8 de desembre de 2015 full...amagat i la perla preciosa de la paràbola evangèlica. No estan en la...

2
full dominical Arquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.438 Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn als 4 vents ......... 31 de gener de 2016 Diumenge IV durant l’any Lectures Diumenge IV durant l’any † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat Acaba l’Any de la Vida Consagrada A caba l’Any de la Vida Consagrada disposat pel papa Francesc, que es va iniciar el 30 de novembre de 2014, primer diumenge d’Advent, i que finalitza el 2 de febrer d’enguany, 2016, en la festa de la Presentació del Senyor. Durant aquest temps hem ngut ocasió de reflexionar sobre tants homes i dones que viuen amb alegria generosa i vocació de servei el seu carisma específic i formen part del tresor més preuat de l’Església. Esc pensant ara en les moltes trobades que he ngut amb ells, des del nou Abat de Poblet, a qui l’any passat vaig tenir el goig d’ordenar prevere, fins a la persona consagrada més anònima als ulls dels homes, no de Déu, que viu en un convent pregant per la salvació del món. A Catalunya són molt nombrosos els religiosos que van fundar congregacions diverses, són abundants les petjades de sants per tota la nostra geografia, i són múlples els àmbits que depenen de religiosos: monesrs, santuaris, esglésies, escoles, hospitals, residències per a gent gran, altres per a persones discapacitades, o per a addictes a les drogues en procés de desintoxicació, locals de beneficència en barris ciutadans, per no parlar dels missioners que fan una tasca impagable en països llunyans. El Papa els va dir a tots: tant si el vostre carisma està més orientat a la contemplació com si ho està a la vida acva, sempre esteu cridats a ser experts en misericòrdia. Amb això enllaça l’Any de la Vida Consagrada amb el de la Misericòrdia. I és que els religiosos no s’allunyen de les preocupacions de la humanitat, sinó que demanen a Déu per elles i, en la mesura del possible, ajuden a resoldre- les directament. Amb la seva forma de vida ens diuen on es troben el tresor amagat i la perla preciosa de la paràbola evangèlica. No estan en la recerca del plaer a qualsevol preu, ni tan sols en l’esforç purament humà per ser millors. Jacques Philippe, de la Comunitat de les Benaurances, glossant l’espiritualitat de santa Teresa de Lisieux, assenyala que si poséssim el nostre objecu a ser experimentats, irreprotxables, a no equivocar-nos mai, a no decaure mai… és a dir, a no tenir necessitat de perdó, de misericòrdia, de Déu i del seu auxili, no estaríem en la lògica de l’Evangeli. Les dones i els homes de vida consagrada ens diuen que cal posar la confiança en Déu, un missatge necessari per a no deixar-se vèncer per les dificultats i complexitats del món en què vivim. Les dones i els homes de vida consagrada ens diuen que cal posar la confiança en Déu Lectura del llibre de Jeremies (1, 4-5.17-19) En temps de Josies, el Senyor em va fer senr la seva paraula i em digué: «Abans que et modelés a les entranyes de la mare ja et vaig conèixer; abans de néixer ja et vaig consagrar i et vaig fer profeta, desnat a les nacions. Ara, doncs, cenyeix-te el vest i vés a dir- los tot el que et manaré. No nguis por d’ells, si no, seria jo, qui te’n faria tenir. Avui faig de tu una ciutat inexpugnable, una pilastra de ferro, una muralla de bronze que resisrà contra tot el país: contra els reis de Judà i els seus governants, contra els seus sacerdots i contra el seu poble. T’assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et faré costat per alliberar-te. Ho diu l’oracle del Senyor.» Salm responsorial [70,1-2, 3-4a.5-6ab.15ab i 17 (R.:15a)] En vós m’emparo, Senyor, que no en ngui un desengany. Deslliureu-me, traieu-me del perill, vós que sou bo; escolteu i salveu-me. R. Els meus llavis diran a tothom com m’ajudeu. Sigueu el meu castell de refugi, la meva roca salvadora. Déu meu, traieu-me de les mans de l’injust. R. Vós sou la meva esperança, Déu meu, he confiat en vós, Senyor, des de pet. Vós em traguéreu de les entranyes de la mare, acabat de néixer em vaig emparar en vós. R. D’un cap a l’altre del dia els meus llavis diran a tothom com m’ajudeu; m’instruïu, Déu meu, des de pet, i encara avui us proclamo admirable. R. Lectura de la primera carta de sant Pau als crisans de Corint (1Co 13, 4-13) Versió breu Germans, el qui esma és pacient, és bondadós; el qui esma no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja, no s’alegra de les farses, sinó de la rectud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l’esperança, la paciència. L’amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inúl, que el do de parlar llenguatges misteriosos s’acabarà, que el do de conèixer també serà inúl. Els dons de conèixer o de profecia que ara posseïm són incomplets; el dia que ho coneixerem tot, allò que era incomplet ja no ndrà ulitat. Quan jo era un nen, parlava com els nens, sena com els nens raonava com els nens; però d’ençà que sóc un home, ja no m’és úl el que és propi dels nens. De moment coneixem com si hi veiéssim poc clar una imatge reflecda en un mirall; després hi veurem cara a cara. De moment conec només en part; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant la fe, l’esperança i l’amor subsisteixen tots tres, però, de tots tres, l’amor és el més gran. Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (4, 21-30) En aquell temps, Jesús, a la sinagoga de Natzaret, començà així la seva explicació: —«Això que avui senu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura.» Tothom ho comentava estranyant-se que sorssin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: —«No és el fill de Josep, aquest?» Jesús els digué: —«De segur que em retraureu aquesta dita: “Metge, cura’t tu mateix”: hem sent dir el que has fet a Cafar-naüm; fes-ho també aquí, al poble dels teus pares.» Però ell afegí: —«Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria.» En senr això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per esmbar-lo. Però ell se n’anà passant entremig d’ells. Lloa els valors Si els de fora de casa el lloen, potser deu ser perquè té valors… Quantes vegades passem de llarg i ni veiem les qualitats del nostre fill, del nostre espòs, germà, amic, veí, conciutadà. Obrim els ulls de l’amor perquè els valors incipients dels qui tenim a prop no quedin enterrats, ofegats per manca d’atenció, d’escolta, d’encoratjament, de suport. Pensem en les persones que al llarg de la vida ens han ajudat a anar endavant (segur que ens vindran molts moments i persones ben concretes…). Agraïm-ho. Una manera de fer-ho amb eficàcia és fer el ferm propòsit, ben concret, d’esmerçar- nos a descobrir i encoratjar els qui són a prop nostre i ens necessiten per a desenvolupar els seus valors amagats. Demanem a Jesús la manera encertada de fer-ho. Potser un dia faran coses grans per al bé de tots i Déu n’estarà content, no en dubtem. 5 És necessari el bapsme perquè un infant sigui crisà i membre de l’Església? Qüesons per a saber més El dimarts, dia 2 de febrer, clausura de l’Any de la Vida Consagrada a l’arxidiòcesi. Més informació a l’agenda DESTAQUEM... (p.4) (p.2) Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents» Mirada endins Gna. Victòria Sauret, vedruna (ccv) Obres espirituals Les obres de misericòrdia són catorze: set corporals i set espirituals. Mentre les corporals les trobem gairebé en la seva totalitat en el Judici final narrat per l’evangelista Mateu, les espirituals són preses de textos de la Paraula de Déu i d’actuds i ensenyaments de Jesucrist mateix. 1. Ensenyar a qui no sap. Avui ens trobem moltes persones necessitades d’aquesta obra, sobretot quan tractem el fet religiós. Ho saben prou els qui es dediquen a la catequesi. Per ensenyar també ens cal tenir una actud recepva, deixar-nos ensenyar i agrair el que hem après. Necessitem aprendre els uns dels altres: un professor pot aprendre del seu alumne i un pare o mare pot aprendre del seu fill/a. L’Església ens recorda que hem d’ensenyar a qui no sap però hem de fer-ho amb humilitat. I no cal dir que una condició necessària perquè sigui obra de misericòrdia és fer-ho des de la gratuïtat. Les obres de Misericòrdia (IX) Llocs Jubilars E l Sr. Arquebisbe, mitjançant un decret signat el 4 de desembre de 2015, va concedir que tant el Santuari de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc com el de la Mare de Déu de Montserrat de Monerri siguin esglésies jubilars en aquest Any Sant de la Misericòrdia, associades a l’Església mare, que és la Catedral Metropolitana i Primada de Tarragona, on es visqui «intensament el Jubileu demanant al Pare el perdó dels pecats i la dispensació de la seva indulgència misericordiosa», que es podrà obtenir d’acord amb les condicions habituals —confessió sacramental, comunió eucarísca i pregària per les intencions del Sant Pare. Al Santuari de la Mare de Déu de la Serra aquesta gràcia s’escau dins el marc de la celebració dels dos-cents anys de la reconstrucció de l’esmentat santuari i monesr després de la guerra del Francès. Per aquest mou, el Santuari de la Serra ofereix un ventall d’acvitats que pretenen acostar tothom a la gràcia del jubileu (espai d’acolliment, visites guiades, formació i comunicació d’experiències de misericòrdia, «pelegrinatge del cor», etc). Els dissabtes primer i darrer de cada mes, entre les 10.00 i les 12.30 h, es pot parcipar en aquestes acvitats i celebrar el sagrament del perdó. A les 12.00 h hi haurà l’eucarisa jubilar amb el cant de la salve a la Mare de Déu de la Serra. Totes les parròquies, persones i grups que ho desitgin es poden posar en contacte amb el Santuari per a concretar la visita (tel. 977 86 00 97 / adreça electrònica: seminari. [email protected] / web: hp://seminari.laical.serra.arqtgn.cat) Al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Monerri, el mes de desembre es van iniciar els actes de l’Any Sant amb l’obertura de la porta de la Misericòrdia al Santuari i la celebració de l’eucarisa. Més endavant, el 5 de gener al vespre, per primera vegada els Reis Mags d’Orient van arribar al Santuari. Durant aquest Any Sant la celebració de la missa dominical en aquest Santuari serà a les 12.30 h. A més, durant tots els dissabtes d’aquest Any Sant, restarà obert de les 11.00 h a les 13.00 h per a poder rebre el sagrament de la penitència. El Santuari de la Serra de Montblanc i el de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri, esglésies jubilars Any sant de la misericòrdia 8 de desembre de 2015 20 de novembre de 2016

