8 debats reptes ts

24

description

 

Transcript of 8 debats reptes ts

Page 1: 8 debats reptes ts
Page 2: 8 debats reptes ts

Els reptes del tercer sector : una visió a partir dels consells assessors de l'Observatori del Tercer Sector. – (Col·lecció Debats OTS ; 8) ISBN 978-84-612-6374-5 I. Vidal, Pau (Vidal García), dir. II. Valls, Núria (Valls Carol), dir. III. Grabulosa, Laia IV. Observatori del Tercer Sector V. Col·lecció: Debats OTS 8 1. Entitats sense ànim de lucre 061.2

Els reptes del tercer sector. Una visió a partir dels Consells Assessors de l’Observatori del Tercer Sector.

Realitzat per: Observatori del Tercer Sector. Equip de treball: Pau Vidal, Núria Valls (direcció) i Laia Grabulosa.

© Observatori del Tercer Sector 2008. Els Consells Assessors de l’Observatori del Tercer Sector s’emmarquen en el Pla de Participació de l’entitat. La seva posada en marxa ha estat possible gràcies al suport Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya. Volem agrair a totes les persones que formen els Consells Assessors les seves valuoses aportacions. Dipòsit legal: B.46868-2008 ISBN: 978-84-612-6374-5

Les Carolines 10, 2ª planta - 08012 Barcelona

Les publicacions de l’OTS estan pensades per a la seva màxima difusió i contribueixin a la millora i coneixement del tercer sector. S’autoritza la distribució, còpia i reutilització sempre que es faci sense ànim de lucre i reconeixent l’autoria. Les publicacions es poden descarregar gratuïtament a www.observatoritercersector.org.

Dades CIP- Biblioteca de Catalunya

Page 3: 8 debats reptes ts

3

Al llarg de 5 anys de trajectòria, l’Observatori del Tercer Sector ha anat teixint una

relació de confiança i complicitat, tant amb les entitats que configuren el tercer

sector com amb els altres agents relacionats.

La posada en marxa dels Consells Assessors de l’Observatori del Tercer Sector és el

resultat d’un llarg procés de reflexió entorn la base social de l’entitat i s’emmarca

en el pla de participació impulsat aquest any 2008.

La creació d’aquests nous òrgans respon a la voluntat de garantir la coherència de

les activitats desenvolupades i promoure una reflexió conjunta sobre les

necessitats, les tendències i el rol de les organitzacions no lucratives. Així, a través

dels Consells Assessors volem contribuir a la construcció d’un discurs col·lectiu com

a sector, més enllà de les especialitzacions i dels diferents subsectors d’activitat.

Aquesta publicació recull els principals reptes del tercer sector en els propers anys,

a partir de les aportacions del Consell Assessor de Recerca celebrat el passat dia 6

de maig a Barcelona, i del Consell Assessor Estatal que va tenir lloc el dia 28 del

mateix mes, a Madrid.

Confiem que aquest quadern contribueixi a capitalitzar a favor de tot el sector les

reflexions generades en aquests espais de discussió.

Esperem que us sembli interessant.

Pau Vidal i Núria Valls

Coordinadors de l’Observatori del Tercer Sector

Page 4: 8 debats reptes ts

Els reptes del tercer sector. Una visió a partir dels Consells Assessors de l’Observatori del Tercer Sector

Presentació........................................................................................3

Part I. Els Consells Assessors de l’Observatori del Tercer Sector ................5

1. Finalitat ....................................................................................6

2. Funcionament i metodologia de treball ..........................................6

3. El Consell Assessor de Recerca de Catalunya..................................7

4. El Consell Assessor Estatal...........................................................9

Part II. Els reptes del tercer sector: una visió a partir del Consells Assessors de l’Observatori del Tercer Sector .......................................................11

5. Reptes identificats pels Consells Assessors de l’OTS ......................12

6. Conclusions .............................................................................18

Annex I. Antecedents: els reptes identificats l’any 2005.........................20

Page 5: 8 debats reptes ts

Part I. Els Consells Assessors de l’Observatori del Tercer Sector

Page 6: 8 debats reptes ts

6

1. Finalitat

Com a centre de recerca especialitzat en el tercer sector, la complicitat amb les entitats que configuren el tercer sector i amb els altres agents socials és clau.

Els consells assessors s’emmarquen en el pla de participació de l’Observatori del Tercer Sector (OTS) i sorgeixen amb la finalitat de:

-Garantir la coherència i la utilitat de les activitats desenvolupades per l’OTS

-Reflexionar conjuntament sobre les necessitats i tendències de les organitzacions no lucratives, així com sobre el seu rol a la societat.

