• Col·lecció L’Aixecador - 26 •

Castells,immigraciói concurs

IV Simposi CastellerValls, 24 d’octubre del 2015

V Simposi Casteller.indd 1 28/09/16 08:00

Primera edició: octubre del 2016

© Els autors

© Fotos: Pere Toda / Visita Valls / Ajuntament de Valls

© de l’edició: 9 Grup Editorial

Cossetània EdicionsC/ de la Violeta, 6 - 43800 VALLS

Tel. 977 60 25 91 • Fax 977 61 43 57cossetania@cossetania.com • www.cossetania.com

Director de la col·lecció: Xavier Brotons Navarro

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Transcripció i correcció dels col·loquis: Neus Urpí Casanovas

Impressió: Romanyà-Valls, SA

ISBN: 978-84-9034-531-3

DL T 1372-2016

El grup de treball Xiquets de Valls, de la Comissió de Cultura Popular de la Fundacióde les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls,

va ser responsable de l’organització del V Simposi Casteller dins del Fòrum Casteller de Catalunya realitzat amb motiu de la Fira de Santa Úrsula 2015 i va ser integrat per:

Jordi Bertran, Lluïsa Gené, Xavier Pons i Rosa M. Rovira.

V Simposi Casteller.indd 2 28/09/16 08:00

3

La pinya pLuraL deLs casteLLs

Albert Batet i CanadellAlcalde de Valls i president de la Fundació de les Festes Decennals

de la Mare de Déu de la Candela

Quan el 2011 vam estrenar aquest àmbit de reflexió que representa el Sim-posi Casteller, segurament molts de nosaltres no imaginàvem la potencialitat de l’excel·lència creixent que viu l’art de les arquitectures humanes. Aquell grup de treball que preparà la primera edició afinà prou en seleccionar, entre els blocs d’anàlisi, la mirada dels mitjans de comunicació cap al fet casteller i la interna-cionalització del fenomen com dos dels vèrtexs del triangle, juntament amb la balança entre tradició i evolució.

Aquesta expressió del patrimoni immaterial català, hereva dels préstecs cultu-rals de la Mediterrània entre el País Valencià i el Principat, no sols s’ha estès arreu de Catalunya sinó que viu una internacionalització d’un abast difícil de predir. Alhora els mitjans de comunicació la miren des d’unes òptiques ben diferents de les de fa alguns anys.

El reconeixement per part de la UNESCO dels castells com a Patrimoni Im-material de la Humanitat ha brodat de prestigi l’esforç comunitari realitzat per les dones, homes i xiquets d’un territori al llarg de més de dos-cents anys. Reco-neixement que, d’altra banda, requereix un major compromís per part de tots per mantenir-ne les essències i els continguts que van fer possible la distinció.

En aquest sentit, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya fa una feina essencial perquè les noves fornades de castellers coneguin els continguts de la declaració de la UNESCO i els valors inherents a aquesta expressió cultural, a més d’incentivar la prevenció i la seguretat dels practicants, assistents i organit-zadors.

La ciutat de Valls, en aquest triangle històric configurat juntament amb Vila-franca del Penedès —la plaça més castellera per la seva continuïtat i fidelitat als Xiquets de Valls, fins i tot en els temps més difícils de la Decadència— i Tarrago-na —amb el Concurs com la cita competitiva en què les colles donen el màxim de si mateixes—, exerceix com el bressol casteller des del quilòmetre zero de la plaça del Blat.

V Simposi Casteller.indd 3 28/09/16 08:00

4

La pinya plural dels castells

La Fira de Santa Úrsula és el zenit casteller. Si passéssim la nostra visió al blanc i negre, reviuríem una jornada, la mare de totes les diades castelleres, en el seu estat pur, amb el frec a frec vuitcentista, amb la dualitat extrema, en el context d’un urbanisme inalterable, característiques només supervivents a Valls. Això sí, la constància dels nostres Xiquets fa que les construccions millorin i fins i tot apugin el nivell assolit al segle xix.

