Cor de Cambra Femení ScherzoDiana Baker, pianoEsther Piñol, arpa

Iván Carrascosa, trompaClaudia Cobos, trompa

Jordi Casas Bayer, director

DIumEngE, 7 DE FEBrEr DE 2016 — 19.00 hCicle Coral Orfeó Català Petit Palau

A l’ombra de Loreley

Amb la col·laboració de:

Troba’ns a:

www.palaumusica.cat

Proper concertLa Festa de la Música Coral

DIumEngE, 28.02.16 – 18.00 hSala de Concerts

Cor Madrigal (Mireia Barrera, directora)Cor Jove de l’Orfeó Català (Esteve Nabona, director)Cor de noies Exaudio d’Igualada i Cor Plèiade de Granollers (Júlia Sesé, directora)Cor infantil Sant Cugat (Elisenda Carrasco, directora)

I 32’

Friedrich Silcher (1789-1860)Loreley

Robert Schumann (1810-1856) Drei lieder, op. 114

“Nanie” “Triolett”“Spruch”

Waldesgespräch (arr. J. Domènech)(solista: Sívia Gil-Pérez)

Romanzen für Frauenstimmen, op. 69“Tamburinschlägerin”“Waldmädchen”“Klosterfräulein”“Soldatenbraut”“Meerfey”“Die Capelle”

Gustav Mahler (1860-1911) Vier Lieder und Gesänge (arr. H. Lauer)

“Starke Einbildugnskraft”“Um schlimme Kinder artig zu machen”“Ich ging mit Lust durch einen grünen Wald”“Scheiden und Meiden”

II 29’

Johannes Brahms (1833-1897) Vineta, op. 42 núm. 2 (arr. J. Domènech)

Romanzen für Frauenchor, op. 44“Minnelied”“Die Nonne”“Der Bräutigam”

Vier Gesänge, op. 17 (per a cor femení, dues trompes i arpa )“Es tönt ein voller Harfenklang”“Lied von Shakespeare”“Der Gärtner”“Gesang aus Fingal”

Franz Schubert (1797-1828) – Johannes Brahms Ellens zweiter Gesang (arr. J. Domènech)

Friedrich Silcher Loreley (arr. J. Domènech)

La figura femenina de la Loreley, amb el seu tràgic destí, ens ha servit de pretext per bastir un programa de concert en què mostrarem diverses composicions d’autors romàntics escrites per a cor femení durant el segle xix.

Aquest programa té tres elements que en constitueixen l’eix vertebrador: el primer element, el femení, hi és cabdal, ja que a més de tenir el protagonisme sonor en les veus del Cor Scherzo, molts dels personatges protagonistes en les poesies que es canten en el programa són dones: essencialment en els textos de les Romanzen, op. 69 de Robert Schumann, i també en les cançons de Brahms (“Die Nonne”, “Gesang aus Fingal”, etc.).

En constitueix un segon element el contingut dramàtic dels textos: cada un dels poemes té un sentit especial, en molts és tràgic, fet molt comú, d’altra banda, a tota la literatura romàntica: el destí dissortat dels amants, obligats a separar-se, fins a la mort, la tristesa, la nostàlgia, etc.

El tercer element és, en el terreny formal, la utilització de les formes petites, com un apropament a l’ideal, tan romàntic, de l’art popular. És interessant constatar que grans escriptors (Heine, Eichendorff, Uhland, Rückert, Mörike) i grans compositors simfonistes, com són Schumann, Brahms i Mahler, opten per escriure en “petit format” amb aquest desig, també tan romàntic, d’acostar-se a la seva idea de música (i poesia) populars, tot adoptant-ne les petites formes, que malgrat ser tan senzilles no deixen d’esdevenir obres mestres. Un exemple notori en són les Quatre cançons op. 17, per a cor femení, dues trompes i arpa, de Johannes Brahms.

De Gustav Mahler es canten quatre arranjaments de Hermann Lauer de cançons escrites sobre poemes del recull Des Knaben Wunderhorn (El corn meravellós del nen), que va ser editat per Achim von Arnim i Clemens Brentano. Aquest poeta fou el primer a escriure sobre la Loreley. Posteriorment ho feren Joseph von Eichendorff (Waldesgespräch) i Heinrich Heine (Loreley).

Tal com acabem de dir, aquest programa conté alguns arranjaments de músiques escrites originalment per a veus solistes o bé per a cor mixt, per tal de ser cantades per cor femení, sense alterar-ne l’essència musical, però també volem destacar que moltes de les cançons que s’interpreten de Schumann i de Brahms tenen el seu origen en les seves èpoques de directors de cor, respectivament a Dresden i a Hamburg. Schumann mateix escrivia que, en constatar la poca literatura que tenien dedicada els cors femenins, ell havia hagut d’editar les dues col·leccions de Romanzen, op. 69 i 91. L’acompanyament que ell mateix va escriure, “opcional”, el considera adient ja que, a més d’assegurar l’entonació, li confereix el caràcter de música de cambra que ell desitjava, com manifesta a Simrock, el seu editor a Bonn, per mitjà d’una carta el 17 de maig de 1849.

Esperem que el que avui s’escoltarà arribi a crear emocions agradables i, d’aquesta manera, compensar els efectes fatals dels cants de la Loreley.

ComentariPrograma

Jordi Casas Bayer

Friedrich SilcherLoreleyText de Heinrich Heine (1799-1856)

Ich weiß nicht, was soll es bedeuten,Daß ich so traurig bin,Ein Märchen aus uralten Zeiten,Das kommt mir nicht aus dem Sinn.

Die Luft ist kühl und es dunkelt,Und ruhig fließt der Rhein;Der Gipfel des Berges funkelt,Im Abendsonnenschein.

