a marinacions, que representen prop de 1.300 entitats de la ciutat, en for men part. La Unió...

16
SETEMBRE07 ANY XIV num. 153 a marina www.lamarinadigital.org ESTRELLA BRUN La Pepita Casanellas va ser, durant 47 anys, mestra de l'escola de Mare de Déu de Port. Adéu, Pepita, El passat 9 d'agost, a l'edat de 85 anys, ens va deixar la Pepita Casanellas, una persona que será recordada per la seva ferma defensa de l'educació ais barris de la Marina i la seva contribució al moviment de renovació pedagógica. Veins i amies han volgut acomiadar-se de la Pepita prota- gonitzant un emotiu adéu al funeral, que es va celebrar a la parroquia de la Mare de Déu de Port. La seva humilitat i senzillesa han deixat una gran empremta ais nostres barris. i I Futur incert per a La Pineda del Port El restaurant La Pineda, situât al carrer Motors, és testimoni i, si res no ho évita, probablement també vi'ctima de les transformacions urbanfstiques de la Marina. Aquest any s'acabava el contracte que tenen pel lloguer del local a/nb el Consorci de la Zona Franca i han estât a punt de tancar. Les demandes del mercat i la pujada del soi a la zona son alguns dels fac- tors que posen en perill el futur d'a- questa cooperativa que ara fa 13 anys van crear sis antics companys d'una empresa d'accessoris d'auto- mòbil que afrontaren amb valentia i imaginado el tancament i trasllat de la fábrica a Jaén. Aquests treballa- dors van convertir els antics menja- dors de l'empresa en el restaurant que és avui dia. De moment, La Pineda continua oberta. Finalment han pogut renovar el contraete per un altre any. El seu futur, però, continua sent incert. » Josep Sans, nou gèrent de Sants-Montjuïc Josep Sans és a partir d'aquest mes de setembre el nou gèrent del Districte de Sants-Montjuïc, en substitució de Josep Garcia Puga, que ha estât traslladat a la gerèneia del Districte de Nou Barris després de dos mandats al capdavant de Creu Coberta. » Créât el Conseil d'Associacions de Barcelona El Conseil d'Associacions de Barcelona neix amb la finalitat de millorar la realitat del movi- ment associatiu de la ciutat i el seu reconeixement. Vint federa- cions, que representen prop de 1.300 entitats de la ciutat, en for- men part. La Unió d'Entitats de la Marina, el Secrétariat d'Enti- tats de Sants-Hostafrancs i la Bordeta i la Coordinadora d'Enti- tats del Poble Sec son algunes de les plataformes que han estât sacies fundadores del Conseil. » Enquestad'ús de recursos culturáis El Districte de Sants-Montjuïc i l'Institut de Cultura de Barcelona volen avaluar els recursos culturáis dels barris de la Marina. Perfer-ho, durant aquest mes de setembre, ais diferents equipaments del barri i diversos establiments comerciáis hi podeu trabar YEnquesta d'ús de recursos culturáis de la Marina. La iniciativa forma part del procès d'e- laboració del Pía de Cultura de la Marina, que es va posaren marxa el passat mes d'abril. AUTOESGO 7Aìm www.autoescolazonaf.com iMATRICULA'T DE MOTO i REGALEM AQUEST CAS Rbla. Marina, 242 93 336 07 51 CI Hierbabuena, 40 v 93 4-38 54 36 P°Zona Franca, 186 93 331 86 12 Cl Sants, 91 93 332 32 08 Cl Mineria, 54-56 93 332 55 32 Ens renovem Vehicles en permanent renovació íJTOfSCOLA m S

Transcript of a marinacions, que representen prop de 1.300 entitats de la ciutat, en for men part. La Unió...

Page 1: a marinacions, que representen prop de 1.300 entitats de la ciutat, en for men part. La Unió d'Entitats de la Marina, el Secrétariat d'Enti tats de Sants-Hostafrancs i la Bordeta

SETEMBRE07 ANY XIV

num. 153 a marina w w w . l a m a r i n a d i g i t a l . o r g

ESTRELLA BRUN

La Pepita Casanellas va ser, durant 47 anys, mestra de l'escola de Mare de Déu de Port.

Adéu, Pepita, El passat 9 d'agost, a l'edat de 85 anys, ens va deixar la Pepita Casanellas, una persona que será recordada per la seva ferma defensa de l'educació ais barris de la Marina i la seva contribució al moviment de renovació pedagógica.

Veins i amies han volgut acomiadar-se de la Pepita prota-gonitzant un emotiu adéu al funeral, que es va celebrar a la parroquia de la Mare de Déu de Port. La seva humilitat i senzillesa han deixat una gran empremta ais nostres barris.

i I

Futur incert per a La Pineda del Port El restaurant La Pineda, situât al carrer Motors, és testimoni i, si res no ho évita, probablement també vi'ctima de les transformacions urbanfstiques de la Marina. Aquest any s'acabava el contracte que tenen pel lloguer del local a/nb el Consorci de la Zona Franca i han estât a punt de tancar. Les demandes del mercat i la pujada del soi a la zona son alguns dels fac-tors que posen en perill el futur d'a-questa cooperativa que ara fa 13

anys van crear sis antics companys d'una empresa d'accessoris d'auto-mòbil que afrontaren amb valentia i imaginado el tancament i trasllat de la fábrica a Jaén. Aquests treballa-dors van convertir els antics menja-dors de l'empresa en el restaurant que és avui dia. De moment, La Pineda continua oberta. Finalment han pogut renovar el contraete per un altre any. El seu futur, però, continua sent incert.

» Josep Sans, nou gèrent de Sants-Montjuïc Josep Sans és a partir d'aquest mes de setembre el nou gèrent del Districte de Sants-Montjuïc, en substitució de Josep Garcia Puga, que ha estât traslladat a la gerèneia del Districte de Nou Barris després de dos mandats al capdavant de Creu Coberta.

» Créât el Conseil d'Associacions de Barcelona El Conseil d'Associacions de Barcelona neix amb la finalitat de millorar la realitat del movi­ment associatiu de la ciutat i el seu reconeixement. Vint federa-cions, que representen prop de 1.300 entitats de la ciutat, en for­men part. La Unió d'Entitats de la Marina, el Secrétariat d'Enti­tats de Sants-Hostafrancs i la Bordeta i la Coordinadora d'Enti­tats del Poble Sec son algunes de les plataformes que han estât sacies fundadores del Conseil.

» Enquestad'ús de recursos culturáis

El Districte de Sants-Montjuïc i l'Institut de Cultura de Barcelona volen avaluar els recursos culturáis dels barris de la Marina. Perfer-ho, durant aquest mes de setembre, ais diferents equipaments del barri i diversos establiments comerciáis hi podeu trabar YEnquesta d'ús de recursos culturáis de la Marina. La iniciativa forma part del procès d'e-laboració del Pía de Cultura de la Marina, que es va posaren marxa el passat mes d'abril.

A U T O E S G O

7Aìm www.autoescolazonaf.com

iMATRICULA'T DE MOTO i REGALEM AQUEST CAS

Rbla. Marina, 242 9 3 3 3 6 0 7 5 1 CI Hierbabuena, 40 v 9 3 4 - 3 8 5 4 3 6

P°Zona Franca, 186 9 3 3 3 1 8 6 1 2 Cl Sants, 91 9 3 3 3 2 3 2 0 8 Cl Mineria, 54-56 9 3 3 3 2 5 5 3 2

Ens renovem Vehicles en permanent renovació

íJTOfSCOLA

m S

Page 2: a marinacions, que representen prop de 1.300 entitats de la ciutat, en for men part. La Unió d'Entitats de la Marina, el Secrétariat d'Enti tats de Sants-Hostafrancs i la Bordeta

mirades // la marina // Setembre 2007

mirada crítica

associació mitjans comunicaCró local la mar ina Tel. 93.296.50.07 Fax. 93.296.50.07 redaccb® lamarinadigital.org www.lamarinadigital.org

C.C. La Bascula С. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona

Coord inado Genera l Juan Antonio Reyes

Direccló Sandra Pedrals

Redacció Ramon Angles, José Miguel Feria, Agustí Forteza, Jordi Gispert, Ana Teresa Herrera, Angela Moreno, Esther Pardo, Begoña Serra, Maria Jesús Valderas

Maquetac ió Maria del Mar Alegret, Sandra Pedrals

Correcció Vanesa Aisina

Publicitat www.cabotaje.com & copy prat [email protected]

Impreselo Impressions Intercomarcals

Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuita DL: B-3220/94

M e m b r e de:

p i i с D B comunicaci»

A m b e l suport de : Ajuntament de Barcelona Districts Sanis-Mon1|uïc, Regiaoria Dona 1 Orata Civita

1 Generalität de Catalunya

La brutícia al Camí de l'Esparver de Montjuíc es continua acumulant, davant la perplexa mirada deis veíns i visitants assidus d'aquest indret de la muntanya. Durant l'estiu, la zona ha tornat a estar ocupada per petits campaments de gent sense sostre que, sense cap mena de mirament, acumulen deixalles i brutícia en aquest vessant de la muntanya, potser unes de les mes oblidades de Montjuíc. Veíns i usuaris habituáis d'aquest indret reclamen una actuació immediata que alliberi la zona de l'ocupació marginal, cercant ais actuáis ocupants un lloc digne on viure. Reclamen també la neteja de totes les deixalles que s'acumulen en grans quantitats pels vessants.

Pots fer-nos arribar la teva foto-denuncia a través del nostre correu electronic:

[email protected] o per correu postai a:

cl Foc, 128. Espai Musical La Bascula, 1a pianta, 08038 de Barcelona

Què li sembla la limitado de la velocitai a 80 km/h per la primera corona de Barcelona? La Generalitat limitara a partir de la tardor la velocitat a un màxim de 80 quilômetres per hora per a tots els vehicles que circu-lin per les carreteres principals, autovies i autopistes dels 16 municipis de la primera corona de Barcelona, amb l'objectiu de reduir la contaminado atmosférica. Aquesta mesura és una de les 73 propos­tes previstes en un pía d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire que pretén que el 2010 s'hagi réduit un 25% l'emis-sió de diôxid de nitrogen i les particules en suspensió de diamètre inferior a deu micres per complir aixi els criteris del pro­tocol de Kyoto. Els lectors de La Marina Digital, pero, no semblen estar gaire d'a-cord amb aquesta mesura.

