’escala de Beaufort. Aquesta escala defineix els vents segons la seva velocitat mesurada a 10 m d’altura.



Taula 5: Classificació dels vents segons l’escala de Beaufort

Index Calificació Velocitat del vent (m/s)

0 Calma Menys d'1 1 Brisa 1-5 2 Vent Suau 6-11 3 Vent Lleu 12-19 4 Vent Moderat 20-28 5 Vent Regular 29-38 D.T. 6 Vent Fort 39-49 D.T. 7 Ventada 50-61 T.T. 8 Temporal 62-74 T.T. 9 Temporal Fort 75-88 T.T. 10 Temporal Molt Fort 89-102 T.T. 11 Tempesta 103-117 H. 12 Huracà Més de 117

D.T. Depressió Tropical T.T. Tempesta Tropical H. Huracà

A continuació es mostra la rosa dels vents, és a dir, Representació gràfica, per a un lloc i un període de temps determinat, de la freqüència del vent segons les direccions, entenent com a tals les direccions d’on procedeixen:

Direcció Nom N Tramuntana

NE Gregal E Llevant

SE Xaloc S Migjorn

SW Garbí W Ponent

NW Mestral

Tot seguit es mostren les dades procedents dels anuaris del Sevei de Meteorologia de Catalunya de les estacions disponibles i per als anys 2001, 2000 i 1999. Les taules ens mostren els següents paràmetres: Mitjana mensual de la velocitat del vent, Direcció dominnat del vent, Mitjana mensual de les ratxes instantànies màximes diàries del vent i el Valor màxim absolut mensual de la ratxa instantània de vent. Dades 2001 MITJANA MENSUAL DE LA VELOCITAT DEL VENT ( m/s ) - 2001

Estacions gen feb. mar. abr. mai. jun. jul. ago. set. oct. nov. des. Any la Bisbal d'E. 2.6 2.5 2.6 2.8 2.4 2.4 2.3 2.4 2.2 1.7 3.1 1.8 2.4 la Tallada d'E. 2.1 2.1 1.8 2.3 1.6 1.8 1.6 1.6 1.6 1.2 2.3 1 1.8

Monells 1.7 1.6 1.8 1.7 1.7 1.7 1.7 1.7 1.6 1.3 2 1.2 1.6 Olot 2.1 1.6 2 1.6 1.5 1.5 1.5 1.6 1.1 1.4 1.2 0.7 1.5 Vall d'en Bas 2.1 1.5 2.1 1.6 1.2 0.9 0.6 0.7 1 1.2 0.8 0.5 1.2 Cassà de la S. 1.7 1.7 1.8 1.8 1.6 1.8 1.8 1.9 1.7 1.5 1.7 1.2 1.7 Banyoles 3 2.8 2.9 2.9 2.7 2.7 2.6 2.6 2 2.1 3 2 2.6

DIRECCIÓ DOMINANT DEL VENT - 2001

Estacions gen feb. mar. abr. mai. jun. jul. ago. set. oct. nov. des. Any la Bisbal d'E. S S S S S S S S S S S S S Olot SW SW SW NE SW NE SW NE NE SW S SW SW Banyoles NW NW NW S N SE SE S S S N NW NW

MITJANA MENSUAL DE LES RATXES INSTANTÀNIES MÀXIMES DIÀRIES DEL VENT ( m/s ) - 2001

Estacions gen feb. mar. abr. mai. jun. jul. ago. set. oct. nov. des. Any la Bisbal d'E. 11.6 10.9 12.3 12.4 10.2 10.8 10.4 10.5 10.4 8.9 11 7.7 10.6 la Tallada d'E. 9.7 10.5 10.1 11.6 9.2 10.1 8.9 8.8 9.4 7.9 10.2 6.7 9.4 Monells 8.6 8.3 9.4 9 8.1 8.7 8.4 8.2 8.2 7.3 8.6 5.8 8.2 Olot 11.6 9.5 11.9 10.5 8.8 8.5 8.9 9.8 7.5 8.8 7.7 4.7 9 Vall d'en Bas 10.6 8.1 10.6 8.9 7.2 6.5 6 6.5 7 8 5.8 3.7 7.4 Cassà de la S. 10.9 10.6 12.4 11.4 10.7 12 12.6 13.3 11.6 9.8 11.6 8.5 11.3 Banyoles 12 10.2 13 11.8 10.5 11 10.5 11.5 9.4 9.7 10 7.2 10.6