Die schönste Jungfrau sitzetDort oben wunderbar,Ihr gold’nes Geschmeide blitzet,Sie kämmt ihr goldenes Haar.

Sie kämmt es mit goldenem Kamme,Und singt ein Lied dabei;Das hat eine wundersame,Gewalt’ge Melodei.

Den Schiffer im kleinen Schiffe,Ergreift es mit wildem Weh;Er schaut nicht die Felsenriffe,Er schaut nur hinauf in die Höh’.

Ich glaube, die Wellen verschlingenAm Ende Schiffer und Kahn,Und das hat mit ihrem Singen,Die Loreley getan.

Robert SchumannDrei lieder, op. 114

“Nänie”Text de Ludwig Bechstein (1801-1860)

Unter den rothen Blumen,Schlummere, lieb Vögelein!Unter den rothen Blumen,Graben wir traurig dich ein.Unter den rothen Blumen,Schlummere, lieb Vögelein!

No sé pas què vol dir aixòni per què estic trist;és un conte d’antics tempsque no em marxa del cap.

L’aire és fred i es fa fosc,i el Rin flueix dòcilment.El cim de la muntanya brillaen el resplendor del capvespre.

La noia més bella està assegudaallà dalt, esplèndida,les seves joies d’or brillen,es pentina els cabells daurats.

Es pentina amb una pinta d’ortot cantant una cançóque posseeix una estranyai violenta melodia.

El barquer en la petita barcaés abraçat per un dolor salvatge,i no mira l’escull,només mira amunt.

Crec que finalment les oneses van empassar barca i barquer;i és amb el seu cantque ho provocà la Loreley.

Sota les flors vermelles,dorm, estimat ocellet,sota les flors vermelles,tristament t’enterrem aquí.Sota les flors vermelles,dorm, estimat ocellet,

Hast uns so schön gesungen,Haben dich so sehr geliebt!Kehlchen hat ausgeklungen,Ach! wie uns das so sehr betrübt!Hast uns so schön gesungen,Haben dich so sehr geliebt!

Als du noch sangest,Hatte Rosen blühender Mai geweckt.Aber heute mit ZeitlosenHaben wir dich zugedeckt!Unter den rothen BlumenSchlummere, lieb Vögelein!

“Triolett”Text de Carl Julius Grüel (1809-?)

Senkt die Nacht den sanften Fittig nieder,Tönt der Zither flüsternder Akkord.Es entbehrt die Lippe gern das Wort,Senkt die Nacht den sanften Fittig nieder.Auch verstummend preisen dich die Lieder,Holde Nacht, der Liebe treuer Hort!Senkt die Nacht den sanften Fittig nieder,Tönt der Zither flüsternder Akkord.

“Spruch”Text de Friedrich Rückert (1788-1866) O blicke, wenn den Sinn dir will die Welt verwirren,Zum ew’gen Himmel auf, wo nie die Sterne irren.

Waldesgespräch, op. 39 núm. 3 Text de Josef von Eichendorff (1788-1857)

Es ist schon spät, es wird schon kalt,Was reitst du einsam durch den Wald?Der Wald ist lang, du bist allein,Du schöne Braut! Ich führ dich heim!

„Groß ist der Männer Trug und List,

Vor Schmerz mein Herz gebrochen ist,Wohl irrt das Waldhorn her und hin,O flieh! Du weißt nicht, wer ich bin.”

So reich geschmückt ist Roß und Weib,So wunderschön der junge Leib,Jetzt kenn ich dich - Gott steh mir bei!

Has cantat tan bé per a nosaltres,t’hem estimat tant!La teva petita gola ha deixat de sonar,Ai las! Com ens entristeix!Has cantat tan bé per a nosaltres,t’hem estimat tant!

Quan encara cantaves,el mes de maig ha despertat les roses.Però avui, amb còlquics,t’hem recobert!Sota les flors vermelles,dorm, estimat ocellet,

Quan la nit estén les seves dolces ales,els acords de la cítara ressonen xiuxiuejant.Els llavis cessen de pronunciar paraulesquan la nit estén les seves ales.Els cants també et lloen fent silenci,graciosa nit lleial refugi de l’amor!Quan la nit estén les seves dolces ales,els acords de la cítara ressonen xiuxiuejant.

Oh mira, quan el teu esperitel món intenta enganyar,cap al cel eternon les estrelles no es perden mai.

Ja és tard, ja fa fred, per què cavalques sola pel bosc?El bosc és gran i tu estàs sola,tu, bonica núvia! Jo et guiaré cap a casa!

“Grans són de l’home els desigs i les astúcies,el meu cor s’ha trencat de dolor,el corn del bosc sona ací i allà,oh, fuig! No saps qui sóc jo.”

Així ricament vestits, cavall i dama,quin formós i jove cos,ara et reconec, que Déu m’ajudi!

Textos

Du bist die Hexe Loreley.

„Du kennst mich wohl - von hohem SteinSchaut still mein Schloß tief in den Rhein.Es ist schon spät, es wird schon kalt,Kommst nimmermehr aus diesem Wald.”

Romanzen für Frauenstimmen, op. 69

“Tamburinschlägerin”Text de Josef von Eichendorff

Schwirrend Tamburin, dich schwing ich,Doch mein Herz ist weit von hier.

Tamburin, ach könntst du’s wissen,Wie mein Herz von Schmerz zerrissen,Deine Klänge würden müssenWeinen um mein Leid mit mir.

Weil das Herz mir will zerspringen,Laß ich hell die Schellen klingen,Die Gedanken zu versingenAus des Herzens Grunde mir.

