A PROPOSIT D'UN LLIBRE RECENT

Azaña 1 Catalunya«Oyéndolos, se venia en cono- concepte del poLtic mestre en I'art de desfer

cimiento de que los separatistas núsos, no existeix,acérrimos no eran tantos como losseparatistas ¢or desesperanzan

xr *'

(^M. AZAÑA, Mi rebelión en Bar-celona, pàg. 45 . ) x #

La gran novetat de Manuel Azaña, i laNo s'ha parlat prou a Catalunya del dar- seva gran dificultat, és de voler, com el pri-

rer llibre de Manuel Azaña, Mi rebelión en mer home de la Creació, anomenar les cosesBarcelona. En té força cuilpa la forçada in- pel seu nom. Aquesta gran qualitat que, asipiditat que ham de tenir els comentaris en moments, li ha fet nosa com si fos un de-

Fotografia presa en ocasió del banquet ofert al senyor Azaña quan, essent presi-

dent del Consell, vingué a Barcelona a estrenar »La Corona»

—Bé.,. 4ornarem_a parlar del robas ori de la catedral de Pamplona í del Chaco

Any VII. Núm. 344-Barcelona, dijous,l9 setembre de 1935

Ala pàg. 5: A propòsit de «La Dama Boba». García Lorca i el teatreclàssic espanyol, per Joan Tomàs,

A la pàg. 7: L'impossible artístic, per Joan Sacs,

A la pàg. 8; Una conversa interessantissima. Praga 1935-Barcelo-na 1936, per Otto Mayer.

Preu: 3 0 cèntims - Rambla del Centre, 1 9 - Tel. 2 3118 - Subscripció: 3'50 pessetes trimestre

MIRADOR INDISCRET

temps de censura periodistrca. Tambó in-flueix un temor d'abordar temes i punts eri-çats de suspicàcies i malentesos. No resmenys, l'enuig d'haver d'escoltar les ber-tranades de quatre oportunistes impúdics,que, per més pena, es serveixen del català

i es pretenem catalanistes. Aquests senyorsno s'han adonat que eats trobem en momentsmolt seriosos i ben poc propicis al conreu de

beneiteries murriesques, les quals al cap-

davall no donen cap resultat.

Es veritat que aquests darrers que diempretenen trobar no sé quines culpes i quins

provincianismes en l'acció i reacció d'un

poble i una farta individualitat forastera

que, per diversos camins, avencen cap a

una mateixa fita. Ells, que s'han acoblat

amb les pitjors desferres sempre que els ha

vingut bé, neguen que hi pugui haver un

afany de justicia que uneixi elements diver-

sos, tan desmenjats segons quan i tan poc

segons com ! Perb tota IQur xafarderia no

podrà impedir la força generosa, cordial, del

' poble de Catalunya, que cerca, sí, però tam-

bé ofereix comprensió i coneixença.

Davant de Catalunya, l'actitud d'homescom Azaña és ben clara. No hi trobareu una

gota d'adulació. En l'obra que comentem,

per exemple, la mentalitat es troba austera-

ment jutjada i combatuda, (Ell ho creu i ho

diu. I dóna més pes a les seves afirmacions

la particularitat d'ésser formulades sensereticències ni tampoc ampliacions ni co-

mentaris. Es una opinió, exposada amb una

serenitat rodona i amb una tranquillitat

audaç.La mateixa moral el guia en l'apreciació

del fet de Catalunya i el catalanisme. Per

Azaña com per a tota persona culta, fets són

fets. No discuteix mai l'objecte quan és evi-dent, ni el nega per comoditats apassiona

-des—que també són passions còmodes—. La

seva anàlisi del republicanisme a Catalunya

i la seva relació amb el catalanisme, que

constitueix el fons del capítol III de Mi re-

belión en Barcelona, és una peça magistral

d'assagista polític, i, al mateix temps, as-

senyala el camí més pràctic d'arribar a en-

tendre'ns els catalans amb els altres poblesde la República.

Sempre ens ha semblat que una de les

coses que pertorbaven més la solució del pro-

blema de convivència dels pobles que inte-

gren l'Estat (problema que es sol anomenar

catailà, però que en realitat és de tot el cas

de la República) és el tenir por de mirar les

veritats de cara i dir-les pel seu nom. En

un pafs—en uns països--on els polítics, per

sistema, eliminen tot allò que la política pot

tenir de docent, per tal de mantenir-la dintre

l'esfera orgiàstica, de seguit que un proble-

ma no es pot resoldre, amb una mena d'em-

briaguesa co}lectiva, no es pot fer passar a

cò¢ia de vi (poseu-hi el sentiment que més

us plagui), resulta insoluble pels segles dels

segles. Queda reduït a manifestar-se en for-

ma convulsiva, amb intervals letàrgics. El

EIs Dijous .- Blancs

EL CAVALLERQukan arribà a la població " que havia es-

collit per tal de reposar de les seves cuitesa América, el cavaller féu una entrada quecausà una impressió t0'nridable. Precisa-ment, per un d'aquells afluixaments natu-rals en les ànimes deixades a cura d'unpastor jovençà i ben plantat, que reeixia enels bells nuclis femenins, la .devoció gene-ral havia "minvat considerablement i àdhucles fanàtiques niés acreditades s'atrevien adir : «Tots els extrems són dolents ; tambéés bo de distreure's una náica !»

El físic del cavaller corresponia, amb bas-tanta exactitud, al de l'heroi cervanti : alt,esprimatxat, amb bigoti i perilla, duia el/)ara-sol com una alabarda i donava a l'im-permeable amb caputxa uns plecs perfecta-nsent entenedors. El seu primer gest niblicfou ofrenar a l'altar del Davallament duesrengleres de condecoracions guanyades a laguerra de Cuba. Les llums glorioses quehavien precedit la irrupció triomfal del ca-valler anaren creixent i estenent-se i unaaurèola de coratge i santedat acompanyàl'estrènua figura de l'enviat reparador.

Com en tots els tocoms de cens reduït, elcacic representava el poder civil de la lo-calitat enfront dels altres poders i evident-ment superior al de l'alcalde, ,perquè aquellera, de fet, el forjador dels alcaldes, jutgesi fiscals que havien vist vuit lustres d'ad-ministració municipal i cap ,vara ni gra

-malla no podia competir amb la seva acciótentacular. Per això, el cavaller decidí d'an-tuvi penetrar a la gola mateixa del lleó iamansir-lo amb prèdiques d'elevats concep-tes. El saló que fins aleshores havia tingutanomenada solament pels debats sobre po-lítica rural i les estades intermitents delsartistes i escriptors passavolants, adquirí unnou allicient i els llamencs d'espiritualismeacudiren, encuriosits, a escoltar la paraulaabrandada de l'apòstol. A les primeries, tot-hom considerava el cavaller amb deferència,però en constatar que acaparava massa tres-tigi, el capeare li insinuà si allò que feiano era envair d'altres esferes per al règimde les quals ja hi havia. els ,especialitzatsi que podia exercir les seves facultats inne-gables ¡he-"al hrasclitisrrte ro ' d'tsndcgamentde la cosa pública. El cavaller es sentí feriten la seva arrogància i encara pronunciàuns quants sermons en brindis i repartí-ments de premis, però acceptà l'alcaldia eninstaurar-se la Dictadura,

—Ja et tinc ! — es digué pels seus dintresel cacic —. Ara veurem com te les arregles !

Creient-se en un país conquistat, el ca-valler eniprà els mètodes de .persuasió i en-rolament que tants bons resultats li havienproporcionat en el terreny místic i, senseabandonar la dèria de parlar altes veus, es-tabli contacte amb els seus governats mit-jançant breus advertiments que no assolienla categoria d'edictes, ja fos per tal de re-comanar un perfecte capteniment als banyis-tes, la suficient llargària dels vestits o elfesteig correcte darrera les portes, a entradade fosc. Un dia, però, no depurà prou elstermes i escriví : « La obediencia del ciuda-dano hacia la autoridad debe de ser tanleal como la del can a su amo». Els arrau-xats, que estaven alerta, no deixaren passaraquesta ocasió per a iniciar una envestidacontra el cavaller i invocant la dignitat delsconterranis, n'hi digueren quatre de fres-ques, tot condemnant la imatge del gos. Elcavaller perdé la carta de navegar i demanàal vell cacic que desfés l'equívoc. IEl mal,però, ja estava fet i el cavaller inicià laseva decadència : començà per rondinar solpels carrers, be i exagerant el seu pas mar-cial, i acabà — oh cruel desenllaç ! — llan-çant expressions ltausangeres a les noies,fins que s'esfumà.

Amb tot, hi ha qui assegura que el ca-valler formà més d'un deixeble,

S,

Mafinejar a l'hora de soparUna vegada eren dos polítics...Un d'ells, que s'ocupava d'Obres Públi-

ques, decidí sortir d'excursió. Anà, acompa-nyat del seu secretari, d'uns periodistes id'altra gent, cap una vall famosa del terri-tori de la seva jurisdicció.

L'altre polític, que tenia cura de la Hi-giene i de la Sanitat, no volgué ésser menesque el seu coliega, i a darrera hora s'en-grescà també per a anar d'excursió a lamateixa vall.

El darrer, tot i haver sortit de la capitaldesprés del seu company d'Obres Públiques,arribà primer a la població on aquest haviade sopar i pernoctar.

EI sopar estava preparat. Quin sopar!—Està comanat pel vostre company i el

seu seguici, senyor.—Ja en faran un altre.^El polític d'Obres Públiques i el seus se-

guidors, quan arribaren més tard, es troba-ren sense sopar.

Processó amb fox=4rofsAl contracte que una societat de Menàr-

guens signà amb la vedette Sara Guasch ila seva orquestra de jazz, es féu constar quel'orquestra hauria de pendre part a l'acte decollocar la primera pedra d'un mou grup es-colar.

L'orquestra complí el convingut.EI complí tan bé que, en havent acabat

aquell acte, el president de ]'entitat, que nosabem si és ]''alcaide, demanà a l'orquestraun nou favar: que toqués a la processó.

I heus ací com a la processó de la festamajor de Menàrguens es sentiren, enguany,les notes de diversos fox-trots.

Vaja!Aquell te del dimarts va fer vuit dies,

resultà, realment, una cosa extraordinària.No ja solament per la quantitat d'assistents— que ocupaven el Saló de les batalles, lagaleria gòtica i el Pati famós — sinó tambéper la qualitat.

Entre les personalitats que hi descobrírem,recordem un senyor francès que teníem jaconegut per "l pub!id 4ò sei íétiat a 1ïpremsa estrangera.

— lEs M. Letellier — ens digueren.—Ah, sí ! Aquell Letellier dei quail es va

parlar tant a França aleshores de l'afer deBolo Pachà, si no anem equivocats.

—El mateix.--aja!

«Ni ens miren!»Del viatge, encara.El comentador més divertit fou, indiscuti-

blement, el sacerdot i diputat Basilio Al-varez.

—Ni nos miran ! — deia, rient.Era cert!

Ves ver on!Un porter de la Plaça d'Urquinaona di-

mecres passat rebia, cada cinc minuts, unainfinitat de visites, precedides de corredis-ses. L'home, mirant-se el mosaic i els graonsde marbre bon xic confusos, confessà ingè-nuament

—Ja veig que no em tocarà més remeique votar les esquerres!

In Terna cion a li4za cióVittorio Podrecca fa, en set o vuit 41en-

gües, la presentació de les seves prodigiosesmarionetes. Al llarg de la seva tirallonga,el públic està amb il'ai al cor per si s'oblidaque actua a Catalunya, però, afortunada-ment, acaba amb un «Salut a tots!» que ésvivament aplaudit.

Animat per aquest gest de comprensió,un penedesenc pensa proposar al creadordels ninots vivents que Incorpori al seu pro-grama els balls de Cercolets i Pastorets i,sobretot, el Drac de Vilafranca que tantessimilituds té amb el Llop Feroç de WaltDisnev.

—Us desitjo més sort que la que tinguéel Ball del Ciri amb la Pavlova! —diguéAureli Campmanv.

Fi de 4emporada

Dissabte darrer arribaren a Sitges unsgermans de la Doctrina Cristiana just ambnombrosos turistes procedents de Bélgica,entre els quals figuraven algunes senyoresi senyoretes. Els veïns, en veure passar laComitiva, exclamaven

—Mira que van ben acompanyats aquestshermanos!

Però el més bo del cas és que éls religio-sos anaren a ba'nyar-se a la Piscina lluintuns mallots tgoo impecables que destacavenextraordinàriament enmig dels slips i elsjantzens.

Una gentil nedadora que tot l'estiu s'hasentit mil penjaments a causa del seu ma-l lot brevíssim, exterioritzava així la sevasatisfacció

—d ara que vagin dient les damas estro-pajosas de la colònia!

Les comparacions són odiosesA la sortida del Teatre dels Piccoli, una

cotillaire del carrer de l'Hospitail remarcava--Quina feinada que deu haver tingut la

modista ! La veritat, els titelles de la SalaEmpordanesa no m'agraden tant!

LIna go4a d'aigua a una a14raEn desplegar, dijous passat, La Publici-lat, un concurrent a la penya de periodistes

del Colon tingué un surt:—Olivr Hardy al costat de Vallès i Pu-jals?(Efectivament, el retrat d'En Duran i Ven-tosa era d'una gran semblança amb el delpopular còmic de la pantalla.ALA"àstím2 que no sigui gestor d'Ombres

Públiques En Bulart i Rialp, que donariaun Stan Laurel perfecte !—conclogué l'acre-ditat fisonomista.

Preludi i moro de WagnerEn la festa organitzada per la ciutat deGranollers en honor del mestre Casals, elsenyor Josep, secretari del Comité de Ci-nema de la Generalitat de Catalunya, actuà

de s¢eaker davant el micròfon insta llat perRàdio Barcelona per a la retransmissió dela festa.De la seva feliç actuació, cal palesar eldomini perfecte que el senyor Josep té dela llengua castellana, anunciant—.. .ei concierto de la orquesta que dirige

el eximio maestro Pablo Casals en el salónMajestic... (la j la deia molt bé).En anunciar les obres, vàrem sentir comdeia—uTristkn e (solda,,. Preludio y muerte

de li'agner...

Manolo, alcalde d'ElxDies enrera, una comissió de ciutadans

granollerins, presidida per l'alcalde senyorGaset, féu una visita a Elx.

EI nostre escultor Manolo Hugué, vestitamb el seu darrer uniforme (de pescador,amb el mocador all coll amb la clàssicaargolla i la boina habitual), comparegué ala festa en honor de Pau Casals.

Manolo, és clar, així que fou vist foucridat per diverses personalitats que assis-tien a la festa i es barrejà amb les auto-ritats.

—Qui és aquest ?—preguntava algun cu-riós poc informat.

I un granollerf contestà, amb un aplomque no deixava lloc a cap mena de dubte:

—Es l'alcalde d'Elx que torna la visita.

La gi lana i 1'uhunqro»El nostre collaborador i cccatalà d'Hon-

gria» Oliver Brachfeld, requerit pels seusamics de Llagostera, va aconseguir fer-seescàpol per uns quants dies de les sevesnombroses tasques, per a participar en unaacampada a la Platja d'Aro a la qual nomanca cap any. Cal saber, també, que !'es-mentat escriptor es va aficionant a la qui

-rologia, o sigui l'art de llegir el carácterde la mà, sobretot d'ençà que coneix la se-nyora Etta Federn-Kohlhaas, de la qual jaenguany va parlar des de les columnes deMIRADOR.

Aixf és que, quan el primer dia de l'a-campada, s'hi presentaren dues gitanes:uResakadico, deja que te eche la buenaven-tura... ,>, etc., el conegut campió escaquistaRobert Vidal exclamà

—Que f... el camp ; per això de les mansno -necessitem cap gitana ! No veieu quetenim aquí un hungro que ens ho fa millori de franc?

« Mundo Ca4ólico» i les «misses»No fa gaire, començà a sortir la revista

Mundo Católico, precedida d'una propagan-da que, tot i ésser silenciosa en gran part,no era per això menys eficaç.

Coneixeu la revista? Bon paper, moltsgravats, collaboracions d'anomenada...

El que ha sortit més car és el darrer ex-trem. En efecte, una senyora, que era laque protegia liberalment l'esmentada revis-ta, tallà les subvencions després de ta publi-cació d'un article del senior Angel Ossorio yGallardo.

fecte; h prové d1lsser "un home ue s'haformat dintre les lletres i el pensament.Arribat a les platges de la política amb unbagatge distint dels altres, es fa remarcari, a estones, no l'entenen. Posem per casquan Azaña diu que el blanc no és negre,s'indigna un sector cap a l'esquerra ; quansosté que el blanc i el negre no s'han deconfondre d'ara endavant, les dretes cridensacrilegi. Perquè, per dissort, mdlts viueno de l'error passat, o del que pensen impo-sar per a l'esdevenidor.

No hi fa res ; el món consagra sempre lavictòria dels cervells lúcids. I, si no fos així,no hi hauria gléria més gran que sucumbiro deixar de vèncer per no deixar-se entelarsil cristall més pur de l'ànima.

#*#* *

Tant de bo tots i cadascú de nosaltres noes preocupés d'atltra cosa sinó de conciliar-seamb la pròpia consciència i amb les orgu-lloses exigències de la Veritat. El que sepa-ra més els pobles d'Espanya és de no fixar

-se prou a separar la veritat de l'error i dela passió.

RosSENU LLATES

r d'En Marcos (a ca l'A1i-13abá)ba

2 j vt1R1BDR 19-IX-35

PINTORESC I FILOSOFIA

Escenes de la vida d'estiu a Tossacada sempre, no fa pas gaire bona fatxa.Ara, quan sou dins, podeu fer-vos servir

el que vulgueu. Ous ferrats i pa amb to-màquet són magnífiques especia'itats de lacasa. Si ho voleu — no és que us ho reco-

mani —, podeu exigir música de Bach o deHaendel. Podeu ballar. De totes manerescal tenir=ne moltes ganes, això sí ; altra

-ment les possibilitats de la casa són moltlimitades en aquest sentit. Si us avorriu,Marcos us portarà tot seguit trencaclosques'de tota mena que us faran passar la son

El «dancing» en ble bosc

cing. Perquè heu de saber que ara — són i us obligaran a romandre i a.., beure.novetats d'aquest estiu — a Tossa tenim Pel compte que li té, Marcos és poc amicl'un i 9'altre, 'Es per veure aquest darrer dels escàndols, especialitat aquesta de laque aquelles dones acceleren el pas. IEn ple gent del país, puix que els alemanvs mésbosc, on ahir encara anàvem a jeure les aviat són amics del silenci i de les juergastardes d'agost, un alemany retirat (del seu a la quieta. Van per feina i no ehs agradapaís) ha bastit un establiment de beguda la propaganda exterior.amb els seus anexos de pïsta per a ballar, Idii ha encara el bar Steyer; un altre llocpista de tenis i taules de ping-pong. Es el molt concorregut les nits, on no falta elcafè dancing del Bon Retir. taulell americà i una nodrida clientela, so-

Aquesta: anécdota eta fa palpable en una bretot anglesa.- Quant al dancing del Bonviolenta juxtaposició d imatges la metamor- Retir a què m'he referit, és la cosa mésfosi que la vida exterior i social de Tossa familiar que pugueu imaginar-vos.-Les maha sofert aquests darrers temps. -Molt bé màs fan tala apart; la quitxalla moltesque em recordo de l'aspecte d'aquella Tossa vegades s'apodera de la -pista i•la joventutque vaig veure per primera vegada ja fa balla amb un sentit de l'alegria sana iuna colla d'anys. Encara aleshores al mig- fresca que enamora de debò,dia el correu es feia en tartana• i la vida -era tan quieta i tan poc sorollosa, que hompodia compendre per què Tossa era anome-nada Les ;poques famílies Cal distingir èntre els alemanys amb re-barcelonines que passaven ací d'estiu, es ba- sidència a Tossa si no fixa, almenys bonanyaven a Sa Palma, on hi havia a tot es- part de l'any, dels altres estrangers quetirar mitja dotzenes de tendes de lona. Ba- vénen ací en pla de - turistes • Els primersnyar-se a la platja mateixa del poble hauria s'han aclimatat molt. Sobretot, per exem-semblat aleshores un acte • impúdic. A la ple, en la indumentària; Quin capítol aquestplatja del Reig — que avui ha desapare- més divertit ! Jo he vist ací les coses mésgut — s'hi banyaven algunes noies més te- extravagants, de més mal gust que us pu-moregues. Divertiments, ni pensar-hi. No gueu pensar. Quan penso en les raons quehi havia altre recurs que el piano de ma- s'arnsaven anys enrera, a la primera pro-neta .del Casino Miramar (avui Casino Re- vocáció en aquest sentit ! Ara, la gent depublicà). I si algun , estiuejant era prou Tossa és ila gent que menys bada i menysafortunat per a posseir una gramola, podia s'estranya. Fins i tot ara potser són massafer el fatxenda perquè sabia que era l'amo meselis. Perquè més que la indumentàriade la situació. Una gramola i una espelma que moltes vegades ratlla al grotesc, el quepermetien organitzar, als vespres, uns balls hi ha de molest ós 'la insolència gens dissi-a les fosques que eren la cosa més infeliç mulada dels que s'hi exhibeixen. Acabendel món, alhora que motiu d'escàndol per de baixar de 1'autòmnibus i el temps sem-als malpensats. bla que els falta per convertir els carrers