VALOR MÀXIM ABSOLUT MENSUAL DE LA RATXA INSTANTÀNIA DEL VENT ( m/s ) - 2001

Estacions gen feb. mar. abr. mai. jun. jul. ago. set. oct. nov. des. Any la Bisbal d'E. 23.1 25.7 26.4 22.6 15.3 22.1 14.8 18.5 18.7 17.2 27.6 17.6 27.6 la Tallada d'E. 20.3 21.5 17.8 21.5 14 17.8 12.8 12.8 15.3 12.8 24 15.3 24 Monells 16.2 19.8 21.1 16.2 13.2 15.5 13 12.5 14.6 17.6 21.1 15.5 21.1 Olot 25.2 25.2 27.8 31.2 15.2 13.6 20.2 16.3 10.7 19 19.4 7.9 31.2 Vall d'en Bas 23.7 19.3 22.5 16.1 11.9 11.1 10.9 8.4 9.5 13.4 12.7 7.3 23.7 Cassà de la S. 20.3 19 21.5 16.5 16.5 15.3 19 17.8 19 20.3 26.5 20.3 26.5 Banyoles 20.6 24.5 28.8 26 17.4 18.9 17.4 18.4 16.6 28.5 25 16.3 28.8

Dades 2000 MITJANA MENSUAL DE LA VELOCITAT DEL VENT ( m/s ) - 2000

Estacions gen feb. mar. abr. mai. jun. jul. ago. set. oct. nov. des. Any Begur 3.4 2.5 3 2.6 2.2 2.9 3.1 3.8 3.3 2.6 2.3 3.7 2.9 la Bisbal d'E. 1.8 1.9 2.5 2.5 2 2.6 2.2 2.4 1.8 1.8 2.1 2.2 2.1 Olot 1 1.2 1.3 1.9 1.1 1.4 1.5 1.4 1.1 0.9 1.8 1.5 1.3 Santa Pau 0.6 0.8 1 1.4 0.7 0.7 0.6 0.2 0.7 0.6 1.4 1.5 0.9 Banyoles 2.4 2.1 2.8 3.2 2.5 3 2.9 2.9 2.4 2.4 2.8 2.8 2.7




Estacions gen feb. mar. abr. mai. jun. jul. ago. set. oct. nov. des. Any Begur N SW NE SW SW N N SW SW N SW SW SW la Bisbal d'E. S S S S S S S S S S S S S Olot W W W E E NE NE SW NE NE SW SW SW Santa Pau SE SE SE SE E E E E E SE SE SE SE Banyoles N N N S NE S S S S N SW NW S


Estacions gen feb. mar. abr. mai. jun. jul. ago. set. oct. nov. des. Any Begur 14.6 11.8 14.2 9.1 6.3 12.2 9.8 20.9 11.7 4.7 5.4 11.7 10.1 la Bisbal d'E. 8.1 8.7 11.2 11.2 9.6 11.3 10.6 11.2 9.9 9.1 9.5 11 10.1 Olot 6.5 7.4 9.3 10.7 8 8.4 9.2 9.9 8.4 6.8 8.8 10 8.6 Santa Pau 5.5 6.3 8 9.6 7.3 6.9 7.1 8 7 6.5 9.3 11.7 7.9 Banyoles 8.5 7.8 10.8 11.1 9.2 11.4 10.8 11.6 10.3 9.1 9.9 11.7 10.3


