«íft

.' /- i . " / ¡ i , :- l .y' .

/, . . . . . . j . .t - ' .' '£.

:c3sssw>:

- ".ft,,Ã*

' ' c -?. ? < . >

ïf s?

:-;Fifà detrtiflesdeiléida:' ': ' / 7 if ' ¡-

totas un ü © è r: aixecar el telo ' : < V f- Öl

[iisíïiSH ¿V-^HVÍV^V / :yy; . { < > p§í :",fv i;;'<;|Da^Éscltín-f'llíF^ l Rqquefí $6n el fteò? ¡xt/'

:,v%^v; '--v; £K : ".;?; . l?,Mi . ' i' i- ' í

tf» '

í;1«.

/ / '<

vViV íV'.'vy

, ,

PiVx.4l

i;ii|iÜSÏí;/ í.-1..;:-' < í

y/ ' tM, .

vuly% ^ /f%dn

;,fe'" , --f '^ .v : ; ''

;

~^<i¿ S*î,>f<|;r,1 "'í '

K ''.*!:'

/r 1mm

| ;

*%

Ï*Í-/

- . I». . ^

1 '/

" í%S ¡' / ' -v*. ' ;,f';: ' .V* f

^.vk-st

i,I;

i«;

>rA:

i

/

/ isPíVa i'/" B -'íM^ /:J -.7' :

! . vy , ' ' , '

- ' - i¿: -^' 'JK¿¿

' ' A·^'ïfejïWi''' . '',»>

'i ' '.-* 'r.

?" .

¿ ^"'V.'r

i >(:ií- í

ñ %

íaR 3 K ' D . ' ' ;r*<xy ;-.vM 4^-. ^'.Vi ' ' . V i 'v*

.yv :f¡. '^C'í-', - v - - ' . 'i:'-.H/-

í ' ( f' f ' f ' í4 y í-i > ' - ' ' l - ' '§^V./ÍM feH / x.$/r OTíyplfi?!% -/-i ' , ' (f ':^-'FNv^i ' - - ' :.', ' V / . i 1 V ' . f, '"' T' 5 ' 'I .j'/iiV I. i-'1 ÄvNd

\ .' ' Â.

ïïC * l

V ' w-!Ü i?. "^././

- « :/,'.4/ 'Av^.

; ¿'

'/

X'v ' . '

-

/ 7 / ://'.'i1

Íffllílf'í ' ^Mt 'y -j, A f1 í,i ./.- .'. ,?. ,--j v,«?lfc.*^Sí*»*j«-.- - i if- ".»'. \ '

* !r / í ?¿ -ï, ': V.;f 4' ': >. c/: P ' I- ^^ / ' í - ï^~^r ".- - '11;-;.'! - -á, " . '< . \, M.Ì" \ . . ; . t

^

.¿!>L'/'~f '/'

« .,nr"fíPP|y,„^ %,... ' '

/ * r j f1 £: : \

mt#

' í/ ' ' <.,«, .->!v-/''',:;%;/' (¡ / ' » , .

¿ m'( ' f V . J

"A.-1-,

"^^

. ?'.-rIV 'Xi.ís¿' '.*

':'. ' ,'j

M

^ ^

u NO m interessen estornades faci s"

14LECTURA

in n c i í oi n

Diu de si mateix aquest ocell que "Lo Pardal Roquer

és la creu d'en David Esterri, pagès frustrat que es

dedica a la música per tal de no haver d'aplanar el

llom". Tota una declaració de principis que, no

obstant això, no respon a la realitat, ja que aquest

d'utilitzar el pseudònim aviari per deixar anar el

seu vessant més rockanroller, és compositor

d'òperes i sardanes, a més de professor de música

i ha col·laborat en les gravacions dels artistes més

importants del país. Geni i figura, un home en

constant procés de reinvenció, en David Esterri és

també el compositor de 'La Sibil-la', estrenada aquest

passat Nadal a la Seu Vella, i ara participa al cicle

musical de cantautors lleidatans Nostrats.