En , l'extraordinària metamorfosi que ha de Tossa en una casa de boigs.convertit aquest recer ahir tan quiet 'en una Quant als alemanys amb residència fixa,platja del més bigarrat cosmopolitisme, els llur actitud no pot ésser més correcta. Encatalans no hi són per res. Llevat dels diu- la indumentària no es distingeixen de cos

-menges, en què hem de sofrir la invasió altres més que pel sarró que tant homesd'aquelles execrables calles que canten Rocío com dones porten sempre tirat damunt l'es-i que telen la trista virtut de convertir les paula. A l'entorn d'aquest clan; la fan-pllatges més netes del país en un inqualï- tasia popular basteix- tota mena d'històriesficable espectacle d'escombraries i grolleria, d'espionatge. «Al sarró porten els plans ibé podríem dir que, pel que toca als cata- les brúixoles», sentiu •que diuen. I què s'hafans, la vida exterior de Tossa no s'hauria de pensar d'aquesta afició que manifestenmodificat pas gaire. Totes les innovacions alguns d'ells a caçar insectes? «Es per dis-

han partit dels estrangers, vinguts ací aneu simular, vetaquf.»a saber per quina multiplicitat de causes Tot aquest clan es mou a l'entorn de les

de tot ordre. Galeries d'Art que té obertes la Baronessa,Són els alemanys els qui han iniciat com tothom l'anomena. IEn aquesta petita

aquesta invasió que avui secunden anglesos tenda d'objectes d'art, útils, biblioteca cir-i també francesos. Quan lla guerra, 'els tos- culant i exhibició permanent de pintures,sencs ja van assistir a una primera invasió hi ha tot e1 dia un moviment incessant

de gent estranya. Ara que, en firmar-se 1'ar- que excita la curiositat dels que no tenenmistici, es feren tots fonedissos sense deixar res a fer. Els tossencs i els estiuejantsrastre. Ara les coses són altrament impor- s'habituen a tots aquests fets que cobrentants. Avui la invasió alemanya ha plantat cada dia major normalitat i que semblenarrels i profundes. Hl ha i'exemple de les ja formar part del paisatge humà de Tossafamílies que viuen ací ja definitivament, hi de Mar.ha també l'exemple deis negocis que ex- Fins on anirem en aquest sentit? IEs faploten alguns d'aquests invasors. Assistim difícil preveure. Sapigueu solament que l'an-en aquest petit recó de Catalunya a una tiga fàbrica del suro, que durant cinc anyssingular repercussió a distámçia de la re- havia aixoplugat dos-cents infants de lespressió nazi, puix que evidentment la ma- colònies d'estiu del municipi de Barcelona,loria d'aquests alemanys que tracten d'aug- avui pertany a un alemany, que d'aquestamentar el cens de Tossa són, si no precisa- feta ha adquirit la supremacia de la si-ment fugitius, descontents del règim na- tuació hotelera. La seva principal compe-cional-soc alista. tènia és un hotel, nou de trinca, edificat

I aquest ha estat el nucli que ha expandit amb diners anglesos.després en forma de reclam turístic el pres- Sapigueu també que avui — mireu si la

tigi de Tossa. «Tossa, l'indret més bell del infiltració és important — es dóna la para-

món», diu un rètol de set metres de llar- doxal situació que si una família de Bar-

gária que l'hoteler Steyer ha fet fixar en celona val fer-se una casa a Sa Palma, ha

una de les agències més cèntriques de Lon- de comprar els terrenys a un propietari ale-

dres. I la gent aflueix de tot arreu d'Eu- many i s'ha de comprometre a fer-se fer

ropa directament a Tossa, sense conèixer la casa per un arquitecte alemany. Men-

ni manifestar cap desig de conèixer Bar- trestant cada dia veieu més rètols a tot

celona. arreu de «'Es ven». Els propietaris d'ací,

De 1'arrïbada dels primers alemanys me'n que abans deien que nio vendrien mai resrecordo prou bé. Tot seguit, un cop de a aquests fugitius, ara sembla que estan

teatre : un casament ! Val a dir, un fet disposats a vendre-ho tot ! Vinguin diners,

que no .s'ha repetit, La majoria d'ells, jueus vinguin d'on vinguin !

d'una manera inconfusible. El més salatde tots, aquell barbut anomenat Marcos queposà un bar. aA ca l'Ali-Babà», l'anomenatot seguit, en broma, la jovenalla del poble.I I''home que es talla la barba, però ésinútil; tothom sap on és a casa I'Ali-Babài el prestigi d'aquest bar arriba a Lloret,Blanes i Sant Feliu.

Marcos és arquitecte. Un home educa-díssim. 'Els revessos de fortuna l'han con-vertit en barman. El seu establiment té unapetita mala fama. Són encara bastantes lesfamílies que es resisteixen a anar-hi. Vala dir que l'establiment, amb la porta tan-

Repel'linf males volencesA una hora molt avançada de la nit, i a

la sortida d'una acadèmia de ball de lesmés concorregudes de Barcelona, trobem elpoeta Domènec Perramon visiblement fati-gat i en plena transpiraci6.

—Home, Perramon — li férem, sorpre-sos — : no sabíem que freqüontéssiu aquestslocals.

—ja veureu — es justificà — : l'afany depoder quedar bé en societat obliga a moltsexcessos. De totes maneres he d'aclarir -vosque, més que per això, ho faig per sortiral pas de les males volences de certa gentque els agrada propalar que sóc un auto-didacta i que, com la majoria d'aquests, abo-mino l'acadèmia.

Sempre hi ha un pitjorlEn Salvador Perarnau exerceix les seves

dots poètiques ai1 departament d'Economia iAgricultura, junt amb la no menvs poetessaMerç Vila,; De vegades, els crits de llursfregiients baralles arriben al carrer.

Entre ordenances s'inicií aquest diàleg— Com que trafica tant, aquest Perarnau- Home, és clar : si l'Economia li va bal-

dera, almenys que pugui justificar l'Agri-cu4tura !

"Professor cataláa Helsingfors"

Veritablcment, Finlàndia está de modaMIRADOR també hi contribueix amb l'ar-ticle del seu. collaborador ]Màrius Gifreda.Però qt¡é • , Va pop daritat arribi • a tacs ex-trems... Veurà el lector.,. .

Hp va contar 'ufo níestre, a lá taula dela Maison Dorée, a úna nombrosa penyad'aragonesos:

Utaé de Tossa. Hï vaig trobar un .petitsenyor mdlt estrafolari que presumeix moltd'ésser professor a la Universitat de Bar-celona ; es diu Roura. (Mtaenoa ja va par-lar d'aquest popularíssim homenet a la ma-teixa secció, professor a la Normal de laGeneralitat„ criticant-li el seu cata1à.) Doncsaquest bon • .senyor, en anar-se'n cap a tmpoblèt de la 'Vall d'Aran, va posar al llibrede viatgers de la fonda, contestant a lapregunta : Población adonde piensa dirigir-se i « Helsingfors»

—Es veu que ano hi ha anat mai, perquèaleshores ho hauria posat en d'original fin-lanclés : Helsinki !—observà un altre de lapenya.

—No, home ; no—replicà el primer—savi com és, ja ho sap ell, però tenia porque no hasabéssim nosaltres; els altresclients de la fonda!

"Tinc cara de savi jo?"El mateix senyor Roura va dirigir una

excursió, amb el flamant noi Udina, delsalumnes ,de la Nornial, !En un descans, vademanar a'ls nois i 'noies encomanats a laseva custòdia :

—Com s'imaginen vostès els savis? Comjo? Per a vostès, tenim cara de savis, elsenyor Udie a i jo?

Siilenci glacial. Al cap d"un minut, es sentuna veu petiteta que murmura :

—Feu cara de barruts, aixa sí!

L'educacióEl senyor Roura, abans d'ésser nomenat

professor a la Normal, va passar dos anyspensionat a Alemanya. Per això presumeixde tenir malt bona educació. Ara que hiha una «bona educación a ]'alemanya que,per exemple, certs francesos no saben pasapreciar, 'Ens serveix de testimoni el cassegüent.

A la Normal, a les tardes, els professorstenen unes «hores de vigilància» que re-quereixen només llur presència, i res més.Hi ha un torn establert rigorosament, il'únic que tenia el privilegi de no fer aquestafeina un xic molestosa—precisament perquèno té gaire finalitat—era precisament elsenyor Roura. Un dia, tanmateix, vá anar

-hi, per a substituir un company seu, i vatrabar que el seu collega de torn, el professor de francès, va arribar amb una mitjahora de retard. Cal dir que aquest senyorfrancès és del millor que hi ha, porta moltsanys a Barcelona, pensionat pel seu govern,escriu articles de geografia catalana, té unatesi doctoral sobre la nostra economia, dónaconferències a París sobre el Part Franc,etcètera, etc., i la seva labor és molt apre-ciada entre nosaltres per tothom, des deI'abbé Tarré fins a En Pau Vila. Es agregatde la Universitat de París, ex-normalien,etcètera. Cal saber tot això pera Jutjarde 1a grosseria d'aquell homenet «educatsa Alemanya.

En veure'l entrar amb retard, el senyorRoura ]'insultà de mala manera, davant elsalumnes, parlant-li amb una superioritatcom si fos un noi petit. El professor francèsva rebutjar enèrgicament el to grosser, sense—per discreció—demostrar-li (com hauriadegut) lla seva superioritat palesa. Des d'a-leshores, encara que sigui poc creïble, ésel senyor Roura que no torna el salut a1seu company !

—Comment appelez-vous cela en catalan?—digué amb un fi somriure el distingiteàtalandfil francès-- : encara li surten elspèls de la devesa?

CASA REÑECOPIES a màquina

CIRCULARSamb multicopista a preus reauidíssims

TRADUCCIONS de l'anglèsi francès

MONT-SIÓ, z8, pral. - Telèf. 18053

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Nàpols, 215 • Telèfon 55723

BARCELONA

Cap al tard, camí de l'antic camp defutbol, fan via tres dones velles, vestidesde eiegre. Són, sense ombra de dubte, donesde la Vila Vella. Ijlur existència s'escola decara al mar, entre les barques i els estrisde pescar. Rarament traspassen el clos dela villa, i que avui s'hagin arriscat a ca-minar més d'un quilòmetre és que quelcomde molt fort ha sollicitat llur curiositat. Laconversa és animada. Discuteixen, sense quearribin a posar-se d'acord, la diferència quehi ha entre un cafè express i un cafè dan-

^*x

*5*

Aquesta és una simple informació. Hi haen ella, en potencia, materials per a unreportatge brillant. No sabria fer-lo jo.Unicament voldria insistir sobre la conve-niència de no exagerar massa el sentit i elvalor d'aquesta metamorfosi a què Tossaha estat sotmesa. Ara podríem situar-nosen un altre pla, en una perspectiva mésprofunda i recordar que, des d'un principi,

he vingut parlant de metamorfosi exterior.Evidentment, quan alguns dels meus

amics es planyen — no massa convençuts d'aquest canvi, tot retraient els bons tempsen què Tossa era com un cenobi obert alsquatre vents del mar i del bosc, jo semprepuc tirar-los en cara que tanmateix ha cal-gut ben poca cosa de brogit perquè po-guessin distreure's tan fàcilment de la Tossaperenne que és avui idèntica — naturalment— a com era aleshores. Tot al més, algunesnovetats, i quines novetats ! El xalet d'EnBram, per exemple. En Bram era . un pes-cador. Un dia va dir-se: aI si a l'esouenadel Cap d'Or obríssim un cau,des d'on a l'hivern podríemarrecerar-mos contra ila tra-muntana i fumar les nostrespipes tranquillament?» I totsol amb un picot, va comen-çar a encetar la roca viva. Lagent deia : ((En Bram, no hosabeu ?, es fa un xalet b, I elnom ha quedat. Ell és mort.EI seu nom perdurarà sempre.Aquest pedrís obert al pic dela roca amb una miranda queofereix una de les vistes mésmeravelloses que puguin es-guardar-se, és un recó om calanar amb fervor. Al matí, ala tarda i a tes nits de lluna ..plena.

Hi ha una Tossa indiferent,d'una magnífica indiferència,envers totes aquestes ximple- .ries de darrera hora, dissonàn-cies que el paisatge d'ací noaccepta de cap de les mane-res. Es la Tossa de debò. Calun gran fervor per descobrir-la, una gran fidelitat d'anusi anys per estimar-la. A mim'ha succeït de sorpendremantes vegades aquesta Tossaen tota la seva imponent be-llesa i d'assaborir així aquellsmoments d'èxtasi a què alio-dia Nietzsche quan parlavad'estats d' nim «sense melo-dia». Quart; per exemple, des-prés de' condescendir a tots elsaspectes d'importació, ja allía les quatre del matí, sorprencl'alba que apunta per damunt El

l'Infern en Caixa. !En un mo-ment - semblã talment queens hem adormit una estona, tan brusc ésel canvi — hi ha pertot arreu el gran se-nyal : «Comença el! dia».

A la platja del poble, els homes arrenquenal mar les xarxes passades. 'El sol emergeixde ila superfície líquida. Als meus peus elspobres pescadors, que no tenen motor a la

barca, avancen amb els rems feixucs per unmar que sembla de plata. D'ací unes quan-tes hores serà blau aquest mar, d'aquellblau intens que el vell Homer atribuïa alsulls d'Hera.

1 d'ací a unes quantes hores comença la

vida de la colònia estiuenca.5+x•

Tots sabem la quantitat de broma i' .noprecisament inofensiva que s'ha fet de tattemps sobre les colònies dels llocs d'estiueig.La colònia estiuenca ha estat objecte de lessàtires més mordaces i damunt d'ella s'hanpenjat els més tristos qualificatius. Colòniaestiuenca és sinánim de frivolitat banal, decursileria, d'avorriment mal dissimulat, dedeliri de grandeses.,, Nosaltres voldríem re-marcar que la qualitat moral d'una assem-blea depèn del nivell moral dels que la in-tegren, tot i reconeixent que com més nom

-brosa és l'assemblea més està amenaçadaper un to de vida banal, determinat perla supremacia de ales mediocritats. Això esverifica ací com arreu.

De totes maneres, la colònia de Tossano respon quasi gens a l'esquema que lagent poc informada acostuma a fer-se d'a-questes coses. Segurament que el fet dedeterminar-se per Tossa ja implica una se-lecció especial que té la seva repercussió entots els aspectes de la vida. Així, per exem-ple, ací hi ha, quant a la indumentària, unfront únic, una unanimitat exemplar. Tot-hom va amb la màxima comoditat, eva-dimt-se, en tot el que permet el seny, deles coaccions ciutadanes. Quan observem lescolònies limítrofs, el contrast és evident.Cal veure com es vesteix la joventut deBlanes, Lloret o Sant Feliu per venir afer una cervesa a Tossa!

Però tot això, al cap i a la fi, són ni-cieses. iEns importaria més de parlar deltipus de vida que es crea ací sota el signed'aquest fet, tan banal com significatiu, deltuteig prematur. Quin tema més bo per aun sociòleg o per a un novellista! Un temaque no està pas encetat entre nosaltres i queté no obstant un interès formidable quepotser molts lectors ni tan sols sospiten.

Com obeint als desigs més secrets alhoraque reprimits per les conveniències de lavida ciutadania, tothom ací s'adapta mera-vellosament a aquest estat de vida quepermet obtenir tot seguit una intimitat iuna camaradería entre nois i noies que posaràpidament en joc un sistema de reaccionspsicològiques l'observació de les quals és lamillor escola de l'experimentació sentimen-tal. Hem dit tothom s'adapta i potser hemexagerat. Hem sorprès persones les quals,davant d'aquest món ple d'immenses pers-pectives sentimentals, adés es meravellen,adés experimenten una mena d'estupor queés com una reacció defensiva.

Però aquest és un tema que ultrapassaels límits d'aquestes ratlles. Podria titular-se, un xic emfàticament : «Sociologia de lacolònia estiuenca)). Observació dels correntssentimentals que es creen en ocasió de lareunió accidental i provisòria constituidasota el lema del tuteig immediat (amb totel que això dissimula) entre gent que no faabsolutament res.

La vida de la colònia comença el matía correus. Són molts els que es subscriuena un diari solament pel plaer de poderanar a correus cada dia i no haver de sofrir

la vexació de marxar amb les mans buides.La necessitat d'anar a correus es justificamés que per la urgència de rebre la corres-

pondència, per les ganes de tafanejar, ac-tivitat que pren molt de temps al perfecteestiuejant.

La vida continua més tard a la platja.Dues platges, dues ! A la del poble, es ba-nyen els que componen el que hem conceditanomenar la colònia. Pffatja absolutamc^itanormal, on es sent parlar el català corrent-ment. Sense infiltracions de P. Laburu iamb esplèndides belleses del país. A ]''altra,la platja de Sa Palma, es ban yen les famí-lies que es resisteixen heroicament a 1'òs-mosi colonial. AI costat d'aquestes famíliesque saben viure al marge de la colònia, dis-tribuïts per tots els indrets, es banyen i es

torren els alemanys i anglesos amb vestitsde bany que imiten á la perfecció un semi-nudisme que s'aproxima al nudismo in-tegral.

A la tarda, la gent es distribueix en co-lles. Hi ha grans rivalitats i moltes crítiquesrecíproques. Les colles eviten de trobar-sei es constitueixen naturalment per un pro-cés d'afhistats el'eçtives—ai las !; ben ha-perfectes.

Entre-lá gent de Barcelona i la' gent delnord, les . relacions són quasi nulles. Si' més,no, la dificultat de l'idioma explica 'à basta-ment aquesta situació, que sobretot la gent

del nord sembla upo tenir la • més mínimaintenció de variar. Quant a les r eilacions en-tre la joventut del poble i la joventut de

Barcelona, són així mateix »ulles, peròaquest fet no' s'hauria d'interpretar ambaquella malvolença amb què es fa tantesvegades. No cal complicar les coses senzi-lles. I suoceeix senzillament que el ritmede la vida barcelonina no coincideix gens

ni mica amb el ritme de la vida del tossenc.D'ací que per la llei del mínim esforç, ca-dascú s'aplegui '.amb aquells que té més so-vint al costat: •

Però tot .això deixat així esquemáfica-ment, ens sembla que no té cap interès. Pot-ser un dia trobarem ocasió de parlar-ne mi-nuciosament, que és ]''única manera dignade presentar aquesta realitat social acci-dental i previsória que és la vida d'estiu enun poble de les característiques físiques ihumanes de To:ssa.

I per acabar i abusant ja de la liberalitatd'aquestes pàgines, m'adreço als que emconeixen, als meus amics r que també hosón de Tossa. (Ells saben prou bé el verídicque és tot el que he dit. Solament esperoque em tiraran a la cara d'haver-los esca

-motejat la perspectiva més autèntica de Tos-sa, aquella que saben que m'ocupa més quecap. Per parlar d'aquesta Tossa caldria ésser

un escriptor de debò, heus-ho aquí. Noessent així, més val deixar-ho córrer i fer deperiodista, que és el que he pretès ambaquestes nates.

Per altra banda, hi ha coses que solament

deuen dir-se de viva veuen veu baixa,però—i en petit comitè. Aquestes són lescoses precisament més importants. lEls quem'acompanyen en aquest fervor pel paisatged'ací que sembla petrificar tota una filosofiaviva, els que han practicat com jo autèn-tiques cures espirituals a Sa Bruguera—l'in-dret més bell que he vist en ma vida—, elsque han sentit la música de Vivaldi al xaletd'En Bram, els que han vist arribar unai deu vegades el capvespre des de can Iern,

els que han remat sota les estrelles innom-brables pels volts de Cala Bona, etc., etc.,m'entenen !Aquesta és la Tossa de debò, aquesta

1 Tossa que escup tots els gèrmens que lagent dél nord pretenen installar-hi.

Jossp PALAU

CANÒDROM GUINARDÓ

CURSES DE LLEBRERSTots els dimarts i dijous nit

i dissabtes f diumenges, tarda i nit.

