Any VI—Núm. 305

Barcelona, 5 de novembre de 1927 Preu: 10 cènts

MAL N E G O CIper COLL

En Lliteres era un corredor de magnèsia que es decidí a anar a visitar la clientela de l'Africa tenebrosa, on

allò de menjar tanta carn de totes menes, feia que la gent sempre patís del ventrell. En aquestes estava, quan

s'adonà que dos <individus> el seguien amb mals ulls, decidí demostrar que sols era un inofensiu representant de

magnèsia, Deixà la maleta, i un cantiret d'aigua que portava per allò d'anar fent algun traguet. Mes els negres, queno havsen esmorzat, varen decidir buidar la maleta de tota cosa mengívola. Vinga atipar-se de magnèsia fins que hDbuidaren tot, i en refrescar-ho una miqueta amb el cantiret, es va esdevenir una revolució estomacal de gasos que

,y*7!f! ̂ Gti.^:3

féu que el seu ventre es tornés una olla de -rills que els esverà tant, que fugiren cametes ajudeu-me donant hoc aquè el pobre Lliteres toqués el dos a buscar més mercade:ies.

Eúm. CCCV - p; ;, 354

VIROLET

viatge a(Acabamert)

Orlen! Text d'en JOAQUIM FECIT Dibuixos d'en MIRET

%U

ÆiA iJ1I

Navegaren tres dies sense altresincidents que les discussions violentesentre els mariners embrutits pels jocsi l'alcohol. En Rafel s'hi sentia tan ma-lament com podeu suposar en mig d'aquella escòria humana. però acostu-mat a passar-ne de tots colors, procuràno fer-se l'espantadís comprenent queen aquel: amb`ent qui més cridava eraqui tenia més raó.

Als tres dies de navegació es pre-sent à en bones condicions d'isolamenti fosca un vapor anglès. Foren dona-res les instruccions a cada u. Amb unalleugera embarcació dos mariners ana-ren a l'encontre det vapor i t7rant unl:aça l'àncora, s'hi hissaren fins arribara la coberta de la proa. Sense fer elmés lleu remor arrossegant -se per noésser notats, amb un ganivet entre les

dents prestos a l'atac en cas d'ésservistos es dirigiren a tallar els fits de latelegrafia.

L'operació era atrevida, però si noera prou l'audàcia des malfactors u:.eicopes d'absenta provinents del darrervapor assaltat els donaven coratge.

L'operació fou duda a terme sensecontratemps, i es dos pirates es que-daren amagats per entrar novament

en acció quan Po-yang els cridés, es-ta.^t ja dalt del vaixell. La fosca ajuda

-diva als lladregots perquè per la cordaque e'.s dos primers tiraren a l'àncoraanaren pujant cautelosament els altrespirates que assasinaren sense, remoral centinelia de proa.

En Rafel en lloc de fer escarafai'sde l'ofici de pirata, havia fet creure aPo-yang que estava encantat amb e'.

pi.à aconseguí fer-li entendre el perillque corria, millor entesos per mitjàd'un pilot que sabia bé el francès i unxic el castellà. es posaren tots alerta iquan els xinesos es pensaven sorpren-dre els europeus es trobaren amb quèes sorpresos eren ells. Hi hagué lluitaen gran però al c .pdavall als europeuslograren tirar a l'a i g u n la majoria

seu nou emplea, per tant, estaven se-gurs què treballaria a favor seu Enel plan d'atac figurava en Rafel ambun important paper: ell (que els haviafet creure que sabia l'anglès) e3 vesti-ria amb et trajo de la sentir.e la un cop.morta aquesta i aparentant é ser de latripu ació europea, aniria a la cambradel capità amb el pretext que hav'ade donar-li un avis, i ningú que el

dels pirites, altres foren fets presonersi altres caigueren morts o ferits.

Po-yang grunyia de ràbia i ec ma-leïa per ruc q e havia es.at de fiar-sed'un blanc. Mentrestant en Rafel rebiale, felicitacions dels marins anglesosque no sabien com demo.trar-li la sevagratitud. No cal dir que li prometerenfer-lo arribar a Barcelona, a més de

veiés s'hi oposa-ia. Un cop a la cam-bra del capità el faria pujar a pretextde semblar-li veure un vaixell pirata iels autèntics pirates se li tirarien aldamunt, etc. Rafel, però pensav.i ferben diferent cosa: Es vestí amb e'. tra-jo de l'infortunat sentinella i anà a 'acambra del capità i amb.el poc francèsque ell sabia i èl poc que saba el ca-

donar-li una forta quantitat en lliuresesterlines. Compliren el Fromès :rans-bordant-lo a un vapor que anava alMediterrà. Desembarcà a Alexandria id'allí a Barce'ona. En Rafel pogué a lafi retrobar els seus pares i curat de las-t d'aventures es dedicà a ajudar elssus pares amb les seves lliures i amb'el seu treba 1.

