�

Josep FrancoVicent SanchisEvarist DonetAlmudena FrancésÁngel GavaraJosep Lluís Roig

tardor 2012núm. 2

�

Sovint s’ha considerat els clàssics un patrimoni literari només apte per a lectors experts. Però el seu sentit no és únic: per això han sobre-

viscut al pas del temps.

La lectura, com el coneixement, es desenvolupa a par-tir de la interacció, del diàleg amb els altres i les seues lectures. Les tertúlies literàries dialògiques sorgiren en barris on, a les escoles d’adults, la gent es reunia per parlar de l’Odissea o de la sobtada metamorfosi d’un senyor angoixat pel “què diran”, tot possibilitant un espai de diàleg, d’aprenentatge mutu. Més enllà d’allò acadèmic, es pretén connectar les vivències amb lectures que mostren la complexitat de l’ésser humà, un personatge que s’enfronta a nombrosos cants de sirena però té l’ajut dels vents propicis de l’estima i l’esperança. La intel·ligència social i cultural i el res-pecte pels altres són valors que se’n deriven.

Una tertúlia literària dialògica consisteix a llegir un fragment establert d’un clàssic i seleccionar-ne fra-ses o aspectes que ens hagen cridat l’atenció, per comentar-les amb la resta dels assistents i generar un debat que sol ser intens. Escoltar un grup de xiquets d’onze anys amb diferents adults parlar de la transcendència, de l’amistat, etc., en una escola d’un barri on de tant en tant acudeixen suposats pe-riodistes per tafanejar en la misèria social, demostra que un altre món és possible, que l’educació des de l’esperança és necessària.

Alguns diuen que la lectura és un vici solitari, un plaer. Si compartim lectures, aquest plaer augmen-tarà i potser retrobem el sentit pel qual els clàssics foren escrits.

puceta

LECTURES: DIÀLEGS COMPARTITSJordi oviedo i SeguerProfessor de Magisteri a la UCVjordi.oviedo@ucv.es

EDITORIALUna vegada passats els mesos d’estiu, espe-cialment carregats de feina en el nostre cas, us oferim un nou número del nostre butlletí 96milmotsmés.

Setembre començà amb una notícia ben des-agradable: la pujada de l’IVA, de la qual, pel que fa a les indústries culturals, només s’han salvat els llibres i el material escolar. Això sí, en el cas d’aquest últim, amb un canvi de criteri que restringeix, i molt, el llistat de productes que poden considerar-se com a tal tipus de material. Tant és així que les nostres agendes escolars, usades per milers d’alum-nes en tot l’àmbit lingüístic, han passat a gravar-se per part de l’Estat amb el mateix percentatge que els articles de luxe...

No sabem l’efecte que tindrà la mesura en el nostre projecte empresarial, però treballarem tant com podrem per mantenir-lo i millorar-lo. Estigueu-ne ben segurs.

Però bé, ara el que toca és parlar d’allò que ha de vindre, d’algunes de les publicacions més recents, i d’oferir-vos noves eines i recursos per tal de traure tot el profit possible als nostres materials, que per açò vam crear el butlletí...

Salut, i que tingueu una tardor plena de mots!

dolorS PedróS

Editoradolorspedros@edicions96.com

edicions96@edicions96.com

INFORMACIÓ I COMANDES:

www.edicions96.com

96 246 11 04692 22 10 04

A partir de la nostra experiència docent, dintre de la qual situem la lectura com un dels eixos fo-namentals, hem elaborat un material que farà de complement i suport del Pla lector del centre, i que consisteix en un quadern d’ús molt senzill i pràctic per a portar un registre de les lectures que es fan al llarg d’un curs. Tant de les que el professorat sug-gerim com d’aquelles que, guiats pels gustos i les motivacions personals, l’alumnat es procura. Ara bé, encara que la idea d’utilitzar el Quadern procedisca de l’àmbit docent, un material d’aquestes caracte-rístiques pot ser una eina pràctica i interessant per a fer el seguiment, i deixar constància d’aquella re-lació íntima i insubstituïble que s’estableix entre la gent amant de la lectura i cada títol que compon el seu historial lector.