10% Hi estic totalment d'acord

62%

Hi ha altres mesures mes prioritàries

18%

No hi estic d'acord

Els joves als mitjans de

comunicado

Rebels i imprudents, a vega-des conflictius i delin-qüents en potencia, només

pensen en el botellón i a sortir les nits dels caps de setmana... Aquesta és la imatge que els joves pensen que els mitjans de comunicado transmeten sobre ells. Els joves es queixen, segons un estudi élaborât per l'Injuve, Caja Madrid i la Fundado d'Ajuda contra la Drogadicció, que els mitjans mostren una visió molt crítica de la joventut, la gran majoria de les vegades vinculada al consum de drogues, a conductes inciviques i irresponsables, a manca de moti­vado i passotisme. Transmetre aquesta imatge de la joventut fomenta la creado de tôpics i estereotips que el conjunt de la societat els generalitza i els assumeix corn a certs. I res mes lluny de la realitat. Els mitjans de comunicado han de fer un exer-cici d'autocrítica i ser conscients de l'important pes que exerceixen sobre la societat i actuar en con-sequència. Cal que els mitjans contrastin les sèves informa-cions, que aqüestes siguin rigo-roses i que no facin judicis de valor, generalitzacions o crimina-litzacions gratuites. Un repte que tenen els grans mit­jans de comunicado és el de cedir espais als joves. Moites son les entitats i collectius juvenils que tenen coses a dir i no arriben als grans mitjans perqué aquests prioritzen altres continguts, i aquest fet no ajuda a acabar amb la imatge (errônia) que els joves no es preocupen per res i no fan res de profit per a la societat. S'han d'establir nous mécanismes i aconseguir que els joves, que ja col-laboren estreta-ment amb els mitjans de proximi-tat, puguin donar a conéixer l'al-tra cara de la joventut que ocul­ten els grans mitjans de comuni­cado.

Canviar la imatge dels i les joves és un repte que es pot aconse­guir amb el compromis de tots.

Decoración MARI CARME

— C/ Foneria, 11 BARCELONA Tel. 93 332 33 16

Avda. Sant Vicenç, 2 EL VENDRELL Tel. 977 66 77 06

todo en cortinas ropa para el hogar

Page 3: a marinacions, que representen prop de 1.300 entitats de la ciutat, en for men part. La Unió d'Entitats de la Marina, el Secrétariat d'Enti tats de Sants-Hostafrancs i la Bordeta

tema del mes // la m a r i n a // Setembre 2007

Cooperativisme œmpromès

ANGELA MORENO

El futur de La Pineda del Port depèn del Consorci de la Zona Franca i de les obres de reurbanització de l'entorn

ANGELA MORENO

Son les sis de la tarda i alguns deis treballadors del polígon fan la darrera cervesa un cop

acabada la jornada laboral. Parlen de les vacances, que sempre son massa curtes. Estem al restaurant La Pineda del Port, al carrer Motors. Un espai privilégiât de mes de 400 m 2 de terrasses, pins, menjadors i parquing préparais per atendré gairebé uns 400 comensals (encara que avui n'a-tenen en la práctica prop de dos cen-tenars) des de les 6.30 del matí. El menú del dia parla de "gazpacho", "arroz a la cubana", "fritura mixta" o de "churrasco de ternera a la brasa". I és que la "brasa", corrobora Jesús Jiménez, de 65 anys i un dels gerents del restaurant juntament amb Orencio Catibiela, segueix sent el punt fort de la cooperativa La Pineda.

Cooperativa pionera El Jesús i l'Orencio son gerents pero abans que res son cooperativistas, currants i lluitadors. "En el món de l'hostaleria som pioners. Existeixen poques coopératives com La Pineda, i menys que hagin durât tant de temps", explica el Jesús. Concreta-ment, ja han passât 13 anys des que sis antics companys d'una empresa d'accessoris d'automóbil afrontaren amb valentía i imaginació el tanca-ment i trasllat de la fábrica a Jaén. Davant d'alternatives poc reconfor­tants com una prejubilació a la qual encara no tenien dret, el trasllat direc­te a Jaén o una indemnització legal mínima, els sis treballadors van con­vertir els antics menjadors de l'em-presa en el restaurant que és avui dia. "Vam haver de començar des de zéro. No sabíem res del negoci de

l'hostaleria i només comptàvem amb l'ajut de l'antic cuiner de la fábrica. Va ser molt dur perqué les despeses son enormes i quan vam començar ens vam quedar empeñadíssims. Pero era mes fort voler fer alguna cosa... i millor que quedar-te mirant al carrer. Aquesta va ser la lluita", recorden. Una lluita que ha donat el seus fruits. Equips de fútbol, famílies que cele­bren comunions o batejos, associa-cions de veïns, empreses que cele­bren sopars de Nadal o, diàriament, treballadors del port i del polígon de la Zona Franca, s'han bénéficiât de l'ambient familiar de La Pineda. Per al Jesús i l'Orencio, antics sindi­calistas, com per a la mes de mitja dotzena de treballadors que ara els acompanyen dia a dia en el treball a la cuina, ais menjadors, a la barra i a la brasa, La Pineda ha estât una ver­dadera escola lligada al devenir del barri. És el cas de la Mayby Chigne, peruana de 26 anys, que és a Barcelona i a La Pineda des del 2001. Avui una de les mes antigües, explica com va començar préparant les amanides: "El Jesús em va rebre i em va preguntar qué sabia fer. I jo li vaig dir que res, perqué vaig sortir del col legi i vaig haver de començar a treballar". Aquest episodi i les parau-les de la Mayby també els recorda divertit el Jesús: "No et prometo que al principi ho faci bé". Dos anys i mig a la cuina després i uns quants mes tractant amb els clients com a cam­brera, la Mayby resumeix la situació del restaurant: "Es curra bé, el treball va sortint i estem a gust".

Futur incert La Pineda és testimoni i, si res no ho evita, probablement també víctima de les transformacions urbanístiques que está patint el barri. Transforma­cions "cap a millor", s'encarrega de puntualitzar el Jesús. Aquest any s'a-cabava el contracte que teñen peí llo-guer del local amb el Consorci de la Zona Franca i han estât a punt de tancar. Les demandes del "mercat" i la pujada del sol a la zona son, segons el Jesús, el principal factor. I encara que finalment han pogut reno­var el contracte per un altre any, a l'altre costat de la barra es respira réalisme: "La Pineda té de vida el que

Jesús (amb samarreta granat), Mayby i l'Orencio, a la barra de La Pineda.

el Consorci ens vulgui donar. El dia que apareguin les maquines, s'ha acabat". Segons el Jesús, i, en tot cas, no mes de tres o quatre anys. "Ho portern malament, és ciar. Però no podem fer-hi res, hem de buscar­nos la vida", segueix la Mayby. I afe-geix "que seria una llàstima" i que a la gent que coneix i frequenta el restau­rant "els ha sabut molt de greu". Una cooperativa, i La Pineda no és una excepció, implica almenys dues coses. Primer: tots, començant pels cooperativistas mateixos, son cu­rrants. Segon: a ningú, en cap mo­ment, se li passa pel cap que es guanyaran diners. Per això, quan al Jesús se li pregunta per les lliçons de la seva aventura no dubta a afirmar: "A vegades, te'n penedeixes perqué ho hem passât molt malament. Perqué costa arribar a final de mes. Però per la gent estem molt satisfets. L'Orencio i jo ens movíem en el món sindical i hem estât sempre lluitant pels llocs de treball". I recorda i con­ceded que a l'inici d'aquesta mateixa

aventura, ara fa 13 anys, "el Consorci es va portar molt bé perqué ens va reservar durant un any el local quan l'empresa va tancar i, després, no ens va cobrar el lloguer ni res".

Gent lluitadora i compromesa La Pineda els ha ensenyat "a tractar amb la gent i a conviure". Pero el Jesús afegeix amb ironía que "el que no hem aprés i ens ha faltat és a ser patrons". El Jesús i l'Orencio, que pertanyen a un altre temps, de reivin-dicacions i de lluites, que afirmen "que preferim que vinguin i ens facin fora que, en canvi, siguem nosaltres els qui hágim de dir a la gent que hem de marxar", encara diuen, teñen ganes de lluitar. Lluitar per poder incloure els treballadors mes antics a la cooperativa, per mantenir els llocs de treball. Perqué, al cap i a la fi, "no seria bonic que el Consorci ens dones una sortida, un altre local per poder seguir vinculáis al barri i a les empreses de la zona?" .

ATI H O G A R Compra, Vende, Alquila y Administra

[email protected] Compramos al contado

w w w . a t i h o g a r . c o m |

Minería, 28 (Zona Franca) 93 432 07 07 Rogent, 2 (El Clot) 93 245 67 67

Sant Miquel, 37 (Manresa) 93 872 06 46

Crta. DEL PRAT - Jto. Gran Vía II ¡GANGA! Precioso piso de 3h M suite) + baño, cocina office, terraza, salón con chimenea. 366.000 € Ref. 023757. Tel. 93 432 07 07

Jto. PLAZA CERDA, 3h, comedor, cocina, baño, balcón, de 5 + terraza 10m2, ext, conservado, ascensor. 312.000 € Ref. 023754. Tel.93 432 0707

Jto. C/CONSTITUCIÓN, ático de 65m2 + 30 de terraza, 3 h + trastero de 9 m2, comedor, cocina , baño. Para entrar a vivir. 312.000 € Ref. 023719 Tel. 93 432 07 07

MINERÍA/ Jto. CAMPANA. 80m2 m2, 3h, comedor, cocina, baño, exterior, todo reformado, !Muy bonito! 210.354 €, Ref. 023751. Tel. 93 432 07 07

Viviendas SEAT / 80M2,3h, comedor, coc, baño, 2 balcones, todo ext. reformado. Para entar a vivir. 312.000 €. Ref.023724 Tel.. 93 432 07 07

PZA MIG DE CAN CLOS/ 80m2,3hab, comedor, cocina, baño, todo exterior, para entrar a vivir. PVP.276.466€, ref., 023669 Tel. 93 432 07 07

Page 4: a marinacions, que representen prop de 1.300 entitats de la ciutat, en for men part. La Unió d'Entitats de la Marina, el Secrétariat d'Enti tats de Sants-Hostafrancs i la Bordeta

Opinio // la marina // Setembre 2007

Jordi Oriola i Folch | Esplugues del Llobregat |

Participació política Avui dia s'insisteix molt que els ciutadans participin a les eleccions i que no s'abstinguin. I malgrat tot, l'abstenció és torca alta. Paral lelament, s'a-punta la necessitat que els ciutadans participin en la collectivitat per fer mes robusta la societat i el teixit associatiu. Alguna gent fa una síntesi entre totes dues demandes ¡ somnia amb una democracia mes participa-tiva que incorpori formules per tal que els ciutadans puguin donar la seva opinió en múltiples qüestions i que, fins i tot, puguin arribar a prendre deci-sions polítiques collectivament. Pero aixó no és un engranatge que comenci a funcionar peí sol fet que algunes administracions ho intentin implementar (i hi ha molts motius per dubtar d'aquesta voluntat...), ja que no és fácil aconseguir que persones que mai han dedicat un temps a la comunitat tinguin la motivació suficient per incloure-ho dins de la seva vida, amb la dedicació horaria, de preocu-pacions addicionals i de recursos personáis i grupals necessaris per por-tar-ho a terme. Segurament els ciutadans formats en la dictadura o inicis de la democracia no han tingut una socialització dins d'aquests parame-tres i inquietuds, i el món en el qual s'han trobat i, fins i tot, el que han cons­truid famílies, centres educatius, ámbits laboráis i socials, etc., s'han aca-bat configurant, en general, amb un biaix forca jerárquic i poc democrátic, de manera que haurem d'avancar com puguem amb el que tenim. Pero la pregunta és... estem formant els adults del futur per a un avang significatiu en la participació política? O estem prolongant, en bona part, un model educatiu que ensenya a deixar-se govemar pels que ostenten el poder (els professors, o mes endavant els polítics) mes que no pas a participar del govem de la cosa comuna?