VIROLEZ

QUIDibuixos d'En CORNET

Els individus del Club de Pescadorsd3 Canya, tots tenien els braços ex-traordinàriament desenrotllats, detant gesticular mostrant el tamany delspeixos que havien collit.

Un d'ells, en parfcular, es distin-

EN I) R A

gia per la seva exager ció. Ell haviapescat, segons deia, anguiles de dosmetres, tonyines grosses com tiburonsi lluços grossos com tonyines. Quanell comentava a explicar coses, ja po-dien desar-se tots els altres.

úrn. CCCV, pa f 3.

ÑESper En GUILLEM D'OLORÓ

^ ( I

Fins que, un dia, quan a , uest he-roi fabulós acabava de contar una deles seves fabuloses aventures, s'alçàun homenet quiet i modest i començàa explicar-ne una:

cVeureu que, una vegad9, a la cos-

e',

ta atlàntica de Galicia, jo i un com-pany vàrem posar-nos a pescar ambcanya. Però els peixos que sortieneren tan grossos que vàrem haver decanviar de procediment.»

«Què us vàreu posar a pescar acanonades,» preguntà l'heroi fabulós,ressentit que l'haguessin interromput.

=No. Ja us explicaré com ho vàremfer. Ens trobàvem a l'extrem d'un mollon hi havia una enorme grua. Doncs

bé, fent servir la grua com a canya,una cadena com a fil i una àncora detransatlàntic com a ham, vàrem co-me:^çar a pescar de serio.»

`Al cap de poca estona un peix va

^.I

,t (l , 1

p

picar. Vàrem fer funcionar la grua, força.» eren el que fèiem servir per esquer'&però l'animalot feia tanta resistència «Voleu dir que potser era una ha.. I el pescador fabulós no gosà maique trencà la cadena i fugí. I fins avui lene?> preguntà el contrincant amb to més contar mentides piscatòries con-no he pogut ni suposar quina mena de irònic. vençut que hi havia qui en sabia mésmonstre devia ésser, que tingués tanta =13alena? ca, home, ca! balenes que ell, d'inventar faules.

Min. CCCV — Fàg. 356

VIROLET

CONTES ARAB U

t^_ t3

ADAPTATS PE! JOAN GOLS

IL'LUSTRAcIoN3 DE JOAN JUNCEDA

(Acabament)

Un cop arribats al mig de la plaçapública, eis soldats el deslligaren i elporta-glavi avençà fins Ali-Nur i li di-gue:

— Oh mon amo Ali-Nur! Jo sóc elteu esclau sotmèsl Si vols, doncs, quealguna ordre teva sigui acomplerta,mana! Si vols beure o bé menjar di»gues-m'ho i te'n portaré a l'instant!Perquè has de saber que només te que-da de vida el temps que tardarà elSoldà en eixir a la balconada!

Llavors Alí-Nur demanà al butxíuna mica d'aigua per refrescar la sevagola seca de tant sofrir; i aque 1 anài li'n dugué una càntara plena. Però almoment que Alí-Nur es disposava abeure, arribà obrint-se pas pel mig dela gent, el Visir ben- Sani, el qual ambun coD de puny féu caure la càntara en

à

terra trencant-la en mil bocins i im-pedint, així, que Alí-Nur calmés la sevaset:

— Què esperes, — féu enrogallatd'ira — per llevar el cap d'aquest im-postor!

Aleshores el porta-g'.avi agafà unmocador i tapà els ulls d'All-Nur. Ala vista d'aquesta escena tot el poblees revoltà contra el Visir i tothom co-mençà a injuriar-lo i a insultar-lo ambtota mena d'improperis; i el tumulteprengué, ben aviat proporcions alar-mants, i la agitació i els crits esde-vingueren indescriptibles.

De sobte, en mig del tumulte s'ai-xecà un nuvol de pols i s'aproparenunes remors confuses que retrunyirenpels espais: Eren el cavalls de Giafar,el Gran Visir de! Califa, muntats per

a/

aquell i pels seus cavallers; l'arribadadels quals era deguda a què el CalifaHarun al-Ratxid, en veure que passa-ven tants dies sense rebre noves d'Ali-Nur; el nou Soldà de Basra; i tementque l'altre Soldà li hagués fet algunamala passada, decidí enviar a aquellaciutat el seu primer ministre, dient-li.

