9609 LA-Religio2ESO CAT-UD 00Pa?gsIni.qxd:- · tre oasi o bé no existia o bé era massa lluny, i...

6

I Déu va afegir: «El signe de l’aliança que faig amb vosaltres i amb tots els éssers vius que us envolten, per sempre, és aquest: posaré el meu

El fet religiós 19609 LA-Religio2ESO_CAT-UD 01.qxd:- 3/6/11 11:28 Página 6

Con

tin

gu

ts

7

1. Les grans preguntes de l’ésser humà1.1. Persona i religió

1.2. Mites i ritus

2. Els símbols en el llenguatge religiós2.1. Signe i símbol

2.2. Classificació dels símbols

2.3. Símbols universals

3. L’encontre amb Déu: les mediacions3.1. Llocs sagrats

3.2. Temps sagrats

ArtEl toc de les campanes

La Terra, símbol de la Creació

Connecta T

Una recerca incansableDes de sempre, els homes i dones han sentit la neces-sitat de trobar-se amb quelcom que els supera, ambDéu, i per això han intentat comunicar-se amb Ell,amb aquest Ésser Superior que rep diferents noms se-gons la cultura i la religió.

Però també han experimentat que comunicar-se ambDéu és una cosa que té unes característiques especials,que requereix unes condicions, un ambient i, sobre-tot, un llenguatge. Aquest llenguatge que permet en-trar en l’àmbit del sagrat està format sobretot persímbols.

Quin tipus de símbols creus que faciliten l’encontre ambDéu? Per què algunes realitats es consideren «sagra-des»?

Documental La festa de Tots Sants

arc en els núvols com a signe de la meva aliança». (Gn 9,12-13)

Una relació especial amb Déu

9609 LA-Religio2ESO_CAT-UD 01.qxd:- 3/6/11 11:28 Página 7

lguns instants després, els tres com-panys ocupaven el seu lloc en el pro-jectil i ja havien cargolat interiorment latapa. La boca del Columbiad, com-pletament lliure, s’obria obertamentcap al cel. En Nicholl, en Barbicane i

en Michel Ardan es trobaven definitivament tancats enel seu vagó de metall. Qui seria capaç de pintar l’ansie-tat universal arribada aleshores al seu paroxisme? La Llu-na avançava en un firmament de límpida puresa, apaganten passar el centelleig de les estrelles. Recorria llavorsla constel·lació dels Bessons, i es trobava gairebé a lameitat del camí de l’ho ritzó i el zenit. No hi havia, doncs,ningú que no pogués comprendre fàcilment que s’a-puntava davant de l’objecte, tal com apunta el caçadordavant de la llebre que vol matar i no pas la llebre mateixa.[…] Un silenci imponent i aterridor pesava sobre tota l’es-cena. Ni un buf de vent a la terra! Ni un buf en els pits! Elscors no s’atrevien a palpitar. Totes les mirades conver-gien astorades a la boca del Columbiad.

Jules Verne, De la Terra a la Lluna.

Des de l’origen dels temps, la Lluna ha provocat en elséssers humans una gran fascinació. Ha estat conside-rada deessa de la nit, promotora d’encantaments i capaçde canviar les conductes de persones i animals, se-gons la fase en què es trobava. La seva presència enigmà-tica ha inspirat músics, pintors i escriptors. Així, el 1865,el novel·lista francès Jules Verne va publicar la seva obraDe la Terra a la Lluna, en la qual descrivia, amb gransdosis d’imaginació, com es podria dur a terme aquestviatge fantàstic, en què uns intrèpids viatgers eren llançatsa l’espai per mitjà del canó Columbiad.

La conquesta de la Lluna

Una mica més de cent anys més tard, el 16 de juliol de1969, els astronautes Armstrong, Aldrin i Collins, a bordde la nau Apollo XI, van fer realitat el somni de JulesVerne: per primera vegada en la història, l’ésser humàva posar els peus a la Lluna. De fet, semblava que els en-ginyers que havien dissenyat el viatge haguessin volgutreproduir, gairebé pas a pas, l’aventura del famós no-vel·lista francès.

Són moltes les frases pronunciades en aquell viatgeque han quedat per a la posteritat. N’hi ha una, que vapronunciar Armstrong després de deixar l’òrbita ter restre,

que evoca la capacitat de sorpresa de l’astronauta da-vant la visió única del nostre planeta:

«En mirar aquell planeta blau vaig saber que qualsevol al-tre oasi o bé no existia o bé era massa lluny, i que elcamí de retorn passava per allà.»

Les paraules d’Armstrong recullen la profunda admiraciópel fet de trobar-se en una situació excepcional en la histò-ria humana, i l’expressen utilitzant una simbologia moltsuggestiva: compara el cosmos amb el desert, que ha deser travessat en un viatge, i que simbolitza la vida ma-teixa. Però aquesta extensió de pols d’estrelles que cons-titueix l’Univers té un punt de referència, una fita que mar-ca la ruta: el nostre planeta Terra.

Armstrong deixa entendre que no es pot fer aquestatravessa sense deixar de partir (o de passar-hi) del pla-neta blau, la llar i l’oasi al qual, sempre que algú viatgipel desert sideral, ha de tornar.

Per als astronautes, el viatge a la Lluna no va consistiren la destrucció del mite que representava aquest as-tre; el més important per a ells va ser l’encontre amb elMisteri que els va portar a redescobrir la nostra pròpianau, el planeta blau, la Terra, i el seu caràcter irreducti-blement únic i excepcional.