Transcript of 8 de desembre de 2015 full...amagat i la perla preciosa de la paràbola evangèlica. No estan en la...

Page 1: 8 de desembre de 2015 full...amagat i la perla preciosa de la paràbola evangèlica. No estan en la recerca del plaer a qualsevol preu, ni tan sols en l’esforç purament humà per

fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.438

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

31 de gener de 2016 Diumenge IV durant l’any

LecturesDiumenge IV durant l’any

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Acaba l’Any de la Vida Consagrada

Acaba l’Any de la Vida Consagrada disposat pel papa Francesc, que es va iniciar el 30 de novembre de

2014, primer diumenge d’Advent, i que finalitza el 2 de febrer d’enguany, 2016, en la festa de la Presentació del Senyor.

Durant aquest temps hem tingut ocasió de reflexionar sobre tants homes i dones que viuen amb alegria generosa i vocació de servei el seu carisma específic i formen part del tresor més preuat de l’Església. Estic pensant ara en les moltes trobades que he tingut amb ells, des del nou Abat de Poblet, a qui l’any passat vaig tenir el goig d’ordenar prevere, fins a la persona consagrada més anònima als ulls dels homes, no de Déu, que viu en un convent pregant per la salvació del món.

A Catalunya són molt nombrosos els religiosos que van fundar congregacions diverses, són abundants les petjades de sants per tota la nostra geografia, i són múltiples els àmbits que depenen de religiosos: monestirs, santuaris, esglésies, escoles, hospitals, residències per a gent gran, altres per a persones discapacitades, o per a addictes a les drogues en procés de desintoxicació, locals de beneficència en barris ciutadans, per no parlar dels missioners que fan una tasca impagable en països llunyans.

El Papa els va dir a tots: tant si el vostre carisma està més orientat a la contemplació com si ho està a la vida activa, sempre esteu cridats a ser experts en misericòrdia. Amb això enllaça l’Any de la Vida Consagrada amb el de la Misericòrdia. I és que els religiosos no s’allunyen de les

preocupacions de la humanitat, sinó que demanen a Déu per elles i, en la mesura del possible, ajuden a resoldre-les directament.