— Giafar Al-Barmakí. Pren un cosde guàrdia i ma xa tot seguit cap aBasra: Vulltenir noves directes de l'ac-tuació del vell Soldà Mohammet ben

-Soleiman El Zeiní envers el nou So'dàIbn-Kbacan Alí-Nur!

I heus ací que en arribar a BasraGiafur, es trobà amb aquell tumulte.I en preguntar a qué era degut aquellmotí, mil veus lï respongueren indig-nades que la causa era la sentènciadictada pel Soldà El-Zeiní, mal acon-sellat pel Visir Sauí, contra el popula-ríssim A'í-Nur. Giafar Al-Barmakíllençà als cavalls al galop en mig dela multitud i en un moment arribà ales portes del Palau. Pujà les escalesacompanyat de la seva guàrdia i des-prés de donar la pau el Soldà, li di-gué:

— Vinc amb l'ordre del nostre so-birà, que si Ali-Nur ben Khacan hasofert el més lleuíssim dels ma's, facitallar el cap al que es sigui la causa ite'n faci responsable a tu, oh SoldàlA on és, doncs, Ali.-Nur?

El Soldà ordenà que immediatament

'7 7 ( ^ rI 7 ^ I,,1 ^^^1^^7 ^^ ^^^1 ^ 7 ^ , l/ (, ^ 7 ^ I ^ I i^ 11 ^ i 7^^

^t^1^IÍ^Í I►^^^^4 ^.1^^

1Inr X417 Ef+ C' • 1-I -iilIJ ' l ¡ . I S

L__

V IROLET

Núm. CCCV _ p:^, 357

fos conduït allí n'A»lí-Nur i, tot just fouarribat, Giafar or»denà a la guàrdiayue detingués im»m?diatamentel pro»pi Soldà i el VisirEI-Mohín ben-Sauí.En aquel] mateixinstant Giafar,acompanyat d'Alí-Nur i de la guàrd a,eixí ala balconadai llegí a la multitudenguniosa la mag-nànima disposiciódel Califa nomenantSoldà de la ciutat eljove Alí-Nur benKhacan; i ja podeuimaginar-vos lagatzaraiels crits dejoia uue per arreuesclataren retru-nyint pels espais.

Giafar i els seuscavallers roman-gueren els tres dies reglamentaris dela invitació, a Basra, al palau del Sol»dà Alí-Nur; durant els quals foren ob»sequiats ambgrans festades que s'allar»gaven de sol a sol. Al tercer dia Ali-Nur digué al Gran Visir:

— Oh GiafarI No et deixaré pasmarxar tot sol! Jo vull acompanyar-tede bell nou fins a Bagdad. Perquè hasde saber que m'abrusa el cor el desigde reveure, mal sigui per un instant,la meva muller Dolça-Amiga i el seunou amo el bon Califa Harun Al-Rat»xid, el meu benefactor!

Giafar sentí la temptació de contara Alí-Nur el propòsit d'Harun Al-Rat-xid de retornar-li l'esclava; però pre-ferí reservar el goig de donar-li la sor--presa per el seu amo el Califa.

Així doncs, el dia següent empren-gueren el viatge i, per disposició deGiafar, s'endugueren tancats en unesgàbies a dalt de dos camells, el malVisir El -Saní i el Soldà El-Zeiní.

AI cap d'unes jornades arribaren ala ciutat santa de Bagdad i, en entraral palau del Califa i en veure'l a ellmateix i, sobretot, en reconeixer en

ell, el pobre pescaire que li havia es»crit la lletra pel Soldà de Basra, AI.-Nur caigué de genolls als seus peusplorant d'agraïment.

Harun AI-Ratxid es llevà la simita-rra que duia penjada al tint, la donàa Alí-Nur i li digué:

— Té, bon amic meul Fes, amb elsque et condemnaren a mort, el mateixque ells volien fer-te a tu.

Alí-Nur agafà l'arma, s'atansà alVisir i al Soldà que romanien lligatsen un retó i els digué:

— Les vostres vides estan a les me-ves mans: Jo les deixo a les mansd'AI-lah, que regeix els destins de totacriatura. Viviu tranquils i arrepentiu-vos de la injustícia que anaveu a co-metre!