PISCINA GUINARDÓoberta al públic a partir de les 8 del mati

Entrada general, 050 pies.Entrada al recínfe i preferència,

una peasefa.Mitjans de comunicació: Autobusos Roca,

sortida del carrer de Pelayo•Autobusos Lesseps-Avinguda de Maragall.

Tramvies d'Horta.Taxis col lectius de la Plaça Catalunya.

El delagot d'Etiopia, Tekle Hawariate, parla després de Hoare davant l'Assem-blea de la S. de les N.

19-IX-35 \4IRABDR 3

EN PLENA DEMAGOGIA

Ha mort un dictadorI

h•anI1 L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

Horesa oe•a greus: pau o guerra?

Ha mort un dictador. Un dictador ame-ricà . Un home ambiciós, dotat d'un tempe-rament d'aventurer. L'adversitat i les con-trarietats no el feren canviar de camí. Nova retrocedir mai. Segui endavant, sempreendavant. Elis primers temps foren difícils.Hagué de suportar tota mena d'imprope-ris, de sarcasmes i de burles. Però l'homeera tenaç. Les dificultats no l'espaiaven.Aconseguí I'ansiat càrrec de governador. Laprincipal, l'anhelada victòria havia estatobtinguda. I, amb una mica d'audàcia, po-gué erigir-se en amo absolut d'un poderósEstat de la Unió Nordamericana. Triom-fant, reduí , l'oposició al silenci. La decisióera inapellable : « o longuisme o. exili». Elsdescontents, els que l'havien menyspreat,els que l'havien mortificat, tots els enemicsddl dictador de Luisiana, hagueren de re-fugiar-se ei la clandestinitat.

Huey Long no tolerava «antis» • Ni ad-versaris ni• enemics. Unanimitat. l'amoi no consentia que ningú discutís les sevesamirífiques solucions».

Hem dit que Huey Long era un dicta-dor americà. Exteriorment, no s'assemblavagens ni mica als seus col-legues europeus.Simplicitat . Un ciutadà qualsevol . La com-plicada espectacularitat—uniformes, conde-coracions, arengues, himnes, etc.—de lesdictadures de la vella (Europa era descone-guda a Luisiana. Camises negres, bruneso blaves? Res d'això. Long no s'aturava apensar en semblants minúcies. Forces ar-mades? Punyals arcaics? Batallons infan-tils? Desfilades imponents? El dictador eslimitava a mantenir una nodrida i seguraguàrdia personal. I, si els esdeveniments horeclamaven, ordenava la mobilització de laMilícia Nacional.

Això no vol dir que la dictadura de HuevLong fos un rògim ideal.

x*x

Almenys, així ho deien, i ho confir-men ara, llurs enemics. Hi ha un fet indis

-cutible.Sota el domini de Long, Luisianamillorà considerablement. No obstant; eldeute ,públic -ha augmentat en proporcionsimportants. 'Els impostos i les taxes estatalsofeguen la indústria i el comerç locals, elsquals emigren a altres Estats menys ((benadministrats». Per de prompte, sembla queels amics del dictador assassinat, intentenuna política d'aproximació ámb les oposi

-cions i amb Roosevelt, a fi d'evitar les lo-

Huey Long no fonia manies. Aquí el teniuvisitant en pijama un vaixell de guerra

estranger

dispensables investigacions sobre els im-postos i l'enxufisme (el longuisme s'haviacaracteritzat per lla seva prodigalitat buro-cràtica). Les mateixes referències afegeixenque «els seus partidaris estarien disposatsa anullar les lleis dictatorials i recolzar lareelecció de l'actual president,.

***

^x*El problemàtic i incomplert «repartiment

de riqueses» (cinc mil dólárs anuals, unacasa, un automòbil i un aparell de ràdio)li havia guanyat molts partidaris. (Mentreaquest manà arribava, ell seguia fruint tran-quillament de la seva gran fortuna). Les se-ves incomptables excentricitats havien aug-mentat el nombre de partidaris. La majoriade dictadors temen l'escàndol, temen la pu-blicitat,-Long no s'amagava de res. Fa po-ques setmanes, el diari parisenc Paris Soirpublicava una curïòsa fotografía, una fotoCómica, que podia passar com una escenade qualsevol film de Charlot, de Laurel iHrardy, de Buster Keaton o de Lloyd. L'es-mentat clixé reproduïa el moment en quèHuey Long, tot un senyor dictador, tren-cava un banjo pel cap d'un músic de l'or

-questra d'un cabaret de Nova York. A jut-jar per , la cara que feien els dos «intèr-prets», ]'agressió era amistosa. L'agressori l'agredit intentaven vanament d'aguan-tar-se el riure.

rz-#x*s

Darrerament, el senador de Luisiana or-ganitzà a Nova York una cocktail-party.L'encarregat de preparar les begudes estrobà en una dificultat. No podia prepararel «gin-fizz», cocktail predilecte del dicta-dor, 'En tota la ciutat no trobà l'indispensa-ble in gredient 1'imsubstituïble ((RamosFizz», Com solventar l'obstacle? La festano polia ésser suspesa. Qvé dirien els invi -tats? L'hora s'acostava. Després de moltescavillacions, Long trobà l'anhelada solució.Seguidament telegrafià a Sam Guarino--((barman oficial,—que és traslladés imme-diatament en avió de Nova Orleans a la

líuey Long amb la seva muller (a l'esquer-ra) i la seca filla, arribant a Washington

després del seu triomf

Roosevelt: El programa de.Long anava mésenllà del New Deal, Els seus adversaris eltitllaven de demagog. El govern tenia enKimgfish un obstruccionista obstinat i irre-ductible. .

El mes de juliol passat, Roosevelt féu pre-sentar al Senat Federad un projecte propo-sant la prolongació, per nou mesos més,de ila N. R. A. Les esferes áovernamentalsno podiem dissimular la seva ansietat, L'a-provació era imprescindible. Long es. pro-posà .fer ;fracassar l'alludit projecte

*. # *.* `*+*

El senador de Lui-siana estava disposat a tot. Fins a batrerècords de resistència oratòria. A les 1530(a les :nostres latituds els representants po-pulars són amés retardataris), el president delSenat donava la paraula a Huey Long.Aquest començà criticant el projecte gover-namental. Insistí a posar de relleu la inu-tilitat de la. N. R. A. S'estengué , en llarguesconsideracions sobre les activitats del NewDea]. Examinà minuciosament, amb imper-tinència, els actes del govern. D1egt la Cons-titució Federal, explicà diverses fórmules debegudes, entaulà diàlegs amb els pocs se-nadors que dormitaven en els escons, llegífragmenta i versicles de la Bíblia, tomà apallar del New Deal, explicà .amb gran luxede detalls com és rosteixen els pollastres...A les dues de la matinada, després d'haversofert alguns atacs dels demòcrates, Longperdé forces. Una hora més tard, les tribu-nes públiques s'ompilen de noctàmbuls aris-tocràtics — fracs, vestits de nit, etc. — queanaven a riure una mica contemplant elgran espectacle... Si el representant de Lui-siana acabava els arguments, els infatiga-bles periodistes que romanien al saló desessions, n'hi suggerien de nous. Parlà deFrederic el Grand, de Voltaire, de Danton,contà anècdotes de família... Després, pertal de reposar, féu llegir el programa delpartit demòcrata. Provà altres trucs dila-toris .... les 3'50 de la matinada, l'orador,cansat, retut pel llarg esforç, renunciava aseguir parlant... No havia pogut batre elrècord oratori en poder del senador La Fol-lette, el qual, en 1908, havia parlat duranti8 hores i 23 minuts. No obstant, s'hi ha-via acostat bastant. Huey Long havia par-lat durant t5 hores consecutives, emple-nant 85 pàgines de Diari Oficial.., «Ambaquest inacabable discurs—deia Time, deNova York—el dictador de Luisiana ha per-dut la darrera unça de consideració que litenien llurs col•legues del Senat.»

El difunt senador ha deixat un nombreincalculable d'anècdotes. Se'n podria fer ungruixut volum. Per aquest motiu les altesesferes polítiques i intellectuals del país elmenyspreaven. L'acusaven d'inculte i d'in-formail.

No obstant, cal acceptar que Huey Longhavia aconseguit esdevenir un personatgenacional. La depressió econòmica i les vacil-lacions de Roosevelt facilitaren la seva rà-pida ascensió.

El longuisme, cosa buida, inconsistent ifada, havia creat un indubtable corrent d'o-pinió. Amb la desaparició del seu líder, sem-bla que no resistirà gaire temps. Quedendos presumptes hereus : el Pare Coughlini el Dr. Townsend. L'uem i l'altre propa-guen doctrines tan impracticables i tan utò-piques com la «redistribució de riqueses» deHuey Long.

Ha caigut un demagog.,. El tercet quedareduït a un duet. El capitalisme ianqui haperdut un agent inapreciable. Mentrestant,el aseràficn P. Coughlin i el ((filantròpic»Dr. Townsend ureben rionebrosos donatiusper a seguir la valerosa campanya a profitdels humils..,»

El mestratge del difunt dictador ha estataprofitat. Ha fet escola.

FRANcr•.sc MARGARIT

El programa de Huey Long

El dictador de la Luisiana, que fa pochavíem . presentat als. . nostres lectors, hamort d'un atèmptat, potser degut al com

-plot ordit en un hotel de Nova Orleans ial qual Huey P. Long havia alludit en undiscurs al Senat, tot dient que no se'l preniaseriosament.

Es sabut que Long asQirava a la resi-dència i que la 'seva plataforma era laredistribució de riqueses. Havia calculat quereQartint la riquesa total dels Estats Units,cada ciutadà tindria una renda de més decinc mil ddlars, una casa, un auto i unaparell de ràdio.

Els vuit punts del seu programa, exposatspzr ell mateix, eren

s. A cada familia serà atribuïda la pro-pietat d'una terra d'un valor de cinc a sis001 dòlars: . .

z. Ningú no tindrà dret a una fortunasuperior a cinc milions de dòlars.

3. L'ingrés anual d'una ,familia no seràmai inferior a dos mil cinc-cents dòlars.

d. Les hores de treball seran limitades,a fi d'evitar la sobreproducció, i stadoptaranles màquines més perfeccioríades a fi dedeixar a l-'home la major llibertat possible.

5. A partir de seixanta anys, es tindràj ensió.

6. El goveru emmagatzemarà el sobrantde la producció per a evitar la seva des-trucció i prevenir els anys defectuosos.q. El govern pagarà als veterans de

guerra el que els és legítimament degut icurarà d'una instrucció igual per 4 tots elsinfants, als quals ensenyarà un ofici.

8. Els fons necessaris per a aquest pro-grama seran trets de les grans fortunes.

Entre ratlles

Quin ha estat el sentit de l'afer Rickett?,es pregunta un maliciós comentarista. Quéen queda després de la intervenció de laCasa Blanca anutlant la concessïó?

La premsa financera britànica diu que noen queda. res. Però sembla que en quedaun resultat. El president dels Estats Units,anullant la concessió ei nom de la neutra-

Frank W. Rickett

litat americana, ara no podrà tolerar capoperació financera italiana a Wall Street.Les banques angleses, neguitoses de pensarque Itàlia podia procurar-se capitals als Es-tats Units, ara estan tranquifles.

Qualsevulla que sigui l'instigador de l'a-fer Rickett, el resultat és evident.

Antecedents

El nom de F. W. Rickett, gràcies al cable-grama de Percival Phillips — corresponsal jade la guerra hispano-americana, entre d'al-tres guerres — passà sobtadament de l'obs-curitat a la celebritat. Les persones ben in-1ormades recordaren que aquest home ja te-nia en la seva història altres afers, com laseva eficaç intervenció en els petrolis de

.Mrs. F. W. Rickett

]'Irak i de ¡'Irem (abans Pèrsia), Tanibé s'harecordat que, en companyia• d'un misterióseaptain Gardner, provà de lligar caps amb-1 bd-el-Krim.

.9bans de la guerra, Rtckett havia perdutl'herència paterna criant bens a la Patagò-nia. Després de la guerra, el seu camp d'w-tivitat bou França, intervenint en diversesempreses de reconstrucció a les regions de-vastades. Més tard, una banca anglesa eltenia d'agent per a procurar enrprèsíits a lespoblacions que s'havien de reconstruir, Totd'uïut, la banca trencà anrb ell, i Rickettabandonà l'hotel sense Qa,"ar la nota, dei-xant només unes maletes no mossa ben pro-veides que, ben entès, no ha reclamat mai.

Quai Wilson passa als despatxos secrets deles cancelleries. Es aileshores que la feinaés efectiva.

Entre els discursos «històrics» pronunciatsdarrerament a Ginebra, dos n'hi ha en pri-mera línia, el de Samuel Hoare i el de Pier-re Lava4. Hi ha petits matisos que no esca

-pen als vells habituals ginebrins. Hoare —que recordem capita de l'exèrcit britànic enel front italià, sense que ningú pensés el

paper que havia de fer en la història delseu ,país — s'ha alçat en favor del Cove-

nant,.. violant-ne el reglament. En efecte,com Laval li féu observar, en l'assembleaano podia parlar del conflicte italo-etíop per-qué no constava en l'ordre del dia. Però ellpassà per damunt de la qüestió reglamen-tària. Hoare i Laval han sostingut la ma-teixa tesi, però l'un' des d'un punt de vistaque no sempre ha estat el que han seguitels predecessors, i l'altre amb major fona-ment, donada la continuïtat de la políticainternacional del seu país.

El cap del govern francès ha refermat lafidelitat de França a la S. de les N., demos-trada c+larame'nt en els setze anys de la sevaexistència. Si l'acció de França i dels paï-sos democràtics que li han fet costat no hapogut tenir tota l'eficàcia desitjable, la culpaés precisament del Covenant, obra de House,conseller diplomàtic de Wilson, que avui ésl'únic partidari de Mussolini als (EstatsUnits. Encara que hi hagi retocs de Bour-geois i d''Anziilotti, el Covenant es ressentmolt de l'esperit anglo-saxó. Un ràpid copd'ull demostra que es presta a totes les ma-niobres i que és poc expeditiu. França i els

seus amics han intentat fer-lo més senzi'IIi menys aprocedimenter» sostenint, sense

èxit, una oportuna reforma — diferent de laque havia concebut Mussolini, basada en lajerarquia amb supremacia de les grans na-cions —, en el sentit de fer-lo més auto-màtic.

Passant per alt certes subtiileses político-jur:diques, especialment avui posades en

]oc, una veritat s'imposa, i és que un tri-bunal sense gendarmeria no té possibilitatde funcionar. Una cosa és dir als governsmembres de la S. de les N. que es posind'acord per a una acció comuna en favord'un pafs agredit i per consegüent contra

l'agressor — suscitant així polítiques perju-dicials i implicant responsabilitats direc-tes —, i una altra cosa és tenir una forçapròpia que pot entrar en acció en el mo-ment que cal. Fóra aleshores la S. de les N.que actuaria, en nom de la justícia inter-nacional, i no els exèrcits de determinatspaïsos. (Ens sembla que la diferència és prouevident. Aquestes consideracions ens ferenpartidaris dels projectes Tardieu-Herriot deconstituir la S. de les N. com un Superestat,i els esdeveniments actua'ls ens refermen en

aquesta convicció,

Doncs, Laval ha tingut raó de refermar,en nom de França, la seva fidelitat a laS. de les N. ; però si Hoare ha assumitcompromisos pel que fa a l'esdevenidor, noens sembla que hagi estat exacte quan ha

afirmat que la Gran Bretanya ha mantingut

constantment una línia de conducta sem-blant. Si Briand hagués pogut parlar hau-

ria preguntat qui va fer fracassar 'la Con-feréncia del Desarmament, sinó Mac Donaldi Simon.

La veritat és que, en els primers temps,els anglesos tingueren supremacia dintre laS. de les N., s quan aquesta començà adisminuir, Drummond deixà el secretariatgeneral i l'actitud del govern de Londrescanvià radicalment, i les violacions del pacteno es feren esperar. El mateix Hoare tésobre la sera consciència política l'acord na-

val amb Alemanya, estipulat el t8 de juaiy

darrer, que no és sinó una violació de lalletra i de ]'esperit del Covenant.

El conflicte italo-etíop, que a més a mésde greus complicacions ha posat també enperill els interessos britànics, ha provocat unpenediment, pel que sembla, de la políticaanglesa, que s'ha adonat de tota la impor-tància de la S. de les N. I no solament An-glaterra, sinó els altres països s'han soli-daritzat novament amb Ginebra. Això ésun fet exce •lent, i una garantia per a l'esde-venidor de la S. de les N. Però perquè aques-ta correspongui a l'alta comesa confiada enésser instituïda, cal que s'arribi com mésaviat millor a un desarmament general, perbé que limitat, i que en cas de conflicte pu-

gui obrar amb una certa autonomia, o, comes diu, automàticament. Però per a això caldonar-li els mitjans d'execució que li man-quen.

#^xVolem esperar que a Ginebra tothom ha

estat sincer i decidit en les resolucions pre-ses, i que les cancelleries seguiran el mateixcamí. Però ara cal preguntar-se si tot aquestpoderós aparell muntat a Ginebra podrà fun-cionar per a evitar la guerra a IEtiopia i, elque encara és més greu, les seves compli-cacions eventuals.

Mussolini no transigeix. Ha aconseguitque es formés un corrent d'hostilitat contra

d'ell i també contra el pafs que porta a laruïna. Està decidit a fer la guerra i novacilla a amenaçar els anglesos, els qualsno semblen maaitenir llur flema llegendària.La situació, doncs, si no és desesperada,

és gravíssima. El Comitè dols Cinc faràconèixer les seves conclusions dintre un odos dies; però si Itàlia es retira de Ginebra,com també si no es retira, es pot consi-derar que aquelles conclusions no seran ac-ceptades per Mussolini.

Passat el temps de les paraules i arribatel de les decisions, quina serà l'actitud deles nacions del món?

Es parla de sancions econòmiques. A partde llur ineficàcia i de la necessitat d'acon-seguir la unanimitat dels vots del Consell,el sol fet que fossin decidides podria provo-car perilloses reaccions 'per part d'Itàlia.

#**

Tot el que ocorre en el món té el seu ori-gen en la crisi económica que preocupa go-verns i pob'es.

Es parla molt de justícia internacional,però aquesta no ha de limitar-se als puntsestrictament polítics, sinó que ha d'esten-dre's també als problemes socials.

Ve a tomb observar que si certs països— i és el cas d'Itàlia — manquen de stocks,n'hi ha d'altres que els en sobren. Que elmón i les seves coses estan mal repartits,és evident. Per exemple, el Canadà, que po-dria nodrir cent milions d'homes, només téquinze milions d'habitants ; Austràlia, grancom tres quartes parts d'Europa, només tédeu milions d'habitants ; l'Africa del Sudté també possibilitats enormes. Tot això,però, no impedí que els anglesos s'adjudi-quessin la major part de les colònies ale-manyes, especialment les de l'Africa Orien-tal, exce}lents terrenys de poblament.

Hoare ha parlat a Ginebra d'una distri-bució de primeres matèries que es podriaconcedir als països menys afavorits. No enssembla que això sigui suficient per a resol-dre els problemes econòmics.

*»*Després de Ginebra, l'atenció per uns mo-

ments s'ha de decantar a Nuremberg, on elFührer ha fet un discurs. Ha parlat depau, també ; però el Reich augmenta elsseus armaments. Es que quan els dictadorsparlen de pau es refereixen sempre a laque vindrà després d'una guerra, no a lade mantenir el statu quo.

Hitler ha parlat de pau, ha exterioritzatsentiments amistosos envers França i hadeclarat que no té objectius sobre Austria...A tothom ha fet l'efecte d'una comèdia,però que s'ha de convertir en tragedia.

TIGGIS

CAMISERESPECIALISTA

' E%IT EN LA MIDA

JAUME I, tíTelèfon 1!655

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MARTIMàxlma rapidesa 0 Mòxlma qualltat

AVINYÓ, 19, pral.: Telèfon:17047 : BARCELONA

S'afirma generalment que la S. de les N.s'ha consolidat, i que mitjançant l'aplica-ció del seu mecanisme la pau és ara invul-nerable.

