![catálogo tríptico expo luis gamoluisgamo.com/ewExternalFiles/catálogo_tríptico_expo_luis_gamo-1.pdf · &:+8)1.t/+*/:/+1])*81+4(-39/+-t-2141+1:+./k).)138/+13+1:+1*t-4)/= ^2-*t-*-+:-*+t(128-*+9/391+:-+4)134)-+*1+4/3k)1281+13+-281=](https://static.fdocuments.ec/doc/165x107/5f40429d472f0d4c2b260e2e/catlogo-trptico-expo-luis-logotripticoexpoluisgamo-1pdf-81t1814-39-t-21411k1381311t-4.jpg)
A N T I N A - INS Torredembarra | ESO i BATiestorredembarra.cat/ewExternalFiles/Antina desembre...
22
A N T I N A Editorial. Entrevistes. Reportatges. L'Antina recomana. Secció artística. Secció literària. Activitats al centre. Sortides. La nostra cuina. Buscant raons. Notícies del poble. Horòscop. Humor. INSTITUT TORREDEMBARRA - Núm. 7 de la 2a era. Revista quadrimestal - Desembre de 2015 Foto portada:Megan Leno- 1r Bat B
Transcript of A N T I N A - INS Torredembarra | ESO i BATiestorredembarra.cat/ewExternalFiles/Antina desembre...
A N T I N A
Editorial. Entrevistes. Reportatges. L'Antina recomana. Secció artística. Secció literària. Activitats al centre. Sortides. La nostra cuina. Buscant raons. Notícies del poble. Horòscop. Humor.
INSTITUT TORREDEMBARRA - Núm. 7 de la 2a era. Revista quadrimestal - Desembre de 2015
Foto portada:Megan Leno- 1r Bat B
editorial
SUMARI
Aquests Nadals, quan tingueu una estoneta i no sapigueu què fer amb tants de dies de vacances com tindrem, podeu donar un cop d’ull a la nostra revista Antina. N’hem fet una altra, sí! I això que aquest cop pensàvem que no ens en sortiríem perquè sembla que els astres s’hagin aplegat en contra nostra! Tots els grupets de l’equip de redacció estem tan ocupats que fins i tot ens costa no tenir res a fer durant els patis. Un dia ens trobem uns, un dia els altres… i aquest editorial es va bastint de manera semblant a l’escriptura automàtica en grup que diu la professora que feien alguns escriptors innovadors. Però per fi sembla que sí que li donarem la darrera empenta! I tenim moltes notícies i novetats: alguns professors que eren al centre des de “sempre” ja es jubilen. Hem parlat amb ells i els hem acomiadat amb recança i amb els nostres millors desitjos. N’hem rebut de nous, cares joves i entusiates que esperem que també arrelin al nostre institut. I també tenim moltes noves incorporacions al nostre equip de l’Antina, ara ho veureu. A Torredembarra hem tingut de tot, des d’incendis a canvis importants a l’Ajuntament. Ara esperem que tot rutlli bé. Almenys hem recuperat les nits de premis i alguns de nosaltres hi hem participat i hem fet un bon paper! El centre està preciós, tot i els horaris llarguíssims i les retallades, professors i alumnes s’han dedicat a decorar‐lo amb estusiasme. Els ho agraïm, de tot cor. Per acabar, i en aquests temps convulsos en què molta gent necessita un lloc segur on viure, felicitem els ajuts i les iniciatives i, com que a l’Antina només tenim paraules, que aquestes siguin, almenys, de solidaritat!
L’equip de redacció.
EQUIP DE REDACCIÓ Equip de redacció i maquetació: Fernanda Márquez, Adrián López, Janina Morales, Ferran Bernabé, Judit Molina, Megan Leno, Aida Cabistany, Luna Nieto, Marina Arbós, Alba Rimbau, Àlex Expósito, Naiara Peña, Maria Bardolet, Maria Jesús Milenova, Eduard Girona i Víctor Daniel Riquelme. Equip de redacció: Helena Busquets, Àfrica Gibert, Trini Huguet, Oriol Juan, Alba Lázaro, Ainhoa Serrano, Wero Szczesna, Mireia Palau, Marta Manzano, Jaume Guash, Josep Molné, Tania Ramírez, Sergi Pons, Jordi Rodrigo, María Pérez, Laura Nieto, Guillem Ruiz i Arnau Ortiz. Coordinació: Montserrat Roig i Damián González
1. Editorial i benvinguda 2. Reportatges: el roquer. 3. Activitats al centre. 4. Sortides. 5. Notícies de Torredembarra. 6. Secció literària: poemes, narracions... 7. Secció artística: la fotografia. 8. L'Antina recomana: llibres, música i cinema. 9. La nostra cuina: per llepar‐se els dits! 10. L'Antina opina. 11. Horòscop de l’hivern
Judith Molina i Janina Morales
1r Bat Artístic
Adrià López i Fernanda Márquez 1r Bat Artístic
I recordeu que si voleu participar a la nostra revista Antina només cal que ens envieu les vostres propostes a
_______________________ EL “NOU” EQUIP DE REDACCIÓ Ara ens presentarem alguns dels nous que hem entrat a l’equip de redacció i maquetació. I encara en som
més, però els altres ja ens presentarem al proper número, així hi haurà lloc per a tots.
Jo sóc la Luna, faig 2n d’ESO i ja col.laborava
el curs passat.
Jo sóc l’Alba Rimbau, i ja tinc una mica
d’experiència del curs passat.
Ei, que no tot és treballar! Sempre anem de bòlit, però també tenim els nostres moments. Aquí ens teniu (d’esquerra a dreta): la Maria, la Luna, l’Alba i la Marina Arbós. Som les alumnes de segon d’ESO que anem prenent el relleu als grans que ja fan quart o batxillerat.
Jo sóc la Maria Bardolet, faig 2n d’ESO i començo
aquest curs a la revista.
I jo em dic África Morales, faig segon i m’agrada molt escriure.
Nosaltres som alguns dels “artistes” maquetadors. Encara estem aprenent i esperem que us agradi.
Per al proper número ja en sabrem més! Nosaltres som l’Àlex i la Maria Jesús, tots dos fem 2n d’ESO.
Sí home! De fora vindran que de casa ens trauran! Nosaltres som de les veteranes, ja fa quatre anys que fem la revista i no cedirem ni una línia del nostre espai… Va, que ja sabeu que és broma! estem molt contentes de les noves generacions i esperem poder ensenyar tot el que hem après!
___________ 2. ELS REPORTATGES
1. EL
ROQUER DE TORREDEMBARRA
_ _______________________________________Oriol Juan Batet – 4t ESO
INTRODUCCIÓ. El Roquer. Situat als peus dels Munts, el Roquer és com anomenem els torrencs i torrenques el conjunt de penya‐segats que, juntament amb el turó dels munts i la platja del Canyadell, fan de frontera entre La Torre i Altafulla. Està situat a l’Oest de la costa de Torredembarra i (des de l’accident geogràfic que se’n considera el seu inici fins a la cala del Canyadell) té 2500m de llargada amb una alçada màxima de 30m. S’hi fa evident l’erosió
que el mar hi ha causat al cap de milions d’anys. Des d’aquest punt podem contemplar una bona panoràmica fins a la platja de Creixell (per Llevant) o fins al Cap de Salou i, en dies clars, fins El Montsià (per Garbí). El nostre Roquer ha patit els efectes de la Guerra Civil, ha amagat contrabandistes en les seves coves i, fins i tot, ha sobreviscut a la construcció d’un port just al seu davant i a la d’un far en un dels seus caps.
Imatge del roquer l’any 1972
EL ROQUER PEDRA A PEDRA, de Llevant cap a Garbí. ‐Racó de l’art: s’anomena així perquè fa uns setanta o vuitanta anys s’hi practicava una tècnica de pesca que consistia a calar un art utilitzant la força humana. ‐Rec de Sant Joan: és el canal que conduïa l’aigua cap a les salines, situades on actualment hi ha l’estació i els seus voltants. A dia d’avui només se’n conserva l’entrada. ‐Roques Arriades: seguint cap a Garbí, trobem dues enormes penyes despreses de la paret de roca.