8

Viatjar a la Lluna

EXP

ERIÈ

NC

IA IN

ICIA

L Connecta T


9

La Terra, símbol de la Creació

Els astronautes van viatjar a la Lluna, que antigament havia estat per als humans una deessa misteriosa, un símbol delcostat fosc de la natura. En arribar-hi, probablement van aconseguir revelar un misteri. Però el que en realitat els vaimpactar, un cop a la Lluna, va ser la meravella i la bellesa del planeta on habitem. Es van adonar, potser més que nin-gú, de la importància que té per a nosaltres la Terra, el lloc on vivim. El nostre planeta, el planeta de la vida, al seu torn,fa present de manera simbòlica un altre misteri: el de la Creació.

FIXA-T’HI1. La Lluna, a més de ser un astre, ha estat un símbol

per a totes les cultures.

a) Significa alguna cosa per a tu, a més del que ja en co-neixes gràcies a la ciència?

b)Has contemplat alguna vegada la Lluna plena en unanit estelada? Explica, en poques paraules, els senti-ments que et suscita.

PREGUNTA’T2. Explica per què l’experiència d’Armstrong, després de

trepitjar la Lluna i contemplar el nostre planeta desd’allà, pot esdevenir tan impactant per a un ésserhumà.

3. Descriu alguna experiència que hagis viscut i que t’hagi impressionat. Ha tingut conseqüències en la tevavida? Explica quines.

RESPON4. Quins sentiments et desvetlla la contemplació del Sol,

de les estrelles, dels planetes...?

5. Respon:

a) Per què diem que la Creació és un misteri?

b) Què diu la ciència al voltant de l’origen de l’Univers?

c) Coneixes cap altra manera d’expressar aquest ori-gen? En quin llenguatge s’expressa i què significa?

6. Organitzeu un col·loqui a classe respecte d’allò que po-deu fer per conservar el nostre planeta com a llar co-muna de tothom.

�


Les grans preguntes de l’ésser humàEls éssers humans , en un moment o altre de la nostra vida, ens formulem una sèriede preguntes sobre l’origen de la nostra existència i el sentit de la nostra vida: Quisóc jo? Per què sóc aquí? Per què visc? Per què he de morir? Estem sols a l’Univers? Quèhi ha més enllà de la mort?…

Són preguntes que ens impulsen a trobar-hi respostes que vagin més enllà d’allò queels nostres sentits són capaços de percebre.

El problema és que el món en què vivim és ple de sorolls: la televisió, l’mp3, el telè-fon mòbil, la videoconsola, les xarxes socials d’internet… Sovint vivim com ador-mits i no tenim ni temps ni espai per a reflexionar.

Però un dia, de cop i volta, succeeix alguna cosa que ens obliga a despertar-nos i to-tes aquestes preguntes afloren des del nostre interior. Potser és en contemplar unaposta de Sol, en emocionar-nos quan ens retrobem amb persones estimades…, o pot-ser impressionats pel sofriment humà després d’una catàstrofe natural. El cas ésque, quan sorgeixen les preguntes, ja no es poden ignorar. S’hi han de buscar res-postes, que no són ni senzilles ni immediates.

Per a trobar-les, hem de bussejar en la nostra pròpia història i en la de tota la huma-nitat. D’aquesta manera, estarem en condicions de descobrir que allò que dóna unsentit últim a la nostra existència és un misteri: el Misteri de Déu.

1.1. Persona i religióPer a conèixer quan l’ésser humà va començar a donar un sentit religiós a la vida i ala mort, cal investigar en el passat.

10

1

� El sofriment humà ens planteja pregun-tes al voltant del sentit de la vida.

� Els ritus funeraris de la Prehistòria denoten una preocupació perla transcendència.

Que és molt gran, que no es pot ex-pressar amb paraules.

Inefable

Allò que roman fora de tota expe-riència, és a dir, més enllà del temps il’espai.

Transcendència

Així, els arqueòlegs, davant el descobriment d’enterraments enposició fetal o de pintures amb significats màgics, han arribat ala conclusió que ja en el Paleolític Superior existia una certa visióde la transcendència.

Els éssers humans d’aquella època desconeixien moltes cosessobre el naixement, la propagació de l’espècie o la mort. Vivienen una constant tensió emocional, envoltats de perills que els as-setjaven diàriament. Davant les forces de la natura, devien sen-tir angoixa, inseguretat i, probablement, també un gran esglai. Elcel, una muntanya, un arbre, una cova, el Sol, la Lluna, les estre-lles… feien palesa per a ells la presència d’un misteri.

Així doncs, els homes i dones de l’Antiguitat van sentir la ne-cessitat d’explicar als seus aquesta experiència inefable. I llavorsvan sorgir els grans mites sobre la Creació que, generació reregeneració, es van anar transmetent oralment.

Tots aquests mites pretenen donar a conèixer l’existència d’una realitat última, ala qual cada cultura ha donat un nom: Misteri, Déu, Ésser Suprem… A partir d’aquestarealitat última, els mites també pretenen descobrir el sentit de la pròpia existència il’origen de la humanitat.


1.2. Mites i ritusUn mite és una narració en llenguatge simbòlic que té l’objectiu de donar sentit a l’e-xis tència humana i respondre els interrogants que comporta. Generalment repro-dueix els episodis crucials de la vida de les persones i evoca la força transcendent queels impulsa.

Molts mites antics intentaven explicar els orígens de la humanitat a través de lesrelacions entre déus i deesses, o entre déus i herois. Aquests éssers mitològics espresentaven duent a terme totes les accions que els éssers humans realitzen per per-petuar la seva descendència i deixar el seu llegat en un món que, tard o d’hora, aca-baran abandonant. Per això conceptes com els de fertilitat, procreació i supervivèn-cia impregnen els mites.

Però, a més a més, les persones necessiten traslladar les seves inquietuds als déus idemanar-los favors que resolguin els seus problemes. Així, els mites se sacralitzen is’expressen mitjançant ritus.