Mariano Ayza | La Marina

¡Vivo en la Marina! La Marina era un maravilloso Edén creado hace miles de años por el río Llobregat que se lo arrebató al mar. Un mal día para la Marina fue el momento en que el Consorcio del Puerto Franco se instaló como amo y señor, expropiando todo el terreno que le vino en gana. Pronto el para­íso que fue la Marina fue desapareciendo, con sus campos y masías, más toda la gran riqueza geológica que la conformaba. Recuerdo con añoranza los vuelos de las aves. Eran tantas que en ocasiones daban la sensación de ser una nube que ensombrecía al sol. Hoy, por desgra­cia, no se ve ni tan siquiera volar una golondrina. Actualmente habito en el paseo de la Zona Franca, nombre que detes­to. Por pura lógica, un paseo que atraviesa casi la totalidad de las barria­

das marineras debería llamarse algo así como el paseo o rambla de la Marina. Para colmo he recibido una carta, oferta de una banca importan­te, con la siguiente dirección: "Polígono Industrial de la Zona Franca - n s

188". Me queda la triste duda de no tener nada claro si soy marinero o bien soy subdito del Polígono Industrial de la Zona Franca. ¿Tan difícil es que la Marina sea la Marina y el Polígono, sea el Polígono?

Oriol Granados | Centre d'Estudis de Montjuic | @

C o n t a m i n a d o lumínica Fa uns dies, Barcelona va quedar en gran part a les fosques. Qui es podia imaginar que, llavors, el eel, inexistent a les nits urbanes, fora des d'aeshores mes present. Una millora temporal que ens va permetre com­provar la forta contaminado lumínica que pateix la ciutat. Es un fet cons­ta ta le però mai mal resolt, fins i tot, de vegades, per un manca de volun­tat de fer-ho ,ja que, fins i tot en eis projectes mes recents el fet es fa ben palés. Vegeu el Parc de la Primavera, on la llum d'aquelles columnes ple-nes de focus il-luminen a les nits, de forma molt molesta, les façanes dels veins del carrer Nou de la Rambla que es veien afectats. Creiem que cal una clara conscièneia d'aquesta problemàtica per part de l'administració municipal, que de moment ho evita, i un fort esforç per crear i aplicar una normativa raonable i coherent que permeti compaginar la seguretat (únic argument al-ludit per justificar aquesta il-luminació excessiva) amb el respecte a les necessitats i exigencies del ve'inatge i evitar la forta i la molesta contaminado lluminosa que pateix la ciutat.

Francisco Yeste | Plus Ultra |

Carta a la paloma de la paz Querida y añorada paloma de la paz, hace mucho tiempo que no se te ve por ningún sitio. Como diría un castizo, "estás más perdida que el barco del arroz", y mira que tienes trabajo, con todas las guerras y jaleos que hay por todo el mundo. Me dicen que hace mucho tiempo que te vieron, y que tu color blanco se había tomado un poco grisáceo. No me extraña, pues algún misil te habrá pasado rozando y te habrá chamuscado las plumas. También me dicen que te vieron en compañía de un palomo. Yo pensé que sería tu compañero sentimental, pero no, era tu guardaespaldas. Que pena que tú necesites llevar escolta... Querida paloma, si alguna vez te acuerdas de nosotros, ven a visitarnos, nosotros también te necesitamos. Y diles a esos locos terroristas que se metan las pistolas por donde les quepan y que nos dejen tranquilos. Te lo pedimos de todo corazón...

la marina agraeix les cartes deis lectors. Totes les caries hauran d'anar signades, teñir una extensió no superior a 10 línies, l'adreca i el teléfon

La publícació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

La Tira: Mi Jeto Alberto Pérez Chamosa

Buceo en el domingo y sólo encuentro resacas, contrastes y fotografías,

Buceo y sólo alcanzo a la pr imera estantería, la ducha no funciona

y la bombona murió mientras dormía.

Las olas me alcanzan dormido y ya sólo se bañan las medusas en este

mar inc ier to y peligroso, ayer me hablaron de tamaños de dedos y de

perros con nombre de marcas de cerveza, de dentistas emigrantes

en busca de títulos escurridizos como resacas, como contrastes o

como algunas fotografías.

Buceo los domingos de misa, de sexo, de restaurantes chinos, de

correcciones correctas y de alambres danzando y dibujando la

imagen del caos creat ivo y musical de la t rompeta . [email protected]

Page 5: a marinacions, que representen prop de 1.300 entitats de la ciutat, en for men part. La Unió d'Entitats de la Marina, el Secrétariat d'Enti tats de Sants-Hostafrancs i la Bordeta

Opinio // la marina // Setembre 2007

Policía i veins per un objectiu comú Intendent A n t o n i Flores i Lorente CAP ABP Sants-Montjuic

Aviat farà dos anys de la nostra arribada al barri de La Marina. No només ha estât una presèn-

cia des del punt de vista del patrullat-ge diari, sino cai afegir-hi el fet de disposar la ubicació de la comissaria del districte de Sants-Montjuic al barri, al carrer Ulldecona. Som conscients de les bones expec­tatives que es van generar des d'un principi, de les quais esperem no haver decebut, o si mes no, hem intentât respondre aquestes expecta­tives de la millor manera. Ara bé, a tots ens queda molta feina per fer, i quan fem referència a "tots", no només' ens referim a la policia, sino també als veïns del barri. Per que aquest incis? Tradicional-ment quan es parla de la seguretat pûblica, aquesta només es relaciona amb les tasques a realitzar pels cos-sos policials, i en concret per part dels seus agents. I tot i que aquesta premissa ha de continuar, corn no pot ser d'una altra manera, cal afegir-hi la col-laboració, indispensable, de la ciutadania, dels veïns del barri. Aquesta col-laboració pot tenir moi­tes vessants, però ens agradaria inci-dir-ne en una prou significativa. La comunicació als agents del nostre cos, de tots aquells fets, d'aquelles sospites, que pel fet de viure en un lloc concret i durant un temps prolon-gat, hom considera que poden ser d'interès de la policia, pel bé de la convivència al nostre barri. Sovint la gent comenta "corn és pos­sible que la policia no faci res o no en tingui coneixement". Bé, pot passar i passa que els professionals de la seguretat pûblica desconeguem rea-litats, les quais son quotidianes i familiars per els ciutadans d'un lloc concret. Qui millor que el mateix vei, el comerciant del barri, per tenir un ampli coneixement del que passa al seu entorn. Per molta presència poli-cial, per molt que els nostres agents caminin pels carrers del barri, mai tin-dran el coneixement d'aquest, corn aquells que hi viuen o hi treballen des de fa temps.

Per donar resposta a aquesta situa-ció, i reaiment prestar un servei de qualitat als nostres ciutadans, cal dis­posar d'una confiança mùtua, la quai derivi en circuits d'informació, amb l'objectiu de resoldre problématiques en l'àmbit de la seguretat pûblica. Aquests circuits poden anar des de la comunicació directa del ciutadà amb el mosso d'esquadra que trobi patru-llant; bé mitjançant les entitats civi­ques del barri, amb les quais mante-nim reunions périodiques o bé perso-nant-se a les nostres dependencies de la comissaria del districte, que corn s'ha comentat en un principi, es troben situades al carrer Ulldecona, del nostre barri.

Aquesta col-laboració no ha de com­portar una distorsió pel dia a dia del ciutadà, ni tampoc una implicació

personal, mes enllà de la propia de posar en coneixement del Cos de Mossos d'Esquadra de situacions anomales, les quais han de ser estu-diades i tractades pels nostres agents. El que s'ha explicat fins ara, aquesta comissaria ho esta portant a la prác­tica en altres barris del nostre distric­te, i al llarg d'aquest darrers dos anys, ha donat véritables résultats, en benefici de la seguretat dels nos­tres carrers, la quai cosa, al cap i la fi, és el que recerquem tots.

La Marina ni comparteix ni es responsabilità

de les opinions dels seus collaboradors

La Crònica El Jardi

'estiu és l'época dels cunyats, sobretot d'aquells que poden muntar saraos al seu xalet dels afores i fer-nos

L™gaudir, a tota la familia, de les bondats de les reunions multitudináries, amb l'excusa de la barbacoa i la fredor de la gespa acabada de tallar. Et reben lluent cuixa rechoncha, polo amb cavallet i els bracos oberts amb una birra a cada má i somriure ampie de pura satisfacció. L'única diferencia amb l'any anterior és l'eixamplament del cos i l'augment de la calba. Després de saludar tota la gentada que et pregunta machaco-namente "com et va la vida?", et trabes la cunyada fent l'ama-nida, amb cara de mala llet i la bronca del dia a la punta de la llengua, que sol ser de política, d'immigrants o de mes política, segons tingui el dia. Fugint cap al jardí trabes el cunyat, donant llicons de les héroes que posa a les brases (i que tots els anys son les mateixes), del xai que s'está cremant sense compas-sió (i que prácticament té pedigrí) i de qualsevol batallita que demostri al públic present la seva categoría. Les herbes están cremades, el xai amb gust de napalm i les esperances d'un estiu diferent sorprenenment arruínades. Será aquest el meu destí? Afortunadament amb aquestes temperaturas d'escalfament global no perdo les esperances d'una prompta extinció.