Però el Califa, amant de la justíciadigué:

— Oh, magnànim Ah-Non Real'-ment

Real'-ment trobo just el perdó per al SoldàMohammetben-SoleimanEl Zeiní; peròtroboinjust l'alliberamentd'aquest caud'enveja i d'odis: El Visir Ben»Sauf.Aquest ha de purgar les malifetes perescarment dels malvatsl

I cridà el porta»g'.avi Masrur i liordenà de tallar—]iel cap allí mateix.

I després adre-çant-se de bell noua Alí-Nur li digué;

—Ara, Ali»Nur,demana el que val-.guis que tot ha d'esser -to concedit.

— Oh,mon amoi senyor 1 — féu Alí»Nur sense atrevir»se a demanar Do!»ça-Amiga, — Jo nodesitjo honors nireialmes, ni rique-ses; jo només de»sitjo viure sempreen la vostra pre»sència, al recer dela vostra magnani»mitat i de la vostrabonesa Jo us pre-go que destineu debell nou a Basra el

malgrat tot, bon Soldà Mohammet El-Zeiní i a mí preneu-me com el darrerdels vostres esclaus!

En oïr aquestes paraules el vell Sol-dà de Basra caigué agenollat als peusd - Alí»Nur fet una mar de llàgrimes.

Harun AI-Ratxid respongué adre-çant-se al veli Soldà:

— Mohammet ben» Soleiman El»Zeiní: per la magnan - mitad d'Alí-Nurtornes a quedar investit del càrrec delSoldà de Basral I tu, mon bon amicAlí-Nur, tu no pots ésser el meu es-clau; tu seràs d'ara endavant el meucompany a taula i a tothora. I en pre-mi de la bonesa de! teu cor, de la qualacabes de donar proves fefaents, acíet retorno l'est ava que em donares,la teva Dolça-Amiga!..

I obrí la porta del saló i la sevamuller aparegué més bella que la llu-na en sa catorzena nit. I tots dos s'abra-çaren plorant a llàgrima viva; i tant aFon com a l'altre els semblava un som

-mi el tornar a trobar-se reunits Fersempre.

Beneït sia Ai'lah que obra talc pro-digisl

F 1 DELS CONTES AR Å BCS

m Y1

, ;Ç m.CCCV _.p ,Ar, 358 VTROLFr

Passejava don rau Ricper un bosquet molt bonictot admirant la naturainundat de joia pu: a.Es sentia tot feliçcontemplant tan bell pair.

Quan al cap d'una estonetava veure una figuretaque entre l'herbei ajupidano dava senyals de vidaIntrigat s'hi va apropaper a veure què serà.

Era un home petitóque en aquella posicióex? minava els aspectesde la vida de'.s insectesi hi estava tot abstretben silenciós i quiet.

En Pau Ric li preguntà— Senyor, meu, aquí què fa?No veu que ja es va fent fosci pot perdre's en el bosco bé amb aquesta humitatagafar un refredat?

L'homenet es va aixecari així li va contestar:— Senyor meu, és tan bonieestudiar aquest món xicque jamai me'n cansariade mirar-lo nit i dia.

— Anem, anem, féu en Pau.Home, no sigui babau.Si després li passa resja veurà que bonic éspassar dos mesos al llitple de reuma o impedit.

— Anem doncs, — l'altre li diu— però abans, miri aquest niuque hi ha sota l'esbarzer.Fiqui-hi el cap, pro primerli trauré l'americanaperquè es tuca molt, la llana.

Don Pau, el niu contemplà.Després es tornà a aixecal'americana es vestíi de pressa es despedid'aquell savi, convençutque era un ximple o bé un barrut.

Mes quan a casa arribàl'última opinió adoptàcar veié que sa carteraja a la butxaca no hi era;pispada per aquell viumentre li ensenyava el niu.

— Vols tornar a tirar-t'hi, ara que acabes de sortir-ne?— Home, primer m'he salvat jo i ara vaig a sa var la dona.

(De The Passing Show)

VJlULEI,

Núm. CCCV — pj , 359

EL MOVIMENT CONTINUXar'ot Comes rebé de l'Agènc`a de

Detectius particulars, un avís perquè-es pre entés immediatament.

El famós detectiu no e, féu esperarAmb el seu taxi de propietat arribà enun santiamén al despatx del director.

— tiuè passa?— Han desaparegut els brillants de

la comtessa de l'Arengada. El lladreha sortit cap a Nova York. Perseguiu-lo

— Adéussiau.Xarlot Comes sortí del despatx i se

n'anà a l'agència de!s vagons llits.— Una tercera per Nova York.— El tren només arriba fins a Le

Havre.— Perfectament.1 amb tren i vaixell se n'anà a Nova

York.Passaren dies, setmanes i mesos i

Xarlot Comes no tornava,El director de l'Agèn:ia de Detec-

tius particulars començava d'estaramoïnat. Per fi es decidí a trucar al fa-mós detectiu Nick Holau.