-Contribuir a la construcció de discurs col·lectiu com a sector.

Sobre la base d’aquests objectius, un dels valors afegits d’aquests nous òrgans és la diversitat dels seus membres i, per tant, la interacció de persones procedents de diferents àmbits d’activitat del tercer sector o amb afinitat a aquest.

Així, per l’OTS, els consells assessors representen una manera de formalitzar les relacions de complicitat amb persones, entitats i institucions, construïdes al llarg de cinc anys de trajectòria.

Atenent al doble enfocament territorial de les activitats que desenvolupa l’Observatori del Tercer Sector, àmbit autonòmic català i àmbit estatal, s’han creat dos consells: el Consell Assessor de Recerca que se celebra a Barcelona i el Consell Assessor Estatal que es realitza a Madrid.

2. Funcionament i metodologia de treball

Cada consell està constituït per un grup d’entre 30 i 40 persones. Aquesta varietat d’entitats i trajectòries personals és fonamental per garantir l’enriquiment mutu i la capacitat de debat del grup. La composició inicial d’ambdós òrgans s’ha format per invitació personalitzada des de l’equip de gestió de l’entitat, consensuada amb la Junta Directiva. Les incorporacions o renovacions futures s’espera que siguin generades a partir de la mateixa dinàmica dels consells.

Degut al perfil de persones que els configuren, s’ha fet un esforç important per dissenyar una dinàmica de treball que impliqui una dedicació de temps força limitada. En aquest sentit, el Consell Assessor de Recerca es reuneix dues vegades l’any, a Barcelona; i el Consell Assessor Estatal ho fa de forma anual, a Madrid. Les reunions es realitzen durant el migdia en el marc d’un dinar.

Pel que fa a la dinàmica de les reunions, aquestes se centren en un tema específic d’interès per a la globalitat del sector i, a partir d’una reflexió prèvia sobre la temàtica escollida, es duu a terme una dinàmica de treball en grups.

Page 7: 8 debats reptes ts

7

3. El Consell Assessor de Recerca de Catalunya

A continuació es presenten els membres del Consell Assessor de Recerca de Catalunya, a data de setembre del 2008.

1 Fatima Ahmed Associació Sociocultural Ibn Batuta

2 Daniel Arenas Esade

3 Jordi Armadans Fundació per la Pau

4 Alícia Artiaga Fundació Comtal

5 Eduard Ballester Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament

6 Carles Barba Fundació Catalana de l'Esplai

7 Javier Bonomi Fedelatina

8 Quim Brugué Universitat Autònoma de Barcelona

9 David Camps Intermon Oxfam

10 Ramon Carbonell Copcisa

11 Josep Lluís Cleries Convergència i Unió

12 Toni Codina Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

13 Teresa Crespo Fundació FIAS

14 Ignasi de Juan Educació Sense Fronteres

15 Adolf Díaz Creu Roja Catalunya

16 Eva Fernández FAVB - Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona

17 Àngel Font Fundació Caixa Catalunya

18 Francesc Giró Acció Natura

19 Ricard Gomà Ajuntament de Barcelona

20 Jordi Gusi ECAS - Entitats Catalanes d'Acció Social

21 Rita Huybens Lliga dels Drets dels Pobles

22 Eulàlia Mas Federació Catalana de Voluntariat Social

23 Pepe Menéndez Fundació Joan XXIII

24 Juan Mezo Valores y Marketing

25 Alba Molas Coordinadora Catalana de Fundacions

26 Teresa Montagut Universitat de Barcelona

27 Ramon Nicolau Ajuntament de Barcelona - Participació Ciutadana

28 Arcadi Oliveres Justícia i Pau

29 Pilar París Generalitat de Catalunya

30 Jordi Pietx Xarxa Custòdia Territori

Page 8: 8 debats reptes ts

8

31 Jordi Porta Òmnium Cultural

32 Consol Prados Partit dels Socialistes de Catalunya

33 Xavier Puig AEISC – Associació Empresarial de la Iniciativa Social de Catalunya

34 Roger Revilla Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans

35 Rafael Ruiz de Gauna Fundació Pere Tarrés

36 Jordi Sànchez Fundació Jaume Bofill

37 Anna Simó Esquerra Republicana de Catalunya

38 Raül Valls Centre per a la sostenibilitat territorial

39 Ricard Valls Antares Consulting

40 Mercedes Yubero Fundació Adsis

Page 9: 8 debats reptes ts

9

4. El Consell Assessor Estatal

Seguidament es presenten els membres del Consell Assessor Estatal, a data de setembre del 2008.