Un ritu és un conjunt d’accions que sempre es duen a terme de la mateixa manera ique van acompanyades de símbols; constitueixen, per tant, l’eina mitjançant laqual els creients busquen i sol·liciten la intervenció divina.

Per exemple: ocupaven un lloc destacat —i l’ocupen avui en algunes cultures— elsritus que articulen el pas de la infantesa a l’edat adulta, època en què l’ésserhumà adquireix la capacitat de reproducció. Entre aquests ritus trobem, per exemple,els ritus de pubertat de les mal anomenades societats primitives, el de la circumcisióen el judaisme, el fet de posar-se la toga entre els joves de l’antiga Roma o el d’a-bandonar el gineceu entre les nenes de l’antiga Grècia.

11

L’ésser humà es pregunta

Llegeix el text següent, reflexiona i respon:

a) Què és ser religiós per a l’autor del text? Et considerestu una persona religiosa? Explica per què sí o perquè no.

b) Einstein va ser un dels científics més importants del se-gle XX. Per què creus que dóna tanta importància a laidea de misteri?

c) L’existència de Déu és un misteri. Creus que seria mi-llor si fos una cosa evident? Quins avantatges i quinsinconvenients tindria?

1

Activitats

Qui sóc jo? Per què sóc aquí? Per què visc? Per quèhe de morir? …

Ritus actualsEn la nostra societat, alguns es-deveniments se celebren tambéde forma ritual.

És el cas, per exemple, del cos-tum de bufar les espelmes en elsaniversaris.

Mites

RitusBusca respostes transcendents

Quin és el sentit de la nostra vida, quin és, sobretot, el sentit dela vida de tots els vivents? Tenir resposta a aquesta pregunta s’a-nomena ser religiós. […] Quan els humans intenten respondre-hi, topen amb el «misteri». El misteri és el més bonic que ens ésdonat de sentir. És la sensació fonamental, el bressol de l’art i de la ciència vertaders. Qui no la coneix, qui no pot admirar-seni meravellar-se, és mort. Els seus ulls s’han extingit. Aquestaexperiència d’allò misteriós —encara que barrejada amb temor—ha generat també la religió.

Albert Einstein, La meva visió del món.

que donen origen a


Els símbols en el llenguatge religiós

L’ésser humà utilitza el llenguatge per a comunicar-se. El llenguatge humà adqui-reix característiques diferents segons el context en què s’utilitzi. Així, si som a clas-se, fem servir un registre del llenguatge que no és el mateix que utilitzem amb els nos-tres amics o en els missatges del mòbil.

També la vivència religiosa origina el seu propi llenguatge. Les persones creientstenen necessitat d’expressar el que pensen, el que senten i el que creuen per mitjàdel llenguatge religiós. Aquest llenguatge es caracteritza sobretot per l’ús de símbols.

2.1. Signe i símbol En primer lloc, per tal de ser precisos convé distingir entre signe i símbol.

Un signe és allò que es pot percebre amb els sentits i que té un significat inequívoc.Així, un senyal de trànsit, els llums del semàfor o les icones dels mapes meteorolò-gics ens transmeten missatges clars i inconfusibles.

En canvi, quan diem que el número 12 és símbol de la totalitat, o que la muntanya sim-bolitza la proximitat amb el món espiritual, estem mostrant una realitat que és mésenllà d’allò que aquests objectes ens manifesten mitjançant l’experiència sensible.Per això una pedra, un animal, un riu, un color, una forma geomètrica… poden ser sím-bols, sempre que tinguin un significat diferent del que mostra cada objecte en si.

Els símbols tenen les seves arrels en el fons de l’experiència humana col·lectiva i,per tant, són interpretats dins de cada comunitat. Per aquesta raó, poden ser inter-pretats de manera diferent segons la cultura i el context en què els trobem. Així, el co-lom blanc representa l’Esperit Sant entre els cristians, i el poble d’Israel entre els jueus.

Des d’aquesta perspectiva, el fet d’acostar-nos a l’univers simbòlic i aprofundir-hi enspermet arribar a conèixer-nos millor i, alhora, apreciar i comprendre més a fons les di-verses tradicions culturals.

2.2. Classificació dels símbolsEls símbols es poden classificar de diverses maneres. Una de les classificacions méshabituals distingeix entre símbols personals, símbols socials i símbols d’espècie ouniversals.

• Els símbols personals són elements comuns que ens vinculen amb altres personesi que són el resultat de vivències compartides que adquireixen un significat afe-git, el qual és vàlid exclusivament dins d’aquesta relació personal. Per exemple,pot ser que un color, un animal, una cançó o un paisatge evoquin en tu —i nomésen tu— una persona o una vivència determinades.

• Els símbols socials aporten una significació afegida en el marc d’una societat de-terminada. Per exemple, a Occident, el color blanc representa la puresa i la innocència,mentre que el negre significa dol i dolor.

• Els símbols d’espècie o universals són fruit d’experiències comunes de la vida ala Terra i són vàlids per a totes les persones. A continuació ens ocuparem d’algunsd’aquests símbols.

12

2

La paraula símbol procedeixdel terme grec sinballein(συνβαλλειν), que significa‘llan çar conjuntament’ o ‘unir’.

El symbalon era una mena demedalló, dividit en dues mei-tats, cadascuna de les qualsquedava en poder d’un ena-morat o un amic.

Quan la parella es retrobava,el símbol estava complet.

En canvi, quan tots dos estavenseparats, una meitat del me-dalló evocava sempre l’altrapersona, ja que es veia in-complet.

� Símbols religiosos.


2.3. Símbols universalsEls símbols universals són molt nombrosos: la muntanya, l’escala, l’arbre, el Sol, laLluna, el tro, l’aigua, el foc, la sal… Ara n’analitzarem alguns.