‐Roca Foradada: a pocs metres de les Roques Arriades trobem la Roca Foradada, un dels indrets més populars del Roquer. Aquest punt es comunica per sota el nivell del l’aigua de dins amb l’indret anterior. ‐Fortí: deixant a llevant la Roca Foradada, el penya‐segat comen‐ça a guanyar altura i en el seu cim hi ha les restes, encara senceres, d’un antic fortí. ‐Pell d’Ovella: després, el Roquer baixa ràpidament i el mar és fa accessible amb força comoditat. La raó del nom d’aquest lloc es
desconeix, tot hi que força gent també el solia anomenar Pet d’Ovella. ‐Balconet: un cop més, l’espadat es fa més alt. Des d’aquest punt, a l’igual que des del Cap Gros (a pocs metres), disposem de molt bones vistes tant del mar com de la platja. ‐Cap Gros: seguint cap a ponent, arribem a un dels punts més coneguts del Roquer on l’alçada sobre el nivell del mar arriba als 20 metres. ‐Sota el Cap Gros: es tracta d’una raconada de roques i penyes de
tota mida. Els dies de bona mar, es podia veure les penyes a través de l’aigua (submergides o elevades). ‐Frarot: si ens fixem en el roc que tanca la raconada per l’Oest i hi posem una mica d’imaginació i bona voluntat, es pot distingir certa semblança amb un perfil humà encaputxat. ‐Punta de la Llanxa: semblant a la proa d’un gran vaixell, fins a l’any 37 o 38, existia la Punta de la Llanxa. Actualment només se’n conserven algunes roques sota l’aigua, ja que durant la Guerra Civil en un bombardeig se’n va desprendre la part voladissa. Aquest cap pren el nom de la roca que hi havia sota seu. Vista des de Llevant formava un dels perfils característics de la costa de Torredembarra. ‐Bufador: tot seguit apareix en el camí un pedruscall on, just al mig, trobem un forat. Aquest petit forat es comunica per dins la roca amb una escletxa del penya‐segat, en la qual en dies de temporal les onades fortes comprimeixen l’aire i el fan sortir
de forma molt sorollosa pel forat de la superfície. ‐Codolà: a continuació apareix una segona raconada, no tant ampla com l’anterior però més accessible. Aquesta l’anomenem el Codolà, probablement perquè en un passat hi havia hagut còdols. ‐Punta de la Galera: és el cap que més es projecta endins el mar i és el que tanca per Garbí el Codolà. ‐Cova de la Galera: al costat dret d’aquesta punta apareix a la paret (per mar) una escletxa alta, accessible per a un nedador que dins la petita cova trobarà una platja. Tant aquesta cova com la següent es consideren indrets clau en antics contrabans. ‐Cova de la Mula o del Mulà: a uns cinquanta metres de l’anterior cova (seguint per mar) en tornem a trobar una altra. Aquesta, però, amb dues entrades més amples i també una platja al seu interior. ‐Rellotge: el següent punt remarcable és aquest indret, on hi ha una roca plana que recorda
un rellotge recolzat sobre una altra pedra més petita. ‐Bramadora: situada sota la marcada pendent que ens indica que estem arribant a la Platja del Canyadell, cada onada que pica contra aquesta espècie de cova crea una bombolla d’aire que (en eclosionar) crea un soroll sord que recorda al crit d’una mena de monstre, acompanyat d’una vibració de la roca. ‐Pedrera: però abans d’arribar a la petita cala hi ha una antiga pedrera que no es visible des del camí que baixa cap a la sorra. A la pedrera (romana, segons els experts) s’hi accedeix des de la platja, a través d’una entrada orientada al Nord. ‐Platja del Canyadell: amb poc menys de 100 metres de llargada, està protegida del Mestral, del Xaloc i del Llevant. En aquesta cala orientada a l’Oest es parteixen els termes de Torredembarra i Altafulla. És en aquest punt on s’interromp la roca que toca l’aigua. Es per això que suposa el final del nostre Roquer.
Platja del Canyadell Pedrera romana
El llegat de Jaume Peig
En dos punts del Roquer podem trobar dos obsequis d’en Jaume Peig. Es tracta del costat més baix de la Roca Foradada (en la valva que fa la roca per l’erosió del mar) i sobre el Balconet. És en aquests de dos indrets on, amb escarpra i martell, en Jaume va crear unes escaletes tallades a la roca.
EL ROQUER D’ARA I D’ABANS, del 1946 fins l’actualitat El far
És un nou equipament que va entrar en servei el dia 1 de gener de l’any 2000. Es tracta del darrer far cons‐truït a l'Estat Espanyol el segle XX i va ser dissenyat per l'arquitecte Josep Maria Llinàs.
Té una alçada sobre el
nivell del mar de 58 metres i
sobre el terreny de 38, amb
un abast geogràfic de 20
milles mar endins. Aquest far és el que té la torre més
alta de tots els fars de Catalunya.
El port El port de Torredembarra es troba a l'extrem de
ponent de la Platja de la Paella. Té una dàrsena
esportiva amb una capacitat de 752 amarratges per a
embarcacions de fins a vint metres d'eslora, 74 dels
quals estan reservats a embarcacions de pas.
La seva bocana és de 8 metres i la profunditat mínima
es de 3,3 m. Disposa d'una plataforma de 14 x 30
metres, on se situen el moll d'espera i el
subministrament de carburants, un escar per a varar i
treure les naus de 7.119 metres quadrats destinat als
amarratges, empreses nàutiques i particulars, i una
rampa de vela lleugera.
Ofereix serveis de manteniment, marineria i vigilància
24 hores al dia durant l'estiu. També disposa d’una
grua de cinc tones, un pòrtic elevador de 45 tones, un
punt gris de recollida d'aigües de sentina i residuals,
vestuaris, aigua potable i electricitat, 600 places
d'aparcament, supressió completa de barreres
arquitectòniques i 4.000 metres quadrats de locals
comercials, entre els quals es troben cinc empreses
nàutiques, diversos bars, restaurants i altres comerços.
En el primer pantalà que es troba un cop passada la
bocana, hi ha el moll d'espera, la torre de capitania i
l'estació de subministrament de combustible.
El port el 2004
El per què del no calia Totes dues construccions (el far i el port) eren prescindibles en una població com la nostra. Per començar, Torredembarra havia sobreviscut sense far des dels seus inicis, i construir‐lo ja en el anys 90 tenint en compte l’evolució de les telecomu‐nicacions i de la tecnologia GPS fa dubtar, més encara, de la seva necessitat. El cas del port ja el podem considerar més greu. No calia, veient la poca demanda que hi havia de la seva construcció en un poble com La Torre, situat a menys de 20 km d’un port tan gran com el de Tarragona. A més a més
d’aquests fets, no aporta cap benefici econòmic, tant a nivell comercial com pesquer. Més de la meitat dels locals destinats a botigues i altres comerços estan buits, i la confraria de pescadors torrenca actualment només disposa de 4 barques. Més enllà de tot això, tampoc no es va tenir en compte la influència que tindria sobre el territori. Tot hi ser un port relativament petit, es va construir davant d’un indret tan emblemàtic com el Roquer, deteriora el paisatge i en modificant alguns punts, com és el cas del Frarot (on està situat el
final del port). A més a més d’afectar directament el Roquer, també ha fet engrandir la platja de la paella fins al punt que actualment fa 500m d’amplada. Això passa perquè un dels recorreguts dels cicles naturals marins de la sorra a la Costa Daurada acaba a Torredembarra, i per tant no afecta la platja del poble veí. I és per aquest motiu que l’afirmació que el port ha deixat sense sorra la platja d’Altafulla és totalment falsa (i encara més si hi sumem el fet que la platja altafullenca estava formada per còdols en un passat).
______________________________________________________________ Josep Molné i Laura Nieto– 4t ESO B
NOTES DE PREMSA
AIXÍ VAM ACABAR: EXPOSICIÓ SALA LLUÍS D’ICART. Com que a final de curs no tenim temps de res i, a més, sempre tanquem la revista abans del juliol, no us vam poder explicar com va anar l’exposició que els alumnes de batxillerat artístic van fer a la Sala Lluís d’Icart de l’Ajuntament de Torredembarra. Doncs, com sempre: molt bé! Era el tercer juliol que es feia i també va ser un èxit. Es va inaugurar divendres 8 de juliol, i hi van assistir personalitats com la nostra inspectora, sra Carme Mas. Des d’aquí felicitem aquests alumnes per la seva tasca i també els professors Jordi Roig, Carmen Gómez, Montserrat Roig, Carlos Toias i Isabel Vidal; i, molt especialment, felicitem la professora Pilar Puente, que va estar uns dies amb nosaltres.
I AIXÍ HEM COMENÇAT! ... SI ÉS QUE NO PAREM...
DILLUNS 15 DE SETEMBRE Tot just començar el curs els alumnes de 4t d’ESO que cursen la matèria d’alemany han rebut un grup d’alumnes de Kaltenkirchen (Alemanya) que aquesta setmana visiten la
nostra vila. Han fet activitats de grup dins i fora del centre.
DIMARTS 6 D’OCTUBRE L’Institut Torredembarra ha ofert una recepció als alumnes i professors de de l’escola Holbergskolen, de Dianalund (Dinamarca) que participen en un intercanvi del programa europeu Erasmus
Plus. Els estudiants danesos treballen en l’àmbit de les ciències socials i de les llengües estrangeres i durant una setmana compartiran diferents experiències acadèmiques i de convivència en família. Després de la recepció la comitiva ha fet una visita al poble i també té previstes diferents activitats aquests dies per conèixer el seu entorn. Com cada curs escolar, l’Institut realitza activitats, projectes i estades amb diferents instituts europeus per fomentar el treball de llengües estrangeres i donar a conèixer la realitat europea al seu alumnat.
DISSABTE 10 D’OCTUBRE Es reprèn el programa “Talent jove” organitzat per la URV i impulsat al centre per la nostra professora Mònica Orpí. Entre els vuitanta finalistes de tota la URV del curs passat encara hi tenim dos alumnes: La María Pérez (gran col.laboradora del nostre equip de redacció) i el Jordi Biscamps. Aquest curs
també s’hi incorpora l’Heribert Barrera. Ànims a tots!
DIVENDRES 30 D’OCTUBRE Marta Manzano i Mireia Palau
A l’insti vam celebrar la castanyada. Els delegats i subdelegats de 4t vam vendre castanyes a l’hora del pati. Després de deixar‐nos la pell tallant castanyes, fent‐les, i tot l’esforç que va significar vendre‐le’s, vam rebre la nostra recompensa ja que vam guanyar quasi uns 400€! Els necessitem per al
viatge de fi de curs a Roma. Podríem qualificar la venda com un èxit total, vam vendre fins l’última castanya! Els professors ens van donar l’enhorabona, i van dir‐nos que mai cap grup no havia fet unes castanyes tant bones. A part, de l’èxit que van tenir, ho vam passar molt bé i vam gaudir molt de la castanyada! En nom de tot 4t volem donar les gràcies a tots els professors i alumnes que ens en van comprar. I durant el cap de setmana de Tots Sants, els alumnes de 4t d’ESO ens vam organitzar en grups d’unes vuit persones per fer una venda de castanyes per recaptar diners per al viatge de fi de curs a Roma. Estàvem situats a la plaça de les Monges i a la dels quatre bars. Vam tenir bastants vendes, i molta gent del poble ens va felicitar perquè estaven molt ben cuites.