Setembre és el mes de l'arrencada, la posada en marxa de la vida quotidiana que ens acompanyarà, amb pocs canvis fins al proper estiu. Comença l'es-

cola, sembla que tothom ja és al seu Hoc treballant i la ciu-tat torna a oferir la seva cara habitual, també la menys amable amb les aglomeracions de transit, transports publics, etc. Bé, en relalitat, fins al dia 12 encara restarà un assumpte sense "normalitzar", la canalla no té escola i tornem a reco­rrer a casais, avis-cangurs, tiets-cangurs, cangurs-cangurs i d'altres formules fruit de la imaginado o les possibilitats. Les places i parcs en van plens a mig mati. Aquesta situado resulta molt difícil de conciliar amb la represa de l'activitat professional de pares i mares. Aquests dies, de ben segur que un cop mes sorgirà l'etern débat de les vacances escolars... És convenient, per als nens i nenes i per al conjunt de la societat, un estiueig de 81 dies? Sembla évident que no, algun dia ens haurem de posar seriosament sobre aquest particular i no podrá ser, évidem­ment al mes de setembre. A Europa, fa temps que aquest tema està resolt amb les mateixes vancances però distri-buïdes al llarg de l'any, no sembla gaire difícil, oi?

La Columna Grega

MIRYAM REYES COL

Fa uns mesos va marxar a Nejapa, un poble del Salvador. Portava dos anys treballant en

un projecte d'ajuda al Tercer Món. Mai l'havia vist tan emocionada, des-prenia vitalitat... Fa unes setmanes vaig rebre una tru­cada. Era ella. Vàrem parlar uns qua­tre minuts, el temps suficient per entendre que s'hi quedava... Estimada amiga, les tardes mortes amb olor de café, les converses, a vegades disperses, transcendentals, parlant de tot i de res... La música, les Hêtres de les cançons, que ahora tú, que luego yo... T'escoltava atenta quan em parlaves de tu, del carni que volies fer. "Ningú és imprescindible, però sí necessari". Em donaves tants perqués, que m'hauria anat amb tu... La teva mare no ho entén, t'estima. Va plorar quan i vas trucar... La seva filia està tan lluny, però ella és aixi i, per sort, no és l'unica. Milers de per­sones treballen de forma no lucrativa en el món i a la nostra propia ciutat. Estimada amiga... És cert, no impor­ta el Hoc on ens trobem si la intenció va més enllà de ser un acte caritatiu. Al penjar el telèfon em vaig preparar un café, i estirada al sofà vaig escol­tar Victor Jara. "Te recuerdo Amanda".

L'Acomodador

B I B I A N CINEASTA

Al setembre

El gènere carcerari s'ha convertit en el més intéressant de l'estiu. Són dues les pel-lícules que es

desenvolupen en un entorn penitencia-ri, tot i que les sèves intencions i objec-tius siguin força diferents. Per un costat està Cuatro minutos, de l'alemany Chris Kraus, que continua amb l'èxit de l'oscaritzada La vida de los otros, amb rècord de public al pais teutó. El film narra la relació entre una dona gran professora de música de la presó i una jove reclusa plena de talent innat per al piano, però conflictiva i rebel. És com un nou examen al setembre per a la noia i un repas de la vida de la mestra amb passât a l'Alemanya nazi i una tendencia sexual perseguida i oculta en aquella època. Un cas molt diferent és el de Setembres, del cátala Carles Bosch, autor de la multipremiada Balseros. Explica en un période d'un any, de setembre a setembre, dos concursos de la canço a la presó de Soto del Real i la vida dels diversos homes i dones participants en aquesta competició de reclusos cantants.

No hi ha ficció que valgui, és un docu­mental que potser peca d'una certa fri-volitat i manca de rigor i un casting no massa aconseguit. Tot i pie de bones intencions i malgrat la seva veracitat, és de menor qualitat que el film ale-many, que compta amb les destacables interpretacions de Monica i Hannah, de dificils cognoms però de notables regis­tres. Això sí, tots dos passen el sedas i aconsegueixen més que un aprovat, al setembre.

Page 6: a marinacions, que representen prop de 1.300 entitats de la ciutat, en for men part. La Unió d'Entitats de la Marina, el Secrétariat d'Enti tats de Sants-Hostafrancs i la Bordeta

Salut // la marina // Setembre 2007

La figura del pacient expert arriba a la Marina

breus

La figura del pacient expert es posarà en marxa a l'ambulatori La Marina a partir de l'octubre.

El CAP La Marina disposará a partir de l'octubre d'un pacient expert en insuficiencia cardíaca

SANDRA PEDRALS

Ningú pot entendre millor un malalt crónic que una persona que pateixi la mateixa malaltia,

que comparteixi els mateixos símpto-mes i angoixes. Per aixó, i amb la fina-litat d'incidir en la millora de la qualitat de vida de les persones afectades per alguna malaltia crónica, l'Institut Cátala de la Salut (ICS) ha començat a estendre la figura del pacient expert,

una persona capacitada per poder compartir amb els malalts i les seves famílies les décisions a prendre-hi. El programa Pacient Expert es va posar en marxa a Pàmbit de l'atenció sanitaria primaria de Barcelona ara fa un any. Era la primera vegada que a l'Estat espanyol es posava a la prácti­ca una iniciativa d'aquest tipus. El projecte es va iniciar al CAP Roquetes amb un grup de persones afectades d'insuficiència cardíaca. Tenint en compte els bons résultats obtinguts d'aquesta primera experien­cia peí que fa al grau de satisfacció deis participants, l'Institut Cátala de la Salut ha decidit estendre la figura del pacient expert en insuficiencia cardía­ca. Actualment s'ha posât en marxa el programa ais centres de salut de Gótic, Besos i Montnegre, i a partir del proper mes d'octubre, segons les pré­

visions de l'ICS, la figura del pacient expert en insuficiencia cardíaca arriba­rá a l'ambulatori La Marina.

Els pacients porten la iniciativa Un deis avantatges mes valorats pels participants al programa del Pacient Expert és que el conductor de les ses­sions ha expérimentât en primera per­sona els símptomes i els problèmes que es tracten i és, per tant, qui mes adequadament en pot parlar a d'altres persones que han patit les mateixes experiències. En els grups, son els mateixos pacients els que porten la ini­ciativa de la seva formado i els que decideixen en cada moment cap a on cal avançar. El professional (metge, infermera o treballador social) només té un paper d'observador, que pot ser de reconductor en cas que sigui necessari.

» Xerrada sobre el cáncer de mama Dins de la campanya de detecció precoc del cáncer de mama promo-guda per l'Agéncia de Salut Pública de Barcelona i en la qual participen prop de 3.500 dones de la Marina d'entre 50 i 69 anys, s'ha preparat una xerrada informativa que tindrá lloc el proper dimecres 19 de setem­bre a l'aula d'educació sanitaria del CAP La Marina. La sessió informati­va anirá a carree de lolanda Robles, de l'Oficina Técnica del Programa de Detecció Precoc. del Cáncer de Mama, P de Xavier Bargalló, de l'Hospital Clínic.

» Grups de trobada per a mares i pares Ja tenim un fili és un espai de tro-bada promogut per l'ambulatori Caries Ribas, adregat a grups de mares i pares amb nadons menors de 10 mesos. Tots els dimarts, a les 11 del matí, a l'aula d'educació sanitària de l'ambulatori del carrer del Foc, s'organitzen aqüestes tro-bades amb l'objectiu de compartir, intercanviar opinions, rebre asses-sorament i establir nous vineles afectius amb el nadó i amb altres famílies. Les sessions comenca-rao el 18 de setembre.

» Com ens ajuda la informaciô nutricional de les étiquetes? La informaciô nutricional que surt a les étiquetes ens pot ajudar a conèi-xer el valor nutritiu d'un aliment i comparar-lo amb el d'altres. També ens permet triât els aliments adé­quats en funciô de les nostres necessitats particulars.

marîgafisio ^ F I S I O T E R A P I A i H I D R O T E R A P I A

C i r c u i t o r e l a x : 3 0 € ( bañera hidromasaje + calor local+masaje relajante ) C i r c u i t o c i r c u l a c i ó n : 3 0 € (ducha bitermica + presoterapia + drenaje linfático )

Gran Via BC

m M PRAT .

Piafa Cerda

4 - \ \

i

Ahora también

Homeopatía Doctora Corinne Víctores

S O M E T O , 6-8 0 8 0 3 8 BC N T e l . 9 3 4 2 1 6 5 8 8

REFUERZO ESCOLAR

•"Grupos reducidos

láses^particulares

jsilas" asignaturas

Foneria n° 23-25 - BCN - 934311423 • d Foneria n° 23-25 - BCN - 934311423

FARMACIA DE L E S T A C I O DD IDA SUSANA VILAR BUHLER A Vcittbul Citado Central Sanh V Telf. 93 490 92 07 obvrt fots ets

d i * - . d e l ftny

»i3

ICJÍLI co r redur ía de seguros SL

ASSEGURANCES EN GENERAL

15 ANYS A L SEU SERVEI

Mare de Déu de Port, 148 baixos 08038 Barcelona Telefon 93 223 33 09 Fax 93 223 32 79 Mail : [email protected]

Page 7: a marinacions, que representen prop de 1.300 entitats de la ciutat, en for men part. La Unió d'Entitats de la Marina, el Secrétariat d'Enti tats de Sants-Hostafrancs i la Bordeta

actualitat // la marina // Setembre 2007

Entranyable adéu per a la Pepita Casanellas

ARXIU MONTJUIC LA MARINA

SANDRA PEDRALS

Amies i veïns, antics alumnes i les sèves families, représentants del teixit associatiu i de l'administra-

ció... tots van omplir el passât 11 d'agost la parròquia de la Mare de Déu de Port per donar un ûltim i emotiu adéu a la Pepita Casanellas, réfèrent historié dels nostres barris. La Pepita va morir el passât 8 d'a­gost, als 85 anys. Durant el funeral, que es va fer al seu barri de Port, moites persones espontàniament van voler expressar el seu agraïment i evocar records d'una persona, la senyoreta Pepita, que va dedicar la seva vida a l'educació de moites nenes i joves del barri. La seva ferma defensa de l'educació i la seva trajec-tòria personal marcada per la humili-tat i la senzillesa han deixat una gran empremta als nostres barris. Per això va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona 2006 i un nou equipament de la Marina porta el seu nom.