• Molts pobles tenen alguna muntanya que té un significat especial. En la Bíblia, elSinaí és la muntanya sagrada per excel·lència, perquè va ser allà on Déu va esta-blir una Aliança amb el seu poble. I sant Joan de la Creu descriu la seva expe-riència mística en l’obra Subida al monte Carmelo, en què l’ascens a la muntanyaés una forma d’aproximació simbòlica a Déu, que és al capdamunt.

• L’escala simbolitza també l’ascens cap a Déu. En el Gènesi es narra el somni de Ja-cob: una multitud d’àngels pugen i baixen per una escala que comunica la terra ambel cel i al capdamunt de la qual es troba Déu.

• L’arbre també és un símbol molt habitual per a relacionar el cel amb la terra. En elrelat de la Creació s’esmenten dos arbres: l’arbre de la ciència del bé i del mal i l’arbrede la vida, que també es troba en altres cultures. La tradició cristiana ha parlat sovintde l’arbre de la creu per tal de referir-se al lloc on Jesús va morir.

• En totes les cultures, el Sol és el símbol de la vida, ja que és indispensable per aviure perquè il·lumina i dóna vida amb els seus raigs. Per als cristians, és símbol dela resurrecció de Jesucrist. A més, el naixement de Jesús se celebra el 25 de desem-bre, data molt propera al solstici d’hivern, quan les hores del dia comencen a aug-mentar i les de la nit a minvar.

• La Lluna, en canvi, simbolitza el costat femení de la divinitat. Així, en moltes reli-gions, és la deessa del cel i la protectora dels humans. Com que reflecteix la llum delSol, en la tradició cristiana simbolitza Maria i, per tant, els cristians, que reflecteixenen les seves vides la llum de Jesucrist ressuscitat.

• La sal és un símbol ambivalent: és necessària per a conservar els aliments i, alho-ra, pot arribar a destruir tot rastre de vida. En el Nou Testament, Jesús, referint-seals seus deixebles, diu que són «la sal de la terra». I en la litúrgia del Baptisme d’a-dults, el ritu de la sal evoca la saviesa, ja que és símbol de l’aliment espiritual.

13

La creu

La creu és un dels símbols uni-versals més antics. Es troba jaa Egipte i és considerat comun símbol de la unió entre elcel i la terra.

La tradició cristiana ha enriquitel simbolisme de la creu en re-lacionar-la amb l’acció salví-fica de Crist. La iconografiacristiana utilitza aquesta imatgetant per a expressar el martiri deJesús com la seva presència ma-teixa.

Posa dos exemples amb els quals es pugui veure clara ladiferència entre signe i símbol.

— En el cas del símbol, indica’n el significat. Creus que se lipoden atorgar altres significats?

Porta a classe algun objecte que sigui important per a tu.

— Explica quins sentiments o quines vivències evoca entu i per què no té el mateix significat per a la resta delsteus companys.

A l’antiga Roma, els cristians recorrien a uns símbols molt es-pecials, l’àncora i el peix, per a reconèixer-se.

— Busca informació i esbrina què significaven.

En el Sermó de la Muntanya, Jesús utilitza dos símbols pera referir-se als seus deixebles: la sal i la llum.

— Localitza el text (Mt 5,13-16), llegeix-lo i explica què sig-nifiquen aquests dos símbols en el missatge de Jesús.

5

4

3

2

Activitats

es nodreix de

Personals

Socials

Universals

SímbolsEl llenguatge religiós


L’encontre amb Déu: les mediacionsQuan les persones prenen consciència de l’existència de Déu i del fet que aixòdóna sentit a les seves vides, tenen necessitat d’expressar les seves vivències mésíntimes i comunicar-se amb la divinitat.

Per aquest motiu preguen, construeixen temples, expressen les seves creences i tra-dicions, escriuen llibres i celebren els moments importants de la seva vida.

La pregària, els temples, els llibres sagrats i les celebracions són mediacions que per-meten a les persones relacionar-se amb el Misteri de Déu. L’àmbit en què tenen llocaquestes expressions és l’àmbit del sagrat.

La presència de Déu s’intueix en llocs especials, com els temples. Però també éspossible descobrir la manifestació de Déu quan contemplem la immensitat i majes-tuositat de la natura. Fins i tot, les petites coses de la vida poden parlar-nos de l’e-xistència de Déu. Santa Teresa de Jesús, per exemple, deia que trobava Déu fins i totentre les olles.

3.1. Llocs sagratsUn lloc sagrat és un lloc on es facilita la comunicació amb Déu.

Totes les religions disposen de llocs sagrats. En aquesta categoria es troben, per exem-ple, els temples de les religions orientals, les sinagogues jueves o les mesquites mu-sulmanes. En tots ells, l’ambient, els llums i els símbols que s’hi troben evoquen lapresència de la divinitat.

Els cristians es reuneixen cada diumenge en catedrals, esglésies, basíliques o ermi-tes per celebrar l’Eucaristia, que és el Misteri de la Pasqua de Jesús. Aquests llocssón sagrats, perquè les persones hi poden arribar a experimentar la presència de Déuen les seves vides.

Però Déu també es pot manifestar en qualsevol lloc, perquè tota la natura és lloc dela seva presència. Per això, molts sants dels primers temps vivien en llocs allunyatsde les ciutats, per ser més a prop de Déu i poder pregar en tot moment.

14

3

El Sant Sepulcre de JerusalemUn dels llocs sagrats més importants per al cristianismeés la basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem.

A l’interior del recinte d’aquesta església es troba el cimdel Gòlgota, que és el turó on, segons els Evangelis, vaser crucificat Jesús, i també el sepulcre, propietat de Josepd’Arimatea, on va ser dipositat el cos de Jesús desprésde la seva mort.