Amb la seva forma de vida ens diuen on es troben el tresor amagat i la perla preciosa de la paràbola evangèlica. No estan en la recerca del plaer a qualsevol preu, ni tan sols en l’esforç purament humà per ser millors. Jacques Philippe, de la Comunitat de les Benaurances, glossant l’espiritualitat de santa Teresa de Lisieux, assenyala que si poséssim el nostre objectiu a ser experimentats, irreprotxables, a no equivocar-nos mai, a no decaure mai… és a dir, a no tenir necessitat de perdó, de misericòrdia, de Déu i del seu auxili, no estaríem en la lògica de l’Evangeli.

Les dones i els homes de vida consagrada ens diuen que cal posar la confiança en Déu, un missatge necessari per a no deixar-se vèncer per les dificultats i complexitats del món en què vivim.

Les dones i els homes de vida consagrada ens diuen que cal posar la confiança en Déu‘

Lectura del llibre de Jeremies (1, 4-5.17-19)

En temps de Josies, el Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué:

«Abans que et modelés a les entranyes de la mare ja et vaig conèixer; abans de néixer ja et vaig consagrar i et vaig fer profeta, destinat a les nacions. Ara, doncs, cenyeix-te el vestit i vés a dir-los tot el que et manaré. No tinguis por d’ells, si no, seria jo, qui te’n faria tenir. Avui faig de tu una ciutat inexpugnable, una pilastra de ferro, una muralla de bronze que resistirà contra tot el país: contra els reis de Judà i els seus governants, contra els seus sacerdots i contra el seu poble. T’assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et faré costat per alliberar-te. Ho diu l’oracle del Senyor.»

Salm responsorial [70,1-2, 3-4a.5-6ab.15ab i 17 (R.:15a)]

En vós m’emparo, Senyor,que no en tingui un desengany.Deslliureu-me, traieu-me del perill,vós que sou bo; escolteu i salveu-me.

R. Els meus llavis diran a tothom com m’ajudeu.

Sigueu el meu castell de refugi,la meva roca salvadora.Déu meu, traieu-me de les mans de l’injust. R.

Vós sou la meva esperança, Déu meu,he confiat en vós, Senyor, des de petit.Vós em traguéreu

de les entranyes de la mare,acabat de néixer em vaig emparar en vós. R.

D’un cap a l’altre del dia els meus llavisdiran a tothom com m’ajudeu;m’instruïu, Déu meu, des de petit,i encara avui us proclamo admirable. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 13, 4-13) Versió breu

Germans, el qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja, no s’alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l’esperança, la paciència. L’amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar llenguatges misteriosos s’acabarà, que el do de conèixer també serà inútil. Els dons de conèixer o de profecia que ara posseïm són incomplets; el dia que ho coneixerem tot, allò que era incomplet ja no tindrà utilitat. Quan jo era un nen, parlava com els nens, sentia com els nens raonava com els nens; però d’ençà que sóc un home, ja no m’és útil el que és propi dels nens. De moment coneixem com si hi veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall; després hi veurem cara a cara. De moment conec només en part; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant la fe, l’esperança i l’amor subsisteixen tots tres, però, de tots tres, l’amor és el més gran.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (4, 21-30)

En aquell temps, Jesús, a la sinagoga de Natzaret, començà així la seva explicació: —«Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura.» Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: —«No és el fill de Josep, aquest?» Jesús els digué: —«De segur que em retraureu aquesta dita: “Metge, cura’t tu mateix”: hem sentit dir el que has fet a Cafar-naüm; fes-ho també aquí, al poble dels teus pares.» Però ell afegí: —«Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria.» En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n’anà passant entremig d’ells.

Lloa els valorsSi els de fora de casa el lloen, potser deu ser perquè té valors…

Quantes vegades passem de llarg i ni veiem les qualitats del nostre fill, del nostre espòs, germà, amic, veí, conciutadà. Obrim els ulls de l’amor perquè els valors incipients dels qui tenim a prop no quedin enterrats, ofegats per manca d’atenció, d’escolta, d’encoratjament, de suport.