1 David Álvarez Solidarios para el Desarrollo

2 Luis Aranguren Consejo Asesor de la Plataforma del Voluntariado de España

3 Marta Arias Intermón Oxfam

4 Lorenzo Cachón Universidad Complutense de Madrid - l Foro para la inmigración de MTAS

5 Carles Campuzano Convergència i Unió

6 Julián Carranza Greenpeace

7 Marcos Concepción Asociación Española de Fundraising

8 Isidro de Pablo Universidad Autónoma de Madrid

9 Eduardo del Río Asociación Española de Fundaciones

10 Javier Font Federación de Asociaciones de Minusválidos Físicos y Orgánicos de la Comunidad de Madrid – FAMMA

11 Berta Fraguas Fundación Comité Español de los Colegios del Mundo Unido

12 Marisol García Fundación Chandra

13 Carlos Giménez Universidad Autónoma de Madrid - Observatorio de las migraciones

14 Jaime Gregori Cruz Roja

15 Luis María López Aranguren Fundación Tomillo

16 Mª Jesús Manovel Fundación Esplai

17 Loli Martínez Consejo de la Juventud de España

18 Eloy Martínez de la Pera Proyecto "Arte al Derecho"

19 Carlos Mataix Ingenieros Sin Fronteras

20 José María Medina Coordinadora de ONG para el Desarrollo de España

21 Mª Teresa Mogín Fundación Real Madrid

22 Elena Presencio Proyecto Hombre

23 Gregorio Rodríguez Cabrero Universidad de Alcalá de Henares

24 Odile Rodríguez de la Fuente Fundación Félix Rodríguez de la Fuente

25 Xavier Serna Fundación Luis Vives y Observatorio del Tercer Sector

26 Isidro Villoria Fundación Alicia Koplowitz

Page 10: 8 debats reptes ts
Page 11: 8 debats reptes ts

Part II. Els reptes del tercer sector: una visió a partir del Consells Assessors de

l’Observatori del Tercer Sector

Page 12: 8 debats reptes ts

12

Malgrat l’heterogeneïtat del tercer sector, existeixen trets comuns i valors compartits que poden ajudar a construir una identitat conjunta com a sector.

5. Reptes identificats pels Consells Assessors de l’OTS A continuació es presenten els principals reptes identificats a partir d’ambdós Consells Assessors de l’Observatori del Tercer Sector celebrats a Barcelona, el dia 6 de maig del 2008 i a Madrid, el dia 28 del mateix mes.

Per facilitar-ne la lectura, s’han agrupat en 5 grans temes: la construcció d’una identitat col·lectiva, el valor afegit del tercer sector, el rol del tercer sector, el funcionament de les entitats i, finalment, el context actual.

La construcció d’una identitat col·lectiva

Identificar els trets comuns i els valors compartits per l’elaboració d’un discurs col·lectiu. El tercer sector és una realitat diversa, heterogènia i complexa. Si bé aquesta pluralitat és un símptoma de la riquesa associativa del nostre entorn, sovint no ajuda a transmetre a la resta d’agents socials una visió conjunta de sector. Tot i que hi ha diferències entre els diferents subsectors d’activitat (cooperació, acció social, cultural, mediambiental, etc.), hi ha trets comuns i valors compartits a partir dels quals es pot construir un discurs col·lectiu que ajudi a clarificar “què som”, “quin paper volem tenir” i “cap a on volem anar” com a sector. Aquesta construcció d’una identitat pròpia i d’un discurs col·lectiu es percep com un element clau per optimitzar les relacions del tercer sector amb la ciutadania i amb els altres agents socials rellevants.

Recollir la diversitat del tercer sector. Cal garantir que aquesta construcció de discurs i d’una identitat col·lectiva reflecteixi la pluralitat del sector. En aquest sentit, totes les organitzacions no lucratives s’hi han de sentir representades, independentment de la seva dimensió, àmbit d’actuació, etc.

Reforçar l’estructuració del sector. Si bé en els darrers anys s’ha fet un esforç important d’estructuració, encara hi ha sectors d’activitat que pateixen una excessiva atomització. Aquest seria el cas, entre altres, del sector mediambiental o el de les organitzacions de persones immigrades.