El temple actual data de l’època de les Croades (segle XII),i la seva gestió és compartida per les Esglésies Ortodoxesi l’Església Catòlica. És lloc de pelegrinatge per a cristiansd’arreu del món.

L’ermita del RocíoA la localitat d’Almonte (Huel-va) existeix una ermita dedi-cada a la Mare de Déu delRocío. Hi acudeixen en ro-miatge molts cristians el Diu-menge de Pentecosta i, l’en-demà, la Blanca Paloma,que és el nom amb què es co-neix la Mare de Déu, surt enprocessó pel poble.


La Pasqua és la festa més im-portant del calendari cristià, apartir de la qual s’articulen totesles festivitats.

L’any litúrgic comença a finals denovembre o principis de de-sembre amb el temps d’Advent,que finalitza amb la celebraciódel naixement de Jesús, el dia deNadal.

La Pasqua es prepara durantquaranta dies en el temps deQuaresma, i finalitza, cin-quanta dies després, amb la fes-ta de la Pentecosta, en la quales commemora la vinguda del’Esperit Sant.

Durant tot l’any, l’Església cele-bra tots els diumenges l’Euca-ristia com a memorial de la Pas-qua de Jesús.

� Les celebracions faciliten la comunica-ció amb Déu.

3.2. Temps sagratsEls homes i dones de totes les èpoques han elevat la seva mirada cap a Déu i se lihan adreçat per invocar-lo, demanar-li perdó, suplicar-li ajuda o donar-li gràcies. Endefinitiva, han pregat a Déu. Per a una persona religiosa, la pregària és la manera méshabitual d’establir una relació amb Déu, per mitjà del diàleg amb Ell.

Però, a més a més, aquests mateixos homes i dones han celebrat moments importantsen les seves vides, com el naixement, l’entrada en la comunitat adulta, la unió entrehomes i dones o la mort. La celebració és un moment concret de pregària i de co-municació amb Déu. Així, totes les religions tenen els seus temps de festa, ja queel temps, quan es dedica totalment a Déu, és una altra mediació que ens acosta aEll.

Els temps dedicats a Déu han tingut una gran importància en l’origen dels calendarisfestius religiosos. Així, per exemple:

• En els inicis de la humanitat, les persones es regien pels cicles naturals que mar-caven les estacions, ja que en depenia l’agricultura. Per això, les festes més impor-tants estaven relacionades amb els temps de sembra i de collita. Un dia particu-larment destacat era l’equinocci de primavera, en què la natura, morta durant l’-hi vern, retornava a la vida.

• El poble jueu va donar un nou sentit a la festa i va passar a celebrar l’allibera-ment que Déu li va atorgar en permetre-li escapar-se de l’esclavitud d’Egipte iportar-lo a la Terra Promesa. És la Pasqua jueva, a partir de la qual gira tot el ca-lendari religiós d’aquest poble.

• Els cristians també celebren la Pasqua, que significa el misteri de la mort i resur reccióde Jesucrist per a destruir el pecat (del qual és símbol l’esclavitud) i atorgar a l’és-ser humà l’accés a la vida eterna (que és el que representa la Terra Promesa).

Totes les festes religioses se celebren per mitjà de ritus en què es fan servir sím-bols, amb els quals s’expressa de forma palpable el que no és visible. Així, perexemple, en el ritu cristià del Baptisme, l’aigua que es vessa sobre el cap de qui esbateja simbolitza el perdó del pecat original, perdó que és efectivament concedit perDéu mitjançant aquest ritu.

15

Segur que, més d’una vegada, has dit: «Això és sagrat per ami!». Explica a què et refereixes amb la paraula sagrat. Qui-nes coses són «sagrades» per a tu? Per què ho són?

— Busca quin és el vertader sentit de la paraula sagrat.

En els Evangelis es narra el descobriment del sepulcre buitper part dels deixebles de Jesús.

a) Llegeix-ho a Jn 20,1-10 i argumenta, basant-te en el text,per què el sepulcre de Jesús és un lloc sagrat.

b) Segons això, explica per què el Gòlgota és també unlloc sagrat.

Busca informació a internet i esbrina qui va ordenar la cons-trucció de la basílica del Sant Sepulcre i quines transfor-macions ha sofert des d’aleshores fins al dia d’avui.

La Pasqua cristiana té relació amb la Pasqua jueva.

— Llegeix Lc 22,7-19 i explica quin nou significat atorgaJesús al pa i al vi que s’utilitzaven en la festa jueva.

Llegeix el text de la vinguda de l’Esperit Sant en la Pente-costa (Ac 2,1-13) i explica el significat de les mediacions quepots trobar en aquest fragment.

6

7

9

10

8

Activitats

requereix

Llocs sagrats

Temps sagrats

MediacionsL’encontre amb Déu


Antigament, les campanes servien per a tocar les hores,per a anunciar moments de pregària (com l’Àngelus, ales dotze del migdia), per a informar de la mort d’unapersona (toc de difunts), com a senyal de festa (ventam ge-neral) i també en cas d’alarma per qualsevol causa (tocde sometent).

Actualment s’ha perdut el costum d’estar atent a lescampanes per rebre informació, ja que els mitjans i siste-mes de comunicació han canviat. De fet, si vius en una granciutat, és possible que gairebé mai n’hagis sentit. Encanvi, si la teva ciutat és petita o vius en un poble, ésmolt probable que les escoltis quan sonen. T’has adonatque no sonen sempre igual? Hi identifiques cap toc en par-ticular?

El campanar El campanar és l’habitacle de les campanes i constitueixun element essencial en el paisatge de la nostra terra.De fet, en els terrenys plans, és habitual que els ca-mins que s’adrecen a les petites poblacions s’orientincap al campanar, que és el que més sobresurt en elpaisatge.