Valls ha volgut embolcallar aquesta nova era amb la focalització castellera de la Fira de Santa Úrsula, sempre dins del context patrimonial del conjunt de ma-nifestacions en què van néixer els nostres castells i pilars. Les mateixes colles, els mitjans de comunicació, les empreses proveïdores de materials, els creadors de jocs i recursos pedagògics, les institucions, els espectadors, ens trobem en aquesta fira esdevinguda fòrum casteller.

I ho fem amb voluntat de futur. Per això, les nostres escoles posen la mirada en la divulgació d’aspectes castellers, des dels orígens fins a l’actualitat, entre els més menuts. Igual que els més petits atresoren la màgia de poder coronar i completar un castell, són ells els que tindran la possibilitat de perpetuar el llegat dels nostres avantpassats, conservar-lo i fer-lo gran.

En aquest context, el Simposi Casteller treballa tot l’any des del grup dels Xiquets de Valls perquè la reflexió no abaixi la guàrdia. Conscients que només des d’una perspectiva crítica constructiva serem capaços de progressar, en les pàgines d’aquest nou volum de les actes del Simposi, descobrireu un calidoscopi d’opi-nions sobre el paper de la immigració en els castells i sobre el Concurs de Castells, temes seleccionats l’any passat.

Una idea m’ha quedat molt clara de la seva lectura. Solament des de la suma plural i diversa d’òptiques i esforços, igual que en la pinya de cossos, braços, caps i emocions de cada castell, l’univers casteller continuarà vivint aquesta plenitud excelsa de què ara ens sentim orgullosos.

V Simposi Casteller.indd 4 28/09/16 08:00

Showcooking inaugural a càrrec de Joan Bosch

V Simposi Casteller.indd 5 28/09/16 08:00

7

Showcooking inaugural a càrrec de Joan Bosch

Joan Bosch, cuiner de Cambrils amb estrella Michelin, encetà el V Simposi Casteller amb un esmorzar de forquilla, que es va servir en degustació popular a l’antic convent del Carme.

Entre les diverses novetats que presentava la Fira de Santa Úrsula de Valls 2015, sobresortia l’esmorzar showcooking que preparà, perquè fos degustat popu-larment, el xef Joan Bosch, del restaurant amb una estrella Michelin Can Bosch, de Cambrils. Amatent al que ofereix cada dia el mercat, el guardonat cuiner presta una atenció escrupolosa en la tria del producte, amb el segell de la proximitat. Bosch havia fet una immersió estiuenca en els esmorzars de forquilla dels castellers vallencs en les diades cabdals i, sense renunciar als plats de família coneixedora del mar i del menjar de pescadors, preparà aquest showcooking per encetar el Simposi.

A diferència de l’any anterior, el producte cuinat fou degustat popularment en les taules parades al convent del Carme de Valls que, com ja havia succeït per la

El cuiner Joan Bosch i el seu equip

V Simposi Casteller.indd 7 28/09/16 08:00

8

Showcooking inaugural a càrrec de Joan Bosch

Festa Major de Sant Joan o pel nou cicle enVIu/Música i vi al claustre del Carme, se sumà als espais culturals i artístics de la ciutat.

A Valls Joan Bosch cuinà un dels plats més reconeguts de les contrades tarra-gonines, l’estofat de pop de roca amb patates com a plat principal, i a continuació una mousse de iogurt gelificat de fruits vermells i biscuit de violetes. A les 9 del matí Bosch oferí el seu showcooking, amb les explicacions de com es cuina el plat, que a continuació fou servit pel mateix xef.

ORÍGENS DE JOAN BOSCH

El restaurant Can Bosch té els seus orígens en l’humil bar de pescadors que el 1969 obrien Joan Baptista Bosch i Lourdes Font, a pocs metres del port de Cam-brils. Era una família de pescadors, amb l’avi i el pare d’aquest ofici, i la mare, una gran cuinera. En aquells temps, els carrers no estaven asfaltats i hi havia poques cases construïdes, una de les quals la seva. El bar era lloc de trobada dels pescadors després de la jornada per parlar, jugar a cartes i prendre una copa. També s’hi servien els famosos vermuts, beguda molt típica pels pescadors.

