John Stuart Mill(20 de maig de 1806 - 8 de maig de 1873)

L’utilitarisme

Context històric i teories polítiques

Una època de revolucions: l’origen de l’Estat liberal

La fi de l’Antic Règim

El pensament il·lustrat (S. XVIII)

Cal destacar J. L. Locke - L’Estat garantia de les llibertatsindividuals

Voltaire - Llibertat de pensament i tolerànciareligiosa

Montesquieu - Divisió de poders, “L’esperit de lesLleis”, 1748.

Rousseau - “Contracte social” L’home és lliureen la natura i esclau en la societat(corrompre)

Crea les bases del liberalisme polític

Socialisme, segle XIX

Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme

Denuncien la misèria dels obrers i les desigualtats provocadesper la concentració de la propietat privada

Proposen nous models d’organització social basats en formes depropietat col·lectiva que facin desaparèixer les classes socials

El pensament socialista

NOVES IDEES, 1850-1917

Consideren que la burgesia no cedirà voluntariament i que el canvi social, inevitablement, haurà de ser producte d’una revolució

Propugna una revolució obreraPer aconseguir el poder políticEl nou govern obrer col·lectivitzaria la propietat

Cal que els obrers s’organitzin enpartits polítics obrers i socialistes.Participen a les eleccions. Els diputats socialistes propugnen reformes legals: sufragi universal (homes i dones), regulació de la jornada laboral, impost progressiu sobre la renda, ...

El pensament socialista

El socialistes revolucionaris

Propugna una revolució obrera

Per a destruir el poder polític,l’Estat i la propietat privada

La nova societat s’organitzariasota els principis de llibertat indicidual i col·lectiva

Contraris a l’organització iparticipació política.

Proletaris del món,uniu-vos! Ni Dèu, Ni Pàtria, Ni Amo!

ALa Internacional

Influències sobre la filosofia de John Stuart Mill

LIBERALISME ECONÒMIC SOCIALISME UTÒPIC POSITIVISME: AUGUSTE COMTE UTILITARISME

El liberalisme econòmic

Una sèrie de pensadors anglesos, com Adam Smith (1723-1790) i David Ricardo (1772-1823),

– legitimar el liberalisme econòmic del capitalisme.

– Defensaven que les lleis de l'economia capitalista eren lleis eternes, inamovibles i naturals que calia assumir i respectar.

– l'Estat havia de deixar fer (laisser faire);la llei de l'oferta i la demanda, per exemple, era natural, inevitable i necessària.

– els individus, cercant el seu propi interès, realitzaran, com si una mà invisible els encaminés, allò més beneficiós per a la col·lectivitat.

Marx qüestionarà i rebutjarà aquests plantejaments.

Adam SMITH: AN INQUIRY INTO THE NATURE AND CAUSES OF THEWEALTH OF NATIONS

David RICARDO

A mitjans segle XIX, i en oposició a les idees conservadores de la Restauració, aparegueren en l'Europa industrial, diferents

pensadors sensibilitzats envers

– la situació econòmica i social d'injustícia,– desigualtat i opressió.

Les seves reivindicacions de reforma social captaren l'atenció de Marx, però, pel seu caràcter poc científic i massa voluntarista, les criticà amb l'etiqueta de socialisme utòpic: uns intents ingenus de reforma social. Així, la societat modèlica d'industrials, sense els nobles privilegiats, que dissenyà

– Saint-Simon (1760-1825), els falansteris – associacions agràrio-industrials de Charles Fourier (1772-1837)– les colònies industrials on les màquines estaven subordinades a

l'home del gal·lès Robert Owen (1771-1858).

falansteri

El socialisme utòpic

Auguste Comte (1798-1857)A mitjans segle XIX, neix a França un moviment

que enllaça amb la tradició il·lustrada del segle XVIII, que s'identifica i teoritza el creixement imparable de la ciència.

Aquest moviment rebrà el nom de positivisme i el seu propagador és Auguste Comte, secretari del socialista utòpic Saint-Simon, participava de la preocupació social d'aquest; ara bé, porta a terme un estudi lligat als fets observats, un estudi empíric. Per això és considerat el fundador de la Sociologia com a ciència.