Page 13: 8 debats reptes ts

13

Un treball en xarxa efectiu implica establir relacions de confiança que permetin crear aliances sòlides.

Disposar de coneixement sobre la realitat del tercer sector és un element clau per donar-se a conèixer i ser reconeguts com a agent social rellevant.

El tercer sector encara té una posició residual comparat amb altres agents socials com els partits polítics, els sindicats o les empreses.

Potenciar el treball en xarxa. Importància de generar aliances sòlides entre les mateixes entitats del tercer sector a partir de la identificació d’elements comuns. En aquest sentit, és important que el treball en xarxa es faci des d’uns valors compartits. No es tracta només d’estar en plataformes o altres estructures de segon nivell sinó que el repte està a implicar-se i superar la competitivitat entre les mateixes entitats del tercer sector. Per fer un treball en xarxa real i efectiu cal estar disposat a cedir presència de “marca” en benefici dels objectius col·lectius.

Promoure l’intercanvi de coneixement entre les mateixes entitats del tercer sector. Les entitats del tercer sector generen un coneixement molt valuós que tendeix a quedar-se en el si de les organitzacions (aprenentatges, bones pràctiques, etc.). Compartir aquest coneixement és un element clau per poder capitalitzar-lo en benefici de tot el sector.

El valor afegit del tercer sector

Visibilitzar la contribució del tercer sector a la societat. En un context on els valors ja no són patrimoni exclusiu de les organitzacions no lucratives i on cada vegada és més necessari reforçar la legitimitat i la competència del tercer sector en la gestió de temes d’interès públic, el sector ha de ser capaç de fer tangible i visibilitzar el seu valor diferencial d’aportació.

Avançar en la medició i l’avaluació de l’impacte. Per poder visibilitzar primer cal conèixer, i per conèixer és necessari mesurar. En aquest sentit, cal ser capaços de desenvolupar indicadors d’impacte que permetin avaluar tant l’eficiència i l’eficàcia de les organitzacions no lucratives, com el valor afegit que aporten a través de les seves actuacions.

Generar coneixement sobre el tercer sector. Més enllà de l’activitat quotidiana, el tercer sector té el repte de generar coneixement sobre la seva realitat: proporcionar dades quantitatives i qualitatives que permetin analitzar i conèixer la seva evolució. Conèixer ajuda a comunicar i a fer tangible el valor d’aportació. La legitimitat del tercer sector depèn, en gran mesura, d’aquesta capacitat per visibilitzar i definir els valors que li són propis.

El rol del tercer sector

Incrementar el reconeixement del tercer sector com a agent social rellevant. Comparat amb altres agents socials com els partits polítics, els sindicats o les empreses , el tercer sector té encara una posició social residual. Aquest reconeixement del tercer sector com a agent social rellevant passa per treballar internament

Page 14: 8 debats reptes ts

14

El treball en xarxa i les aliances amb els diferents agents socials són clau per millorar la qualitat de vida dels col.lectius més vulne-rables.

El tercer sector no ha de perdre de vista la seva raó de ser com a agent de transformació social.

en la construcció d’un discurs i d’una identitat pròpia. Aquest reconeixement és també el que permetrà que el tercer sector esdevingui un agent més en la creació d’opinió pública en relació amb temes d’interès col·lectiu.

Vetllar per mantenir la funció de transformació social del tercer sector. El tercer sector no ha de perdre de vista la seva raó de ser com a agent de transformació social. En qualsevol acció que es faci ha d’estar present aquesta voluntat de transformació: en la prestació de serveis, en les relacions i aliances amb l’Administració pública o amb altres agents socials, etc. Així, des del tercer sector cal apel·lar contínuament davant d’altres agents al valor de transformació, d’incidència política, de ser veu dels col·lectius més vulnerables, etc. Consolidar la legitimitat del tercer sector. Per incrementar la capacitat d’incidència del tercer sector en qualsevol dels seus àmbits d’actuació, és necessari seguir treballant activament per mantenir la seva legitimitat com a agent social rellevant. Aquesta construcció de legitimitat depèn de molts factors entre els quals destaca la coherència entre la forma de treballar de les entitats i la seva missió i valors; la transparència i la rendició de comptes, la qualitat de la feina, l’impacte de les actuacions, etc.

Impulsar aliances i relacions de partenariat. El tercer sector es troba en un entramat de relacions on el treball en xarxa i les aliances entre els diferents agents socials esdevenen claus per incidir en la millora de la qualitat de vida dels col·lectius més vulnerables. Les entitats són conscients que davant d’una realitat complexa i en constant evolució cal treballar conjuntament amb els altres actors reforçant les relacions de partenariat.