Schöne Herren, tief im HerzenFühl ich immer neu die Schmerzen,Wie ein Angstruf ist mein Scherzen,Denn mein Herz ist weit von hier.

“Waldmädchen”Text de Josef von Eichendorff

Bin ein Feuer hell, das lodertVon dem grünen Felsenkranz,Seewind ist mein Buhl’ und fordertMich zum lust’gen Wirbeltanz,

Kommt und wechselt unbeständig,Steigend wild, Neigend mild,Meine schlanken Lohen wend’ ich:Komm nicht nah’ mir, ich verbrenn’ dich!

Wo die wilden Bäche rauschen Und die hohen Palmen stehn,Wenn die Jäger heimlich lauschen,Viele Rehe einsam gehn.

Bin ein Reh, flieg’ durch die Trümmer,Über die Höh’, Wo im SchneeStill die letzten Gipfel schimmern,Folg’ mir nicht, erjagst mich nimmer!

Ets la bruixa Loreley.

“Tu em coneixes bé –des de les altes pedresel meu castell mira cap al Rin.Ja és tard, ja fa fred, no hauries de venir per aquest bosc.”

Pandereta que brunzeixes, et sacsejo,però el meu cor és lluny d’aquí.

Pandereta, ah!, si sabessiscom trencat està el meu cor pel dolor,els teus sons hauriende plorar amb mi per la meva pena.

Perquè el meu cor em trencarà,deixo que els platerets facin un so brillant,per cantar els pensamentsde les profunditats del meu cor.

Bells homes, al fons del meu corsento el dolor sempre renovat,la meva burla és com un crit d’angoixa,car el meu cor és lluny d’aquí.

Són un foc clar, que flamejades de la verda corona de les roques,el vent del llac és el meu amant i em convidaa una alegre dansa de giravolts.

Arriba i canvia, inconstant,puja violentament, cau suaument,giro les meves flames esveltes:no t’apropis a mi, et cremaria!

Allà on els rius violents retrunyeni on hi ha les altes palmeres,mentre els caçadors escolten en secret,passen nombrosos cabirols solitaris.

Sóc un cabirol, volo pels talussos,amunt a les alçades, on a la neuen el silenci brillen els darrers cims,no em segueixis, no m’empaitis mai!

Bin ein Vöglein in den Lüften,Schwing’ mich übers blaue Meer,Durch die Wolken von den KlüftenFliegt kein Pfeil mehr bis hieher.

Und die Au’n, die Felsenbogen,Waldeseinsamkeit Weit, wie weit, Sind versunken in die Wogen --Ach, ich habe mich verflogen!

“Klosterfräulein”Text de Justinus Kerner (1786-1862)

Ich armes Klosterfräulein, o Mutter! was hast du gemacht!Lenz ging am Gitter vorüber, hat mir kein Blümlein gebracht.

Ach wie weit dort unten zwei Schäflein gehen im Tal!Viel Glück, ihr Schäflein, ihr sahet den Frühling zum erstenmal!

Ach wie weit dort oben zwei Vöglein fliegen in Ruh’!Viel Glück, ihr Vöglein, ihr flieget der besseren Heimat zu!

“Soldatenbraut”Text d’Eduard Mörike (1804-1875)

Ach, wenn’s nur der König auch wüßt’,Wie wacker mein Schätzelein ist!Für den König, da ließ’ er sein Blut,Für mich aber ebensogut.

Mein Schatz hat kein Band und kein’ Stern,Kein Kreuz wie die vornehmen Herrn,Mein Schatz wird auch kein General;Hätt’ er nur seinen Abschied einmal!

Es scheinen drei Sterne so hellDort über Marien-Kapell;Da knüpft uns ein rosenrot’ Band,Und ein Hauskreuz ist auch bei der Hand.

“Meerfey”Text de Josef von Eichendorff

Still bei Nacht fährt manches Schiff,Meerfei kämmt ihr Haar am Riff,Hebt von Inseln an zu singen,

Sóc un ocell en els aires,em balancejo sobre la mar blava,entremig dels núvols, venint dels abismes,cap sageta no pot volar fins aquí.

I els camps, les corbes de les roques,la gran solitud del bosc,tan gran, s’enfonsa en les onades...Ah, m’he esvaït!

Jo, pobre petita monja!Oh mare!, què has fet!La primavera ha entrat per sobre les reixesi no m’ha dut petites flors.

Ai las, que lluny que és, lluny, allàdos petits xais passen per la vall!Que feliços sou, petits xais,heu vist la primavera per primer cop!

Ai las, que lluny que és, lluny, allà daltdos petits ocells volen tranquil·lament!Que feliços sou, petits ocells,voleu cap a una terra millor!

Ah, si només el rei també sabéscom de valent és el meu petit tresor!Per al rei, ha renunciat a la seva vida,però també per a mi i de bon grat.

El meu tresor no té bandes ni estrelles,ni creus com els senyors distingits,el meu tresor no serà mai general;només que hagués pogut acomiadar-se!

Tres estrelles brillen moltsobre la capella de la Verge;hi lligarem cintes rosesi també tindrà una creu amb ell, prop de la mà.

Molts vaixells naveguen de nit en silenci,la sirena pentina els cabells sobre l’escull,comença a cantar sobre les illes

Die im Meer dort untergingen.

Purpurrot, smaragdengrünSieht’s der Schiffer unten blühn,Silberne Paläste blinken,Holde Frauenmienen winken:

Wann die Morgenwinde wehn,Ist nicht Riff noch Fei zu sehn,Und das Schifflein ist versunken,Und der Schiffer ist ertrunken.