__________________ 3. ACTIVITATS AL CENTRE
Alumnes del Bat Artístic preparant
l’exposició
DIMARTS 1 DE DESEMBRE
Un curs més ens hem proposat recollir com més aliments millor, i aquest curs ha estat fantàstic! Les taules de la biblioteca feien goig. Esperem així ser una mica més solidaris perquè els Nadals no són iguals per a tothom. Al final del dia i després de dues setmanes, el professor de religió
Jordi Alemany i uns quants alumnes han pogut lliurar una muntanya d’aliments!
DIJOUS 10 DE DESEMBRE Avui hem rebut la visita de la poetessa de Torredembarra Dolors Miquel. Que gran! Ens diuen els alumnes de 1r de Batxillerat que els ha agradat molt. Els ha fet un recital de poemes seus. I la cosa no acaba
aquí, si algú vol fer un taller de poesia pot fer‐lo amb ella a la Biblioteca Mestra Maria Antònia. Gràcies per venir, Dolors, esperem que tornis!
CONCURS DE POSTALS Àlex Expósito
Durant aquest desembre i gràcies a la proposta del Departament de visual i plàstica, tots els alumnes d’ESO hem pogut participar en un concurs de postals nadalenques. Dijous i divendres 4 de desembre les vam penjar a la biblioteca. I fan molt de goig! Felicitem els guanyadors: la Fàtima el Youmsi, de 4 d’ESO; i el Jordi Dalmau, de 2n d’ESO. Aquí us deixem una foto de les postals guanyadores.
MITJA HORA A LA BIBLIOTECA Helena Busquets
La setmana del 16 al 20 de novembre els alumnes de 3r d'ESO vam anar a la biblioteca del nostre institut. Durant el primer trimestre hi han passat tots els grups d’ESO. Els professors Ambròs Domingo i Jordi Alemany ens va explicar com es distribueixen els llibres en les prestatgeries: ‐En les lleixes blanques (davant de les finestres) hi ha les novel∙les juvenils. ‐Tot seguit en un petit requadre d'estants altíssims hi ha novel∙les per a gent més gran, poesia i teatre. I en les parts mes altes hi ha les enciclopèdies. ‐I a la dreta de la porta d'entrada també hi ha enciclopèdies i diccionaris. Ens van explicar que a l'hora del pati hi havia sempre un professor de guàrdia , dels dos que s'encarreguen de la biblioteca, per a agafar en préstec llibres, emprar els ordinadors, llegir... I vam fer una petita activitat, relacionada amb l'organització dels llibres, consistia a buscar un llibre de les lleixes seguint els codis que ens van explicar. Ara ja sé com es troben els llibres! Finalment, van animar‐nos a tots a escriure al bloc de la biblioteca i enviar els nostres comentaris sobre llibre que hem llegit. Jo ja n’estic preparant un. A veure si us animeu tots!
Foto: biblioinstorredembarra.wordpress.com
__________________ 3. ACTIVITATS AL CENTRE
EL FRACTAL
Gràcies a la professora Mònica Orpí hem pogut dur a terme un projecte matemàtic anomenat "El fractal Triangle de Sierpinski i altres figures geomètriques fetes amb llaunes de refrecs". Hi han col.laborat els alumnes de 4t ESO A i B i a base d’hores de tutories i molts patis han pogut finalitzar‐la amb èxit. La veritat és que el resultat és espectacular: tot va començar recollint llaunes de coca‐cola. Segons com les ajuntes, les figures que s’obtenen són ben diferents. Aquí al costat us en deixem una mostra. Quan ja teníem prou llaunes per fer les figures vam sortir al pati i vam començar a muntar‐les... Vam veure amb quina progressió augmentaven els triangles i vam obtenir figures precioses.
LA MARATÓ DE TV3 Trini Huguet, Àfrica Gibert i Alba Lázaro
La 24a edició de La Marató de TV3 es dedicarà a la diabetis i l'obesitat, les malalties metabòliques més freqüents a Catalunya, segons ha decidit el Patronat de la Fundació a proposta de la Comissió Assessora Científica. Segons els experts, la diabetis, una malaltia que provoca la presència de nivells elevats de sucre a la sang, afecta aproximadament el 14% de la població de Catalunya, la meitat de la qual ho desconeix. Bàsicament, hi ha dos tipus de diabetis. La diabetis tipus 1, que majoritàriament afecta nens i adults joves, requereix tractament immediat amb insulina. I calen encara més estudis que expliquin els mecanismes que la causen. La majoria de casos de diabetis, però, són del tipus 2, i l’obesitat juga un paper molt important en el seu desenvolupament. L’obesitat no consisteix només a tenir un pes superior al normal, sinó a acumular un excés de greix en òrgans que no en tenen o en tenen poc, com el fetge, el cor i l’abdomen. Aquest fet desencadena alteracions que faciliten l’aparició de la diabetis. L’obesitat és un problema cada vegada més freqüent en la població mundial, que no s’explica només pels canvis d’estil de vida associats als països desen‐volupats. Moltes de les seves potencials causes biològiques, ambientals i condicionants genètics es desconeixen encara. S’estima que l’índex d’obesitat entre la població infantil s’ha triplicat en els darrers 15 anys i que un nen obès acabarà sent un adult malalt. Des de l’institut hem volgut col.laborar amb la marató. Amb l’ajut de la professora Mònica hem
pintat el cartell que veieu aquí dalt. Oi que ens ha quedat maco? L’hem fet els alumnes de 4t A i B. És maco, però les venes són de sucre. Esperem que tothom prengui consciència d’aquesta greu malaltia i que la Marató de TV3 tingui també aquest any molta col.laboració!
__________________ 3. ACTIVITATS AL CENTRE
GRUP DE REFORESTACIÓ LES ALZINES Carta del professor Albert Barrientos
Aquests dies farà ja un any que un professor il∙lús va tenir la idea de lluitar contra el Canvi Climàtic amb una de les solucions més fermes i duradores, que el mateix IPCC
(Intergovernmental Panel on climate change; grup de científics i experts que avaluen l'impacte del
canvi climàtic dins d'un organisme de l'ONU), assegurava en el seu 5è informe sobre el canvi climàtic, a banda de l'estalvi, el reciclatge i els sumiders de carboni. La reforestació és, sens dubte, la millor solució a l'increment de les temperatures que ja esteu notant de fa uns anys ençà. Les conseqüències d'aquest augment ja està ocasionant pèrdues econòmiques i milers de morts que no afloren a les publicacions oficialistes perquè la consciència ecològica és massa crítica amb el capitalisme i amb el mode de vida que ha instal∙lat la globalització entre nosaltres. Per fer front, en la minsa mesura del possible, però
amb ànims que s'estengui com una flama d'esperança, el Grup de Reforestació Les Alzines va néixer el novembre del 2014 a partir d'aquell professor il∙lús, i il∙lusionat, junt amb uns estudiants del nostre institut igual d'engrescats amb la idea de canviar les coses, encara que fos amb petits actes quotidians. No us vull convéncer de res perquè la intel∙ligència en un professor "se le supone", així que només us convido a llegir la informació que publiquem a la nostra web: www.grlesalzines.org, i veureu si us interessa la nostra acció. Ara és un gran moment perquè ja estem muntant el Viver Forestal de Torredembarra a l'espai de Can
Dània (darrera del cementiri, on hi ha també els horts ecològics de la gent jubilada). Aquest viver servirà per reforestar el municipi i moltes coses més com ja veureu si ens seguiu! I sense massa més a afegir,
em resta apel∙lar al vostre sentit de present i de futur per a fer d'aquest món un entorn on poguem viure en armonia, seguretat i felicitat, pensant també en el que deixarem als nostres fills i néts en l'esdevenidor. Moltes gràcies a tots per endavant!
JA ÉS NADAL AL CENTRE
___________________________________________________________________________________________Aida Cabistany i Àlex Expósito
Quina bogeria! El vestíbul d’entrada l’ha decorat la professora Filo Sánchez amb els seus alumnes de diversitat. El Jordi Roig i la Mònica Orpí han aixecat un magnífic ninot fet amb llaunes al mig del celobert. És enorme!
Molts alumnes han fet postals i estels per penjar del sostre (Mireu a la foto l’estel del Marçal Tineo!). Hi
ha aules engalanades... així qualsevol no s’anima a fer coses per decorar l’institut! Queda tot tan maco!
_______________________________ 5. LES SORTIDES
ELS
ALUMNES PEL MÓN
EXCURSIÓ AL CLUB DE GOLF ______________________Laura Nieto ‐ 4t ESO B
Dilluns 26 d’octubre els alumnes de 1r d’ESO i els seus professors d’Educació Física van poder visitar el Club de Golf Costa Daurada. L’AMPA els va facilitar el transport, i la Federació Catalana de Golf els va facilitar l’activitat al camp del Catllar que es diu Costa Dorada. Esperem que puguin fer moltes més activitats d’aquestes, ja que ens han dit que els va agradar molt.
EXCURSIÓ A BARCELONA ____________________________Àfrica Gibert Ruiz i Alba Lázaro Huguet ‐ 4t ESO A
El dia 28 d’octubre els alumnes de 4t d’ESO vam emprendre una excursió amb destí a Barcelona. Vam recórrer els carrers que s’anomenen en la novel∙la de Carlos Ruiz Zafón, intitulada La sombra del viento. La caminada es va emprendre a l’estació de França i va finalitzar a Bonanova, Sant Gabriel. A part de visitar tots els carrers esmentats en el llibre, vam veure altres indrets històrics com la Catedral de Barcelona, la Catedral del Mar, la plaça de sant Felip Neri, el cafè Els quatre gats, d’entre altres indrets. Com a curiositats vàrem contemplar l’exterior de l’Institut d’Estudis Catalans, el CCCB, la casa on va viure Cervantes durant la seva estada a la ciutat i la façana de l’habitatge en el qual es va imprimir el famós Quixot d’Avellaneda.