Construir un nou paradigma de relació amb l’àmbit administratiu i polític. Actualment sembla que la relació amb l’Administració i els poders polítics està articulada sobre la base de la prestació de serveis. En aquest sentit, cal treballar per passar d’una relació mercantilista a una relació centrada en l’enfocament de la coresponsabilitat davant dels assumptes d’interès públic.

Page 15: 8 debats reptes ts

15

El discurs ja no és suficient, cal veure com els valors estan presents en les pràctiques quotidianes de les entitats.

Cal assumir el rol d’incidència política i reforçar la cons-trucció conjunta de polítiques públiques.

Millorar la tasca d’incidència política. Com a agents de transformació social, és important que des de les organitzacions del tercer sector s’assumeixi la funció d’incidir en la construcció de polítiques públiques, ja sigui en l’àmbit social, de cooperació, mediambiental, o altres. Aquest rol d’incidència s’ha de fer tangible a l’hora d’establir relacions de col·laboració tant amb els poders públics i polítics, com amb el món empresarial. Si bé el nivell d’interlocució amb el sector polític ha incrementat notablement en els darrers anys, queda encara camí per recórrer en aquest àmbit per arribar a incidir de forma significativa en la construcció conjunta de polítiques públiques.

El funcionament de les entitats

Garantir la coherència amb els valors. Els valors són un patrimoni fonamental a les organitzacions del tercer sector. Aquest sistema de valors ha d’estar present, de forma contínua i transversal, en tots els àmbits de l’organització (el funcionament, la comunicació, la captació de fons, el finançament, els projectes, etc.). Per aconseguir-ho, és imprescindible transmetre aquests valors a totes les persones i col·lectius involucrats amb l’entitat, així com a tots aquells agents relacionats. Cal treballar per tal que els valors estiguin incorporats a la cultura organitzativa.

Desenvolupar noves fórmules de comunicació. Fins ara s’ha construït un discurs comunicatiu fonamentalment orientat als poders polítics, però cal també treballar per fer arribar missatges a la ciutadania i a la societat en general. Hi ha encara un gran desconeixement social de la realitat del tercer sector i es detecta la necessitat de seguir treballant per buscar nous canals de comunicació que aproximin el tercer sector a la ciutadania i ajudin a visibilitzar la seva contribució. Alhora, es destaca la importància de vetllar per tal que aquestes estratègies de comunicació siguin coherents amb la missió i els valors de les organitzacions.

Page 16: 8 debats reptes ts

16

És important reforçar la capacitat emprenedora i de mobilització social del tercer sector.

La transparència té a veure amb la manera de relacionar-se amb la societat i incideix directament en la construcció de la imatge social del sector.

El model de relacions laborals ha de recollir la diversitat i les espe-cificitats del tercer sector.

Millorar la transparència i la rendició de comptes. El repte de la transparència està present en les organitzacions del tercer sector com a eina per aconseguir confiança i reconeixement social. La transparència té a veure amb la manera de relacionar-se amb la societat i incideix directament en la construcció de la imatge social del sector. Relacionada amb la comunicació -interna i externa– així com amb els processos de rendició de comptes, la transparència apareix con un element clau a seguir treballant. En aquesta línia, es considera rellevant avançar en la creació d’un marc d’autoregulació propi.

Afrontar la gestió dels òrgans de govern. Per abordar els reptes de futur, les entitats del tercer sector han de tenir uns òrgans de govern amb capacitat de lideratge, transparents, consolidats, amb relleu generacional, implicats, etc. Tenint en compte que els òrgans de govern constitueixen una peça clau en l’engranatge de les organitzacions no lucratives, és important ser capaços de planificar i posar esforços en la seva gestió.

Promoure nous models de participació. Existeix una preocupació entorn la dinamització i l’enfortiment de la base social de les organitzacions del tercer sector. S’insisteix en la necessitat tant de revisar els models de participació existents com de promoure el desenvolupament de noves estratègies que permetin reforçar la implicació i el compromís de totes aquelles persones, entitats i col·lectius vinculats amb el compliment de la missió de l’organització. Per exemple, es percep que encara no s’ha explotat prou tot el potencial de les Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions (TIC) a favor d’aquesta dinamització. La participació és doncs, un concepte complex que cal treballar i gestionar de forma contínua i planificada. Tenir una base social compromesa i activa no sorgeix de forma espontània sinó que requereix un esforç organitzatiu important.