A més a més, en molts casos, és possible identificarun lloc pel seu campanar.

La torre d’un campanar és també un símbol de l’eix delmón, que gira al voltant del seu Creador. Indica la presèn-cia d’un lloc sagrat, el temple, i sembla que vulgui arri-bar al cel amb els peus ben plantats a terra.

� Col·legiata i campanar de Castrojeriz (Burgos).

Art El toc de les campanes

El toc de les campanes és, des de temps immemorials,un so que ressona a l’interior de l’ésser humà com la veudel Misteri.

Tenim constància que ja es feien servir a la Xina fa mésde tres mil anys. En el món cristià s’usen per a cridar a lapregària.

Per a fabricar-les s’utilitza el bronze. Al principi es van ano-menar signum —senyal— per la seva funció, però més tardvan rebre el nom actual perquè les millors es fabricaven ala regió de la Campània, a Itàlia.

En moltes campanes hi apareixen símbols religiosos,com l’anagrama de Crist, cares d’àngels, creus o tambémotius florals. Moltes de les campanes de les esglésies te-nen un nom propi.

16


Observa atentament les imatges dels campanars que apareixen a continuació.

a) Identifica els elements arquitectònics que són comuns a tots els campanars.

b) Busca informació i esbrina a quin estil arquitectònic pertany cadascun.

Juntament amb altres companys, busca informació sobre algun campanar de la vostra localitat.

a) Indiqueu a quina església pertany, quin és el seu estil arquitectònic, la data de construcció o de reconstrucció (en cas que al-gun cop hagi estat destruït), de quantes campanes disposa, el nom d’aquestes i l’any d’instal·lació.

b) Si és possible, adjunteu-hi fotografies del campanar, de les campanes i dels símbols que contenen.

Busca informació sobre els símbols següents, freqüents a les campanes de les esglésies, dibuixa’ls en el teu quadern i esbri-na’n el significat: anagrama de Crist, la Trinitat, sagrats cors, creu, custòdia.

11

12

13

Activitats

� Sant Climent de Taüll. � Catedral de Lleó. � Torre de San Martín, a Terol. � Santa Caterina, a València.

17

Els nostres campanarsA la península Ibèrica són nombrosíssims els campanarsde tots els estils arquitectònics.

Alguns destaquen per la seva esveltesa, ja que semblenpenetrar en el cel. D’altres, per la seva robustesa, que re-

corda les antigues fortaleses medievals. Però tots acom-pleixen una missió fonamental: fer present el misteri de ladivinitat a través del so de les campanes.

Aquí en tens alguns exemples, però segur que a la tevalocalitat en pots trobar d’altres.

Santo Domingo de la Calzada | LA RIOJA La Giralda | SEVILLA

El campanar pertanyia a una antigaesglésia d’un hospital que es va cons-truir quan sant Domènec es va reti-rar a aquesta zona, en el segle XI,per ajudar els pelegrins que seguienel Camí de Santiago. A poc a poc,aquest enclavament va anar crei-xent fins a convertir-se en la ciutat queés avui.

La torre del campanar es va recons-truir en el segle XVIII, ja que l’antic cam-panar gòtic havia caigut.

Té 69 metres d’altura i la seva orna-mentació és barroca.

El campanar de la catedral de Santa Ma-ria de Sevilla conté una barreja d’estils.

Està construït sobre el minaret de l’an-tiga mesquita andalusina d’Ishbiliyya, delsegle XII, aixecada en època almohadei, per tant, amb decoració islàmica.

En el segle XVI, després de la conques-ta cristiana, s’hi va afegir la part superior,on s’ubiquen les campanes, que és d’es-til renaixentista.

Amb els seus 97 metres d’altura, és elcampanar més alt d’Espanya.


La festa de Tots Sants

Documental

18

En totes les cultures, el cicle de la natura ha tingut tanta importàn-cia que, en els diversos calendaris, l’inici de cada cicle estava mar-cat per una festa important.

SamhainCap a finals d’octubre, els celtes celebraven una festa anomena-da Samhain (que en gaèlic significa ‘fi de l’estiu’). En aquestafesta, encenien fogueres per espantar els esperits i, amb la colli-ta ja acabada, es preparaven per passar els crus hiverns delnord d’Europa. Els druides realitzaven sacrificis i ofrenes alsavantpassats per invocar la seva protecció.

� Cementiri cristià el dia de Tots Sants.

La festa dels morts a MèxicA Mèxic, la festa cristiana del dia dels Fidels Difunts està impregnada d’e-lements procedents de les primitives cultures precolombines.

La nit de l’1 al 2 de novembre, cada família construeix un altar dedicatals seus difunts, prepara ofrenes per als familiars morts amb aliments tra-dicionals i objectes personals del difunt i es disposa a passar la nit al ce-mentiri.

Amb flors i espelmes guarneixen les tombes dels éssers estimats. Segonsla tradició, les flors es col·loquen per perfumar l’ambient del lloc, i les es-pelmes enceses il·luminen el camí que han de seguir les ànimes dels di-funts per arribar des d’aquest món a l’altre.

Tots Sants

Amb l’evangelització d’Europa, aquestes antigues tradicionsvan anar desapareixent i es van substituir per festivitats cris-tianes. Una de les de més arrelament popular és la festivitatde Tots Sants, que se celebra l’1 de novembre.

Va ser instaurada amb caràcter universal l’any 840 pel papaGregori IV. S’hi recorda tots els cristians —als quals sant Pauanomena sants en les seves cartes— que ens han precedit ique ja gaudeixen de la presència de Déu al cel.