Estacions gen feb. mar. abr. mai. jun. jul. ago. set. oct. nov. des. Any Begur 33.6 21.6 26.6 17 25.4 23 22.3 29.7 21.9 21.4 10.6 18.9 33.6 la Bisbal d'E. 22.1 17.8 20.8 21 16.4 17.5 14.4 15.7 14.8 17.8 19.8 27.7 27.7 Olot 21.3 12.2 23.3 19.8 11.3 14.2 15.6 16.7 14.9 17.7 18.8 20.8 23.3 Santa Pau 11.6 12.8 15.5 17.8 12.4 10.3 11.2 19.5 12.5 17.7 20.2 21 21 Banyoles - 15 19.9 20.3 14 19.6 17 15.5 19.9 22.3 20.6 29.5 29.5

Dades 1999 MITJANA MENSUAL DE LA VELOCITAT DEL VENT ( m/s ) - 1999

Estacions gen feb. mar. abr. mai. jun. jul. ago. set. oct. nov. des. Any Begur 3.7 4.6 3.9 4.1 3.4 3.6 3.6 3.8 3.6 2 4.3 3.3 3.7 la Bisbal d'E. 2.7 3.5 2.8 3 2.3 2.6 2.5 2.4 2.2 2.2 2.8 2.5 2.6 Olot 1.9 1.7 1.9 1.9 1.6 1.5 1.3 1.4 1.4 1.5 1 1.2 1.5 Santa Pau 0.9 1.1 1.3 1.3 0.7 0.6 0.6 0.7 1 0.9 0.7 1.1 0.9


Estacions gen feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Any Begur SW N NE SW SW SW SW SW SW NE N N SW la Bisbal d’E. S S S S S S S S S S S S S Olot W W NW NW E E W W W W W W W Santa Pau SE SE SE SE E E E E W SE SE SE SE


Estacions gen feb. mar. abr. mai. jun. jul. ago. set. oct. nov. des. Any Begur 13 17.1 14.7 14.5 13.1 13.2 12.9 13.8 12.6 9.9 16.5 15.4 14 la Bisbal d'E. 9.5 12.3 11.4 12.4 9.7 10.7 10.7 10.7 10.3 9.2 11.1 11.1 10.7 Olot 8 9.1 9.6 10.7 9.4 9.1 8.9 10.1 9.6 8.8 7.5 8.9 9.2 Santa Pau 7.5 7.9 8.8 9.6 7.4 7.5 6.9 7.6 8.7 8.1 6.9 8.7 7.9


Estacions gen feb. mar. abr. mai. jun. jul. ago. set. oct. nov. des. Any Begur 31.7 34 35 33.6 24.2 22.4 21.8 22.8 20 15.4 33.9 30.2 35 la Bisbal d'E. 26.8 24.5 22.6 28.6 15.7 16.7 18 15.6 19.5 18.9 22.5 27.5 28.6 Olot 24.5 28.4 15.7 28.6 22 16.5 11.9 18.3 15.6 18.5 17.3 21.2 28.6 Santa Pau 19 19.4 16.7 15.9 16.4 15.5 12.5 13.3 16.3 20.8 17.8 22.8 22.8

A continuació es mostren els gràfics de la rosa dels vents així com de les velocitats mitjanes anuals per a cada direcció de les estacions de la Bisbal d’Empordà i d’Olot corresponents a l’any 2001. La Bisbal d’Empordà

0%

10%

20%

30%N

NE

E

SE

S

SW

W

NW

Rosa dels vents

-1

1

3

5N

NE

E

SE

S

SW

W

NW

Velocitat mitjana del vent per a cada direcció (m/s)

calma 19.8%



Olot

0%

10%

20%

30%N

NE

E

SE

S

SW

W

NW

Rosa dels vents

-1

1

3

5N

NE

E

SE

S

SW

W

NW

Velocitat mitjana del vent per a cada direcció (m/s)