Incorporar la diversitat cultural en el si de les entitats. Es considera important que en el tercer sector es reflecteixi la diversitat cultural que viu actualment el país. En aquest sentit, la incorporació de persones immigrades a les organitzacions no lucratives, ja sigui com a professionals, voluntaris o en els òrgans de govern és una oportunitat per renovar idees, metodologies de treball, visions i enfocaments, etc.

Avançar en el desenvolupament d’un marc laboral propi. El tercer sector ha de treballar la regulació de les relacions laborals sobre la base d’un model propi que reculli la diversitat i especificitats del sector. En aquest sentit, cal apostar per un model que serà forçosament diferent del de l’àmbit públic o empresarial.

Page 17: 8 debats reptes ts

17

El treball de proximitat que realitza el tercer sector ha de servir per anticipar-se i ser proactiu davant les noves necessitats socials.

Promoure la innovació. Sovint, el tercer sector està acomodat en determinats models i formes d’intervenció que no sempre responen a les necessitats emergents. En aquest sentit, es detecta la necessitat de promoure la innovació en el si de les organitzacions per tal de millorar-ne el funcionament i l’impacte social: aplicació de noves eines i metodologies, aprofitar tot el potencial que pot oferir la base social de les entitats, el treball en xarxa, etc. En definitiva, s’identifica com un repte el fet d’avançar cap un tercer sector més proactiu, emprenedor i innovador.

El context actual

Fer front al context actual de crisi socioeconòmica. El tercer sector no és aliè a la crisi social i econòmica que viu el país avui en dia. En aquest sentit, el tercer sector té un doble repte: per una banda, fer front als efectes col·laterals que la crisi pugui tenir, entre d’altres, en el finançament de les organitzacions; i per l’altre, saber anticipar-se i donar resposta a les noves necessitats socials que se’n derivin.

Desenvolupar la capacitat d’anticipació del tercer sector. Davant aquest context complex i ple d’incerteses, el tercer sector ha de ser capaç d’adaptar-s’hi i donar resposta. El treball de proximitat que realitza el teixit associatiu ha de servir per detectar aquestes necessitats emergents (nous perfils de pobresa, increment de l’atur, fluxos migratoris, etc.), anticipar-se i ser proactius a l’hora de generar propostes d’acció. Així, doncs, cal reflexionar sobre quines estratègies de planificació es poden aplicar des de les organitzacions del tercer sector per tal d’abordar la situació.

Transformar la complexitat del nou context en una oportunitat. El tercer sector té al davant un nou context que ofereix també oportunitats per exercir com a agent social rellevant i consolidar el seu rol social. Per exemple, el marc legal entorn dels temes de la dependència i dels serveis socials planteja reptes i oportunitats que el tercer sector ha de ser capaç d’entomar.

Page 18: 8 debats reptes ts

18

6. Conclusions A continuació es presenta un resum de quins han estat els principals reptes identificats pels membres dels Consells Assessors de l’OTS.

La construcció d’una identitat col·lectiva

• Identificar els trets comuns i els valors compartits per elaborar un discurs col·lectiu com a tercer sector que ajudi a clarificar “què som”, “quin paper volem tenir” i “cap a on volem anar”.

• Recollir la diversitat del tercer sector i elaborar un discurs col·lectiu on tothom es pugui sentir reflectit.

• Reforçar l’estructuració del tercer sector.

• Potenciar el treball en xarxa basat en la confiança i en la cooperació entre les mateixes entitats del tercer sector.

• Promoure l’intercanvi de coneixement entre les mateixes entitats per capitalitzar els aprenentatges i les bones pràctiques.

El valor afegit del tercer sector

• Visibilitzar la contribució del tercer sector a la societat per reforçar la legitimitat del tercer sector.

• Avançar en la medició i avaluació de l’impacte de les actuacions com a eines clau per conèixer i comunicar quin és el valor diferencial d’aportació del tercer sector.

• Generar coneixement sobre el tercer sector proporcionant dades qualitatives i quantitatives sobre la seva realitat i evolució.

El rol del tercer sector

• Incrementar el reconeixement del tercer sector com a agent social rellevant.

• Vetllar per mantenir la funció de transformació social del tercer sector en totes les accions: la prestació de serveis, les relacions de col·laboració amb els poders públics, etc.