La llarga experiència de la política inter-nacional, incloent-hi el que es refereix ala S. de les N., ens aconsella de no exage-rar l'abast d'aquestes darreres diades gine-brines, on s'han desenrotllat esdevenimentsde gran importància.

'La nostra reserva es basa en el fet prouprovat que no basta que a Ginebra s'hagindemostrat bones intencions, sinó que calque aquestes siguin mantingudes quan laciutat del llac de Laman es buida de l'ex-cepcional públic internacional i 4a tasca del

inmumnlumumuulunnuufmm^uunmm^unnnnnllnlllnnnllfllntIIIII1111111nI111111111111II1^

- K E N N E 1 EL MILLOR ESPECTACLE DE L'ESTIU =_

En cl lloc més Típic, Fresc i Pintorc<c de Bar celona

CURSES DE LLEBRERS =_

= Cada nit. Dissabtes i diumenges, tarda i nit

E Lxir ,oHuticr i Annb.,' lletra B d, 5 L Pla{ a G+alnra E

I I I I I I I I I I I I I I 11111111111111111111111111111111111111111611 111 i I I I I I1111111111111111111111111111111111111111111 1I I c

Gene Raymond i Nancy Carroll en aVarxell sense post»

Famós per uns èxits sorollosos obtingutsen el teatre, Marcel Pagndl es cregué ambdret a pontificar sobre el cinema. Les sevesmanifestacions promogueren un cert enre-nou en el camp de la crítica. No pel quedeien, sinó pe] qui les deia.

Embarcat en una empresa de producciócinematogràfica, ]'expressió de les seves oni-nions no podia fer altra cosa que compro-metre'l. Al temple del cinema, en els altarsdel qual hi ha canonitzats Chaplin, Grif-fith, Vidor, Lubitsch, Sternberg, un neòfitcom Pagnol havia d'entrar-hi caminant depuntetes, .amb dl barret a la md i, després,posar-se humilment a la feina.

Orane Demazis en (Angèle

MIRADORSubscripció: 3'30 pies. 4rimesfre

Rambla del Centre, núm. 19Telèfon 23118

CAPITOLDEMA ESTRENA

en solemnialinauguració

oficial de latemporada

óEL

fIJ 44ENTA^06

Tot l'encís i dinamisme

de les novel' les de capa i espasa ®I

4 ' ' ""` IID ` 19-IX-35

EL CINEMAL'ACTUALITAT CINEMATOGRAFICA

L'AUTOR D'«ANGELE»

Comença la temporada PagnFilms shakespearians ol, el cineasta escèpticLA CRÍTICA DG FILMS

Ja som al temps de rependre la nostralabor habitual, que és allò que hem con-vingut d'anomenar la crítics dels films,una labor aquesta practicada en formes moltdiverses per molts que pretenen dedicar-s'hi.No alludim precisament les divergències decriteri en la manera de valorar tal o talaltre film, alludim la manera d'entendre laforma en què cal practicar la disciplina dela crítica.

sí, crítica vol dir valorar. No procedeixdistingir entre el que dl film és i el que elfilm val, per tal com aquestes investigacions

han de coincidir forçosament. La crítica pro-curará per 'tots els mitjans possibles desuggerir al lector el que és el film, i na-turalment que el judici de valor que caldriapronunciar va implícit en la descripció del'obra cinematogràfica.

No és la millor manera de suggerir aques-tes coses, la que consisteix a explicar l'ar-gument, tasca no solament impròpia, sinóen el fons impracticable. Aillò que hi ha dedecisiu en una narració cinematogràfica ésprecisament allò que es rebella a ésser des-crit literalmerot, exactament com el que hiha de poesia en un poema és el que no éssusceptible d'ésser transcrit en prosa.

Cabria en tot cas imitar en un llenguatgeliterari l'estil i tonalitat dins els quals elfilm evoluciona, però per això calen unescondicions d'escriptor que rarament el críticposseeix. Resta, de totes maneres, que caldir si el film està bé o malament i el perquèd'això.

I ara que el públic ja está assabentat dela funció que realitzen els elements fona

-mentals de la tècnica cinematogràfica, ésprova de tacte ano insistir sobre llur ús, si noés en casos excepcionals (aplicació genial delprimer pla, concepció original del muntatge,Innovacions en la perspectiva sonora, etc.).

Quant als intèrprets, és la nostra opinió

us uin^on^aiauPoa 262J24513

DEMA ESTRENA

Busby BerkeleyEl màgic de la coreografia

presenta

PIRVAM SASE1936

Un magnífic poema visual

Un film pensat i realitzat

al servei de la imatge

C

ProduccióWarner Bros - First National

gent, que és el que tantes vegades ens acu-sem d'haver fet.

Serveixi aquest reconeixement de culpa-bilitat d'excusa per aquestes paraules d'a-vui, dites d'u'na manera tan dogmàtica sabreuna disciplina que nosaltres practiquemd'una °manera certament imperfecta.

AL PUBLI-CINEMA

Les sessions inaugurals de ila nova tem-porada, la reobertura dels locals, són esde-

veniments que entre nosaltres no han re-vestit mai cap importància. La temporadasempre s'inicia em forma molt migrada, tal-ment com si tots els empresaris colmcidissina reconèixer que en el temps •que som ésprematur llençar films que s'ho valguin.

Lectors, no us feu illusrons. Caldrà en-cara esperar per experimentar emocions.

Mentrestant, el que no falla és el docu-mental, el reportatge, oi més tenint encompte que l'actualitat es presenta avui es-fereïdora de debò. Per això podem dir queaquells que van al Publi-Cinema, ino hivan pas a divertir-se, sinó a patir. Ara queveient com aflueix .allí nombrosíssima laconcurrència; hem de deduir-ne la conclusióque la gent no defuig aquesta classe d'e-mocions fortes, amb tal de poder-se assa-bentar del que passa.

La fruita del temps és amarga. N'hemvist als noticiaris de maniobres i paradesmilitars ! Mentre el perill de la guerra erallunya; hom podia fruir desinteressadamentde 1'espectacularitat d'aquests preparatiusbèllics, perd ara que sembla que tenim lapedregada al damunt, semblants manifesta

-cions, que aquesta setmana al Publi-Cinemapresenten una brillantor alarmant, tenen lavirtut d'eneomgir el cor dels espectadors.Entre les gestes de Popeye i les pagodes

de ]'Extrem Orient, les allocucions delDuce, els noranta vaixells de la marinaamericana del Pacífic, etc., etc.

Fets, fets i més fets, que deia aquell per-sonatge de Dickens. Al Publi-Cinema tro-bareu una bona colleeció de fets, i de fetsinhumans.

Hi ha un petit reportatge de la Luce,per tant un reportatge de procedència ita-liana, que estableix un parallelisme esta-dístic entre els dos països avuiencarats ambles armes a la mà, iEs fet a base de gràficsenginyosos i no té sinó ]'inconvenient d'és-

ser molt curt. Les informacions sobre elconflicte que presenten conjuntament Ufa,

Paramount i Eclair Journal són així mateixd'una lamentable brevetat. Són informa-cions seguides amb la més alta expectació.E1 póblic espera potser una informació sen-

sacionalista, sigui de la banda que sigui.

AI. C0L1sEUM

Una sola casa, la Warner, projecta lasegüent sèrie de films shakespeariansCom us plaurà, La Comèdia dels malente-sos, Les alegres comares de Windsor i Ladotzena nit, a més a més del Somni d'unanit d'estiu, ja famós abans d'estrenar-se.Per cert que la Warner voldria estrenar-loamb gran solemnitat en el mateix teatreshakespearia de Stratford on Avon, en elqual, però, caldria efectuar la installaciódel sonor.

Sacha GuitrySacha Guitry, que ara acaba de publicar

el primer volum de les seves memòries, Sij'ai bonne mémoire, ha presentat ja ensessió privada els seus dos films Pasteu iBona Sort.

Un crític ha dit que en aquest segon esretroba l'esperit de l'autor de Je t'aime,que acabava amb aquelles paraules d'Ell aElla: •

—EI nostre amor?... Es tan poca cosaque ni se'n podria treure una obra de teatre.

En Bona Sort, apareix una carretera i eltap del radiador de l'auto om van els per-sonatges. Mentre la carretera passa davantels ulls dels espectadors, hi ha aquest dià-le

EIl.—Oi que sembla que siguem al ci-nema?

Ela.—Exacte.Ell.—Saps com es premen aquesta mena

de vistes?Ella.—No.Ell. —,Sembla que posen la máquina sobre

el capot.Ella.—Però, i les veus?Ell.--Les enregistren després, a l'estudi.

1Exfasi»» als Estafis UnitsDesprés h'haver-ne parlat 'molt els dia-

ris, aquella llauna titulada Extasi no hapogut entrar als Estats Units. No solamenttotes les gestions per tal d'amansir la cen-sura han fracassat completament, sinó que,per sentència judicial, la còpia d'Extasi haestat cremada oficialment.

Els considerants de la sentència fam sa-ber que és un film obscè i que el fet que hiaparegui una dona despullada és una ofensaals espectadors. IEls concessionaris del filmhan apellat de la sentència i demanen qua-ranta mil pessetes de danys i perjudicis perincendi intencionat.

Peáifes maniesAls aficionats a les _més petites particula-

ritats referents a les estrelles cïnematogrà-fiques, dediquem aquest petit inventari detics i petites manies.

Jean Hlarlow es rosega les umgiles, CaryGrant es grata les orelles, Svlvia Sidneytrenca llumins i Pat O'Brien fuma catorzecigars negres diaris.

Norma Shearer té la mania de rentar-seles mans, James Cagney mou la mandíbulainferior cada vegada que es troba en unasituació que el fa pensar i William Powellparpelleja nerviosament.

Fay Wray no es deixa els cabells tran-quils, Robert Montgomery belluga les es-patlles i Marion Davies tartamudeja abansde rodar, Otto Kruger no sap estar-se detallar fustetes i Irene Dunne de retorçarmocadors.

Ja se sap que Marlene Dietrieh té fia ma-nia de vestir-se d'home i Mae West la demoure les anques, que Greta Garbo s'arros-sega en lloc de caminar (quan no té l'objeç-tiu davant, .i encara!) i Jeanette Mc Donalddóna voltes sobre ella mateixa.

Mary Pickford formacompanya

Dos dels noms més famosos de la pro-ducció americana s'han unit. Mary Pickfordi Jesse L. Lasky han signat un contracteconstitutiu d'una nova companyia, de la qual

Laslcy és president i Mary Pickford vice-presidenta. La foto mostra, d'esquerra adreta : Lloyd W. Wright, «attorney» ; l'ac-tor cinematogràfic Francis Lederer ; SamuelGoldwyn ; N. A. Mc Kay, manager de lanova compaclyia, al volt de la tauila on MaryPickford i Jesse L. Lasky signen el con-tracte.

Noficíes curtesWilliam Wellman acaba Robin. dels Bos-

cos d'Etdorado, amb Warner Baxter.—El film americà de Dupont, l'autor de

Variété, serà The Bishop Misbehaves, ambMaureen O'Sullivan.

—Sota la supervisió d'Ernst Lubitsch,Lewis Milestone rodarà La invitació a lafelicitat, amb Marlene Dietrich i CharlesBoyer.

—Carl Froelich prepara un Raple de lesSabines amb Emil Jannings.

—+Clarence Brown prepara Ah. Wilder-ness!, segons d'obra d'0 Neill, amb Wal-lace Beery i Lionel Barrimore.

Des del setembre, compreu el g de cada mes

CINE-STARmagazine cinematogràfic

persona, i un amic pare-pedaç, que tot hoarranja, i que en la novella de Giono ésel narrador.

La història, per si, és banal. Pagnol ha-via de fer-la bona per mitjà de l'estil cine-matogrlfic•, equivalència de l'estil 'literaride Giono. La història és banal ; peró lesgrans obres cinematogràfiques generalmentestam bastides damunt históries tant o mésbanals que aquesta. La banalitat que noté remei, però, és la del cineista Pagnol.

No direm que al llarg d'Angèle no hihagi algun moment interessant, alguna es-cena reeixida. Però aquestes no aconseguei-xen salvar una obra l'autor de la qual igno-

ra les beceroles del seu ofici,que són saber contar una his-tória amb llenguatge cinema-togràfic.

Pagnol possiblement es cre-gui un revolucionari pel fet deno saber res, d'ignorar i deprescindir dels esforços que

f durant trenta anys han fet unapila d'homes per tal de tro

-bar i de fixar les caracterís-tiques d'un art. Pagnol deucreure que n'hi ha prou ambcollocar dues persones cara acara, posar-los a la boca unesfrases més o menys interes-

,, sants, fotografiar-les amb una°^ mica de bona voluntat, i que

r tot això, si es fa bé, produeixl'emoció cinematogràfica.

Els cineistes de principis desegle operaven així. 1 certsmoments d'Angèle ens recor-daven, no sabem ben bé perquè, la infantesa del cinema.Perd després, els grams rea-litzadors han descobert que l'e-moció cinematogràfica no éspas una bella fotografia ni unpersonatge pintoresc, ni unaactitud impressionant, sinóque és la fusió d'aquestes id'altres virtuts ; no la reunióde totes plegades, sinó preci-

^' s,,ment la manera de reunir-tt",., les.

Es així com el cinema hatrobat el seu llenguatge. L'hatrobat sense ben bé adonar-se'n i a la troballa hi han

Contràriament a això, l'arrauxat autor deTopaze féu irrupció al cinema corrent agrans gambades, en mani,gues de camisa,oridaint amb veu alta i disposat a tiraral dret.

Nosaltres no li retreguérem aleshores laseva actitud, convençuts que un dia ja Q'ar-replegaríem. Aquest dia s'ha presentat ja.Dels estudis de Marcel Pagnol n'han sortit

j a algunes produccions. Les obres, ai !, sónmés expressives i bastant més comprome-tedores que les paraules.

Marcel Pagnol, productor cinematogràfic,pateix d'un defecte, essencialíssim : no creuen el cinema. Fa gràcia dir-ho, però ésaixí. Home de teatre consumat, per ell elcinema no és sinó una derivació teatral.Una nova forma d'edició teatral. Un pro-cediment de proporcionar a l'obra teatraluna més àmplia i perfecta difusió. Però .noun art independent amb lleis pròpies.

Es clar que aquesta creença no és pasprivativa de Pagnol. Amb ell, la compar-teixen molts altres, especialment gent deteatre. A la pràctica, aquest criteri ha donatja algunes monstruositats com la filmacióque la Comèdia Francesa ha fet d'algunaobra del seu repertori. La cambra immòbila la boca de l'escenari i, al seu davant,representar de cap a peus tota la comèdia !Així els pobres provincians—han dit els di-rectius de la Comèdia Francesa— podran ad-mirar les glòries teatrals de la nació. Esd'esperar que dus provincians francesos pre-feriran veure qualsevol altre film, per me-diocre que sigut.

Però tonnem a Pagnol, i al seu film An-gèle que ens serà presentat aquesta tempo-rada que estem a punt d'encetar. En elsrètols preliminars, després de fer constar lamarca, l'origen, la direcció, etc., i en ar-ribar a les collaboracions, ens varen sor-pendre aquestes paraules, que reproduïmde merriárla : «decorats reals, establerts pelsenyor Tal, mestre de cases».

A nosaltres, aquest mestre de cases vasemblar-nos tota una professió de fe dePagnol. Aquest venia a dir-nas : El ci-nema, senyors, és una enredada. Els directors cinematogràfics són una colla d'im-postors que excelleixen en l'art de dinar-vos gat per llebre. Al cinema tot és men-tida : els paisatges, els sentiments, les pas-sions, ales paraules... Sortosament ara ar-ribo jo a obrir-vos els ulls i a descobrir-vosel món. En el meu film, per exemple, resde decorats de cartó. Jo he agafat un paletaautèntic, que mitjançant una gaveta de ci-ment, uns maons i, tal com Déu mana, ambla suor del seu front, ha construït unamasia autèntica, damunt la qual, senyors,ja hi pod°u pujar de peus...»

I, amb aquests tons, continuava el dis-curs de l'arrenca-queixails Pagnol a la portade la seva barraca. Mentrestant a dintre,al llenç, amaven succeint-se les escenesd'Angèle.

Angèle és l'adaptació cinematogràfica queel propi Pagnol ha fet de la novella Un deBaumugnes, de Jean Giono. En l'originales tracta d'una obra de tema pagès, sen-zilla i emocionant, el millor encís de laqual consisteix en dl llenguatge amb quèestà relatada. Un dels protagonistes ensconta ell mateix la història. I ho fa ambl'estil i_ amb la vèrbola colorida i pinto-resca els fills del Midi francès, ajudadesP' l'habilitat de Giono.

Transposada al cinema, l'obra perd bonapart de la seva gràcia. El seu esquelet ar-

gaumental és convencionalíssim : la moja pa-esa enganyada per un ganàpia que se l'em-

porta a ciutat i la deixa en un prostíbul.E1 penediment de la noia, la seva tornada

a la llar, amb una criatureta als braços.Després, la redempció, amb un enamorattímid i ingenu, un pare rabiós però bona

que caldria ,negligir-los més del que es fa,car la majoria de les vegades no són sinó ins-truments dòcils en mans del director. Natu-ralment, ells presenten característiques físi-ques i certes aptituds expressives, però nohem d'anar fins a atribuir-los talents que 'notenen.

Convenim que tot el que venim dient ésmolt bonic de tenir-ho en compte quanes tracta d'un film bo, és a dir un filmamb gruix que hom pugui sotmetre a l'a-nàlisi, però com que la majoria de fiilmsno es troben en aquestes condicions, heus

-ací per què tantes vegades el problema críticés eludit per decidir-se a fugir per la tan-

Hl ha una divisió dels gèneres cinema-togràfics que s'imposa per la seva claredat.Es mòlt còmode per començar a distingirun film indicar el gènere a què pertany.Ara que hi ha exemples de pel.lícules quesorgeixen d'una mixtura especial que els

dóna múltiples cares. Això, naturalment, perqui vulgui de totes passades classificar -lo,perquè en realitat fia pel.lícula presenta unafesomia normal i acusa una unitat.

Per exemple, la peliícula que donen alColiseum: Vaixell sense port, que és unfilm policíac amb una suculenta colleccióde pocavergonyes simpàtics, un film d'hu-mor i un film musical amb números derevista tan espectaculars com els més.

Vaixell sense port és una pel.lícula dirigidaper Benjamin Stoloff, que no acusa capnovetat, puix que no fa sinó reunir ambuna incontestable destresa una sèrie de té-pics del cinema standard, però que té l'a-vantatge d'ésser distreta.

Hi ha Nancy Carroll, que és una artistaahir molt sol.licitada i que avui no es pro-diga pas gaire.

Josce PALAU

fina escena de «La Dama Boba»

Escudero i el ballarí nordamericá Ellis Gold,al terrat d'un gratacels de Nova York

19-IX-35

EL TEATREDansa i cinema

A la Maison Dorée, Federico García Lorcademana al carnbrer una camamilla amb unacopa d'anís.

—Estic a règim — em diu —, però, comveieu, és un règim de ((presó atenuada».Ai, quan em posin en llibertat! Rieu-vosd'aquell gran músic i gran bevedor que fouMussorgsky !

García Lorca, andalús cent per cent, comell mateix confessa, és abundant i viu deparaula, incisiu i ingenu alhora.

Aquests dies es passa la vida entre elBarcelona i la terrassa de la Maison.

^El teatre i el carrer...Les dues coses que més l'atrauen. Al

teatre recorda el que succeeix al carrer, fontde poesia. Al carrer li plau conversar sovintsobre el teatre:

Quin apassionat! La seva passió, però,és passió d'home intelligent, passió de poeta.

Ve a tomb La Dama Boba, i li comunicoel retret que li fa mdlta gent d'haver su-primit trossos essencials de la bella comèdiade Lope de Vega i d'haver-hi introduït mo-dificacions que la desnaturalitzen.

Què he dit ! García Lorca salta de se-guida:

—Aqueixa pobra gent que em censuren apropòsit de La Dama Boba, mo saben nique Lope de Vega hagués existit. ConfonenLa Dama Boba de Lope, de l'immens Lope,amb La Niña Boba que des de fa anyses ve representant i que no és altra cosaque una refosa lamentable.