Llei dels 3 estadis (filosofia de la història)

L'UTILITARISME de J. BENTHAM (1748-1832)

• Fundador de l’utilitarisme, ho volia aplicar a:Reforma social a nivell polític (liberalismedemocràtic)Reforma en els costums (moral)

• L’ètica utilitarista es: una ètica pública,adreçada a la felicitat a través de la utilitat. Hemde fer-nos feliços com a subjectes, fent allò quesigui útil i no guiant-nos per consideracionsalienes.

•La finalitat de les accions humanes: aconseguirla màxima felicitat per al màxim nombre; això esconeix com Principi d’utilitat o màximafelicitat.

•Defensa un Estat mínim i útil que no controlials individus en afers morals ni econòmics.

INFLUÈNCIES• Empirisme britànic: Francis Bacon (mètode inductiu);

David Hume (associació d’idees)• Jeremy Bentham: utilitarisme• James Mill: psicologia associacionista (associem el que és bo per nosaltres

amb el que és bo pels altres. De l’egoisme a l’altruisme)• Saint-Simon i Comte: teoria de la societat industrial i reforma social

OBRES IMPORTANTS• Sistema de lògica (1843)• Principis d’economia política (1848)• Sobre la llibertat (1859)• L’utilitarisme (1863)• Sobre la subjecció de les dones (1869)

DADES BIOGRÀFIQUES• Rígida educació intel·lectual i cultural.• 1826 greu crisi moral. (20 anys)• 1830 s’enamorà de Harriet Taylor, casada i amb una filla.

Va esperar 20 anys per poder casar-se amb ella.

JOHN STUART MILL (1806-1873)

• Epistemologia: com coneixem? Inductivisme.

• Ètica: què és el bé? Utilitarisme.

• Política: quin és el sistema polític just? Liberalisme

L’epistemologia

L’objectiu de Mill és desenvolupar una ciència a partir de l’ús del mètode experimental

EMPIRISME: No hi ha coneixement que no sorgeixi de l’experiència

FENOMENISME: el coneixement es refereix als fenòmens que percebem = les coses només són allò que percebem; no podem afirmar un coneixement de coses en si

NEGACIÓ DEL CONEIXEMENT A PRIORI: no solament les ciències empíriques, sinó que fins i tot la lògica i la matemàtica , són a posteriori i es fonamenten en l’últim terme en l’experiència

INDUCTIVISME: únic camí per a la ciència. Inferim que el que és vertader per a diversos casos particulars, i ho fem extensiu a tots els casos similars . Antideductivista.

LA CIÈNCIA COM A RECERCA DE REGULARITATS EN LA NATURA: la ciència no ha de cercar explicacions sinó constants. Principi de regularitat de la natura.

Conceptes previs: Estructura de l’acció

RESULTATSMOTIU

OPCIONS

ACCIÓ

CONSEQÜENCIES

•El MOTIU és allò que impulsa a l’acció (el mòbil de l’acció)

•Els motius neixen de necessitats: en aquest sentit, tots els éssers vius tenen “motius”

•Però només es pot parlar de motiu quan aquest és conscient i voluntari

•En ètica i en dret es fa servir el mot INTENCIÓ: allò que, de forma conscient i voluntària, volem aconseguir amb la nostra acció

•Per això, en certa manera, el motiu és la finalitat de la nostra acció

Estructura de l’acció

MOTIU

Estructura de l’acció

MOTIU En quin dels següents casos es pot fer servir la paraula “motiu” de forma precisa?

MOTIU

OPCIONS

ACCIÓ

Estructura de l’acció

•Les opcions són les diferents alternatives entre les quals ens hem de decidir.

•Perquè pugui haver acció lliure cal que hi hagi almenys dues opcions diferents

•A més les accions cal que siguin desitjables en principi per algú, és a dir, que cap d’elles contingui algun element que la faci indesitjable per a tothom

MOTIU

OPCIONS

ACCIÓ

Estructura de l’acció

RESULTATS

•Els resultats és l’esdeveniment immediat que es deriva de l’acció.

