9. LA SEGONA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL

Bandera republicana

El context històric

• Internacional: Etapa d’entreguerres (1918-

1939) Ascens dels feixismes a Europa, Crack

del 29 i crisi econòmica mundial.

• Espanya i Catalunya: Segona República (1931-

1936).

Tres etapes:

• Bienni Progressista (1931-9133)

• Bienni Negre (1933-febrer 1936)

• Front Popular (febrer-juliol 1936)

Etapes de la República

• Bienni progressista (govern d’esquerres): Constitució de 1931. Primera etapa de reformes (religiosa, militar, agrària, descentralització de l’estat, social i cultural). A Catalunya: Generalitat i Estatut del 32.

• Bienni Negre (govern de dretes): segona etapa de limitació de les reformes. Fets d’octubre del 34: revoltes i suspensió de la Generalitat i de l’Estatut de Catalunya.

• Govern del Front Popular (govern d’esquerres): Nou impuls de les reformes. Restabliment de la Generalitat i de l’Estatut. Agitació social i radicalització. Cop d’estat del General Franco. Inici de la Guerra Civil.

La proclamació de la República: • 12 abril de 1931 Eleccions municipals.

• Espanya: triomf dels partits d’esquerres (republicans, socialistes i

nacionalistes). Catalunya: triomf d’ERC

• 14 d’abril de 1931 Proclamació de la República a molts pobles i

ciutats d’Espanya

• Francesc Macià proclama la República Catalana integrada en la

Federació de Repúbliques Ibèriques.

• Alfons XIII renuncia a la corona i se’n va a l’exili.

• Formació d’un govern provisional de la Segona República Espanyola.

• Conflicte entre Catalunya i el govern provisional de la República.

• Tres ministres de Madrid viatgen a Barcelona i negocien amb

Macià.

• S’acorda la concessió d’una autonomia per Catalunya.

Bienni Progressista (1931-9133)

• Govern d’esquerres (republicans i socialistes)

• Constitució de 1931

• Reformes: educativa, religiosa, militar, agrària,

social i descentralització de l’estat.

• Autonomia de Catalunya: restabliment de la

Generalitat i Estatut del 32

• Francesc Macià: president de la Generalitat

(ERC)

Bienni Negre (1933-febrer 1936)

• Govern de dretes (PRR i CEDA)

• Limitació de les reformes

• A Catalunya, govern d’esquerres, presidit per Lluís Companys (ERC). Tensió entre el govern de la República Espanyola i la Generalitat de Catalunya.

• Fets d’Octubre del 34: revoltes a Astúries i Catalunya.

• Companys proclama la República Catalana.

• Suspensió de la Generalitat i de l’Estatut

• Govern de la Generalitat a la presó

Causes dels Fets d’Octubre del 34

• El 4 d’octubre de 1934, sota la presidència de Lerroux va formar-se un nou executiu conservador en el qual la CEDA de Gil Robles finalment accedia a les responsabilitats de govern. Però, per amplíssims sectors del país la CEDA i el seu líder representaven la fi de les transformacions socials republicanes, ja modificades des de la victòria electoral de les dretes el 1933. Fins i tot, des de l’esquerra va interpretar-se l’entrada de la CEDA al govern com una deriva del règim cap al feixisme que, a més, amenaçava l’autonomia catalana.

La llei de contractes de conreu de Catalunya 1934

• A partir, però, de finals del s. XIX, l'epidèmia de la fil·loxera va provocar la fi dels contractes de rabassa morta, i els propietaris expulsaven els rabassaires de la terra.

• La Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l'abril de 1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols de ser expulsats i dotar-los de terres pròpies.

• Aquesta llei no va ser aprovada per les Corts Espanyoles i provoca una forta tensió entre el govern de la República i el de la Generalitat que culmina amb els Fets d’Octubre del 34 a Catalunya.

La revolució d'Astúries del 34

• La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, amb l’objectiu d’abolir el règim republicà i substituir-lo per un règim socialista.