Pensem en les persones que al llarg de la vida ens han ajudat a anar endavant (segur que ens vindran molts moments i persones ben concretes…). Agraïm-ho. Una manera de fer-ho amb eficàcia és fer el ferm propòsit, ben concret, d’esmerçar-nos a descobrir i encoratjar els qui són a prop nostre i ens necessiten per a desenvolupar els seus valors amagats. Demanem a Jesús la manera encertada de fer-ho.

Potser un dia faran coses grans per al bé de tots i Déu n’estarà content, no en dubtem.

5

És necessari el baptisme perquè un infant sigui cristià i membre de l’Església? Qüestions per a saber més

El dimarts, dia 2 de febrer, clausura de l’Any de la Vida Consagrada a l’arxidiòcesi. Més informació a l’agenda

DESTAQUEM...

(p.4)(p.2)

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

Mirada endins Gna. Victòria Sauret, vedruna (ccv) Obres espirituals

Les obres de misericòrdia són catorze: set corporals i set espirituals. Mentre les corporals les trobem gairebé en la seva totalitat en el Judici final narrat per l’evangelista Mateu, les espirituals són preses de textos de la Paraula de Déu i d’actituds i ensenyaments de Jesucrist mateix.

1. Ensenyar a qui no sap. Avui ens trobem moltes persones necessitades d’aquesta obra, sobretot quan tractem el fet religiós. Ho saben prou els qui es dediquen a la catequesi. Per ensenyar també ens cal tenir una actitud receptiva, deixar-nos ensenyar i agrair el que hem après. Necessitem aprendre els uns dels altres: un professor pot aprendre del seu alumne i un pare o mare pot aprendre del seu fill/a. L’Església ens recorda que hem d’ensenyar a qui no sap però hem de fer-ho amb humilitat. I no cal dir que una condició necessària perquè sigui obra de misericòrdia és fer-ho des de la gratuïtat.

Les obres de Misericòrdia (IX)

Llocs Jubilars

El Sr. Arquebisbe, mitjançant un decret signat el 4 de desembre de 2015, va concedir que tant el Santuari

de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc com el de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri siguin esglésies jubilars en aquest Any Sant de la Misericòrdia, associades a l’Església mare, que és la Catedral Metropolitana i Primada de Tarragona, on es visqui «intensament el Jubileu demanant al Pare el perdó dels pecats i la dispensació de la seva indulgència misericordiosa», que es podrà obtenir d’acord amb les condicions habituals —confessió sacramental, comunió eucarística i pregària per les intencions del Sant Pare.

Al Santuari de la Mare de Déu de la Serra aquesta gràcia s’escau dins el marc de la celebració dels dos-cents anys de la reconstrucció de l’esmentat santuari i monestir després de la guerra del Francès. Per aquest motiu, el Santuari de la Serra ofereix un ventall d’activitats que pretenen acostar tothom a la gràcia del jubileu (espai d’acolliment,

visites guiades, formació i comunicació d’experiències de misericòrdia, «pelegrinatge del cor», etc). Els dissabtes primer i darrer de cada mes, entre les 10.00 i les 12.30 h, es pot participar en aquestes activitats i celebrar el sagrament del perdó. A les 12.00 h hi haurà l’eucaristia jubilar amb el cant de la salve a la Mare de Déu de la Serra. Totes les parròquies, persones i grups que ho desitgin es poden posar en contacte amb el Santuari per a concretar la visita (tel. 977 86 00 97 / adreça electrònica: [email protected] / web: http://seminari.laical.serra.arqtgn.cat)

Al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri, el mes de desembre es van iniciar els actes de l’Any Sant amb l’obertura de la porta de la Misericòrdia al Santuari i la celebració de l’eucaristia. Més endavant, el 5 de gener al vespre, per primera vegada els Reis Mags d’Orient van arribar al Santuari.

Durant aquest Any Sant la celebració de la missa dominical en aquest Santuari serà a les 12.30 h. A més, durant tots els dissabtes d’aquest Any Sant, restarà obert de les 11.00 h a les 13.00 h per a poder rebre el sagrament de la penitència.