•Els resultats poden ser volguts o no volguts

•Les conseqüències són els resultats d’una acció a llarg termini, volguts o no volguts

Resultats volguts:

•Disminució de l’estrés•Acceptació dins d’un grup

Resultats no volguts:

•No poder entrar en el restaurant on vaigsempre

Conseqüències

CONSEQÜÈNCIES

L’ètica

L’objectiu de Mill és trobar un criteri per a diferenciar entre el bé/mal: la utilitat

Principi d’utilitat = Principi de la Major Felicitat Possible

La felicitat individual, al marge de la societat

El plaer com a criteri del bé moral

El bé moral resultat del deure i no de les conseqüències

La moralitat com a norma universal

EPICUR KANT

La moralitat no éspròpiament la doctrina de compodem ser feliçossinó de compodem fer-nos mereixedors de la felicitat.

Kant

L’ètica

La finalitat de qualsevol acció és la felicitat (felicitat= bé últim). Una acció és bona en la mesura que procura la felicitat i dolenta en la mesura que la impedeix

Felicitat: plaer i absència de dolor (el plaer i l’absència de dolor són fins en si mateixos; totes les coses desitjables ho són perquè proporcionen plaer o són un mitjà per a obtenir-lo)

Mill planteja una ètica teleològica i hedonista

3 aclariments sobre el concepte de plaer Objectiu: demostrar que no es refereix al plaer de forma indiscriminada perquè algunes espècies de plaer són més desitjables que altres

“Nature has placed mankind under thegovernance of two sovereign masters,pain and pleasure”

Jeremy Bentham

“Actions are right in proportion as theytend to promote happiness; wrong asthey tend to produce the reverse ofhappiness”

John Stuart Mill

L’ètica

Primer aclariment: la qualitat per sobre de la quantitat

Existeixen 2 dimensions del plaer: la quantitat i la qualitat

Jeremy Bentham (1784-1832). Mestre de Mill. Pare de l’utilitarisme. Ho volia aplicar a la reforma dels costums i de la vida social i política.

Quantitat: tot plaer és susceptible de mesura (quantum):

- Intensitat (plaer intel·lectual/gelat de maduixa)

- Duració (aprovar les PAU/menjar quan hi ha gana)

- Proximitat (plaer immediat/plaer ajornat)

- Seguretat (plaer segur/plaer probable)

El judici moral consisteix en un càlcul de la felicitat

El vici és un error de càlcul en la recerca de la felicitat

L’ètica

Diferenciant-se de Bentham, Mill sosté que el plaer no és una qüestió només de quantitat sinó de qualitat.

Més quantitat de plaer no implica necessàriament major felicitatHi ha “activitats productores de plaer” més valuoses que d’altres: plaers animals i plaers humans

“És millor una criatura humana insatisfeta que un porc satisfet, és millor ser Sòcrates insatisfet que un boig satisfet”

L’ètica

Segon aclariment: la major felicitat possible

El principi d’utilitat no fa referència al major grau de felicitat individual, sinó al majorgrau de felicitat total.

Una acció no es pot jutjar moralment atenent només a l’agent de l’acció (el que a miem beneficia és bo)

Una acció és pot jutjar moralment en funció del benefici general que procura

Una acció bona és aquella que procura el màxim benestar per al màxim nombre depersones = maximització del plaer = major felicitat possible

Convenient/Bo

Una acció és convenient quan és bona exclussivament per a l’interèsparticular de l’agent; una acció ésbona en tant que procura no només la felicitat de l’agent, sinó la de tots elsafectats per la conducta.

El pensament de Mill és incompatible amb l’hedonisme vulgar: el plaer i la utilitat que es plantegen a l’obra són de caire solidari.

diferencia entre l’individualisme utilitarista de Bentham respecte a l’utilitarisme de Mill.

La major utilitat és la més gran felicitat

És més gran la felicitat de molts que la d’un de sol.

La perspectiva que assumeix Mill és qualitativa. El veritable plaer no rau a “tenir “més” sinó a “ser millor”.