La Pepita Casanellas, al centre, amb algunes de les sèves alumnes.

Principi d'acord pel trasllat de les empreses de Can Batlló

REDACCIO ACTUALITAT

Les empreses de Can Batlló podrien traslladar-se a la Zona Franca.

Ha costat, perô sembla que aviat s'arribarà a un acord pel futur trasllat de les empreses que

actualment queden a Can Batllô, a terrenys del Consorci de la Zona Franca o a altres indrets. En els propers dos anys els terrenys de Can Batllô a la Gran Via han de quedar buits per donar pas a la transformaciô de la zona en espai per a equipaments i nous habitat-ges, i les empreses que encara hi que­den a l'entom porten molt de temps négociant el seu trasllat. Finalment, a mitjans de juliol l'Associaciô d'Industrials de Can Batllô, el Consorci de la Zona Franca i l'Ajuntament han signât un acord marc que regularà el période tran-sitori entre l'aprovaciô del projecte de reparcellaciô i la sortida de les empre­ses. La signatura d'aquest acord (que encara han de signar els propietaris de Can Batllô), perô, no tança la polèmica sobre el trasllat, ja que queda per nego-ciar amb el Consorci aspectes corn les caractéristiques dels nous locals.

Aquest mes d'agost, i sense fer soroll, sense molestar, tal com havia viscut, se'n ha anat la "se­nyoreta Pepita". Aixi és com li hem dit sempre al barri; ella ha estat mestra de gairebé tots nosaltres, no hi ha ningù que no la conegui. Ùltimament s'ha parlat molt de Pepita Casanellas perquè li han posat el seu nom a la sala gran de la seu de l'Ajuntament al barri de la Marina. Per nosaltres, tot sencer sera de la senyoreta Pepita. Però no sera pel nom de l'edifici que no la oblidarem, ja que tots nosaltres en la nostra manera de ser, en la nostra edu-cació, en la cultura que tenim, portem una mica del seu esperit. Ella sempre era apunt pel que fos, tot el dia envoltada de cana-lla. Penso que les nenes i els nens creiem que, per la seva alcada, era una de nosaltres però que tenia la veu una mica més gruixuda, i que, quan s'enfa-dava, tronava dins aquella petita classe.

Recordeu la mitja rotllana per cantar les taules de multiplicar, els rius d'Espanya o els temps dels verbs? La que era en la primera posició, o sigui, la que en sabia més, era al costat de la seva taula i totes haviem d'estudiar molt si voliem assolir aquest Hoc. Ser de la meitat en darrere significava que copiaries unes quantes vega-des allò que no sabies fins que et quedés dins el cap. I la lectura d'un llibre en veu alta, per a tota la classe? I les hores de mùsica? I la petita biblioteca perquè poguéssim llegir sense haver de comprar els llibres? Mai no anà-vem a disgust a la seva classe, i l'aprenentatge era assegurat d'una manera diferent en aquells temps de dictadura. La senyoreta Pepita ens ha vist créixer a tots, sense oblidar-nos, mirant-nos amb l'orgull de la teina ben feta. Ella s'ha passat la vida invertint en les persones, que és el millor Hoc on invertir per tenir l'exit assegurat. Gràcies, Pepita, per creure en tots nosaltres i ensenyar-nos a ser una mica millors!

Esther Pardo i Gimeno Exalumna de la Pepita

lodo tipo de Reformas Cocinas. Baños. Pisos. Locales Comerciales.

Instalaciones de Calefacción y Aire Acondicionado.

Pavimentos de Gres. Parquet flotante y encolado.

Cerramientos de Aluminio con y sin cámara.

Puertas de Interior en todo tipo de maderas.

Falsos techos en Pladur, Aluminio, Madera.

Electricidad. Fontanería. Gas. Televisión. Pintura.

Aislamientos Térmicos y Acústicos.

Reparación de Cubiertas y Terrados.

C/Jfoneria;4. BCN. Tf: 93 298 09 50.

t.-..-y. I

« i .

MaredeDeudëPoTraO-262 BARCELONA 08038 I

Tel. 93 331 63 49 Fax. 93 296 91 17

e-mail: [email protected]/www.toldosduran.com f

Page 8: a marinacions, que representen prop de 1.300 entitats de la ciutat, en for men part. La Unió d'Entitats de la Marina, el Secrétariat d'Enti tats de Sants-Hostafrancs i la Bordeta

A s s o d a i , Pa r t i c i pa

T'agradaria formar part d'una asso-ciació? Trobar-te amb més joves de la teva edat? Organitzar activitats al barri? Són moltes les coses que pots fer si formes part d'alguna de les moltes entitats juvenils que hi ha ais barris de la Marina i que treba-llen amb els joves, des deis joves i per ais joves del territori. Joves de la Marina és una entitat de segon grau que va néixer fa 8 anys i està formada per diferents entitats, grups de joves i joves no associats deis barris de la Marina. El seu objectiu és potenciar la participado deis joves en la vida del barri, dina-mitzant l'associacionisme juvenil, oferint un espai on els mateixos joves fessin propostes. Després de tot aquest temps de feina, Joves de la Marina és ja una entitat consolida­da que treballa de manera coordina­da amb les diferents entitats i grups de joves del barri; s'han realitzat dinàmiques de participado en els instituís i s'han dut a terme diferents projectes, com ara la Diada Jove, Cinema a la Fresca, sessions de curts, tardes joves, la Castanyada o el Carnestoltes Jove. A més de for­mar part del Consell de la Joventut de Barcelona, i ser un interlocutor directe entre el Districte de Sants-Montjui'c i els joves del barri, Joves de la Marina ha format part de pro­grames com el Barcelona Bona Nit o organitzant les Jornades de Participado del Projècte Jove del Districte.

Entitats membres de Joves de la "Harina

Grup de Rol de la Casa del Rellotge

Grup de Cómic de la Casa del Rellotge

Esbart Bárkeno Centre Cultural Estrelles Altes Grup de Ball La Vinya Escacs La Cadena Diables de Port i Gegants de la

Marina Esplai Submarí Esplai El Pati JOC AMAT Fraternitts Juvenils de Sant

Cristófol Grups musicals de la Báscula Air-hockey FMAS Leza Associació de Mitjans de

Comunicació Local (La Marina i Alternativa Barcelona)

Busques pis? El 82% deis joves de 15 a 29 anys no están emancipáis, encara viuen a casa amb els seus pares i no han pogut accedir al seu primer habitatge. L'augment del preu deis pisos és una de les principáis causes per les quals els joves no poden marxar de casa. Per reflexionar-hi, una dada: entre el 1997 i el 2003 els preus deis habitatges han crescut un 138,5% a la ciutat de Barcelona, i a l'àmbit metropolita un 134,5% (un 118,9% a la resta de municipis). En canvi, els sous només han crescut un 18,6%. Accedir, per tant, a la primera vivenda es fa reaiment impossible per a la majoria deis i les joves. Conscients d'aquestes dificultáis es crea el Servei d'Habitatge Jove, un programa de la Regidoría de Joventut de l'Ajuntament de Barcelona que té per objectiu facilitar l'accès a l'habitatge de la gent jove de Barcelona mitjahçant diversos mécanismes d'informació, orientació i assessorament, així com a través d'una amplia oferta de pisos de lloguer fruit de la intermediació entre persones propietàries i llogateres. Si esteu intéressais en aquest programa o voleu més informació sobre els diferents servéis que s'ofereixen, contacteu amb el Servei d'Habitatge Jove situât a la pl. Rius i Taulet, 3 (a Gracia). El seu telèfon és 93 291 43 43 i Choran d'atenció és de dilluns a divendres, de 9 a 19 h.

Aconseguir una vivenda és un deis temes que més preocupa els joves, per això, des de diverses plataformes juveni ls , es proposen alternatives c o m a passos necessaris per tal de facilitar l'accès a un habitatge digne i en condlc ions.

mpliació dé la reserva de sòl public. els ajuts o bonificacions fiscals per ais joves.

de compra a protecció oficial, iió fiscal cap a habitatges no ocupats i afavorir aquells mercat de lloquer o en proqrames de masoveria urbana.

I Cl H M I | I I S ! U U B I . - • I M . a s a u

jular la masoveria urbana corn a via p Facilil uer de pror un preu taxât d'inici.

á Edició i Redacció: Associació de Mitjans de Comunicació Local-AMCL (La Marina i Alternativa Barcelona - 102.4 FM)

Amb el suport de: Departament d'Acció Social i Ciutadania. Secretaria de Joventut Generatila! de Catalunya Departament d Acciò Social i Ciutadanta Secretarla de Joventut

Page 9: a marinacions, que representen prop de 1.300 entitats de la ciutat, en for men part. La Unió d'Entitats de la Marina, el Secrétariat d'Enti tats de Sants-Hostafrancs i la Bordeta

Un Punt dinf ormació Juvenil a la Marina Tenir un Punt d'lnformació Juvenil a la Marina ha estât una de les demandes historiques dels i les joves del territori. Finalment els nostres barris disposen d'aquest servei. Des de fa pocs mesos, cada dijous, de 16.30 a 20.30, el Punt Multimédia de la Marina, situât al carrer Alts Forns, 87 es converteix també en un Punt d'lnformació Juvenil on, si ets jove, trabarás respostes per a tot el que vols saber i no saps on preguntar. Al Punt d'lnformació Juvenil t'ajudaran a resoldre tots els dubtes que tinguis sobre estudis, associa-cions i voluntariat, treball, cultura, habitatge, medi ambient i sostenibilitat, oci, activitats, mobilitai i cooperació interna­cional, turisme i vacances... i moltíssimes coses mes. M e s enllà de la informació, al Punt també hi trabarás assessora-ment especialitzat en els temes académie i laboral.

Per ajudar-te a trabar feina. Si en busques, aquí pots fer el teu curriculum, trabar ofertes, ¡ assessorar-te sobre tot alió

que pots fer per trobar-ne.

Per ajudar-te a decidir el que vols estudiar. Continguts, condicions d'accès, sortides professionals, etc.