“Die Capelle”Text de Ludwig Uhland (1787-1862)

Droben stehet die Capelle, schauet still in’s Thal hinab,drunten singt bei Wies‘ und Quellefroh und hell der Hirtenknab‘.

Traurig tönt das Glöcklein nieder,schauerlich der Leichenchor.Stille sind die frohen Liederund der Knabe lauscht empor.

Droben bringt man sie zu Grabe,die sich freuten in dem Thal.Hirtenknabe, dir auch singt man dort einmal.

Gustav Mahler Vier Lieder und Gesänge Dels Volkslieder o cançons populars, editat per Achim von Arnim (1781-1831) i Clemens Brentano (1778-1842)

“Starke Einbildugnskraft”

Mädchen:Hast gesagt, du willst mich nehmen,So bald der Sommer kommt!Der Sommer ist gekommen, ja kommen,Du hast mich nicht genommen, ja nommen!Geh’, Büble, geh’! Geh’, nehm’ mich!Gelt, ja? Gelt, ja? Gelt, ja du nimmst mich noch?

Büble: Wie soll ich dich denn nehmen, Dieweil ich doch schon hab’? Und wenn ich halt an dich gedenk’, So mein’ ich alle weile: Ich wär’ schon bei dir!

que lluny s’enfonsaren sota el mar.

El barquer veu que sota el mar tot floreixde color púrpura i de verd maragda,i brillants palaus de plata i belles dones insinuants.

Quan bufen els vents del matí,ja no es veu ni escull ni sirena,llavors el fràgil vaixell s’enfonsai el mariner s’ofega.

Allà dalt s’alça una capellaque mira en silenci cap a la vallenllà, en els prats i a prop de les fontss’enlaira el cant clar i alegre del pastor.

La campana ressona tristament,així com l’espantós cor fúnebre;les seves cançons felices han callati el noi para l’orella cap a les alçades.

Allà dalt estan donant sepulturaa aquells que són feliços en la vall,pastoret, pastoret!també per a tu cantarem algun dia aquí dalt.

La noia:Has dit que et volies casar amb mi,tan bon punt arribi l’estiu!L’estiu ha arribat, sí, ja ha arribat.I no m’has maridat, sí, maridat!Vinga noi, vinga, casa’t amb mi!D’acord, sí? D’acord, sí? Encara em vols? El noi:Com vols que em casi amb tu,si ja ets meva?I quan justament penso en tu,em sembla cada vegadaque ja estic amb tu!

“Um schlimme Kinder artig zu machen”

Es kam ein Herr zum SchlösseliAuf einem schönen Röss’li,Ku-ku-kuk, ku-ku-kuk!Da lugt die Frau zum Fenster ausUnd sagt: „Der Mann ist nicht zu Haus,Und niemand heim als meine Kind’,Und’s Mädchen ist auf der Wäschewind!”

Der Herr auf seinem RösseliSagt zu der Frau im Schlösseli:Ku-ku-kuk, ku-ku-kuk!„Sind’s gute Kind’, sind’s böse Kind’?Ach, liebe Frau, ach sagt geschwind”Ku-ku-kuk, ku-ku-kuk!

„In meiner Tasch’ für folgsam Kind’,Da hab’ ich manche Angebind,”Ku-ku-kuk, ku-ku-kuk!Die Frau die sagt: „Sehr böse Kind’!Sie folgen Mutter nicht geschwind,Sind böse, sind böse!”

Da sagt der Herr: „So reit’ ich heim,Dergleichen Kinder brauch’ ich kein’!”Ku-ku-kuk, ku-ku-kuk!Und reit’ auf seinem RösseliWeit, weit entweg vom Schlösseli!Ku-ku-kuk, ku-ku-kuk!

“Ich ging mit Lust durch einen grünen Wald”

Ich ging mit Lust durch einen grünen Wald,Ich hört’ die Vöglein singen;Sie sangen so jung, sie sangen so alt,Die kleinen Waldvögelein im grünen Wald!Wie gern hört’ ich sie singen!

Nun sing, nun sing, Frau Nachtigall!Sing du’s bei meinem Feinsliebchen:Komm schier, wenn’s finster ist,Wenn niemand auf der Gasse ist,Dann komm zu mir!Herein will ich dich lassen!

Der Tag verging, die Nacht brach an,Er kam zu Feinsliebchen gegangen.Er klopft so leis’ wohl an den Ring:„Ei schläfst du oder wachst mein Kind?

Un home arriba a un petit castellsobre un bonic petit cavall.Cu-cu-cú, cu-cu-cú!Aleshores la dona mira per la finestrai diu: “El meu home no és a casa,i aquí no hi ha ningú a part dels meus fills,i la criada és al safareig”.

L’home sobre el petit cavallva dir a la dona del petit castellCu-cu-cú, cu-cu-cú!:“Són bons minyons o dolents els teus fills?Ah, estimada senyora, responeu-me de pressa!”Cu-cu-cú, cu-cu-cú !

“A la meva butxaca, per als bons minyons,hi tinc molts regals!”Cu-cu-cú, cu-cu-cú!La dona diu: “Uns nens molt dolents!No creuen mai la seva mare.Són dolents, són dolents!”

Llavors l’home diu: “Doncs marxo,perquè no he dut res per a aquests nens!”Cu-cu-cú, cu-cu-cú!I marxa sobre el seu petit cavalllluny, lluny del petit castell!Cu-cu-cú, cu-cu-cú!

Jo caminava feliç per un bosc verd,sentia els ocellets cantar;llurs cants eren tan joves, llurs cants eren tan vells,els ocellets en el bosc verd!Com sentia feliç llurs cants!