Qui no ha subratllat mai un fragment d’aquell llibre que es voldria recordar per sempre? Quins aspectes ens durien a recomanar-ne la lectura a algun altre lector amic? Qui no ha extraviat un llibre per haver-lo prestat, i no ser capaç de recordar on ha anat a parar? I quan hem passat bones estones en la seua companyia, res millor com tenir apuntats en la re-serva altres títols del mateix autor, o autora. Totes aquestes possibilitats, de manera ordenada i siste-matitzada, són les que ens facilita aquest Quadern de lectures que, a més a més, es pot personalitzar per als centres d’ensenyament.

Igual que el bitàcola indispensable en qualsevol na-vegació, aquest Quadern és la millor manera de dei-xar testimoni escrit de l’experiència vital que sem-pre significa descobrir, i fer nostres, els secrets que atresora un llibre.

�

Qui no ha subratllat mai un fragment d’aquell llibre que es voldria recordar per sempre?

Pilar garcia aPariciocarleS Mulet griMaltProfessors de l’IES de Teuladapigarap@gmail.commuletgrimalt@gmail.com

CARACTERÍSTIQUES��0x�60 mm

�60 pàgines

Cobertes a quadricomia

Plaquené biodegradable

Interiors a dues tintes

Espiral contínua

Paper certificat lliure de clor

Goma elàstica exterior

Material personalitzable

Vivim una època fosca que ens obliga a buscar bones companyies si volem que la nau de les nostres il·lusions arribe a bon port. I ne-

cessitem fars que ens guien, llums que ens ajuden a trobar el camí. Amb aquestes dues idees bàsiques va nàixer la col·lecció «La nostra gent» d’Edicions 96: formar un bon equip per donar a conèixer, als me-nuts, algunes de les biografies més significatives de les dones i els homes que ens han ajudat a sobreviu-re amb les seues obres i el seu exemple.

Hem començat per Tonico Puchades, un home pla, un esportista que encaixaria perfectament, per la seua forma d’entendre el futbol i per la seua forma d’entendre la vida, en un equip que jo sé, ple de figures que no són egoistes, sinó que formen un sol cos i que, per això mateix, han superat totes les marques de la història del futbol...

I continuarem amb més llibres il·lustrats per Laura Granell. El següent, d’aparició immediata, apropa-rà als lectors més joves la vida, les gestes i les il-lusions de Joan Fuster, que fa vint anys que ens va deixar. Després, esperem que hi arriben també l’escriptor Josep Bernat i Baldoví, o la compositora Matilde Salvador.

Tots ells ens haurien de fer sentir moderadament orgullosos de ser valencians. Com jo em sent també moderadament orgullós de formar part d’un equip creatiu tan jove i tan ben preparat perquè, a pesar que ja no tinc l’empenta de la joventut, crec que seré capaç d’aportar alguna cosa a aquest projecte editorial dedicat a «La nostra gent».

�

Tonico vol ser futbolista és un conte, una història real, un llibre d’història, una forma de fer País i, sobretot, una meravellosa manera d’animar a llegir els qui els agrada el futbol i d’apropar el futbol a qui li agrade llegir.

Ideal per a llegir en família, entre el cafè i el partit, Puchades farà florir les anècdotes de quan

el nostre iaio també trencava espardenyes i els records de quan el Valèn-

cia guanyà la primera lliga. I en tancar el llibre, el xiquet seguirà somiant que un dia serà futbolista.

ALMUDENA RECOMANA:Almudena Francés, contacontes de primera,

ens dóna idees per aprofitar els llibres.