Pots fer-nos arribar les teves consultes per correu electronic ([email protected]) o des de la web: www.bcn.cat/sants-montjuic/elpunt

Talla amb els mais r©tll©s Talla amb els mais rotllos és un programa de sensibil izado i prevenció de les violèneies vers les dones, dirigit a ado­lescents i joves, impulsât per l'Institut Català de les Dones (ICD), la Secretaria de Joventut (SG) i el Departament d'Educació. L'objectiu és fer arribar a la p o b l a d o jove i ado­lescent de Catalunya un mis-satge d'alerta per tal que s'a-llunyin de les conductes pos­sessives, de la gelosia, del control i de l'agressivitat que apareixen sovint en les prime-res relacions sentimentals i que la cultura tradicional ha justificat com a inhérents a la passió amorosa i socialment acceptables entre la p o b l a d o masculina.

A mes de la formado de for-madors/res i la realització de tallers de prevenció en espais juvenils, entre les linies d'in-tervenció del programa Talla amb els mais rotllos també destaca la facilitació de recur­sos per intervenir amb adoles­cents i joves. Si esteu interessats a rebre tota la informació sobre aquest pro­grama, només cal que contac-teu amb els responsables del projecte a través de la web:

www.gencat.cat / joventut

a l l e m d e

e m b u t s

Explicar el sexe ais joves no és cap joc i hauria de fer-se de manera responsable per tal d'evitar transmissions de malalties o embarassos no desitjats. Aquest és l'objectiu de

l'Institut Català de la Salut que, juntament amb el Departament de Salut de la Generalitat, ha posât en marxa la web www.sexejoves.gencat.net. Com va ser la teva primera

vegada? Com obtenir la píndola de l'endemà? Qué fer davant els maltractaments sexuals? Respostes a aqüestes i moites altres preguntes teñen solució a la web de Sexe

Joves, un portal a través del qual podras xatejar amb altres joves i assessorar-te sobre temes de salut sexual. De fet, la voluntat de Sexe Joves és contribuir a promoure entre

adolescents i joves una consciéncia crítica davant les conductes sexuals de risc, generar així un estât d'opinió favorable a la promoció d ' h a b i t s saludables i a la salut, a mes de

facilitar informació i sensibilizar sobre riscos i conseqüéncies de les infeccions de trans-missió sexual, indos el VIH/sida.

Page 10: a marinacions, que representen prop de 1.300 entitats de la ciutat, en for men part. La Unió d'Entitats de la Marina, el Secrétariat d'Enti tats de Sants-Hostafrancs i la Bordeta

actualiíat // la marina // Setembre 2007

Es posa en marxa el Conseil d'Associacions de Barcelona El CAB neix amb la finalitat de millorar la realitat del moviment associatiu i el seu reconeixement

REDACCIÓ ACTUALITAT

El Consell d'Associacions de Barcelona (CAB) vol ser el punt de trabada de les federacions,

coordinadores i plataformes que agrupen la globalitat d'un sector o d'un territori de l'associacionisme barceioní amb una vocació de servei al conjunt de la ciutadania en defen­sa deis drets humans i deis valors democrátics al voltant de la llibertat, la igualtat, la diversitat i la pau. El passat mes de juliol aquesta platafor­ma es va constituir en un acte que va teñir lloc al centre cívic El Sortidor del Poblé Sec.

Vint federacions, que representen prop de 1.300 entitats de la ciutat, for­men part del CAB. La Unió d'Entitats de la Marina, el Secretariat d'Entitats de Sants-Hostafrancs i la Bordeta i la Coordinadora d'Entitats del Poblé Sec son aigunes de les plataformes que han estat sócies fundadores del Consell.

Fomentar la participado El CAB neix amb els objectius de crear un grup de forca que contribuei-xi decididament a la millora de la rea-

Vint federacions, représentant mes de 1.300 entitats, formen part del CAB.

litat del moviment associatiu i del seu reconeixement; generar un espai d'in-terlocució davant l'Administració sobre politiques que fomenten la par­ticipado i l'associacionisme; esdeve­nir una eina de vertebrado territorial i sectorial del teixit on encara no hi hagi cap realitat de coordinació inter-associativa i ser font de recursos associatius per a les entitats a través de la nostra iniciativa i la gestió de servéis publics. Una de les primeras tasques del Consell d'Associacions de Barcelona,

tal com es va acordar a l'Assemblea Constituent és estimular la participa­do i facilitar la coordinació interasso-ciativa a la ciutat per estructurar les aportacions de les entitats al Pía d'Actuació Municipal (PAM). Segons el président del CAB, Enric Francés, "l'elaboració del PAM és un moment molt important per a les associacions, ja que poden incidir en les politiques publiques de la ciutat i, d'aquesta manera, en la transforma­do d'aquesta i, així, entre tots i totes, fer ciutat".

breus » Josep Sans, nou gèrent del Districte de Sants-Montjuíc Josep Sans és a partir d'aquest mes de setembre el nou gèrent del Districte de Sants-Montjuïc, en substitució de Josep García Puga, que ha estat traslladat a la geren­cia del districte de Nou Barris des­prés de dos mandats al capdavant de Creu Coberta. Josep Sans, de 46 anys, ha estat fins ara conseller tècnic de Ciutat Velia i ha desenvo-lupat tasques dins el Consell de la Joventut de Barcelona i el Casal d'Associacions Juvenils. Sans també ha estat gèrent de la Fundació Rafael Campanals, enti-tat estretament vinculada al PSC.

» Nova convocatoria de cursos de català

El Consorci de Normalització Lingüística de Sants-Montjuïc torna a obrir una nova convocato­ria de cursos de català als barris de la Marina. Enguany es tornará a oferir un curs de nivell Intermedi 1 per a catalanoparlants, que ja es va oferir al setembre passat perô que no es va poder organizar per falta d'inscrits. Una novetat de la nova temporada és que a partir d'ara els cursos serán de dues hores, dos dies a la setmana, de manera que hi haurà tres convoca­torias anuals: octubre-desembre, gener-març i abril-juny.

GUARDIA URBANA

Mes agents de la Guàrdia Urbana a Sants-Montjuïc REDACCIO ACTUALITAT

Que hi hagi mes efectius a peu és una de les demandes deis ciutadans.

Durant aquest mandat 2007-2010, l'Ajuntament de Barce­lona convocare 750 noves pla­

ces d'agent per a la Guàrdia Urbana, que es destinaran a reforçar i ampliar les plantilles de les Unitats Territorials dels deu districtes de la ciutat. Les prévisions municipals son que la plantilla de Guàrdia Urbana s'incre­menti en prop del 23% en els propers quatre anys, de manera que Barcelo­na passare dels 1.300 agents actuals a tenir-ne mes de 1.600 a finals de la década.

Sants-Montjuíc, Ciutat Vella i Sant Martí son els distrides que, en una primera fase, veuran incrementada la seva plan­tilla d'efectius de la Guardia Urbana. Segons fonts municipals, s'han seleccio-nat aquests territoris de la ciutat seguint criteris de centralitat, de nombre de poblado i d'indicadors de seguretat. L'alcalde Jordi Hereu ha reconegut que "calen mes agents de la Guardia Urbana als barris", de manera que s'ha compro-mes que hi hagi mes efectius "a peu, en moto, en cotxe o en bici pels terrritoris. Farem una aposta per la proximitat", ha assegurat.

ES - A

1 IrILIt C È

Carrer Motors, 122-130 08040 Barcelona Telefon:932.232.566 FAX: 932.231.371 [email protected]

OFERTA FORMATIVA 2007-2008

Cicles formatius arau SUPERIOR Animació d'activitats físiques i esportives Imatge Producció d'audiovisuals, ràdio i espectacles Realització d'audiovisuals i espectacles Real izado d'audiovisuals i espectacles(Multimédia) So ' Sistemes de regulació i control automatics Sistemes de telecomunicació i informatics Desenvolupament de projectes mecànics Administració de sistemes informatics Desenvolupament d'aplicacions informatiques Automoció

Prevenció de riscos professionals

Curs preparator i PROVES ACCÈS a grau super ior

Cicles formatius arau MITJÀ Laboratori d'imatge Equips electronics de consum Mecan izado Manteniment i reparació d'aparells de mesura i control Soldadura i calderería Explotado de sistemes informatics Electromecánica de vehicles Carrosseria

lamerce . c o m

Page 11: a marinacions, que representen prop de 1.300 entitats de la ciutat, en for men part. La Unió d'Entitats de la Marina, el Secrétariat d'Enti tats de Sants-Hostafrancs i la Bordeta

Cul tura // la marina // Setembre 2007

"Si ets un escriptor novell ningú dona un duro per tu" Pr im, de cabell llarg i emetent

seguretat, aquest mal estu­dian! de col legi de capellans,

a qui un professor li descobreix la literatura i la possibilitat de practi­car-la, pot contemplar la seva pri­mera obra a la Casa del Llibre, o aquí mateix al quiosc-llibreria del carrer Foneria, punts de venda del seu llibre El Horrendo Sepelio. La presentado oficial d'aquesta reco­pi lado de contes de terror, primera obra literaria de Daniel Alpañez, està prevista a la llibreria Negra y Criminal de la Barceloneta al llarg d'aquest mes de setembre.