calma 29.1%

Del que es desprèn de les dades dels gràfics anteriors és, pel que respecta a l’estació del La Bisbal d’Empordà, tot i ser majoritària l’acció del vent del sud, que la velocitat mitja assolida per la tramuntana supera amb escreix les corresponents velocitats per a la resta de direccions de la rosa dels vents. Per altra banda, a l’estació d’Olot, es veu que la velocitat de la tramuntana és semblant, si no inferior a la resta dels vents. 3.5.2. Irradiació Solar La irradiació solar és un mode de propagació de l’energia per el qual la transmissió de l’energia es realitza mitjançant ones electromagnètiques. Els rajos solars estan formats no només per els rajos lumínics visibles sino que van des dels ultraviolats fins als infrarrojos, formant un espectre deu vegades més extens que l’espectre visible. Hi ha diversitat d’aparells de mesura de la irradiació, funció del tipus d’irrdiació que es vulgui mesurar. En aquest estudi es mostraran dades de la irradiació solar global, que inclou la irradiació directa procedent del sol així com la difusa i es mesura amb aparells anomenats piranòmetres, els quals, determinant la diferència de temperatures entre una placa blanca i una negra exposades la llum, són capaços de determinar la irradiació solar com a funció d’aquesta diferència. A continuació mostrarem els valors de la irradiació mitjana diaria expressats en MJ/m2 corresponents als anys 2001, 2000 i 1999. Dades any 2001

Estacions gen feb. mar. abr. mai. jun. jul. ago. set. oct. nov. des. Any la Tallada d'E. 5.5 10.1 13.7 17.8 20.1 24.1 21.4 20.2 14.3 10 5.8 5 14.1 Monells 5.7 10 13.3 16.1 18.3 22.4 20.5 19.5 13.6 11.5 7.1 6 13.7 Olot 5.1 9.5 13.5 18.7 19.2 24.4 21.9 21.3 16.4 12.6 8.1 6.9 14.8 Vall d'en Bas 6.1 11.2 13.7 16.7 17.7 22.6 21.2 19.8 14.5 11.5 7.3 6.5 14.1 Cassà de la S. 6 10.4 13.9 16.8 19.1 22.8 21.6 19.8 13.7 11.7 7.4 6 14.1 Banyoles 5.8 11.4 14.2 17.6 19 23.2 20.6 20 15.2 10.8 7.2 6.9 14.7

Dades any 2000

Estacions gen feb. mar. abr. mai. jun. jul. ago. set. oct. nov. des. Any Begur 8.7 11.2 16.8 20.3 22.6 25.7 27.2 24.2 18.9 10.7 10.7 7.4 17.5

Dades any 1999

Estacions gen feb. mar. abr. mai. jun. jul. ago. set. oct. nov. des. Any Begur 9.1 12.8 15.6 20.6 23.2 26.5 26.3 21.9 18.9 12.4 8.8 6.7 17.1

En el següent gràfic es veu, a títol d’exemple, la irradiació solar produida a l’estació de la Talla d’Empordà l’any 2001 on s’aprecien clarament els màxims i els mínims anuals, produïts al juny i al desembre, respectivament.

0

5

10

15

20

25

30

gen

feb.

mar

.

abr.

mai

.

jun. jul.

ago.

set.

oct.

nov.

des.

Mesos

Irra

dia

ció

So

lar

(MJ/

m²)

3.5.3. Oscil·lació Tèrmica Definim la Oscil·lació Tèrmica com la variació periòdica de la temperatura iniciada al provocar, mitjançant un agent exterior, una desviació d'una certa amplitud d'aquesta magnitud respecte al seu valor estable o d'equilibri en el sistema en què es troba. De la definició anterior en destaquem que la oscil·lació té carácter periòdic, amb la qual cosa podem definir diferents tipus d’oscil·lació tèrmica, diària, anual, etc. A continuació mostrem els valors de la oscil·lació tèrmica mitjana mensual expressada en ºC corresponents als anys 2001, 2000 i 1999 de les següents estacions.