El Santuari de la Serra de Montblanc i el de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri, esglésies jubilars

Any sant de la misericòrdia 8 de desembre de 2015 20 de novembre de 2016

Page 2: 8 de desembre de 2015 full...amagat i la perla preciosa de la paràbola evangèlica. No estan en la recerca del plaer a qualsevol preu, ni tan sols en l’esforç purament humà per

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Rosalia Gras

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: [email protected] • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

Cicle C / Litúrgia de les Hores: Setmana IV

Diumenge, 31 de gener: Diumenge IV de durant l’any [Jr 1, 4-5.17-19; Salm 70, 1-2.3-4a.5-6 ab.15ab i 17; 1Co 12, 31-13, 13 (o bé més breu: 13, 4-13); Lc 4, 21-30 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 1 de febrer: [2Sa 15, 13-14.30; 16, 5-13a; Salm 3, 2-3.4-5.6-7; Mc 5, 1-20] Santa Brígida

Dimarts, 2: La presentació del Senyor (F) [Ml 3, 1-4; o bé: He 2, 14-18; Salm 23, 7.8.9.10; Lc 2, 22-40 (o bé més breu: 2, 22-32) (LE/LH pròpies)]

Dimecres, 3: [2Sa 24, 2.9-17; Salm 31, 1-2.5.6.7; Mc 6, 1-6] Sant Blai, bisbe i màrtir (ML) o sant Anscari, bisbe (ML)

Dijous, 4: [1Re 2, 1-4.10-12; Salm: 1Cr 29, 10.11abc.11d-12a.12bcd; Mc 6, 7-13] Sant Gilbert, prevere

Divendres, 5: Santa Àgata, verge i màrtir (MO) [Sir 47, 2-13; Salm 17, 31.47 i 50.51; Mc 6, 14-29]

Dissabte, 6: Sant Pau Miki i companys, màrtirs (MO) [1Re 3, 4-13; Salm 118, 9.10.11.12.13.14; Mc 6, 30-34]

Diumenge, 7: Diumenge V de durant l’any [Is 6, 1-2a.3-8; Salm 137, 1-2a.2bc-3.4-5.7c-8; 1Co 15, 1-11 (o bé més breu: 15, 3-8.11); Lc 5, 1-11(LE/LH pròpies)]

3

in memoriam

4agendacelebrem la fe

2

Litúrgiade la setmana

en un minutFins al dia 2 de febrer

—Novena de la Mare de Déu de la Candela. A l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Valls, a les 19.30 h. Predicarà Mn. Ignasi Cabré, rector de la Parròquia de l’Assumpció d’Alcover i d’altres parròquies de l’arxiprestat de l’Alt Camp.

2 de febrer

—Clausura de l’Any de la Vida Consagrada a l’arxidiòcesi. Vespres solemnes presidides pel Sr. Arquebisbe a l’església del Monestir de Sant Josep i Santa Anna (Germanes Carmelites Descalces de Tarragona), al carrer del Carme, a les 19.00 h. Organitza la Delegació diocesana de vida consagrada.

3 de febrer

—XXII Marxa de la Solidaritat organitzada per Mans Unides Tarragona. Els alumnes de secundària de les escoles i instituts de Tarragona que hi participin col·laboraran en el finançament de la construcció de l’estructura coberta d’una escola de secundària a Sambe (Angola). L’activitat consisteix a caminar deu quilòmetres des del Camp de Mart fins al Santuari de la Mare de Déu de Loreto amb l’objectiu de recaptar fons per a un projecte de desenvolupament de Mans Unides.

—Acte inaugural de l’exposició «Ramon Llull, l’encontre entre cultures», a les 19.00 h. al Centre Tarraconense El Seminari. L’acte comptarà amb una conferència sobre el tema «Ramon Llull: el diàleg interreligiós des de la perifèria eclesial i acadèmica» a càrrec del Sr. Albert Soler, comissari de l’exposició. Organitza l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) amb el suport del Centre Tarraconense.

11 de febrer

—Inici del segon bloc de l’aula de la gent gran sobre «La misericòrdia.» Les sessions tindran lloc els dijous de 10.00 a 11.30 h a la seu de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós. Per a més informació i inscripcions: tel. 977 23 38 33 / www.insaf.cat. L’atenció al públic és de dimarts a dijous de les 17.00 a les 20.00 h.