Ara canta, canta, senyor rossinyol!Canta a prop de la casa del meu estimat:i vine, quan sigui fosc,quan no hi hagi ningú pel carrer,vine a casa meva!T’hi deixaré entrar, sí, entrar!

El dia ha acabat, ha caigut la nit,ell arriba a casa la seva estimada.I truca suaument amb el picaporta:“Ep! Dorms o estàs desperta, nina meva?

Ich hab so lang gestanden!”

Es schaut der Mond durchs Fensterlein zum holden, süßen Lieben,Die Nachtigall sang die ganze Nacht.Du schlafselig Mägdelein, nimm dich in Acht!Wo ist dein Herzliebster geblieben?

“Scheiden und Meiden”

Es ritten drei Reiter zum Tore hinaus,Ade!Feins Liebchen dass schaute zum Fenster hinaus,Ade!Und wenn es denn soll geschieden sein,So reich mir dein goldenes Ringelein.Ade! Ade! Ade!Ja scheiden und meiden tut weh.

Es scheidet das Kind wohl in der Wieg,Ade!Wann werd ich mein Schätzel wohl kriegen?Ade!Und ist es nicht morgen, ach, wär es doch heut,Es machte uns beiden gar große Freud,Ade! Ade! Ade!Ja scheiden und meiden tut weh.

Johannes BrahmsVineta, op. 42 núm. 2 Text de Wilhem Müller (1794-1827)

Aus des Meeres tiefem, tiefem Grundeklingen Abendglocken, dumpf und matt,

uns zu geben wunderbare Kundevon der schönen, alten Wunderstadt.

In der Fluten Schoß hinabgesunken,blieben unten ihre Trümmer steh’n.Ihre Zinnen lassen goldne Funkenwiderscheinend auf dem Spiegel seh’n.

Und der Schiffer, der den Zauberschimmereinmal sah im hellen Abendrot,nach derselben Stelle schifft er immer,ob auch rings umher die Klippe droht.

Aus des Herzens tiefem, tiefem Grundeklingt es mir wie Glocken dumpf und matt.

Espero des de fa molt de temps!”

La lluna mira a través de la finestreta,l’apreciada i dolça estimada.El rossinyol ha cantat tota la nit,i tu, joveneta adormida, vés amb compte!On és el teu enamorat?

Tres cavallers surten a cavall per la porta!Adéu!L’encisadora estimada mirava per la finestra!Adéu!I si, al final, ens hem de deixar,dóna’m el teu petit anell d’or.Adéu! Adéu! Adéu!Sí, separar-se i marxar fa mal!

Ja t’allunyes de l’infant en el bressol!Adéu!Quan retrobaré el meu tresor?Adéu!I si no fos demà, ah, i si fos avui!Això ens faria tan feliços!Adéu! Adéu! Adéu!Sí, separar-se i marxar fa mal!

Des del fons més profund del marsonen les campanes del vespre, dèbils i apagades,per dur-nos el meravellós missatgede la bella i antiga ciutat encantada.

Submergides en el si de les aigües,sota seu quedaren les seves ruïnes.Els seus merlets envien esclats dauratsque es reflecteixen sobre el mirall.

I el barquer que una vegada va veureel màgic reflex durant el clar capvespre,torna sempre al mateix llocencara que l’amenaci l’escull.

Des del fons més profund del corm’arriben repics com de campanes, dèbils

Ach, sie geben wunderbare Kundevon der Liebe, die geliebt es hat.

Eine schöne Welt ist da versunken,ihre Trümmer blieben unten steh’n,lassen sich als goldne Himmelsfunken

oft im Spiegel meiner Träume seh’n.

Und dann möcht’ ich tauchen in die Tiefen,

mich versenken in den Wunderschein,und mir ist, als ob mich Engel riefenin die alte Wunderstadt herein.

Romanzen für Frauenchor, op. 44“Minnelied” (núm. 1)Text de Johann Heinrich Voss (1751-1826)

Der Holdseligen Sonder WankSing’ ich fröhlichen Minnesang,Denn die Reine, Die ich meineWinkt mir lieblichen Habedank. Ach! bin inniglich Minnewund!Gar zu minniglich Küsst ihr Mund;Lacht so grüsslich, Lockt so küsslich,Daß mir’s bebt in des Herzens Grund! Gleich der sonnigen VeilchenauGlänzt der Wonnigen Augen Blau;Frisch und ründchen Blüht ihr Mündchen,Gleich der knospenden Ros’ im Tau. Ihrer Wängelein Lichtes RotHat kein Engelein, So mir Gott !Eia! säß’ ich

i apagats.Ah, m’envien missatges meravellososde l’amor que ell ha estimat.

En bell món es va enfonsar allí,a sota varen quedar-ne les ruïnes que,sovint, es deixen veure com daurats esclats celestesen el mirall del meu somni.

Llavors voldria capbussar-me en les profunditats,submergir-me en el màgic resplendor.I sento com si uns àngels em cridessincap a l’antiga ciutat encantada.

A la més xamosa sens dubtejo cantoun cant d’amor alegre,aleshores la dona puraem dóna les gràciesamb un amable senyal.

Ai las, estic profundamentmalalt d’amor!La seva boca em dóna les gràciestan amorosament!Somriu tan amablement,m’atrau tant amb els seus llavisque m’estremeixo fins al fons del cor.

Com les violetes al solbrillen els seus ulls blaus que em fan tan feliç.Fresca i rodona s’entreobrela seva petita bocacom la poncella a la matinada.

Les seves galtes sónd’un rosa ple de llumque cap àngel no té,només Déu ho sap!Ah, si sempre

UnablässligBei der Preißlichen bis zum Tod.