ANA TERESA HERRERA

Quan vas començar a escriure? Vaig començar ais 16 anys, però per falta de tècnica, de llenguatge, ho vaig haver de deixar fins ais 21 i em vaig dedicar, sobretot, a llegir literatura fan­tàstica, Edgar Alian Poe, Lovecraft... Una mica de tot, el que em recomana-va el professor, els amics, el que s'a-consellava ais diaris. Quant de temps vas trigar a escriure aquest llibre? El temps de desenvolupar la historia va ser de dos anys, i en vaig dedicar un altre per les correccions. Una filóloga em va ajudar i també una mica l'editor. Entre els tres hem pogut arribar a la presentado final. Tens algún métode establert per escriure? Tancar-me a cal y canto, quedar-me sol i anar fent. És molt important la soledat. Per escriure has de estar sol, necessi­to concentració. En aqüestes histories subjau alguna línia argumentai o son totalment independents? Son individuáis, cadascuna té la seva temàtica. Son de terror, però combinen els generes d'intriga, drama, ciència-ficció, humor... Degollar pollastres, inseminar conills... D'on treus aquests personatges? Son amics i familiars que en diferents étapes de la seva vida han tingut aqüestes feines. Com has aconseguit publ icar aquest llibre? Vaig enviar un pareil de manuscrits però al mes d'enviar-los em van con-

aounts Daniel Alpañez Escriptor

Daniel té 25 anys i acaba de publicar el seu primer llibre El Horrendo Sepelio (Ed. Deriva. 2207), una recopilació de contes de terror que partint, en alguns casos, de situacions quotidianes poden arribar al maison gracies a la imaginado del seu autor. Nascut i vivint a la Marina, la seva galeria d'enterramorts necrôfag, mares fantasmagori­ques o excursionistes amb mes problèmes dels que mai haurien somniat, podrien delatar certa ten­dencia a emocioiis potents i intenses perllongades amb la seva dedicado al grup de heavy metal Silent Scream (www.silentscream.es), en el quai des de fa sis anys exerceix com a guitarrista i compositor.

testar dient-me que no. Finalment, que publiques el llibre ha estât una mica fruit de la casualitat. Tinc un amie que té un oncle que recentment ha comprat l'éditorial a un germa. Aquest amic va contactar amb mi quan ja havia acabat la novel-la. Si no l'hagués acabada en aquest moment potser hauria costat mes publicar-la o no hauria agradat. Algún conseil per ais nous autors? Si ets un escriptor novell ningú dona un duro per tu. Per tant, suposo que l'im­portant és buscar éditorials i, si no, sempre hi ha altres coses com l'autoe-dició, els concursos o Internet. A vega-des tot és qüestió d'un cop de sort. Jo n'he tingut un, pero si no hagués valgut tampoc hauria publicat. Estas préparant una altra novel-la? Sí, n'estic escrivint una. És massa aviat per parlar-ne pero... La historia gira entorn d'un vell a qui li detecten un cáncer en fase terminal i a partir d'aquí va vivint un seguit d'experiències. Tót i que comença com un drama realista, acaba dérivant cap al relat fantàstic.

Amb 25 anys, Daniel Alpañez ha aconseguit publicar el seu primer llibre.

El Districte i l'ICUB avalúen els recursos culturáis ais barris de la Marina REDACCIÓ CULTURA

Durant aquest setembre, ais diferents equipaments del barri i diversos establiments comer­

ciáis podeu trabar YEnquesta d'ús de recursos culturáis de la Marina. Es tracta d'una enquesta oberta ais vei'ns del barri i usuaris en general dels equipaments i actes culturáis de la Marina per tal de veure el grau de satisfaccio en la utilització d'aquests recursos culturáis i conéixer les diver­ses opinions, queixes, demandes o suggeriments dels vei'ns i visitants que els utilitzen. L'enquesta la podeu recollir a equipa­ments com La Báscula, la biblioteca Francese Candel, la Casa del Rellotge, el casal de barri La Vinya, el de La Capa o al centre de servéis socials La Marina. També la trobareu ais forns-cafeteria Praga i Flautas & Café. Un cop emplenada, la podeu dipositar a les caixes vermelles habi-litades per a la recollida en els matei-xos establiments.

Punt de recoll ida de l'enquesta.

Aquesta enquesta és una forma de participació ciutadana i és part del procès d'elaboració del Pia de Cultura de la Marina que es va posar en marxa el passât mes d'abril. Es tracta d'una iniciativa conjunta del Districte de Sants-Montjuïc i l'Institut de Cultura de Barcelona, que dona resposta a un dels mandats del darrer Pia d'Actuació Municipal.

Olga Joies r \

+ ¿ »

Joieria Rellotgeria Reparació Venda

BREÍL • VICEROY • V&L • ARMAND B A S I s

GUESS • FESTINA • LOTUS • FOSSIL PACO' RABANNE- D&G • ANTONELLI '

^ H k " 'jLf "i ^ H H L I

Foneria, 39 B C N 08038 Tel, 93 296 84 6 0 ,

Page 12: a marinacions, que representen prop de 1.300 entitats de la ciutat, en for men part. La Unió d'Entitats de la Marina, el Secrétariat d'Enti tats de Sants-Hostafrancs i la Bordeta

agenda // la marina // Setembre 2007

» XXIf Trepitjada de Raím ais carrers del barrí del Plus Ultra •

Divendres 14 de setembre Missa de Difunts Lloc: Parroquia de Mare de Déu de Port Hora: 20.00 Cantada d'havaneres Actuació del grup Montjui'c i cremat de rom Hora: 22.00 Correfoc A carree de Diables de Port Hora: 00.00

Dissabte 15 de setembre Jocs infantas Hora: 10.00 Sardinada Col-labora l'associació de vei'ns de Sant Cristófol, les peixateries Sánchez i el celler Penya. Hora: 11.30 Festa per ais mes petits Hora: 12.00 Sortida deis veremadors Hora: 16.00 Actuació d'aeróbic i funk A carree del grup de La Vinya Hora: 18.00 Arribada deis veremadors Hora: 21.00 Sopar de germanor Hora: 22.00 Ball familiar Amb l'orquestra Orgue de Gats Hora: 23.30

Diumenge 16 de setembre Inaugurado de l'exposició d'artesans Hora: 10.00 Cercavila Amenitzat per la Joia de Montjui'c Hora: 11.00 Benedicció de la verema i trepitjada de rai'm Hora: 11.30 Dansa popular catalana Actuació a carree del Grup Bárkeno Hora: 12.15 Diñar familiar Hora: 15.00 Balls regionals A carree del centre cultural La Cadena Hora: 18.00 Actuació de flamenc A carree de l'associació cultural Los Corales Hora: 19.00 Cantada d'havaneres Actuació del Grup Folk Montjui'c i cremat de rom Hora: 20.00

» Activitats a la biblioteca Candel Dimecres 19 de setembre Sense teló Marc Folch i Yolanda Gracia ens presenten Amor de revista, un monóleg d'humor. Hora: 19.00

Dimecres 26 de setembre Llegeix-me un conte Activitat infantil on es llegirá en veu alta el conte Gratanúvols amb la participado de grans i petits. Hora: 18.00

» Nit Esotérica ais jardins de Can Farrero

Divendres 14 de setembre Benvinguda A carree de la Mestra de Cerimónies. Hora: 20.00 Mercat esotèric Endevinadors i bruixes gratuits: tarot, runes, celtes... Venda de receptes, amulets, pocions, gemmes, aromes, fil­tres d'amor...Follets, fades i criatures que no es regeixen per les regles de la vida humana... Hora: de 20.00 a 00.00

Taller de grafologia Hora: 20.30, 21.30 i 23.00 Espectacle de Morgana Hora: 21.00 Concert de gaita i queimada A carree de Toxos e Gestas Hora: 22.00 Espectacle de focs i bèsties A carree deis Diables de Port Hora: 00.00

» Festes de la Mercè Diiluns 24 de setembre Jornada de portes obertes als museus El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), l'Etnologie i el Jardí Botànic, tots tres equipaments situats a Montjui'c, organitzen una jornada de portes obertes coincidint amb la celebrado de la Festa Major de Barcelona.

» Festa Major al Poblé Espanyol ,

Diumenge 23 de setembre Jornada de portes obertes El Poblé Espanyol de Montjui'c está aquests dies de festa major i per això organitza una jornada de portes obertes amb visites guiades i animades, espais oberts al public, espectacles d'animació i tota mena d'activitats pensades per gaudir en familia. Lloc: Poblé Espanyol (Marqués de Comillas, 25) Hora: de 10.00 a 21.00

» Missió a Egipte Fins ai 30 de setembre Museu d Arqueología de Catalunya (MAC) L'exposició Missió a Egipte: La tomba de Monthemhat, ens proposa un recorregut fotografié per aquesta tomba, una de les mes magnifiques de tot Egipte. L'objectiu és mostrar al public els treballs, els reptes i les incógnites que inspiren la tasca investigadora de l'equip arqueológic que hi treballa avui dia. Lloc: Museu d'Arqueologia de Catalunya (Pg. Santa Madrona, 39)

» Cartell Modern Fins al 30 de setembre Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) El MNAC exposa per primer cop una important seleccio dels cartells moderns que guarda el Gabinet de Dibuixos i Gravats. L'exposicio desvetla les claus del llenguatge artis­tic modern i permet viatjar als origens de la publicitat, entorn del 1900, quan els artistes creaven cartells que anunciaven viatges en transatlantic, marques de cigarrets o begudes de cacau. Lloc: Museu Nacional d'Art de Catalunya (Mirador Palau Nacional, 6)

» Escultura india Fins ai 18 de novembre CaixaForum Prop de dues-centes obres s'exposen dins la mostra L'escultura en els temples indis. L'art de la devoció. Es tracta de l'exposició mes important dedicada a l'escultura figurativa india a partir de colleccions europees. Lloc: CaixaForum (Marqués de Comillas, 6).

» Colors ocuits de la natura Fins ai 31 de desembre Jardf Botanic La natura proporciona una gamma de colors impressio-nants: blaus, verds, vermeils, etc. Pero no som nomes nosaltres els que podem veure totes aquestes combina-cions policromatiques, sino que els essers vius veuen la natura de colors diferents: el que per a nosaltres es ver­meil, per a un insecte pot ser de color verd o fluorescent. Aquest es un dels objectius de l'exposicio Els colors de la natura, fer que totes les persones que la visitin descobrei-xin que els colors poden ser diferents per a nosaltres i per als altres essers vius. Lloc: Jardi Botanic de Montjui'c (Doctor Font i Quer, 2)

Page 13: a marinacions, que representen prop de 1.300 entitats de la ciutat, en for men part. La Unió d'Entitats de la Marina, el Secrétariat d'Enti tats de Sants-Hostafrancs i la Bordeta

Cultura // la marina // Setembre 2007

Vint-i-dos anys de Trepitjada de Ra'ím ais carrers del Plus Ultra

ASSOCIACIO DE VEINS DEL PLUS ULTRA

REDACCIO CULTURA

Si hi ha una festa que estigui con­solidada ais barris de la Marina, aquesta és la Trepitjada de Ráím

al carrer que cada setembre, amb l'inici de la temporada de la verema, organit-za l'associació de veíns del Plus Ultra. Enguany, la festa comença el divendres 14 de setembre amb la tradicional missa de difunts i la cantada d'havane-res a carree del grup Folk Montju'ic. El correfoc de mitjanit deis Diables de Port donará la benvinguda oficial a unes fes-tes al carrer que s'allargaran fins al diu-menge 16.