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fa un esment de la nostra activitat en les pàgines del seu diari ja que la professora Montserrat Muntané ens havia fet preparar el que s’anomena una “Audioquía”: a l’institut a les hores de pati havíem enregistrat prèviament fragments de l’obra de Ruiz Zafón, i els anàvem sentint amb els
auriculars, amb una aplicació descarregada al mòbil, mentre visitàvem els indrets. Agraïm aquesta experiència al Departament de castellà. Tota l’excursió va tenir una durada de deu hores, vam sortir a les vuit del matí i vam arribar a l’institut a les sis de la tarda, cansats però contents.
ENS ENDINSEM ENTRE EL MAR I EL CEL ________________________________Trini Huguet ‐ 4t ESO B Per celebrar el 40è aniversari de la seva fundació la companyia Dagoll Dagom va decidir fer una reposició del musical Mar i Cel basat en l’obra d’Àngel Guimerà.
L'obra va estrenar‐se per tercera vegada i igual d’exitosa que totes les anteriors, el dia 25 de setembre al Teatre Victòria de Barcelona, seguint el text de Xavier Bru de Sala i la música d'Albert Guinovart però renovant alguns efectes especials que van sorprendre molt. També hi havia, és clar, el mític vaixell. Aprofitant aquest esdeveniment
els alumnes de 4t vam anar‐ho a veure. Aquestes sortides són gràcies a l’acord entre educació i cultura que fomenten la cultura del teatre. Agraïm l’excursió al Departament de Català. Les nostres tutores van venir amb nosaltres.
Alumnes de 4t al teatre Victòria
Alguns dels actors que interpretaven l’obra ja eren coneguts per haver‐hi participat anteriorment, com els veterans Pep Cruz (Joanot), Carlos Gramaje (Saïd) i Xavier Fernández (Ferran) però també vam veure cares noves i igual d’aplaudides com Júlia Jové (Idriss), Roger Berruezo (Saïd), Ana San Martín (Blanca), Xavi Lite (Hassen)... Les seves veus més les complexes posades a escena i els efectes especials van deixar embadalits tots els espectadors. El tradicional vaixell va tornar a sorprendre per la mobilitat, i les imatges projectades en escenes
concretes van augmentar‐ne el realisme. El musical comença a Madrid el 1609, època que es va decidir expulsar tots els moriscos. Al cap de vint anys, Saïd capitaneja un vaixell pirata per la Mediterrània, i acaben abordant una nau cristiana. El virrei de València i la seva cort tripulaven aquella nau i són fets presoners per aconseguir un bon rescat. Però Saïd no es tan salvatge com de costum i salva els presoners dels maltractes. Amb aquest gest aconsegueix que la seva tripulació es revolti contra ell però també que Blanca se n’enamori. I ell d’ella, és clar. Quan el pare de la noia, virrei cristià, s’assabenta de l’amor dels dos joves rebutja la relació. Joanot, l’únic pirata cristià de
la tripulació del vaixell, es ven al millor postor i acaba alliberant els presoners els quals, finalment, dominen la nau. I per últim, l’escena final no la desvetllarem per si alguns dels nostres
lectors volen veure o llegir l’obra. En conclusió, Mar i Cel encara és un clàssic de la nostra cultura i encara agrada molt a les generacions actuals, tant a petits, com a joves o grans.
JUNGLE TREK _________________________________________Marina Arbós i Alba Rimbau – 2n ESO A
PRESENTACIÓ: el dia 9 de novembre els alumnes de 2n d’ESO vam anar d’excursió al Jungle Trek. ORGANITZACIÓ DEL PARC: el Jungle Trek és un parc que hi ha a Tamarit, és un parc de
tirolines, té uns quants circuits de tirolines, des dels nens més petit fins als més grans. Hi ha diferents colors, de més fàcil a més difícil. És un parc molt segur, ja que sempre has de portar un arnès i dos ganxos que en tot moment han d’estar agafats a les cordes, perquè si caiguéssim, ens quedaríem penjats. Hi ha tres ganxos, dos de seguretat i un per a les tirolines. En tot moment els ganxos de seguretat han d’anar enganxats a les cordes. El parc té una bona organització, amb monitors que sempre t’estan vigilant i ajudant. EXCURSIÓ: vam marxar de l’institut, vam anar caminant fins a Altafulla, d’Altafulla vam anar per uns camins que ens van portar a Cala romana, per la Platja de Tamarit i el castell de Tamarit. Allí vam pujar una pujada llarga fins que vam trobar el Jungle Trek.
Quan hi vam arribar ens van dividir per grups, cada grup amb un monitor en un circuit diferent. Els grups eren de 10 o 12 persones. Quan el monitor va acabar d’explicar el circuit i tots el van provar, vam anar a diferents circuits. Vam poder provar‐ho pràcticament
tot. A la tornada ja no ens quedaven forces per continuar i vam afluixar el ritme. OPINIÓ: l’excursió va estar molt divertida i una
mica dura, ja que cal fer algun que altre esforç per no caure. Però en general va estar molt bé. Va estar tan bé que fins i tot els professors s’hi van apuntar. A la tornada estàvem tots molt cansats i vam arribar una mica tard. Va ser un dia en què tots els de segon vam fer convivència i amistat. Si fos per nosaltres hi tornaríem. Al dia següent tothom tenia “agulletes” o li feia mal alguna cosa, però això vol dir que ens ho van fer bé i si ho pregunteu a algú segur que us diran que no us ho podeu perdre, i que ho heu d’aprofitar perquè va estar molt bé.
GEORGES MÉLIÈS AL CAIXA FORUM ________________________________________Laura Nieto – 4t ESO B
El dia 17 de novembre els alumnes de 1r de Batxillerat van anar a passar el matí a Tarragona. El nostre Director, Carlos Blanco, els va fer una visita guiada per la ciutat i els va explicar com s’hi havia viscut la guerra del francès per tot el casc antic, els alumnes van poder recrear mentalment la cruesa de la batalla. També van veure la transformació urbanística de la part més propera al port i a la platja. A més, cap a mig matí van visitar l’exposició del Caixa Forum sobre el cinema de Georges Méliès. Em deien que s’ho van passar molt bé i que la Judit Molina, seguint les indicacions del guia de l’exposició, va enregistrar un vídeo i tot amb efectes especials a la manera del cineasta!
_____________________________________________ Aida Cabistany – 2n ESO C
Hem parlat amb les noies de la regidoria d’educació perquè ens recomanin notícies del poble que afecten o que tenen alguna cosa a veure amb el nostre institut. Hem quedat de fer-los una entrevista més endavant, perquè ens expliquin com veuen l’ensenyament al poble... De moment hem pogut conèixer la pàgina de l’Ajuntament i ens hem assabentat de dues notícies que ens afecten; i d’una altra, la de la
gimcana dels aparadors: a veure si hi participeu. Molta sort!
6. Notícies de Torredembarra
Premiat un ex‐alumne del centre.
L'Ajuntament de Torredembarra, a través de la Regidoria de Cultura, ha recuperat els XVII Premis Cultura Vila de Torredembarra. El lliurament de guardons es va iniciar el 13 de novembre passat amb el Premi de Periodisme Mañé i Flaquer. Les convocatòries d’entrega de guardons han estat els dies 27, 28 i 29 de novembre. Abans es feia tot en una sola nit i es feia molt llarg, però ara ho fan diferents dies, i queda tot molt bé.
A nosaltres ens interessa el Premi al Treball de recerca de Batxillerat Antena del Coneixement Sinibald de Mas. Hi ha una dotació de 500 € pel guanyador i lot de llibres als finalistes El patrocinador és el Centre d’Estudis Sinibald de Mas, Antena de Coneixement Universitat Rovira Virgili. S’hi van presentar 5 obres, i va resultar finalista el treball presentat amb el títol Anàlisi del nivell d’intensitat acústica de l’Institut Torredembarra, d’Ignasi Piqué Muntané, ex‐alumne de l’Institut Torredembarra (el podeu veure al mig de la foto). El treball l’havia dirigit el professor Juan López. FELICITATS a tots dos.
Gimcana dels aparadors de Nadal: t troba l'objecte que no toca! Les Regidories de Joventut i de Promoció Econòmic cultura i comerç impulsen, per a aquest Nadal, Nadal una proposta lúdica per a infants i famílies i grans que s'anomena Gimcana dels aparadors de Nadal: troba l'objecte que no toca! És una proposta de promoció del comerç local i de proximitat que vol potenciar el coneixement de l'eix comercial i, a la vegada, persegueix una funció lúdica i d'oci. La gimcana s'inicià el 4 de desembre i finalitzà el 2 de gener de 2016. Les botigues decoraran els seus aparadors de Nadal amagant un objecte que no estigui relacionat ni amb el Nadal ni amb la botiga. Els infants i famílies hauran de trobar‐los als aparadors dels comerços participants i apuntar‐ho en una graella que es troba disponible a les oficines del Patronat de Turisme, el PIJ i l’Ajuntament, així com en totes les botigues participants a la gimcana. Una vegada omplerta tota la graella hauran de dipositar‐la a les urnes del Patronat de Turisme de Torredembarra, del PIJ i de l'Ajuntament i entraran en el sorteig de fantàstics premis i regals. Podran participar tots els joves nascuts entre els anys 2000 i 2010. Les botigues participants també tindran opció a premi, ja que els participants valoraran el "Millor aparador decorat de Nadal" i "L'objecte més original amagat a l'aparador".