• L’octubre de 1934, la direcció proletària del procés revolucionari a càrrec d’Aliança Obrera va donar a la insurrecció un caràcter de presa del poder polític.

• Així, els miners asturians van protagonitzar una revolució social, fruit de l’acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes.

• Columnes de miners armats van ocupar els pobles de la conca, van prendre gran part de les casernes de la Guàrdia Civil i van substituir els ajuntaments per comitès revolucionaris que van assumir el proveïment d’aliments, el funcionament dels transports i el subministrament d’aigua i electricitat.

Front Popular (febrer-juliol 1936)

• Govern d’esquerres

• Nou impuls a les reformes

• Restabliment de la Generalitat i de l’Estatut.

• Agitació social i radicalització

• Enfrontaments entre radicals de dretes i

d’esquerres.

• Cop d’estat del General Franco. Inici de la

Guerra Civil.

La Guerra Civil 1936-1939

Context internacional

• Etapa d’entreguerres (1919-1939). Ascens dels feixismes a Europa (Hitler i Mussolini) i crisi econòmica mundial (crack de 1929) . Consolidació del comunisme a la URSS, amb Stalin. Democràcies dèbils que no poden aturar els totalitarismes ( França, Regne Unit...).

• Anys previs a la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

Polarització:

• Democràcies-dictadures

• Feixisme-Comunisme (Totalitarismes)

• Dretes-esquerres

Causes de l’esclat de la guerra:

• Oposició dels sectors dretans de la societat

espanyola als intents de reforma democràtics

de la República.

• Feblesa dels governs republicans

• Sensació d’inestabilitat i de desordre públic.

Bàndols enfrontats:

• “NACIONALS”

• Sectors tradicionals i conservadors

• Propietaris agrícoles

• Alta burgesia industrial i financera

• Església catòlica

• Monàrquics

• Carlins (Requetè)

• Falangistes

• Militars africanistes

• REPUBLICANS

• Sectors progressistes

• Classes populars

• Obrers i empleats

• Intel·lectuals i artistes

• Pagesos sense terres

• Classes mitjanes

• Anarquistes

• Comunistes

• Socialistes

• Militars demòcrates

Guerra Civil 1936-1939

• Inici:

• Cop d’estat militar contra la República, encapçalat

pel general Francisco Franco (18 de juliol 1936).

• Etapes:

• Govern de Giral. Esclat revolucionari ( juliol-

setembre 36 ).

• Govern Largo Caballero (setembre 36–maig 37).

• Govern Negrín (maig 37-març 39 )

Suport internacional

• Els governs feixistes d’Alemanya (Hitler) i Itàlia (Mussolini) donen suport a Franco.

• França i Gran Bretanya (democràcies) es mantenen neutrals i creen el Comitè de No-intervenció (Agost 36)

• L’URSS (Stalin) va donar suport a la República .

• Brigades internacionals: voluntaris de tot el món que lluiten en defensa de la República i contra el feixisme.

L’estiu del 36:Juliol-setembre 36: Govern de Giral

Situació de caos i descontrol i revolta social.

• A la zona republicana, comitès i Juntes de Defensa per reorganitzar la situació.

• A Catalunya, fracàs del cop d’estat. Els obrers agafen les armes i s’enfronten als militars. El govern no controla la situació. Situació revolucionària. Reorganització de la rereguarda: Comitè de Milícies Antifeixistes, economia de guerra i decret de col·lectivitzacions.

• A la zona Nacional, govern de Burgos.

• Espanya dividida en dues zones: Nacional i republicana. Territori “Nacional” no unificat.

La revolució social

• Els obrers col·lectivitzen les fàbriques i els pagesos les terres.

• Volen fer la revolució social i que el poder sigui del poble.

• Durant els primers mesos de la guerra es produeixen actes violents contra empresaris, burgesos, eclesiàstics... contra les classes privilegiades en general.