És la felicitat agregada (la suma de les felicitats de tots i cadascú) el que dóna el nivell de benestar i d’integració d’una societat

L’ètica

L’ètica

UTILITARISME DELS ACTES UTILITARISME DE LES REGLES

Defensa que la bondat o la maldat d’unaacció ha de ser considerada en cada cas en concret, sense necessitat de seguir cap norma general.

Cada acció concreta té unes conseqüències i són elles les que enspermeten determinar el seu valor.

Aquesta forma d’utilitarisme és pròpia de Bentham.

El bé i el mal no poden ser jutjats des de la perspectiva d’una acció concreta.

La bondat o la maldat d’una acció ha de ser considerada a partir de la norma que representa.

Per jutjar una acció com a bona o dolentahem de pensar-la com a norma (universal) i atendre a les conseqüències(universals).

Tercer aclariment: l’utilitarisme de les regles

La polèmica sobre el vot de les dones

Negar el vot a les dones implicaria menystenir la

dignitat de la dona com a ésser humà i, per tant, es

conculcaria una regla imprescindible per a ser

feliç.

tendiran a votar com els seus marits i, en conseqüència només

augmentaria la paperassa electoral, es

complicarien les campanyes i no

canviaria el resultat

La primera onada. El feminisme il·lustrat

• Les llibertats, els drets i la igualtat jurídica no afectaren les dones.

• Mary Wollstonecraft (1759 – 1797) a Vindicació dels Drets de la Dona fa una defensa contra la exclusió de les dones de l’àmbit de béns i drets.– La clau era accedir a l’educació.

Sufragisme i drets de les dones

El feminisme il·lustrat i la revolució francesa

• Olympe de Gouges (1748-1793) a la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana demanava llibertat, igualtat i drets polítics: dret al vot (sufragisme).

La Revolució Francesa va suposar una derrota per al feminisme: les dones foren només reconegudes com a mares i esposes.

Sufragisme i drets de les dones

La segona onada. El feminisme liberal sufragista

• El sufragisme a Anglaterra– Stuart Mill criticà l’esclavitud de

les dones i defensà la petició del vot femení. La submissió de la dona (text)

– Les sufragistes passaren a la lluita directa.

– Amb la Primera Guerra Mundial, el 1917 fou aprovada la llei de sufragi femení.

Sufragisme i drets de les dones

LA ESCLAVITUD DE LA MENTE FEMENINATodas las causas, sociales y naturales, se combinan para hacer muy improbable que las mujeres se rebelen colectivamente contra el poder de los hombres. Por ahora están en una posición totalmente diferente a la de las demás clases sometidas, porque los amos exigen de ellas algo más que sencillamente verse servidos. Los hombres no quieren únicamente la obediencia de las mujeres, quieren también sus sentimientos. Todos los hombres, excepto los más brutales, desean que la mujer que está más estrechamente ligada a ellos sea, no una sierva por la fuerza, sino de grado, no una esclava, sino una favorita. Por tanto, han puesto en práctica todos los medios conducentes a esclavizar sus mentes. Los señores de todos los demás esclavos confían en el miedo para mantener la obediencia, bien miedo de ellos mismos o bien temores religiosos. Los amos de las mujeres buscan más que la simple obediencia y emplean para esto toda la fuerza de la educación. Desde la infancia, a todas las mujeres se las educa en la creencia de que el ideal de su condición es ser diametralmente opuestas a los hombres: nada de voluntad propia ni de autoridad, sino subordinación y sometimiento a los demás. la doctrina moral les dice que es su deber, y los sentimentalismos al uso que es su naturaleza, vivir para los demás; vivir en completa entrega de sí mismas y no tener otra clase de vida sino los afectos. Y por afectos se entiende los únicos permitidos: los que las unen al hombre con quien están ligadas o a los hijos que constituyen un lazo adicional e irrompible entre ellas y un hombre. Si pensamos en tres cosas: primera, la natural atracción entre los sexos; segunda, la total dependencia de la mujer respecto al marido, de modo que todos sus privilegios o placeres son un regalo o dependen de la voluntad de él; y finalmente, que el principal objeto de toda búsqueda humana, la consideración y todos los objetivos de la ambición social, en general, sólo los consigue la esposa a través del marido, resultaría un milagro que el ser atractiva al hombre no se hubiera convertido en la estrella polar de la educación femenina y de la formación del carácter de la mujer. Y una vez conseguidos estos grandes medios de influencia sobre la mente de la mujer, el instinto de egoísmo hizo que los hombres se aprovechasen de ellos al máximo para mantenerlas sometidas presentándoles la humildad, la sumisión y la entrega de toda voluntad propia en manos de un hombre como parte esencial del atractivo sexual. ¿Puede caber duda de que todos los demás yugos que la humanidad ha logrado quebrar hubieran persistido hasta ahora si hubiesen existido los mismos medios y hubiesen sido empleados tan hipócritamente para hacer inclinar las cervices bajo ellos?.(Jonh Stuart Mill, El sometimiento de la mujer, 1869)