TEXT I FOTOS: MIKEL ARISTRECI

DAVID ESTERRI[Músic, compositor i pedagog]

Lo Pardal Roquer és un nom curió s per aun cantan t de rock&roll ; quin és el seuorigen ?Això del nom ve de molt enrere; qui realmentel va inventar va ser El Pardal Vell, que és el meupare, que també fa música. Però, a més, aquesttipus d'ocell és autòcton i es mou en zones ru-rals, com jo, així que encaixem molt bé l'un enl'altre. Quan vaig començar amb el projecte decantar en solitari el 2006, també per diferen-ciar la faceta de cantautor amb la resta de cosesque faig, vaig decidir adoptar aquest nom quem'havia posat el meu pare.Aix í que vost è va créixe r en un ambien t enquè la músic a era un element quotidià , oi?

Quins disco s s'escoltave n a casa seva quanera petit ?Antigament, quan no hi havia tanta tecnologiai entreteniment fàcil, hi havia el bon costumde passar el temps fent coses més edificants,com la lectura o aprendre a tocar un instru-ment. El meu pare tocava la guitarra i amb lacolla solien fer rondalletes per la zona de Lleida.A casa tocava els seus boleros i les seves co-setes i a mi m'agradava escoltar-lo. D'aquí emve l'afició per la música. A més, sempre estavael tocadiscos posat i, quan no sonava, dema-nava que l'hi fiquessin; recordo els Indios Ta-bajaras que tocaven melodies com hawaianesamb guitarres, discos de jazz de West Montgo-

mery o Count Basie, però també de Maria Do-lores Pradera o Los Panchos... Coses popularsperò de molta qualitat musical.I res de clàssica , precisamen t l'esti l de mú-sica en què ha basat pràcticamen t tota laseua carrer a professional , almeny s com acompositor .Bé, jo vaig ser un adolescent bastant atípic, so-litari i tot això, i en la música clàssica, que vaigdescobrir amb 12 o 13 anys, hi vaig trobar comuna mena de refugi i d'aliment espiritual delquejo em nodria. Curiosament, la música clàs-sica la vaig descobrir a través d'una sèrie de te-levisió de la BBC que, en diversos capítols, re-latava la vida de Wagner amb la interpretació

15.LECTURA

de Richard Burton, que era un gran actor. Re-cordo que només escoltava la Marxa Fúnebrede Sigfrido, que era la música amb què comen-çava la sèrie; sortia corrent de la meua habi-tació i em plantava davant de la tele, al·luci-nant amb la força de l'orquestra que la inter-pretava... Browaaaaü!!! De fet, fa poc vaig trobarla sèrie en DVD i me la vaig comprar per nos-tàlgia (riu).Aix í que els dos Richards , Wagner i Burton ,són els culpable s que s'apunté s al conser -vator i de Lleid a i estudié s música .Podria dir-se que sí. Malgrat que hi haviaaquell ambient propici per a la música a casa,jo mai m'havia plantejat estudiar-ne fins quevaig complir els 13 o 14 anys. Aquella pas-sió que em va entrar per la música va fer quem'hi posés a sac, traient dos cursos de sol-feig en un sol any... havia de recuperarei tempsperdut. Em vaig apuntar a violí i viola, ipoc després vaig aprendre a tocar el contra-baix de forma accelerada perquè tenia la pos-sibilitat d'entrar a la cobla juvenil de sardanesde Lleida per substituir el noi que ho deixava.El meu debut va ser al pati del monestir deMontserrat; recordo que tremolava dels nervis(riu).Però és que, a més, l'obr a amb Lo PardalRoquer , formad a per quatr e discos , tambéés un homenatg e a Wagner , cosa que de-not a la seva admiraci ó per ell. Què repre -sent a per a vost è aquest compositor ?No és fàcil d'explicar, però Wagner vindria a serl'intent de síntesi més gran que mai hagi fetuna persona de tot, i quan dic "de tot" vull dird'art, de filosofia, d'ideologia... Això és el quemés m'interessa d'ell. Dit d'una altra manera elque menys m'interessa és el gran especialista,el virtuós; en canvi, sí que m'interessa l'hu-manista, el fet que sap trobar la relació latentque hi ha entre les coses, que no és visible, peròque existeix i que s'hi arriba a través de la intu-ïció. A través del Pardal Roquer faig un home-natge a aquest gran personatge del segle XIX.Hi ha una influència en la concepció, en l'es-tructura, i fins a i tot en el leitmotiv, utilitzantcom a eix central la seua l'òpera Anell del Nibe-lurig, sobretot en el tractament dels motius cí-clics, que es van repetint al llarg de les dues te-tralogies, la seva i la meva.A nivel l pràctic , com integr a concepte stan complexo s en una músic a aparent -ment tan senzill a com el rock&roll ?Precisament, en aquesta simplicitat delrock&roll, com del rithm&blues o el rockabilly,rau la força i contundencia del seu missatge. Sipots sintetitzar una ¡dea en una sola frase, noho facis en dues. El fet que no siguin músiquessofisticades no vol dir que siguin banals, nide bon tros. Aquí entren en joc les lletres; nom'interessen les tornades fàcils i repetitivessense missatge. Jo sempre tracto temes exis-