JoSeP FrancoEscriptorjosepfranco@telefonica.net

Puchades. Tonico vol ser futbolistaJosep FrancoIl·lustracions: Laura Granell

Puchades, que va nàixer a Sueca el dia 4 de juny de 1925, és una llegenda viva del València C. F. Va disputar més de 300 partits amb l’equip de la seua ànima, va guanyar 1 lliga i 2 copes i el 1950 va ser elegit el millor migcampista del món.

ISBN: 978-84-92763-86-336 pàginesColor

Grapat195x195 mmPreu: 7 euros

UN ESTELLÉS INÈDIT I ESPECTACULARJoSeP lluíS roig Salajollroig@gmaill.com

cèSar Pla, ana Sánchez i aMParo taronger Bibliotecarisbiblioteca@moncada.es

BIBLIOTECA MUNICIPALDE MONCADA

�

La Biblioteca Municipal de Moncada pro-grama una sèrie d’activitats destinades tant a mantenir l’interés de lectors ha-

bituals, com a atraure nous lectors, xiquets i joves especialment per tal que es familiarit-zen amb el nostre espai de lectura. Tot allò que potencie i desenvolupe la sensibilitat i la imaginació ajuda a acostar el camí cap al món dels llibres.

Per al públic adult, a més de les presentaci-ons de llibres, exposicions, etc. comptem amb el cicle «Moncada a cau d’orella»: una sèrie de recitals o actuacions a l’aire lliure amb un to intimista. Un petit escenari al bell mig del Mercat Vell o del Claustre de les Franciscanes per on han passat, entre d’altres, actors i con-tacontes com Domingo Chinchilla, Félix Albo o Vicent Camps.

Per a tots el públics, al mes de maig organitzem la fireta del llibre, amb un programa ampli d’ac-tuacions de contacontes i grups de teatre (per allà han passat Dani Miquel, Pep Gimeno Boti-farra, Titola Teatre… i s’han representat obres com Marcel el marcià). I per al públic infantil, organitzem cada any campanyes d’animació lectora en coordinació amb els col·legis.

Amb «Traspassa el portal–Alfabetització in-formacional», pretenem que els usuaris de la biblioteca s’hi moguen de manera autònoma i es puguen formar en l’ús del Portal de Bibli-oteques Públiques perquè gaudisquen des de casa de tots els serveis de la Xarxa de Lectura Pública de la Generalitat Valenciana.

Tant de bo la Biblioteca de Moncada continue sent una porta oberta, lliure i gratuïta que contribuïsca a la formació intel·lectual, social i cultural de la nostra ciutadania.

Biblioteca Pública Municipal Carrer Major, 35. Moncada Tel.: 961301578

De vegades els miracles ocor-ren. I aquest és un dels ca-sos en què ha passat. Com,

si no, es podria considerar la tro-balla d’un llibre de poemes inèdit de Vicent Andrés Estellés de 1966? Un inèdit que, a més, té molts al-licients: és l’obra que va guanyar el premi Ausiàs March de Gandia, el mateix any 66 (la història de l’original s’explica al pròleg). I és un llibre molt millor i totalment diferent que L’inventari clement publicat en comptes de l’autèntic original guanyador. L’hem volgut distingir en el títol, per remarcar la localització d’aques-ta troballa, com a L’inventari clement de Gandia.

La major part dels textos són inèdits. Completament inèdits. I alguns són de la categoria dels millors poe-mes de Llibre de meravelles, amb un magnífic, antològic, espectacular, llarg poema final. Si s’haguera publicat quan li corresponia, l’any 67, sens dubte hauria estat una de les fites literàries destacades de la dècada, i més tenint en compte que encara no es coneixia el millor Estellés, que es revelaria només uns anys després.

Per fortuna, els poemes no caduquen i ara, 46 anys des-prés, tenim la possibilitat de gaudir d’un nou (acabat de coure al seu forn de llenya antiga) llibre d’Estellés, per a fortuna nostra. I no un llibre anecdòtic, sinó un gran lli-bre, que fa més gran l’autor i aquells que el llegesquen. Com a mostra, aquest petit fragment de poema:

ARS POÈTICA, 3

Escric els meus fragments. No puc fer un poema. Reconstruesc un poble, o bé un mosaic.Amb un grapat de tests que he trobat, vaig refent un poble com un cànter.