Es posa en marxa, un any més, el Pla Educatiu d’Entorn. Un any més la Regidoria d'Educació planteja el desenvolupament dels plans educatius d'entorn com un instrument per donar una resposta integrada a les necessitats educatives de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l'acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves a partir de diverses iniciatives locals. El Pla Educatiu d’Entorn és una iniciativa oberta i innovadora de cooperació educativa entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments. L’objectiu és aconseguir l’èxit educatiu de l’alumnat i contribuir a la cohesió social mitjançant l’equitat, l’educació intercultural, el foment de la convivència i l’ús de la llengua catalana. Aquestes actuacions van adreçades a infants i joves de 0 a 18 anys dels centres educatius de la Torre. Amb aquest objectiu, ja s’ha posat ja en marxa l’Estudi assistit per proporcionar a l'alumnat d'entorns socioculturals desfavorits unes condicions d'estudi adequades, fora del marc escolar, que permetin reforçar hàbits escolars i desenvolupar tècniques d'estudi. Enguany, el motiu conductor del Pla Educatiu d’Entorn porta per nom “A la Torre, tothom llegeix”. Nosaltres ja hem començat les visites‐gimcana a la biblioteca Mestra Maria Antònia. A les fotos de l’esquerra veieu el primer grup guanyador, i alumnes de 2n ESO D. Al proper número us en parlarem més exaustivament.
____________________ 7. SECCIÓ LITERÀRIA
DOS CARRERS SEMBLANTS (A la manera de Pere Calders)
Quan he aconseguit despertar‐me, m'he adonat que aquelles estridències no provenien del despertador sinó del timbre de la porta. El rellotge marcava les 2:06. L'he mirat dues vegades, el meu cristal∙lí encara enviava al meu cervell una imatge borrosa, de totes maneres he saltat del llit
fent un bot i m'he quedat allí, estàtic i garratibat. Els crits, els cops a la porta i el timbre es fonien en un gran terrabastall, quasi més propi d’un tiberi caníbal. He pensat en els meus pares, que estaven absents. Estava sol i havia d'afrontar la situació. En acostar‐me a la porta he sentit les paraules clares i contundents: "obri: policia!". M'he asserenat i amb veu ferma i clara he respost "què voleu?". La resposta, encara autoritària i indefugible, de l’agent uniformat ha estat:
"abra Gutiérrez". Pausadament, i intentant no immutar‐me, els he dit que allà no n'hi havia cap de "Gutiérrez". Primer ha semblat que pensaven, però de seguida m'han repetit que obrís. Amb aquell escàndol, tots els veïns del replà havien sortit a veure què passava. Ja m’imaginaven emmanillat i a la garjola, passant gana per sempre més. Ja em feien pagar un munt de delictes que creien segur que jo havia comès. Un, m’havia vist robant i tot. Els era igual que jo hagués estat sempre un bon veí. Jo a la fi he accedit; deixant la porta mig entreoberta he pogut veure dos policies uniformats amb una ordre judicial a la mà, instintivament he mirat l'adreça. Posava carrer de les ànimes, jo visc al passatge de les ànimes, sempre ens passa igual.
Àfrica Gibert Ruiz‐ 4tESOA
MAREA BAIXA (A la manera d’Àngel Guimerà)
‐ Marta, Marta… ja hi som‐ i la Marta es va despertar de cop‐ Mira, l’estació de França. ‐ Però, Manelic, això no és la muntanya. Això es Barcelona. ‐ Si, és que no vam tenir viatge de noces! I he pensat que t’agradaria tornar‐hi algun cop.
‐ Manelic, ja ho saps prou bé que no vull ser a Barcelona, els records que m’emporto no m’agraden. ‐ Va, dona, només serà una setmana. Quan van baixar del tren, el Manelic va guiar la Marta fins a un entresol d’un carrer de la Barceloneta. Ell ja ho veia, veia que la Marta no s’hi trobava a gust en aquella situació tot i les bones intencions del Manelic. Aquell mateix dia van sortir a passejar pel port, ja de nit. La Marta semblava més tranquil∙la, potser pensant en una mort que posés fi a la seva vida plena de patiment i agonies. ‐ Manelic, a tu com t’agradaria morir? ‐ Doncs... al teu costat, és clar? I a tu? ‐ Ran de mar, envoltada d’aigua amb el cos cobert de sorra. ‐ Va, Marta. No hi pensem en la mort, que me fa posar trist. Pensem en la vida que ens espera als dos junts.
L’endemà al matí, la policia va arribar a aquell piset fosc i humit. Quan van aconseguir alterar el nom de Manelic i que els obrís la porta, li van comunicar la mort de la Marta. El Manelic, dèbil com una animal ferit, va accedir a respondre a les seves preguntes i a desplaçar‐se al lloc dels fets. En arribar a la platja ( la mateixa platja que havien descobert la nit abans en sortir a passejar) va arrencar a plorar. I llavors la va veure, ran de mar, amb l’aigua que li petava a fuetades damunt del cos mig cobert de sorra ensangonada, jeia inconscient. Llavors ho va veure. No abans, en arribar a la ciutat o ahir a la nit, no. Llavors. Simplement tard. ‐Tu que no suportaves viure a la terra baixa‐ va dir amb llàgrimes a la cara; i jo t’hi he dut pensat que et distrauria del nostre crim, i has mort a la terra més baixa possible. Ofegada per la mar, per sempre més en la marea baixa.
ORIOL JUAN BATET‐4T ESO B
MIRADES ENTRE ÀNIMES DESCONEGUDES (Joves intents de prosa poètica)
La lluna plena es va fer senyora de la nit, genet de l’horitzó i dama dels oceans emmirallant el seu reflex sobre el cristall de plata que abraçava les aigües sovint sorolloses del cap d’Argent el qual, a
diferència de la resta de les nits de l’any, estava en harmonia amb el cel; les poques onades que hi havia ballaven un vals amb els estels serens i riallers, i l’escuma del mar acaronava delicadament la mirada de l’horitzó. A la sorra, buscant entre els estels respostes que mai no trobaria, estava estirat un jove valent amb la mirada i la ment enlairades en aquella brisa de sal que feia olor d’albes d’estiu.
I llavors la va veure: ran de mar, amb l’aigua que li acaronava el cabell, amb l’onada lleu damunt del cos mig cobert de sorra, seia amb l’ànima i el cor trencats una jove pàl∙lida de rostre, entre grans de sorra perduts i llàgrimes que en tocar l’escuma del mar es convertien en cadascuna de les carícies que acabava de deixar enrere amb un tímid adéu. Ell va seure al seu costat i, encara que no la conexia de res, l’acaronà. Com que era filòleg li va regalar una ce trencada i li va canviar el dolor per la dolçor.
Ainhoa Serrano – 4t ESO A
AIXÒ PENSÀVEM QUAN FÈIEM TERCER D’ESO (Ara fem quart... esperem mantenir els somnis!)
PREVISIONS DE FUTUR: Annia Alventosa.
D’aquí a cinc anys ja serà futur. Alguns pensaran que aquest futur és llunyà, altres el veuran més proper, però tothom coincideix: serà futur. Als dinou, ja estaré a la universitat i tinc ganes de fer allò que en diem “vida universitària”. Actualment em llevo a dos quarts de
set, em vesteixo, em faig la motxilla, em rento les dents, menjo alguna cosa ràpida i em porten amb cotxe a l’institut. Quan em llevo no tinc altra preocupació que aquesta. En canvi, d’aquí a cinc anys, només despertar‐me hauré de pensar en mil i una coses com: què faré per dinar? Tinc gasolina? He de posar alguna rentadora? M’agradaria anar a estudiar a l’estranger però quan hi pensó m’agafen esgarrifances pel fet de no veure els meus pares o la meva germaneta durant tant de temps. Si anés a estudiar fora, me l’emportaria amb mi! El problema és que encara no tinc clar què fer o què estudiar. En conclusió, que el meu futur no està lluny de mi i el que he de fer ara mateix és gaudir amb els meus amics i familia sense deixar de banda els estudis. Les preocupacions ja arribaran!
PREVISIONS DE FUTUR: Sergi Pons. Jo sóc Sergi Pons Huguet, i al llarg de la meva vida, tot i que de moment no ha estat molt llarga, s’han anat format els meus ideals i com voldria arribar a ser. No tinc les idees molt clares encara, tot i que més o menys ja tinc decidit per on vull encaminar el meu futur quant a treball, el qual seria dedicar‐me a un ofici relacionat més amb les ciències o les matemàtiques, ja que ho trobo molt fàcil, o també relacionat amb l’esport ja que m’ ho passo pipa corrent, saltant... Quant al lloc on dur a terme els meus estudis podria ser a Barcelona, Tarragona o fins i tot a Londres, que en aquest últim cas necessita un nivell més sofisticat d’anglès que el meu nivell actual, m’agradaria molt. Una de les meves preocupacións d’anar a estudiar a un lloc allunyat de casa, serien les despeses econòmiques que produiria a la meva família ja que durant 14 anys han estat gastant perquè no em faltés res, doncs per això m’agradaria obtenir un petit treball d’estiu quan ja tingués els 16 anys per obtenir un petit ingrés per finançar els meus estudis. Aquestes són les meves previsions per al futur, i espero segui tenir els bons amics que tinc ara i recordar totes les bones persones que m’ han ajudat a ser qui sóc.