Després el bar passà a ser casa de menjars. La mare del Joan decidí començar a servir diferents tipus de tapes típicament marineres. Amb el temps es transfor-maren en plats típics del que era la cuina tradicional de Cambrils, com rostides de peix, fritades, sarsueles o suquets. Els seus orígens pescadors dotaven la seva cuina de productes de gran qualitat, fet que aquesta nissaga no ha deixat mai de banda.

Des de 1980, s’obria com a restaurant. A partir de llavors ha sabut situar-se com un punt de referència de la gastronomia. Des de 1982, Joan Bosch, a la cui-na, i Montserrat Costa, al menjador, han mantingut aquest nivell d’excel·lència i han sabut combinar el respecte a la tradició de la cuina marinera de sempre, d’on provenien, amb els nous corrents culinaris que han anat obrint-se pas en les darreres dècades. El 1984 obtingueren l’estrella Michelin, un dels principals, però no únic, reconeixement. Aquest fet va ser un punt d’inflexió en la trajectòria de Can Bosch. Progressivament va anar agafant força la cuina d’autor i de mercat molt lligada a la temporalitat del producte, tant de peix com de la terra, sempre sense perdre plats tan reconeguts a tota la costa tarragonina com són els arrossos, els popets, la gamba de Tarragona o l’escamarlà de Cambrils.

El 2012, el restaurant incorporà la tercera generació d’aquesta família, repre-sentada per Arnau Bosch i Eva Perelló. Continuïtat, doncs, en un projecte ben arrelat al seu lloc d’origen, però que no s’acontenta amb allò que ha aconseguit sinó que mira contínuament de superar-se.

La cuina de Can Bosch s’enorgulleix de ser honesta i sincera, en el tracte amb els clients i en el caràcter intrínsec de la cuina marinera amb profundes arrels familiars, amb plats molt personals, en la línia de la cuina d’autor.

V Simposi Casteller.indd 8 28/09/16 08:00

9

Castells, immigració i concurs

La mar al plat. D’aquesta manera podria resumir-se la filosofia culinària de Can Bosch, un restaurant que combina amb ofici els productes que li aporten les barques de pesca de Cambrils i els fruits i verdures que es cullen als pobles del voltant.

La qualitat del producte, bàsicament producte de proximitat, que passa di-rectament, com qui diu, de la barca o de l’hort a la cuina, on és tractat amb un profund respecte a la tradició culinària del país, però amb la vista posada en una constant renovació.

El conjunt de tot és el que fa que durant 30 anys hagin mantingut l’estrella Michelin.

Joan Bosch realitzant el showcooking al V Simposi Casteller

V Simposi Casteller.indd 9 28/09/16 08:00

10

Per preparar l’elaboració del showcooking del V Simposi Casteller, Joan Bosch compartí taula a Vilafranca del Penedès amb els aficionats i els castellers el matí del dia 30 d’agost de 2015, diada de Sant Fèlix, en la qual van actuar les dues colles dels Xiquets de Valls, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca. El lloc triat fou el Restaurant La Palma de Vilafranca del Penedès, al carrer de la Palma, núm. 18. Aquest és un dels establiments emblemàtics de la cuina tradicio-nal a la capital del Penedès i des de fa dècades és fàcil veure-hi castellers, balladors, grallers i aficionats al fet casteller i al patrimoni immaterial.

Es defineixen com a restaurant familiar i se’ls ha considerat el restaurant de la comarca en dia de mercat. Vilafranca de Penedès s’omple a vessar els matins dels dissabtes, amb el mercat setmanal, mentre que el dia de Sant Fèlix aquest establi-ment omple les tres plantes de pagesos, jubilats, joves i famílies, tant per esmorzar de forquilla com per dinar. Ofereix simplicitat, contundència i plats tradicionals a la terra del cava. El local és bulliciós, el servei molt eficaç i els comptes suaus per a una carta plena de sabors de la terra amb aroma de pagès.