“Die Nonne” (núm. 6)Text de Ludwig Uhland

Im stillen Klostergarten Eine bleiche Jungfrau ging.Der Mond beschien sie trübe,An ihrer Wimper hing Die Träne zarter Liebe.

„O wohl mir, daß gestorben Der treue Buhle mein!Ich darf ihn wieder lieben:Er wird ein Engel sein, Und Engel darf ich lieben.”

Sie trat mit zagem Schritte Wohl zum Mariabild;Es stand im lichten Scheine,Es sah so muttermildHerunter auf die Reine.

Sie sank zu seinen Füßen, Sah auf mit Himmelsruh’,Bis ihre Augenlider Im Tode fielen zu:Ihr Schleier wallte nieder.

“Der Bräutigam” (núm. 2)Text de Josef von Eichendorff

Von allen Bergen niederSo fröhlich Grüßen schallt -Das ist der Frühling wieder,Der ruft zum grünen Wald!

Ein Liedchen ist erklungenHerauf zum stillen Schloß -Dein Liebster hat’s gesungenDer hebt Dich auf sein Roß.

Wir reiten so geschwinde,Von allen Menschen weit. -Da rauscht die Luft so lindeIn Waldeseinsamkeit.

Wohin? Im MondenschimmerSo bleich der Wald schon steht...Leis rauscht die Nacht –frag’ nimmer,Wo Lieb’ zu Ende geht!

estigués asseguta prop de la preciosa dama fins a la mort.

Una pàl·lida verge camina en silencien el jardí del convent.La indecisa de la lluna l’enllumenava,de les seves pestanyes penjavenles llàgrimes d’un amor tendre.

“Oh, estic contentaque el meu fidel amant sigui mort!Tinc de nou el dret d’estimar-lo:serà un àngel,i tinc dret a estimar els àngels.”

D’un pas titubejantanà cap a la imatge de Maria;immersa en un lluminós dia,baixà la mirada tendrament maternalcap a la pura i jove noia.

Aquesta caigué als seus peus,mirà cap al cel amb calma,fins que les seves parpelleses clogueren en la mort:aleshores el seu vel caigué suaument al terra.

Baixant de totes les muntanyesressonen felices salutacions.La primavera ha tornat,i fa una crida al bosc verd!

Una cançó ha ressonatallà dalt, al castell silenciós,és el teu enamorat qui l’ha cantada,qui et du sobre el seu cavall.

Galopem ben de pressalluny de tothom,allà on el zèfir bufa dolçament,en la quietud del bosc.

On? En el clar de llunael bosc és tan pàl·lid...La nit xiuxiueja –no preguntison acaba l’amor!

Vier Gesänge, op. 17

“Es tönt ein voller Harfenklang”Text de Friedrich Ruperti (1805-1867)

Es tönt ein voller Harfenklang, Den Lieb und Sehnsucht schwellen, Er dringt zum Herzen tief und bang, Und läßt das Auge quellen.

O rinnet, Tränen nur herab, O schlage Herz mit Beben! Es sanken Lieb und Glück ins Grab,

Verloren ist das Leben!

“Lied von Shakespeare”Text anglès de William Shakespeare traduït a l’alemany per August Wilhelm von Schlegel (1767-1845)

Komm herbei, komm herbei, Tod! Und versenk in Cypressen den Leib. Laß mich frei, laß mich frei, Not! Mich erschlägt ein holdseliges Weib. Mit Rosmarin mein Leichenhemd, O bestellt es! Ob Lieb and Herz mir tötlich kommt, Treu hält es, Treu hält es.

Keine Blum, Keine Blum süß, Sei gestreut auf den schwärzlichen Sarg. Keine Seel, keine Seel grüß Mein Gebein, wo die Erd es verbarg. Um Ach und Weh zu wenden ab, Bergt alleine mich wo kein Treuer wall ans grab Und weine, und weine.

“Der Gärtner”Text de Joseph von Eichendorff

Wohin ich geh und schaue, In Feld und Wald und Tal, Vom Berg hinab in die Aue: Veil schöne, horhe Fraue, Grüß ich dich tausendmal.

In meinem Garten find ich viel Blumen schön und fein,

Un cant d’arpes ressona plenamentomplint d’amor i de nostàlgia,penetra profundament el cor d’inquietudi fa plorar els ulls.

Oh llàgrimes, brolleu avall,oh cor, batega i tremola!L’amor i la felicitat estan enterrats en la tomba,la meva vida està perduda!

Vine a mi, vine a mi, Morti cobreix el meu cos de xiprers;deslliura’m, deslliura’m, Pena,una dona bella em mata.De romaní, la meva mortallarevestiu!Encara que l’amor trenqui el meu cor,restarà fidel.

Que cap flor, que cap bonica florno sigui posada sobre el meu taüt,que cap ànima no saludi els meus ossosallà on els amagui la terra.Per allunyar els crits de dolor,enterreu-me sol, allà on cap fidel amicno vingui en pelegrinatgeprop de la meva tomba per plorar.

Onsevulla que vagi i que mirien els camps, els boscos i les valls,de dalt a baix de les muntanyes, en els prats;bella i noble dama,jo et saludo mil vegades.

En el meu jardí hi hamoltes belles i delicades flors

Viel Kränze wohl draus wind ich und tausend Gedanken bind ich und Grüße mit darein.

In darf ich keinen reichen, Sie ist zu hoch und schön, Die müssen alle verbleichen, Die Liebe nur ohnegleichen bleibt ewig im Herzen stehn.

Ich schein wohl froher Dinge, Und schaffe auf und ab, Und ab das Herz zerspringe, Ich grabe fort und singe und grab’ mir bald mein Grab.