EL ESPEJO MAGICO Un día por la mañana una pequeña niña llamada Melanie se mudó a la ciudad de París con su madre. Antes vivían en Salamanca donde tuvieron muchos líos y tenían una situación económica muy complicada, y por eso decidieron venirse a vivir a París. La pequeña que ya no era tan pequeña, tenía once añitos y no tenía amigos ya que hacía poco que se alojaba allí y le costaba hacer amigos por su estado físico (pronto aprenderá la lección que no todo es el físico). Un día la maestra les contó una leyenda de un castillo real, en el que había un pasadizo secreto que los llevaba hacia otro lugar, un lugar precioso y mágico. También contaba que había un espejo mágico donde si te acercabas y con suavidad lo frotabas, podías pedir tres deseos, entonces ella decidió buscar ese lugar para pedir los tres deseos ya que no había tenido una vida que digamos muy tranquila. Cuando Melanie llegó a su casa para contarle esa historia a su mamá, vió que había una señora, y le dijo: ‐Hola, creo que se ha equivocado de casa aquí vivimos mi mamá y yo. ‐Eso te quería decir, yo solo estoy aquí para decirte que tu mamá se cayó y está en el hospital. ‐Pero… ¿está bien? –preguntó toda preocupada. ‐Bueno los golpes fueron algo graves, tiene un brazo roto y la espalda fracturada. ¿Quieres que te lleve al hospital para verla? ‐Sí, pero antes tengo que hacer un recado. Melanie se acordó de la historia que la maestra les contó. Lo preparó todo y se fue en busca de ese lugar, quería encontrar el espejo, y pedir esos tres deseos. La pequeña recorrió un largo camino, pero al final encontró el esperado castillo. Cuando llegó al castillo real empezó a buscar el pasillo secreto sin hacer ruido y sin que los guardas la vieran. Por fin encontró el pasillo secreto, entró y dijo: ‐¡Guau! Que hermoso lugar! Se fue en busca del espejo mágico y cuando iba caminando se encontró a dos amigo muy chistosos, un mono y un avestruz. El mono se llamaba Jorge y el avestruz Tomás. Le dijeron que porque estaba allí, si la reina y su hija eran las únicas que podían entrar. Ella les dijo que había ido en busca de un espejo mágico. Jorge dijo: ‐¿Y cuáles son tus tres deseos? ‐El primero era pedir que mi mamá se recupere de su caída. El segundo tener mucho dinero porque somos muy pobres. Y el tercero quería… que me hiciera más guapa. Porque todo el mundo se ríe de mí y por eso no tengo amigos. Tomás le dijo: ‐Muy bien Melanie, Jorge y yo te ayudaremos a buscar el espejo. Ella se alegró mucho y rápidamente fueron a por el espejo mágico. Buscaron por todas partes hasta que Jorge gritó: ‐¡Lo encontré, lo encontré! Melanie y Tomás se fueron corriendo donde estaba Jorge. Melanie frotó suavemente el espejo, y pidió los tres deseos. Cuando fue a pedir el tercer deseo que era el de cambiar físicamente, el espejo se apagó y dijo:
‐Tú ya eres una niña muy hermosa, no necesitas tener los ojos azules, ni el pelo largo y rubio, ni una cara más bonita, para ser guapa. Tu res como eres y ni yo ni nadie te podemos cambiar, y si a alguien no le gustas será su problema pero tú nunca te puedes rendir por cuatro mocosos que digan que la mujer guapa es la que esta delgada y tiene una cara bonita, porque no es así. Te tienes que dejar conocer porque por dentro eres una niña maravillosa, muy muy fuerte y que nunca en la vida uno se puede rendir por un simple físico, porque el físico con los años empeora pero la personalidad no. Melanie se puso a pensar, se le cayeron las lágrimas pero dijo: ‐Tienes razón ya estoy harta que por no ser una Barbie tenga que ser fea y no tener amigos, ahora me voy a abrir a las personas, gracias. Jorge y Tomás le abrazaron con mucha fuerza y le dijeron: ‐Para nosotros eres bellísima y tienes a dos grandes amigos aquí delante de ti, porque a nosotros nos has mostrado tal y como eres y eres una niña encantadora fuerte y luchadora. Melanie, Tomás y Jorge se fueron del castillo con destino a la casa de Melanie. La niña fue inmediatamente al hospital, vio a su mamá y salió corriendo a sus brazos, gritando: ‐¡Abrázame muy fuerte mamá, mamá! La mamá le dijo que se sentía muy feliz ya que le acababan de dar el alta porque ya estaba recuperada. Melanie le dijo que ya lo sabía. Le contó la historia. Llegaron a casa y Melanie le presentó a los dos amigos que conoció, a Jorge y a Tomás. Después cenaron y antes de acostarse Melanie le dijo a su madre: ‐Mamá, mañana voy a ir al colegio con más fuerzas que nunca, mostrándome tal y como soy y me va a dar igual mi físico porque yo des de ahora me veo como una princesa. MORALEJA: En esta vida no todos es el físico, importa más el interior de cada persona. Lucha por lo que quieres.
África Morales – 2n ESO C
ELS CASTELLS Des de Mallorca al Segrià, De Tortosa al Puigcerdà, terra de camps i vinyes terra dels Castells.
En aquesta terrra neixen els Castells I des dels Pirineus s’hi veuen los torres humanes aixecant un majestuós 7 de 7 fins i tot es pot veure Torredembarra.
Força, equilibri, valor i seny Molt més que quatre paraules, L’esforç de tot el poble i la seva gent esperant que l’enxaneta toqui el cel.
I els nois de la Torre, amb 40 anys d’història, segueixen treballant, per acabar un 4 de 8 aixecant.
Helena Busquets Mateo – 3r ESO
VEUS DE FONS
Sento veus desconegudes I em torno boja buscant‐les. Desitjo que siguin mudes Però no puc ignorar‐les. Davant d’un mirall distant El meu rostre reflectit Les veus es van dispersant Per esvanir‐se en la nit Cerco respostes en mi Pensant en els crits somiats M’adono que són els xiscles Dels meus malsons espantats Tinc ja la tranquil.litat Per tancar els ulls de nou Perquè el somni embastat Reneixi, com quan plou. Alba Lázaro – 4t ESO
QUÈ PASSARÀ?
Europa dins del món, el món dins l’univers, Però, l’univers dins d’on? I si és tot a l’inrevés?
Per alguns el creà Déu, per altres el Big‐Bang. I si s’acabés amb un adéu? Com sabríem la veritat?
Un misteri per resoldre… simples ninots podríem ser, en una capsa de joguines, ens guarden com soldadets?
Quan el nen l’obri, què passarà? Apareixerà un ovni, O s’amagarà?
Annia Alventosa – 4t ESO
EL VERD
Un color com el verd Apasiona la natura no és pas color de gerd sinó de fulla madura. El verd fosc del pi I el gastat del romaní El més clar: per a pintar, I amb el natural, tot s’hi val! El verd no agrada a tothom Només als més naturals El verd enciam fa fam I el de les bledes mal de cap! Un matí patim‐patam El verd em va aturar Una nit dormint‐dormint El verd em va “conquistar”! Annia Alventosa – 4t ESO
________________ ANTINA RECOMANA: MÚSICA
_______________ 8. L'ANTINA RECOMANA: LLIBRES. _____________________________________________________________ Alba Rimbau – 2n ESO A
Aquesta edició de la revista us recomano aquests tres llibres: Mandràgora de Laura Gallego.
Si us agraden els llibres que tracten sobre l’epoca medieval us agradà aquest llibre. Tracta sobre Cornelius, un savi de la cort del vell rei Hèctor que desapereix misteriosament. Llavors busquen un substitut i arriba a la cort l’erudit Zacaries. No ve sol, ve amb la seva filla Míriam... I com que a les corts reials sempre hi ha algun traidor, Míriam i el seu pare es trobaran al mig d’una cruel trama de venjances, enveges i màgia negra.
Nits blanques de John Green. Una terrible tempesta de neu la nit de Nadal crea una situació caòtica, però també màgia i amor entre els habitants d’una ciutat.
I per als més petits de la casa el nou llibre de Jerònim Stilton: Rescat en el regne de la fantasia. Stilton va a rescatar la reina Floridiana que ha desaparegut i, amb ella, també han desaparegut tres objectes màgics: el Llibre dels mil encanteris, la Bola de cristall i la Vareta que murmura. Floridiana està en perill, i per tal de salvar‐la, Stilton haurà d’anar al país de les Aranyes invisibles , a l’imperi dels Dracs de robí, al regne de les Serps xiuladores, i al País de l’Ombra. Aconseguirà el cavaller salvar la reina i tot el seu regne?... Per saber‐ho, amics meus, llegiu, llegiu...
_______________________________________________Tania Ramírez Gutiérrez ‐ 4t ESO A
MARÍA LUCÍA SÁNCHEZ BENÍTEZ
És la cantant coneguda com a Malú. La seva carrera musical va començar quan el productor Jesús Yanes la va sentir cantar. Després d'això va decidir presentar‐la a Pep's Records. Va començar a gravar el seu primer disc entre els mesos de gener i
febrer de 1998. El disc es va titular "Aprendiz" i va comptar amb la col∙laboració d'Alejandro Sanz. El seu padrí artístic. Es van vendre 650.000 còpies d'"Aprendiz" i es va mantenir a la llista oficial de vendes deAFYVE durant 28 setmanes. Als “Premis amics” atorgats per la (SGAE) de l'any 1998.
Després del seu primer àlbum va realitzar una important gira per Espanya i Llatinoamèrica i va signar un contracte amb Walt Disney Records per interpretar el tema central “Reflejo" de la pel∙lícula “Mulán". Després d'Aprendiz, el 1999, va treure al mercat "Cambiarás", un disc en el qual, segons l'artista, és reflecteix la seva veu, i el seu to.