Com tota festa important, s’inicia en la vetlla, que se cele-bra la nit anterior. Aquesta vigília de Tots Sants (que enanglès s’anomena All Hallows Eve) es va barrejar amb lesantigues tradicions cèltiques de la cultura anglosaxona i vadonar origen al que avui coneixem com a Halloween.

La festa dels Fidels Difunts

La festa de Tots Sants està unida a la commemoració delsFidels Difunts, l’endemà, dia 2 de novembre. Coin-cidint amb aquestes dues dates, moltes persones recordenels seus familiars morts i els porten flors als cementiris, queaquests dies s’omplen de gent que guarneix les tombes iprega per l’etern descans dels seus éssers estimats.

La mort s’ha considerat en totes les religions com el pas auna nova vida. Per als cristians, a més, tot i que la mortd’un creient és motiu de tristesa per la separació dels éssersestimats, es tracta d’un moment molt important, ja que cele-bren units el retrobament definitiu amb Déu.


19

ActivitatsLes mòmies dels antics faraons egipcis estaven envoltades detresors i d’aliments. A més, a les parets de les tombes s’hi re-collien escenes amb els diversos déus.

— Busca informació i esbrina què creien els egipcis quepassava després de la mort.

La recerca de Déu és present també en el llenguatge quoti-dià. Així, la paraula Adéu, que fem servir per a acomiadar-nos, és una abreviatura de l’expressió Aneu amb Déu, ques’utilitzava antigament per a desitjar a una altra persona lacompanyia de Déu.

a) Confecciona una llista de frases d’ús habitual en les qualses faci referència a Déu i explica el significat actual de ca-dascuna.

b) Pren una de les frases fetes i extreu quina imatge de Déubatega en el fons. Per exemple:• «Adéu» expressa que el millor que es pot desitjar per a una

persona és la companyia propera de Déu.

Els ritus d’incorporació a la comunitat adulta són diferents se-gons les religions.

a) Enumera els ritus i els símbols que es fan servir en els sa-graments de la iniciació cristiana: Baptisme, Confirmació iEucaristia.

b) Busca informació sobre els ritus i símbols d’incorporacióa la comunitat jueva: circumcisió i accés a la sinagoga.

Busca a la Bíblia el relat del somni de Jacob (Gn 28,10-22) iexplica, amb les teves pròpies paraules, quin creus que és elsignificat de l’escala.

Busca en un calendari totes les festes que hi apareixen asse -nyalades, sense tenir en compte dissabtes i diumenges.

a) Distingeix entre festes civils i festes religioses.

b) Tria’n dues de cada categoria i esbrina quin és l’origen i elsignificat de cadascuna i com se celebra.

Esbrina el significat del Sol en les següents cultures i tradi-cions:

a) L’antic Egipte.

b) Algunes cultures precolombines: els asteques, els inques iels maies.

c) El món grec.

d) El cristianisme.

En les Confessions de sant Agustí podem trobar-hi el text se-güent:

a) Explica a què creus que s’està referint sant Agustí amb laparaula bellesa.

b) Enumera alguns atributs que li aplica.

Els llocs d’enterrament de les civilitzacions antigues se so-len anomenar necròpolis (que significa ‘ciutat dels morts’), men-tre que els llocs d’enterrament cristians s’anomenen cemen-tiris (que significa ‘lloc dels qui dormen’).

— Reflexiona i explica si aquests noms tenen cap relació ambla visió que es tingui de la vida humana.

Formeu un equip de treball de tres membres i prepareu unaenquesta sobre el sentit de la vida. Les preguntes següentsus poden servir d’exemple, però podeu confeccionar-ne d’al-tres.

• Quin sentit té la teva vida? Per què o per a què vius?

• Creus que existeix Déu o algun Ésser Suprem? I si existeix, téalguna cosa a veure amb la teva vida?

• Què necessites per a ser feliç? Creus que aconseguiràs ser feliçaquí a la Terra?

Heu de seguir els passos que s’indiquen a continuació:

a) Passeu el qüestionari a diverses persones del vostre entorni agrupeu les respostes per edats.

b) Analitzeu els resultats i elaboreu un breu informe en el quals’indiqui què es pregunten les persones d’avui dia i quinesrespostes hi donen.

Respon personalment les preguntes de l’enquesta anterior icompara les teves respostes amb les que heu recollit.

1914

20

21

22

23

15

16

17

18

Tard et vaig estimar, bellesa tan antiga i tan nova, tard etvaig estimar! Ja veus que tu eres dins meu i jo a fora. Iper fora et buscava. Em llançava sobre aquestes coses bo-niques que tu vas crear. Tu eres amb mi però jo no era ambtu. Em retenien lluny de tu aquelles coses que, si no fossinen tu, no serien.

Vas exhalar el teu perfum i vaig respirar. I sospiro per tu.Vaig tastar-te, i sento fam i set. Em vas tocar i em vaig abra-sar en la teva pau.

� Anubis posa les mans sobre la tomba d’un faraó per prendre laseva ànima i portar-la al judici d’Osiris. Pintura d’una tomba del1300 a.C.


El fet religiós• L’ésser humà té necessitat de preguntar-se sobre el seu

propi origen.

• Un mite és una narració simbòlica que té l’objectiu de do-nar sentit a l’existència i respondre els interrogants quesuscita. Els ritus són accions repetides mitjançant les qualsles persones sol·liciten la intervenció divina.

• Un signe és allò que es pot percebre amb els sentits ique té un significat inequívoc. El símbol ens mostra unarealitat que és més enllà d’allò que manifesta a través del’experiència sensible. Els símbols es poden classificar en

personals, socials i d’espècie o universals. Els símbolsuniversals són molt nombrosos, però tenen diferent signi-ficat segons la cultura que els interpreta.