Any 2001

Estacions gen feb. mar. abr. mai. jun. jul. ago. set. oct. nov. des. Any Begur 4.8 5.8 6.8 5.5 5.6 5.5 4.8 4.7 5.4 4.6 5.2 5.4 5.3 la Bisbal d'E. 11.7 14.9 14.7 14.3 14 14.5 13.4 14.1 12.5 13.6 12.7 14.8 13.7 la Tallada d'E. 10.1 13 12.5 12 12.1 12.3 11.8 12.4 10.5 11.6 11 13.1 11.8 Monells 11.2 14 13.7 13.9 13.3 14.1 13.2 13.4 11.4 12.1 11.2 13.2 12.9 Parlavà 12.5 15.9 15.1 16 16.2 17.1 15.9 16.8 14.9 15.4 14.5 16.2 15.5 Torroella de M. 10.1 12.4 12 11.9 12.1 12.1 11.5 11.7 11.5 12 13.2 12.9 12 Olot 10.8 14.2 13.4 13.4 12.8 14.3 13.4 14.4 12.3 13.4 12.5 14.4 13.3 Vall d'en Bas 10.6 14.9 13.6 14.2 12.6 15.2 15.2 16.7 13.4 14.7 14.2 16.2 14.3 Cassà de la S. 11.3 13.6 14.4 13.9 14 14.7 14.2 13.8 12.2 12.2 11.5 13.2 13.2 Fornells 13.5 16.5 16.5 17 16.6 17.8 16.5 17.3 15.2 15.1 15.8 15.9 16.1 Banyoles 9.4 11.5 11.9 12.1 12 12.6 11.6 12.1 10.7 10.8 9.5 10.1 11.2 Vilobí d'Onyar 13.3 15.9 16.2 16.4 16.2 17.9 15.7 18.1 14.5 17.1 15 16.1 16

Dades any 2000

Estacions gen feb. mar. abr. mai. jun. jul. ago. set. oct. nov. des. Any Begur 5.9 5.3 5.4 5.2 4.6 5.3 4.8 5.6 4.9 4.7 5 4.5 5.1 la Bisbal d'E. 14.7 15 16.2 13.5 13.2 13 12.8 15.5 14.5 11.6 13.7 13.7 14 Olot 14.7 14.1 15.3 12.4 11.7 12.7 12.7 16 13.2 10.6 12.1 11.2 13 Banyoles d.i. 11.1 12.1 10.8 10.5 11.3 10.9 12.9 11.3 9.1 9.9 9 10.8

Dades any 1999

Estacions gen feb. mar. abr. mai. jun. jul. ago. set. oct. nov. des. Any Begur 4.9 5.6 4.8 5.4 5 5.4 5.5 4.8 5 4.3 5.4 5.1 5.1 la Bisbal d'E. 13.3 13.8 13.8 13.8 12.7 13.9 12.6 12.6 13.9 12.8 13.7 13.8 13.4 Olot 12.4 13.9 14.1 14 12.3 12.8 13.5 13.3 12.9 12.2 14.6 13.7 13.3

Amplitud_termica_anual_bt.shp17-1816-1715-1614-15< 14


N

Figura 7: Mapa de l’amplitud tèrmica mitjana anual (en ºC) per a les conques del Baix Ter

(Pons, X. 1996 i de Ninyerola, M., Pons, X., Roure, J.M. 2000.) Del mapa anterior es desprèn que a mesura que ens acostem al litoral, l’efecte suavitzador del mar produeix una disminició de l’amplitud tèrmica anual mentre que aquest augmenta quant més a l’interior s’està, degut a l’efecte de la continentalitat. Aquest fenomen té una exepció a la zona nord de la conca (valls del rius Brugent i Llémena) situats a la comarca de la Garrotxa on la climatologia és molt mes humida com s’ha indicat a l’inici del present capítol. 3.5.4. Dèficit Hídric Un altre paràmetre important des del punt de vista climatològic és el dèficit hídric. Donades les condicions climàtiques de la conca, en la qual la major part d’aquesta presenta una climatologia mediterrània, i les precipitacions es distribueixen manera molt irregular durant l’any, amb moltes diferències d’un any a l’altre, aquest paràmetre pren una rellevància significativa.