Després de l'èxit de "Esta Vez", Malú es va veure immersa en una gira tant per Espanya com per Amèrica. Un cop finalitzada aquesta gira, es va llançar de ple al seu quart disc, titulat "Otra Piel", llançat al mercat espanyol el 30 de Juny del 2003 amb "No Me Extraña Nada" com a carta de presentació.
En aquest treball, gravat a Miami i Mèxic, Malú s'endinsa cap a nous sons per donar una faceta diferent a la seva carrera i fugir dels clitxés d'artista de balades, tot i que aquestes continuen tenint un espai en els seus discs. Temes com "Enamorada" i "Inevitable" van fer d'aquest disc un nou èxit. El 2003, Malú va gravar la cançó "Llegó el amor" de la ventafocs de Walt Disney al DVD "Ellas & Magia". El DVD d'"Ellas & Magia" té cançons interpretades per: Marta Sánchez, Marta Botía, Pastora Soler, Lydia, Tamara, Melody, Marilia, Bellepop, i Merche.
El 2011 va participar en el disc de la Mataró de TV3 amb una versió en català de "The show must go on" de queen titulada "No tinguis por”. El 2014 va llançar el disc “Sí,” pel qual va guanyar 3 discs de platí, realitzà gira d'un any sencer, i va guanyar el premi Ondas a la millor artista de l'any. Podem dir que Malú és una grandíssima cantant espanyola molt ben coneguda.
_______________________________________________Maria Jesús Milenova – 2n ESO C Ariana Grande va néixer a Boca Ratón, Florida, el 26 de juny de 1993. És una actriu, cantant i compositora nord‐americana. Els gèneres que canta són: Pop,RiB i Electropop. La cançó de Focus va ser publicada com el primer senzill del tercer àlbum d'estudi de Grande, Moonlight, que arribà a principis del 2016. El cor compta amb la col∙laboració de
l'actor, comediant i cantant Jamie Fox. Després del llançament del seu senzill “One Last Time” del seu álbum My Everything, Grande es va començar a centrar a la seva gira musical The Honeymoon Tour. Mesos després, Grande va publicar de nou a Instagram una foto en què hi havia la lletra del seu senzill i va començar a publicar fotografies amb algunes lletres visibles, altres amb el look ros i altres per promocionar el senzill. Si encara no la coneixeu, escolteu‐la que us agradarà.
_____________________________Víctor Daniel Riquelme i Eduard Girona‐ 2n ESO C
A veure si podeu sortir al cinema aquestes vacances, el Víctor i l’Eduard us recomanem...
Hotel Transilvània 2
Per a qui li agradi l’humor i la fantasia, i s’ho vulgui passar bé durant una estona li recomano aquesta pel∙lícula. L'Hotel Transilvània ha passat per diversos canvis
des que Johnny va arribar a l’hotel; l'hotel ja està obert als hostes humans. Mavis i Johny es van casar i fruit d’això, neix el nét de Dràcula, Dennis, mig humà i mig vampir. Mavis vol donar una vida normal al seu fill pensant que en Dennis no és un vampir. Quan l’avi Dràcula s'adona que el seu nét encara no té ullals recluta els seus monstres amics i realitza els màxims esforços per convertir‐lo en un vampir mentre que Mavis i Johnny estan visitant els seus sogres. Però Mavis en adonar‐se del que està fent el seu pare, en Dràcula, decideix deixar l'hotel. És el cinquè aniversari d’en Dennis, apareix el pare de Dràcula, Vlad (que odia els humans), i s'adona que el seu besnét no té ullals però pensa que és un retard dental. Un dels sequaços del pare de Dràcula s'adona finalment que en Dennis no té ullals perquè és mig humà, això dóna pas a una petita lluita en que estan implicats Dennis i Winnie. Quan fan mal a Winnie, Dennis s’ enfurisma i finalment li surten els ullals. Mavis i Johnny decideixen quedarse, i Vlad accepta els éssers humans. Si la veieu, o ja l’heu vista ja em direu què en penseu!
VUIT COGNOMS CATALANS Vuit cognoms catalans és una pel∙lícula espanyola dirigida per Emilio Martínez‐Lázaro, continuació de l’anterior Ocho apellidos vascos. Dani Rovira, Clara Lago, Karra Elejalde i Carmen Machi repeteixen paper; i també hi ha actors nous com Belén Cuesta, Rosa M. Sardà i Antonio Resines. La pel.lícula em va semblar molt divertida per anar a veure en família, o amb amics, ja que durant la pel.lícula succeeixen fets increïbles i divertits. Entre els diversos personatjes nous, em quedo amb en Pau. Però ningú no supera el Rafa, el veterà. Personalment li donaria un cinc… sobre cinc! Si voleu anar a veure una pel.lícula que us faci passar una bona estona, personalment, us recomano aquesta.
i l'Antina recomana... CINEMA
També us recomanem SPECTRE‐007, la darrera pel.li de James Bond. El protagonista, Daniel Craig: insuperable. Per fi sabem qui va matar M. I tornen tots els fantasmes del passat que han turmentat l’agent Bond. Moneypenny l’ajuda, com sempre, i el doctor Q és un gran aliat. Han quedat enrera les files interminables de xiques Bond que només servien de comparses, i una magnífica Léa Seydoux, per fi, l’enamora. I és que els anys passen per tothom. D’efectes especials, això sí, no en falten; i les proves que supera el “pobre” Bond us deixaran amb la boca oberta.
________ 9. RECEPTES DE CUINA
MAGDALENES Luna Nieto i Marina Arbós
Ingredients:
100 ml d’oli
200 grams de sucre
3 ous
200 grams de farina
Llevat (1/2)
120 ml de llet Passos: Fiquem en un bol l’oli i el sucre, els barregem, quan ja estan barrejats hi tirem els 3 ous i ho tornem a barrejar. Afegim els 200 grams de farina amb la llevat i ho colem tot i una vegada més ho tornem a barrejar. Per últim hi afegim la llet, perquè ens quedi més líquid i perquè sigui més fàcil posar‐ho als motlles. Quan ja tenim la pasta als motlles ho hem de posar al forn 20 minuts a 180 graus. Al final de tot només cal decorar les magdalenes, si vols.
Luna Nieto i Marina Arbós
GALETES:
Ingredients:
250 grams de mantega
250 grams de sucre
1 ou
450 grams de farina
Llevat (1/2) Passos: Fiquem la mantega al microones 15 segons, perquè sigui més tova. La posem al bol i hi afegim el sucre, l’ou i la farina amb la llevat. Ho hem de colar tot i ho hem de barrejar molt bé. Ho deixem reposar una horeta a la nevera, després d’una hora ho traiem de la nevera, ho tornem a amassar i fem les figuretes. Les decorem i les fiquem al forn Durant 10 minuts a 180 graus.
__________________ Weronika Szczesna
COULANT DE TORRÓ
Ja s’acosten les festes i, qui més qui menys, està pensant què cuinarà per Nadal. Una bona proposta a tenir en compte és aquest coulant de torró. Hi ha de dos tipus de coulants: els de massa única i els que tenen un interior diferent de la massa exterior. Pels coulants de massa única cal controlar molt bé la cocció, ja que queden líquids de dins perquè es deixa cru l’interior. I, tot i que es poden congelar crus, cal coure’ls al moment de servir. En canvi, els coulants amb l’interior diferent són molt més agraïts: és més fàcil ajustar‐ne la cocció i es poden congelar un cop cuits. Al moment de servir només cal escalfar‐los al microones per tal de descongelar‐los, i que quedi líquid l’interior. La recepta d’avui és un coulant amb l’interior líquid de torró, que s’aconsegueix introduint uns glaçons congelats de torró dins la massa crua. En coure’l, el glaçó es fon i el líquid queda atrapat a dins, obtenint la textura perfecta de coulant. Si us agrada el coulant i us agrada el torró, aquesta és la vostra recepta!
___________________ Weronika Szczesna
Aquí teniu la recepta: Ingredients: Per la massa: • 200g de torró del tou • 100g de farina • 3 ous • 100ml de nata per muntar • 75g de sucre Per l’interior: • 200g de torró del tou • 100g de llet Preparació: El dia abans, preparar l’interior del coulant: triturar el torró amb la llet i omplir unes glaçoneres. Congelar. Escalfar la nata, incorporar‐hi el torró trossejat i triturar‐ho bé amb el túrmix. A part, batre els ous i el sucre amb la batedora elèctrica fins que quedin escumosos i doblin el seu volum. Incorporar amb suavitat la mescla de torró. Incorporar amb suavitat la farina tamisada. Omplir els motlles (untats amb mantega i farina) fins la meitat, col∙locar un glaçó de torró i acabar‐los d’omplir. Coure els coulants uns 9 minuts a 200º. Deixar refredar i congelar. Al moment de servir, escalfar els coulants directament congelats entre 30 segons i un minut al microones (depèn de la potència del microones) i servir immediatament.
COULANT DE TORRÓ
_____________ Alejandro Barrera – 4ESO A
ELS TOROS
És clar que els toros a la plaça són una tradició, sí: una
tradició paleolítica. Suposo que es mata el sarcasme.
Per començar, clarament no és una tradició, i molt
menys un tema cultural ni un art. Som, com sempre, la
rialla d’Europa. No puc respectar l’opinió dels altres pel
que fa a aquest tema. Estem parlant de la tortura fins la
mort i la mutilació d’un animal que té el mateix dret de
viure que vosaltres; i – el que encara és pitjor‐ per fer‐ne
espectacle. També era tradició la pena de mort, també
era tradició la guillotina, també era tradició penjar pel
coll els lladres de la plaça de la vila. Eren tradicions, van
ser abolides, com ho serà la “tradició” de matar toros.