• Les pregàries, les celebracions, els temples i els llibres sa-grats són mediacions que permeten a les persones entraren contacte amb el Misteri, dins de l’àmbit del sagrat.

• Un lloc sagrat és un indret on la comunicació amb Déu és,aparentment, més fàcil d’aconseguir. Totes les religionstenen els seus temps de festa, que han donat origen alsdiversos calendaris.

Filmografia• Després de moltes nits de treball infructuós, una científica

que busca senyals d’intel·ligència extraterrestre aconsegueixde captar un senyal que procedeix de l’estrella Vega. Un cop des-codificat, el senyal resulta ser l’esquema d’una nau capaç deviatjar per la galàxia. La nau es construeix a partir dels plànolstrobats i ella mateixa la conduirà fins a un planeta de la cons-tel·lació de Vega, on troba vida intel·ligent. Torna a la Terra, peròsense cap prova de laseva troballa, i s’had’enfrontar al judicidels incrèduls, que ri-diculitzen les seves vi-sions.

Lectura• El rei d’un país imaginari té un estrany somni i decideix convo-

car el primer Gran Torneig de les Religions, aconsellat pel seusavi i el seu bufó. Els competidors són atletes d’alt nivell, i ca-dascun d’ells és especialista en una religió, incloent-hi a mésun representant de l’ateisme. Al llarg del llibre, confrontaran

les seves visions particulars al voltant de la Bellesa Eterna ide la Saviesa Verta-dera. Qui resultaràvencedor en aques-ta competició? Elbudista, el jueu, elcristià, el musulmà…o potser l’ateu?

20

TÍ TOL: El Rei, el Savi i el BufóAUTOR: Shafique KeshavjeeEDITORIAL: Destino (2001)

Música• La peça seleccionada és una interpretació del so de les campanes en l’anunci

de l’Àngelus. El disc que la conté inclou, a més, els millors fragments del cor demonjos de l’abadia de Solesmes, a França.

TÍ TOL: Sonnerie de l’AngelusAUTORS: Abbaye de SolesmesDADES: del disc «Florilège Gregorien»

TÍ TOL: ContactDIRECTOR: Robert ZemeckisDADES: Estats Units (1997)

Llocs sagrats, temps sagrats, pregàries, temples...

Personals Socials Universals

Mites

RitusSímbols

Mediacions

Respostes transcendents

Llenguatge religiós

Encontre amb Déu

L’ésserhumà

Esquema

Recursos

que donen origen a

utilitza el

busca

busca l’

que es nodreix de

que requereix

Síntesi


21

1. La narració següent correspon al mite de Narcís iEco.

a) Raona per què es tracta d’un mite i indica quines re-alitats tracta d’explicar.

b) Busca un altre tipus de possibles explicacions a lesmateixes realitats. Què hi aporta la narració mítica?

c) El mite de Narcís i Eco, té caràcter religiós? Justificala resposta.

2. Defineix els conceptes següents:

mite - ritu - símbol - mediació - lloc sagrat

3. Troba en la sopa de lletres els noms de set símbolsuniversals i explica el significat de cadascun en la tra-dició cristiana.

5. Les afirmacions següents són falses. Corregeix-lesperquè esdevinguiin verdaderes.

a) Els habitants del Paleolític no tenien cap sentit dela transcendència; només els preocupava la su-pervivència.

b) Els mites són narracions que expliquen ambrigor i exactitud l’origen del món i de l’ésserhumà.

c) Els símbols universals ho són perquè tenen elmateix significat en totes les cultures.

d) Per als cristians, el Sol simbolitza el principi dela vida perquè la seva llum i la seva escalfor sónindispensables per a viure.

e) Els cristians només poden celebrar l’Eucaristia enllocs sagrats com ara esglésies, basíliques o er-mites.

f ) La festa més important del calendari cristià és Na-dal, que commemora el naixement de Jesús.

6. En les campanes de moltes esglésies apareix gra-vat el crismó, un símbol format per una combina-ció de lletres gregues.

a) Busca informació i esbrina quines lletres són, quèsignifica cadascuna i a qui representa el crismó.

b) Enumera altres símbols que també apareixenen algunes campanes i explica’n el significat.

7. Escriu una redacció explicant el costum cristià de vi-sitar els cementiris amb motiu de la festivitat de TotsSants.

— Explica també la relació d’aquesta festa cristia-na amb la tradició festiva de Halloween.

4. Busca en la Bíblia el relat de la manifestació de Déu alprofeta Elies (1Re 19,11-13).

— Enumera els símbols que apareixen en el relat iesbrina en quin reconeix Elies la presència deDéu.

Narcís era un jove conegut per la seva gran bellesa.La nimfa Eco, que repetia sempre les últimes paraulesque escoltava, li va declarar el seu amor, però Narcísla va rebutjar amb crueltat. La nimfa, entristida, es vatancar en una cova, on es va anar consumint fins quenomés en va quedar la veu.La deessa Nèmesi va voler castigar Narcís i el va fer ena-morar-se de la seva pròpia imatge, reflectida en unestany. Tant s’estimava aquella imatge que Narcís vaacabar llançant-se a l’aigua per posseir-la i es va ofe-gar. En el lloc on va caure, va créixer una bonica flor queporta el seu nom.

T A A U G I AC V I D E F EM E U S I A SO R D E Y A CH B N I N E AC R U T S O LO A F G A S AF A N U L L MT S I N M O A

Avaluació


9609 LA-Religio2ESO CAT-UD 00Pa?gsIni.qxd:- · tre oasi o bé no existia o bé era massa lluny, i...

Documents

Transcript of 9609 LA-Religio2ESO CAT-UD 00Pa?gsIni.qxd:- · tre oasi o bé no existia o bé era massa lluny, i...