Posicions ètiques: relativisme/univeralisme

Es possible trobar una MÀXIMA DE CONDUCTA UNIVERSAL? = Podem trobar una màxima de conducta que sigui vàlida per a tothom = Podem trobar una màxima de conducta que sigui impossible rebutjar?

Relativisme o particularisme Universalisme

Sofística, escepticisme.

No és possible trobar cap norma moral universal. La moral depén de la cultura, la història, les circumstàncies, etc.

Utilitarisme dels actes (Bentham): en una decisió només s’ha de tenir en compte les conseqüències particulars d’aquelladecisió

Hume, MillSí és possible trobar normes moralsuniversals.

Emotivisme: bases emocionals comunes

Utilitarisme de les normes: en una decisiós’ha de tenir en compte le conseqüènciesde l’acció cas que es pensi com a norma universal

L’ètica

L’ètica

Conclusions

1. La felicitat (el bé) es mesura per les conseqüències de les accions. Les conseqüències es mesuren en termes de benestar o malestar (plaer o dolor). Aquestes conseqüències s’extenen a tots els implicats en l’acció (la societat).

2. La moral ha d’atendre les conseqüències i no a les intencions de l’agent. L’utilitarisme no és essencialista: les persones no poden ser jutjades per com són, sínó pel que han fet (i per les seves conseqüències).

3. La moral no té una validesa a priori. No existeixen normes morals a priori independents de les circumstàncies concretes en què es realitza l’acció (Kant)

4. La felicitat (el bé) no és sinònim de plaer indiscriminat. Per tant, no podem confondre a Mill amb un “hedonista radical”.

L’ètica

5. Mill i l’esperit il·lustrat:

• En la recerca de la felicitat juga un paper molt important l’educació dels individus i de la societat• L’educació pot millorar les persones en dos sentits:

a) Ensenyant-los a preferir aquells plaers que resulten més adequats (apropiats a la condició humana)

b) Ensenyant-los a tenir en compte els desitjos i interessos dels altres en les nostres eleccions

• Crítica del costum i la tradició que posa obstacles al progrés (feminisme)

L’ètica

6. La recerca de la felicitat individual està unida a la de al felicitat social:

•Conciliació altruisme/egoisme. La moral de Mill no és egoista. La meva felicitat particular no es pot assolir al marge de la resta de la societat. Es bo per a l’individu el que resulta útil per a la societat i a la inversa.

•Les relacions humanes no serien possibles si no es tinguessin en compte els interessos particulars de tots. El bé de la majoria (la major felicitat possible) no ha de ser obstacle per al bé de les minories

7. Naturalisme social. Visió orgànica de la relació entre l’individu i la societat. L’autèntica felicitat no pot ser solitària sinó solidària (contra els romàntics i rousseaunians).

L’ètica

en la mesura que [elsindividus] cooperen, els

seus fins s’identifiquen ambels d’altri. Es produeix, almenys, un sentimentprovisional de què els

interessos dels altres sónels meus propis interessos

Utilitarisme

Històricament, l'utilitarisme ha estat una filosofia amb importants implicacions polítiques: va inspirar la Societat Fabiana (S.J. Webb) i l'Estat del Benestar (Welfare State) que es va imposar als Estats Units en la dècada del 1930 i a Europa Occidental després del 1945. També va representar, sovint sense confessar-ho explícitament, un ingredient important en les diverses ideologies socialdemòcrates al segle passat.