Deficit_hidric_bt.shp200-300100-2000-100


N

Figura 8: Mapa del defícit hídric anual (en mm) per a les conques del Baix Ter (Pons, X. 1996 i de Ninyerola, M., Pons, X., Roure, J.M. 2000.)

Com es pot observar al mapa anterior, totes les conques del Baix Ter pateixen dèficits hídrics, si bé aquest és més important al litoral i menys cap a l’interior de la conca així com a l’extrem nord d’aquesta. 3.5.5. Classificacions Climàtiques La classificació de Thornhwaite té en compte la importància de la evaporació. Aquesta metodologia intenta establir una relació entre les precipitacions, la temperatura i la evaporació. Thornthwaite va definir nou tipus de climatologies de les quals vuit es donen a Catalunya. Aquesta classificació esà basada en l’obtenció d’un índex hídric anual. Aquest índex ve definit segons Thornthwaite, per la diferència entre l’índex d’humitat (relació porcentual entre la suma dels excedents mensuals d’aigua i les necessitats d’aquest líquid expressades per l’EVP) i el 60% de l’índex d’aridesa (relació semblant entre el dèficit anual d’aigua expressat com la suma dels dèficits mensuals i la necessitat anual d’aigua), (Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya):

Símbol Tipus de Clima Ïndex hídric anual D Semiàrid (-20) – (-40)

C1 Sec subhumit (-20) – 0 C2 Subhumit 0 – 20 B1 Humit 20 – 40 B2 Humit II 40 – 60 B3 Humit III 60 – 80 B4 Humit IV 80 – 100 A Perhumit > 100

Taula 6: Tipus de climes segons Thornthwaite.

Tipus_clima_bt.shp-20 a 0 Sec subhumit (C1)0 a 20 Subhumit (C2)20 a 40 Humit (B1)40 a 60 Humit II (B2)


N

Figura 9: Mapa dels tipus de clima per a les conques del Baix Ter (Pons, X. 1996 i de Ninyerola, M., Pons, X., Roure, J.M. 2000.)

Del mapa de la tipologies de climes segons Thornthwaite es dedueix que la conca del Baix Ter està afectada per climes que van des del sec subhumit (tipus c) fins al tipus humit a les valls dels rius Llémena i Brugent passant gradualment pels climes intermitjos a mida que ens dirigim a l’interior de la conca. 3.6. Resum de les Dades A continuació es presenten els resums de les dades climatologiques més rellevants de les estacions XTEC corresponents a l’any 2001: Banyoles

Precipitació total acumulada: - mm Temperatura mitjana: 15.9 °C Mitjana de les temperatures màximes: 21.8 °C Mitjana de les temperatures mínimes: 10.6 °C Temperatura màxima absoluta: 37.0 °C Temperatura mínima absoluta: -3.4 °C Velocitat mitjana del vent: 2.6 m/s Direcció dominant: NW Humitat relativa mitjana: 73 % Irradiació global mitjana diària: 14.7 MJ/m2



Begur

Precipitació total acumulada: 414.2 mm Temperatura mitjana: 15.9 °C Mitjana de les temperatures màximes: 18.7 °C Mitjana de les temperatures mínimes: 13.4 °C Temperatura màxima absoluta: 31.3 °C Temperatura mínima absoluta: -1.5 °C Velocitat mitjana del vent: Direcció dominant:

Humitat relativa mitjana: 68 % Irradiació global mitjana diària:

Cassà de la Selva

Precipitació total acumulada: 623.6 mm Temperatura mitjana: 14.2 °C Mitjana de les temperatures màximes: 21.0 °C Mitjana de les temperatures mínimes: 7.8 °C Temperatura màxima absoluta: 36.2 °C Temperatura mínima absoluta: -9.1 °C Velocitat mitjana del vent: 1.7 m/s Direcció dominant: Humitat relativa mitjana: 80 % Irradiació global mitjana diària: 14.1 MJ/m2