—Què heu suprimit vós en definitiva?--Vint versos. Menys! Uns quinze, no-

més. I potser ni hi arriben. Són versosinnecessaris i més aviat dolents. Són puntsmorts de l'obra. IEl teatre clàssic espanyolm'està ple, de punts morts d'aquests. Sónversos que resultaven pesats i alteraven elritme de farsa — de farsa molieresca — quehe volgut "donar a la comèdia.

García Lorca continua—Si hi hagués fet alguna mutilació d'im-

portància, ho confessaria i tractaria de jus-tificar-la. Jo sóc molt franc! Em El Caba-llero de Olmedo, per exemple, que és unade les obres més considerables del teatreuniversal, he tallat, en la versió que repre-senta l'agrupament «La Barraca», les tresescenes darreres de la venjança. Amb lamort d'011medo tot acaba, no és veritat?Dones, després de la mort, prou ! A dormir!Les tres escenes alludides són una concessiófeta per Lope al públic, i amb elles l'obraperd grandesa. Però ja és sabut que entemps de Lope el públic reclamava el càstigdels culpables. a i Que los maten ! — crida-va —. ¡ Que los maten !» E4s autors, ales-hores, els havien de matar, i així, per culpadel a,i Que los maten !», varen ésser mal-meses un grapat d'obres teatrals d'aquellaèpoca. ..,

L'autor de Yerma és ja un torbellí. Ningúno el detura. No deixa interrompre, mo deixapreguntar. Enamorat dels clàssics espanyols,no admet que se l'acusi de mancament ala devoció que els té.

—Voleu un altre exemple de com pro

cedeixo i he procedit sempre amb els clàs-sics en general i més concretament ambLope de Vega? Ens l'ofereix Fuenteovejuna.D'aquesta obra només n'he donat, en lesrepresentacoins de ((La Barraca», seixantaescenes. He separat tat el drama polítici m'he limitat a seguir el drama social!.Però ho he advertit. No he dit : «Ara aneua veure i escoltar Fuenteovejunan, sinó quehe anunciat : «Vaig a presentar-vos unaantologia de Fuenteovejuna».

—Tothom hauria d'ésser honest així.-AJo estic content d'ésser-ho. Amb els

clàssicsespanyols s'hi ha atrevit el primerque •li ha semblat, i per això hem vist iveiem, del nostre teatre clàssic, represen-tacions llastimoses. 'Els dlàssics espanyolspoden ésser interpretats de diverses mane-res, sempre que sigui a través d'un poetaque els senti en el seu cos i en la sevaànima. Ocorre el que amb la música. Unacomposició de Chopin resultarà diferent sil'executa Rubinstein o si l'executant ésBrailowsky, però l'obra restarà la mateixa.Es tracta de la forma — sensibilitat, tem

-perament — de fer-la arribar al públic.—Exacte.--No penseu que sigui enemic dels textos

íntegres. Vaig donar una vegada, sencera,La guardia cuidadosa, de Cervantes, i vaigpresentar-la com una gran pantomima decirc. Admirable, eh? Admirabile! Però fouun daltabaix.

—.Aquestes fantasies haurien d'ésser ac-ceptades més aviat que certes refoses.

-4 tant, home! El que s'ha fet, en ge-neral, amb els clàssics, sio té nom. Es re-presenta per Borràs una refosa d'El Alcaldede Zalamea en la qual el paper de la damano té cap relleu i les escenes més formosesde l'obra han desaparegut. Per què? Pora facilitar el màxim lluïment al'actor.

-Que cobra els drets, a ben segur.—Jo no m'atrevia a dir-ho.García Lorca té, encara, tela per éstona.—Moltes de g es refoses d'obres del teatre

clàssic espanyol foren fetes a les darreriesdel segle passat. 'Els refonedors procurarenadaptar llur treball al gust del temps, noja solament modificant el caràcter dels per-sonatges i, per tant, de vegades, l'essènciade S'obra, sinó tambd distribuint les escenesen els tres actes de reglament, amb la qualcosa s'estalviaven els inconvenients de l'es-cenari múltiple. Així, tornant a La DamaBoba, algú ha insinuat que jo he retallatel paper de Nise, la germana, quan en rea-litat no í'he tocat en res, absolutament enres, de l'original. El que passa és que al-guns refonedors li augmentaren el text ambuns latinajos i unes ximpleries que na hiha per on .agafar-ho. Heus-ho ací ! Varencreure que l'oposició amb la Boba seria,d'aquesta forma, més oberta. Una veritabledesgràcia! H1 ha refonedors que àdhuc hancanviat els noms dels personatges. A Clara,la dameta de companyia, li diuen Blasilla,no sé per què. Us diré més : María Gue-rrero, que era una actriu magnífica, pre-sentava — a través d'una refosa feta, crec,pel seu marit i un traspunt — La DamaBoba com una ingènua que feia la tonta.No, no! La Boba de Lope és boba de ve-ritat ! Lope nó volgué, com molts suposen,oposar dos caràcters, sinó demostrar queuna ánima obscura pot ésser curada perl'amor. Es més clar que l'aigua.

Aprofito un moment de respiració del meuinterlocutor per a preguntar -li què ha in-troduït ell en La Dama Boba.

—La cançó dels gats, al primer acte, iles seguidilles del fina!. Res més ! La pri-mera, perquè trobo que hi escau ; les segui

-dilles, per a completar l'acabament de l'obraa la manera d'aquelles tonadilleras que entemps de Lope actuaven, moll sovint, des-prés de l'espectacle.

—Són vostres les iHustracions musicals deLa Dama Boba?

—La cançó dels gats i les seguidilles, sí.N'hi ha, a més, dues de Salinas i una neBarbieri. La lletra de les seguidilles és deCervantes. L'he treta d'un entremés. Espreciosa, oi?

García Lorca no se sap estar de cantar-la

Pisaré yo el polvito,ay! atán nienudico,;pisaré yo el polvó,atán menudó.

Jonx TOMAS

HOMES COSES DEL TEATRE CATALÀ

Els inicis de la prosaEm permeto de creure el flector sota el

Surt de la requisitòria, lúcida i subtil, aquè Domènec Guansé ha sotmès poc ha lapersonalitat i l'obra de Feliu i Codina. L'es-tudi de Guansé — tanmateix frangible enmants aspectes — comporta l'escali que potésser una síntesi cronològica de l'empra-ment de la prosa en l'escena catalana, queacollí la reforma al cap de cinc anys d'ha-ver publicat Conrad Roure un artide exal-çant la conveniència que en 1'atorgació deles distincions acordades pel Consistori delsJocs Florals fossin tinguts en consideracióels prosistes. En el treball que rememoroes declarava Roure partidari que, ultra ésserreverenciada als Jocs, entrés la prosa alteatre, d'on roman — digué — injustamentexclosa, tot i comptar amb antecedents va-luosos espanyols i estrangers.

La primacia de l'ús de la prosa teatralpertoca, a Catalunya, a Arús i Arderiu,autor d'una comèdia en tres actes, La mdoculta, estrenada vuit mesos abans que Fe-liu i Codina fes conèixer El gra de mesc.La restricció que hom pot formular a Arúsatany als orígens de l'obra, l'originalitat dela qual ha d'ésser posada en quarantena.Després de ]'aparició d'El gra de mese,retret centenars de vegades com el punt departença del nostre renovellament escènic,lliurà Soler El trinc de l'or, primera pro-ducció seva acordada a la nova modalitat.

Un cop estrenat El trinc de l'or, repren-gué Soler la forma que li era cara. Sotaterra, La ratlla dreta, E1 Pubill, són títolsen vers que precediren El lliri d'aigua iL'hereuet, composicions ambdues amb lesquals el fundador del 'Peatre Català fa viaa la prosa. Arran d'aquestes provatures,acomplertes en i886, romangué Soler dis-tanciat de la prosa fins a les acaballes dela seva carrera exemplar ; en hores ja deremolliment del seu estre fecundíssim ; enocasió — pocs ho saben — d'aplicar-se a unatasca per ell inèdita. A adaptar dues obresexòtiques, subscrita, l'una, amb un pseu-dònim.

Val la pena de constatar que en 1'entre-mig d'El gra de mese i El trinc de l'or fourepresentada una escenificació de L'Assom-moir, de Gola, retolada La taverna, signadaper Arús i Vidal Vailenciamo, i escrita, ;nosolament en prosa, sinó oferta com assaigd'ún gènere oposat llavors a la significançaadmesa en el teatre pairal. De dir tambéque Raure, portantveu de la mutació re-comanada, em sembla i tot, per ell mateixaltres vegades, no reté tribut a la moda finsa començaments de l'any 1892, data en laqual féu representar all Romea un actetsense dames, dit De teves a meves o elquarto dels mals endreços. Tals foren, so-merament apuntats, els inicis de la prosadramàtica catalana, element que segons aca-bem de veure compta, a tot estirar, migsegle d'existència. Hi ha raó de queixar-seque no hagi assolit la prosa teatrail la vi-bració i la flongesa que voldrien els hiper-

estèsics que creuen factible arribar i moldre?Altrament, i tornant al Gra de mese, he

d'afegir que amb ocasió de l'estrena d'a-questa obra remarcà la crítica, no ja lanecessitat d'adoptar lla prosa por a totamena de creacions teatrals, sinó de renun-ciar a la idea d'apel•lar, per a desvetllar elsentiment del públic, als aefectarros arti-ficiosos i en'luernadors ; al llenguatge re-tòric i compassat ; als finals d'acte crepi-tants)), etc. «Feliu — s'afirmà — ha assenya-lat al teatre catailà un nou camí de bangust i discreció.»

Soler, si he d'ésser franc, es manifestàd'antuvi força desairós amb l'experiment.Creia, i no s'amagà de dir-ho, que ambl'assimilació de la prosa sortirien els dra-maturgs com els bolets. Que escriptors alsquals no havia passat mal por lla barretinaescalar les taules, especularien de llavorsendavant amb ]'estímul o la facilitat queell suposava que era poder-se expressar cor

-rectament i planerament. La fluixedat delraonament de Soler resta comprovada, pri-mer amb ol fet que tots o gairebé tots elsautors del temps d'ell, o formats al seurecer, romanguessin fidels a la tradició ; des-prés, amb el nombre reduidissim d'autorsnous, conreadors de l'especialitat. Llanes,Roca i Roca, Pmn i Soler... Guimerà trigàun bon xic a tirar-se a fons en prosa.

Cal dir, en últim resultat — en contra-posició, també, a la temença de Soler —,que un dels crítics que judicaren El trincde l'or demanà, com aquell qui no diu res,la prescripció absoluta del vers teatral, «em

-bafador i anacrònic amaniment retòric —di ué — que serveix de ventalla i áncorasalvadora als autors estèrils».

Es veu que en 1884, com a l'hora pre-sent, tot eren maneres d'opinar.

JOSEP ARTIS

MIRADOR ho ha anunciat. Vicente !Escu-dero ha estat contractat per la Fox per a'!film Here's to Romance. Totes ales altresulotícies sobre aquesta pellícula que hem lle-git coincideixen amb la que ha donat elnostre setmanari. Ara que... Hem rebuttres cartes de Vicente Escudero datades aHollywood. 1 el ballarí gitano ens parla detot menys d'aquest film. Ens diu que hapassejat triomfalment El amor brujo perl'Exposició de San Diego, Los Angeles tSan Francisco. 1 que ha donat una sèriede conferències sobre la tècnica del ball gi-tano. 1 que hasta Dios baila bien, perquèfins i tot ha fet dansar com cal les ame-ricanes del cos de ball de San Francisco.I que ha rebut proposicions del sem•or Mes-tres per a actuar al Liceu él pròxim de-

sembre. Quant a Here's to Romance... Es-cudero és d'una vaguetat descoratjadora.Ahora voy a bailar en una película, ensdiu. Res més. Aquest laconismo ens fa su-posar que 4a Fox no l'ha contractat per aprotagonitzar un film, sinó per a ballar enalguna escena d'ambient espanyol o mexicà.0 sudamericà... 0 balcànic ! Aneu a saber.Aquests americans s'empesquen cada cosa!Sigui com sigui, però, aquesta intervenciód'Escudero en un film ens ha fet pensar enel gran bé que podria fer el cinema a ladansa. I és d'això que parlarem avui.

El cinema, en efecte, seria un mitjà in-apreciable per a perpetuar un art tan mo-rldor com és lla dansa. Un mitjà molt mésprecís que tots els que s'han emprat finsara per a fer durar, si no per sempre, al-menys per molts an y s, un ballet. Passem-losbreument en revista, aquests darrers. Diuenque Jean-Georges Noverre, el coreògraffrancès, gran reformador, va inventar unsistema rudimentari de signes abreviatius iconvencionals per a representar els passosi evolucions, tota l'estructura de les sevesobres. Una mena de taquigrafia. Però unataquigrafia per a iniciats, que molt pocssabien desxifrar. 1 taquigrafia de lla qual,a l'hora actual, ja no se'n canta ni gall nigallina. Molt més tard, Saint-Léon va feruna notació més perfecta. 1 va escriure unllibre, Sténochoréographie ou l'art d'écrirepromptement la danse, publicat a Parísen 1852. Llibre actualment introbable, sensdubte. Altres coreògrafs han anotat les sevesdanses amb un llenguatge més entenedor.Tenim ahl davant un curiós exemplar deCaligrafía coreográfica, original de RicardMoragas, ballarí i mestre de ballet del .Liceua mitjans del segle passat. Aquest documentestà compost de nou dibuixos de conjuntsi solos, dibuixos d'una deliciosa i enterni-dora ingenuïtat, acompanyats dels respec-tius peus, escrits amb una calligrafia tanpintoresca com l'ortografia. Heus-en ací al-guns: Pas de basch, dos de frente y debuelta ; al suelo a la última figura ; pianí-simo los platillos ; este bailete se componede.., etc. Diuen que Petipa també ha deixatescrites algunes variacions dels seus ba-llets...

Però totes aquestes notacions van moltescasses. 1 els coreògrafs, desitjosos de re-constituir obres del passat, han de refiar-semolt sovint de la memòria. Per exemple,la tropa de Monte-Carlo va voler reposarCarnaval. Però Fokin, el seu autor, era aAmèrica on ha fundat una acadèmia. I Woi-zikovski, que havia anat amb Diaghilew,i tenia un record molt precís d'aquest ballet,el va muntar. Ara, els i'ntérprets actuails deCarnaval, Guérard, Hoyer, Jasinski, Pe-troff, el coneixen pas per pas. Quan Woizi-kovski es retiri, o es mori, aquests l'en -senyaran als nou vinguts. I així successiva -ment. Les reconstitucfons fetes de memòriasón molt freqüents quan es tracta de balletsno gaire antics.

Hi ha la fotografia, també. Però aquestanomés pot donar una idea exacta de lesposes estàtiques de la dansa : les cinc po-sicions dels peus i dels braços, les vuit di-reccions del cas... I cap coreògraf no podràressuscitar un ballet d'una altra època sinomés compta amb documents fotogràfics,incapaços de reproduir el dinamisme de lesevolucions.

Breu : tant les notacions escrites, ilegadespels mestres de ballet traspassats, com lamemòria, com la fotografia són obertamentincapaces de fornir una reconstrucció exactade ballets antics. Tot el que s'obtingui ambelles seran simples aproximacions.

Però hi ha el cinema... I, fins ara, ningú,o gairebé ningú, no s'ha preocupat d'uti-

litzar-lo. I, amb tot, quin document inapre-ciable seria un ballet filmat! L'únic capaçde reeixir una reproducció fidelíssima depassos i moviments. Un element més valuósque la mateixa realitat. Perquè l'alentit per-metria de desmuntar un ballet pas per pasde ha mateixa manera que un rellotger des-munta un rellotge peça per peça. De mésa més, hi ha el color. 1 aviat hi haurà elrelleu... El cinema a seques, entusiasmatamb aquestes noves adquisicions com unnen amb una joguina nova, potser oblidaràmomentàniament el seu veritable destí, i'ex-pressió artística, l'emoció, per a lliurar-sea la còpia servil de lla realitat. Però aquestesadquisicions enriquiran considerablement elcinema documental. I és això el que haurande fer els que es decideixin a filmar un

ballet : un document pur. Po-sar el cinema al servei de ladansa. Nio al revés, com fanles revistes cinematogràfiques.Fer un ballet filmat. Com elteatre filmat dels primerstemps del parlat. El directoro l'operador d'aquests docu-mentals sobre la dansa haurand'oblidar les. idees pròpies, sien tenen, i limitar-se a foto-grafiar estrictament el que elsposaran all davant.

A últims de febrer passat,es va estrenar a París allòqué el seu realitzador, el ma-laguanyat Léonce Perret, ti-tulava el primer espectacle fil-niat de la Comèdia Francesa.Q sigui : Les Précieuses ri-dicules, filmades amb el seutext integral, amb els artistes,la posta en escena i el decoratde la casa de Molière, i unacomèdia del repertori modernl'amarga i somrient petitaobra mestra de Sacha Guitry,Les deux couverts. La críticasolvent es va apressar a fersentir la seva veu per a evitarpossibles confusions futures.Va estabilir dos punts de vistael pedagògic i el cinematogrà-fic. Si es tracta de dotar lesescoles, les biblioteques i lesfacultats del món d'un docu-ment viu d'un film d'estuc ,bravo! Però si es tracta d'o-ferir als admiradors de 'Gretai de Marlene el mitja de gus-tar Malière, cal parar els peusa aquells que ho intentin. Ma

lière no es pot adaptar al ritme cinemato-gràfic..I. hauria escrit altres comèdies si elcinema hagués estat inventat al segle xvn.Objecte d'estudi per als iniciats, sí ! Comè-dia per al públic, no!

EI mateix cal dir de la dansa filmada.Hi ha 'l 'aspecte documental, el que avui co-mentem, i l'aspecte cinematogràfic. El pri-mer ha d'ésser purament objectiu. Foto-grafiar la dansa amb un sol aparell i sensecanvis de plans. Una vista de conjunt i noun muntatge artístic. Una reproducció fidel.Un objecte d'estudi per als iniciats. Ha d'a-dreçar-se als. professionals de la dansa, alscrítics, alls balletòmans. 'El segon és unaaltra història... La dansa en un film ensha donat coses tan bones com El Carrer 42i imitacions, on la dansa sotmesa al canvide plans i als encadenaments de quadrosesdevé espectacle purament cinematogràfic,que no és explicable escènicament; i aviatEl somni d'una nit d'estiu, per ah qualBronislawa Nijinska ha muntat expressa-ment uns ballets.

En l'aspecte documental, s'ha fet moltpoca cosa fins ara. E1 profesor Francesc^Pospicil, savi txecoslovac, ha donat en di-versos congressos antropològics, a Praga,a Varsòvia, a Amsterdam, algunes confe-rències sobre les antigues danses guerreresentre els pobles d'Europa. I ha illustrat lesseves teories amb films que ha rodat enels recogs d'Europa on subsisteixen encaravestigis de les tradicions ancestrals en ma-tèria de dansa. Levinson va veure aquestespellícules. I li varen servir per a escriureunes admirables Hipòtesis sobre la dansapopular, unes de les mi'lors pàgines de 1aseva obra extensíssima. De més a més, elque Diaghi'lew no va fer, perquè segura-ment no hi va caure, els seus successors, lacompanyia de Monte-Carlo, ho fan. La gentde W. de Basil van pel món acompanyatsd'un operador que té cura de filmar tots elsballets nous que Massin munta i tots elsantics que reestrenen.