• Alhora, organitzen milícies de voluntaris per anar a lluitar contra els feixistes al front d’Aragó.

• Es planteja un dilema entre els partidaris de guanyar primer la guerra i després fer la revolució social i els de fer la revolució i guanyar la guerra alhora.

• Això provocarà un enfrontament entre uns i altres dintre el bàndol republicà (Fets de Maig del 37).

Govern de Largo Caballero:

Setembre 36-Maig 37: • A Catalunya, govern de la Generalitat presidit per Lluís

Companys. Reorganització del poder.

• Ministres anarcosindicalistes al govern de la República.

• Fets de maig del 37: guerra o revolució?

• S’unifica el territori “Nacional”.

• Lluita per Madrid. Batalles del Jarama (febrer 37) i Guadalajara (març 37), victòries republicanes, Madrid resisteix.

• Ocupació d’Andalusia occidental, Extremadura i Astúries pels insurrectes (Nacionals).

DiferènciesExèrcit “Nacional” – Exèrcit Republicà:

Exèrcit “Nacional”:

• Organització regular de l’exèrcit tradicional

• Incorporació de carlins i falangistes

• Comandament únic

Exèrcit Republicà:

• No té estructura regular

• Són voluntaris organitzats en milícies.

• Creació de l’Exèrcit Popular (octubre 36).

Els fets de Maig del 37

• Esdeveniments:• Les forces de la Generalitat procedeixen a desallotjar

els anarquistes de l’edifici de la Telefònica, que controlava les comunicacions.

• CNT I POUM contra PSUC, ERC I UGT que donen suport a la Generalitat.

• Intervenció del govern de la república amb 5000 guàrdies d’assalt, per posar fi a la crisi.

• Conseqüències: • Més de 200 morts

• Derrota dels anarquistes i del POUM

• Crisi del govern de la Generalitat.

Govern Negrín (maig 37-març 39 )

• Els comunistes controlen el govern de la República Espanyola.

• Govern de la República a Barcelona. La Generalitat perd poder a Catalunya.

• Zona republicana dividida en dues parts.

• Els insurrectes arriben al mar per la zona de l’Ebre, des d’Aragó. Catalunya aïllada de la resta de territori republicà.

• Batalles de Brunete (juliol 37), Belchite (nov. 37), Terol (gener 38) i de l’Ebre (juliol-octubre 38), guanyades pels “nacionals”.

• Febrer 39: ocupació de Catalunya i final de la guerra. Queda encara la zona de Madrid i fins la costa de Valencia en poder de la República, que es rendirà dies més tard.

Andreu Nin 1892-1937

Andreu Nin i el POUM

• Els fets de maig van enfortir les posicions dels

comunistes dintre el govern de la República.

• El nou govern de Negrín declara il·legal el

POUM. El seu dirigent, Andreu Nin, és detingut

i probablement assassinat per la policia política

soviètica.

• El POUM era un partit comunista independent,

que no seguia les directrius d’ Stalin.

• Stalin considerava Andreu Nin el seu enemic.

El bàndol nacional

• A la zona “Nacional” els militars controlen el poder des del primer moment.

• Es forma la Junta de Defensa Nacional a Burgos, més tard govern de Burgos.

• Francisco Franco és proclamat cap d’estat i Generalíssim dels exèrcits (1 d’octubre de 1936). Dictadura personal de Franco.

• 1937 Decret d’unificació: creació de la FET i de las JONS, partit únic del franquisme format per falangistes, carlins i feixistes.

• Persecució dels republicans, execucions, consells de guerra, ...

El drama dels

refugiats

A la zona republicana els aliments eren escassos .Això va fer

sorgir un mercat negre on es podien adquirir productes a preus

molt elevats.

A la zona “Nacional” no van patir aquesta manca d’aliments ja

que tenien les zones agrícoles més importants d’Espanya.

L’exili

L’exili

L’exili