Sardinada popular i trepitjada al carrer El dissabte 15 al matí, al voltant de dos quarts de dotze del migdia, es farà ais carrers deis Plus Ultra una sardinada popular que compta amb la col-labora-ció de l'associació de veíns de Sant^ Cristófol, les peixateries Sánchez i el celler Penya. No será fins a la tarda de dissabte quan surtin els veremadors, que está previst que tomin al barri al voltant de les nou del vespre. El diumenge 16 al matí es farà la bene-dicció de la verema i la tradicional trepit­jada de ráím, acte que comptarà amb l'actuació del grup de dansa Bàrkeno i que clourà amb un dinar popular. La Joia de Montju'ic, el grup d'aeróbic funk de La Vinya, el centre cultural La Cadena i l'associació cultural Los Corales son altres de les entitats del barri que col-laboren amb la festa. La tradicional trepitjada de ráím tindrà Hoc el diumenge 16 al matí.

Nit esotèrica ais jardins de Can Farrero

Bruixes i endevinadors llegiran gratuitement les cartes del tarot.

REDACCIÓ CULTURA

Tallers de grafologia, actuacions musicals del grup Toxos e Xestas i la dansa i el foc deis

Diables de Port, aqüestes son algu-nes de les propostes de la Nit Esotèrica que el divendres 14 de setembre es viurà ais jardins de Can Farrero, davant el centre cívic de la Casa del Rellotge. A la cita, que comença a les vuit del vespre i s'allargarà fins passada la mitjanit, se'ns proposa explorar un món nou i desconegut on podrem tro-bar tot allò relacionat amb la magia i l'enigma: talismans, bruixetes de la bona sort, pocions magiques, literatu­ra esotèrica, follets, fades i tota mena d'éssers màgics. Al mercat esotèric també hi trobarem endevinadors i bruixes que, gratuïta­ment, ens llegiran el futur amb les cartes del tarot o amb runes celtes.

• i l l ^ H B SOLUCIONAMOS INCIDENCIAS

WM -s-

P L A N HI POT EC A D i A NREINICIÖ ANCIACION 100%

MEJOR PRECIO Y C O N D I C I O N E S .

R A T O Fi /N

R E U N I F I C A M O S D E U D A S .

TRAIGA LOS RECIBOS DE SUS PRÉSTAMOS Y LE INDICAREMOS CUANTO SE AHORRARÁ CADA MES.

i ANTES 1130 € - > DESPUÉS 500 €

HIPOTECA

A COCHE

S MUEBLES

CON NOSOTROS

APROX. 500C LEN UNA SOLA,

CUOTA

www.creditservices.es

rvices BARCELONA 08038 9 0 2 0 2 4 3 2 8 Cl Foneria, 21-25 Local 2 • 08038 Barcelona • [email protected]

Page 14: a marinacions, que representen prop de 1.300 entitats de la ciutat, en for men part. La Unió d'Entitats de la Marina, el Secrétariat d'Enti tats de Sants-Hostafrancs i la Bordeta

14 esportS // la marina // Setembre 2007

Un aventurer del barri

CABOTAJE.COM

XAVI CARAVACA

Amolts lectors i lectores de La Marina us sonara el nom de José. Sí, el José i els seus pro-

jectes. Segur que recordeu haver-lo vist pel barri i col-laborar amb ell a tra­vés d'aquesta publicado. De fet, és difícil no recordar-se'n... Dones bé, l'any 1999 va començar a realitzar un projecte d'ajuda humanitaria per ais sahrauís del Marroc i un any mes tard el va poder portar a terme. El seu projecte va ser possible fins que l'exércit marroquí el va obligar a abandonar el país, a ell i el seu camió. Tota la feina de dos anys se'n va anar a norris per problèmes polí-tics i el projecte África 2000 es va acabar. De totes maneres, aquest fet no ha impedit al gran aventurer del José visitar el Marroc cada any. Ara, després d'uns anys, el José torna a tenir diversos projectes que esta duent a terme amb l'ajut d'un nom­bres grup d'amics.

www.dent istassobreruedas.com és un d'aquests nous projectes. De moment ja s'ha posât en marxa una primera fase i al febrer del 2008 se'n dura a terme la segona. Podeu entrar a la web i donar una ullada al projec­te... Segurament us preguntareu: Dentistes sobre Rodes? Dones sí. Es tracta d'un projecte que es realitzarà per terres del Sénégal i Mauritania.

Ja compten amb un camió totalment équipât per realitzar qualsevol tipus d'assisténcia odontológica. A mes a mes, també els acompanyen una fur­goneta i un 4x4 corn a reforç i assis-téncia que completen tot l'equip. Si voleu, podeu veure fotos i conéixer les vivéncies d'aquesta primera expe­d i d o a través de la web. Ah! I si voleu col-laborar-hi, totes les ajudes serán benvingudes. Al juliol el José va estar amb els seus amies a Transilvània, on diuen que viu el comte Dracula. Aquesta vegada l'aventura ha estât una de les proves de ral-li de quads mes importants d'Europa. Pero tot no acaba aquí. A principis de setembre participara en una nova competició, aquesta vega­da en la modalitat de boggies. Es tracta de la prova internacional Panafrica, una de les proves mes dures que es duen a terme ais déserts del Marroc, molt semblant al Dakar.

El meu amie José no perd l'ocasió de portar ajuda humanitaria i sempre troba gent que collabori amb ell. En aquesta ocasió empreses tan cone-gudes com Santiveri, Sa2pe, Midas, Terra 4x4, S2k.es, Atihogar, Barce­lona Eventos i Copy Prat. vlsiteu www.barcelonaeverrtos.com/team si voleu saber mes sobre aquesta nova aventura.

El Jose, amb tot a punt per fer una de les seves expedicions. CAB0TAJE.COM

Escola del Senegal on es du a terme el projecte Dentistes sobre Rodes.

Longitudinal 7 n°34 - Mercabarna (Barcelona 08040) Tel.: 932 620198 Fax.: 932 620 523

Restaurante

LA PINEDA DEL PORT H a z y a t u r e s e r v a e n

LA PINEDA DEL pIrT Menus diarios

Despedidas de soltero/a

Cenas de empresa

Motors, 167 BARCELONA 0 8 0 3 8 Tel.Fax. 9 3 2 2 3 3 1 1 i

PARKING i PROPIO *

J O I E R I A - R E L L O T G E R I A S E R V E I

Venda i reparació de Joies i Rellotges /7 GAL .RTICLES DE REG,

Agencia Oficial / <J) D&G • PULSAR • DIESEL • r a d i a n t

LORUS- MAREA- DKNY • SEIKO ANTÓNELLI • V&L • NIKE

A v i a d o r R u i z d e A l d a , 8 T E L . 93 332 02 06 • 08038 B A R C E L O N A

Page 15: a marinacions, que representen prop de 1.300 entitats de la ciutat, en for men part. La Unió d'Entitats de la Marina, el Secrétariat d'Enti tats de Sants-Hostafrancs i la Bordeta

publicitdt // la marina // Setembre 2007 5

Associacio de Comercianfs la Marina - Zona Franca

S O R T c X & VACÁMCES

C a p d e s e t m a n a h o t e l 4 * • s p a p e r a d u es p e r s o n e s

o l a p l a r j a d e l a P i n e d a d e S a l o u

C o m e r g d e p r o x i m i t a t : e l t e u c o m e r g a m i c

ESTABLIMENTS ASSOCIATS Acknón. Lotería 137 Costa - Alimentación Rué - Art i Decoració - Assessoria Empresarial Anna M 3

Madrid - A ut oes cola Zona Franca - Automoción 2000, S.A. - Ballester Perruquers - Bar Cervecería Samy"s - Bayot-Collado, S.L. - Bazar el Regalo - Bellapan - 1 - Bellapan - 3 - Bellapan - 4 - Boutique Mi l i Preu - Bugaderia-Tiritoreria Mari - Club Natació Morrtjuíc - Camisseria Ángel - Casa Santiuerí -Celler Peña - Central de Pinturas - Centre cTInfermeria i Podologia - Cermasa, SJ_. - CFIT Centre de Formac» - Charcutería Santy - Candis Supermercats - Confecciones Ray - Congeláis La Siena -Copisteria Sant Jordi - Credit Services - Decoración Mari Carmen - Dino's - Droguería Feli - Estética Jenny Pam - Esports Castany- Estañe de la Zona Franca - Estanco-Expendeduría 276 - ATI Hogar -Exit Dona Home i Cornpiements - Farmacia Bergé - Farmacia Cusco - Farmacia Foms-Giró -Ferretería Bricolage - Fotosistema - General Óptica, S. A. - I.T.C. System - Icali, Correduría de Seguros -Calcats José Baena - Kiosco de Haro - La Bodeguilla de Ana Rosa - Llar d'kifants Els Gegants - Llar d'kifants TICTAC - Llar d'hfants Xumets - Mobles Zana Franca 1 - Mobles Zona Franca 2 - Moda a Mida - Món Animal - Muebles El Cisne - Mukiáptíques Josa - Haturhouse - Nissan Cobo, S.A. - Olga Joles - Proyecta Tu Futuro - Ouadrat Metro - Queuiures Miquel Carné - Quromax -Rellotgería-Joiería Ramón Carné - Sastrería Maruhez - Sonia Gascón Home i Dona - Talleres J.F. -Talleres Pérez Alonso - Tecnocasa - Xurrería Lolita II - Zona Óptica

El guanyador és el Sr. Santiago Martí Barragan que va adquirir la butlleta

al comprar a la Charcutería Santy

amb el suport de:

Generalität de Catalunya www.gencat.cat S a n t i Montjuic

Tv^^Ta It&YGS uno pov la C Q f Q

¡úm.

) Mare de Déu de Port, 252 (Plaga de la Marina) T e l . / f a x : 9 3 3 3 1 4 0 4 7 e - m a i l : z o n a o p t i c a b c n @ m i x m a i l . c o m

Page 16: a marinacions, que representen prop de 1.300 entitats de la ciutat, en for men part. La Unió d'Entitats de la Marina, el Secrétariat d'Enti tats de Sants-Hostafrancs i la Bordeta

E publicitdt // la marina // Setembre 2007

A U T O E S C O L A * v TSSW ^vM№№* ^ W M R M P ^ I M B P H I ^V^j/^fr ^Wjjg^r MMHHMk J r

\ \ w

ZONi 3 Ens renovem

Vehicles en permanent renovado

r i c o t x e e r r 1 5 d i

COCHE MOTO CAMION AUTOESCOLA

Barcelona P°Zona Franca, 186 93 331 86 12 L'Hospitalet CI Sants, 91 Rbla. Marina, 242

93 332 32 08 93 336 OT 51 CI Minería 54-56 CI Hierbabuena, 40

93 332 55 32 93 438 54 36

Si et matricules del carnet de moto et regalem el case per que vagis mes segur

I * i f utoescolazo