_________________ Genís Nin ‐4t ESO B
ELS ANIMALS DE COMPANYIA S’ha parlat ja moltes vegades de si és bo o no ho és tenir animals de companyia a les ciutats, tancats en pisos. Imagimo que molta gent amant dels animals en volen tenir a casa, els agrada. Però algú s’ha preguntat si agrada als animals estar tancats en un pis? Hi ha molts tipus d’animals de companyia, n’hi ha de grans, de prtits, de sorollosos, de silenciosos... La majoria d’animals de companyia necessiten més espai per moure’s del que hi ha en un pis. Tot i que alguns animals, com els gossos, els treuen a passejar, no en tenen prou perquè necessiten córrer i passar més estona fora de casa perquè no els serveix passejar cins minuts. Però a part dels gossos també hi ha animals com els ocells que es passen el dia dins d’una gàbia que sovint sol ser escarransida. Són ocells, i com a tals necessiten volar lliurement i no passar‐se el dia tancants en 10 cm quadrats. A més de l’espai que necessiten, també és important el soroll que fan. Hi ha animals que són molt estridents i que poden molestra els veïns. I encara hi ha una cosa més: hi ha animals que no agraden a molta gent, com els rèptils. En cas que algun veí tingui un rèptil, com ara una serp, i se li escapi, seria molt desagradable per als altres veïns de trobar‐la per dins de l’edifici. No s’haurien de tenir segons quins animals a casa, tant per ells com pels veïns.
10. L'ANTINA OPINA: MALALTS TECNOLÒGICS
____________Oriol Juan Batet – 4t ESO B
FER SERVIR ROBA DE MARCA
S’ha parlat molt de si fer servir o no roba de marca. La roba de marca representa buscarr la bellesa en l’exterior i, moltes vegades, et potl fer semblar el que no ets. A més, sovint no coincideix amb el gust estètic de la persona en qüestió, sinó que simplement segueix les modes del moment. També surt més car que utilitzar roba més barata, que pot ser igual de bonica. Sobretot en els casos en què la gent se senti bé gastant diners i acumulant possessions. És cert que moltes vegades la roba de marca dura més o té una major qualitat en el teixit o la costura, però són les grans empreses les que contribueixen a la desigualtat econòmica al món. Mentre que una empresa local pot estar produint roba mínimament econòmica, les grans marques internacionals de roba aprofiten l’enorme benefici econòmic que els dóna enviar a produir les seves peces de roba a països subdesenvolupats, sovint elaborades per infants en jornades laborals de més de 10 hores al dia, amb un sou molt petit. En fi, que se’n pot tenir, però no fer‐ne culte. ELS TOROS: crueltat envers els animals Les mostres de violència no van només dirigides cap als animals, sinó que també en pateixen les conseqüències els aficionats o practicants d’aquest “art”. Es tracta d’un acte cultural poc respectuós amb els animals i la seva atracció, més enllà de bona la tècnica que pugui tenir l’encarregat de fer sofrir la bèstia, ja que tot es basa únicament en la violència. Podríem dir que és una festivitat amb moltes semblances amb els espectacles de l’època romana. En un territori on actualment està prohibida aquest pràctica (Catalunya), cal dir que el toreig no és part de la cultura genuïnament catalana, sinó que ha estat exportada des d’altres punts de l’Estat espanyol. No podem dir que a Catalunya no es duguin a terme festes relacionades amb els toros, per exemple les “Vaquilles” de les festes locals o els “Bous” de les Terres de l’Ebre: alguns també són fets denunciables que atempten contra la salut de l’animal, però almenys no s’acaba amb la seva vida.
Alguns alumnes de 2n ESO E, reunits en sessió de protesta, i amb intenció de participar a la secció L’Antina opina de la revista del nostre centre proposem... que hi hagi 45 minuts de pati! No només un dia, eh? Sempre! Aquí ens teniu a la foto, meditant. I, com que no només volem queixar‐nos, també felicitem TOT, sí TOT l’Insti, així en majúscules, per la bona organització de tot. I a tothom, tothom: BONES FESTES!
HO________________________RÓS
_______________________________________________________ Naiara Peña – 2n ESO C
ARIES 21/03‐20/04: El retard a aconseguir el que vols és frustrant però això no sempre significa derrota. Si mires la situació en detall, t’adonaràs que en aquest cas el retard va al teu favor. Els teus instints no t’enganyaran: la teva curiositat i determinació et faran descobrir secrets que algú té. Et convindria enfrontar‐te a les coses amb el teu millor sentit
de l'humor. Si la persona que t’agrada no et fa massa cas, no t’amoïnis, tot tornarà a ser com abans quan torneu a classe.
TAURE 21/04‐21/05: Aquestes vacances els diners no seran el teu punt fort. Tindràs, això sí, una inesperada sorpresa. Els viatges i la comunicació a llarga distància estan recomanats. Pots aconseguir
resultats amb el mòbil, les trucades per telèfon t'obriran moltes portes. Algú proper a tu i amb molts anys d'experiència t’ensenyarà moltres coses. Demana‐li consell o passa més temps en la seva companyia i aprendràs moltes coses. Sigues prudent i no t'arrisquis gaire.
CRANC 22/06‐23/07: Júpiter entra en el teu signe. Manifestaràs a tothom el teu afecte de forma sincera i seràs flexible com un jonc a l'hora de fer plans amb família i amics. Aquestes festes tens una aura tan especial com captivadora. Totes les
teves accions estaran tenyides d'una gran il∙lusió i entusiasme. Posaràs molt interès a ser i semblar original i potser... trobaràs parella! No corris, deixa que el temps posi les coses al seu lloc.
LLEÓ 24/07‐23/08: Hauràs de tenir un control molt gran de les teves finances. Amb relativament poc podràs fer molt si saps aprofitar les oportunitats i les rebaixes. Tot i que les coses semblen calmades a la superfície, hi
ha una tempesta a la teva esfera personal que et pot fer trontollar si no et prepares. Si no estàs en plena forma, per a això són les vacances, per descansar i recuperar‐te. En qüestió d’amors, et recomano tranquil.litat.
BALANÇA 24/09‐23/10: Què més es pot demanar? Tindràs força regals, i tots bons, o almenys serà el que has demanat. En l’àmbit personal, tot s'agilitza i una situació en aparença estancada comença a moure’s. Potser revifaràs una vella
relació, però això pot esperar fins a la setmana que ve quan augmenti la teva energia, durant les vacances. Vés a poc a poc.
ESCORPÍ 24/10‐22/11: Pot ser un hivern estrany en què se't farà difícil arribar a una decisió per veure clarament el que està passant. No tinguis por, són només aparences. Si encares bé els problemes amb la persona que
vols com a parella et sentiràs satisfet. Comenceu a parlar ara i veuràs que bé que et resulta. Deixa el passat en el passat i no temis d'empassar‐te teu orgull . Si actues correctament, et garanteixo una experiència meravellosa per als dies festius .
CAPRICORN 22/12‐20/01: No et preocupis i espera a conèixer millor aquesta persona que se t’apropa. Potser altres fan més soroll que tu però tu manes sobre la teva persona amb serenitat i independència. Assumeix la responsabilitat dels teus
actes i pensa com ho faràs per declarar‐te. Segur que no acabaràs l’hivern sense parella: si no en tens de moment, serà per poc temps.
AQUARI 21/01‐19/02: Tens una font infinita de coratge que t'ajudarà en moments durs . Hi ha un familiar que pot ajudar‐te. Una inesperada oportunitat pot aparèixer en una situació de parella, i això significa que has d'estar
preparat per saltar cap a qualsevol oportunitat. Qui sap millor que tu el que vols? Ningú . Perquè ets massa! Ho passaràs molt bé aquestes vacances.
BESSONS 22/05‐21/06: Si t’enlluernen les llums dels aparadors i no tens prou diners, vés a fer un tomb abans de deixar‐te arrossegar, respira fort i segueix el teu camí. Potser els reis mags faran més del que t’esperes. Algú conegut està més que
disposat a ajudar‐te en tot el que et faci falta. Tot i que cuidis les despeses, no et costarà gens cridar l'atenció perquè aquests Nadals la lluna et farà brillar amb una aura preciosa. Algú es fixarà en tu.
VERGE 24/08‐23/09: La vida et força a afrontar responsabilitats. Aclareix l'aire i comença de nou. Un canvi sobtat de circumstàncies et deixarà estupefacte. Algú t’ajudarà i tindràs una bona sorpresa. Mentre els
planetes finalment restauren la teva confiança en tu mateix, hi ha altres elements que poden provocar tensió i estrès. Descansa molt i després comença de nou. I, si has d’ajudar a casa, fes‐ho.
SAGITARI 23/11‐21/12: Afrontes certes dificultats i algunes et plantegen problemes des de fa algun temps. Has d'actuar i superar aquests obstacles, així que no triguis . Si mires molt de prop la teva situació actual descobriràs que el potencial
d'èxit és ampli. Et trobes amb alguns problemes menors a nivell de parella però has d’analitzar el motiu dels altres si vols trobar solucions. Demana informació a algun familiar a qui tinguis confiança i mostra’t persistent i flexible alhora.
PEIXOS 0/02‐20/03: La teva decisió de no acceptar un NO per resposta t’ajudarà a caonseguir el que vols. Però potser és hora de mirar cap a un horitzó més ampli. No permetis que altres t'obliguin a canviar d'idea . No
deixis els deures per l’últim dia. Organitza’t el temps perquè puguis treballar i també gaudir de les vacances. La tendència és a millorar els alts i baixos emocionals, potser coneixeràs algú nou que t’agradarà molt.
11. L’HORÒSCOP DE L’HIVERN
BONES FESTES A TOTS!