6

L’alumnat sol estudiar emprant la memòria repetitiva, que utilitza només l’hemisferi es-querre del cervell, llegint i tornant a llegir els

llibres i els resums. En canvi, amb l’esquematitza-ció –elaborant guions, esquemes, quadres sinòptics i mapes conceptuals– qui hi intervé és l’hemisferi dret del cervell, responsable de la memòria fotogrà-fica, que garanteix un rendiment major.

El guió és la representació gràfica de l’estructura del text; és com un arbre de fulla caduca a l’hivern, després d’haver estat esporgat. L’esquema és el guió amb informació afegida; és aquest mateix ar-bre en primavera, quan hi broten nombroses rames i fulles fins formar una copa frondosa. El quadre sinòptic és una combinació de columnes i fileres que s’utilitza per a comparar informació. I el mapa conceptual és la representació d’un conjunt d’idees interconnectades.

Ningú no seria capaç d’imaginar que un cotxe, mal-grat eixir de fàbrica amb quatre rodes, circulés no-més amb les del costat esquerre. Però sí que trobem normal que l’alumnat estudie aprofitant només l’hemisferi esquerre del cervell, deixant el dret per escolaritzar. I això no és correcte. Per tant, cal en-senyar els/les alumnes a classificar gràficament la informació sobre el paper, perquè aquesta puga ser fotografiada nítidament per la vista i dipositada en la targeta de memòria, l’hemisferi dret del cervell.

Així, podrem construir un edifici ben alt, amb uns fonaments sòlids i una estructura de pilars i bigues consistents que aguantaran el pes que li posem damunt. Però, treballant de la manera tradicional, només construirem cases de fang premsat que s’en-fonsaran quan el pes hi resulte excessiu.

ESTUDIARAMB BASEevariSt donetPofessor d’Educació Secundàriaevaristdonet@hotmail.com

Mètode basat en l’aprenentatge de l’esquematització per a facilitar als joves la síntesi dels continguts de les matèries. Aquest mètode ha estat aplicat amb èxit a diversos centres educatius. Amb exemples pràctics.

ISBN: 978-84-95510-46-4152 pàginesBlanc i negre

Enquadernació espiral205x205 mmPreu: 11 euros

Ens consta que els teus interessos com a escrip-tor no provenen inicialment del món de la ficció. Com arriba Vicent Sanchis a fer literatura?L’origen està en la meua fal·lera per conèixer la his-tòria de l’entorn on visc, que em ve de quan es-tudiava el batxiller a l’institut Josep de Ribera, de Xàtiva; per això, entre finals de 1985 i primers de 1995, vaig escriure una Introducció a la història de Rafelguaraf... Supose que pel temps i per l’esforç es-merçat, aleshores em vaig plantejar continuar escri-vint, però amb un canvi: des de la narrativa, contar històries situades en un context històric, a partir de documents i de la informació que m’havia proporci-onat fer aquella monografia.

I la teua tendència a ubicar els llibres en llocs que no existeixen en l’actualitat (Berfull, Ter-nils), és un recurs literari o, potser, una manera de marcar distàncies amb la realitat?No existeixen com a pobles, però les restes ens con-ten coses a qui sabem escoltar-les o a qui ens in-teressen. En tot cas és per ambdues coses. Quant a Berfull, va ser un recurs literari per motivar l’interès i despertar la consciència d’una societat que hauria de tindre més sensibilitat per la cultura i pel patri-moni històric. En el cas de Ternils, ha sigut perquè volia que funcionara com un poble-tipus valencià, xicotet, rural; un model que es poguera extrapolar a una part del País Valencià. I és també per marcar distàncies amb la realitat que m’envolta; com una mena d’espai personal de llibertat (allò que en altra

VICENT SANCHIS

«SENSE MORDASSES

CONTE AQUESTES

VIVÈNCIES»

època déiem per hobby). A mi no m’agraden algunes coses que veig en la societat, i potser per això es-cric. Darrerament ho faig fins i tot per teràpia, per distraure’m o evadir-me.