Tast del showcooking al claustre de l’antic convent del Carme de Valls

Showcooking inaugural a càrrec de Joan Bosch

V Simposi Casteller.indd 10 28/09/16 08:00

11

Castells, immigració i concurs

RECEPTA DE POP DE ROCA ESTOFAT

Ingredients per a quatre persones:1,5 kg de potes de pop de roca grosses10 dl d’oli d’oliva1 ceba tendra grossa100 g de tomàquet400 g de patata1 litre de fumet de pop (ceba, pastanaga, un fulla de llorer i pebre negre)

Per fer la picada:4 alls de Belltall1 nyora12 ametlles crues1 llesca de pa fregit½ copa de conyac½ copa de viSal8 boles de pebre negre10 boletes de pebre vermell

Netegem un pop gros d’uns 7 kg, del qual reservem 1,5 kg de les potes més boniques; el posem en una olla ben cobert d’aigua, el deixem bullir 20 minuts per cada quilo de pop i hi afegim el bouquet garny, que consta de la ceba, la pastanaga, la fulla de llorer i les boletes de pebre negre, i hi afegim una mica de sal. Passat el temps, el treiem, el deixem refredar i guardem el caldo obtingut.

Per la fer la picada, en una paella fregim els alls fins que siguin daurats i tous; amb aquest oli, passem lleugerament la nyora després de netejar-la), tot procurant que no se’ns cremi; després hi passem el pa, perquè quedi cruixent, i les ametlles, fins que quedin torrades.

Tallem la ceba en mirepoix i, quan estigui daurada, hi afegim el tomàquet triturat. Ho deixem a poc foc fins que es begui l’aigua i quedi tot ben confitat.

Després afegim tots els ingredients de la picada (havent-los triturat primer amb un minipimer) i hi afegim el conyac i el vi blanc. Finalment tirem el fumet de pop, de manera que cobreixi les patates —després de tallades—, i quan les patates estiguin a mig fer tallem les potes de pop en forma de bastons i ho deixem coure tot junt, de manera que agafin tots els sabors i quedi tot emulsionat; les patates s’acabaran de fer i, quan estiguin fetes, ho deixem reposar cinc minuts abans de servir el plat.

V Simposi Casteller.indd 11 28/09/16 08:00

12

Pop de roca estofat

Showcooking inaugural a càrrec de Joan Bosch

V Simposi Casteller.indd 12 28/09/16 08:01

Presentació del V Simposi Casteller

V Simposi Casteller.indd 13 28/09/16 08:01

15

presentació

Marc Ayala, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Valls

Bon dia a tots i benvinguts al convent del Carme, un espai patrimonial de la nostra ciutat que aquest any acull les activitats del Simposi Casteller. És interes-sant que ens trobem en un lloc patrimonial recuperat recentment per parlar de patrimoni, precisament, perquè els castells no deixen de ser això.

Permeteu-me saludar els presidents de les dues colles dels Xiquets de Valls, que ens acompanyen, i també el president de la Coordinadora i el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat.

Comencem un dia de reflexions i debats al voltant del fet casteller. Com sa-beu, és la cinquena edició en el marc de la Fira de Santa Úrsula i volem posar de manifest la voluntat de seguir treballant i reflexionant al voltant dels castells i d’aquest món, que per a la nostra ciutat és tan important. Ahir vam fer una petita prèvia durant la presentació de les novetats editorials sobre un dels temes que tractarem avui, que és el Concurs de Castells. L’altre gran tema (que tractarem) és el dels castells i la immigració: com posem de manifest el paper de la immigració en els castells i també el fet que els castells són un element cohesionador en la nostra societat.