SEBASTIÀ GASCH

Aquest número hapassat per la censura

91111111111111111111m111111111IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIL

A

P ^ CPae,eip de Grécf., 57. - Telèfon 79681

$eaafó continua de 3 ferda a 1 matinadaSEIENT, UNA PESSETA

E Local do5e4 de clima ar ifh iai CARRIER

CURIOSITATS MUNDIALSE Intereuan i, reportatge, U. F. A. exclosa

PREGIINTAME OTRA =D,6a,e del popular Poprye C

ITALIA- ABISINIA =Dooumenml grd/c de eompomeió

NOTICIARIS D'ACTb1ALITAIE MUNDIAL segons visió PARAMOUNT

t ECLAIR JOURNAL; exclusiu. EE EL CONFLICTE ITALO=ABISSINI

Servei semanal e,pec,al de len nos/res agències C

EDIFICIS DE LA XINA IMPERIALBe//o,rn doeamental U. F A. E

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII'

A ROPOSIT DE:«LA DAMA BOBA»

García Lorca i e1 feafreclàssic espanyol

Chateaubriand, ;Ser Giroclet (Museu de Saint-Malo)

Frontis icti de J. Caballero per al llibre deGarcía Lorca

6 IV iR IIDR 19-IX-35

LE/ LL.ETRE/UN NOU LLIBRE DE GARCIA LORCA

"Monograf ics Mèdiques"

ELS GRANS ROMÁNTICS

La commemoració del centenari del Ro-manticisme esqueixà el vel de l'oblit amb elqual dues generacions havien embolcallatalguns dels valors de l'escala romàntica. Elcinquantenari de la mort de Victor Hugoha revifat la polémica sabre la vàlua de laseva obra i la tendència d'ara sembla ajus-

tar-se a una serena valorització, lluny, tan-mateix, de d'acerba crítica de Farrère : «Vic

-tor Hugo és un imbèci l,,. A través del cos-tum de les commemoracions, els genis es

fan reviviscents i són estudiats de nou. Al-guns cauen en el desprestigi, altres en laindiferència ; a llur entorn es venten lescendres de l'oblit i els episodis que bastiren

La reviviscència de Chateaubriand

CAMISERESPECIALISTA

EXIT EN LA MIDA

JAUME I, 11Ielèfon H655

El caràcter d'aquesta collecció, claramentexpressat en el seu títol, fa que en les pàgi-nes literàries de Ves publicacions no siguigaire esmentada. Però en les .MonografiesMèdiques han aparegut, en el transcurs dela seva ja !llarga vida, prou quaderns capa-ços d'un interès que sobreïx del camp estric-tament professional, perquè sigui justificatparlar-ne des d'un lloc no especialitzat.I, d'altra banda, encara que no fos així, bécal assenyalar meritòriament una publicaciócientífica catalana que ha reeixit a sortirdeu anys seguits, sense interrupcions si nosense lleus retards, publicant durant aquesttranscurs de temps noranta números, degutsa metges catalans o de la Catalunya fran-cesa.

A través de la múltiple prova de la diver-sitat de matèries que suposen noranta nú-meros d'una collecció monogràfica, un fetimportant s'ha manifestat, el qual cal dirque ja tenia precedents : la perfecta idoneï-tat de lla llengua catalana per a l'expressiócientífica. I encara un altre fet, que no éstampoc gens negligible : la viabilitat mate-rial d'una publicació científica dedicada aun sector professipnal ]imitat.

No és doncs als integrants d'aquest see-tor que cal presentar-los Iles Monografies.lièdiques, que prou les coneixen i aprecien,com ho prova el fet ja esmentat de la sevapublicació ininterrompuda amb èxit crei-xent, tot i havent de comptar amb unespossibilitats d'expansió ano massa dilatadesperquè el país no dóna per a gran cosa més.

El que volem és remarcar-les al públic nodirectament interessat i esmeintar, això sí,alguns títols susceptibles d'interessar lectorsque no siguin metges, ja perquè tracten te-mes filosòfics i psicològics que pot tenir inte-rès a conèixer l'home de lletres, ja perquètracten de problemes mèdico-socials delsquals no poden desentendre's la collectivitati els seus components.

Dintre la primera olassificaoió, recentmentapareixia la monografia Evolució sexual del 'infant, del nostre collaborador Jeroni Mo-ragues, a la qual el company R. T. M. dedi-cava una nota en aquestes pàgines. Comide

-tant-a, enumerem, aparegudes amb anterio-ritat, les monografies La infància normal,dei] mateix Dr. Moragues, i La pubertat nor-mal i La pubertat patològica, del Dr. Lean-dre Cervera. Assenyalem també les dues mo-nografies de Ramon Turró, difícils de tro

-bar en Vlur edició original i que aquesta deles Monografies Mèdiques haurà fet possi-ble d'arribar a un públic més vast : El mè-tode objectiu (amb un estudi del professorJ. Serra i Httnter) i Orígens de les represen-tacions de l'espai tàctil. I sobretot, assenya-1cm un dels primers títols publicats, que nofa gaire ha calgut fer objecte d'una segonaedició, corregida i posada al, dia : La psico-anàlisi, d'Emili Mira. L'enunciat sol ja ésprou per a dir l'interes de l obra. Des de lapostguerra ençà, la psicoanàllisi, abans co-neguda només d'un reduït cercle d'especia-listes, ha adquirit una voga immensa, laqual cosa no vol pas dir que tothom queen parlava en coneixia els principis i lesaplicacions. La literatura i l'art contempo-ranis, àdhuc fora d'aquelles escoles o ten-déncies que es recolzen taxativament enla psicoanàlisi, n'han estat fortament influï-des. Però les obres del tractadistes més des-tacats, Freud, Jung, Adler, no eren pas pera ésser posades en totes les mans, tractant-se d'obres no pas de vulgarització sinó deconsulta, i per a ús d'un públic professional.D'altra banda, els mateixos psicoanalistesesmentats no oferien, all llarg de llurs obres,úna exposició sistemàtica d'una doctrina queha evolucionat i sofert cainvis al compàsdels temps. Calia doncs, per a un públicdesitjós d'assabentar-se, una mise-au-pointd'una sèrie de qüestions intrincades, moltesde les quals encara estan sub iudice.IEl granmèrit de l'amic Mira és haver reeixit a ferun compendi que no sols serveix als metgesno especialitzats en el problema, sinó tambéa tota persona culta desitjosa d'estar al cor-rent.

Quant a les altres monografies alludides,d'aspecte mèdica-social, no podem sinó es-mentar, sense els comentaris extensos — iano pas optimistes — que es mereixen : Lesnoves orientacions de la lluita antitubercu-losa i la seva aplicació a Catalunya, del doc-tor Lluís Sayé; Tracoma, del Dr. A. Vila iCoro ; La lepra a Catalunya, del Dr. JaumePeyri, i la que ha vist la llum aquests dies,La lluita contra el càncer a Catalunya, delDr. Lluís G. Guilera, que posen en qüestióproblemes urgents de salut pública no tanben atesos com caldria .

Conjuntament amb el text pròpiament dit,les Monografies Mèdiques i.rsereixen en cadanúmero una secció modestament titulada No-ticiari, però el subtítol de la qual, Reculld'humanitats mèdiques, és més explícit delseu contingut, cada dia més ric i variat iamb intencions d'ésser-ho més amb el temps.De manera que el títol volgudament Ilimi-tatiu de la collecció es complementa ambuna aspiració de totalitat que té cura desatisfer aquest suplement, fidel a la máximaque l'especialista que només sap la seva es-pecialitat, ni aquesta sap.

No estaria bé acabar aquesta nota sensealludir de passada Iles altres activitats de lamateixa Editorial Arnau de Vilanova que,dirigida pel Dr. Aguader, publica les Mono-grafies. Volem referir-nos sobretot a l'apa-rició pròxima de la Introducció a la Medi-cina experimental, de Claude Bernard, enri-

t quilla considerablement amb pròlegs deJ. F. Fulton i de Paul Bert i amb granquantitat de notes del traductor, el Dr. Jau

-me Pi-Suwer i Bayo. Però d'aquesta obraclàssica de la literatura científica ja tindremocasió de parlar-ne arran de la seva apa

-rició que s'anuncia com a immediata.C.

llurs vides són exposats de nou. !El temps,perú, fa néixer interpretacions i ells, que

j a no poden defensar-se ni revelar els secretsde llurs vides, són vivissecats en múltiplesestudis, en comentaris, adés cruels, adésmagnànims, sense que mai, potser, es puguiarribar al límit de llur pròpia i íntima veri-tat. Unicament, però, s'aconsegueix unaeterna joventut literària amb la constant

vigilància de l'obra creada ; aquell a qui laseva producció no el sobrevisqui, el seu noms'esfumarà en el córrer dels anys. Proudhones basava en això quan preconitzava, en r8ói,

la mort de lla memòria de Victor Hugo. Deia:«La seva posteritat no arribarà al igoo. Ro-mandrà quinze anys més . a d'estranger iprou.» Aquesta creença havia nascut en laconvicció que si l'autor d'Hernani editavales seves obres completes no trobaria com -pradors.

Un dels genis que patiren la momentàniamort de les seves obres, i per tant um oblitcada dia més dens, fou Chateaubriand. 'Ecentenari del Romanticisme, però, avivà eseu record. Els que no havien llegit leobres del vescomte i, per rutina, en malpar-laven, assaboriren a través de René, d'Atali de les Memòries l'estil particularíssim dla seva prosa. !El costum de commemoraaniversaris té, de vegades, aquesta virtutEl renaixement de Chateaubriand no s'hauria realitzat si el centenari del Romantisisme, amb tota la seva faramalla grandieloqüent, no hagués posat de bell nou iprimer pla la figura pintoresca d'aquest revolucionart de l'estètica literària, avantguardista, cronològicament, dels més destacatromàntics i orientador de la nova escolaAra, en plena febre hugoliama, enmig dl'atenció, gairebéabsorbent, a la figura dVictor Hugo la qual ha reviscut en assaigs

anècdotes i comentaris, e1 nom de Chateaubriand no ha emp.allidit pas. França ha servat, al marge de la passió momentània nassuda a l'entorn del cinquantenari de la morde Victor Hugo, la més gran estima perl'autor de Les Martyrs. Ha estat a Françi en ocasió de commemorar un altre centenard, el de l'Acadèmia Francesa, on el nonde Chateaubriand s'ha destacat en preferència. Un pilebiscit per escollir quaranta veritables immortals, organitzat per Figaroha estat guanyat per l'autor de Le dernte

Abericérage. Lamartine, que accentuà 1preponderància romàntica a la lírica Irancesa, va, en aquest original concurs, a segon lloc, seguit per Victor Hugo, el qualmalgrat la viva actualitat del seu recordno ha pogut vèncer a qui encomanà el mzde René a tota la lírica romàntica, ni apoeta elegíac, primer intèrpret, diu Menéndez y Poayo, d'anhels confusos i de tendre

malenconies.Es a favor del centonari del Romant

sisme, festejat arreu d'Europa, que la figurde Chateaubriand reneix f es consolida eun record que hem de creure perenne. Ltornada del Romanticisme, a cent anys ddistància, havia de posar a primer pla de leatencions figures més discutides que no pallegides, i d'entre les quals, Chateaubrians'havia de perfilar de nou. La vella críticque assenyalava una certa afectació i ap .rença de sinceritat en l'obra del romàmt'.ha caigut en l'oblit per interpretacions mves. Jean Aubry, un dels seus més distingicomentaristes d'avui, s'ha servit de la frmd'Ibsen : «Escriure és entrar en judici arrun mateix.., per refutar la vella creençlQuallsevol que sigui l'esforç que es faci piallunyar-se d'un mateix, el veritable e,criptor sempre estergirà, i més en aquemoment que el Romanticisme fresa el cande l'individualisme, l'estat de la seva finim

"

A n'escultor Viladomat

Per tal com jo mateix he vist II'escultorViladomat acostar-se afanyosament a lesarenes sagnants de les curses de braus, en-sumant la flaire del matís pur, de l'èticaestoica de la casta, de la bravesa dels homesi de les feres, recercant la duresa històricade la sang;

Per tal com jo mateix he sentit l'emocióamb què ell lluita entre la boira enfarfegosade la literatura falsa que envolta el pate-tisme cru de la lidia i el tarannàirredent del lidiador;

Per tal com jo mateix sé queen els marbres inèdits, que en-cara són a la pedrera, de l'es-cultor Viladomat vibra ja unapalpitació de brutals beutats in-cipients que floriran l'epopeiade la seva glòria futura

Em plau oferir-li l'emoció quea mi m'ha regalat aquest planypoètic de Federico García Lorcadavant lla mort d'Ignacio San-chez Mejías, el torero literat, elprotagonista amb ànima d'es-pectador.

Aire de Roma andaluzale doraba la cabezadonde su risa era un nardode sal y de inteligencia.

Així el plasma la poesia queel plany. I segueix al poeta ambla commoció eloqüent de la granconsternació muda

;Qué gran torero en la plaza!¡ Qué buen serrano en la sierra !¡Qué blando con las espigas!i Qué duro con las espuelas!i Qué tierno con el rocío !¡ Qué deslumbrante en la feria 1

1 acaba amb una eclosió dolo-rosa que plasma exactament elbàrbar crepuscle fatalista de lescurses, ple de glòries i de ne-guits

i Qué tremendo con las últimasbanderillas de tiniebla!

Quina tremenda sinceritat del dolor, mésserena encara que la mort mateixa!

Federico García Lorca, definidor de lescoses indeflnides, que ens ha ensenyat a dol-dre'ns dell dolor incomprès dels negres i deldol oblidat dels gitanos, ara ens mostra enun plany gloriós que implica el cel i laterra l'afany neguitós que tat 1'inconcret escommogui davant l'udol desesperat de lasang de la casta, vessada quan la mort matala vida, però no mata la glòria.

La vaca del viejo mundopasaba su triste lenguasobre un hocico de sangresderramadas en la arena,y los toros de Guisando,,casi muerte y casi piedra,mugieron como dos siglashartos de pisar la tierra..

I encara la immortalitat de la glòria desafiala crueltat de la mort en un gest de bravesaa ultrança, ple de menyspreu a l'oblit i d'es-perança en l'esperança que fa més dolorósel dolor.

Ya está sobre la piedra Ignacio el bien na-[cido.

Ya se acabó; ¿qué pasa? Contemplad su fi-gura

la muerte le ha cubierto de pálidos azufresy le ha puesto cabeza de oscuro minotauro.

Però la mort, terriblement concreta, ésmés veritat que lla vida ; és més permanent,perquè la vida és trànsit ; és més plàstica,i és més, en suma, que la vida viva i quela vida del record, que pot ésser immortal,però és la vida de la mort mateixa. La mortés plàstica pura, exacta, matemàtica; és laincògnita descoberta de l'equació del dolor,el qual la mort acaba, i aleshores l'éssercomença a ésser quelcom de debò per sem-pre més.

Ya se acabó. Leu lluvia penetra por su boca.

Aleshores la glòria és marbre, i l'escultu-ra, que és l'afany de després, es venja de

la mor.L'esverament ja no hi és. La resignació

obre els ulls rodons, rodons i grans, per on

entra un alè gelat que eixuga les llàgrimes

de demà, de mai més.

Telèf. , de MIRADOR: 23118•_IIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIII.IIIIIII IIIII11IIIIIIIIIIIIIIIIiIIIIIIIIIIIIIIIUII IIIII IIIIII_

¿Quién árruga el sudario? ¡No es verdad lo[que dice !

Aquí no cantanadie, ni llora en el rincón,ni pica las espuelas, ni, espanta la serpienteaquí no quiero más que los ojos redondospara ver ese cuerpo sin posible descanso.

El poeta rima amb el plany de la mort elcontra•ant de la vida gloriosa i li llença alsulls buits la sal amarga de les llàgrimes. Vapujant amb els ,peus nus els graons esmo-lats dels pressentiments, cap al cim de la

cita fatal amb la mort, que pren el nom del'hora exacta, de l'hora terrible de cadamort, de la' mort de cadascú.

A las cinco de la tarde.Eran las cinco en junto de la tarde

1 A qué. terribles cinco de la tarde!¡ Eran las cinco en todos los relojes !¡ Eran las cinco en sombra de la tarde !

Mentre la minutera rediviva dels pressenti-ments fa camí, fa vida, pel cercle viciós deltemps fatalment rodó com les esferes matei-xes dels rellotges, com les places de torosun la mort empaita la glòria.

El viento se llevó los algodonesa las cinco de la tarde.

Y el óxido sembró cristal y níquela las cinco de la tarde.

Las campanas de arsénico y el humo

Y el toro solo corazón arriba !

...cuando la plaza se cubrió de yodo.

la muerte puso huevos en la herida

A lo lejos ya viene la gangrenaa las cinco de la tarde.

Trompa de lirio por las verdes inglesa las cinco de la tarde.

(Però el món resta, i potser per l'asèpsiallunàtica de la mateixa poesia el sol surtcada endemà.

Quan la forma humana del torero ha es-tat esbandida ja per la mort, oncara flotapertot ]'autèntic valor ètic que l'animava,tota l'estètica gloriosa que ara, després detot, anima el record inesborrable.

Es l'herència que lla glòria deixa al marbre.Es potser, amic escultor, tot all ò que vós

cerqueu arran de l'arena sagnant de les cur-ses de braus i que l'esplendor de la glòriaviva potser us amaga, o potser us .deixaveure massa de prop.

La vitalitat .periódica com el sol que surtcada endemà posa ara sobre l'arena un filldel torero mort i tan dignament plorat perFederico García Lorca. Una flor nova re-gada amb la sang dura de la casta.

Joselito Sánchez Mejías, nascut en el bres-sol bàrbar de l'atavisme més tràgic, fill d',Ig-nacio Sánchez Mejías el malaguanyat i ne-bot de Joselito el Gallo, de la més puraestirp de dols i de glòries, potser podria, sila feresa no fos terriblement illògica, espan-tar els toros i la mateixa mort que els atia,dient-los només qui és i de quina casta llunvana baixa la seva sang renovellada. Lseva preciosa sang jove que encara no sentni remotament el plany, smó que només es-colta els cants gloriosos de joiosa poesia.

i Qué buen torero en la plaza !i Qué buen serrano en la sierra!i Qué blando con las espigas!i Qué duro cori las espuelas !i Qué tierno con el rocío !i Qué deslumbrante en la feria !

I, com un miracle de resurrecció, tornaa comeñçar la lluita eterna, que cada dia famés vella la tradició i més pura la casta.

I no s'apaga mai la fornal on es trempaaquest tema tan bàrbarament admirable..,

ERxasz GUASP

a J. M. MIQUEL 1 VERGES

SI FS-EEÈCTRIC1 DE -(OSTRE AU .OM-ÒBII

sr el repararonaviat i b2,ol

,GARATGE ELÈCTRICCAAAEA MOIú, 618'(Aribaui Diagonal)

LL1anfo por IgnacioSánchez * Iejías" Els defensors de la vella tendència crítica

adduïen, per refermar el concepte de con-vencional que assen yalaven preferent, lacreença que Chateaubriand ano havia estatmai a Amèrica i, per tant, Atala no erares més que una invenció, orfe d'aquellatendra força emotiva que es desprèn d'unfet viscut, aChateaubriand ha jugat amb

gla candidesa dels seus lectors; és un far-sant ; no hi ha gota de sinceritat en la seva

obra.» Alguns, perd, havien d'esmenaraquest judici. El temps donava la raó aChateaubriand i encara, noves investiga-cions, descobrien episodis que ell, modesta-ment, silencià i que l'honoraven força. Es

tornà aleshores per la sinceri----.. -- tat de l'escriptor i per la vir-

:I tut de la seva obra. Cap èpocaliterària no ha estat mai, comla romàntica, tan propensa ales exageracions sentimentalsque fan desvalorar una granpart de les obres nascudes ala nova ambició estética. Cha-teaubriand no s'alliberà, tam-poe, d'aquesta folla l'anrel dela qual hem de cercar en l'e-xaltació del lirisme sub;ecti-vista ; però sempre, en expo-sar fets viscuts i sentiments,íntimament dolorosos, ho faamb una gràcia única i unestil personalíssim ; això ex-p9ica el perquè de la revivis-cència de les seves obres méscaracterístiques, les quals eltemps no ha pogut donar al'oblit com a tantes d'altres,en aparença més vives i, so-bretot, seguint la trajectòriainiciada, més grandiloqüent

-ment buides. En aquesta reva-lorització de l'obra de Cha-teaubriand la part falsa restaper a sempre allunyada de '1'a-tenció i de l'estudi, però encanvi, aquella altra, que para-doxalme^nt queia primer enoblit, és assenyalada de nouamb totes les seves virtuts. Noés Les Mar'tyrs, és René i Ata-ba que retornen després de ceslt,anys, no com un eco ;J1 s yà .d'ema veu d'ultratopalaa,-situócom una realitat passional detots els moments. La vida deChateaubriand, inquieta, sem-

pre dominada per la gràcia del paisatge en elqual emmarca ]'acció de les creacions mésreeixides, enamorada de la bellesa i de l'art,ha estat motiu de múltiples comentaris.Algú ha dit ; uPastiguejat',de tot,' cercavaesvair la monotonia en l'aventura». Pre-cursor de. Loti, ens 'ha deixat la descripcióde països exòtics com a record, si és veritat,d'aquell tedi que distingits comentaristes liatribueixen i que el feia vagar á la recercad'emocions artístiques. Una escriptora es-panvola, 'Emília Pardo Bazán, que ha:es-tudiat amb interès lla figura del vescomte,en assenyalar les virtuts descriptives delsseus llibres ha escrit : "Sin duda hoy esmayor, más detallada, la exactitud de lasdescripciones ; pero no gana en magnifi-cencia a las de Chateaubriand, ni en colo-rido, ni en felicidad y acierto de pincele-das...a A molts anys de distància, el doctorLe Savoreux, un dels més distingits propug-nadors del retorn de Chateaubriand, ha fet

l remarcar en les obres del seu preferit lamateixa virtut expressiva. Un altre aspecte,

s la veracitat de les Mémoires d'outre-tombe,posada en dubte en el llarg període de la

a indiferència, és avui estudiat de nou. Lae rectificació del vell concepte ha estat tanr completa que Jean Aubry, en un recent as-

saig, ha dit que únicameint la intervencióde la moda alguns sentiments impurs fancomprensible que s'adjudiqués a les Con-féssions de Rousseau una fortuna més bri -

a Ilant que a les Memòries. Escrites en vint-i-dos anys i venudes al preu de 250,000 francsi amb la condició de no ésser publicades

s fins després de la seva mart són, avui, re-visades de nou. Chateaubriand, que «hypo-

e théqua sa tombe,y com digué en estipular-see el contracte, no podia sospitar, malgrat la

seva ambició de glòria, que a cent anys de

distància, l'illot de Grand-Ré, pel sol fetde guardar les seves cendres, seria estimati que els idòlatres de Victor Hugo li enve-

t jarien, per a llur preferit, aquella solituda magnífica de la seva tomba.

m

!NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades

6RAGEES POTENCIALS DEL DRI SOIVRÉque combaten d'una manera cómoda, ràpida i eficaç laNeurastènia Impofencia(en fofes les seves manifesfadone),

mal de cap, e.neem.nf menfel, perd.. d.memòria, verffpn s, fadiga sorpur■1, tr.molors, díspdpsia nervio•se, palpifacioae, óí4srisme i fcrsforne nervioso. en general de lesdone. I fsfs ele treefons orgánica que flneuin per causa o origen eyots.