16LECTURA

tencialistes com el sentit de la vida, la fugida,l'amor, el fatalisme, la religió- però sempre desdel meu pune de vista, partint de la realitat quem'envolta i, per descomptat, en català.D'entr e els molt s grup s dels qual s haforma t part , destac a la seua participaci óa l'Orquestr a Bogar t als anys 90, una for -mació bastan t "peculiar " que, no obstan taixò , es disputave n tote s les feste s major sde poble .Sí, sí (riu). En aquest tipus d'orquestres semprehi ha uns cànons que cal complir, com ara tocarla cançó de l'estiu i aquestes coses. Nosaltres,

poble a un altre amb algun accident inclòs...però tranquils, res greu!Paral·lelamen t a aquest a facet a 'd'acti -vista ' de la músic a popular , també és unprolífi c composito r de peces clàssiques ,entre les quals s'inclo u 'La gàbia daurada' ,una òpera destinad a al públi c infantil . Comva ser l'experiència ?Bé, vaig començar a compondre molt aviat.Als 15 anys ja havia escrit sardanes, música decambra... una mica per necessitat vital, perquèmai van ser interpretades i acabaven totes alcalaix, tot i que van contribuir a fer que mi-

"En la música clàssica hi vaig trobar com una menade refugi i d'aliment espiritual del qual jo em nodria"

DAVID ESTERRÌ

si ens agradava, la tocàvem, però no ho fèiemper regla general. Complíem la primera partde ball per a la gent gran, però després fèiemel que ens agradava a nosaltres; molt rock&roll,soul, clàssics de tota la vida... Potser no éremels millors tècnicament, però hi posàvemmoltes ganes i això la gent ho percep. Rara erala nit que no sorgís aquella xispa que feia elsconcerts especials. Ens ho passàvem molt bé,la veritat, coneixent el territori, conduint d'un

Hores la meva tècnica compositiva. Amb eltemps van arribar les primeres publicacions eneditorials musicals i les primeres estrenes a laUdL Fins que un dia em va arribar l'encàrrecde l'Escola de Música L'Intèrpret de fer unaòpera, La gàbia daurada, que al principi haviade ser una adaptació d'una òpera d'un francèsque ara no recordo, però jo els vaig proposarfer-ne una totalment de nova a partir d'un textdel poeta lleidatà Pere Pena. En principi, és una

òpera infantil, però crec que és prou complexa,amb parts d'execució de dificultat alta que lafan interessant per a tots els públics. Es va es-trenar a l'Auditori el 2007.Vost è tamb é és el composito r de l'obr asimfònic a d"E I cant de La Sibil-la' , estre -nada en el marc inigualabl e de la Seu Vellaaquest passat Nadal, amb una nau centra labarrotad a de públic . Com va afronta raques t repte?El cant de la Sibil-la és un drama litúrgic d'origenmedieval que profetitza la fi del món. La peçaestà protagonitzada per una profeta, la Sibil-la,que feia oracles relacionats amb l'arribada delMessies i l'Apocalipsi. Per a mi, aquesta obra éscom un poema per a orquestra, coral i solistaen què, basant-me en el que es conserva detext, vaig intentar extreure la veritable essènciade la història, a partir de la qual vaig compondrela música per a aquestes tres diferents partsque la interpretaran després.I què record a del dia de l'estrena ?Home, és molt emocionant! També es pateix,perquè estàs una mica a l'expectativa de la re-acció de la gent, de si sortirà tot bé, de si fun-cionarà, però tot aquest patiment queda com-pensat per la satisfacció de veure culminat totun treball que arrossegues des de fa dies,mesos...Per acabar , recomani'n s un auto r clàssic ,un de moder n i un de contemporani .Per no abusar de Wagner, i segons aquest ordre:Frederic Mompou, John Lennon i Tom Waits.

17LECTURA