Fins el 12 de febrer—Període de matrícula del segon quadrimestre de l’Institut de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF). Es pot formalitzar emplenant el formulari que hi ha al web www.insaf.cat, o bé de manera presencial a la Secretaria de l’Institut (c/ de Sant Pau 4, Tarragona). Per a més informació es pot consultar el web o trucar al tel. 977 23 38 33.

Mn. Josep Lluís Ramos Jarque, a la casa del Pare

Mn. Josep Lluís Ramos va traspassar el dia 19 de gener, a l’edat de 76 anys. Les seves exèquies, presidides

pel Sr. Arquebisbe, es van celebrar l’endemà, dia 20, a la Catedral de Tarragona.

Nascut a Barcelona el dia 4 de març de 1939, va ser ordenat prevere a la Catedral de Tarragona el 18 de desembre de 1965. Mn. Ramos va iniciar el ministeri pastoral sent coadjutor de la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Mont-roig del Camp, l’any 1966; i vicari de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Reus, l’any 1967. L’any següent va ser nomenat rector de la Parròquia de Sant Jaume Apòstol d’Ulldemolins i encarregat de la Parròquia de Sant Vicenç Diaca i Màrtir d’Albarca.

Anys més tard, l’any 1976, va prendre possessió com a rector de les parròquies de Sant Llorenç de Botarell, Santa Maria de Duesaigües i Sant Mateu Apòstol de Riudecanyes, i l’any 1987 també se li va encomanar la Parròquia de Sant Bartomeu de l’Argentera. També havia estat membre del Consell de Presbiteri.

Reposi en la pau de Crist.

El gest

En la celebració eucarística, com també en les celebracions comunitàries de la litúrgia de les hores, el gest

acompanya i expressa el sentit d’alguns moments concrets de la celebració. Així, romanem drets o asseguts, o també agenollats, segons sigui el moment concret de la celebració.

La postura indica una certa gradació en els diferents moments de la litúrgia eucarística. Drets hi estem en constituir-se l’assemblea i durant l’acte penitencial i el glòria; drets acollim la Paraula en l’Evangeli i renovem i recordem allò que creiem en el credo; drets adrecem les nostres pregàries al Pare per les necessitats de l’Església del nostre país i de tot el món; drets participem en el nucli de la celebració, en el centre de la qual el pa i el vi es transformen en el cos i la sang de Crist, tot i que en el moment culminant de la consagració podem accentuar-hi la importància agenollant-nos; drets rebem també la benedicció final.

Asseguts escoltem la Paraula de Déu en les lectures i la seva predicació en l’homilia i també hi acollim les ofrenes presentades a l’altar. Agenollar-nos significa aprofundir en el sentit de moments cabdals de la celebració i adquireix aquesta postura un sentit profund, per exemple, en la celebració de la Passió del Senyor el Divendres Sant, adorant la creu i el misteri que representa o en l’adoració eucarística.

Prestem-hi una mica d’atenció i el gest ens ajudarà a viure millor la celebració.

Fra Octavi Vilà, abat de Poblet (Orde cistercenc)

No entrem ni vivim en l’Església, la comunitat

cristiana, sense uns signes especials, importantíssims en la vida del cristià. Són els signes externs a través dels quals Crist ens ve a trobar. L’Església en té set i els anomena sagraments.

Cal ajudar els fills des de petits a reviure el baptisme com un regal valuós que Déu Pare li ha fet, demanat pels seus pares que l’estimen, per a desvetllar en el seu cor un sentiment de joia i admiració pel fet de veure’s protagonista de la història de la salvació. L’aventura meravellosa de la vida cristiana comença amb el baptisme: Déu ens ha cridat a ser fills seus i ens posa en el camí que ens condueix a trobar-lo, juntament amb els altres cristians, l’Església.

L’infant és reconegut com a fill de Déu i descobreix el baptisme com el sagrament de l’admissió i l’acolliment en la família dels cristians. Això ho expressen els ritus inicials mateixos de la celebració baptismal: la presència d’una comunitat que l’acull, que el crida pel nom i el reconeix com a fill de la família, i que el marca amb el senyal de la creu. L’educació cristiana i la catequesi posterior ve d’aquí.