Fornells de la Selva

Precipitació total acumulada: 457.8 mm Temperatura mitjana: 13.7 °C Mitjana de les temperatures màximes: 22.4 °C Mitjana de les temperatures mínimes: 6.3 °C Temperatura màxima absoluta: 38.0 °C Temperatura mínima absoluta: -10.6 °C Velocitat mitjana del vent: Direcció dominant: Humitat relativa mitjana: 78 % Irradiació global mitjana diària:

La Bisbal d’Empordà

Precipitació total acumulada: 525.0 mm Temperatura mitjana: 16.2 °C Mitjana de les temperatures màximes: 23.3 °C Mitjana de les temperatures mínimes: 9.6 °C Temperatura màxima absoluta: 40.1 °C Temperatura mínima absoluta: -7.0 °C Velocitat mitjana del vent: 2.4 m/s

Direcció dominant: S Humitat relativa mitjana: 76 % Irradiació global mitjana diària:

La Tallada d’Empordà

Precipitació total acumulada: 609.4 mm Temperatura mitjana: 15.4 °C Mitjana de les temperatures màximes: 21.5 °C Mitjana de les temperatures mínimes: 9.6 °C Temperatura màxima absoluta: 36.2 °C Temperatura mínima absoluta: -7.0 °C Velocitat mitjana del vent: 1.8 m/s Direcció dominant: Humitat relativa mitjana: 81 % Irradiació global mitjana diària: 14.1 MJ/m2

La Vall d’en Bas

Precipitació total acumulada: 745.3 mm Temperatura mitjana: 12.5 °C Mitjana de les temperatures màximes: 20.0 °C Mitjana de les temperatures mínimes: 5.8 °C Temperatura màxima absoluta: 35.8 °C Temperatura mínima absoluta: -16.2 °C Velocitat mitjana del vent: 1.2 m/s Direcció dominant: Humitat relativa mitjana: 74 % Irradiació global mitjana diària: 14.1

Olot

Precipitació total acumulada: 613.0 mm Temperatura mitjana: 14.5 °C Mitjana de les temperatures màximes: 21.7 °C Mitjana de les temperatures mínimes: 8.4 °C Temperatura màxima absoluta: 37.2 °C Temperatura mínima absoluta: -8.4 °C Velocitat mitjana del vent: 1.5 m/s Direcció dominant: SW Humitat relativa mitjana: 76 % Irradiació global mitjana diària: 14.8



Torroella de Montgrí

Precipitació total acumulada: mm Temperatura mitjana: 15.0 °C Mitjana de les temperatures màximes: 21.1 °C Mitjana de les temperatures mínimes: 9.2 °C Temperatura màxima absoluta: 34.1 °C Temperatura mínima absoluta: -5.3 °C Velocitat mitjana del vent: m/s Direcció dominant: Humitat relativa mitjana: 78 % Irradiació global mitjana diària:

Vilobí d’Onyar

Precipitació total acumulada: 395.9 mm Temperatura mitjana: 13.6 °C Mitjana de les temperatures màximes: 21.8 °C Mitjana de les temperatures mínimes: 5.8 °C Temperatura màxima absoluta: 38.5 °C Temperatura mínima absoluta: -11.5 °C Velocitat mitjana del vent: m/s Direcció dominant: Humitat relativa mitjana: 79 % Irradiació global mitjana diària:

A continuació es mostren les dades corresponents a l’estació metereòlogica de Girona Aeroport Costa Brava pertanyent a l’Instituto Nacional de Meteorología per al període de 1973 – 1990:

Girona Aeroport Costa Brava Període: 1973 – 1900 Altitud: 129 Latitud: 41 54 05 Longitud: -2 45 37