____ / ment nerviós.\/

1W.e Gragees potenclals del Dr. Solvré,más qus un medicament són un element enendel dsl cervell, medul'Ia i fet el sistema nerviós, repae•rsnt el víper comal propi de l'ed.' • conservant le aetuf i prolonesnf la vide; Indicades esp.dalmenf als .seo.hb en ta eco jevenfut pr lots asas d'ercessus, als que verifiquen frebelis e:ceuíus, fanf Hsioe com moralo infel'lectuels, e i porfidu, bornes de dbndu, financien, artLfea, comerde.nfs, industrials, pensador., etc„ecansequfnf sempre, smb les Grageas pof.neiele del Dr. Soieri, tots sis .afogo. o exerci cis fbdlmenf1 diepoant I'orQanisme par repe.dre b sovint i amb el misin resultat. arribant a ferírem, vellesa 1 ceoseviolentar l'organisme amb energise pròpies de la joventut.

Bacía pendre un flascó per convèncer•ee'n

Ymdt a 6'60 pies, 1lsscd, BB toles Ies pfIncIpals (1rmàcles d'Espsoys, Portsgil 1 Amàrlct

NOTA.-DMylho-n. nan,efnf 02S ât.. nb'9.l& .ao

e ¡libre e^ l rr..e a brc fOa

o e. daebbo

r efa rioiSòl...faro, eaaer cid Ter, 16, Barcelona, aru„uer d ■ve.rra .alome

L'Antonello de Messina de la Collecció Cambó

1 9-IX-35 MI^R

LES ARTS I ELS ARTI S T-ESUna allau que_caidria contenir L° p B( Ib El

Durant el curs passat, el Foment de lesArts Decoratives de la nostra ciutat es valliurar a una tasca extraordinària. Va em-pendre's una croada de divulgació dels as-pectes professionals de l'ofici de decorador.Cal advertir que la qualitat d'extraordinarique atorguem a l'esmentada activitat radicaen ila precisió temporal amb què fou por-tada a terme.

El Foment de les Arts Decoratives, enti-tat d'una solvència absoluta, gelosa d'unasèrie de coses que atanven per parts igualsel bon nom del que inclou el seu títol i elsresultats positius que han de dir de I1'estatnacional dels art2stes decoradors, va creured'una ineludible necessitat portar a cap, sig-nificats pel curset de divulgació, dos extrems.

Primer, presentar la decoració com una

Per tal d'aconseguir una total i perfectai•luminació diürna i nocturna en les habi-tacions que donen a la fatxada, Marco hacreat aquest sistema que fá arribar la llumals recons oposats a l'obertura,

A. - Vidres rismátics per a la llum ho-ritzontal.

B. — Tanca corredora d'alumini per atancar la llum del dia i reflectir la dels fo-cus durant la nit.

C. — Focus reflectors de la llum elèctricaper a produir una illuminació igual que lade dia.

D. — Persiana enrotllable.

resultant d'una vastíssima preparació, d'unasensibilitat innata i d'un entusiasme artístic.

Segon,. fer els possible; d'encarrilar' peraquest camí tots els improvisats, que coma tals no posseeixen cap de les anteriorsgaranties.

El Foment devia veure el que pot veuretothom a cada pas. Que és que en l'actua-litat la decoració constitueix un refugi pera tots els desorientats que amb un mínimumde traça, un punt d'audàcia i amb una sim-ple subscripció a una revista especialitzadaestrangera es veuen capaços de realitzar elque sigui. Fonamentalment no hi ha capdret a espatllar el progrés que Barcelonaestablí en aquesta matèria anys : enrera,abans que l'estil modern i la seva aparentfacilitat hagués fet factible l'aparició dels((nous artistes)), No obstant, no existint capraó legislativa que pogués aturar l'allau, eiFoment, pensant segurament que els resul-tats comprometien el bon noni de Barce-lona, va erigir-se en orientador gairebé mi-sericordiós i va prestar unes solucions pera qui les volgués escoltar i aprofitar-se'n.Llastimosament, hi acudiren els que menysfalta els feia. Els que hi havien d'anar de-vien considerar que no se'ls havia d'ense-nyar res. Amb això el Foment féu una tascaenormement meritòria. No pot fer-se-li capretret de no haver pogut captar l únterèsdels irresponsables que transformen els car-rers de la ciutat en una lamentable fira demostres de pobres i insuficients enginys.

Paralielament, el Foment, en la successióde les seves lliçons, avisava un públic sus-ceptibile de caure en la densa irresponsabi-litat dels qui ham fet un mitjà de vida d'unaproféssió de la -qual ho desconeixen tot.

Doblement a agrair, doncs, el curset delliçons monogràfiques establert per la citadai benemèrita entitat.

Des d'ara creiem que pót afirmar-se quehi ha uns principis assentats que han d'ésserconeguts, tan lentament com es vulgui, pels

Compreu B R I S A S Revista iliustraaaSelecció d'Arf, Liferafura,

Modes, Decoració, Esports, etc.

entestats a fer de decoradors i pels que hande donar-los motiu a expressar-se artística-ment. D'una part i ailtra hi ha feina. Noens podem estar de repetir l'alarmant posi

-ció que va adquirint Barcelona des que ferde decorador s'ha posat a l'ordre del dia.Barcelona, que arribà a fer coses definitivesdintre l'horror del modernisme, desaprofital'ocasió de treure's l'espina, deixant per al'improvisat que es val d'uns plans trucats,manifestament ma4 intencionats per a ferprosèlits i clients. A hores d'ara totes lesciutats del món civilitzat poden oferir alvisitant un bon estol de realitzacions esplèn-dides. Nosaltres podem comptar-les amb elsdits de les mans. La balança s'inclina sen-siblement cap al cantó orientat pels que enla seva inòpia poden aportar solucions d'eco

-nomia moltes vegades decisiva.Com que estem segurs que ja honrada-

ment s'ha comès el que s'havia de fer i peraltra part els elements paràsits no requerei-xen cap més mot, és doblement agradableocupar-se de felicitar la idea del Fomentde les Arts Decoratives.

Aquesta idea, obertament apostòlica, vaésser alimentada per Jaume Marco. Moltesde les lliçons recaigueren en la seva per-sonalitat. Marco va fer-ne una qüestió d'e-norme magnitud, portant l'afer professionala límits insospitats.

Jaume Marco no és precisament el que lagent pot entendre pel decorador modern perexcellòncia. El període post-1925 (que enl'Exposició de París s'erigí en una sèrie depostulats estilístics considerables) el va tro-bar completament 'format. La seva mise en1age creiem que ha estat la confirmació delseu mèrit artístic excepcional. Perquè Mar-co, en observar la metamorfosi estètica queIi anullava gran part dels seus incalculabilesestudis dels estils, no s'abandonà a la inèr-cia i a cultivar el seu nom basant-se en laimprovisació de què hauria pogut valer-se,sinó que penetrà novament en el nou estatde coses i féu quelcom de semblant a allòtan difícilment terrible com és per l'arruïnatrefer la seva fortuna.

Jaume Marco ha refet la fortuna artística.S'ha situat al lloc principalíssim que ha ecu

-pat de tota la vida. I ha fet més. No tansols s'ha adaptat, sinó que havent-se adonatde l'enorme complexitat de l'estil de la nos-tra època, ha creat. Ha pres elements sor-gits de les necessitats modernes i els hasituat on podia treure'n més rendiment, re-volucionant concéptes, abocant •lògica on nohi abundava massa, teoritzant sobre el co-bor, classicitzamt proporcions... Part de totaixò ho exposà en aquelles lliçons del Fo-ment. Ja hem dit que esborrava' els murs

La humanització del moble i de les ro_porcions. Un dels exemptes preconitzats ferJaume Marco. Per tal d'assoir una perfectavisió d'una portó a dos batents, Marco ex-posa aquest diagrama referit al cànon humà.Per tal de corregir l'efecte òptic que es pro-dueix en el guarnit, cal elevar una ampladad'aquest en el gruix del bastiment.

de contenció en la pràctica de la decoració.L'artista preocupat de l'ofici, sol•ícit en lesseves necessitats socials, l'home que huma-nitzava el moble i pensava en la llar humil,aconsellava certs procediments per evitarbarbaritats i fer més amable la desenfre-nada cursa dels improvisats. Com a perso-nes dedicades a examinar resultats artísticsi com a collegues d'ell, ens sentim disposatsa donar-li gràcies infinites per totes ales raonsestètiques i patriòtiques que són de suposar.

Marco ens ha explicat el que són les ex-cellències d'alguns problemes resolts en laseva fèrtil imaginació. Li hem pregat detraspassar-les al camp gràfic i així ens hoha fet. Són els dos gravats que acompanyemi pels quais novament Ii reiterem les gràcies,

ENRIC F. GUAL

Dies enrera, Albert Junyent publicava unainformació d'un afer artístic barceloní quees produí vent anys enrera i que es pot rela-cionar amb l'exposició d'art antic italià ce-lebrada darrerament a París. En 1835, unimmigrat italià resident a Barcelona com-prava als Encants pel preu de quatre xavosuna pintura pueril i barroera, la qual, mésendavant, descobria al dessota d'una escenade cacera, traçada per algun pintor d'ex-vots, no menys que El Casament de laVerge, de Rafael Sanzio, glòria de la Pina-coteca Brera, de Milà. Com que en desco-brir tan bella pintura ]'immigrat italià cuitàa portar-la a Milà, segons testimoni de Víc-tor Balaguer, dedueix Junyent que El Casa-ment de la Verge de Brer.a pot ésser el quetrobà als Encants de Barcelona aquell vagoitaliano. Reforçaria aquestahipòtesi el fet que el catàlegde l'actual exposició parisencad'art antic, on es troba enre-gistrada aquesta obra, una deles més atractives de l'exposi

-ció, no estaria exempt d'al-guns errors. Aquests errors,que Albert Junyent no haconstatat, que són solamentinsinuació d'una persona queJunyent oreu autoritzada, nopoden però afectar el pedigreede la famosa pintura. Així,doncs, hi ha molt poques pro-babilitats en favor de la hipò-tesi que afavoreix tan galana-ment els Encants vells de Bar-celona.

Avui dia la historiografia de1 la pintura és tota una senyora

ciència, tan rigorosa i contro-lada com qualsevulla altraciència ; posseeix especialistesconscienciosos arreu d'Europai d'Amèrica, especialistes exi-gents, que es vigilen gelosa-ment els uns als altres ; hi haexperts qualificats, oficials ono, que s'han creat renom uni-versal i fortuna considerableamb llurs peritatges ; existei-xen diccionaris nombrosos ivoluminosos d'aquesta ciònciad'exclusiva arqueologia pictu-ral ; la bibliografia de 1a pin-tura .antiga és, de totes les bi-bliografies, la més luxosa iuna de les més denses i treballades ; les revis-tes d'art aütic, redactades per les autoritatsmàximes que la matèria manté a cada capi

-taul del món civilitzat, s'ocupen preferentmentdeis problemes d'identificació, història, tèc-nica, in fluències, relacions, revisions i detota altra qüestió que afecti la pintura an-tiga . Cada una de les pintures célebres i lamajoria de les pintures bones tenen establertamb el . màxim escrúpol llur pedigree. IElspintors cèlebres posseeixen llur biografia re-dactada per gent competent; biografia jus-tificada, raonada, amb documentació prova

-tbria, amb estampació de signatures, ambreproduccions de les pintures i de fragmentsd'aquestes; amb informacions gràfiques iverba's de les anàlisis químiques de la ma-tèria pictòrica, amb reproduccions de radio-grafies de les pintures que requereixenaquesta prova. Els pintors de la categoriade Rafael Sanzio tenen més d'una biografia,molts estudis monogràfics de l'obra del pin-tor. Les biografies de Rafael passen delcentenar. I amb tot aquest formidable apa-

rell científic voleu que una pintura famosad'un dels primers pintors antics pogués ca-talogar-se erròniament fins al punt de negli-gir en la història de les vicissituds de la talpintura, dos moments supremament memo-cables, el de la pèrdua i el de la troballa dela gran obra d'art? Qui hauria pogut esca -

motejar aquests dos esdeveniments? I, perventura, es troba enregistrada enlloc la des-aparició de Lo Sposalizio? D'a'ltra banda,les exposicions monogràfiques d'art que -di-

ganitzen d'un quant temps ençà en la capi-tal o en les principals capitals de l'Estat elsgoverns de les nacions més cultes — diguiel que vulgui el confident d'Albert Junyent —són catalogades amb un tal refinament cien-tífic que per durant anys i panys (fins quenoves descobertes obliguen a esmenar tal otal altra dada), de vegades per a sempremés, esdevenen obres de consulta recerca-díssimes, les quals fan autoritat. Fins a Es-panya les exposicions monogràfiques que or

-ganitza la Sociedad 'Española de Amigos delArte són catalogades monumentalment sensevacillar en l'esforç ni en la despesa. Recor-dem si no ]'exposició de teixits organitzadaen 1917, on fou sollicitada la rica colleccióPascó, dcl nostre Museu, la qual fou en-viada amb una catalogació tan insuficient,que el Comitè organitzador s'endinsà enl'àrdua i dispendiosa feina d'una nova cata-ilogació. Hi ha d'altra banda una emulacióxovina molt accentuada en l'organitzaciód'aquestes meravelloses exposicions d'artantic : els organitzadors saben que els tèc-nics, els experts i els arqueòlegs del pafsemulador estan en aquestes ocasions ferot-gement a l'aguait de qualsevol relliscada.No : avui dia no és gaire fàcil deixar passarun error en eh catàlegs oficials d'aquestesmagnes exposicions encara més oficials. Mésdifícil és deixar-hi escórrer un error que evi-tar-l'hi.

Això no vol pas dir que la contalla delfantasista Balaguer (Víctor!) no sigui veri-tat... a la manera balagueriana. Ço és, quealgú trobés als Encants una representacióde l'esmentada escena evangèlica pintada

per Rafael d'Urbino, alguna còpia, perquèBalaguer no entenia gens en pintura antiga,i d'altra banda les còpies de Rafael forennombroses entre els pintors catalans i cas-tellans del període romàntic. A Catalunyasobretot, on l'escola d'Overbeck tingué mésseguidors que a Madrid, Rafael Sanzio era-1 'alcaloide del imazarenisme», la raó supre-ma de l'existència dels Overbeck, Corne-lius, Schnorr i altres rafaelistes i prerafae-listes avant la hl.re. Eren molts els pintorscatalans que en ('aleshores obligat viatge aItàlia copiaven Rafael Sanzio, i el copiavenbé, perquè la pintura del gran artista d'Ur-bino és, per excelléncia, pintura per a co-pista, ben al revés de l'altra pintura, lagran pinturá, la velazquiana, la rembran-desea, da turneriana, la siberiana, la sisle-

yana, que no són copiables. Rafael, comLeonardo i com tants pintors del Renaixe-ment, és gran pel seu dihuix, no pas pel seucolor, ni per la quaïitat pictòrica, ni perl'enfocament anímic de la realitat : aquestspintors són menys pintors que els pintorsdel període barroc, molt menys pintors queels mestres impressionistes; gairebé no sónpintors. Les còpies de Rafael són doncsabundants a Espanya, i ho deuen ésser tam-bé en altres nacions. Fa ja alguns anys queles germanes Emília i Elvira LlagosteraSurís, una de les quals era molt bona pim-tora copista, i precisament copista de lesobres de cavallet del pintor de les Stanze,llegaren a l'Ateneu Barcelonès una colleccióde belles còpies d'aquelles obres rafaelesques,còpies que decoren molt bé algunes de lesdependències del docte casal del carrer dela Canuda.

Aquesta llegenda de Lo Sposalizio trobatals Encants ens porta a aventurar una opi

-nió que, exagerada, podria expressar -se aixíni als Encants mi fora d 9ls Encants, ni acasa dels antiquaris, ni a casa dels collec-cionistes, ni en els museus ni a les esglésiesde Catalunya no es trobard, ni per remei,una bona pintura antiga que no sigui pin-tura primitiva (com aquell qui diu, anti-pi^ntura); o bé : no es trobarà bona pintura iantiga que no sigui adquirida fora de Cata-lunya. 'Existeix certament a la nostra terrauna bona sèrie de pintures rafaelesques, obraprobable de bons pintors catalans i valen-cians del segle xvt; però res no se sap aracom ara d'aquests pintors, ni si realmentforen catalans. Dels segles xvn i xvttl, elgran moment de la veritable pintura, noexisteix res que valgui la pena, ni el mateixViladomat, ni els seus millors deixebles nopassen de pintors mediocres. Quan ila cremadels convents, es constatà, pels inventarisi descripcions que en aquella ocasió es sus-citaren, que els convents i esglésies incen-diats, ni els més rics i famosos, ni els mésrenomenats per la tradició estudiosa de llurs

irtïtcfrares, no posseïen pintura notable entre elsquilòmetres de tela pintada que entapissavales parets d'aquelles santes cases. En lesnostres ,subhastes (més o menys trucades)de pintura antiga mai no surt, ni per atzar,una veritable obra d'art, ni tan sols unamitjana pintura. Les liquidacions de les col-leccions de pintura antiga dels nostres po-tentats són una desolació, una collecció derampoines que avergonyeix la família delcolleccionista i que deshonora la ciutat. Unasola collecció de bona pintura antiga exis-teix a Catalunya, la collecció Cambó, iaquesta fou comprada peça a peça a 'l 'es-tranger ; una bona collecció existí antany aBarcelona, la collecció Leopold Gil, i aques-ta collecció fóu adquirida fora de Catalunya.