El baptisme dels infants obre les portes a la iniciació cristiana i condueix als altres sagraments.

L’aventura de la vida cristiana comença amb el baptisme: per les aigües del baptisme, Déu ens crida a ser fills seus i a posar-nos en marxa pel camí que ens condueix al Pare. L’infant no en té consciència, de tot això, però ja és fill de Déu i cal educar-lo com a tal. És fill en una família, a la qual està lligat afectivament i de

la qual obté seguretat. A poc a poc ha anat coneixent quin és el seu lloc dins la família, fins i tot ha après que hi té uns deures i uns drets. Aquesta experiència que fa en el si de la família pròpia li permetrà introduir-se també en la família dels fills de Déu, que és l’Església. Per intuïció serà fàcil fer-li comprendre que com a batejat hi té un lloc, i que a poc a poc ha de ser capaç d’ocupar-lo, amb la força de l’Esperit Sant. No és solament un destinatari de l’atenció dels pares o de l’atenció de l’Església; tant a casa com a l’Església és membre d’una família i de l’altra.

F. Xavier Morell Rom, delegat diocesà de catequesi i catecumenat

És necessari el baptisme perquè un infant sigui cristià i membre de l’Església?

per a saber més

Proposta

El servei de la caritat

El Consell Pontifici «Cor Unum», que vetlla pels més necessitats afavorint la fraternitat humana i manifestant la caritat de Crist, ha informat de la voluntat del Sant Pare que en el marc de l’Any Sant de la Misericòrdia es promogui un dia de recés

espiritual durant el temps quaresmal sobre el tema Caritas Christi urget nos ‘L’amor de Crist ens urgeix’ (2Co 5,14), on es convidi especialment els organismes i institucions, i a totes les persones, que treballen tant de manera professional com a nivell de voluntariat en el servei de la caritat de l’Església.

Segons el papa Francesc serà l’oportunitat per a viure el Jubileu en la vida quotidiana, la dimensió de la misericòrdia, i per a reafirmar el nostre vincle amb les arrels del nostre compromís caritatiu. El Consell Pontifici considera oportú que s’afavoreixi la participació en els diferents nivells eclesials (diocesà, arxiprestal i parroquial).

—Música. El grup de música Canta la Teva Fe (CTF) va celebrar el 10è aniversari amb un concert a la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau el dissabte, dia 16 de gener, al vespre. Petits, joves i grans van gaudir del concert i de les lletres de les cançons que des de sempre han estat fidels a la seva missió: evangelitzar a través de la música. El grup va fer un recorregut pels himnes de les diferents trobades diocesanes i aplecs de l’Esperit, així com també per diversos temes dels seus diferents treballs fins al darrer disc 40 dies, publicat a l’inici de l’Any Sant de la Misericòrdia, i amb lletres inspirades en els evangelis dels diumenges de Quaresma. Les aportacions recaptades es destinaran a un projecte d’investigació als Estats Units sobre les malalties neurodegeneratives.

—Curs Alpha. Les delegacions diocesanes de joventut i apostolat seglar van convocar el dimarts, dia 19 de gener, una reunió informativa i formativa al Santuari de la Mare de Déu de Loreto per als preveres de l’arxidiòcesi que vulguin iniciar a les seves parròquies o arxiprestats aquest format d’evangelització nascut al Regne Unit. Més endavant s’organitzarà una trobada oberta a totes aquelles persones que vulguin formar part dels equips i a principis d’abril hi haurà l’entrenament a nivell diocesà conduït pels responsables del Curs Alpha a Espanya.

—JMJ a Cracòvia. Milers de joves participaran aquest estiu en la Jornada Mundial de la Joventut de Cracòvia, a Polònia. El Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i les Balears (SIJ) proposa participar-hi del 24 al 31 de juliol, participant dels dies previs a les diòcesis coneixent alguns dels llocs més emblemàtica de la història del poble polonès, com Wadowice, Czestochowa o Kalwaria, i participar en els actes propis de la JMJ amb el papa Francesc. Tota la informació i inscripcions es pot trobar al web www.delejot.cat.