Explica’ns quina és la motivació més important que et va dur a escriure Cendres de Ternils.Com diu la narradora, no sé ben bé per què se’m va ocórrer escriure aquesta història; però te’n diré dues. Una, per la por que vaig percebre en persones majors quan intentava parlar del temps de la dicta-dura. I l’altra, perquè jo, ingènuament, pensava que amb l’autonomia, la llei d’ús del valencià, etc., avui estaríem en unes circumstàncies molt millors, i en canvi el panorama actual és més bé decebedor. Per exemple, sembla que la intenció d’alguns és aniqui-lar un topònim: País Valencià; cosa que demostra que hi ha debats que no estan resolts sinó somorts, i això malgrat les renúncies d’una gran part de la societat durant la Transició.

T’hem sentit explicar en alguna ocasió que t’in-teressa molt la llengua parlada, les expressions i el vocabulari propis d’un lloc. Tu no ets filòleg. D’on et ve aquesta debilitat?Sempre m’ha agradat −tant de xiquet com d’adoles-cent, com ara també−, escoltar les persones majors. Si hi parem atenció, sovint podem aprendre coses molt interessants i curioses. Pel que fa a la llengua: modismes, girs, paraules, frases... algunes de les quals he traslladat al paper com a relats o contes, o

com un paràgraf o part del diàleg d’un personatge. En aquest sentit m’agrada recuperar eixes paraules un poc més nostres, ja en desús o quasi oblidades. I intente utilitzar-les perquè fa més creïble el re-lat, almenys en el marc geogràfic i històric en què es desenvolupa l’acció, sense defugir allò que diem l’estàndard.

Com ja has dit tu, a Cendres de Ternils has recor-regut a una narradora, Llibertat Martí i Sunyer, implicada en els fets. Ella mateixa aclareix en la nota prèvia que «sense mordasses conte aquestes vivències». L’autor vol evitar així abordar direc-tament un període de la nostra història encara comprometedor?Si ho haguera volgut evitar, senzillament no hague-ra escrit el llibre. Per això la narradora parla, com tu bé dius, d’un «període de la nostra història encara comprometedor» –sobretot la dictadura franquista, però també de la Transició, d’allò de «la batalla de València»–, tot i que ho faça d’una manera superfi-cial, només deixant les coses apuntades; després els lectors/lectores ja faran les seues reflexions.

Un altre element que defensa la narradora és el sentit de l’humor. Tu el practiques sovint, en les coses que escrius, i ens agrada. Per què calia jus-tificar-lo, en aquesta novel·la?Des que vaig començar a ginyar la novel·la, tenia ben clar que no volia fer una obra dramàtica, trista o tràgica, com són moltes de les que tracten d’aquesta època tan negra de la història més recent. De forma que, per desdramatitzar els fets –per llevar-li ferro, que hom diu–, i potser un poc influenciat per l’obra de Guareschi, Don Camilo –que em va agradar molt–, vaig voler que fóra un poc d’aquest estil, que no sé si podríem dir a la italiana, o, si voleu, a l’estil García Berlanga, salvant les distàncies.

Vicent Sanchis ha bastit amb aques-ta novel·la –un poc a l’estil García Berlanga– una crònica en què s’es-devenen històries que passen a Ter-nils, un poble fictici de la Ribera del Xúquer, durant la dictadura fran-quista i la transició democràtica.