Mes T TM Tm R H DR DN DT DF DH DD I gen. 6.7 12.6 0.9 61 77 4.3 0.5 0.2 5.2 14.1 10.2 148 feb. 7.8 13.5 2.2 49 73 4.2 0.3 0.3 4.9 9.4 7 140 mar. 9.8 15.6 3.9 54 71 6.4 0.1 0.8 5.8 3.9 6.6 161 abr. 11.6 17.3 5.9 73 71 7.4 0 1 4 1 4.7 177 mai. 15.3 20.9 9.8 87 70 8.2 0 2.9 6.6 0 4.6 201 jun. 19.4 25.1 13.8 62 67 5.9 0 3.2 3.8 0 6.9 223 jul. 22.9 28.9 16.6 38 62 3.8 0 2.7 2.4 0 14 279 ago. 22.4 28.2 16.6 55 68 5.8 0 4.6 3.6 0 9 249 set. 20 25.6 14.3 58 72 5.3 0 3.1 6.9 0 7.4 190 oct. 15.1 20.9 9.6 79 76 5.8 0 1.8 6.7 0.3 6.9 170 nov. 10.3 15.8 4.7 82 77 5.2 0 0.6 7.3 4.9 8.1 147 des. 7.7 13.4 2 47 75 4.1 0.1 0.1 4 11.4 11.5 141 Any 14.1 19.8 8.4 746 72 66.4 1 21.3 61.2 45 96.9 2225

La llegenda de la qual es mostra a continuació:

T Temperatura mitja mensual/anual (°C) TM Mitja mensual/anual de les temperatures màximes diàries (°C) Tm Mitja mensual/anual de les temperatures mínimes diàries (°C) R Precipitació mensual/anual mitja (mm) H Humitat relativa mitja (%)

DR Número mig mensual/anual de dies de precipitació superior o igual a 1 mm DN Número mig mensual/anual de dies de neu DT Número mig mensual/anual de dies de tempesta DF Número mig mensual/anual de dies de boira DH Número mig mensual/anual de dies de gelada DD Número mig mensual/anual de dies clars

I Número mig mensual/anual d'hores de sol



4. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Badia, J. 1984. “L’Empordà”; a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 4. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Chow, V. T., Maidment, D. R., Mays, L. W. 1994. “Hidrología Aplicada. Editorial Nomos S.A. Santafé de Bogotá, Colombia. Consorci Alba-Ter 2001. “Pla d’Ordenació Integral del riu Ter”. Font Tullot, Inocencio. 1983. “Algunas Observaciones Sobre las Lluvias Excepcionales en la Vertiente Mediterránea Española. Estudios Geográficos, XLIB, 170-171, pàgs. 55-59. Llamas, J. 1993. “Hidrología General. Principios y Aplicaciones”. Servicio Editorial de la Universidad del País vasco. Bilbao. Llasat, Maria Carme. 1987. “Episodios de lluvias copiosas en Cataluña: génesis, evolución y factores coadyuvantes”. Tesi Doctoral publicada per Universitat de Barcelona. Barcelona. Ninyerola, M., Pons, X., Roure, J.M. 2000. "A methodological approach of climatological modelling of air temperature and precipitation through GIS techniques", International Journal of Climatology, 20, 1823-1841. Novoa, Manuel. 1984. Precipitaciones y Avenidas Extraordinarias en Catalunya. Ponencias y Comunicaciones de las Jornadas de Trabajo sobre Inestabilidad de Laderas en el Pirineo, pàgs. I.1.1-I.1.15. Barcelona. Pons, X. 1996. "Estimación de la Radiación Solar a partir de modelos digitales de elevaciones. Propuesta metodológica". A: VII Coloquio de Geografía Cuantitativa, Sistemas de Información Geográfica y Teledetección. Juaristi, J. i Moro, I. (eds.) Vitoria-Gasteiz. Saurí Pujol, D., Ribas Palom, A., Roset Pagès, D., Sorribas Ribas, E. 1993. “Inundacions i Societat al Baix Ter”. Consorci de la Costa Brava. Girona. Thornthwaite, C. W., Kenneth Hare, F. 1955. “La Clasificación Climatológica en Dasonomía”. Unasylva – Vol. 9, No. 2.

A.1.4 CLIMATOLOGIA -...

Documents

Transcript of A.1.4 CLIMATOLOGIA -...