“Gesang aus Ossians Fingal”Basat en un text en anglès de James MacPherson (1736-1796), que simula traduir les paraules d’Ossian.

Wein’ an den Felsen, der brausenden Windeweine, o Mädchen von Inistore!Beug’ über die Wogen dein schönes Haupt,lieblicher du als der Geist der Berge,

wenn er um Mittag in einem Sonnenstrahlüber das Schweigen von Morven fährt.

Er ist gefallen, dein Jüngling liegt darnieder,bleich sank er unter Cuthullins Schwert.Nimmer wird Mut deinen Liebling mehr reizen,das Blut von Königen zu vergießen.

Trenar, der liebliche Trenar starb

O Mädchen von Inistore!Seine grauen Hunde heulen daheim,sie sehn seinen Geist vorüberziehn. Sein Bogen hängt ungespannt in der Halle,nichts regt sich auf der Haide der Rehe.

Johannes BrahmsEllens zweiter GesangText d’Adam Storck (1780-1822) i basat en el text en anglès de Sir Walter Scott, “Ellen’s song” de The lady of the lake

Jäger, ruhe von der Jagd!Weicher Schlummer soll dich decken,Träume nicht, wenn Sonn’ erwacht,

amb què treno boniques coronesi on lligo mil pensamentsi les meves salutacions.

A ella no li’n puc oferir,ella és massa noble i massa bella,s’hauran de marcir totes,només un amor semblantroman eternament en el cor.

Semblo un ésser feliçi m’ocupo d’això i d’allò,i si el meu cor es trencacontinuo cavant i cantant,i aviat cavaré la meva tomba.

Plora sobre les roques de vents que rugeixen,plora, oh verge d’Inistore!Inclina el teu bell front sobre les onades,tu que ets més formosa que l’esperit de les muntanyesquan al migdia, un raig de sol,llisca sobre el silenci de Morven.

Ha caigut, el teu jovenet jau a terra,lívid s’ha esfondrat sota l’espasa de Cuthulin!Mai més el coratge incitarà el teu estimata vessar la sang dels reis.

Trenar, l’amable Trenar, ha sucumbit, és mort,Oh verge d’Inistore!Els seus gossos grisos udolen a casa seva.Veuen passar el seu esperit.El seu arc destensat penja en la gran sala,res no es belluga sobre la landa dels cabirols.

Caçador, descansa de la cacera!Un dolç son et cobrirà,no somiïs quan el sol es llevi

Daß Jagdhörner dich erwecken.Schlaf! der Hirsch ruht in der Höhle,Bei dir sind die Hunde wach,Schlaf, nicht quäl’ es deine Seele,Daß dein edles Roß erlag.

Jäger, ruhe von der Jagd!Weicher Schlummer soll dich decken,Wenn der junge Tag erwacht,Wird kein Jägerhorn dich wecken.

que els corns de caça et despertaran.Dorm! El cérvol descansa en el seu recera prop teu els gossos vigilen,dorm, que la teva ànima no es turmentiper la mort del teu noble corser.

Caçador descansa de la cacera!Un dolç son et cobrirà,quan el nou dia s’aixequi,cap corn de caça no et despertarà.

Cor de Cambra Femení ScherzoÉs un conjunt vocal femení de Vila-seca (Tarragonès), creat l’any 1989. La majoria de les components –moltes d’elles formades al Conservatori Professional de Música de Vila-seca– es dediquen professionalment a la docència musical. L’acurat resultat vocal és fruit del treball específic de cadascuna de les cantaires amb professors com Enriqueta Tarrés, Mercè Obiol o Maria Teresa Garrigosa.

Ha actuat arreu de Catalunya i a diverses localitats de l’Estat, tot participant en produccions simfonicocorals amb orquestres com l’OBC o l’Orquestra Simfònica del Vallès. Ha enregistrat per al programa A quatre veus del Canal 33 de Televisió de Catalunya i ha editat els CD Cançó de finestra, íntegrament a cappella; Scherzo, amb obres de jazz i musicals, i Nadales Scherzo.

Ha obtingut diversos premis, com ara el primer premi i medalla d’or del II Concurs Internacional de Cant Coral Orlando di Lasso a Roma, o la medalla d’or del III Concurs Internacional de Cant Coral Europa i els Seus Cants.

Regularment compta amb la col·laboració de directors de prestigi, com Salvador Brotons, Òscar Boada, Carles Josep Comalada, Josep Vila o Xavier Pastrana. El conegut i prestigiós compositor i director d’orquestra Salvador Brotons va confiar al Cor Scherzo l’estrena mundial de la versió per a orquestra de la seva Missa Brevis (abril de 2014).

Ha estat dirigit per Sílvia Gil-Pérez del 1989 al 2003, i per Alan Branch fins al 2011. Actualment és dirigit, novament, per Sílvia Gil-Pérez, i compta assíduament amb Jordi Casas com a director convidat, amb el qual recentment ha actuat al Palau de la Música de València, Teatro-Auditorio de San Lorenzo de El Escorial i a l’Auditori de Barcelona amb la producció Vivaldi a la Pietà.

Diana Baker, pianoVa néixer a Sydney (Austràlia), on va començar piano amb Romola Costantino. Es va llicenciar al N. S. W. Conservatorium amb Elizabeth Powell i Igor Hmelnitsky. Després d’obtenir la beca W. A. Dullo Memorial, va continuar els estudis amb Bella Davidovich, Martha Argerich i Harry Datyner, i va ser guardonada amb el prix de virtuosité, atorgat pel Conservatori de Ginebra.