El famós detectiu es presentà.— Qué passa?— Fa tres mesos que Xerlot Comes

sortí cap a Nova York darrera els bri-llants de la comtessa de ¡'Arengada ino n'he sab_ t res més. Cerqueu-lo.

— AdéussiauNick Holau sortí del despatx i se

n'anà a i'agència de! 3 vagons llits.— Una tercera per Nova York.— El tren només arriba fins a Le

Havre.— Perfectament,I amb tren i vaixell se n'anà a I"o.

va York.Passaren dies, setmanes i mesos i

Nick Ko!au ro tornava.El director de l'Agència de Detec"

tius particulars començava d'estaramoïnat. Per fi es decidí a trucar alfamós detectiu Boi Javà.

E famós detectiu es presentà.— Què passa?— Fa tres mesos que Nick Holau

sortí cap a Nova York darrera XarlotComes i r.o n'he sebut res més. Cer"queu-lo.

— Adéussiau.Boi Javà sortí del despatx i se

n "anà a 1'a;ència des wagon. llits.— Una tercera per Novo York— El tren només arriba fins a Le

Havre.— Perfectament1 amb tren i vaixell se n'anà a Nova

York.Passaren dies, setmanes i mesos i

per fi Xarlot Comes es presentà al des"patx del director.

— Aquí té els brillants de la com"tessa de ¡'Arengada. He donat la voltaal món per trobar-los. Arribo de Mos-cou.

— Molt bé. Però estic preocupatr e-què Boi Javà va sortir capa NovaYork fa tres mesos i encara no n'hesabut res.

— Corro a cercar-lo.I tornà a sortir cap a Nova York per

la mateixa via d'abans.Tres mesos més tard es presentà

Nick Holau.— He donat la volta al món darrera

Xarlot Comes. Sé que he passat peraquí.

—Sí, fa tres mesos que sorti capa Nova York en cerca de Boi Javà i non'he sabut res més.

— Corro a cercar-lo.¡torré la sortir cap a Nova York

per la mateixa via d'abans.Tres mesos més tard es presentà

Boi Javà.— He dat la vota al món darrera

Nick Holau. Sé que ha passat per aquí.— Sí, fa tres mesos que sortí cap a

Nova York per la mateixa via d'abans.Al cap de tres mesos arribà Xarlot

Comes. -

— Vaig darrera Boi Javà.— Fa tres mesos que passà.— Adéus;iau.I tornà cap a Nova York.Al cap de tres mesos arribà Nick

Holau.— Vaig darrera Xarlot Comes.— Fe tres mesos que passà.— Adéussiau.¡torné cap a Nova York.Al cap de tres mesos arribà Boi

Javà,— Vaig darrera Nick Holau.— Fa tres mesos que passà.— Adéussiau.1 tornà cap a Nova York.Al cap de tres mesos arribà Xarlut

Comes.— Boi Javà ha passat.— Adéu.Tornà Nick H .lau.— Xarlot ornes ha passat.— Adéu.Tornà Boi Javà— Nick Holau ha passat.— Adéu.Tornà Xarlot Comes...

D'això fa vint anys. Encara corren.

— Mare! per a qui són aquestescostellasses?

— Per a tu-- Per a mi aquestes costelletes?

Gran concurs d'ombres xinesg les

N.° 664 — Cels Gomis N.° 063 — Joan BernadellRedacció . ,½.dministraciú .ulaaal ^;ss3na;, .Lnpremca: Carrer da Muacauar, 4 1, incerts

N.° 662 — Josep Paituv1

N.° 663 — Pere Amat

— Saps que fent de vidriersn,,,lrin.n rr„nncr»r rl;ncref

—Tu passaràs al davanti aniràs vidres trencant.

— Després arribaré joi faig negoci rodó.

rTúm, CCCV .—Pag, 360 VIROLET

Noves aventures d'en liallga 1 en BalagaAvui, han emprès els dosun negoci vidriós.

II Í;^^^I^

t^0II II^^^ p s , ^a

^^ - , n -^,i3_

\^J

o

^.AP^,TERIA

En Balaga amb mà de mestre 1 també a les altres tresquatre vieres ria trencat. ja aparia una finestra. hi posa vidres després.

á

..o

u"

1

En Bs1iga ve corrent

Tots s'aturen a miré en veure'ls que res no es ftperquè el persegueix la gent, la baralla que hi haurà. an conegut que junts van.