Troabreu recursos audiovisuals sobre el llibre a:

www.recursosdidactics.net

ISBN: 978-84-92763-87-0256 pàginesIl·lustrat

Enquadernació rústica138x212 mmPreu: 14 euros

�

�

PÈLS I PLOMESTots hem desitjat alguna vegada poder parlar amb els animals. I açò és el que tracta de fer Marc en la granja. Para ben parada l’orella i mira de retindre els sons amb què els habitants de la granja es comuniquen entre ells.

Carme Miquel Il·lustracions de Mara Pastor Granell �� pàgines a color, enquadernació rústica. Amb majúscules i jocs de llenguaISBN: 9��-��-9��6�-�0-� PVP: 5 €

NO M’HO PUC CREURENo m’ho puc creure! es va publicar, per primera vegada, l’any �00�, quan Edi-cions 96 feia les seues primeres passes. Després d’�� anys, us n’oferim un format renovat, i un contingut revisat, però amb la mateixa frescor i la mateixa capacitat per a connectar amb els joves.

Emili Gascó ��0 pàgines. Enquadernació en rústica. Narrativa breu. ISBN: 9��-��-9��6�-�9-� PVP: 9 €El ritme i la me-

lodia són ele-ments naturals

que les persones por-tem dins des del mo-ment que naixem, i és per això que, quan escoltem o llegim un poema, se’ns desperta una resposta emocio-nal interna que ens commou l’ànima. Per aconseguir desper-tar aquesta sensació emotiva, els poemes que vagen adreçats als més menuts han

d’estar escrits en un llenguatge senzill (ja que els infants s’impregnen abans de l’essència afectiva de les paraules que del seu propi significat), i han de ser divertits i motivadors per a estimular la imaginació, la creativitat i la capacitat de descobrir i conèixer el món des d’una perspectiva artística. Un poema ha de tenir la facultat de provocar tan prompte una rialla espontània com un sentiment tendre.

Per la meua experiència com a docent i com a músic, m’agrada que cada poema tinga una rima captiva-dora que, juntament amb un ritme fluid, li atorgue una musicalitat particular molt pareguda a la d’una cançó. D’aquesta manera es comprendrà millor i re-sultarà més interessant el seu contingut, el missatge que s’hi vol transmetre. I és que la poesia, igual que la música, és una manera molt especial d’expressar i experimentar emocions.

Sis cordes té la guitarrai quatre el violoncel;tres en té la balalaicaque és russa de soca-rel.

Quatre cordes la violai l’arpa quaranta-set.T’explicaren a l’escolaquantes en té el contrabaix?

El contrabaix en té quatrea l’igual que el violí,si vols conèixer-ne un altreel llaüt en té sis (dobles).

INSTRUMENTS DE CORDA

ángel gavaraMestre, músic i poetaangelgavara@hotmail.com

POESIA, SENSE POR

És un llibre simpàtic i amb una especial musicalitat que ens trasllada al fantàstic món de les emocions.

Idoni per apropar-nos a la poesia d’una manera divertida i motivadora, al mateix temps que hi podem aprendre un bon grapat de coses que, ben dites..., sonen millor!

Il·lustrat per Sandra Ortuño.

ISBN: 978-84-92763-88-764 pàginesBlanc i negre

Enquadernació rústica130x190 mmPreu: 7,50 euros

Edicions 96 SLApt. de correus 23 - 46670 La Pobla Llarga

edicions96@edicions96.comwww.edicions96.com

www.recursosdidactics.netTel.: 96 246 11 04 - 692 22 10 04

Fax: 96 246 14 90

SEGUEIX-NOS:www.edicions96.com

També ens trobaràs al Facebook i al Twitter.

BUSCA’NS!

NOVETATS EDITORIALS

CATÀLEG D’ACTIVITATSUs proposem un ventall de possibilitats que van des de les animacions lectores, trobades amb autors i autores, recitals, tallers de creació... 27 propostes adreçades a diferents nivells de lectura i d’edats, per a ampliar les possibilitats amb els llibres i divertir alhora.

www.issuu.com/edicions96