• Consolidar la legitimitat del tercer sector per incrementar la seva capacitat d’incidència en qualsevol dels seus àmbits d’actuació.

• Impulsar aliances i relacions de partenariat amb els diferents agents socials per unir esforços en benefici d’objectius comuns.

• Construir un nou paradigma de relació amb l’àmbit administratiu i polític centrat en l’enfocament de la coresponsabilitat.

• Millorar la tasca d’incidència política per participar en la construcció de polítiques públiques i exercir com a agents de transformació social.

1

2

3

Page 19: 8 debats reptes ts

19

El funcionament de les entitats

• Garantir la coherència amb els valors, fent-los presents de forma contínua i transversal a totes les àrees organitzatives.

• Desenvolupar noves formes de comunicació que aproximin la realitat del tercer sector a la ciutadania i ajudin a transmetre la seva contribució a la societat.

• Millorar la transparència i la rendició de comptes com a elements clau per construir confiança social.

• Afrontar la gestió dels òrgans de govern reforçant la capacitat de lideratge, el compromís, el relleu generacional, etc.

• Promoure nous models de participació que ajudin a enfortir la base social de les entitats del tercer sector.

• Incorporar la diversitat cultural a les organitzacions del tercer sector avançant en la presència de persones nouvingudes en els equips de professionals, de voluntariat o en els òrgans de govern.

• Avançar en el desenvolupament d’un marc laboral propi que reculli la diversitat i les especificitats del tercer sector.

• Promoure la innovació per millorar el funcionament i incrementar l’impacte de les entitats no lucratives.

El context actual

• Fer front al context actual de crisi socioeconòmica abordant els efectes col·laterals que aquesta pugui tenir per les entitats del tercer sector (finançament, aparició de noves necessitats socials, etc.).

• Desenvolupar la capacitat d’anticipació del tercer sector a l’hora de detectar i donar resposta a les necessitats socials emergents: nous perfils de pobresa, fluxos migratoris, increment de l’atur, etc.

• Transformar la complexitat del context social i econòmic en oportunitats de desenvolupament i de consolidació del rol del tercer sector.

5

4

Page 20: 8 debats reptes ts

20

Annex I. Antecedents: els reptes identificats l’any 2005

L’any 2005, coincidint amb la inauguració del nou espai de treball de l’OTS, es va realitzar la primera jornada anual de l’entitat, que des d’aleshores es celebra cada any. En aquella ocasió, l’Observatori del Tercer Sector va reunir 12 representants d’entitats de diferents àmbits per reflexionar sobre quins serien els temes clau i els reptes de les organitzacions del tercer

sector català en els següents tres anys.

En aquell moment, els temes clau que constituïen els reptes del tercer sector es van agrupar en quatre grans àmbits i van ser els següents:

1. L’impacte de les organitzacions del tercer sector

-Treballar per obtenir resultats: s’ha de ser capaç d’oferir resultats concrets de millora que arribin a tots els sectors de la societat. És necessari mesurar aquests resultats per explicar què es fa des del propi sector i poder aprofundir en aquests aspectes clau.

-Mantenir la capacitat d’incidència per poder aprofundir en un concepte clau: la governança. No es pot perdre l’oportunitat de ser agents de transformació, capaços de formular opinions i exercir lideratge. La incidència ha de concretar-se en denúncies i propostes basades en la capacitat i la credibilitat.

-Establir aliances amb els diferents agents socials: dins el sector van des del treball en xarxa en la cerca de solucions globals fins a processos de concertació. Les aliances amb el sector privat han de possibilitar el diàleg com a col·laboradors. Alhora, s’ha d’evitar que la competència en preu sigui l’únic criteri d’adjudicacions de l’Administració pública, defensant la qualitat de les prestacions i les persones destinatàries.

2. Una realitat complexa, un món canviant, un nou context

Cal posar atenció als canvis socials:

-La immigració aporta riquesa material, cultural i humana. Alhora, però, genera demanda de serveis i recursos.

-L’envelliment, amb moltes repercussions als àmbits socials i sanitaris.

-Les desigualtats entre el nord i el sud, cada vegada més flagrants i presents en un món globalitzat.

-Una visió socioambiental que planteja entendre el territori com a espai per viure i actuar, al temps que es preserva i manté.

-Interès de la societat civil pel benestar social entès de forma global: salut, educació, cultura, serveis socials,…

-Demandes socials més grans, amb uns recursos públics limitats, que pot portar una externalització dels serveis, no per eficàcia i qualitat sinó perquè és més barat.