Voldria agrair-vos la vostra presència en tots aquests actes, a tots els que par-ticipareu d’aquests debats, tertúlies i intercanvi de reflexions. Gràcies per ser-hi. Crec que és una activitat important per a la nostra ciutat i les nostres colles, per als castellers, per als aficionats als castells però també per a la gent que ve de fora i ens acompanya, perquè és una activitat oberta a tot el món casteller. Res més. Gràcies per acompanyar-nos. Ara m’agradaria passar la paraula al senyor Josep M. Cortès per si hi vol afegir unes paraules com a president de la Coordinadora.

Josep M. Cortès, president de la Coordinadora de Colles Castelleres

Ahir ho comentava a la inauguració de la Fira: un dels objectius de la Coordi-nadora i una de les tasques que ens han encomanat totes les colles és el foment del fet casteller. El fet casteller, a part de fer els castells que veieu a la plaça, té aquest espai de debat i reflexió; una reflexió molt profunda que ja hem fet altres anys

V Simposi Casteller.indd 15 28/09/16 08:01

16

Presentació

sobre temes molt importants del voltant del món dels castells. I a part, ho fem en un marc incomparable: el cap de setmana de Santa Úrsula, que és la mare de totes les actuacions, tot i que aquest ambient casteller ja es vivia i es respirava aquí a Valls des del divendres, o tota la setmana.

Em quedo amb unes paraules d’un antecessor meu, un expresident de la Coor-dinadora. Fa anys va vindre al simpòsium i després va anar el diumenge a Santa Úrsula i em va dir: «Fa més de vint anys que feia castells i ara he descobert què són.»

Ahir aquí vam tenir molts assajos, com a moltes colles de Catalunya. Els assa-jos es viuen amb la mateixa intensitat a tot arreu però hi ha aquest plus de fer la fira i les exposicions, aquest plus de fer confluir tants aspectes culturals diferents com pot ser l’art, la cuina (ho acabem de veure amb aquest esmorzar cooking bo-níssim), o ara amb aquest debat seriós sobre temes importants del nostre entorn. Realment des de la Coordinadora sempre estarem al vostre costat i us animem i felicitem per aquestes iniciatives.

Marc Ayala

Moltes gràcies. Ara demanaríem al senyor Jordi Agràs, en nom del Departa-ment de Cultura de la Generalitat de Catalunya, si ens vol dirigir unes paraules per cloure aquesta obertura i entrarem ja en matèria.

Jordi Agràs, director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona

Moltes gràcies, Marc. Bon dia. Les capitalitats no es reivindiquen, les capi-talitats s’exerceixen. I Valls, conscient de ser el quilòmetre zero i ser el bressol, conscient també que la criatura creix, l’acompanya. Això és molt important.

A molts de nosaltres, sobretot molts dels que sou avui aquí —més que potser jo mateix—, en moltes converses us surt el tema dels castells. Però també sur-ten qüestions als balcons de les places, entre castell i castell, o surten qüestions d’aquelles que un dia o altre n’hem de parlar i s’han de resoldre. Però, esclar, falta el lloc. Per tant, conscients que aquesta criatura creix, que surt del bressol i que entra en relació amb altres disciplines, com hem vist ara amb un altre gran creador del territori, el Joan Bosch, que ha començat amb aquest maridatge entre castells i cuina, i hem pogut descobrir pel Joan quin gust tenen o poden tenir els castells. Doncs, realment, és interessant i important que hi hagi aquesta possibilitat de poder trobar-nos i fer aquesta àgora, aquest fòrum, que ens permeti intercanviar els nostres neguits envers aquest fenomen que ultrapassa el simple fet de fer cas-tells, com comentàvem ahir amb el conseller en la signatura del conveni amb la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, la Damm, la Coordinadora i el Departament de Cultura: com ha crescut el fenomen en els últims anys. Per tant, voldria agrair-vos a tots plegats que tinguem aquesta possibilitat; agrair-vos

V Simposi Casteller.indd 16 28/09/16 08:01