Guanyadora del Concurs Internacional de Roma, medalla d’or en el Premi de Música de Cambra de San Bartolomeo, va iniciar la carrera en solitari enregistrant per a Ricordi, Cascavelle i Stradivarius. Per perfeccionar la seva formació, va participar en cursos amb Bruno Seidlhofer, Vlado Perlmutter i György Sebók.

A part de la seva carrera en solitari, ha treballat de repertorista per al Gran Teatre de Ginebra, ha col·laborat amb el grup de música contemporània Contrechamps i ha enregistrat bandes sonores per al director de pel·lícules suís Claude Goretta.

Nomenada assessora musical de l’Associació Internacional de Dones Artistes i membre de la xarxa Women’s International Networking (WIN), actualment viu a Catalunya. És propietària d’un piano Fazioli.

Biografies

Esther Piñol, arpaEl 2013 es graduà en arpa amb la professora Magdalena Barrera a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Obtingué una beca de la Fundació Anna Riera i de l’Acadèmia d’Estudis Orquestrals de la Fundació Barenboim Said.

Ha estat membre de joves orquestres, com la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) i la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE), i també academista de la Mahler Chamber Orchestra.

Actualment col·labora amb orquestres com l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Camera Musicae, GIOrquestra, Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra i Orquestra Verum, entre d’altres.

El 2015 obtingué el Màster Orquestral a l’ESMUC amb les màximes qualificacions.

Iván Carrascosa, trompaEl 2004 inicià l’aprenentatge de la trompa amb el seu oncle, J. M. Gómez, i el seu avi, J. M. Gómez de Edeta. El 2005-06 ingressà i cursà estudis de trompa al Conservatori de Leioa amb el professor J. García, tot finalitzant el grau professional el 2012. Ha rebut classes de prestigiosos trompistes, com S. Dohr, S. Willis, N. Guarnaschelli, D. Fernández, Z. Slokar, J. Zarzo, H. Baumann, P. Muñoz, A. Nogués, J. Chanzá, Pr. Vojta i I. Podgoreanu.

Obtingué el primer premi en la seva secció i fou guanyador absolut del Concurs Joves Solistes de Bunyol (2011).

Ha actuat al Festival de Música de Ribagorça, també ho ha fet en el festival organitzat per la firma Schimdt Horns a Alemanya i en la V Trobada de Trompistes de Catalunya. Ha estat membre de la Jove Orquestra del País Basc, de la Jove Orquestra de Leioa i de la Jove Orquestra d’Holanda, i ha actuat en la temporada de música de cambra de l’Orquestra Simfònica de Bilbao, ha col·laborat amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra de Cadaqués, Orquestra de Cambra de Granollers, Orquesta Simfónica de Tenerife, Orquestra Simfònica del Liceu i Orquestra Simfònica del Vallès.

Actualment cursa tercer de grau superior a l’ESMUC amb el professor José Vicente Castelló.

Claudia Cobos, trompa Va néixer a Santa Cruz de Tenerife (1994). Començà els estudis musicals als 6 anys a l’Escola de Música i Dansa d’Arona (Tenerife). Posteriorment es traslladà al Conservatori Professional de Música de Tenerife per acabar la formació de grau mitjà de trompa amb Guillermo Zarzo. Actualment fa el darrer curs de trompa a l’ESMUC, amb el professor José Vicente Castelló. Ha assistit a classes particulars amb I. González Aguiar, J. Cooper, J. M. Gómez, I. Podgoreanu, H. Baumann, D. Clevenger, J. Bonet i L. Benucci, entre d’altres.

Ha col·laborat amb orquestres com la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, Jove Orquestra d’Holanda, Orquestra Simfònica

de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Simfònica de Tenerife, Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Cambra de Granollers i Orquestra de Cambra del Penedès.

Jordi Casas Bayer, directorCursà els primers estudis musicals a I’Escolania de Montserrat, i posteriorment els continuà a Barcelona, on va estudiar també dret i filosofia. Fundà la Coral Càrmina, de la qual va ser director durant més de quinze anys, i dirigí durant dos cursos el Coro de RTVE. Des de setembre de 1988 fins al 1998 va exercir com a director musical de l’Orfeó Català, essent-ne també el director artístic. El setembre de 1990 creà el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, que va dirigir fins al juliol de 2011. Així mateix ha estat al capdavant del Coro de la Comunidad de Madrid de I’any 2000 al juliol de 2011. A Madrid també va desenvolupar la tasca de director coral al capdavant del Coro del Teatro Real, col·laborador habitual de l’Orquesta Sinfónica de Madrid, entre els anys 2004 i 2008.

Al capdavant d’aquests conjunts ha dirigit i preparat al voltant de tres mil concerts, en els quals ha tingut oportunitat de col·laborar amb els més destacats directors d’orquestra, amb gran varietat de conjunts instrumentats i, alhora, conreant tota mena de gèneres i estils.

Ha impartit nombrosos cursos de direcció coral, tant a Espanya com a l’estranger, i ha participat com a director en els més prestigiosos festivals d’Europa (Espanya, França, Bèlgica, Suïssa, Gran Bretanya, Alemanya, Hongria, Itàlia, Eslovènia i Àustria), i també a Israel, Mèxic, Cuba, Guatemala, els Estats Units, Argentina, el Brasil, la Xina, el Marroc i el Japó. L’estiu de 1997 va ser el director de l’European Youth Choir de l’Europa Cantat.

Darrerament ha estat director, per segona vegada, del Coro de Radiotelevisión Española (setembre de 2011 fins a agost de 2013). Actualment és artista en residència de l’Orquesta Sinfónica de Castilla y León quant a la vessant coral, i col·labora assíduament, com a director convidat, amb el Cor de Cambra Femení Scherzo de Vila-seca.