Page 21: 8 debats reptes ts

21

3. Les millores a les organitzacions

-Les persones a les organitzacions: cal aprofundir en les polítiques de gestió i desenvolupament de persones potenciant equips multidisciplinaris que aportin capacitació, coneixements, professionalització i ètica. Això implica treballar aspectes com la perspectiva de gènere, la clarificació del marc laboral, implicació i foment del voluntariat i la participació de les persones usuàries.

-Diversificació dels recursos econòmics: posant en marxa accions de captació de fons, de patrocini... per treballar amb la màxima independència.

-L’organització interna de les entitats: el treball amb visió estratègica ha de servir per consolidar aspectes com l’especialització, la diferenciació, la col·laboració amb altres institucions o la diversificació en mitjans de captació. L’eficiència, la proximitat i la territorialitat, la implantació de sistemes de qualitat, la millora dels òrgans de govern, entre altres aspectes, reforcen les accions que es duen a terme des del tercer sector sense perdre els valors propis i aprofundint en la coherència i la transparència.

-La necessitat de la comunicació: cal entendre-la com un element clau per a les organitzacions del tercer sector. És necessari desenvolupar accions de gestió de la marca, sobretot en el cas de les petites organitzacions.

4. L’evolució del marc legal

-Mesures legislatives transcendents que s’estan elaborant o reformulant i que han d’ajudar en l’evolució del tercer sector. Per exemple, es va mencionar: la reforma de l’Estatut, la Llei de serveis socials, la Llei de dependència i la revisió de l’acompliment de la LISMI.

-Posada en marxa de diferents plans, que comporten diverses oportunitats per al sector. Per exemple, es va mencionar El Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió social, el Pla de suport al tercer sector des del sector públic, i un pacte entre el tercer sector i el sector privat, el pla director d’immigració i cooperació.

Page 22: 8 debats reptes ts

Col·leccions OTS

Les publicacions de l’OTS són l’eina per comunicar, compartir i debatre el coneixement sobre el món no lucratiu. Quaderns breus, de fàcil lectura sobre temes d’interès del tercer sector.

Papers de Recerca OTS

La col·lecció “Papers de Recerca OTS” està formada per quaderns que procedeixen de les línies de recerca amb les quals treballa l’OTS. En aquesta col·lecció es troben documents d’investigació presentats a congressos, resultats de treball de camp, monogràfics, documents de síntesi...

Debats OTS

Els quaderns d’aquesta col·lecció recullen i resumeixen les principals aportacions, idees i conclusions dels actes o activitats que s’organitzen des de l’OTS. Es capitalitza el debat generat sobre alguns dels temes transversals del tercer sector.

Experiències OTS

La col·lecció “Experiències OTS” recull bones pràctiques, casos i exemples d’accions concretes de les entitats. Són les mateixes organitzacions les protagonistes, les quals comparteixen les seves experiències i aprenentatges per a que puguin ser d’utilitat per a la resta de les entitats del tercer sector.

Page 23: 8 debats reptes ts

La missió

L’Observatori del Tercer Sector és un centre de recerca especialitzat en el tercer sector, sense ànim de lucre

i independent, amb la finalitat d'aprofundir i incrementar el coneixement sobre aquest sector i treballar per a la millora en

el funcionament de les organitzacions no lucratives.

Àmbits de treball i enfocaments

L’ESTRUCTURACIÓ DEL TERCER SECTOR

Per exemple, temes com diagnòstics sectorials,

identificació i visualització d’entitats, organitzacions de segon nivell, tercer sector i

societat...

EL FUNCIONAMENT DE LES ORGANITZACIONS

Per exemple, temes com òrgans de govern, la qualitat,

reflexions d’entitats, voluntariat, transparència, medició d’impacte, gestió i

desenvolupament de persones...

ELS ÀMBITS D’INTERÈS DEL TERCER SECTOR

Per exemple, temes com joventut, cooperació al

desenvolupament, banca ètica, medi ambient, social,

cultural…

EN

FO

CA

MEN

T S

EC

TO

RIA

L E

NFO

CA

MEN

T T

ER

RIT

OR

IAL

ACTIVITATS

Recerca, jornades, tallers, docència, publicacions, acompanyament a entitats,…

Ter

cer

sect

or

en g

ener

al,

soci

al,

cooper

ació

, m

edia

mbie

nta

l, c

ultura

l...

Catalu

nya, E

span

ya, co

mparatiu

intern

acional

Page 24: 8 debats reptes ts