Diríeu que Catalunya no vol bona pinturaantiga : la veritat és que la rebutja àdhucquan li és oferta en safata d'or. Una fata-litat, una repugnància inexplicable envers1a bona pintura de museu Ii fa perdre totesles ocasions de posseir-ne. Recordem de qui-na manera estúpida perdérem la colleccióBoix que arca omple una de les millors salesdel Museu del Prado. La collecció Gil estàen dipòsit al nostre Museu, proposada perla família del colleccionista per a l'adqui-sició, des de fa vint-i-tants anys, sense queel Museu hagi encara trobat la manera d'en-trar on possessió d'aquelles teles veramentadmirables. De la venda del taller Fortunyno sabérem adquirir ni les pròpies obresdel pintor : fins fa pocs anys no ens deci-d rem a adquirir per la xifra de 300,000 pes-setes una pintura fortunyenca que en I 9 t2el comte de Pradòre adquiria per gairebé lameitat d'aquesta quantitat, per molt menysde la meitat si tenim en compte la xifraen francs que feren la compra i la vendade La Vicaria pel susdit comte, resident aParís. En 1910 l'Ajuntament organitzà unaexposició internacional d'art en la qual esgestionà del senyor Durand-Ruel que hi ex-hibís la seva collecció de mestres impres-sionistes amb 'la prometença d'adquirir-lialgunes d'aquelles pintures meravelloses pera] nostre museu d'art modern : ^.s cloQ 3il'exposició sense mantenir aquella bella °o-mesa ; foren adquirides obres nombre-- s detotes les nacions que concorregueien a aque-lla exposició, moltes d'elles de nul valor ar-tístic, però ni una sola tela imrr.ssio&sta.I aleshores la pintura impressionista es pa-gava menys d'una desena part del que espagà deu anys després! Jo he demanat in-sistentment que les mostres exposicions mu-nicipals d'art fossin a base d'aportacionsdels principals valors artfstics internacionalsdel nostre temps, pera la meva demanda haestat sempre vana : els pintors han estatels primers repudiadors d'aquesta collabo-ració. 'Els casos de repudi català del millorart nacional i estranger serien incomptablessi els haguéssim d'exposar. 'Està vist quela borra pintura antiga estrangera no potentrar a Cata'unya ; ni tampoc la bona pm-tura nacional moderna i expatriada, quanencara és a bon preu ; ni la bona pinturamoderna estrangera, q lan eneari no ce„aels ulls de la cara.

Cerquem als Encants alga: calaixeraamb cent unces d'or amagades ;: l el regruixde la fusta, però no hi cerquéssim pas cappintura de Rafael Sanzio ni de cap altregran mestre dei temps passat. Hi ha impos-sibilitat física de trobar-ne ni un escrupoló,

Jonx SACS

EL RELLOTGE AERODINAMIC

—Gràcies al seu perfil estudiat, fa unahora en trenta-set minuts quaranta-cincsegons.

(Ric et Rac, París)

ao

^o

,o00

So

^o,o

,o

Societat Espanyola de Carburs Metàl'Iicscouena : Apartat 1 90 BARCELONATele/.: "Carburo.” Mallorca, 232 ;Telifon 73oib

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunyal :: OXIGEN gg % DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIO INDUS-TRIAL -de laboratoris i domèstica : : GENERADORS, BUFADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS ESTUDIS, CONSULTES I ASSAIGS GRATIS

LLOREHI.- 1 - ________

RAMBLA DE LES FLOR S3O

Capçalera del programa de Praga

sera un esdeveniment de la més gran im-portàmcia nacional i internacional. Aquestaconjuntura- es veu plenament confirmadaper les impressions que el mestre Lamotede Grignon ha tret de la darrera festa aPraga i que gentilment ens ha eomu'nicat.Per diverses raons el mestre no ha pogutassistir a totes les manifestacions musicalsde la festa. La seva impressió general ha es-tat que la qualitat de la producció demos-trada aquest any és molt superior a la delfestival d'Amsterdam. Això confirma l'o-pünió que tenim del quadro general de lamúsica actual. !El confusionisme i el caosespiritual dels anys de la postguerra són li-

quidats definitivament.Els compositors d'avui han trobat el seu

equilibri i es fan compendie d'una maneraclara i, sovint, definitiva. !Es cert que l'es-cola , schónbergiana ha persistit en el seuesoterisme i ni la mestria orquestral de lesVariacions de SchBnberg Ini l'expressivitat

aforística del concert de Webern no han po-gut convèncer el nostre illustre músic catalàde la necessitat i de la justificació de llurestil. Es evident que la seva producció no té

pas vitalitat i que cal considerar-la com aun estudi de laboratori que eam a tal hatingut. una gran influència sobre la forma-ció de la consciència musicail de la nostraèpoca. Es, sobretot, la producció dels joves

txecs, com el concert de piano d'Osterc,perd tamhé el Miseree de Hartmann, quehan produït una impressió profunda sobre

el mestre Lamote de Grignon. Per a fer unademostració del magnífic art escènic delstxecs, el govern oferí als congressistes unarepresentació, al famós Teatre Nacional, dela Russalka, de Dvoràk, obra més simfònicaque dramàtica i que va ésser cantada admi-rablement.

En resum : el mestre Lamote de Grignons'ha manifestat molt satisfet del nivell no-tual de la música contemporània i és enaquesta impressió qúe fonamenta tot el seuoptimisme sabre la brillantor de la pròximafesta internacional a Barcelona. La secs óde ila S. L M. C. de Madrid estava repre-sentada a la festa pels senyors Arbós i Sa-lazar, els quals, por la seva banda, aporta-ren llur ajut, la qual 'cosa ens fa suposarque ei festival de Barcelona de 1936 seràuna manifestació representativa de la jovemúsica espanyolla.

No cal pas insistir a dir que MIRADOR esposa a la disposició de ]'organització de lafesta a la qual collahorarà entusiàsticament,

Orro MA'YIER

Wagner i Stravinski

-Es veritat que el teu oncle ha conservatel coneixement fins a l'últim moment?

—No ho sé; però ja ho veurem a l'horad'obrir el testament.

(La Prensa, Nova York)

--'No t'amoïnis si no et recordes del nú-mero de la caseta. Vés entrant a totes,i allá on no cridin, és la teva.

(London OQinion)

—Doncs aquí he vist pescar un barb i unatruita.

—El mateix dia?—'No; el mateix any 1

(Sawrs Gene, París)

^v

-_v

—La teva dona s'ha tirat a I''aigua famés de deu minuts i encara no ha sortit.

—Deu estar entretinguda xafardejant.(Ric et Rac, París)

LES, PLATGES ATAPEIDES

Notícies procedents de Nova York anun-cien que el doctor Arthur T. Jersild, profes-sor al Teachers' College de la Universitatde Columbia, molt conegut per la seva obrapedagògica, ha estat nomenat «psicòleg con-sultiu» de la Columbia Broadcasting Sys-tem, pel president d'aquesta entitat, William'S. Paley.

- Wellman Braud, que ha pertanyut al'orquestra de Duke !Ellington des que vaésser organitzada, ha deixat el seu 'lloc decontrabaix, en el qual ha estat reemplaçatper Hayes Alvis, procedent de la Mill's BlueRhythm Band. Braud pensa formar unaorquestra en collaboració amb el conegutclarinet de Chicago, Jimmie Noone.

— Una de les orquestres negres que méss'ha destacat aquest darrer any és la quedirigeix Lily Armstrong, cantant pianista,compositora i ballarina, muller del trompetafamós, amb el qual . va actuar en molts delsseus primers discos. L'artista més remar-cable del conjunt és el primer trompeta, aqui diuen ((el segon King Louisn.

FRANÇA

S'ha constituït una comissió que es pro-posa estudiar piles possibilitats pràctiques»que la televisió presenta actualment enaquest país. Aquesta comissió basarà elsseus estudis en els resultats dels assaigsrealitzats aquests darrers mesos.

—.Dues simfonies franceses han estatgravades en disc : La de Chausson, en si,sota. la direcció de Pierre Coppola (La Voixde son MaUre) i la en sol menor de Rous-sel, dirigida per Albert Wolff (Decca-Poly-dor).

— Huberm.ann ha tornat a tocar, per talque fos gravada en discos, la Simfonia es-panyola de Lalo (Columbia) que la conei-xem en la impressió insuperable de YehudiMenuhin (La Voz de su Amo).

— Els admiradors de Saint-Saens ja po-den disposar en discos de la seva simfonia

amb orgue i del famós duo Mon ccur s'ou-vre à toi, de Samson, cantat per Mlle. Cer-

nay i Georges Thill.— Cal esmentar finalment la impressió

fonográfica de la Simfonia sobre un tema

muntanyenc de l'honest Vincent d'Indy.

—Ja en saps poc de ballar el tango!Ah, .és un tango?

(Gringoire, París)

'El banyista distret. — A quina estació bai-xa, senyoreta?

(Ric et Rac, París'

Subs crivíu-vos a 1J[ I R lL D O RRambla del Cenfre, 19 (Llíbreria Bergé) • Barcelona

BUTLLETI DE SUBSCRIPCIO

El Sr,

que viu a

carrer ...._ ..............................-..................... n,°............ es subscriu a MIRADORpei preu firat de 3`50 pies. trimestre.

----------- ------ ---......._ de ..__ .. de193..._

sa°°b.°

19-IX-35

ji/a I

Ñ^

f `

MUSICA I RADIOUNA CONVERSA INTERESSANTISSIMA f1i ©tíc c c^ j©^ ^I irîrìO^

Broadcasting Corporation ha decidit instal-lar dues noves emissores d'aquest tipus d'o-na, que serien més potents que les que ac-tualment existeixen al país. Quan les duesnoves emissores seran installades i funcio-naran amb regularitat, aquella companyiacombinà les dues emissores actuals per afer-ne una altra de gran potència. Així hihaurà al British Empire System de Radio-difusió, tres poderoses estacions d'ona curta.

ARGIENTINA

Entre la nova producció fonogràfica d'a-quest país cal remarcar els nous discos deMarcelino Lozano. Aquest cançonetistacrioll, acompanyat de .guitarres, grava undels seus recitals gauchos, titulat La Cu

-randera, en el qual narra alguns episodisgraciosos d'un gaucho a Buenos Aires.

—També han desvetllat un interès viuels discos de jazz del pianista uruguaiàManuel Salsamendi i els de cançons para-guaianes que Samuel Aguayo interpretaamb el seu accent emotiu de costum.

ESTATS UINITS

Som molts els que encara tenim vivamentpresent l'època en ila qual va ésser fundadala Societat Internacional en Música Con-temporània. La guerra i les seves conse-qüències funestes havien trencat quasi totsels lligams de cooperació intellectual. Mésencara : la vida cultural mateixa havia estatparalitzada i els valors tradicionails havienesdevingut suspectes. La conseqüència detot això . era una desorientació profunda. Lageneració jove de tots els països belligerantshavia passat anys feixucs i terribles, amb

Praga z -Barcelona z9 6935! 3 La nova òpera bufa de Kurt Wei11, Mon

reialme per una vaca, ha estat representadaamb gram èxit al Teatre Savoy, de Londres.

(Entre les novetats fonogràfiques dels dar-reers mesos cal remarcar la primera impres-sió completa de La Núvia venuda, de Ste-mana, sabre quinze grans discos (H, M. V.).Aquesta obra meravellosa, una de les òperescòmiques més belles de la música moderna,té entre nosaltres molts admiradors. Unaedició espanyola d'aquesta collecciú seriasensacional. Altres impressiorìs noves sónConcert de Vieuxtem¢s, per Heifetz i l'Or

-questra Filharmònica de Londres ; Concertn.° .I de Mozart, per Szigeti i la mateixaorquestra; Fantasia en do menor, de Mo-zart, per Fischer ; un quartet de Dvoràkun nou disc de la Supervia, etc.

— Vist l'èxit extraordinari que les esta-cions d'ona curta han aconseguit a la GranBretanya i els seus dominis, la :British

guin ésser considerades coma representati-ves de la producció musical. Per pruneravegada la jove escola de compositors espa-nyols tindrà ocasió de demostrar davant lacrítica internacional els valors musicalsmagnífics que han estat creáts durant ladarrera desena d'anys i de posar en evidèn-cia l'élite dels seus talents més brillants,com, per exemule—per citar només algunsnoms—els germans Halffter, Pittaluga, Jo-sep Valls...

Es indubtable que la Festa a Barcelona

Els beneíieis de la R. A. de C.

Un comunicant al qual sabem ben in-format de les qüestions cooperatives, ensenvia unes observacions 'molt interessantssobre la naturalesa» cooperativa de la Rà-dio Associació de Catalunya que vénen aconstituir una ampliació de les preguntesamb què finalitzàvem la nostra nota delnúmero anterior.

Aquestes observacions es basen principal-ment sobre l'article rz de la Llei de Basesde la 'Cooperació que divideix les sacietatscooperatives en populars i mercantils. Sónles primeres les constituïdes «amb la fina-litat de millorar les condicions de la vidao del treball dels. obrers i classes modestes».Són mercantils ((les constituïdes per perso-nes de tota condició que tractin de millorarel rendiment de llurs negocis per mitjà del'organització de tipus cooperatiu».

R. A. de C. es fa passar per cooperativa((popular» amb tots els avantatges d'ordrefiscal i d'ordre sentimental que aquesta olas-sificació comporta. IEs això legítim, a lallum de les dues definicions transcrites? Eltret distintiu de l'empresa cooperativa deltipus de la que ens ocupa és el de pertànyerexclusivament als seus usuaris, els quals notreuen d'ella altra cosa que el servei o ser-veis per als quals s'han associat. Els serveisde R. A. de C. són, ben entès, els deradiofusió, però també i en no menor im-portància des del punt de vista cooperatiuels de publicitat comercial. Per als 'primers,els usuaris paguen una quota ; per als se-gons, la tarifa convinguda. I no cal parlard'una cosa que està als ulls de tothomque els ingressos proviments dels serveis depublicitat són enormement superiors 'als quepuguin reportar. les reduïdes quotes que espaguen per al servei de radiofusió, de talmanera que la vida econòmica de la RàdioAssociació de Catalunya, com per altrabanda la de tota altra organització privadade ràdio, , està basada en la publicitat.

Aquestes dues classes d'usuaris per duesclasses de serveis en transformarse la RàdioAssociació de Catalunya en cooperativa hanpassat a ésser socis ; la divisió fonamentalque ara els fa socis radioients i socis anun-ciants ha subsistit. Els uns són a la coope-rativa i continuen pagant la seva quotaperquè els doni un bon servei de radiofusió;els altres hi són i continuen pagant tambéla seva tarifa perquè llur» emissora difongui«llurs» anuncis i cdlurs negocis millorin>)

—únic objectiu que ara per ara sabem veureen la publicitat. Per tant, segons el nostrecomunicant, la classificació de «popular»que es dóna R. A. de C. no és legítima;la presència en ella de persones que ((tractende millorar el rendiment de llurs negocis»i sobretot el volum d'operacions que aquestsector representa, la fa caure plenamentdintre de la categoria de cooperatives «mer-cantils».

Aquesta discriminació no tindria aquí unagran importància si quedés reduïda al•campdoctrinal ; però té una repercussió en elterreny pràctic que molts ignoren i quedóna molta llum sobre dl sobtat entusiasmedels senyors comerciants de R. A. de C.per la cooperació ((popular». Hem alluditels avantatges d'ordre fiscal que aquestaclassificació comporta : el més important ésl'exempció de la contribució territorial i nocal dir si aixL té importància en vigíliesde ta construcció de la nova emissora alPrat. Hi juguen també els factors impon-derables : les cooperatives populars són con-siderades d'interès públic i la Generalitatpot servir-se d'elles per a les seves finalitatssocials. No cal tampoc subratllar el valord'aquest antecedent davant éls projectes del'Estat en matèria de radiofusió o davantl'opinió pública, a la qual un dia o altrecaldrà recórrer per a fer-la servir d'escam-bell, en el joc d'interessos que és la ràdio

Om Wagner pretén seduir, Stravinski no- a casa nostra. !El panorama seria ben di-més «demostra». On Wagner exigeix de ferent si R. A. de C. es veiés obligada al'espectador una identificació el més com- inserir darrera el nom de cooperativa I'ad-pleta possible amb les seves figures dramà- jectiu (mercantil) com són obligades de ferteques, és a dir, una fusió íntima entre l'es- les de la seva classe.cena i l'auditori, Stravinski aixeca barreres Fins aquí el nostre comunicant. Heminsuperables entre l'acció del drama i la acollit amb gust les seves observacions per-reacció del públic, entre la vida irreal i qué les trobem fonamentades i perquè vénentranscendental dels personatges creats per a aportar nous elements de judici en aquestla seva imaginació productora, i la vida i assumpte que ha aconseguit interessar viva-les sensacions ordinàries de l'espectador ac- ment l'opinió musica] catalana. 'Entretant,tual, «L'expressió — diu — nio ha estat mai per avui ens permetrem de preguntar dela propietat immanent de la música... La nou, ja que fa nostra pregunta anterior amomúsica és ('únic domini on l'home realitza ha estat contestada : Quin és el control queel present. El fenomen de la música ens ha el Consell Superior de la Cooperació exer-estat donat només per tal d'instituir un or- ceix sobre Ràdio Associació de Catalunya,dre en les coses, especialment un ordre Sacietat Cooperativa «Mercantil((?entre l'home i el temps. Es justament aques-ta construcció, aquest ordre obtingut quecris produeix una emoció d'un caràcter moltespecial que — i Stravinski insisteix moltsobre aquest punt — no té res de comúamb les nostres sensacions corrents i lesnostres reaccions, filles d'impressions de lavida quotidiana».»

(elgor Stravinski. Cròniques de la mevavida». Revista Ford, n.° 36.) Ciu4a4 (Casa de l'Ardiaca)

La col'lecció completa deMIRADOR pof consultar•se a l'Arxiu Hisiòríc ds la

les mateixes sensacions i els mateixos re-cords. Semblava quasi impossible de sortir-,se'n i de començar un veritable treball dereconstrucció. La confusió era gran. Però apoc a:pac algunes línies generals comença

-ren a dibuixar-se i a. gendre. formes tangi-bles. Es aleshores quan hom comença acercar el veí, a voler ampliar les experièn-cies comunes i a adonar-se de les necessitatsde l'època L'any igza, la S. d. M. C. vaésser fundada a Salzburg.

Durant aquests tretze anys de ila sevaexistència, la S. I. M. C. ha complert laseva missió. Els caràcters artístics del nos-tre temps són bon definits ; els diversos es-tils han aconseguit un cert grau de madu-resa i la música contemporània ha estat in-corporada al repertori corrent. IEIs nomsde tots aquells que havien estat els avant

-guardistes d'altre temps, avui són familiarsa tots els músics del món i a una gran partdel públic. Alguns d'ells han esdevingutclàssics ; també ho han esdevingut algunesobres. I aquests artistes i aquestes obresesdevinguts clàssics ocupen, en l'escala deles nostres apreciacions, el mateix Lloc queles simfonies dels mestres clàssics o les òpe-res de Wagner, !En fi, han format escola iuna nova generació es llança ja a la •com

-petència. Es evident que la tasca i el camídels joves de la nostra generació és moltmés fàcil. Els problemes de la transició del'estil romàntic ja són, em principi, resolts.El jove d'avui no ha de fer sinó decidir-se iadherir-se a l'escola amb la qual el seu ta-lent més s'adigui, ''que més convingui a laseva expressivitat artística i a les fmailitatsque es proposa.

5x0

El mestre Lamote de Grignon ha tornatdel seu viatge a Praga i ens porta una no-tícia importantíssima per als que ens inte-ressem vivament per l'evolució de la músicacatalana : la celebració de la Festa Inter

-naciona!l de Música a Barcelona és seguraper a la segona quinzena d'abril de l'anyvinent. Si algú s'ha sentit escèptic i s'ha re-sistit a creure en 1 eficáçia de les - gestionsque es feien, avui ha de rendir-se a il'evi-dència. L'entusiasme admirable, la tenaci-tat, i, sobretot, l'extraordinari talent d'or

-ganitzador del president de la secció cata-lana de la S. I. M. C. han aconseguit .inèxit brillant. Tothom copsarà la importàn-cia que té per a la nostra ciutat la celebra-ció d'aquesta festa en 'la qual es derivaran

profits indubtables per a la .nostra vida mu-sical i h.er a l'orientació en l'ensenyamentdels joves músics.

La festa consistirá, com el mestre La-mote de Grignon ha tingut l'amabilitat d'ex-posar-nos, de tres grans concerts simfònics

i de dos concerts de música de cambra. Amés, diverses manifestacions artístiques quees faran, donaran a conèixer a les masses

d'estrangers que habitualment assisteixen ales festes anua!Is de la societat, els aspectestípics de la vida musical espanyola : un con-cert de l'Orfeó Català ; un altre de la BandaMunicipal, de prestigi extraordinari a l'es-tranger ; de l'Escola nia de Montserrat, etc.Avui seria prematur de demanar detalls de

les obres i dels conjunts que sentirem. Elmes de desembre es reunirà el jurat de la

festa, compost pels mestres Lamote de Gri-gnon, Ansermet, Webern, Woytowicz i Rü-sager, per tal d'escollir les obres i els artis-tes que les han d'interpretar. Mentrestantles diverses reunions faran una crida alscompositors de llurs països per a demanar

-(los la seva col•laboració i poder escollir lesobres millors d'aquests darrers anys que pu-

CAMISERESPECIALISTA

' E%IT EN LA MIDA

JAUME I, iiTelèfon 11655